|
|
|
Anar a: [ Cardona, F ] [ Cardona, Gui. ] [ Cardona, I ] [ Cardona, Joan ] [ Cardona, L ] [ Cardona, P ] No procuro sapiguer les respostes, procuro comprendre les preguntes. (Confuci) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Feliu Veure> Cardona i Puig, Feliu. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ferran de Veure> Cardona i Enríquez, Ferran de. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Folc de (Catalunya, s XII) Cavaller del Temple. És esmentat com a fill del vescomte Ramon Folc de Cardona i de Guillema de Melgar, i també com a mestre del seu orde. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Folc I de (Catalunya, s XI – 1040) Fill segon de Ramon, el primer vescomte d'Osona que canvià aquest nom pel de la vila patrimonial de Cardona, i d'Engúncia. A la mort del seu germà gran Bremond I (1029), el succeí. Compartí les seves funcions vescomtals amb el seu altre germà Eribau, que des del 1036 seria també bisbe d'Urgell. Es casà amb Guisla, filla del vescomte Geribert de Barcelona i d'Ermengarda, filla 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Folc II de (Catalunya, s XI - 1098/99) Vescomte de Cardona. Era fill segon de Folc I i de Guisla, néta de Borrell II de Barcelona. El seu germà gran i vescomte, Ramon Folc I, morí el 1086 lluitant contra els sarraïns al castell de Maldà. L'hereu del mort, Bremond II, caigué presoner a la mateixa acció i morí aviat, en captiveri. Folc II hagué d'assumir la governació del vescomtat, de primer com a regent i després com a hereu. Havia seguit l'estat eclesiàstic. Devers el 1089 fou elegit bisbe d'Urgell en oposició a Guillem Arnau de Montferrer. Segons sembla, no inquietà gaire el seu rival titular ni es mogué de Cardona. El 1095, a la mort del bisbe Bertran de Barcelona, ocupà aquesta seu. Morí aviat. Exercí el vescomtat fins a la seva mort o bé fins a la majoria d'edat del seu renebot Bernat Amat de Claramunt, fill de Deudonat Bernat de Claramunt i d'Ermessenda de Cardona, filla aquesta del difunt germà de Folc, Ramon Folc. El títol vescomtal de Cardona es transmeté així per línia femenina, i els Claramunt adoptaren el cognom de Cardona. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Francesc de (Catalunya, s XIII) Personatge. No és segur que fos membre de la família noble dels Cardona. Comerciava amb Tunis l'any 1274. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Francesc de (Catalunya, s XIV – s XV) Personatge. Apareix documentat el 1402 en relació amb la branca cardonina de Bellpuig. Cobrava de la família una pensió de 50 lliures anuals. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Francesc de (Catalunya, s XVI – 1572) Duc de Cardona. Fill d'Alfons d'Empúries o d'Aragó, del casal de Trastàmara, i de Joana de Cardona, pubilla del casal d'aquest nom. Heretà dels seus pares els títols de duc de Cardona i de Sogorb, marquès de Pallars, comte d'Empúries i de Prades i vescomte de Vilamur. 9 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona, Frederic de (Sicília, Itàlia, s XIII - s XIV) Fill de Ramon de Cardona i d'Empúries. Adquirí la baronia de Mazzarone. Fou l'avi de Frederic. 10 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona, Frederic de (Sicília, Itàlia, s XIV) Nét de Frederic i germà de Jaume. Es rebel·là contra el rei Martí i perdé la baronia de Mazzarone. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Gabriel (Catalunya, s XV) Militar. Probablement no pertanyia a la família noble dels Cardona. Era cavaller. Participà a favor de la Generalitat a la guerra contra Joan II. Era capità de la guarnició de Vilafranca. Quan els joanistes entraren a la vila, fou escapçat. 12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cardona, Gabriel (Maó, Menorca, 1938 - ) Historiador. Fou militar, i formà part de la Unió Militar Democràtica. Posteriorment es llicencià i doctorà en història a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor d'història contemporània. Un dels millors especialistes en la història de l'exèrcit espanyol contemporani i sobre la Guerra Civil Espanyola. Entre les seves nombroses obres destaquen Historia del ejercito. El peso de un grupo social diferente (1983), El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil (1983), El problema militar en España (1990) i Weyler, nuestro hombre en la Habana (1997). 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Gilberga de (Catalunya, s XI) Dama. Filla del vescomte Ramon de Cardona i d'Engúncia. No n'hi ha altre esment que el que en fa el genealogista Llobet. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Guerau de (Catalunya, s XII) Personatge. Figurà entre els signants de la solemne presa de possessió del vescomte Guillem de Cardona, el 1185. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Guillem de (Catalunya, s XI – s XII) Personatge. Apareix com a principal hereu del seu germà Bernat, que testà el 1102. Havia de succeir-li al castell de Clariana. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Guillem de (Catalunya, s XII) Noble. Era germà d'un Ramon amb el qual testà el 1151. Ambdós es declaraven recíprocament hereus en cas de morir sense fills. Guillem morí abans del 1156, data d'un segon testament del seu germà, el qual hi feia deixes pels sufragis religiosos de Guillem. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Guillem de (Catalunya, s XII) Noble. És esmentat com a fill del vescomte Ramon Folc de Cardona i de Guillema de Melgar, i també com a participant a l'expedició a Almeria realitzada el 1148 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Guillem I de (Catalunya, s XII - 1225) Vescomte de Cardona (1177-1225). Segurament fill de Ramon Folc (II), regí el vescomtat a la mort del seu germà Berenguer (I). Aquest mateix any era també procurador del comtat d'Urgell. Lluità a Muret (1213) i fou un dels barons que persistiren en la lluita contra els croats de Simó de Montfort després de la desfeta. Conseller del jove Jaume I de Catalunya-Aragó, intervingué molt activament en les lluites del comtat d'Urgell. Fou elogiat pel trobador Ramon Vidal de Besalú i conegut a la seva època per En Guillem lo ric. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Guillem de (Catalunya, s XII – s XIII) Personatge. Era un dels fills de l'Arnau que testà el 1214. Germans seus eren Berenguer i Bernat. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Guillem de (Catalunya, s XIII) Noble. El 1265 figura com a porter del rei Jaume I. Aquest i Alfons X de Castella li atorgaren aleshores unes cases al carrer major de la ciutat de Múrcia. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Guillem de (Catalunya, s XIII) Personatge. Era pare d'una Berenguera, a la qual vengué les possessions de Maldà i Maldanell el 1266. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Guillem de (Catalunya, s XIII - a 1330) Fill del vescomte Ramon VI de Cardona i de la seva segona muller, Maria Álvarez d'Haro. El 1318 féu costat al seu pare al conflicte amb l'infant Alfons. Morí sense successió. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Guillem de (Catalunya, s XIV – 1338) Fill de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu, filla natural del rei Pere II el Gran. Morí solter. Per aquesta causa la senyoria de Torà privada de descendència directa masculina, tornà a la branca principal dels Cardona. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Guillem de (Catalunya, s XIV) Fill del vescomte Hug Folc I de Cardona i de Beatriu d'Anglesola, i germà d'Hug Folc II de Cardona. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Guillem de (Catalunya, s XV – v 1462) Fill segon de Ramon de Cardona, senyor de Bellpuig, i de Caterina de Centelles. El 1462, amb el seu germà Hug (II de Bellpuig), prengué les armes a favor de la Generalitat en la guerra contra Joan II. Caigué presoner, amb Hug, a la batalla de Rubinat. Vuit mesos després, seguint també la mateixa sort que el seu germà, fou escanyat sense formació de procés. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Guillema de (Catalunya, s XII – s XIII) Dama. Era filla del vescomte Guillem de Cardona i de Gueraua de Jorba. Es casà amb Hug de Mataplana, el qual morí el 1229. En tingué un fill anomenat també Hug, hereu de la baronia de Mataplana. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Guisla de (Catalunya, s XI) Dama. El genealogista Llobet la cita com la menor de les filles del comte Ramon i d'Engúncia. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Hipòlita de (Catalunya, s XVI) Dama. Era una de les filles del duc Ferran de Cardona i de la seva segona muller, Isabel Agostín. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Hug I de Veure> Hug VI d’Empúries (vescomte de Cardona i de Bas i comte d'Empúries). 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Hug de (Catalunya, s XIII – s XIV) Eclesiàstic. Era fill del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Sibil·la d'Empúries. Fou ardiaca de Barcelona. El 1281, amb la seva mare, hagué de figurar com a garantidor del seu germà el vescomte Ramon Folc VI perquè aquest obtingués el perdó reial després d'un llarg període de rebel·lió. El 1307 figurà entre els testimonis dels acords de demarcació del comtat d'Urgell. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Hug de (Catalunya, s XV) Noble. Senyor de Sant Climent. És documentat el 1420. Ha de ser distingit de l'homònom contemporani senyor de Bellpuig. 37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona, Hug de (Sicília, Itàlia, s XV) Noble. Era fill tercer d'Anton de Cardona, pertanyent a la segona branca siciliana d'aquest casal. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Hug de (Catalunya, s XV - Itàlia ?, s XVI) Noble. Lluità a Itàlia. El 1504 conquerí el castell de Castelvetro. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Hug Folc II de Veure> Cardona, Hug II de. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Isabel de (Catalunya, s XV) Dama. Filla legítima o natural del comte de Prades i Cardona Joan Ramon Folc II. Era monja del monestir de Vallbona. Apareix documentada el 1468. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Isabel de (Catalunya, s XVI) Dama. Era una de les filles del duc Ferran de Cardona i de la seva segona muller, Isabel Agustín. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Isabel de (Catalunya, s XV – s XVI) Dama. Filla d'Anton de Cardona, senyor de Bellpuig, i de Castellana de Requesens. Es casà amb Bernat de Vilamarí, el segon dels almiralls d'aquest nom. Restà vídua el 1516. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Isobard de (Catalunya, s XI - la Molsosa, Solsonès, 1021) Magnat. Era un dels fills de Ramon, vescomte de Cardona, i d'Engúncia. Els seus germans Bremond, Eribau i Folc foren successivament comtes de Cardona. Morí durant el vescomtat del primer. 45 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona, Jaume de (Sicília, Itàlia, s XIV) Germà de Frederic de Cardona i i nét d'un altre Frederic. Adquirí per enllaç la baronia de Ramione. Fou l'avi de Margarida. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Jaume de (Catalunya, s XV – s XVI) Noble. Iniciador de la línia il·legítima dels barons de Sant Mori. Fill bastard del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona i d'Urgell. Contragué matrimoni amb Caterina de Rocabertí, la qual li aportà les baronies de Sant Mori, Vilaür, Bellcaire d'Empordà i la Tallada d'Empordà. Per aquest fet els descendents es cognominaren de Cardona i de Rocabertí. Verges, Bellcaire i la Tallada retornaren a la corona el 1587. Fou l'avi de Bernat de Cardona-Rocabertí i de Queralt. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Jaume de (Catalunya, s XVI) Personatge. Era fill del Jaume de Cardona que fou baró consort de Sant Mori i pare d'un altre Jaume. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Jaume de (Catalunya, s XVI) Noble. Fou un dels més destacats en l'oposició catalana a l'imposició de l'impost dit de l'excusado al Principat. Passà un temps de presó per aquest motiu. El 1570 es distingí a la defensa del Rosselló contra els francesos. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Jaume de (Catalunya, s XVI – s XVII) Personatge. Fill de l'homònim i pare d'un Miquel que heretaria Sant Mori. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Jaume de (Catalunya, s XVII) Personatge. Era fill de Miquel de Cardona i d'Elisabet de Sentmenat. El 1652 heretà del seu pare la baronia de Sant Mori. El 1647 s'havia casat amb Jacinta de Guimerà. A la seva mort, fou heretat pel seu fill Maurici. També era filla seva Elisabet, que succeiria al seu germà. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Jerònia de (Catalunya, s XIII) Abadessa de Vallbona. Exercí dues vegades l'abadiat, als períodes 1267-70 i 1273-82. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Joan (Catalunya, s XV) Escriptor. És citat per Torres Amat com a autor d'una novel·la titulada Tratado notable de amor. 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardona, Joan (País Valencià, s XVI) Pintor. El 1523 fou nomenat pintor de la ciutat de València. El seu fill Bartomeu li feia d'ajudant. Treballà almenys fins al 1546. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardona, Joan Baptista de (València, 1511 – 1589) Eclesiàstic i humanista. Bisbe de Vic (1581-87) i de Tortosa (1587-89). Graduat en teologia i en sagrada escriptura (1562) a València, fou canonge magistral d'Oriola, comissari de les galeres d'Espanya i canonge de València. Treballà a Roma (1575) en la correcció del decret de Gràcia i altres texts. Estigué molt vinculat als humanistes catalans més rellevants, com l'arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí. Dedicà a Felip II un Memorial, en castellà, publicat en llatí a Tarragona el 1587 juntament amb altres obres seves, amb el títol De regia S. Laurentii Bibliotheca, projecte molt detallat de la formació, l'organització i la conservació d'una biblioteca a El Escorial, on donà una relació minuciosa de les millors biblioteques particulars hispàniques de l'època i propugnà, com a novetat, la confecció d'un manual de paleografia grega i llatina. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona, Joan de (Sardenya, Itàlia, s XV) Bisbe de Ploague, a Sardenya (1495). Potser pertanyia a la branca dels barons de Ploague i Montesanto. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Joan de (Catalunya, s XV) Noble. Fill natural del comte Joan Ramon Folc III de Cardona. Fou comanador santjoanista de Barcelona. 63 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona, Joan de (Sicília, Itàlia, s XV – Ricoccia, Itàlia, 1522) Noble. Era comte de Colossa (Sicília). Morí lluitant contra els francesos. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Joan de (Catalunya, s XVI - torre Pallaresa, Badalona, Barcelonès, 1546) Bisbe de Barcelona (1531-46). Fill il·legítim del duc Joan Ramon Folc (IV) de Cardona. Abat comendatari de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i canceller reial, fou elegit bisbe de Barcelona per Carles V. L'escut del seu llinatge encapçala el cens heràldic dels canonges dibuixat el 1536 per Francesc Tarafa. No fou, tanmateix, consagrat fins al 1545, per pressió del lloctinent de Catalunya, Francesc de Borja, que havia informat Carles V de la seva mala conducta. Tingué com a vicari general Vicenç Navarra, l'antic bibliotecari erasmista de l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona. Residí, com aquest, a la torre Pallaresa, que engrandí. El 1545 nomenà, com a procurador seu a Trento, el bisbe d'Osca Pere Agustí. S'havia casat vers el 1513 amb Lluïsa de Blanes i de Sentmenat. Llurs fills, Helena, que es casà amb Guillem de Josa, senyor de Madrona, heretà la torre Pallaresa. Deixà també una filla natural, Lluïsa, que es casà amb el baró de Rocafort, Joan d'Armengol. El 1520 fou ferit 64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona, Joan de (Sardenya ?, Itàlia, s XVI - Hongria ?, s XVI) Noble. Fou virrei de Sardenya durant setze anys, fins al 1549. Aquest personatge pot ser el que destacà a les guerres d'Hongria contra els turcs, en temps de l'emperador Ferran. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Joan de (Catalunya, s XVI - 1607) Noble. Fill de Lluís de Cardona i de Pràxedes d'Ança. El 1593 heretà del pare la baronia de Sant Mori. Fou heretat per l'oncle Galceran, germà de Lluís. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Joan Ramon de (Catalunya, s XV - a 1481) Personatge. Tingué una filla anomenada Joana, haguda d'una Tomic que era filla de l'historiador Pere. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Joan Ramon Folc I de (Catalunya, 3/gen/1375 – Cardona, Bages, 11/abr/1441) Segon comte de Cardona, vescomte de Vilamur i almirall d'Aragó. Fill d'Hug (II) i de Beatriu de Luna. Era conegut també amb els noms de Cap de Sant Joan Baptista, el Gambacoberta i el comte Camacurt. Es casà a 16 anys amb Joana de Gandia, de la casa reial. El 1396 fou un dels magnats que anaren a Sicília a cercar el nou rei Martí, que l'investí ben aviat de l'almirallat patern. El 1400 heretà el comtat de Cardona. Fou un dels generals de Martí el Jove a la campanya sarda que acabà amb la tragèdia de Sanluri (1409). Durant l'interregne de 1410-12, ell i el seu germà Antoni de Cardona i de Luna foren els caps parlamentaris més notables de la noblesa urgellista. El 1412 protestaren per la manera com havien estat elegits els compromissaris de Casp, però, un cop pronunciada la sentència, el comte s'adherí fervorosament a la nova dinastia i es negà a col·laborar en la revolta del Dissortat (1413). Amb motiu del casament del seu fill Joan Ramon Folc (II) amb Joana de Prades, li escriví una bella lletra de consells i instruccions. El 1418 fou ambaixador d'Alfons IV al Concili de 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Joan Ramon Folc II de (Catalunya, 1400 – Cardona, Bages, 1471) Tercer comte de Cardona (1442-71) i comte consort de Prades. Dit també Celdoni Ermenter. Fill de Joan Ramon Folc (I) i de Joana de Gandia. El 1404 el seu pare li cedí el vescomtat de Vilamur. El 1418, fallit el seu projecte de casament amb Cecília d'Urgell, germana de Jaume el Dissortat, es casà amb Joana de Prades, germana de la reina Margarida. La seva muller heretà el comtat de Prades i la baronia d'Entença, per sentència reial del 1425. D'aquesta manera adquirí una categoria nobiliària superior a la de Cardona. Com a comte de Prades intervingué activament en la vida parlamentària del seu temps, sempre al costat del seu pare. A la mort d'aquest (1442) renuncià al vescomtat de Vilamur i el comtat de Prades a favor del seu fill, el futur Joan Ramon Folc (III), el 1445, i es retirà a Cardona. Malgrat la seva actitud abstencionista, en esclatar la guerra civil del 1462 el comtat de Cardona fou un dels reductes de Joan II, raó per la qual les autoritats catalanes declararen el comte enemic del Principat (1462). 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Joan Ramon Folc III de (Catalunya, 9/gen/1418 – 18/jun/1486) Quart comte de Cardona (1471-86), sisè comte de Prades i vescomte de Vilamur per renúncia dels seus pares, baró d'Entença, almirall d'Aragó i capità general de Catalunya. Fill de Joan Ramon Folc II i de Joana de Prades. El 1445 es casà amb Joana d'Urgell, filla de Jaume el Dissortat. Participà activament en les corts del 1449 al 1455. Al servei, a Itàlia, d'Alfons IV de Catalunya-Aragó, fou ambaixador seu prop del papa. A l'inici de la revolució del 1461 fou membre del Consell del Principat i negociador de la proclamació del príncep Ferran com a primogènit, però la seva rivalitat amb el comte de Pallars, nebot seu, i la seva inclinació vers Joan II l'apartaren del moviment i, poc abans de començar la guerra, es posà al costat del rei (mai/1462)... Segueix... 135 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Joana de (Catalunya, s XIV – s XV) Dama. Filla del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Villena. Es casà amb el noble Bernat Gilabert de Centelles. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Joana de (Catalunya, s XV) Dama. Era filla de Joan Ramon de Cardona i néta, per part de mare, del cavaller i historiador Pere Tomic. Es casà, abans del 1481, amb Galceran d'Òdena, cavaller que vivia encara el 1499. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Joana de (Catalunya, s XV) Dama. Neboda de l'homònima, filla de Joan Ramon Folc II, comte de Cardona i de Prades, i de Joana de Prades. El 1428 es casà amb Arnau Roger IV, comte de Pallars. Fills seus foren el famós Hug Roger III de Pallars i Elionor, que seria comtessa d'Abranches. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Joana de (Catalunya, s XVI) Dama. Era filla natural del duc Ferran de Cardona. No ha de ser confosa amb la Joana que era filla ligítima i hereva del mateix duc. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Joana de (Catalunya, s XVI) Filla d'Hug de Cardona, membre desposseït de la branca dels Cardona de Bellpuig, i d'una filla del comte de Pallars. Es casà amb Pere Joan d'Erill, descendent del Joan Roger d'Eriil assassinat, en 1463. Essent Joana filla única, s'extingiria amb ella aquesta línia del cognom Cardona. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Joana Folc de (Catalunya, s XVI) Filla d'Alfons d'Empúries i de Joana de Cardona. Per mort del seu germà Francesc, ella heretà el considerable patrimoni d'Alfons i, també, el vast conjunt de títols i possessions que corresponien a la seva mare. Per aquesta causa fou sempre anomenada Joana Folc de Cardona, usant, amb valor de composició al cognom, un segon nom amb molts precedents a la família. Per aquest temps, els seus altres parents també s'anomenen Folc de Cardona, creant una deformació del cognom familiar, que esdevindrà definitiva. Es casà amb Diego Fernández de Córdoba, definint ja un procés de descatalanització del seu llinatge. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardona, Josep de (València, s XVII – 1702) Eclesiàstic. Fou canonge de la seu i rector de la universitat de València. Publicà sermons i d'altres escrits. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Llàtzer (Catalunya, s XVI) Escriptor. Publicà en llatí una obra sobre la Concepció de Maria, impresa a Venècia el 1584. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Lluís de (Catalunya, s XIV – s XV) Personatge. Apareix documentat com un dels cònsols a Cardona del comte Joan Ramon Folc I, arran d'un privilegi atorgat per aquest a la vila. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Lluís de (Catalunya, s XVI) Noble. Lluità contra els francesos al Rosselló, el 1542. En caigué presoner. Fou alliberat amb un rescat de mil florins d'or. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Lluís de (Lucena, Andalusia, s XVI - Catalunya, 1596) Fill gran de la duquesa Joana Folc de Cardona i de Diego Fernández de Còrdoba. Morí abans que els seus pares i els títols de Cardona passaren en tot cas al seu germà Enric. Sembla que visquè poc a Catalunya. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Lluís de (Catalunya, s XVI - 1574) Noble. Era fill de Ferran de Cardona, duc de Somma, i de Beatriu. A la mort del pare, en 1571, n'heretà el patrimoni, ja que els germans més grans eren morts de feia anys. Ell mateix morí no gaire després, sense deixar fills. Per aquesta raó seria succeït pel germà Anton, duc de Sessa. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Lluís de (Catalunya, s XVII) Noble. Fou mestre de camp a la campanya del Rosselló del 1674. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Lluís Ramon de (Catalunya, 1640 – 1670) Duc. Fill i successor d'Enric. Va afegir als seus títols el gran lot del ducat de Lerina o el marquesat de Dénia pel seu matrimoni amb Isabel de Sandoval i Rojas. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Macià (Valls, Alt Camp, 1698 - El Escorial, Madrid, 1755) Compositor. Estudià música al monestir de Montserrat. En 1721 professà com a frare jerònim a El Escorial, on fou mestre de capella. És autor de música religiosa. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Manuel Veure> Cardona i Castro, Manuel (físic). 89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona, Margarida de (Sicília, Itàlia, s XV) Néta de Jaume de Cardona. Darrera representant de la línia siciliana dels barons de Mazzarone. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Maria de (Catalunya, s XIV) Dama. Era una de les filles del vescomte Hug Folc I de Cardona i de Beatriu d'Anglesola. Es casà amb Alfons Roger de Lloria, fill de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Lloria, el qual havia adoptat el cognom matern per raons d'heretatge. Maria fou cunyada, doncs, del cèlebre i coratjós Pere de Xèrica. No tingué fills. 92 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona, Maria de (Itàlia ?, s XV - Sicília ?, Itàlia, s XV) Filla de Joan de Cardona, comte d'Avellino, i de Joana de Vilamarí. Es casà amb el seu parent llunyà Artau de Cardona, comte de Golisano, de la branca siciliana dels Cardona. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Maria de (Catalunya, s XVI) Dama. Era una de les filles del duc Ferran de Cardona i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Gilabert de Centelles, comte d'Oliva. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Marsats de (Catalunya, s XII) Dama. Era filla del vescomte Bernat Amat de Cardona i d'Almodis. És una figura gairebé desconeguda. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Mateu de (Cardona, Bages, s XVI – Manresa, Bages, 1620) Frare carmelità. Visqué al convent manresà de l'orde. Tingué gran fama per les seves virtuts. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Maurici de (Catalunya, s XVII - 1672/74) Fill de Jaume de Cardona i de Jacinta de Guimerà. Heretà del seu pare la baronia de Sant Mori. Morí sense successió directa. Fou heretat per la germana Elisabet, muller de Ramon de Sentmenat. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Miquel de (Catalunya, s XIV - s XV) Noble. Fill d'Esperandéu Cardona. Heretà la vall de Conat i fou senyor de Molig, Campome i Paracolls. 133 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Miquel de (Catalunya, s XVI) Noble i militar. Serví Felip II. Fou mestre de camp a les campanyes de Flandes. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Miquel de (Catalunya, s XVII - 1652) Noble. Heretà la baronia de Sant Morí del seu cosí llunyà 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Pere de (Catalunya, s XII - a 1175) Noble. És esmentat entre els fills dels vescomte Ramon Folc de Cardona i d'Elisabet d'Urgell. Morí abans que el seu pare, aquest trapassat el 1175. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Pere de (Catalunya ?, s XIII) Personatge pràcticament desconegut, fora del fet de ser pare d'un Berenguer de Llobera, documentat el 1218. És citat per Serra i Vilaró, el qual suposa que Pere devia ser un bastard del vescomte Guillem. Raons cronològiques semblen indicar, per contra, que podia ser fill d'algun Cardona de la generació anterior a la del vescomte esmentat. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Pere de (Catalunya, s XIV) Eclesiàstic. Era un dels fills legitimats del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de la concubina d'aquest Flor de Pontiac. El 1319 era canonge de la seu de Barcelona. Administrà el 1317-22 la pabordia vacant de Solsona, que era pretesa pel seu germà Berenguer. Tenia dominis a la Figuerosa. Sostingué litigis amb el bisbe de Vic, fet que li atragué, arran del concili de Tarragona (1330), una excomunió que no li seria alçada sinó quatre anys després. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Pere de (Catalunya, s XIV) Fill del vescomte Hug Folc I de Cardona i de Beatriu d'Anglesola. El 1363 apareix al costat del seu germà gran el vescomte Hug II i d'un altre germà, Berenguer, lluitant contra les forces castellanes que havien envaït Aragó. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Pere de (Catalunya, s XV) Personatge. Documentat el 1431, essent marmessor d'Eulàlia, vídua de Joan Vidal, cambrer del comte de Cardona. El 1435 era morta la seva muller Joana. Tenia el títol aristocràtic de donzell. Una filla seva, anomenada Beatriu, apareix documentada el 1450. Un Pere de Cardona, possiblement el mateix, figura citat com a noble el 1441. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Pere de (Catalunya, s XV) Fill del comte Joan Ramon Folc I i de Joana de Villena. Fou frare de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Pere de (Catalunya, s XVI – 1593) Governador del Principat. Ocupava el càrrec l'any de la seva mort. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Pere de (Catalunya, s XVI) Noble. Fill de Pere de Cardona i nét de Joan Ramon Folc IV. Fou nomenat governador de Catalunya (1543-93), com el seu pare. Tot seguit hagué de col·laborar amb el duc d'Alba a la defensa del Rosselló. Era nebot del duc Ferran de Cardona i cosí de la duquesa Joana. El 1564, a la fi del virregnat de Garcia de Toledo, s'encarregà de la persecució dels bandolers fins a l'arribada del nou virrei Diego Hurtado de Mendoza, príncep de Mèlito. El 1570 tingué un paper destacat a la defensa del Rosselló contra els francesos. Devers el 1579 es trobava en forta discòrida amb els consellers de Barcelona. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Pere Folc de Veure> Cardona, Pere de (eclesiàstic). 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon de (Catalunya, s X – 1015) Vescomte de Cardona. Fill de Guadald, vescomte d'Osona, i d'Ermetruit. Germans seus foren Ermemir, que heretà el vescomtat d'Osona, i Arnulf, bisbe de Vic. Mort 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon de (Catalunya, s X – s XI) Noble. Un dels fills del vescomte d'Osona o Cardona Ramon mort el 1015, i de la dama Engúncia. N'hi ha poques notícies. És probable que morís jove. 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon de (Catalunya, s XII) Personatge. De situació genealògica desconeguda però de consaguinitat manifestada amb el vescomte Ramon Folc III. El 1151 féu un testament amb el seu germà Guillem, en el qual ambdós es declaraven recíprocament hereus en cas de mort sense fills legítims. Testà altra vegada el 1156. Pel segon testament sabem que era casat amb una Elisenda i que tenia una germana anomenada Dolça. Posseïa els castells de Falcs, Calonge, Castelltallat i la Molsosa. És conjecturable que podria tractar-se d'un Ramon Folc, documentat ja el 1097, fill d'Ermessenda de Cardona i de Deudonat Bernat de Claramunt. Deixava hereu principal el vescomte Ramon Folc II. 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon de (Catalunya, s XIII) Noble. Figura com a senyor del castell d'Esparreguera el 1264. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon de (Catalunya, s XIII) Personatge. Apareix documentat el 1275, anomenant-se Ramonet i declarant-se fill del difunt Guillem. Serra i Vilaró considera que aquest Guillem era el famós templer. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon de (Catalunya, v 1290 – v 1340) Almirall. Senyor de Torà, fill de Ramon Amat de Cardona i de Pinós i d'una portuguesa. Casat amb Beatriu d'Aragó, filla natural de Pere el Gran, era cunyat del rei Jaume II. Representà aquest darrer en l'arbitratge de l'Algarve entre els reis de Castella i Portugal (1312). Més tard, renyit amb l'infant Alfons, passà al servei del rei de Nàpols Robert d'Anjou (1319). En fou almirall 122 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon de (Catalunya, s XIV) Fill de Ramon Folc VI de Cardona i de l'amant d'aquest, Flor de Pontiac. El 1328 assistí a la coronació d'Alfons III el Benigne, a Saragossa. Durant les festes que seguiren, el propi rei armà cavaller el seu germanastre Ramon Folc VII, ja vescomte, i aquest feu cavaller Ramon a la mateixa cerimònia. 123 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon de (Catalunya, s XIV) Fill del vescomte Hug Folc I de Cardona i de Beatriu d'Anglesola. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon de (Catalunya, s XV) Poeta i prevere. Del llinatge comtal dels Cordona. El 1450 fou jutge en una tençó entre Francí Joan Pocurull i Joan Fogassot. Se n'han conservat dues composicions amoroses, elegants i apassionades, adreçades a una dama coneguda pel senyal "cors magnífics". 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon I de (Catalunya, s XV) Noble. És esmentat com a fill de Ramon de Cardona (I de Bellpuig), i de Caterina de Centelles. 134 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon II de (Catalunya, s XV - 1522) Virrei de Nàpols i comte d'Oliveto. Fill de Ramon i d'Isabel Enríquez de Requesens. El 1516 fou confirmat al títol i al càrrec expressats, així com a la dignitat de conseller reial i a la capitania de la gent d'armadura pesada que havia manat Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon de (Catalunya, s XVI) Un dels fills de Ferran de Cardona, duc de Somma, i de Beatriu. Morí infant. 127 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon Folc de (Catalunya, s XII – 1150) Fill de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona i d'Almodis. Morí possiblement abans que el seu pare, encara que aquest període dels Cardona presenta aspectes bastant dubtosos. Si el seu pare morí el 1155, heretà el vescomtat de Cardona un fill de Ramon Folc, dit Ramon Folc II. 124 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon Folc I de (Catalunya, 1040 - Maldà, Urgell, 1086) Vescomte de Cardona. Fill de Folc I i de Guisla. Fou una gran personalitat dels regnats de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II. Després de la mort de Ramon Berenguer II el 1082, fou un dels dirigents de l'oposició contra Berenguer Ramon II. Abans, havia pres part en les campanyes d'aquest darrer 130 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon Folc II de (Catalunya, 1110 – 1150) Noble. Fill de Bernat Amat de Claramunt (1155). Es casà amb Guillema de Melgar i foren pares de Ramon Folc (III) de Cardona, el qual heretà el vescomtat de 131 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon Folc III de (Catalunya, 1130 – Colltort, Garrotxa, 3/mar/1176) Vescomte de Cardona. Fill de Ramon Folc II i nét de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona. Per haver mort el seu pare (1150), ell heretà directament del seu avi, finit v 1155. Aleshores ja havia tingut algunes intervencions polítiques. Dos anys abans d'heretar el vescomtat, per exemple, ja participava a les negociacions de compra del terç genovès de Tortosa fetes pel comte Ramon Berenguer IV. El 1157 fou un dels assistents al judici celebrat a Lleida per dirimir un sonat litigi entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i el noble Pere de Puigverd. El 1162 figurava entre els signants de l'acta de convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV. Devers el 1171 era un dels negociadors dels acords tributaris entre Alfons I el Cast i els sarraïns de Múrcia. Es casà amb Elisabet d'Urgell, filla del comte Ermengol VI. Intervingué a la política del comtat urgellenc, i de retop, a la del de Barcelona. Morí assassinat pel noble Guillem de Berguedà, gran senyor feudal i també agressiu poeta. Fou succeït pel seu fill Berenguer (I) de Cardona. 125 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon Folc IV de (Catalunya, 1180 – 23/ago/1241) Vescomte de Cardona (1227-41). Fill i successor del vescomte Guillem I. Lluità a Las Navas de Tolosa (1212) i acompanyà el seu pare a Muret (1213). El 1224 fou el cap d'una de les dues grans faccions nobiliàries que es disputaven la privadesa del jove Jaume I. Un cop vescomte, no trigà a enemistar-se amb el rei i, per això, no l'acompanyà a la conquesta de Mallorca (1229). Residí principalment al castell d'Arbeca, amb la seva muller Agnés de Torroja, que li aportà les senyories de Solsona, Arbeca i Tarroja. Li ha estat atribuïda una intervenció decisiva en el prodigiós naixement de sant Ramon Nonat. 126 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon Folc V de (Catalunya, 1220 – Mallol, la Vall d'En Bas, Garrotxa, 5/jun/1276) Vescomte de Cardona (1241-76). Fill de Ramon Folc IV de Cardona. Conegut simplement amb el nom de Ramon, fou home d'una talla extraordinària i de gran corpulència. El 1238 lluità contra els sarraïns de Múrcia, i el 1256 acompanyà Jaume I de Catalunya-Aragó a la seva conversa a Sòria amb Alfons X de Castella. A partir 129 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon Folc VI de (dit “el Prohom Vinculador”) (Catalunya, 26/mai/1259 – 31/oct/1320) Vescomte de Cardona (1276-1320). Fill de Ramon Folc V i de Sibil·la d'Empúries. D'antuvi continuà la mateixa línia de rebel·lió del seu progenitor, en les revoltes del qual havia participat. Fou un dels caps del moviment nobiliari del 1280, que acabà amb la desfeta de Balaguer i el seu empresonament. Tornat a la gràcia reial el 1281, es convertí en fidel col·laborador de Pere II el Gran i fou un dels seus capitans en la defensa contra la invasió francesa del 1285. Es distingí especialment en la direcció de la defensa de Girona. Més tard serví amb eficàcia els reis Alfons II i Jaume II. Frederic II de Sicília intentà en va de portar-lo als seus rengles. El 1297 fou un dels tres jutges al plet successori del Pallars. El 1302, mort... Segueix... 128 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ramon Folc de (Catalunya, s XV – 1519) Frare mercenari. Era fill del duc Joan Ramon Folc IV. Fou elegit bisbe de Conca el 1504, però renuncià a aquesta dignitat. Excel·lí per les seves virtuts. 132 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Romeu de (Catalunya, s XIII – s XIV) Personatge. Jaume II li encomanava, a ell i als descendents, la castellania del castell-palau de Terrassa el 1313. Així i tot sembla que més tard la tingué Berenguer de Cardona pel vescomte Ramon Folc. El rei li encomanà novament la castellania el 1337.
Anar a: [ Cardona, F ] [ Cardona, Gui. ] [ Cardona, I ] [ Cardona, Joan ] [ Cardona, L ] [ Cardona, P ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Cardona, monestir de