|
|
|
Anar a: [ Of ] [ Oix ] [ Olesa ] [ Olesa i F ] [ Olesa i S ] [ Oli ] Onsevulga que hi hagi una llengua diferent, existeix una nació que té dret a autogovernar-se. (Johann Gottlieb Fichte) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ofegat (Tàrrega, Urgell) Terme i antic poble, al nord de la vila, al voltant de l'antic castell d'Ofegat. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ofegat, Berenguer d' (Catalunya, s XIII) Cavaller. Segurament fill de Pere. El 1282 participà a la gran expedició a Barbaria i a Sicília. A la darreria d'aquest any fou un dels quaranta cavallers que garantiren els compromisos de Pere II pel que fa el seu desafiament a Bordeus amb Carles d'Anjou. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ofegat, Pere d' (Catalunya, s XIII) Cavaller. Fou un dels acompanyants més sovinters de l'infant Pere, el futur Pere el Gran. El 1269 el seguí al seu viatge a Toledo, per entrevistar-se amb el seu oncle Alfons X de Castella. 4 CATALUNYA - LITERATURA
5 CATALUNYA - POLÍTICA Oficina de Cooperació Educativa i Científica Internacional (Catalunya, 1988 - ) Unitat administrativa del departament d'Ensenyament de la Generalitat. Té per objectiu la cooperació en iniciatives i projectes europeus i d'altres àmbits internacionals, l'organització d'intercanvis escolars i la propagació a Catalunya dels programes d'acció educativa de la Unió Europea i internacionals. Fou creada com a Oficina de Cooperació Educativa i Científica amb la Comunitat Europea i adoptà el nom actual l'any 2000. 6 CATALUNYA - CULTURA Oficina de Toponímia i Onomàstica (Catalunya, 1921 – 1936) Centre de treball. Creat per l'Institut d'Estudis Catalans i dirigit per Josep M. de Casacuberta. Realitzà diversos treballs de camp, establí diversos corpus i edità monografies sobre toponímia i onomàstica catalana. El seu material fou aprofitat i continuat per Joan Coromines en l'elaboració del seu Onomasticon Cataloniae. 7 CATALUNYA - POLÍTICA Oficina de Treball de la Generalitat (OTG) (Catalunya, gen/1998 - ) Servei dependent de la Generalitat que coordina la implementació de les polítiques actives d'ocupació a Catalunya, en substitució de les antigues oficines de l'INEM (Instituto Nacional de Empleo). 8 CATALUNYA - POLÍTICA Oficina Reguladora de Pagaments de Salaris (Catalunya, 2/oct/1936 - 1939) Organisme creat per decret de la Generalitat. Formava part de la Junta de Control Sindical Econòmic del departament d'economia per tal d'assegurar el pagament dels salaris a tot el país; ho feia concedint crèdits a les empreses que no tenien recursos, i en contrapartida, s'establí la mobilització civil dels traballadors subsidiats. 9 CATALUNYA - CULTURA
10 CATALUNYA - CULTURA Oficines Lexicogràfiques (Catalunya, oct/1912 – 1939) Organisme de treball. Dependent de l'Institut d'Estudis Catalans. Pompeu Fabra en fou el director. Li fou encomanada la tasca d'elaboració del Diccionari General de la Llengua Catalana, la d'un Diccionari d'Autoritats, la publicació dels materials lexicogràfics aplegats per M. Aguiló, la confecció d'un vocabulari ortogràfic, i la d'un Atlas Lingüistic de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, la Catalunya Nord i Sardenya. Fou molt important la tasca feta per la secció del Diccionari de la Llengua Catalana en l'enregistrament del lèxic del català vivent en totes les seves varietats dialectals: creà un cos de corresponsals que viatjà per tot l'àmbit català i en recollí la rica gamma de les varietats de l'idioma. 11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ofra, l' (Asp, Vinalopó Mitjà) Caseria (cast: La Ofra) situat als vessants orientals de la serra de l'Ofra, que separa el terme d'Asp del del Fondó de les Neus. 12 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ofre, puig d' (Escorca, Mallorca Septentrional) Cim (1.090 m alt) de la serra de Tramuntana, a l'extrem del pla de Cúber, al sud-oest del municipi, entre els de Sóller i de Bunyola. El coll des Cats l'uneix al morro de Cúber, el coll d'Ofre (890 m alt) a la serra de Torrelles, i el de s'Arrom a la serra d'Alfàbia. 13 CATALUNYA - MUNICIPI
14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ogern (Bassella, Alt Urgell) Poble (489 m alt), a la dreta de la ribera Salada, aigua amunt d'Altés, bastit al voltant de l'església parroquial de Sant Serni. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Oix (Montagut i Oix, Garrotxa) Poble (413 m alt), amb un percentage alt de població disseminada, situat a l'esquerra de la riera d'Oix. L'església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 937, és romànica, molt modificada. Prop seu hi ha un gran casal, el CASTELL D'OIX, que fou bastit al s XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà; Oix formà part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà. Fou dels Barutell fins al començament del s XIX, que passà als Sants. Formava un municipi fins el 1972, que s'estenia per les altes valls de la riera de Llierca. L'antic terme comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies rurals de Sant Miquel de Pera, Hortmoier, Mitjà, Monars, Santa Bàrbara de Pruneres, Talaixà, el Riu, el santuari de les Agulles i el d'Escales i l'antic monestir de Sant Aniol d'Aguja. 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Oix, racó de l' (Benidorm, Marina Baixa) Veure> Racó de l'Oix, el. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olano y Loyzaga, José Enrique de (Liverpool, Anglaterra, 1857 – Barcelona, 1934) Industrial i enginyer basc. Estudià a Lovaina, on es llicencià en enginyeria de mines. Inicià l'explotació de les mines de carbó de Fígols, que assoliren una gran importància. El 1908 Alfons XIII li concedí el títol de comte de Fígols. Intervingué en política en el partit conservador i fou president de la diputació provincial de Barcelona. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Olària i Puyoles, Carme (Saragossa, Aragó, 1944 - ) Arqueòloga i prehistoriadora. Doctora per la Universitat de Barcelona (1982), el 1975 s'incorporà com a professora de prehistòria a la Universitat de València. Després fou catedràtica de prehistòria a la Universitat Jaume I de Castelló. Ha dirigit nombroses excavacions, entre les quals destaquen les de la necròpoli megalítica de Las Churuletas, el poblat calcolític de Terrera Ventura (ambdues a Almeria), l'assentament mesoneolític de Cova Fosca i l'assentament magdalenià de Cova Matutano (Castelló). Entre nombrosos treballs d'investigació destaquen Cova Fosca. Un asentamiento meso-neolítico de cazadores y pastores en la serranía del Alto Maestrazgo (1988) i Arquitectura del mundo ibérico (1984, en col·laboració amb F. Gusi). 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Olcina i Jiménez, Evarist (País Valencià, 1938 - ) Advocat i historiador. Col·laborador de les revistes "Tele/Estel" i "Gorg", ha publicat diverses obres d'investigació històrica: La Diputación autónoma de Valencia (1874-1875), Guía política del carlismo (1969), El carlismo y las autonomías regionales (1974) i Carlisme i autonomia al País Valencià (1976). 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Olcina i Sempere, Vicent (Gorga, Comtat, 1731 - Ferrara, Itàlia, d 1800) Escriptor i jesuïta (1747). Al moment de l'expulsió del seu orde era a Alacant, i anà a Ferrara. La seva única obra publicada és Documentos morales (1800), faules en vers castellà, exemplars i morals per a la joventut, d'una sornegueria popularista. Deixà, inèdita, una Festiva relación de l'exili i una important biografia de Tomàs Serrano, d'interès per a la història de la cultura valenciana del s XVIII, molt viva i vibrant. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oleguer (Barcelona, v 1060 – 1137) Eclesiàstic i sant. Beatificat en temps i a petició de Pere II el Gran. De molt petit rebé la canongia de la catedral de Barcelona, però no fou ordenat sacerdot fins al 1098. Prior de Sant Adrià de Besòs (v 1099), passà (v 1113) al monestir de Sant Ruf d'Avinyó, del qual també fou prior. El 1115 fou elegit bisbe de Barcelona, dignitat que llavors anava unida a la d'arquebisbe de Tarragona i de la qual fou investit a Roma (1118) pel papa Gelasi. Ramon Berenguer III li féu donació de Tarragona i la seva rodalia, però calia ocupar la ciutat i defensar-la amb les armes contra les escomeses dels sarraïns de Tortosa i de les muntanyes de Prades i Siurana. Fou elegit per a aquesta empresa militar el normand Robert Bordet, al qual Oleguer donà (1129) Tarragona en condició de vassallatge respecte als arquebisbes. Pocs anys després morí Oleguer, acomplerta una important tasca de restauració eclesiàstica i de repoblació. 23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oleo i Carrió, Francesc (Ciutadella, Menorca, 1779 - Palma de Mallorca, 1838) Metge. Introduí a Mallorca la vacuna antivariolosa de Jenner. El 1821 evità la propagació de l'epidèmia apareguda a Palma de Mallorca. Va escriure sobre medicina i especialment sobre epidemiologia. 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oleo i Estade, Miquel (Palma de Mallorca, s XIX - 1853) Metge. És autor d'un Essai sur les sepulcres, publicat a Montpeller el 1825, i d'una História de las enfermedades endémicas de la ciudad de Palma y su término. 25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oleo i Quadrado, Rafael (Ciutadella, Menorca, 1806 – 1878) Botànic, apotecari i escriptor. Cursà botànica a la Universitat de València i farmàcia al col·legi de Sant Victorià de Barcelona. A Palma de Mallorca ocupà càrrecs al municipi i fou sotsdelegat de Farmàcia. A més publicà Catálogo por familias de las plantas recogidas en la isla de Menorca... seguida de una reseña topográfica y climatológica (1859). Deixà manuscrits diversos estudis científics. Com a autor dramàtic va escriure l'obra El casamiento por venganza (1838). 28 CATALUNYA - MUNICIPI
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olèrdola, marquès d' Veure> Rius i Rius, Manuel. 30 CATALUNYA - HISTÒRIA Olèrdola, marquesat d' (Catalunya) Títol concedit el 1888 a Francesc de Paula Rius i Taulet. Passà als Mas de Xavòs. 31 CATALUNYA - HISTÒRIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olesa (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, s XIII – Illes Balears, s XIX) Llinatge de ciutadans honrats i després cavallers mallorquins originaris, segons la tradició familiar, de la vila d'Olesa. Té per genearca conegut Jaume d'Olesa. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olesa, Arnau d' (Catalunya, s XIII) Noble. Parent de Jaume d'Olesa, amb el qual participà a la conquesta de Mallorca, juntament amb Bernat i Ferrer d'Olesa. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olesa, Bernat d' (Catalunya, s XIII) Noble. Parent de Jaume d'Olesa, amb el qual participà a la conquesta de Mallorca, juntament amb Arnau i Ferrer d'Olesa. 35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa, Bernat d' (Palma de Mallorca, s XV) Jurisconsult i escriptor. És autor d'una obra titulada Orationes in laudem Dei, nostri Jesus Christi et Sanctorum Bernardi et Narcisi. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olesa, Ferrer d' (Catalunya, s XIII) Noble. Parent de Jaume d'Olesa, amb el qual participà a la conquesta de Mallorca, juntament amb Arnau i Bernat d'Olesa. 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olesa, Jaume d' (Catalunya, s XIII) Genearca conegut del llinatge. Fou procurador del rei Jaume I, al qual acompanyà a la conquesta de Mallorca i a la de València amb el seu fill Jaume d'Olesa i Cerdà i els seus parents Bernat, Arnau i Ferrer d'Olesa. A Mallorca reberen tots béns en el Repartiment que el rei hi féu. 38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa, Jaume d' (Palma de Mallorca, s XIV – 1443) Escriptor. Havia estudiat dret a Bolonya. N'han restat una versió catalana d'un romanç castellà, una poesia castellana, i la catalana titulada Clam de Fortuna. 40 CATALUNYA - MUNICIPI
41 CATALUNYA - MUNICIPI
42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Calbó, Jaume d' (Palma de Mallorca, 1552 – Valladolid, Castella, 1604) Pintor i escriptor. Publicà Sacro trofeo de Cristo (1599) i deixà inèdits uns Exercicios militares. Fou cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem (1598) i jurat en cap (1603-04). Conreà la pintura religiosa i, en menor quantitat, el retrat; diexà també diversos dibuixos. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Olesa i Cerdà, Jaume d' (Catalunya, s XIV - Illes Balears, s XIV) Noble. S'establí a l'illa de Mallorca, on fou procurador del rei Jaume II. Fou el pare de Bernat i de Jaume d'Olesa i Martí. 44 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i de Safortesa, Jaume Joan d' (Illes Balears, s XVII) Nét de Jaume d'Olesa i Calbó, i germà de Mateu i Salvador. Formà una companyia per anar a lluitar a Itàlia. Fou nomenat governador de Menorca i mestre racional. Lluità al Principat el 1640 al costat de les forces de Felip IV. 59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i de Safortesa, Mateu d' (Palma de Mallorca, 1619 – 1662) Teòleg i escriptor. Va ésser canonge i rector de la universitat literària de Mallorca, on fundà la càtedra de Sagrada Escriptura. La seva obra cabdal és una carta en llatí dirigida a un lul·lista francès, que publicà Vernon en la seva obra Le docteur illuminé (París, 1668). 46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i de Safortesa, Salvador d' (Illes Balears, s XVII) Cavaller de Sant Joan. Nét de Jaume d'Olesa i Calbó i germà de Mateu i Jaume Joan. Fou jurat en cap de Mallorca (1677). Estigué present al famós setge de Buda (Hongria). 47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Desbrull, Bartomeu d' (Palma de Mallorca, 1575 – 1619) Missioner dominicà. Prengué l'hàbit al convent de sant Domènec de la ciutat de Mallorca, estudià a la Patriarcal d'Oriola, i després demanà de passar a Amèrica. Fou destinat a Guatemala, on es dedicà a l'evangelització i a l'ensenyament del conreu dels camps, i en tornà el 1616. 48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Desbrull, Tomàs d' (Illes Balears, s XVI – s XVII) Cavaller (1619). Germà de Bartomeu i besnét de Pere Bernat d'Olesa i Rovira. Pertanyia a la línia dels Olesa-Peracanyes. 49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Descatllar, Nicolau d' (Illes Balears, 1727 – 1792) Comanador i batlliu de Mallorca. Fill de Nicolau Ballester d'Olesa i Fuster i germà de Jaume Ballester. 51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Fuster, Nicolau Ballester d' (Illes Balears, 1696 – 1742) Regidor perpetu de Palma de Mallorca i cavaller d'Alcántara. Heretà els fideïcomisos dels Ferragut i Fuster. Era nét de Jaume Ballester d'Olesa i fou pare de Nicolau i de Jaume Ballester d'Olesa i Descatllar. 52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Galiana, Rafael d' (Illes Balears, s XVI) Fill de Domènec d'Olesa i Sanglada. Jurat de Mallorca el 1454. Rebé privilegi de cavaller el 1555. Membre de la línia dels Olesa de Talapi, la qual s'extingí al final del s XVI. 53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Martí, Bernat d' (Illes Balears, s XIV - Barcelona, s XIV) Doctor en lleis. Fill de Jaume d'Olesa i Cerdà i germà de Jaume. Sembla que passà a Barcelona, on radica. 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Martí, Jaume d' (Illes Balears, s XIV) Militar. Anà de capità (1330) a una expedició contra els genovesos. Fill de Jaume d'Olesa i Cerdà, germà de Bernat i pare de Bernat d'Olesa i Torrebadal. 55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Pont, Jaume d' (Illes Balears, s XV) Fill de Bernat d'Olesa i Torrebadal, germà de Rafael i pare de Pere Bernat d'Olesa i Rovira. 56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Rovira, Pere Bernat (Palma de Mallorca, s XV – València, 1531) Metgei filòsof. Estudià a Pàvia, Montpeller i València. És autor del tractat Summa totius philosophiae et medicinae. Un fill seu publicà l'obra a València, el 1532. 60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Sanglada, Domènec d' (Illes Balears, s XV – 1517) Fill de Rafael d'Olesa i Pont, i germà de Jaume. Fou jurat de Mallorca el 1484, el 1496, el 1500, el 1504 i el 1509. Inicià la línia dels Olesa de Talapi, continuada pel seu fill Rafael d'Olesa i Galiana. 61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Sanglada, Jaume d' (Palma de Mallorca, s XV – s XVI) Filòsof i poeta en llatí i català. Fill de Rafael d'Olesa i Pont, i germà de Domènec. Era doctor en jurisprudència. Fou jurat de Palma en 1493, 1500, 1504 i 1509. Concorregué als certàmens poètics de València de 1474 i 1486, amb els poemas Triumphes de Nostra Dama i Obra de la Incarnació, respectivament. També són de caràcter religiós les seves Devotes scientífiques cobles i algunes poesies adreçades a Ferrando Dies. Aguiló, estudiós de la figura d'aquest escriptor, li assigna encara el Spill o bé viure et de bé confessar i la Adoració de les cinc plagues de Jesucrist, estampades a València en 1515. Olesa escriví a més un Liber de lege cristiana et de ejus excellentia (1518). Podrien ser seves dues poesies religioses manuscrites com a afegit als folis en blanc d'un còdex que es troba a Florència, i del qual consta el propietari: Jaume dOlesa mort el 1443, de qui el poeta i homònim podia haver heretat el llibre. L'obra d'Olesa és d'una qualitat poètica més aviat escassa, per bé que el nombre d'obres conegudes demostra la seva vocació per les lletres. Era pare de Francesc i de Miquel d'Olesa i Santamartí. 63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Santmartí, Jaume d' (Illes Balears, 1533 – 1599) Mestre racional. Fill de Francesc d'Olesa i Santmartí i germà de Rafael. Fou mestre racional de Mallorca i conseller militar el 1554 i el 1555. Fundà un fideïcomís que, per mort (1638) de la seva besnéta Caterina d'Olesa i de Berga, passà als seus descendents. Fou l'iniciador de la branca dels Ballester d'Olesa, continuada pel seu fill Jaume d'Olesa i Calbó. 65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Santmartí, Miquel d' (Palma de Mallorca, s XV – 1543) Lul·lista. És autor del llibre De salutis contemplatione. Li són atribuïts uns comentaris a l'obra de Ramon Llull. 66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Santmartí, Rafael d' (Illes Balears, s XVI – 1581) Fill de Francesc d'Olesa i Santmartí, i germà de Jaume. Continuà la línia primogènita, dita des d'ell dels Olesa, senyors de Vinagrella (extingida el 1713 per mort de la seva rebesnéta Maria d'Olesa i Sureda. 67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Sureda, Maria d' (Illes Balears, s XVII – 1713) Muller de Tomàs Burguès de Safortesa i de Veri. Rebesnéta de Rafael d'Olesa i Santmartí. A la seva mort s'extingí la línia dels senyors de Vinagrella. 68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Sureda, Salvador d' (Illes Balears, 1601 – 1682) Fill segon de Jaume d'Olesa i Calbó. Fou jurat en cap de Mallorca el 1666 i conseller militar el 1639, el 1642, el 1645, el 1651, el 1657 i el 1659. El 1640 era 69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Olesa i Torrebadal, Bernat d' (Barcelona, s XIV - Illes Balears, s XV) Jurat de Mallorca (1417). Fill de Jaume d'Olesa i Martí, i pare de Rafael i Jaume d'Olesa i Pont. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Oleseta (Alt Penedès) Veure> Olesa de Bonesvalls. 71 CATALUNYA - HISTÒRIA Olèstria (Sidamon, Pla d'Urgell) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 72 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
73 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Oleta, bastida d' (Oleta, Conflent) Antiga residència dels vescomtes d'Évol (o castell de la Bastida), a la dreta de la Tet. era format per quatre torres unides per una muralla que protegia la residència; el 1550 hi fou establerta una farga. En queden importants restes. 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oleza i d'España, Jaume d' (Palma de Mallorca, 1876 – 1949) Historiador. Fill de Marià d'Oleza i de Cabrera. Era tinent coronel d'infanteria. Autor d'obres com Enterraments i òbits (1922), Caballerías de Mallorca (1947) i Noticias genalógicas de la familia de Oleza (1914). Publicà i anotà el Llibre de totes les antiguitats (1924) de Ramon Calafat i transcriví la Història del Col·legi de Montesion de J. Martin Gualba. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Olià (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Llogaret (1.080 m alt), al sud-oest de la vila, al peu del serrat de Nas. La seva església depèn de la parròquia de Santa Eugènia. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliac i Serra, Joan (Barcelona, 1717 – Àvila, Castella, 1780) Músic. Fou mestre de capella a diverses esglésies i catedrals de Castella. És autor de música sacra. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Oliag i Carra, Vicent (València, 1818 – 1893) Advocat i polític. Membre de la Societat d'Amics del País, dirigí explotacions agrícoles al pla de Quart i a la Plana i presidí la Societat Valenciana d'Agricultura. Fou vice-president de la Cambra Agrícola (1891) i promogué els sindicats d'agricultors, el Banc Regional i la 79 CATALUNYA - MUNICIPI
80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Oliana, pantà d' (Oliana, Alt Urgell) Embassament del Segre. S'inicia aigües avall del congost de Tresponts, entre la vall d'Alinyà i la de Cabó, travessa l'estret d'Aubenç i s'estén fins al grau d'Oliana, entre la serra homònima i la d'Aubenç. Té una capacitat de 101 milions de m3, i s'utilitza per a la producció d'energia elèctrica; hi ha una potència instal·lada de 37.800 kW i una producció mitjana anual de 100 milions de kWh. Fou inaugurat el 1960. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliba (Catalunya, v 971 - Cuixà, Conflent, 30/oct/1046) Noble i eclesiàstic. Comte de Besalú-Vallespir (988-v993) i de Cerdanya-Conflent-Berguedà (988-1002), abat de Ripoll i de Cuixà (1008-46) i bisbe de Vic (1018-46). Fill del comte Oliba Cabreta i de la comtessa Ermengarda. De la seva activitat com a comte, 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliba (Catalunya, s XI - d 1065) Matemàtic, músic i poeta. Monjo de Ripoll, on col·laborà a la seva biblioteca amb el seu homònim que seria famós abat i bisbe. Conreava la poesia en llatí i era molt entés en matemàtiques i astronomia. 83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Olibà, Antoni (Porta, Alta Cerdanya, 1534 – Barcelona, 1604) Doctor en lleis. Estudià dret a Tolosa i a Lleida i, després, retòrica a Salamanca. Primer professor de dret romà a l'estudi general de Lleida, passà a Barcelona a exercir l'advocació fins el 1584 que fou elegit auditor de l'audiència reial i, poc després, advocat fiscal. Obtingué el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona. Escriví unes glosses In usaticum ''Alium namque" i un tractat De Iure Fisci, libro X constitutionum Catalonicarum, commentarii, seguit d'una Brevis summa et explicatio iurium regalium, quae Rex Aragonum et comes Barcinonensis exercet cum debita moderatione in bonis et personis ecclesiasticis provinciae Cataloniae (editat a Barcelona el 1600). Però la seva obra més popular, utilitzada i citada pels juristes catalans dels s XVII-XIX amb reiteració, que es distingí pel seu bon mètode, exactitud, claredat de conceptes i correcció en l'expressió, encaixant el seu contingut romanista amb el dret privatiu del Principat, fou el Comentarium de actionibus, obra iniciada a Lleida, però pràcticament redactada a Barcelona els darrers anys de la seva vida, que, mort Olibà, publicà, en dos volums, el seu gendre Hipòlit Montaner (Barcelona 1606). 84 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oliba de Besora (Besora, Osona, s X - Elna, Rosselló, 1013) Bisbe d'Elna (1009-13). Fill d'Ermemir de Besora i germà de Gombau de Besora. el 997 tenia un benefici eclesiàstic a Barcelona. Nomenat bisbe d'Elna, intervingué en tots els afers religiosos importants del país, com en la restauració de les canòniques de Barcelona (1009) i d'Urgell (1010), i en l'elecció del bisbe Borrell de Vic (1010). 86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oliba I de Cerdanya-Besalú (dit Cabreta) (Catalunya Nord, v 920 - Montecassino, Itàlia, 990) Comte de Cerdanya (965-988) i de Besalú (984-988). Tercer fill legítim del comte Miró II el Jove i d'Ava. Col·laborà en el govern dels comtats durant la regència dels seus germans grans Sunifred (m 965) i Guifre (m 957). L'any 968, juntament amb l'abat Garí de Cuixà, féu un viatge a Roma, on el papa Joan XIII li concedí dues butlles, una per al monestir d'Arles i una altra per al de Cuixà. Amb el seu germà petit Miró III Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona, acabà la construcció de la basílica de Sant Miquel de Cuixà, que fou consagrada el 974. Construí la tercera església del monestir de Ripoll, solemnement consagrada pel seu germà el 977. Aquell mateix any, tots dos germans fundaren també el monestir de Serrateix... Segueix... 87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Olibó, Joan (Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, 24/oct/1909 - 5/jul/2000) Escriptor i polític. El 1939 participà en l'ajut als exiliats republicans de la Península, sobretot els del camp de Sant Cebrià, i després 88 CATALUNYA - HISTÒRIA Olient (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Antic terme (o Orient), a l'est del poble, a la coma d'Olient, que davalla del cim del Boumort i aflueix per la dreta al barranc de l'Infern. Al límit amb els termes de Gerri de la Sal, Noves de Segre i Cabó, prop del cim del Boumort, s'estén la zona ramadera del prat d'Olient. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Oliet, Joaquim (Morella, Ports, 1772 - País Valencia, s XIX) Pintor. Deixeble de Josep Vergara i de l'Acadèmia de Sant Carles, de la qual institució esdevingué acadèmic de mèrit l'any 1803. S'especialitzà en la pintura mural (presbiteri de l'església d'Ibi, cúpula de la capella de Sant Víctor a l'església de Cinctorres, volta de la parròquia d'Algemesí). Obres seves són també els quadres Sant Pere, Sant Roc, La Puríssima i Sant Francesc Xavier. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Oliete i Balader, Antoni (València, 1877 – 1918) Metge. Estudià a València. Doctor en medicina, fou auxiliar de la facultat de medicina de Madrid, on fundà un gabinet de raigs X (1906) i, més tard, una càtedra d'ortopèdia, que regí. Escriví un Bosquejo histórico... sobre l'ortopèdia antiga.
Anar a: [ Of ] [ Oix ] [ Olesa ] [ Olesa i F ] [ Olesa i S ] [ Oli ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Ogassa
Olèrdola
Olesa de Montserrat
Oleta
Oliana