|
|
|
Anar a: [ Girb ] [ Girona ] [ Girona, S ] [ Gironella, l ] [ Gis ] [ Gisp ] Una de les majors satisfaccions que es poden experimentar és la de robar temps al temps. (Jaume Codina i Vilà) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girbal, Antoni (Girona, 1850 – 1917) Pintor. Fou un artista senzill, pintor d'una gran quantitat d'ex-vots. Rusiñol s'hi inspirà per escriure l'obra El pintor de miracles. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girbal i Barceló, Narcís (Palafrugell, Baix Empordà, 1759 – Girona, 1828) Missioner franciscà. Professà a Barcelona el 1774, on estigué fins al 1822. Fou president de les missions de l'Ucayali de l'estat de Colegio d'Ocopa. El 1799 fundà la missió de Cocabambilla, del Colegio de Moquegua. Explorà les riberes d'Ucayali i del Sarayacu. Deixà escrites relacions i diaris del viatge del 1790 al 1794. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girbal i Jaume, Ferran (Girona, 1876 - Catalunya, s XX) Escriptor. Fill d'Enric Claudi Girbal. Ha publicat, entre altres, les novel·les: Àngela (1894), La Dolors (1897), L'hereu del molí (1897), La sort de Baronelli (1925) i el recull poètic Tot l'any (1902). Traduí Shakespeare i Dickens (Càntic de Nadal, 1910). 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girbal i Nadal, Enric Claudi (Girona, 1839 – 1896) Escriptor i historiador. Fundà i dirigí diversos periòdics locals ("La Espingarda", 1861; "El Eco de Gerona", 1864; "La Crónica de Gerona", 1864; "La Revista de Gerona", 1876). Fou conservador del Museu d'Antiguitats de Girona i cronista de la ciutat; participà en la creació de l'Associació Literària de Girona, que presidí (1875). És autor d'Escritores gerundenses (1867), Memorias literarias de Gerona (1873), El sitio de Gerona (1881), Obispos de Gerona (1889), Epistolario del cardenal gerundense fray Benito de Sala y de Caramany (1889), etc, i també de Tossa, noticias históricas... (1883). Com a poeta, concorregué assíduament als jocs florals de Barcelona (dels quals fou mantenidor el 1876), amb el pseudònim de Lo Trobador de l'Onyar publicà un volum de Poesies catalanes (1862-67) i Follies (1868). 5 CATALUNYA - HISTÒRIA Girbals (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès) Antiga quadra, existent encara el s XIX, al sud de la vila. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girbau i Balrà, Gaietà (Manresa, Bages, 1828 – 1890) Religós del Cor de Maria. Destacà com a llatinista. És autor d'una gramàtica llatina (1866) i d'una de castellana (1867), i d'altres dues obres: Gradus ad Parnasum i Tesoro del humanista. 8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Girbeta (Viacamp i Lliterà, Ribagorça) Poble (630 m alt), a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, poc abans del congost de Mont-rebei. Al sud del poble hi ha, aturonades a 666 m alt, les restes del castell de Girbeta, i al seu peu, vora el riu, l'església de l'Ascensió (abans, de Sant Pere). 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girbós, Benet (Catalunya ?, s XVI - Roma ?, Itàlia, s XVI) Traductor. Secretari de l'ambaixada hispànica a Roma. Traduí al català les obres del jesuïta Petrus Canisius i de l'arquebisbe de València Martín Pérez de Ayala Summa de la doctrina cristiana i Breu compendi per examinar la consciència, respectivament, ambdues publicades a Barcelona el 1579. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gireta, coma (Alt Àneu, Pallars Sobirà / Salardú, Vall d'Aran) Coma tributària de la Noguera Pallaresa per la dreta, al límit entre Montgarri i València d'Àneu. El termenal d'ambdues comarques és el riu Fred, que davalla del vessant meridional del port de coma Gireta. Aquest port forma un clotada sense cap sortida d'aigües amb dues carenes al nord (2.503 m) i al sud (2.441 m), per on passa, respectivament, la frontera estatal 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giribets, Jeroni (Torà de Riubregós, Segarra, s XVII - 1744) Eclesiàstic. Publicà panegírics religiosos i deixà inèdits una Descripció de la muntanya de Montserrat i de son santuari, en vers. 12 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Giró (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Poble (793 m alt), aturonat damunt un contrafort meridional de la serra de Giró (1.176 m alt), que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giró, Jordi (Catalunya, 1923 - ) Compositor i pianista. Fou membre del Cercle Manuel de Falla. Com a pianista ha estrenat, conjuntament amb Anna Ricci, la majoria de les obres dels autors integrats a l'entitat esmentada. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giró i Aranols, Andreu (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1812 – Barcelona, 1884) Enginyer. Pertanyia a doctes corporacions i escriví obres pedagògiques de geometria i dibuix lineal. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giró i Brouil, Fidel (Barcelona, 1849 – 1926) Impressor. Ideà diversos perfeccionaments en l'art d'imprimir. Publicà alguns treballs de tècnica professional. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giró i Ribé, Manuel (Lleida, 1848 – Barcelona, 1916) Músic. A partir del 1873 visqué a París, on estrena una Salve Regina, una Sinfonía Mozárabe i Fiesta andaluza (1883), ballet estrenat a l'Òpera de la capital francesa. El 1885 estrenà, al Liceu de Barcelona, Il rinnegato Alonso Garcia. Escriví nou òperes més, obres simfòniques de cambra i vocals. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Giron, Maria (Castella, s XIII - Urgell, s XIII) Dama. Es casà en segones núpcies amb Ponç I d'Urgell, del qual restà vídua el 1243. El testament del seu marit li assegurava 2.000 morabatins malgrat el calamitós estat financer del comtat urgellenc. Fill seus foren l'hereu Ermengol IX, mort impúber el mateix any 1243, Àlvar, dit abans Roderic i comte d'Urgell, Guerau, Elionor, casada amb Ramon de Montcada, i Marquesa, casada amb Guillem de Peralta. El 1259, quan Pere de Montcada i Jaume I feren la guerra al seu fill Àlvar, es preocupà sobretot que no en patissin les viles urgellenques d'Albesa i Menàrguens, que eren seves. En rebé una garantia del rei. Sembla que no donà pas la raó al seu fill quan aquest, abandonant la seva primera muller Constança de Montcada, es casà amb Cecília de Foix. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Girón de Rebolledo i de Vila-rasa, Alfons (València, v 1530 – 1607) Poeta. Fill de Ferran Girón de Rebolledo i Ferrandis d'Herèdia, baró d'Andilla, i de Beatriu de Vila-rasa i de Vila-rasa. Era nebot i besnebot, respectivament, dels poetes Joan Boscà i Almogàver i Joan Ferrandis d'Herèdia i Dies de Calataiud. Lligat al grup d'escriptors valencians que utilitzaven el castellà (hi ha poesies seves en obres com la Carolea, de Sentpere, o la Diana enamorada, de Gil Polo), participà en alguns certàmens literaris. També en castellà, i dins el camp de la literatura de la Contrareforma, escriví poemes com La pasión de nuestro señor Jesucristo según san Juan (1563) i El ochavario sacramental... en alabanza de aquella inefable maravilla de la eucaristía (1572), dedicat a Juan de Ribera. Feo elogiat per Gil Polo i Cervantes. 117 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Girón y de las Casas, Pedro Agustín (Sant Sebastià, País Basc, 1778 - Madrid, 1842) Militar. Inicià la carrera militar a Catalunya, durant la Guerra Gran. 125 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - MUNICIPI
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona (Tàrrega, Urgell, s XIX - ) Família de banquers barcelonins. El primer membre destacat de la qual fou Ignasi Girona i Targa. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona, Antoni (Girona, s XIII – 1330) Prelat. Era professor de teologia i filosofia. Fou bisbe de Galtelli (Sardenya) i més tard auxiliar de Girona. Pertanyia a l'orde carmelità. Escriví en llatí tres obres de filosofia i religió: In magistrum sententiarum commentaria, Conciones dominicales et sanctorales i In philosophiam Aristotelis commentaria. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, bisbat de (Catalunya) Demarcació de l'Església catòlica sota la jurisdicció del bisbe amb seu episcopal en la ciutat de Girona. Pertany a la província eclesiàstica Tarraconense, sota la dependència del metropolità de Tarragona. Els primers indicis del cristianisme a la Gerunda romana són dels s III i IV, com ho constaten el martiri de sant Feliu sota la persecució de Dioclecià, els sepulcres paleocristians conservats a l'església de Sant Feliu de Girona i la tradició de sant Narcís. Tanmateix, la primera notícia documental del bisbat és del s V, i el primer bisbe conegut, Frontinià (516-517). La tradició dels bisbes de Girona, continuada permanentment, només es va interrompre sota la invasió dels àrabs (713-738). El territori diocesà limita amb els de Perpinyà-Elna, Urgell, Vic i Barcelona, i comprèn el territori dels antics comtats de... Segueix... 26 CATALUNYA - ART
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, comtat de (Catalunya, 785 - 1057) Territori, organizat després del lliurament de la ciutat a Carlemany (785) i donat al seu vassall Rostany (785-a 812), el qual s'ocupà de la defensa i participà en el setge de Barcelona (801). El successor, Odiló, intervingué en una treva amb els musulmans (812) i va fomentar la colonització. Amb Berà (v812-820) el comtat s'uní amb els de Barcelona, Besalú, Conflent, Empúries, Narbona, Rasés i Rosselló dins la marca de Septimània. Deposat Berà per rivalitats entre francs i gots, Rampó (820-825), franc, fou comte de Girona i d'Empúries. Bernat de Septimània (826-831) obtingué els comtats després de la rebel·lió d'Aissó (826), però els va perdre, acusat d'infidelitat; els recuperà de Berenguer de Tolosa (832-835), però va acabar ajusticiat (844). Els heretà Sunifred... Segueix... 29 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, corregiment de (Catalunya, 1716 – s XIX) Demarcació administrativa creada pel decret de Nova Planta. Comprenia el territori de l'antiga vegueria de Girona, amb la sots-vegueria de Besalú inclosa i territoris agregats de l'Empordà. Tenia dues alcaldies majors: l'una a Girona i l'altra inicialment a Besalú (encara que amb algunes vacil·lacions respecte al seu trasllat a Figueres, que fou definitiu al començament del s XIX). 30 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, corregiment de (Catalunya, 6/mar/1810 – 1812) Demarcació administrativa, creada pel decret del governador general francès Augereau. El seu corregidor era ajudat pels sots-corregidors de Girona, Figueres i Olot. Comprenia el territori que aproximadament tingué la província el 1833 (excepte la vall de Ribes, la Baixa Cerdanya i la part d'Osona a l'esquerra del Ter, que en romangueren excloses). Perdurà fins a l'annexió de Catalunya a l'imperi francès. 31 CATALUNYA - HISTÒRIA
32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Girona, el (Marina Alta) Riu torrencial (28 km) (o el Bolata o del Verger). Té una conca d'aproximadament 140 km2. Neix al barranc de la Fontblanca, al nord de la serra d'Alfaro, al vessant sud del Penyal Gros, prop del mun de Vall d'Alcalà, i continua per la vall d'Ebo, on pren la direcció sud-oest - nord-est, encaixat entre muntanyes i formant un canyó de 200 m de profunditat (el barranc de l'Infern); a l'estret d'Ísber s'aprofità l'encaixonament per construir-hi el pantà d'aquest nom. A la conca baixa, la vall s'eixampla, i les seves aigües s'utilitzen per a regatges (a Beniarbeig i els Poblets); desemboca a la Mediterrània, entre el pla de Molinell i la badia de Dénia. Les aigües del Girona són d'una gran irregularitat, però amb aigües altes habituals de tardor i d'hivern. 33 CATALUNYA - CULTURA Girona, escola cabalística de (Girona, principi s XIII – fi s XIV) Grup de cabalistes jueus. El cercle sorgí com a derivació de les especulacions elaborades a Provença sota la influència del talmudista i casuista Ishaq ben Abbu Mari. Fou el primer grup cabalista de la península, i d'ell se'n conserven comentaris a les obres del Talmud, poesies religioses, cartes, catecismes, tractats, reculls de prescripcions, etc. Entre els poetes de l'escola destaquen Ishaq ben Yehudà i Ishaq ha-Leví, i els tractadistes Azriel de Girona i Ezra ben Selomó, 34 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, marquesat de (Catalunya) Títol senyorial, concedit el 1846 al ministre de la corona i president del congrés, Francisco de Paula Castro y Pérez de Orozco, en memòria del seu oncle el general Álvarez de Castro, defensor de Girona el 1809. 123 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, Pla de Veure> Pla de Girona, el. 35 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, prefectura de (Catalunya) Nom donat al departament del Ter, segons la divisió administrativa d'Espanya projectada per Juan Antonio Llorente, en ésser acceptada aquesta per Josep I el 1810. 36 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, principat de (Catalunya) Títol del fill hereu del rei a la corona catalano-aragonesa (1416 – s XVIII). Fou erigit per Ferran I a favor del primogènit Alfons (després Alfons IV) i portat per tots els hereus fins a l'adveniment de la dinastia de Borbó. D'ençà de la Constitució de 1978 el títol de príncep de Girona tornà a ésser reconegut, com a dignitat de l'hereu de la corona espanyola. 37 CATALUNYA - POLÍTICA Girona, província de (Catalunya) Demarcació: 5.910 km2, 761.627 h (2012), 222 municipis, capital: Girona. El relleu i el paisatge participen de la majoria de les grans unitats estructurals de Catalunya: els Pirineus al nord; la Serralada Transversal a l'oest, les serralades costaneres al sud i al sud-oest; i la depressió de l'Empordà a l'est. Al nord els massissos pirinencs baixen d'oest a est, des dels quasi 3.000 m del Puigmal a uns 1.000 m a les muntanyes més pròximes al litoral. Paralel·lament a la serralada pirinenca central, s'introdueixen per la zona occidental les alineacions pre-pirinenques que deixen pas, després de la vall del Ter, al subpirineu, amb relleus com el Puigsacalm; aquests s'interrompen a l'oest d'Olot, amb una zona volcànica i les serres transversals, entre l'Empordà i la Plana de Vic. Al sud-oest, l'extrem... Segueix... 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, setges de (Girona, Gironès, 1808 - 1809) Tres setges que patí la ciutat durant la guerra del Francès, degut a la seva importància estratègica. Es convertí en el centre d'organització de l'exèrcit de Catalunya, en funcionar-hi la Junta General del Principat. El 20/jun/1808 fou encerclada per 5.000 homes del general Duhesme. Defensaren la ciutat els 300 soldats del regiment Ultònia i la població civil, que assoliren de defensar la població i l'endemà els francesos es retiraren cap a Barcelona. El 22/jul/1808, Duhesme, amb 11.000 homes, inicià un segon setge, que hagué d'aixecar el 16/ago per la destrucció de l'armament francès per part dels gironins, auxiliats per les tropes del general Milans i els sometents de l'Empordà. El mai/1809, Saint-Cyr inicià el definitiu tercer setge amb 22.000 homes i Girona capitulà el 10/des, havent perdut en la lluita la meitat de la població. 40 CATALUNYA - CULTURA Girona, Universitat de Veure> Universitat de Girona. 41 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, vegueria de (Catalunya, fi del s XII - 1716) Antiga demarcació administrativa del Principat: 43.878 h (1718). El 1304 s'estenia des del Fluvià, entre Bàscara i Calabuig, a la mar, sota Sant Pere Pescador pel 42 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, vescomtat de (Catalunya) Jurisdicció del comtat de Girona. El primer vescomte en fou Guifre (v 850). Fins a Guiniguís, dit Mascaró (s X), no es veu una línia successora clara. Dels cinc fills d'aquest, el succeí l'hereu Sunifred (982-1008), que fou el pare de Ramon (senyor de Lloret i ardiaca de Vic) i segurament de Guillem de Muntanyola, cap dels Montcada. L'hereu en fou, però, Amat de Montsoriu (m v 1035), casat amb Sança. Tingueren dos fills, Sanç i Ermessenda, i aquesta es casà amb Guerau I de Cabrera; amb aquest matrimoni restaren units els casals de Girona i de Cabrera i s'inicià així una nova línia successòria derivada especialment dels Cabrera. 43 CATALUNYA - ESPORT Girona Club de Futbol (Girona, 1930 - ) Entitat esportiva. Fundada per a la pràctica del futbol, que va prendre el relleu de la Unió Esportiva Girona, creada el 1921. Ha jugat habitualment en la segona i la tercera divisió del campionat de lliga espanyol. El seu antic camp de joc de Vista Alegre ha estat substituït pel nou estadi (20.000 espectadors de cabuda). Els jugadors vesteixen samarreta amb llistes vermelles i blanques i pantalons blaus. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Girona - Costa Brava, aeroport de (Vilobí d'Onyar, Selva) Aeroport, inaugurat a l'abr/1967. Situat 10 km al sud de Girona. Asserveix les comunicacions aèries amb Girona i els vols turístics a la Costa Brava i àdhuc al Maresme. Col·laboraren en el seu finançament la diputació de Girona, el sindicat d'hosteleria i un 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Agrafel, Casimir (Catalunya, s XIX – 1909) Banquer. Fill d'Ignasi Girona i Targa i germà de Manuel, Jaume i Ignasi, juntament amb els quals crearen nombroses empreses i la construcció del canal d'Urgell. Estigué casat amb Emília Clavé i Flaquer. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Agrafel, Ignasi (Barcelona, s XIX - 1889) Banquer. Fill d'Ignasi Girona i Targa i germà de Manuel, Jaume i Casimir, juntament amb els quals crearen nombroses empreses i la construcció del canal d'Urgell. Fou pare d'Ignasi Girona i Vilanova. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Agrafel, Jaume (Barcelona, 1827 – Madrid, 1907) Financer. Fill d'Ignasi Girona i Targa i germà de Manuel, Casimir i Ignasi, juntament amb els quals crearen nombroses empreses i la construcció del canal d'Urgell. Fou també un dels fundadors del Banco de Castilla (1871). Fou pare de Jaume Girona i Canaleta. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Agrafel, Manuel (Tàrrega, Urgell, 1818 – Barcelona, 1905) Banquer i polític. Fill d'Ignasi Girona i Targa (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona). Creador de diversos bancs, el de Barcelona i l'Hispano Colonial, entre altres, participà en diferents empreses cívico-financeres; fou alcalde de Barcelona (1876), diputat conservador i senador, i refusà el ministeri de Finances i el marquesat que Cánovas del Castillo li oferí. Entre altres obres de mecenatge, sufragà íntegrament la construcció de la façana de la catedral de Barcelona. Autor, entre altres obres, d'Ensayo para arreglar el crédito i mejorar la situación de España (1865) i Arreglo, unificación y estimación completa de la deuda pública de España (1880). 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
122 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Canaleta, Jaume (Barcelona, 1856 - 1896) Banquer. Fill de Jaume Girona i Agrafel. Li fou concedit el comtat d'Eleta. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Casagran, Josep (Barcelona, 1921 - ) Escriptor. Llicenciat en dret. Element directiu del Centre Excursionista de Catalunya. Ha col·laborat a l'Enciclopèdia de l'Excursionisme. És autor de manuals d'excursionisme i càmping i del llibre L'alta Garrotxa, premi Maspons i Camarasa 1960, amb edicions de 1961 i 1969. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Llagostera, Daniel (Barcelona, 1860 – 1938) Historiador, metge i polític. Estudià la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, però es dedicà després als estudis històrics. El 1919 va ésser elegit membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari (1922-24), i dirigent de la Unió Catalanista. Publicà Mullerament de l'infant en Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicilica (1909), L'extinció del casal de Barcelona (1910), En Jaume d'Aragó, darrer comte d'Urgell i el conclau de Casp (1913), Epistolari del rei Martí, Martí rei de Sicília i primogènit d'Aragó (1919), Retorn de l'illa de Sicília a la corona d'Aragó (1920) i Itinerari del rei en Pere II (1924), així com els itineraris dels reis Joan I i de Martí l'Humà. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Girona i Rubio, Manuel (Sagunt, Camp de Morvedre, 1939 - ) Economista i periodista. Estudià ciències econòmiques i periodisme. Després d'uns quants anys en què treballà com a economista, es dedicà al periodisme i muntà una editorial de publicacions infantils. Formà part dels GARS (Grups d'Acció i Reflexió Socialista), grup que posteriorment passà a integrar el Partit Socialista del País Valencià. Amb la integració del partit valencià en el PSOE, fou elegit president de la diputació provincial de València (1979-83). Posteriorment promogué, dins el PSPV-PSOE, el corrent denominat Democràcia Socialista. 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Targa, Ignasi (Barcelona, s XIX - 1867) Banquer. Primer membre destacat de la família. Creà una petita casa de banca a Barcelona i comprà l'extensa propietat actualment coneguda com a castell del Remei (Santa Oliva). Foren fills seus Manuel (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona), Jaume, Ignasi i Casimir Girona i Agrafel. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Trius, Pere Joan (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1877 – Barcelona, 1952) Publicista. Perit agrícola, doctorat en dret (1897) i llicenciat en ciències i en farmàcia (1911). Director (des del 1918) de la "Revista de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre" i de la biblioteca d'aquesta institució. El 1928 fou president i vicepresident de la Federació Agrícola Catalano-Balear. Col·laborà a la fundació de l'Escola Superior d'Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i creà, al Masnou, la col·lecció ampelogràfica per al 124 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Vidal, Anna (Barcelona, s XIX - 1925) Filla de Manuel Girona i Agrafel. Pagà el cimbori de la catedral de Barcelona i, vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich, fou creada marquesa de Caldes de Montbui. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Vilanova, Ignasi (Barcelona, s XIX – 1923) Enginyer. Fill de Ignasi Girona i Agrafel. Estudià a l'Escola Industrial de Barcelona i s'especialitzà en agronomia a París. Fou membre destacat de diverses societats agrícoles. President de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1902-07 i 1915-17). Publicà diversos articles d'economia, sobretot al "Calendari del Pagès". Milità a la Lliga Regionalista i fou diputat a Corts l'any 1905. Representà el districte de Granollers per la Solidaritat Catalana, i el 1909 fou senador per la província de Lleida. Enllestí un projecte de banc agrari català i un pla general de ferrocarrils secundaris a Catalunya. 54 CATALUNYA - MUNICIPI
55 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gironella (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Masia i antic poble, fins al 1968 del terme de Malpàs, situat a la confluència dels barrancs de Peramea i de Viu. L'església (Sant Iscle i Santa Victòria) depenia de Malpàs. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gironella, Adolf de (Barcelona, 1823 – 1864) Cantant. Fou baríton notable. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gironella, Antoni de (Barcelona, s XIX) Polític. Destacat per la seva ideologia liberal. Formà part de la Junta Auxiliar Consultiva organitzada per les autoritats de Barcelona el 1835, arran del triomf del moviment revolucionari. Fou un dels redactors de la revista "El Propagador de la Libertad" (1835). Poc abans del contracop reaccionari del general Espoz y Mina, hagué de sortir de la ciutat. Passà a Canàries, en un vaixell anglès, com altres capdavanters liberals. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gironella, Guillem Ramon de (Catalunya, s XII) Trobador en llengua occitana. Pertanyent a la família dels senyors de Gironella (Berguedà). Hom ha cregut identificar-lo, amb fonament, amb un canonge de la seu de Girona, enterrat al claustre del convent de Sant Daniel, que visquè probablement a la segona meitat del s XII. En resten tres poesies de caràcter amorós, d'una correcció i elegància molt remarcables. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gironella, Ignasi (Barcelona, s XIX) Compositor. És autor de les sardanes L'empordanesa, Goig de vida i La font dels enamorats, escrites en l'estil primitiu de les sardanes de l'epoca. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA
61 CATALUNYA - HISTÒRIA Gironella, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit per Felip IV el 1702 a Josep d'Agulló-Pinós i de Pinós, baró de Gironella. Passà als Sentmenat, als Calvo-Encalada i als Febrer. La senyoria plena sobre la baronia de Gironella fou donada el 1307 a Bernat Guillem de Saportella i de Lluçà i passà als Fenollet, als Pinós i als Agulló. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gironella, Simó de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Fou un dels acompanyants més sovinters de l'infant Pere, el futur Pere el Gran. 63 CATALUNYA - HISTÒRIA Gironella, torre (Girona, Gironès) Antiga fortificació de la ciutat (o castell de Gironella), situada al vèrtex oriental, i punt culminant de la Força Vella, a la dreta del palau del bisbe. Esmentada ja el 1190, era la més important i més alta de les torres gironines; s'esfondrà el 1404, i fou refeta a partir del 1411; en la guerra contra Joan II (s XV) sofrí nous danys, i tornà a ésser fortificada, per Joana Enríquez, el 1467. Fou feta volar per ordre de Napoleó el 1814, en retirar-se els francesos de la ciutat; en resten les ruïnes. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gironella i Aiguals, Antoni de (Barcelona, 1789 – París, França, 1855) Periodista, escriptor i polític. Col·laborà a "El Propagador de la Libertad" i fou regidor i vocal de la Junta de Comerç a Barcelona. Com a membre del partit liberal, presidí la Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya cap a 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - COMARCA
67 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gironès, El (Girona, 13/feb/1916 - 6/des/1924) Periòdic en català, amb una periodicitat primerament setmanal (fins al 1922) i després bisetmanal i trisetmanal. Òrgan de la Lliga Regionalista, inclogué articles 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gironès i Casas, Joan (Vic, Osona, 1883 - Catalunya, s XX) Autor teatral i escultor. Estrenà peces com Pel bon camí (1915), Dank al esperanto (1916), etc. Com a escultor participà en algunes exposicions de primavera de Barcelona. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gironès i Gispert, Ferran (Barcelona, 1925 - ) Escriptor. Ha obtingut bon nombre de distincions literàries, la més important de les quals és el premi Joan Santamaria de Narració el 1965, per la seva obra El sistema Ferrater (publicat el 1967). 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Girul (Meranges, Baixa Cerdanya) Llogaret, a la capçalera de la vall Tova. L'església és esmentada el 839. Formà part del patrimoni dels vescomtes de Cerdanya i, des del 1134, dels de Castellbó. Ramon de Castellbó concedí al lloc, el 1184, una carta de franqueses. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girvés, Francesc (Catalunya, s VII) Eclesiàstic. Fou canonge del capìtol de Lleida. És autor d'un estudi episcopològic de la seva diòcesi. 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gisbert (Xera, Plana d'Utiel) Barri de la població, a 1 km del nucli urbà. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert, A. (Alcoi, Alcoià, s XIX – s XX) Explorador. Realitzà diversos viatges de caràcter científic a Groenlàndia i a l'arxipèlag de Francesc Josep. Descobrí en aquest, el 1911, una illa que no era consignada a les cartes geogràfiques. Féu d'altres observacions d'interès sobretot tocant als canvis de relleu i d'hidrografia que es produeixen a les zones glaçades. La comparança d'anotacions fetes en diversos viatges produí, en 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert, Berenguer (Catalunya, s XV) Metge. Era catedràtic de la Universitat de Lleida i metge del capítol lleidatà. Fou astròleg i alquimista. El 1464, regnant Pere de Portugal, fou denunciat per heterodòxia. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert, Enric (Oriola, Baix Segura, s XIX – Sevilla, Andalusia, 1898) Escriptor i advocat. Fou magistrat de l'audiència sevillana. Acabà la Historia de Orihuela que deixà inacabada el seu pare Agustí Maria. L'obra seria editada després de la seva mort, el 1901. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert, Esteve (València, s XVII – Terol, Aragó, 1716) Religiós trinitari. Ocupà alts càrrecs eclesiàstics. Fou predicador de Carles II i de Felip V. Escriví obres religioses en castellà i en llatí. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert, Gregori (Alcoi, Alcoià, 1779 – Madrid, 1837) Prelat. Fou canonge de Sant Isidre i bisbe electe de Girona. Publicà algunes obres religioses. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert, Jaume (País Valencià, s XIV – s XV) Cal·lígraf. En unió de l'il·luminador Domènec Crespí realitzà el bell còdex del Llibre del Consolat de Mar, de València (1407). 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert, Llorenç (Bèlgida, Vall d'Albaida, s XVII - País Valencià, s XVII) Frare dominicà. Professà el 1662. Fou prior dels convents de Llutxent, Alacant i València, i provincial d'Aragó. El 1690 publicà una biografia de santa Caterina de Siena. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert, Pere (Catalunya, 1215 – 1294) Frare trinitari. Fou capellà major del rei Pere II el Gran i provincial d'Aragó. Deixà escrites les obres Commentaria in Magistrum Sententiarum i Sermones de Beata Virgine Maria. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert i Ballesteros, Ernest (Oriola, Baix Segura, 1842 – Sevilla, Andalusia, 1898) Advocat i escriptor. Fou president de l'audiència territorial de Granada. Amb dades aplegades pel seu pare, Agustín Gisbert i Colombo, escriví una extensa Historia de Orihuela (1901). Fou autor d'estudis sobre dret. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert i Calabuig, Joan Antoni (València, 1922 - ) Metge. Catedràtic de medicina legal de les universitats de Granada (1960) i València (1973), membre de les reials acadèmies de medicina de Granada i València. Ha treballat principalment en el camp del laboratori de medicina legal i el peritatge psiquiàtric. És coautor d'un Tratado de medicina legal (1962) i autor de Medicina legal y toxicología (1977). Doctor honoris causa per la universitat de Montpeller. Ha impulsat una de les escoles més actives de la seva especialitat a l'estat espanyol. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert i Colombo, Agustí Maria (Oriola, Baix Segura, 1815 – 1885) Escriptor. Entre altres obres, publicà un Episcopologio orcelitano. Deixà inèdita una història de la seva ciutat, titulada Historia de Orihuela, que el seu fill Ernest acabaria. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gisbert i Ortiga, Joan (Barcelona, 1942 - ) Tennista. Llicenciat en dret el 1969. Entre els seus títols cal citar la copa Galea (1958), l'Orange Bowl (campionat del món júnior, 1959), el torneig comte de Godó (1965) 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert i Pérez, Antoni (Alcoi, Alcoià, 1834 – París, França, 1901) Pintor. Estudià a Madrid, on fou deixeble de F. Madrazo a l'Academia de San Fernando. El 1855 anà pensionat a Roma. Pintà nombroses composicions de tema històric amb exaltació de l'esperit liberal: L'execució dels comuners de Castella (1860), El rei Amadeu davant el cadàver del general Prim. També féu els retrats de les figures més destacades del progressisme polític (Salustiano de Olózaga) i fou pintor de cambra d'Amadeu I. Del 1869 al 1874 dirigí el Museu del Prado, però després s'instal·là a París, on pintà L'afusellament de Torrijos i dels seus companys (1888), considerada la seva millor obra. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gisbert i Vicente, Frederic (Barcelona, 1932 - ) Ceramista. Format amb Angelina Alòs (1958-61), entre 1961-62 féu pràctiques de ceràmica amb Fritz Trautmann. Aquest darrer any establí el seu taller a Sarrià, que posteriorment traslladà a Sant Cugat (1975). Fou cofundador, el 1978, de l'Escola d'Art de Sant Cugat, on exercí com a professor de ceràmica. La seva obra comprèn tant peces fetes al torn com ceràmica de tipus escultòric. Primer premi de la Mostra de Ceràmica dels Països Catalans "Marian Burguès" (1982). 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert i Vilaplana, Jordi (Alcoi, Alcoià, 1783 – 1861) Jurisconsult. Ocupà la càtedra de filosofia al Seminari de Múrcia. Fou diputat a Corts i governador civil d'Albacete. Publicà una obra de dret canònic. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Giscafré, Pere (Catalunya, s XVI – s XVII) Escriptor. El 1622 publicà un Triunfo del Santo Misterio de 90 CATALUNYA - MUNICIPI
91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gispert, Antoni de (Rosselló, s XVIII - Perpinyà, v 1790) Magistrat. Fill d'Onofre Gispert i Boix i pare de Josep de Gispert i Dulçat. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gispert, Manuel (Barcelona, s XIX) Ciutadà. A la seva generositat es deu en gran part la construcció del Gran Teatre del Liceu (1847). 93 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gispert i Boix, Onofre (Catalunya Nord, s XVIII – Perpinyà, 1757) Magistrat. Aví de Josep de Gispert i Dulçat i pare d'Antoni de Gispert. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gispert i Dulçat, Josep de (Rosselló, s XVIII – s XIX) Magistrat. Era nét d'Onofre Gispert i Boix i fill d'Antoni de Gispert. Fou president de la cort criminal de Perpinyà. Empresonat per la revolució (1793), fou alliberat en caure Robespierre (1794) i recuperà el càrrec. Escriví un Essai sur l'évidence... i unes Observations sur la logique (1807). 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gispert i Sandoval, Baltasar (Barcelona, 1900 - les Escaldes, Andorra, 1960) Escriptor. Fou amic d'Ignasi Iglésias, el qual l'introduí en l'ambient teatral, on estrenà algunes obres. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. És autor dels reculls poètics De les valls als cims i L'estel lluminós. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gispert i Serra, Frederic Maria (Barcelona, 1877 - Girona ?, s XX) Escriptor i advocat. Dirigí la revista "Lo Geronès" de Girona. Col·laborà a d'altres publicacions. Traduí moltes obres del francès, l'anglès i l'alemany. 98 CATALUNYA - HISTÒRIA Gisperta (Castelldans, Garrigues) Despoblat i antic terme, al sud-est del poble. 99 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
100 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gitard, Guillem (Rosselló ?, s XIV) Mestre d'obres. Per ordre de l'infant Joan de Catalunya-Aragó, construí el Castellet de Perpinyà. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gitarriu (Sales de Llierca, Garrotxa) Poble (trad: Guitarriu), a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, que en aquest indret forma els cingles de Gitarriu (1.192 m alt), al sud del puig de Bassegoda. L'església antiga parroquial de Sant Andreu, sufragània de Sadernes, és romànica. Depenia de la baronia de Sales. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Givanel i Mas, Joan (Barcelona, 1868 – 1946) Erudit. Començà diverses carreres i féu d'escultor. Sota la tutela del professor Clemente Cortejón, s'especialitzà en bibliografia cervantina i féu el catàleg de les obres de Cervantes de la Biblioteca de Catalunya. Publicà l'extraordinària i extensa Bibliografia Catalana-Premsa (1931-37). President de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, publicà treballs erudits sobre Tirant lo Blanc, l'argot de Barcelona, els pseudònims catalans, etc. 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA
104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gleva, la (les Masies de Voltregà, Osona) Poble, format per tres barris que es disposen entorn d'un petit pujol (476 m alt) coronat pel santuari de la Mare de Déu de la Gleva, a la dreta del Ter. El santuari és esmentat ja el 1280; en 1320-27 fou reedificat. Esdevingué famós a la comarca a partir del s XIV, quan la ciutat de Vic i les parròquies de la rodalia hi acudien en processó, sobretot en temps de secada. L'església actual és un edifici barroc de planta oval, amb cúpula i capelles radials, construït per Josep Moretó en 1763-67; contenia un magnífic retaule de Pau Sunyer (1660-68), destruït el 1936 i reproduït fidelment el 1943. La imatge romànica del s XIII fou destruïda també el 1936, i fou refeta el 1940. El nucli de poblament es formà a la fi del s XVII. Pertanyia a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà; adquirí l'autonomia el 1868. 105 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Gleva, pic de la (Mosset, Conflent) Cim (2.024 m alt), el més oriental del massís de Madres, al límit amb el País de Salt (Llenguadoc), que domina, per ponent, el coll de Jau. 106 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Glevella (Rodès, Conflent) Antiga església parroquial (Sant Miquel), situada a la vall de Croses, substituïda per la de Domanova. 107 CATALUNYA - HISTÒRIA Glevinyol de Ter (Osona) Nom atorgat el 1937 per al municipi de 118 EUROPA - BIOGRAFIA Glimes de Brabant, Ignace-François de (França, 1677 - 1754) Militar való. Estigué al servei de Felip V des del 1703. Prengué part en la guerra de Successió i arribà a tinent general el 1711. Governador de Tortosa 126 CATALUNYA - LITERATURA glòria d'amor, La (Catalunya, s XV) Poema de Bernat Hug de Rocabertí i d'Erill. De 1.544 versos de diverses mesures i precedit d'un pròleg en recargolada prosa. És dividit en parts anomenades dantescament Comèdies, i essencialment és un infern d'enamorats amb tramat mitològic i amb recòndites al·lusions que avui semblen enigmàtiques. En tot el poema hi ha una evident influència d'allò més extern de la Commedia de Dant i de diverses obres de Petrarca i de Boccaccio, a més de literals imitacions de versos d'Ausiàs Marc. Aquest lleuger i superficial renaixentisme inclou una curiosa barreja d'esments més o menys detallats de grans enamorats, com ara personatges de la mitologia, Tristany i Isolda, Lancelot, Jaufré Rudel, Alain Chartier, el gallec Macias, el portuguès João Lourenço de Cunha, herois de narracions de Boccaccio i d'El siervo libre de amor de Rodríguez del Padrón, i figures històriques, com segurament Frederic, comte de Luna, fill bastard de Martí I de Sicília, i Violant Lluïsa de Mur. Fou publicada per H. C. Heaton el 1916 a Nova York. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Glòria i Bosc, Bernat (Barcelona, 1691 - 1762) Fabricant d'indianes. Comerciant matriculat i ciutadà honrat (1748), fou introductor del cotó americà (1752). A la fàbrica, el 1745 treballaven 452 obrers. El 1755 gestionà amb èxit, amb el seu sogre Ramon Picó i amb Bernat Marín, l'establiment d'una companyia de comerç amb Amèrica, de la qual fou un dels primers directors. El seu fill fou Josep Glòria i Picó. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Glòria i Picó, Josep (Barcelona, 1723 - 1772) Ciutadà honrat. Fill de Bernat Glòria i Bosc. Fou també comerciant i un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona. 109 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
110 CATALUNYA - GEOGRAFIA Glorieta (Passanant, Conca de Barberà) Poble, situat al sud del cap del municipi. De l'església parroquial (Santa Maria) depenen les de la Sala de Comalats i el Fonoll. Pertangué als Cervera; el 1266 Marquesa de Cervera donà als hospitalers el castell de Glorieta; i el 1380 l'orde adquirí la jurisdicció civil i criminal; fou de la comanda de l'Espluga. 111 CATALUNYA - GEOGRAFIA
112 CATALUNYA - GEOGRAFIA Glorieta de Montesclado, la (Farrera, Pallars Sobirà) Poble, a la coma de Burg, a la confluència dels barrancs de Farrera (o riu de la Glorieta) i de Burg. L'església (Sant Quirc) depèn de la de Montesclado, poble amb el qual formà un municipi el s XIX. 113 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Gloriosos, els (València) FOLK Festa tradicional de la ciutat, pròpia de l'antic dissabte de Glòria. Hom sortejava un premi per al carreter que primer arribés, des dels límits de la ciutat, a la plaça de la Seu, després de la prohibició a la circulació durant la setmana santa, en donar els tocs de glòria. Actualment se celebra el diumenge de Pasqua, organitzada per Lo Rat Penat, i hi participen els simples ciutadans. 114 CATALUNYA - LITERATURA Glosari (Catalunya, 1906 – 1921) Conjunt d'articles d'Eugeni d'Ors publicats diàriament, amb el pseudònim de Xènius a "La Veu de Catalunya" i després a "El Día Gráfico" entre el 1906 i el 1921. L'autor hi analitzava diferents temes relacionats amb la política i la cultura des del seu ideari noucentista. Les glosses van ésser seguides per una àmplia audiència i van exercir, en el seu conjunt, una gran influència en la intel·lectualitat catalana de començament del s XX. 115 CATALUNYA - LITERATURA Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (Catalunya, 1960) Diccionari. Recull els mots llatins i romànics documentats en fonts catalanes dels s IX, X i XI, amb llur etimologia, significació, referències documentals i derivats en el català actual. Es publicà en fascicles i el dirigí el filòleg Joan Bastardas.
Anar a: [ Girb ] [ Girona ] [ Girona, S ] [ Gironella, l ] [ Gis ] [ Gisp ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Girbal i Jaume, Eduard
Girona
Girona, catedral de
Gironella
Gironella i Pous, Josep Maria
Glorianes 