|
|
|
Una Constitució no pot per si mateixa fer feliç a un poble. Una mala sí que pot fer-lo infeliç. (Guy Carcassonne) conquesta de MÚRCIA(Múrcia, nov/1265 – feb/1266) Campanya militar Conquesta del regne musulmà de Múrcia per Jaume I de Catalunya-Aragó. Pel tractat de Tudellén (1151) la conquesta corresponia a la corona catalano-aragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions. Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge (1243), però només n'havia ocupat uns quants castells.
El rei aplegà consell a Osca, on demanà, sense èxit, col·laboració als aragonesos en l'empresa d'auxili a Castella, convocà els catalans a corts i aquests accediren al seu prec i, a més, li concediren l'exacció del bovatge; aplegà corts a Saragossa, amb un resultat de nou negatiu, el 1265 s'adreçà, finalment, a València per l'octubre d'aquell mateix any. L'infant Pere, que tanmateix des del mes d'abril hostilitzava els sarraïns de Múrcia, ocupà Alacant i Oriola i arribà fins a les portes de la mateixa capital murciana. La campanya definitiva, amb assistència del rei i dels infants Pere i Jaume, començà a mitjan novembre: en una primera etapa aconseguí la reducció de Villena, Elda, Petrer, Elx i Crevillent.
El rei hi romangué fins el 4/mar, després estigué a Alacant fins el 2/abr i, havent lliurat tot el territori conquerit a Castella, tornà a València, però deixà a Alacant una guarnició catalano-aragonesa per tal d'assegurar-ne la defensa. Com a conseqüència d'aquesta campanya tot el nord del regne de Múrcia, fins a Cartagena i la mateixa capital, fou poblat de catalans, la qual cosa facilità la incorporació de gran part d'aquella zona al Regne de València el 1296.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
