|
|
|
Anar a: [ Eb ] [ Ec ] [ Ed ] [ Ei ] [ Eix ] [ Eixi ] El bon periodisme ha d'aportar informació i coneixement, mai menyspreu ni enfrontament. (Ramon Piera) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ebo (Marina Alta) Veure> la Vall d'Ebo. 99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ebo, serra d' (Marina Alta) Serra, situada a l'est de la serra de Mariola, amb inclinació cap al sud. Limita al nord per una falla amb la Vall d'Ebo, que forma la conca del riu Girona. Té una altura màxima de 945 m. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA
3 CATALUNYA - HISTÒRIA Ebre, batalla naval de l' (delta de l'Ebre, 217 aC) Combat naval entre cartaginesos i romans. Esdevingut prop de la desembocadura de l'Ebre, durant la Segona Guerra Púnica. El general cartaginès Àsdrubal va preparar una operació combinada per terra i mar amb la intenció de recuperar les terres al nord de l'Ebre. Gneu Corneli Escipió, més dèbil en terra, plantejà el combat al mar, durant el qual els romans van derrotar l'estol cartaginès i capturaren una bona part de les naus. Malgrat tot, l'exèrcit terrestre enemic va romandre intacte. En aquest sentit, mentre que l'historiador Titus Livi parla d'un seguit d'operacions romanes al llarg de la costa sud, Polibi diu que els romans no es van atrevir a creuar l'Ebre fins a l'arribada dels reforços manats per Publi Corneli Escipió. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ebre, canal de la dreta de l' (Catalunya) Canal que arrenca de l'assut de Xerta, uns 3 km aigua amunt de la vila. Segueix l'Ebre de prop, llevat del tram de Roquetes, fins a Amposta, d'on, a la sortida, havia d'alimentar el canal de navegació a Sant Carles de la Ràpita, avui reduït a sèquia. Segueix riu avall fins a l'illa de Buda, on arriba mitjançant un sifó (canal de Buda). Inaugurat el primer tram el 1857, a fi de fornir d'aigua el canal de navegació, el 1861 ja fou emprat per al regadiu. Té un recorregut d'uns 60 km de llarg, la meitat dels quals ja han estat revestits (1985) dins del projecte global de revestir enterament els dos canals principals i 85 km més de sèquies i petites canalitzacions, per tal de millorar-ne l'aprofitament. Rega unes 13.000 ha entre la vall baixa i el delta, completat per una xarxa de sèquies, entre les quals es destaca el canal de Calent, que arrenca de l'Enveja i arriba als sorrals de la Platjola. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - GEOGRAFIA
7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ebre, Depressió de l' (Catalunya) Veure> Depressió Central Catalana. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ebre, l' (Franja de Ponent / Catalunya) Riu (908 km) que neix a Fontibre (Reinosa, Santander) i desguassa a l'illa de Buda (Tortosa), el més important del vessant mediterrani. Travessa la depressió de l'Ebre. Intensament aprofitat per a la producció d'energia elèctrica i el regadiu, tot al llarg del seu curs i dels seus 9 CATALUNYA - CULTURA Ebre, observatori de l' (Roquetes, Baix Ebre) Observatori. Fundat el 1904 per Ricard Cirera, de la Companyia de Jesús, de la qual depèn. Es dedica a l'estudi de la influència de l'activitat solar en els fenòmens geofísics. És un dels més complets en el seu gènere. A més, disposa de seccions d'electromagnètica, sísmica, meteorològica i ionosfèrica. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ebre, Parc Natural del Delta de l' (Baix Ebre) Veure> Delta de l'Ebre, parc natural del. 10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ebrón (País Valencià) (o Castiel) Afluent dretà del Túria, que neix a Aragó, a la serra d'Albarrasí; entra a terres valencianes aigua amunt de Castellfabib (Racó) i desguassa a Torre Baja. 11 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Ebusus (Eivissa) Forma llatinitzada del nom cartaginès de l'illa d'Eivissa (Ibusim). 12 ILLES PALEARS - PUBLICACIÓ
13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ecce Homo, l' (Borriana, Plana Baixa) Santuari, 2 km al sud de la ciutat. 14 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Echagüe y Bermingham, Rafael de (Sant Sebastià, Pais Basc, 1813 – Madrid, 1887) Militar. Fou capità general de València (1856-57 i 1858-60) i de Catalunya (1865), i fou creat comte del Serrallo. 15 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Echagüe y Méndez-Vigo, Ramón de (Madrid, 1852 – 1917) Militar. Fill de Rafael d'Echagüe y Bermingham. Lluità en la Tercera Guerra Carlina, en la qual es destacà en la presa de la Pobla de Lillet, fet pel qual fou condecorat i ascendit. Del 1911 al 1913 fou capità general de València. 17 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Eclaireur des Pyrénées Orientales, L' (Perpinyà, 1880 – 1895) Diari republicà. Fundat per Emili Brousse, òrgan dels radicals. El 1885 defensà l'aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d'unió radical. 18 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Eco de Badalona, El (Badalona, Barcelonès, 1869 – 1936) Setmanari conservador en castellà. Fundat per Francesc Planas i Casals. Interromput el 1870, tornà a sortir del 1878 al 1936. Acceptà el català en les col·laboracions. Després sortí com a setmanari esportiu. 19 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Eco de Euterpe, El (Barcelona, 1859 – 1887) Periòdic bilingüe. Fundat per Josep Anselm Clavé per ésser regalat als assistents als concerts corals que organitzava als jardins d'Euterpe. A més del programa i de les lletres de les cançons, publicava articles i poesies. Continuà sortint després de la seva mort. 98 ESTAT ESPANYOL - PUBLICACIÓ
20 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Eco del Turia, El (València, 1857 – 1858) Setmanari en castellà. Fundat sota la direcció de Vicent Boix. S'ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre. Intentava d'ocupar el buit deixat a la premsa local per la llei d'impremta de Cándido Nocedal, que féu silenciar molts de periòdics polítics. Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné; també hi col·laborà Rafael Blasco i Moreno. 21 CATALUNYA - CULTURA
22 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Economia (Catalunya, set/1937 – 1939) Butlletí mensual del departament d'economia de la Generalitat de Catalunya publicat substituint el trimestral que sortia des del 1936. Analitzà els problemes econòmics plantejats per la guerra i per la transformació social que el país experimentava. 23 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
24 CATALUNYA - POLÍTICA Economia i Treball, Departament d' (Catalunya, 1931 – gen/1939) Organisme. Destinat a aplicar la política econòmica de la Generalitat, constava de quatre departaments (Finances, Proveïments, Agricultura i Serveis Públics). Creat sota la direcció de Manuel Serra i Moret, el 1932 fou transformat en Departament d'Agricultura i Economia i, posteriorment, reestructurat el 1934 i el 1936. Amb el desenvolupament de la guerra civil, es convertí en el departament bàsic, i fou el principal instrument de la Generalitat per al control del procés de colectivitzacions. Fins a l'oct/1936 es desenvolupà entorn dels Serveis d'Indústria, els quals es responsabilitzaren de la política industrial, de la investigació, de la seguretat i higiene, etc. D'ençà de l'oct/1934 i fins al jun/1937 fou confiat a la representació de la CNT, que va orientar la seva política cap a la participació sindical i l'aplicació de l'autarquia econòmica. S'estructurà en dues seccions: Junta de Control Sindical i Serveis Tècnics del Departament. Arran de la crisi del mai/1937, passà a ésser controlat pel PSUC (des del jun/1937 fins al gen/1939) i va adquirir una organització burocràtica, amb la finalitat d'establir l'intervencionisme i el control de l'economia per part de l'Administració. 25 CATALUNYA - EMPRESA Econòmica Palafrugel·lense, l' (Palafrugell, Baix Empordà, 1865 - ) Cooperativa de consum. Creada per un grup d'obrers, probablement de tendència federal, influïts per Holoyoake. És la més antiga de les catalanes. A la fi del 1865 tenia 78 socis. Tancada pel govern, fins al 1881 s'anomenà Botiga de Diversos Gèneres de Rafael Martinell. Els estatuts són del 1870, i l'actual edifici fou reformat en 1925-26 per Rafael Masó. 26 CATALUNYA - POLÍTICA
27 CATALUNYA - CULTURA Edèn Concert (Barcelona, fi del s XIX - s XX) Cafè-concert. Convertit en cinema el 1936, al carrer Nou de la Rambla, davant del palau Güell. Fou un dels que tingué més qualitat dins el seu gènere i durant les primeres dècades del s XX hi actuaren les millors atraccions de l'època. 101 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA edetà -ana (País Valencià) Poble ibèric. A l'època de la conquesta romana es trobava establert a la regió compresa entre el Turia i el Maestrat. La seva capital era Edeta, a l'emplaçament de l'actual Llíria. S'hi ha trobat una ceràmica característica, amb gran desplegament pictòric. 28 CATALUNYA - EMPRESA Edhasa, Editorial (Editoria y Distribuidora Hispano Americana SA) (Barcelona, 1946 - ) Empresa editorial. D'ençà de la seva existència ha mantingut un variat catàleg centrat bàsicament en la literatura de qualitat i en l'assaig. En l'edició en català destaquen el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra, els llibres de gramàtica i els d'història. El 1999 inicià una col·lecció de narrativa històrica en coedició amb Editorial Columna. 29 CATALUNYA - EMPRESA Edició de Materials (EDIMA) (Barcelona, 1965 - fi 1968) Editorial. Especialitzada en història i política contemporània, publicà obres com ara Stalin: una biografia política (1967), Trotski, el profeta armat (1968), ambdues d'Isaak Deutscher; La CIA: El govern invisible, de David Wise, i d'altres llibres sobre Amèrica Llatina 30 CATALUNYA - EMPRESA
31 EUROPA - EMPRESA Edicions Catalanes de París (París, França, 1969 - 1977) Editorial. Fundada per tal de publicar aquelles obres que la censura franquista impedia de publicar a Catalunya. Fins al 1974 fou dirigida per Josep Benet, de qui es publicà, sense nom d'autor, Catalunya sota el règim franquista (1973). 32 CATALUNYA - EMPRESA Edicions de 1984 (Barcelona, 1983 - ) Editorial. Creada per Jordi Rojas i Carme Sansa. S'ha orientat cap a la publicació de traduccions d'obres del s XX que inclouen gèneres literaris diversos. Ha obert les col·leccions "Temps Maleïts", de narrativa, i "Soldats de Ploma", d'assaig i periodisme. 33 CATALUNYA - EMPRESA Edigsa (Editorial General SA) (Barcelona, 29/mai/1961 – 1983) Casa productora de discs. La seva incorporació al mercat discogràfic, al qual aportà un volum de més de 500 títols, fou decisiva en la promoció de la cançó catalana, especialment arran de l'aparició dels Setze Jutges i la Nova Cançó. Al fons general incorporà també col·leccions literàries, infantils i de música clàssica (Antologia Històrica de la Música 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Efak, Guillem d' Veure> Fullana i Hada d’Efak, Guillem. 35 CATALUNYA - HISTÒRIA Egara (Terrassa, Vallès Occidental) Antiga ciutat romana corresponent a l'actual. Fou municipi romà des de l'any 128. Es conserven un mosaic i restes de fris de l'antiga basílica romanocristiana del s V. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Egara (Terrassa, Vallès Occidental) Barri de la ciutat, al nord-est de la ciutat, entre la carretera de Castellar del Vallès i la riera de les Arenes i el carrer de Jaume I. Format en 1952-60 per blocs d'habitatges dits Grup Ègara, ha donat nom a una zona molt extensa, mixta d'habitatge i indústria, aquesta darrera al costat de la carretera. Hi predominen els edificis d'una planta. La població, en gran part immigrada, és quasi tota obrera. El barri ha estat afectat periòdicament per les inundacions de la riera de les Arenes. L'equipament urbà és deficitari. L'empresa AEG és una de les més importants de la zona. 37 CATALUNYA - HISTÒRIA Egara, comtat d' (Catalunya) Títol, concedit el 1926 a Alfons Sala i Argemí. 38 CATALUNYA - HISTÒRIA Egara, diòcesi d' (Catalunya, 450 – 874) Demarcació eclesiàstica. Segregada vers el 450 del territori diocesà de Barcelona pel bisbe Nundinari i que durà fins a la invasió àrab. Comprenia probablement l'antic municipi romà d'Ègara. El primer bisbe fou Ireneu, clergue de Barcelona, la designació del qual fou denegada en un concili a Roma el 465, cosa que comportà el retorn d'Ireneu a Ègara. Sembla que un altre bisbe d'aquesta ciutat, Nebridi (516-27), passà també a Barcelona, on es testimoniat el 540. Durant el període visigòtic hom coneix el nom d'uns altres sis bisbes d'Ègara sobretot per llur assistència als concilis del regne i de la província. El concili de la Tarraconense del 614 fou celebrat a la seu d'Ègara. Després de la conquesta 39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Egos, cala d' (Mallorca) Cala de la costa occidental, al nord d'es Port d'Andratx. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Egual, Maria (Castelló de la Plana, 1698 – 1735) Poetessa. Escriví en castellà un recull de poesies, dues comèdies, una lloa i un romanç a l'Adoració dels Reis. Era casada amb Cristòfol Peris, marquès de Castellfort. 41 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eimeric, Berenguer d' (Catalunya, s XIII – Santes Creus, Alt Camp, 1293) Abat perpetu de Santes Creus (1260-93). Resolgué alguns conflictes de jurisdicció amb Poblet (1262). El 1272 allotjà Ferran Sanxis de Castro i la seva muller, perseguits per l'infant Pere, el futur Pere el Gran. Després de la tràgica mort de Ferran, en reclamà el cadàver i el féu posar a l'església del monestir, en un sepulcre de fusta. Malgrats aquests precedents, les seves relacions amb Pere II el Gran serien cordials, ja que el rei anà dues vegades a Santes Creus el 1281 i en la segona de les quals manifestà el seu desig d'ésser enterrat al monestir, voluntat 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eimeric, Domènec (València, s XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l'assamblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eimeric, Guillem (Barcelona, s XIII) Jutge. Fou assessor jurídic de Pere II el Gran. Amb aquest caràcter l'acompanyà, el 1282, a l'expedició a Barbaria i a Sicília, on prestà al rei diversos serveis, el més important dels quals fou el d'acompanyar a Pere de Queralt i a Roís Eiximèn de Luna fins al campament de Carles d'Anjou, per trametre-li la invitació de Pere el Gran a abandonar Sicília. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eimeric, Joan (Barcelona ?, s XV) Mestre d'obres i escultor (o Aimeric). Autor d'una imatge de la Mare de Déu (1421, Museu de Sabadell) i del portal de l'església de Sant Martí Vell a Sant Martí de Provençals, amb el sant cavaller representat al timpà, juntament amb les imatges del matrimoni Sellarès, mecenes de l'obra, i els senyals heràldics corresponents (1432). Unes estàtues d'apòstols i profetes que completaven la decoració són perdudes o molt malmeses. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
104 EUROPA - BIOGRAFIA Eimeric II de Narbona (França, s XII - v 1134) Vescomte de Narbona. Primogènit del vescomte Eimeric I de Narbona i de Mafalda, successor seu en el comtat de Narbona. Lluità contra Bernat Ató, vescomte de Besiers i Carcassona (1124), i l'any 1131 va ésser l'executor del testament de Ramon Berenguer III. 105 EUROPA - BIOGRAFIA Eimeric VI de Narbona (França, s XIII - v 1328) Vescomte de Narbona. Fou fet presoner l'any 1285 per Pere II de Catalunya-Aragó a Perpinyà per l'ajut que prestà a Jaume II de Mallorca. Tanmateix, arreglà els problemes jurisdiccionals existents entre Jaume II de Mallorca i el comte de Foix. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eimeric i Saplana, Joan d' (Catalunya, v 1455 - 1517) Noble i polític. Lloctinent general de Mallorca (1493-1502), intentà de pacificar l'illa en dictar mesures favorables als forans i als menestrals i en reprimir amb duresa les bandositats. Per la seva gestió trobà l'oposició dels oficials reials i de les classes privilegiades, que n'aconseguiren la destitució. Rehabilitat per la cort, tornà al càrrec (1505-12). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eimilda (o Aimilda) (França ?, s X - Barcelona ?, s X) Comtessa de Barcelona. Primera muller de Sunyer I, amb qui es casà entre el 898 i el 917 i de qui no tingué fills. Possiblement tenia relació de parentiu amb dues 49 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Eina, riu d' (Saldes, Berguedà) Veure> Saldes, riu de. 51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
52 ILLES BALEARS - MUNICIPI
53 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Eivissa (Eivissa, 1972 - ) Revista quadrimestral en català, amb col·laboracions en castellà. Publicada per l'Institut d'Estudis Eivissencs com a represa de la revista "Ibiza", en castellà (amb alguna poesia en català i cançons i un refranyer de l'illa), publicada en dues èpoques per la Societat Ebusus (1944-50) i per l'Institut (1953-60). 54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Eivissa, banc d' (Calvià, Mallorca Occidental) Punta sorrenca (o d'Ervissa) de la costa sud-oest de l'illa, davant l'illa de Toro. 55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Eivissa, bisbat d' (Eivissa) Jurisdicció de l'Església Catòlica. Amb seu a la ciutat d'Eivissa, comprèn les illes d'Eivissa i Formentera, amb quatre parròquies al municipi d'Eivissa, disset a la resta de l'illa i tres a 56 ILLES BALEARS - ART
57 ILLES BALEARS - POLÍTICA Eivissa, diòcesi d' (Illes Balears) Veure> Eivissa, bisbat d'. 58 ILLES BALEARS - COMARCA
102 CATALUNYA - VARIS Eix Transversal (Catalunya) Carretera de l'interior de Catalunya. Posa en comunicació les ciutats de Lleida i Girona, tot travessant les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra, l'Anoia, el Bages, Osona i la Selva, en un recorregut total de 204 km. La construcció de l'Eix ha suposat una revifalla de les activitats econòmiques i de la mobilitat de les comarques per on passa, a més de connectar tot un seguit de ciutats mitjanes de l'interior de Catalunya, com ara Mollerussa, Cervera, Tàrrega, Calaf, Manresa i Vic. 59 CATALUNYA - HISTÒRIA Eixaders, els (Belianes, Urgell) Despoblat i antic poble, vora l'antic curs del riu Corb, a poca distància del canal d'Urgell. Format per unes poques cases, amb una església annexa a la parròquia de Preixana, a la primera meitat del s XIX fou agregat al municipi actual. 60 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Eixalada, monestir d' (Nyer, Conflent) Antic monestir benedictí, fundat el 840. Estava situat a la riba dreta de la Tet. Fruí de la protecció del comte Miró el Vell de la Cerdanya, per mediació del qual el 871 obtingué un privilegi d'immunitat del rei Carles el Calb. Fou destruït i desaparegué definitivament (878) en el curs d'una gran revinguda de la Tet, però els monjos, dirigits pel convers Protasi i ajudats pel comte Miró, es 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eixalana, Caterina (Prades, Baix Camp, 1535 - Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1597) Monja clarissa. Morí de resultes de les penitències que s'imposava. Fou eficaç reformadora de les clarisses de Tarragona. 62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Eixaló, Francesc (Illes Balears, s XV) Cavaller i secretari d'Alfons el Magnànim. Fou ambaixador català a Nàpols (1452), per tal de demanar l'ajut reial en la revolta dels forans. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA
103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Eixample, l' (Parets del Vallès, Vallès Oriental) Barri de la població. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eixamús, Arnau d' (Valls, Alt Camp, s XIV - Poblet, Conca de Barberà, 1361) XXXIV Abat perpetu de Poblet (1348-61). De família noble. Ja en 1334, havent acompanyat l'abat Ponç de Copons a la coronació del papa Benet XII, es féu remarcar d'aquest pel seu talent. El pontífex el recomanà especialment a l'abat. Fou elegit 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eixarc, Joan (Lleida, s XV – València, 1520) Eclesiàstic. Religiós agustí. Fundà diversos monestirs a València, les Balears i Sardenya. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eixarc, Joan Antoni (València ?, 1500 - Portaceli, Camp de Túria, 1565) Historiador cartoixà. D'una família de mercaders rics, era oncle de Lluís Bertran. Ingressà a Portaceli el 1516, d'on fou elegit prior el 1530. És autor, entre altres obres, d'un catàleg dels priors, frares i donats de Portaceli, perdut, d'un Liber benefactorum cartusiae Portae Coeli (editat el 1897) i De rebus monasterii Portae Coeli, utilitzat per Roc Chabàs (1899) i avui perdut. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eixarc i Bertran, Lluís (Barcelona, 1597 – Omura, Japó, 1627) Missioner i beat. Ingressà a l'orde dominicà als 14 anys. Anà a Filipines (1618), on fou ordenat sacerdot (1620); aprengué les llengües tagala i xinesa i desenvolupà una tasca missionera activa. El 1623 passà a les missions del Japó. Denunciat, fou empresonat (1626) i cremat viu. Beatificat pel papa Pius IX el 1867, hom en celebra la festa el 18/jul. 68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
69 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Eixart, Joan d' (Sardenya, Itàlia, s XVII) Jurista. És autor d'un recull dels capítols aprovats per les corts de Sardenya del 1643, en llatí i català, titulat Capitula sire acta curiarum Regni Sardiniae... (1645). També publicà Selectarum iuris conclusionum in sacro regio Sardiniensi... (1646). 70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Eixartell, vall d' (Pollença, Mallorca Septentrional) Vall, al sud del terme, entre la penya Mascorda i s'Era des Moro, drenada pel torrent de can Roig. Al centre hi ha la gran possessió de ca n'Eixartell. 71 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Eixea (la Vall de Lierp, Ribagorça) Poble (1.015 m alt) i capital del municipi, al vessant meridional del Turbó, vora el barranc de Paderniu. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eixea, Andreu d' (València, s XVI) Doctor en drets. Fou catedràtic de dret civil a Montpeller, i després a València. Publicà a Lió De pactis et contractibus (1542) i uns comentaris In titulum de Constitutionibus (1545). 73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Eixea, serra d' (Costera / Vall d'Albaida) Sector de la serra Grossa, al límit entre la vall de Montesa i Aielo de Malferit, entre el coll de l'estret d'Aielo i el port de l'Olleria. Culmina a 727 m alt. 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Eixemeno, Joan (Illes Balears, v 1360 - Malta o Sicília, 1420) Teòleg, predicador i diplomàtic. Frare franciscà. Estudià a Tolosa del 1391 al 1396. Residí a Barcelona, on fou protegit per la cort reial. Era confessor de la reina Maria de Luna i de Martí el Jove, amb el qual col·laborà en l'expedició de Sardenya (1408-09). 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eixèrica Forma de l'antic nom del llinatge de Xèrica. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eiximenis, Francesc (Girona, 1327 ? – Perpinyà, 1409) Escriptor. Religiós franciscà, es va ordenar de sots-diaca a Barcelona (1352). Freqüentà diversos convents i universitats estrangeres (París, Colònia, Roma i Oxford) i va exercir la docència a Tolosa de Llenguadoc. Des de Barcelona, i sobretot des de València, on va ésser enviat el 1383 i on tingué un paper important a la cort i a l'administració, va aconseguir un gran prestigi entre la jerarquia eclesiàstica i exercí una notable influència en la societat. Els seus llibres, d'estil vivaç i no gens especulatiu, enriquits amb una gran profusió de diàlegs i anècdotes, van ésser traduïts a moltes llengües; se'n destaquen Lo Crestià, monumental projecte de catecisme o extens tractat enciclopèdic, en quatre volums, iniciat el 1381 dins una estructura fidelment escolàstica, si bé oferint una visió realista i pintoresca de la societat contemporània; el Llibre dels àngels (1392), el Llibre de les dones (1396), i altres tractats en llatí, com el Pastorale i la Vida de Jesucrist (v1397). El 1408, cridat per Benet XIII al concili de Perpinyà, hi va ésser nomenat patriarca de Jerusalem i bisbe d'Elna. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eiximeno, Antoni (Catalunya ?, s XVII – s XVIII) Religiós jesuïta i filòsof. És autor d'un tractat notable, Institutiones philosophicae, en el qual s'oposava a l'acceptació de la metafísica, i del llibre De studiis philosophici et mathematicis instituendis, basat en el pensament empíric francès i anglès. 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eiximeno, Joaquim (València ?, s XVII – València, s XVIII) Pintor. Gendre i deixeble d'Espinosa. Excel·lí en les natures mortes. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eiximeno i Espinosa, Joaquim (València, 1674 – 1754) Pintor. Fill de Joaquim. Com ell excel·lí en la pintura de natures mortes. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eiximeno i Pujades, Antoni (València, 1729 – Roma, Itàlia, 1808) Musicòleg i escriptor. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1745 i amb l'expulsió dels jesuïtes (1767) es traslladà a Roma, on residí fins a la mort, llevat del període 1798-1801, en què visqué a València. Es dedicà a les matemàtiques, a la filosofia i a la música. Escriví Dell'origene della musica (1774), obra que suscità una forta polèmica amb G.B. Martini. Fou el portaveu de les doctrines estètiques de Rousseau a Itàlia i influí en l'evolució del romanticisme musical. 82 CATALUNYA - HISTÒRIA
83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Eixortà, serra de l' (Marina Baixa) Veure> Xortà, serra de la. 84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Elca (Oliva, Safor) Despoblat, a la vall d'Elca, tributària, per l'esquerra, de la rambla de Gallinera. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs, i restà despoblat des del 1609. 85 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Elca (Salem, Vall d'Albaida) Despoblat. Lloc de moriscs (8 focs el 1602), restà despoblat a l'expulsió (1609). 86 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Eldesind (Conflent, s IX) Vescomte de Conflent. Secundà les tasques del comte Salomó. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eldesind (Catalunya, s IX) Prohom. Fou un destacat col·laborador de Guifre el Pilós. Féu aprisions al Ripollès i en vengué partides al comte, tot contribuint a la tasca repobladora d'aquest. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eldesind (Catalunya, s X) Abat de Sant Pere de Rodes. Fill de Tassi, el fundador de l'establiment. L'any 948, gràcies als bons oficis de Gomar de Girona, el monestir esmentat i el de Banyoles feren les paus després d'haver sostingut diferències greus i després de presentar-se a Reims, davant el rei Lluís, Tassi i l'abat Acfred de Banyoles. L'any 953, a Laon, era el propi Eldesind el que compareixia davant el rei per arrencar-ne un precepte beneficiós. Obtingué privilegis del papa Benet VI en un viatge a Roma, realitzat l'any 974. 91 CATALUNYA - CULTURA Eldorado Concert (Barcelona, 1884 – 1929) Local d'espectacles. Inaugurada a la plaça de Catalunya. Hi actuaren les millors companyies teatrals. Durant les primeres dècades del s XX fou seu de les varietats, i adquirí un sòlid prestigi amb la presentació de grans atraccions, fins que fou derruïda. 92 CATALUNYA - CULTURA
93 CATALUNYA - EMPRESA Electrometal·lúrgica de l'Ebre SA (EMESA) (Barcelona, 1904 - ) Empresa de producció d'energia elèctrica i fabricació de carbur de calci. Constituïda amb un capital de 3.500.000 ptes. Modernament fabrica també carbonat potàssic i hidròxid de calci. El 1971 la xifra de negocis fou de 172 milions de ptes. Pertany al grup Cros. 94 CATALUNYA - EMPRESA Electroquímica de Flix SA (Flix, Ribera d'Ebre, 1897 - 1973) Empresa. Constituïda amb capital alemany procedent de Chemische Fabrik Elektron i Elektrizitäts AG per a la fabricació de productes químics, especialment clorur de calci i altres derivats del clor o de la sosa càustica. Tingué el sosteniment financer de la companyia Ehinger de Basilea. L'any 1904 començà la col·laboració amb la Cros, que es convertí posteriorment en accionista majoritària. Adquirí la mina Andresinta de lignit, de Mequinensa, salines a Almeria i la producció de les de Torrevella. Patí dificultats durant la guerra civil espanyola, especialment durant la batalla de l'Ebre. Reconstruïda el 1941, durant la Segona Guerra Mundial i anys posteriors fou sotmesa a controls aliats rigorosos per raó dels seus capitals alemanys. El 1973 fou absorbida per la Cros. 95 EUROPA . LITERATURA
96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Elena, santuari d' (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa) Santuari de la Mare de Déu d'Elena (o Santa Maria de Sobreroca), a la parròquia de Sant Andreu de la Barroca, al vessant del puig d'Elena (565 m alt). L'església és romànica. 97 CATALUNYA - HISTÒRIA Eleta, comtat d' (Catalunya) Títol, concedit el 1893 a Jaume Girona i Canaleta, senador, marquès consort d'Águila Real, nebot de Manuel Girona i Agrafel. Passà als López de Carrizosa.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Ebre, batalla de l'
Ebre, delta de l'
Ecomuseu de les Valls d'Àneu
Èguet
Eivissa
Eivissa, catedral d'
Eixample, l'
Elda