|
|
|
Anar a: [ Cardona, S ] [ Cardona i d ] [ Cardona i de V ] [ Cardona i F ] [ Cardona i S ] [ Cardona-F ] El món és ple d'alegries petites; l'art consisteix a saber-les distingir. (Li Bai) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Sibil·la de (Catalunya, s XII – s XIII) Dama. Era filla del vescomte Guillem de Cardona i de Gueraua de Jorba. Es casà amb Guillem d'Anglesola, que morí devers el 1229. El seu fill gran fou un altre Guillem d'Anglesola. També tingué una filla anomenada Gueraua. És possible que tingués igualment per fills Berenguer Arnau i el futur bisbe de Vic Ramon. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Sibil·la de (Catalunya, s XIII) Filla del vescomte Ramon Folc IV i d'Agnès de Torroja. Es casà amb Guerau Alemany de Cervelló. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Sibil·la de (Catalunya, s XIII – 1300) Filla del vescomte Ramon Folc V i de la segona muller d'aquest, Sibil·la d'Empúries. Es casà amb Alvar d'Àger, germà d'Ermengol X d'Urgell. No li donà fills. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Sibil·la de (Catalunya, s XIV) Filla de Ramon Folc VI i de la seva amant Flor de Pontiac. Es casà amb Guerau de Cervelló. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Timbor de (Catalunya, s XV) Religiosa. Només és coneguda pel cenotafi que li féu esculpir l'arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona, el qual s'anomenava nebot de la difunta a la dedicatòria. Podia ser filla dels comtes Joan Ramon Folc I o Joan Ramon Folc II. 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Cardona, vescomtat de (Catalunya, s X - 1375) Jurisdicció feudal que comprenia, a l'origen, a la frontera occidental del comtat d'Osona-Manresa, el castell de Cardona, part de la vall del Cardener incloent-hi Bergús a ponent, la riera de Navel i l'aigua d'Ora, i, al nord, Sorba i Gargallà. Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos. Els vescomtes d'Osona s'hi establiren durant la segona meitat del s X. Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar. El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d'Osona (Guadall II) i que morí vers el 973. El succeí el seu fill Ermemir (mort el 1010), que corraborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell. El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc (I) de Cardona, bé que la seva mare Guisla... Segueix... 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Violant de (Catalunya, s XIV – s. XV) Dama. Era amistançada de l'escriptor Bernat Metge. Li donà un fill, que ha instàncies d'ella fou legitimat amb el nom de Joan Metge. Bernat aconseguí del rei Joan I que la legitimació fos revocada, ja que l'escriptor i secretari reial tenia altres fills legítims i sentia aleshores una gran aversió per Violant, que qualificaria d'espluga d'enamorats, font de vicis i arxiu de mentides. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Violant de (Catalunya, s XV - Rosselló ?, s XV) Filla de Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Villena. Es casà amb el poderós noble rossellonès Felip Albert que, potser per aquesta vinculació amb els Cardona, es convertiria en un dels grans valedors de Joan II a la guerra d'aquest rei contra la Generalitat. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i Abelló, Tomàs (Tortosa, Baix Ebre, 1854 – 1901) Escultor. Estudià a Barcelona. Per un temps treballà a Madrid, abans d'instal·lar-se definitivament a la seva ciutat natal. Destacà com a imatger. Més tard es dedicà, amb èxit, a treballar en fang busts i grups de figures. A València, en una exposició de Lo Rat Penat, li fou premiat un bust del marquès de Campo. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i Agut, Josep (Cardona, Bages, 1871 – Sabadell, Vallès Occidental, 1934) Poeta i eclesiàstic. Es destacà com a orador sagrat en català; predicà milers de sermons, alguns dels quals foren publicats: Elogi fúnebre del doctor Robert (1902). Fundà i dirigí a Sabadell la revista "Garba", dins la línia dels Pomells de Joventut. Publicà diversos reculls poètics, influïts per la poesia mística de Verdaguer: Cançons i moralies (1927), Terrals (1927), Lliris blaus (1928). 13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cardona i Carreras, Lleó (Maó, Menorca, 1911 - ) Pianista i compositor. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i, més tard, amb Maria Canals i Blanca Selva. El 1934 actuà al Festival Chopin de Valldemossa (Mallorca), i fins al 1942 donà diverses tandes de concerts a Egipte, Grècia, França, la República Dominicana, Haití, Cuba i Mèxic. A Nord-amèrica, durant els anys cinquanta, compongué molta música per al 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i Civit, Daniel (Barcelona, 1890 - Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 7/mar/1943) Polític. Membre destacat de la Unió Catalanista, secundà Francesc Macià en la creació d'Estat Català (1921), i en fou capdavanter de l'ala més radical. Però se'n separà el 1925 i passà a formar part de la Bandera Negra. Poc abans de proclamar-se la República, tornà de l'exili a Barcelona, on organitzà el grup Nosaltres Sols!, el qual tingué una participació activa en els fets del Sis d'Octubre de 1934. Hagué de fugir a França fins al triomf del Front Popular i, novament exiliat després de la guerra civil, no tornà fins poc abans de morir. Fundador i director de la revista "Nosaltres Sols!". Amb el pseudònim de Vibrant, publicà Per la llibertat (1933) i Res de nou al Pirineu (1933). 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i d'Aragó, Elisenda de (Catalunya, s XIV) Dama. Filla de l'almirall Ramon de Cardona. Fou abadessa de Santa Clara de Coïmbra. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardona i de Borja, Antoni de (País Valencià, s XVI - s XVII) Noble (també conegut per Antoni de Borja). Iniciador de la branca dels marquesos de Castellnou. Comanador de l'orde de Sant Jaume, el qual heretà d'una cosina materna la baronia de Castellnou, erigida en marquesat a favor del seu fill, Alfons de Cardona-Borja i Milà d'Aragó. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardona i de Borja, Felip de (País Valencià, s XVI) Noble. Fill de Joan de Cardona i Roís de Liori i de Lluïsa de Borja-Llançol de Romaní i Sorell. Heretà el marquesat de Guadalest el 1591 a la mort, sense fills, de la seva cosina germana Maria de Cardona i Colón, i fou ambaixador a Flandes. El seu fill i successor fou Francesc de Cardona-Borja i de Ligne. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i de Córdoba, Enric d'Aragó Folc de (Catalunya, 1588 – Perpinyà, 22/jul/1640) Sisè duc de Cardona. Fill de Diego Fernández de Córdoba i de Joana Folc de Cardona, de la qual rebé el títol ducal de Cardona, així com el ducat de Sogorb, el marquesat de Pallars, els comtats d'Empúries i de Prades i el vescomtat de Vilamur, entre d'altres títols. Fou virrei de Catalunya en tres ocasions, la primera fou del 1630 al mai/1632, substituint al duc de Feria. A l'inici fou difícil degut al recel que hi havia al Principat davant la política de Felip IV i del comte-duc d'Olivares, coincidint amb un període d'escassetat extrema, que originava problemes greus de proveïment. En el seu segon mandat (del mai/1633 al gen/1638) hagué de prendre mesures extraordinàries a causa de la guerra oberta amb França, especialment arran de... Segueix... 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardona i de Gandia, Hug de (País Valencià, v 1405 – v 1470) Senyor de Guadalest (dit el Navarrès). Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia. El 1412, a la mort del seu avi matern Alfons I de Gandia, heretà la senyoria d'Ondara i l'horta de Gandia. Més tard rebé, de la seva mare, Calassanç i Sanui a Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina. El 1427 es casà amb Blanca de Navarra, senyora de Caparrosso, Aézcoa, Carazar i Caseda, néta del rei Carles II per la seva filla natural Joana de Navarra. El 1424 seguí el rei Alfons IV a Nàpols. Establert a València, no participà en els afers del Principat, en els quals tingué un paper tan notable el seu fill Joan, amb qui el 1476 pledejà a València. Hug era partidari de Joan II. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i de Gandia, Jaume de (Catalunya, v 1405 – Cervera, Segarra, 1466) Eclesiàstic, cardenal (1461) i conseller. Bisbe de Vic (1445-59), de Girona (1459-62) i d'Urgell (1462-66). Fill de Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia. Fou referendari papal, administrador de l'abadia de Solsona (1441-66) i canonge i ardiaca de Barcelona. Predicà a Barcelona en la canonització de Vicent Ferrer (1456) i en les exèquies d'Alfons IV (1458). El 1459 fou un dels ambaixadors de Joan II prop del rei de França per tal d'evitar que aquest ajudés Carles de Viana. Partidari de Joan II durant la guerra civil, sembla que la seva actitud influí en la del seu nebot Joan Ramon Folc III, llavors comte de Prades. El 1513 les seves despulles, amb les dels seus nebots, els vescomtes Joan Ramon Folc III i Joan Ramon Folc IV, foren sepultades a Cardona. 22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona i de Gonzaga, Artau de (Sicília, Itàlia, s XV - s XVI) Noble. Besnét d'Antoni de Cardona i de Luna i germà d'Antònia. Oncles d'ambdós foren Hug i Joan de Cardona i de Ventimiglia. Comte de Collessano. Fou conestable de Sicília. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i de Jorba, Guillem de (Catalunya, v 1200 – v 1270) Mestre del Temple. Senyor de Maldà, Maldanell i Alcarràs. Fill del vescomte Guillem de Cardona. Fou un dels grans protagonistes de les lluites pel comtat d'Urgell durant el regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó, sempre al partit advers als seus parents de Cardona, el seu germà Ramon Folc IV i després el seu nebot Ramon Folc V. El 1228 fou el principal valedor de Guerau IV de Cabrera contra Aurembiaix d'Urgell i el rei. Comanador de Sardenya i, més tard, vers el 1230, mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença, participà en la conquesta del regne de València (setge de Borriana, 1233) i obtingué per al Temple béns a Llíria i rendes a Dénia. Intervingué novament en les lluites d'Urgell, ara al costat del monarca i els Montcada contra Àlvar d'Urgell, ajudat pel vescomte Ramon Folc V de Cardona (1259). Abans (1250-53) havia intervingut en diverses comissions d'arbitratge entre el rei i el seu fill Alfons. 25 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona i de Luna, Alfons de (Sicília, Itàlia, s XVI – 1547) Comte de Reggio i baró de Chiusa, a qui el rei Carles V erigí en comtat (1535) i féu marquès de Giuliana, baronia que havia comprat als Tagliavia el 1530. Era membre de la branca dels comtes de Chiusa, extinguida a la darreria del s XVI. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i de Luna, Pere de (Catalunya, v 1380 – 1411) Bisbe de Lleida (1407-11). Fill del comte Hug II de Cardona. Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard (1407), bisbe de Lleida. Després de la mort del rei Martí (1410) fou, com els seu germans, decidit partidari de Jaume d'Urgell. Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura (1411) afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d'Urgell. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i de Navarro, Joan de (Catalunya, v 1430 - d 1477) Magnat. Majordom de Carles de Viana, en morir aquest (1461), passà al servei d'Enric IV de Castella i lluità contra Joan II de Catalunya-Aragó. Prengué part en les converses de Baiona (1463) i l'any següent oferí els seus serveis al conestable de Portugal. Casat amb Maria Fajardo, filla de l'adelantado castellà de Múrcia, s'establí a València. Reconciliat amb Joan II el 1467, participà en la incorporació del marquesat de Villena (1474) i, el 1477, en les lluites nobiliàries de València, al costat dels Corella i contra el comte d'Oliva. 29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cardona i de Pallars, Antoni de (Catalunya, v 1432 - Illa, Rosselló, 1467) Bisbe d'Elna (1462-67). Fill del comte Joan Ramon Folc I. Protegit pel seu oncle matern, el prelat Arnau Roger de Pallars, i pel seu germà Jaume, bisbe de Vic, fou ardiaca de Cerdanya i promogut a la seu d'Elna, en ésser traslladat a la de Girona el 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i de Pinós, Ramon-Amat de (Catalunya, s XIII - Esglésies, Sardenya, 1324) Senyor de Torà. Fill i successor de Bernat-Amat de Cardona i d'Empúries. Participà en l'expedició a Sardenya de l'infant Alfons i fou un dels qui moriren lluitant al setge d'Esglésies. Pare de l'amirall Ramon de Cardona. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i de Requesens, Galceran de (Catalunya, s XVI) Humanista. Fill del governador de Catalunya, Pere de Cardona i Enríquez, i de Joana de Requesens. Home d'armes i amic de les lletres clàssiques, formà part, com Joan Boscà i Garcilaso de la Vega, de l'exèrcit imperial que obligà Solimà a retirar-se de Viena (1532). De tornada, anà a les corts de Montsó (1533) en el seguici de Carles V, del qual era coper. Martí Ivarra li adreçà una dedicatòria a l'edició de la Crònica de Pere Tomic (1534), on l'anomenà "llum" dels ducs de Cardona. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i de Requesens, Joan de (Catalunya, s XVI) Baró de Sant Boi i capità de galeres de Sicília. Fill d'Antoni de Cardona i Enríquez. Lluità contra els turcs en defensa de les illes de Gerba (1560) i de Malta (1565) i, sobretot, a Lepant (1572), on fou del consell privat de Joan d'Àustria i comandà les set galeres que constituïen l'avantguarda. Participà en la lluita contra els moriscs de Granada (1569-70). Es casà amb una dama sarda, que aportà als seus descendents la baronia de Galtelli. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i de Silva, Teresa de (Catalunya, s XVIII – Alemanya, 1750) Princesa del Sacre Imperi. Es casà amb Josep-Guillem I, príncep regnant de Hohenzollern-Hechingen. 34 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona i de Ventimiglia, Hug de (Sicília, Itàlia, s XV – Gaeta, Itàlia, 1505) Noble. Oncle d'Antònia i d'Artau de Cardona i de Gonzaga. Morí en el setge de Gaeta. 36 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona i de Ventimiglia, Joan de (Sicília, Itàlia, s XV – Ravenna, Itàlia, 1512) Noble. Oncle d'Antònia i d'Artau de Cardona i de Gonzaga. Virrei de Calàbria, comte d'Avellino. Morí de les ferides rebudes a la batalla de Ravenna. 37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona i de Ventimiglia, Pere de (Sicília, Itàlia, s XV - Bicocca, Llombardia, 1522) Vuitè comte de Collessano, títol que heretà del seu pare Artau de Cardona i de Ventimiglia (1478). Després d'haver militar al servei de Gonzalo Fernández de Córdoba, com a tinent general, fou nomenat per Ferran II de Catalunya-Aragó estrateg de Messina, gran conestable de Sicília (1497) i gran almirall de Sicília (1506). El 1511 ajudà el virrei Hug de Montcada a reprimir la revolta de Palerm, però a la mort del rei (1516) esdevingué el cap de la revolta contra el virrei. Al parlament del 1516 fou elegit pels habitants de Catània com a llur representant. Carles V el cridà a la cort, fet que donà lloc a noves revoltes a Sicília, puix que corregué la veu que havia estat mort. Tornà a Sicília a precs dels sicilians. Mori a la batalla de Bicocca, prop de Milà, en la guerra entre Carles V i Francesc I de França. El seu fill Artau de Cardona i de Gonzaga fou 38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona i de Vilamarí, Maria de (Itàlia, 1509 – 1563) Marquesa de Padula i comtessa d'Avellino. Era filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia. Fou esposada pel seu cosí Artau de Cardona, comte de Collessano. Era persona afeccionada a la música i a les lletres. Garcilaso de la Vega li endreçà un sonet. Vídua el 1536, es tornà a casar el 1540 amb Francesco d'Este, marquès de Massa Lombarda, fill natural del duc Alfons de Ferrara i Mòdena. 39 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona i de Villena, Alfons de (Sicília, Itàlia, v 1412 – 1452) Primer comte de Reggio. Segon fill d'Antoni de Cardona i de Luna, virrei de Sicília, i d'Elionor de Villena. Amb el seu germà Pere, comte de Collessano, serví el rei Alfons IV a Itàlia. Tots dos caigueren presoners a Ponça, juntament amb el sobirà (1435). Més tard es distingí a la batalla de Sessano (1444). Establert a Sicília, s'hi casà amb Caterina de Peralta, baronessa de Chiusa. Fou fet comte de Reggio i mestre justicier de Sicília (1451-52). El seu llinatge fou continuat pel seu fill Antoni de Cardona i de Peralta. Lleonard de Sors li dedicà una llarga composició elogiosa. 40 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona i de Villena, Pere de (Sicília, Itàlia, v 1410 - v 1450) Senyor de Maldà, Maldanell i Oliana a Catalunya, i comte de Collessano i primer marquès de Padula a Nàpols. Fill gran d'Antoni Cardona i de Luna, virrei de Sicília. Serví Alfons IV de Catalunya-Aragó a Itàlia i compartí amb ell la captivitat després de la desfeta de Ponça (1435). El 1439 heretà del seu pare les baronies catalanes. Les vengué als Albert el 1450. Fou camarlenc i conseller d'Alfons IV, el qual, el 1444, li donà el comtat de Collessano, la baronia de Caronia i les senyories de Gal·lípoli i Due Petralie -feus confiscats a Antoni de Centelles i de Ventimiglia- i el feu mestre justicier del regne de Sicília. El mateix any havia adquirit ja la baronia de Naso. Tanmateix, mai no perdé el contacte amb Catalunya, on prengué part activa a les corts del 1440 i del 1446. El succeí el seu fill Artau. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i d'Empúries, Ramon de (Catalunya, s XIII - Sicília, Itàlia, s XIII) Noble. Fill de Ramon Folc V i de Sibil·la d'Empúries. Embarcà a l'expedició de Pere II a Sicília (1282, on s'establí i fundà la línia siciliana dels barons de Mazzarone. Fou pare de Frederic de Cardona. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i d'Urgell, Joan Ramon Folc IV de (Catalunya, 1446 – 1513) Noble. Quart comte de Cardona i setè de Prades (1486-91), marquès de Pallars i primer duc de Cardona (1491-1513). Lluita al costat de Joan II durant la guerra civil catalana, encara que el 1466 la Generalitat li oferí la corona després de la mort del conestable de Portugal. Restà empresonat durant tres anys (1467-70). En acabar la guerra, fou nomenat diputat militar de la Generalitat (1473-76). Posteriorment lluità contra Hug Roger III de Pallars (1480) i els remences (1484-85). Fou el pare de Joan de Cardona, bisbe de Barcelona. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i Enríquez, Antoni de (Catalunya, s XVI – 1555) Lloctinent de Sardenya (1534-49). Baró de Sant Boi i comanador de l'orde de Sant Jaume. Fill del duc de Cardona Joan Ramon Folc (IV), es casà amb la filla dels comtes de Trivento, Maria de Requesens. Durant la seva lloctinència tingué lloc la persecució de les famílies Arquer, Eimeric i Sabata i el pas de Carles V (1535) camí de Tunis. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i Enríquez, Ferran (I) de (Catalunya, s XV – Barcelona, 1543) Segon duc de Cardona i marquès de Pallars. Era fill de Joan Ramon Folc IV i d'Aldonça Enríquez. Succeí el seu pare el 1513. El 1521 tingué dificultats greus amb els seus vassalls de Cambrils. Les autoritats de Barcelona apaivagaren el conflicte. Fou nomenat almirall per l'emperador Carles V. Formà part del consell imperial. El 1535 entrà a Barcelona a la dreta de l'emperador, que en aquella avinentesa, i per exepció, no passà sota pal·li. Es casà en primeres núpcies amb Francesca Manrique, filla del duc de Nàjera, i en segones amb Isabel Agostín, filla del vice-canceller de la Corona d'Aragó. A la seva mort, fou succeït per la seva pubilla Joana, casada amb Alfons d'Empúries, príncep del casal de Trastàmara i fill d'Enric "Fortuna". 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i Enríquez, Lluís de (Catalunya, v 1488 – Tarragona, 1532) Bisbe de Barcelona (1530-31) i arquebisbe de Tarragona (1531-32). Germà del duc Ferran de Cardona, fou, amb el seu oncle Pere de Cardona -el qual succeí com a abat i administrador a l'abadia de Cardona- un dels promotors del moviment cultural barceloní. Rebé elogis de Lucio Marineo Siculo. El 1514 obtingué l'abadiat de Santa Maria de Solsona. Fou president de la generalitat de Catalunya (1521-27). A la mort del bisbe de Barcelona Guillem Ramon de 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i Enríquez, Pere de (Catalunya, s XV - d 1546) Governador general del Principat de Catalunya des del 1509. Fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. Tingué la baronia d'Assuévar. Heretà el càrrec, fins aleshores vinculat a la família Requesens, pel seu matrimoni amb Joana de Requesens. Durant la revolta del 1520 a Barcelona mantingué una actitud ambigua i més aviat contrària als consellers. La plaça de Santa Anna, on donava el seu palau, fou sovint escenari de justes. El succeí en el càrrec el seu fill Pere de Cardona (1543-93), i, a aquest, el seu fill Enric de Cardona, fins l'any 1602. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i Enríquez, Teresa de (Catalunya, 1494 – 1562) Abadessa de Pedralbes (1521-62). Filla del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV i cosina germana del rei Ferran II el Catòlic, el qual tractà el seu matrimoni amb Llorenç II de Mèdici. La núvia renuncià (1515) els seus drets a l'herència paterna i a la materna a favor del seu germà, el duc Ferran (I) de Cardona, en consideració al dot quantiós que aportava al matrimoni (10.000 ducats d'or), el qual no arribà a efectuar-se. Ingressà al monestir de Santa Maria de Jerusalem, i el 1521 fou elegida abadessa del de Pedralbes. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardona i Fajardo, Alfons de (País Valencià, s XVI - 1543) Noble. Nét de Joan Ramon Folc I de Cardona. Baró de Guadalest. Restà vinculat perpètuament i hereditària l'almirallat de la corona de Catalunya-Aragó. La seva muller, Isabel Roís de Liori, li aportà les senyories de Betxí, Riba-roja i Gorga. Foren fills seus Joan i 52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i Furró, Josep (Barcelona, 1878 – Moià, Bages, 1923) Escultor. Fou deixeble de Manuel Fuxà a l'escola de Llotja de Barcelona, i estudià després a París. Conreà l'escultura costumista i, sobretot, els retrats, en estatuetes per a ésser foses en bronze. El seu art, influït pel de Trubeckoj, és fugaç i elegant. Treballà uns quants anys (1909-18) a l'Argentina, on féu monuments i mausoleus (monument al general Sanmartín, a Buenos Aires). 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardona i Genovès, Antoni (València, 1763 - 1809) Religiós carmelità. Els seus sermons li donaren fama. Alguns d'ells foren publicats. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i Lladós, Joan (Barcelona, 1877 – 1957) Pintor i dibuixant. Format a l'Escola de Llotja i a l'Acadèmia Baixas de Barcelona. Col·laborà en revistes catalanes ("Forma" i "L'Ilustració Catalana"), franceses ("Le Rire" i "La Vie Parisienne") i alemanes ("Jugend" i "Simplicissimus"). Mentre residí a París formà grup amb Cappiello, Sem i Steinlen. El seu estil, que subordina la forma al color, càlid al principi i de gammes fredes en la maduresa, té punts de contacte amb el de Gosé i el d'Anglada i Camarasa. La seva temàtica se centra en l'element femení. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i Manrique la Lara, Joana (I) de (Catalunya, s XVI - 1564) Duquessa de Cardona (1543-64). Filla de Ferran de Cardona i Enríquez, de qui heretà el ducat. Muller d'Alfons d'Aragó, comte d'Empúries i duc de Sogorb, reunint així les dues grans cases nobiliàries, els hereus de les quals s'anomenaren d'Aragó i Folc de Cardona o Folc de Cardona i d'Aragó. Fill seu fou Francesc d'Aragó i Folc de Cardona. 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cardona i Mercadal, Rafael (Maó, Menorca, 1871 – Barcelona, 1927) Taquígraf. Milità a la Lliga Regionalista i fou elegit regidor de Barcelona el 1907. En aquesta ciutat es dedicà a l'ensenyament de la taquigrafia a l'Escola Nacional de Mestres. Publicà obres relatives a la seva especialitat. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i Miret, Enric (Barcelona, 1851 – Ponapé, Filipines, 1887) Metge. Destacà pels seus treballs d'investigació. Exercí a la marina de guerra espanyola. Morí a mans dels nadius, quan aquests es revoltaren contra els colonitzadors. 59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardona i Pertusa, Josep de (País Valencià, s XVII – València, 1732) Arquitecte. És autor de l'església de Sant Sebastià i de la sagristia de Sant Martí, ambdués a València. 61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cardona i Pons, Gaspar (Maó, Menorca, 1748 – 1826) Poeta popular. Teixidor d'ofici. Tingué gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador. Deixà inèdits dos tractats de tema religiós: Plàtica que ensenya el camí del cel (1794) i Mètode pràctic per fer una bona confessió (1803). 62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cardona i Pons, Guillem (Menorca ?, s XIX - Maó, Menorca, 1866) Glosador. Autor d'unes Cobles fetes sobre la vinguda de SSMM i real família en Maó el dia 18 de setembre de 1860 (Maó, 1861) i de moltes gloses. 63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cardona i Prieto, Pere Maria (Maó, Menorca, 1872 – Madrid, 15/ago/1936) Oficial de la marina de guerra espanyola. El 1916 dirigí la construcció de la base naval de Maó, i l'any següent en fou nomenat cap. El 1920 fundà i dirigí l'Escola Aeronàutica Naval a Barcelona. Cap d'una divisió naval aeronàutica (1922), prengué part en accions aèries a la guerra d'Àfrica. Deixà el servei actiu el 1931. Al començament de la guerra civil fou afusellat en territori republicà. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i Roig, Osvald (Barcelona, 14/ago/1914 – 14/des/1987) Escriptor, crític i ssagista. Estudiós de la llengua i literatura catalanes, publicà valuosos treballs, especialment del període comprès entre Verdaguer i els noucentistes: De Verdaguer a Carner (1960), Art poètica de Maragall (1971), Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer (1986). És autor també de La correspondència comercial en català (1977) i Els grups de vocals en contacte (1977). Com a traductor, es destacà per la traducció que féu de l'obra de Petrarca, Sonets, cançons i madrigals (1955). 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardona i Roís de Liori, Joan de (País Valencià, s XVI) Noble. Fill d'Alfons de Cardona i Fajardo i d'Isabel Roís de Liori, i germà de Sanç. Fou hereu de les senyories de la mare, comanador de l'orde de Sant Jaume i, pel seu casament amb Lluïsa de Borja-Llançol de Romaní i Sorell, molts dels seus descendents es cognomenaren de Cardona i Borja o de Borja i de Cardona. Llur fill fou Felip de Cardona i de Borja. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i Sala, Gabriel (Mataró, Maresme, s XIX – 1898) Religiós escolapi. Reuní una notable col·lecció de monedes, sobretot de catalanes i romanes. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona i Vidal, Francesc de (Barcelona, s XVIII – 1744) Doctor en dret i receptor de Reial Patrimoni, gran amic i biògraf de sant Josep Oriol. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona-Anglesola, Caterina de (Barcelona, 1519 - La Roda, Castella, 1577) Fundadora i mística. Filla il·legítima de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens. De molt jove es traslladà amb el seu pare a Nàpols, on fou educada per caputxines. Es casà amb Ferran d'Aragó, duc de Montalto, fill il·legítim del rei de Nàpols. Vídua, es retirà de nou al convent de caputxines. El 1557 anà a la cort de Felip II de Castella, a Valladolid, on li fou confiada l'educació dels prínceps Carles i Joan d'Àustria. Fugí de la cort el 1562 i es retirà a La Roda, on féu vida eremítica. Fundà, després, un convent de carmelitanes prop de la seva cova (1572). Mantingué correspondència amb Teresa de Jesús. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona-Anglesola i de Centelles, Antoni de (Catalunya, v 1450 – 1473) Senyor de la baronia de Bellpuig. Tercer fill de Ramon de Cardona-Anglesola i de Pinós i de Caterina de Centelles. La seva poca edat en esclatar la guerra civil (1462) li estalvià de participar en la revolta dels seus germans grans Hug i Guillem contra Joan II. Morts aquests darrers (1463), la branca comtal del llinatge reeixí a conservar la baronia de Bellpuig, confiscada al germà gran, per a aquest infant, que més tard es casà amb Castellana de Requesens (1466). Mort molt jove, la seva vídua, ajudada pel clan reialista dels Cardona-Requesens, reeixí a conservar 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona-Anglesola i de Centelles, Elionor de (Catalunya, XV - 1454) Dama. Filla de Ramon de Cardona-Anglesola i de Pinós. Es casà amb el marquès d'Oristany a Sardenya i fou cantada per Lleonard de Sors i per Francí Guerau. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona-Anglesola i de Centelles, Hug de (Catalunya, v 1430 – 1463) Senyor de la baronia de Bellpuig (dit també Hug III d'Anglesola). Fill de Ramon de Cardona-Anglesola i de Pinós. Succeí el seu pare vers el 1460. En esclatar la guerra civil del 1462, seguí el partit contrari a Joan II, al costat del qual lluitaven els seus parents de la branca comtal. Fou capturat, amb el seu germà Guillem, a la desfeta de Rubinat (1462). Tots dos foren executats, per ordre de Joan II i sense procés, uns quants mesos després (1463). La baronia de Bellpuig, confiscada pel sobirà, fou donada al germà més jove, Antoni. Després de la guerra, la vídua, Elfa de Perellós, pladejà, sense resultat positiu, pels drets dels seus fills Hug i Acard. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona-Anglesola i de Luna, Hug de (Catalunya, s XIV – 1410) Baró de Bellpuig (Hug II d'Anglesola). Fill d'Hug II de Cardona, del qual heretà les baronies de Bellpuig d'Urgell (o d'Anglesola), Linyola i Utxafava i les senyories de Maldà, Maldanell i Golmés, al pla d'Urgell. Fou conseller i camarlenc del rei Martí I (1397) i, el 1398, un dels capitans de l'expedició naval contra Tedelís. Fou el pare de Ramon de Cardona-Anglesola i de Pinós. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona-Anglesola i de Perellós, Hug de (Catalunya, v 1445 – 1511) Senyor de les baronies de l'Albi i de Cervià. Fill gran d'Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles i d'Elfa de Perellós, senyora de les mencionades baronies. Era molt jove quan la desgràcia caigué sobre la seva família el 1463. Foragitat, amb la seva mare i el seu germà Acard, de les baronies paternes per Joan II, visqué en terra addicta, on fou fet 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona-Anglesola i de Pinós, Ramon (II) de (Catalunya, 1401 – 1460) Noble. Fill i successor d'Hug de Cardona-Anglesola i de Luna i de Francesca de Pinós, i pare d'Antoni, d'Hug i d'Elionor de Cardona-Anglesola i de Centelles. Fou un actiu polític que participà assíduament en les corts del 1430 al 1448. 78 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona-Anglesola i de Requesens, Ferran de (Nàpols ?, Itàlia, a 1522 - Barcelona, 1571) Segon duc de Somma i gran almirall de Nàpols. Fill del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, i de la comtessa de Palamós, Elisabet de Requesens. Casat a Baena el 1539 amb Beatriz Fernández de Córdoba i Figueroa (coneguda per Beatriz de Figueroa), néta de Gonzalo Fernández de Córdoba, residí habitualment a Barcelona, on esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat. Afeccionat a la literatura i a la filosofia i admirador d'Ausiàs Marc, intervingué en la compilació dels manuscrits de les obres d'aquest poeta, copiats el 1541 i el 1542, i en costejà les edicions barcelonines. A ell dedicà l'editor Claudi Bornat la seva edició del 1560 de les Obres del valerós cavaller i elegantíssim poeta Ausiàs March. Joan Boscà dedicà a la seva muller, la duquesa -que havia restat fidel a la seva formació italiana-, els seus Sonetos y canciones a la manera de los italianos, així com també el monjo de Montserrat Pedro de Chaves li endreçà el seu Libro de la vida y conversión de Santa Magdalena (1549). A la cort de 1563-64 centrà l'animadversió d'una bona part de la noblesa catalana contra el lloctinent García de Toledo. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardona-Borja i d'Alagó, Antoni de (València, 1623 – Madrid, 1694) Escriptor. Segon marquès de Castellnou i de Ponts. Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d'Àustria i majordom de Carles II. Membre del Consell d'Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677. Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot. Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades: Lo mejor es lo mejor, Más es servir que reinar i El más heroico silencio. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardona-Borja i de Ligne, Francesc de (País Valencià, s XVII – 1664) Noble. Fill i successor de Felip de Cardona i de Borja. Heretà l'almirallat de Catalunya-Aragó, fou marquès de Guadalest, comanador d'Alcàntara i batlle general del Regne de València. Avi d'Isidre-Tomàs de Cardona-Borja i de Sotomayor. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardona-Borja i de Sotomayor, Antoni de (València, 1657 – Viena, Àustria, 1724) Eclesiàstic. Fill de l'almirall d'Aragó Felip de Cardona i de Palafox, marquès de Guadalest, mort el 1672. Es traslladà de jove a la cort, a Madrid, i ingressà a l'exèrcit, on arribà a capità. Més tard, entrà a l'orde franciscà, a Palència. Estudià a la universitat d'Alcalá de Henares i fou nomenat comissari general d'Índies. Arquebisbe de València el 1609, protegí artistes i literats i inicià la formació de la biblioteca episcopal. En esclatar la guerra de Successió, es mantingué fidel a Felip de Borbó i, quan el general Basset ocupà València (1705), es retirà al seu castell de Biar i després a Castella. De tornada el 1708, s'oposà a la repressió filipista, en particular a la 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardona-Borja i de Sotomayor, Isidre-Tomàs de (País Valencià, s XVII – 1699) Noble. Nét de Francesc de Cardona-Borja i de Ligne. Darrer membre de la línia del marquesat de Guadalest, la qual passà als Palafox, marquesos d'Ariza. Fou comanador de Montesa i virrei de Galícia. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardona-Borja i d'Erill, Josep Folc de (València, v 1650 – Viena, Àustria, 1730) Militar i polític (conegut també per Sanç Roís de Liori). Fill d'Alfons de Cardona-Borja i Milà d'Aragó, primer marquès de Castellnou. Primer comte de Cardona amb grandesa d'Espanya, títol atorgat per l'arxiduc Carles d'Àustria el 1707 i reconegut per Felip V el 1727; príncep de Cardona i del Sacre Imperi des del 1716, almirall d'Aragó, comanador d'Alcalà a Xivert i després lloctinent de l'orde de Montesa. Fou ambaixador de Carles II a Viena. Hi conegué l'arxiduc Carles d'Àustria, proclamat rei, més tard, pels catalans. El 1705 fou nomenat, per aquest, lloctinent de València i, com a general de Consell de Guerra, l'acompanyà a les campanyes per la península Ibèrica. També l'acompanyà, com a membre de la junta del govern, a la seva proclamació a Madrid (1706). Propugnà la defensa d'Alacant i l'organització d'un exèrcit permanent. Nomenat majordom major de la reina Elisabet Cristina de Brunsvic, l'acompanyà a Viena (1713) i formà part del seu consell. No s'acollí a l'amnistia de l'any 1725 i morí a l'exili. La seva descendència restà a Àustria. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
89 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Cardona-Fernández de Córdoba, Fèlix de (Andalusia, s XVII – 1709) Duc de Sessa i de Somma. Fou ambaixador a Roma, capità general de la mar i de les costes d'Andalusia i president del consell d'Índies (1702). 86 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba, Gonçal de (Cabra, Andalusia, 1585 – Montalbà, Aragó, 1635) Primer príncep de Maratea. Era fill del tercer duc de Somma, Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba. 87 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba, Lluís de (Baena, Andalusia, 1582 – Madrid, 1642) Duc de Sessa i de Somma, baró de Bellpuig, comanador de Sant Jaume. Es mantingué fidel a Felip IV de Castella durant la Guerra dels Segadors (1640). 88 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Cardona-Fernández de Córdoba i Pimentel, Francesc de (Madrid, 1626 – 1688) Comte de Palamós. baró de Bellpuig, duc de Somma, de Sessa i de Baena i gran almirall de Nàpols. Fou lloctinent general de Catalunya (1669-73), durant el seu govern hom inicià la construcció del baluard del portal de l'Àngel. Adoptà una actitud contemporitzadora en els petits conflictes sorgits a causa dels privilegis de la ciutat. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona-Rocabertí i de Guimerà, Elisabet de (Catalunya, s XVII – 1725) Dama. Quadrinéta de Bernat de Cardona-Rocabertí i de Queralt. Darrera membre de la branca il·legítima dels barons de Sant Mori. Era la posseïdora de dita baronia i de les de Ciutadilla i d'Abella, que provenien de la família materna. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona-Rocabertí i de Queralt, Bernat de (Catalunya, s XVII) Religiós. Nét de Jaume de Cardona. Fou abat de Cuixà i de Camprodon. La seva quadrinéta fou Elisabet de Cardona-Rocabertí i de Guimerà. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardoner i Planas, Antoni (Barcelona, 5/jun/1902 – 6/ago/1984) Metge. Historiador de la medicina a Catalunya, continuà l'obra de Lluís Comenge. Ha publicat, entre d'altres, les obres: Creació i història del Real Colegio de Cirugía de Barcelona (1936), Estudi crític de l'obra científica de Ramon Turró (1950), La medicina astrológica durante el siglo XIV en la Corona de Aragón (1959), L'ensenyament de la medicina a Barcelona del segle XII al segle XX (1971) i Història de la Medicina Catalana a la Corona d'Aragó (1973). 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardonets, Pere de (Catalunya, s XIV) Oficial de la cort de Pere III de Catalunya-Aragó. Enviat el 1342 a Perpinyà amb el notari Jaume Comte, adquirí àngels grans, dobles i òbols i malles d'argent, molt semblants als barcelonins, batuts per ordre de Jaume III de Mallorca, cosa que decidí Pere III a actuar ràpidament contra el rei de Mallorca. 94 CATALUNYA - HISTÒRIA Cardós (Ribera de Cardós, Pallars Sobirà) Nom antic. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cardós, vall de (Pallars Sobirà) Vall del Pirineu axial, que ocupa uns 220 km2, distribuïts entre els municipis de Lladorre, Esterri de Cardós i la Vall de Cardós. És una petita vall d'origen glacial que, situada per damunt dels 1.000 m i entre massissos de més de més de 2.000 m d'altitud (Sotllo, 3.115 m; pica d'Estats, 3.143 m, i Costuix, 2.334 m), s'estén des dels ports de Tavascan i Lladorre fins a prop de Llavorsí, i constitueix la conca del riu Lladorre, que pocs km al nord de Llavorsí rep la Noguera de Vallferrera i formen la Noguera de Cardós. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cardosa, la (Cervera, Segarra) Despoblat (ant: Sacardosa), a l'antic terme de la Prenyanosa, enclavat entre els de Cervera i Tarroja. Esmentat ja el 1193, el 1398 fou incorporat al veïnatge de Cervera. L'església dels Sants Apòstols depèn de la parròquia de Sedó. El castell és actualment masoveria. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardunets i Cazorla, Alexandre (Barcelona, 1871 – Badalona, Barcelonès, 1944) Dibuixant, gravador i pintor. Estudià a l'Escola de Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus. Fou un dels fundadors dels Amics de l'Art Vell, president del Cercle Artístic (1921) i del Foment de les Arts Decoratives (1923). Excel·lí en el dibuix a llapis i les litografies del port d'Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental (1930). Es caracteritzà per un realisme minuciós. Al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona hi ha una sala dedicada a ell. Pare d'Amèrica Cardunets i Tallada. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardunets i Tallada, Amèrica (Barcelona, 1925 - ) Esmaltadora i ceramista. Filla d'Alexandre Cardunets i Cazorla. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cardús, coll (Vacarisses, Vallès Occidental) Depressió de la Serralada Prelitoral entre el turó de Cardús (581 m alt) i la serra de coll Cardús (628 m alt), per on passà l'antic camí de Terrassa a Manresa. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardús i Florensa, Salvador (Terrassa, Vallès Occidental, 1900 – 1958) Historiador. Exercí diversos càrrecs a Terrassa i escriví diverses obres d'erudició: Història monetària de Terrassa (1951), El castillo cartuja de Vallparadís (1954), Belleses i records del temple del Sant Esperit (1955), Terrassa medieval. Visió històrica (1960), Un Nadal tacat de sang (1961), Nom i escut de Terrassa (1961), Historial de les guerres napoleòniques a Terrassa (1962) i La ciutat i la seu episcopal d'Egara (1964). 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardús i Malagarriga, Roser (Barcelona, 1921 – 1974) Escriptora. Ha publicat la novel·la Els temps ens han fet així... (1953) i narracions infantils: El príncep bandoler (1958) i La noia del rostre canviant (1960). 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardús i Pascual, David (Barcelona, 6/ago/1922 - Houston, EUA, 2/jun/2003) Metge. Especialitzat en els camps de la rehabilitació i les condicions de la vida de l'home a l'espai i en l'aplicació de tècniques matemàtiques a la medicina. Des de 1957 resideix a Huston, on és professor i on ha impulsat la fundació de l'Institute of Hispanic Culture (1967) i de l'American Institute for Catalan Studies (1980). Medalla Narcís 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Anar a: [ Cardona, S ] [ Cardona i d ] [ Cardona i de V ] [ Cardona i F ] [ Cardona i S ] [ Cardona-F ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Cardona i Castro, Manuel (
Cardona i Florit, Maria Àngels
Cardona i Torrandell, Armand
Cardús i Ros, Salvador