|
|
|
Anar a: [ Perp ] [ Perpinya, d ] [ Perram ] [ Pertu ] [ Peset ] [ Petit i ] Recorda que el teu fill no és pas el teu fill, sinó el fill del seu temps. (Confuci) 1 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Perpella (Estopanyà, Ribagorça) Despoblat i antic terme. Les restes del poble, del castell i de l'església són al cim de l'espadada serra de Perpella, de molt difícil accés, que forma la paret occidental del congost de Canelles, a la Noguera Ribagorçana, límit amb la Noguera. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Perpètua de Gaià (Pontils, Conca de Barberà) Nom adoptat el 1937 per a l'antic municipi de Santa Perpètua de Gaià. 3 CATALUNYA - HISTÒRIA Perpètua de Moguda (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perpiñà i Pujol, Joan (Barcelona, 1855 - s XX) Escriptor. Fou president de la Cambra de Comerç de Barcelona (1915-18). Traduí al català obres de Schiller (Vallenstein, 1911) i Shakespeare (La tragèdia de Coriolanus, 1917) i publicà una Contribución al estudio de los términos comerciales (1925) i El comerç i la cultura (1930). 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Perpiñan, Vicent (Sogorb, Alt Palància, 1884 - País Valencià, s XX) Compositor. Fou mestre de capella a Oriola. Destacà com a organista. És autor d'obres de música sacra. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Perpiñàn i Artigues, Josep (Sogorb, Alt Palància, 1861 - País Valencià, s XX) Compositor. Fou mestre de capella de la catedral. Compongué música sacra. Escriví l'estudi Cronología de los maestros de capilla i 8 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
9 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Perpinyà, aeroport de (Perpinyà, Rosselló) Camp d'aviació (o la Llavanera), situat al nord-est de la ciutat, a la dreta del torrent de la Llavanera, vora el límit amb la comuna de Ribesaltes. La seva activitat comercial no prengué volada fins els anys 1952-56, que s'inicià a la Costa Brava el boom turístic de postguerra. Fins el 1963 fou escala predilecta per als vols entre París i Algèria, considerada francesa i inclosa en els vols dits nacionals. Des del 1968, en ple funcionament l'aeroport de Girona-Costa Brava, el de Perpinyà recuperà com a primordial la seva funció inicial d'aeroport regional dins l'estat francès, amb dues clienteles bàsiques: la dels negocis i l'administració parisencs i la del turisme de la Salanca i la Marenda (Costa Vermella). La relació principal fora de l'estat francès és amb Londres i, dins els Països Catalans, amb Mallorca. A partir de l'any 1971 sembla que s'inicià una etapa nova, d'atracció de clientela francesa i de potenciació turística del litoral rossellonès i vallespirà. En conjunt, però, la Llavanera ha estat ultrapassada quant a passatge pels set altres aeroports dels Països Catalans i pràcticament igualada per l'aeròdrom de Reus. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - HISTÒRIA Perpinyà, baronia de (Catalunya) Títol concedit el 1800 a Francesc de Nuix i de Perpinyà (mort vers el 1804), cavaller de Cervera, castlà d'Ivorra i de Pujalt, senyor de Calonge de Segarra i de Ferran. El darrer i quart titular fou el seu besnét Antoni de Nuix i d'Espona, autor de treballs genealògics i històrics relatius a Cervera. 12 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Perpinyà, bisbat de (Catalunya Nord) Demarcació de l'església catòlica, que té per capital la ciutat de Perpinyà. Comprèn el territori del departament francès dels Pirineus Orientals. La seva jurisdicció s'estén sobre 253 parròquies, dividides en 3 arxiprestats. Forma part de la província eclesiàstica d'Albi. Correspon a l'antiga diòcesi d'Elna, els bisbes de la qual des del 1602 traslladaren llur seu a Perpinyà, encara que han conservat fins avui dia el títol antic. Suprimida el 1801 i agregada a la de Carcassona, fou restablerta el 1817. Adquirí part de la diòcesi d'Urgell (Alta Cerdanya) i d'Alet (Capcir i Fenolleda). 13 CATALUNYA NORD - ART Perpinyà, castell de (Perpinyà, Rosselló) Palau construït el s XIII a la part alta de la ciutat (capital efectiva del regne de Mallorca entre el 1276 i el 1344). És una de les obres civils medievals més significatives de la ciutat. Començà cap al 1276, en temps de Jaume II de Mallorca, ha sofert nombroses transformacions i afegits, per tal d'intensificar-ne, sobretot, l'aspecte defensiu. Les parts més importants del conjunt són la Sala de Mallorca o Saló de Tron, d'estructura similar al Tinell barceloní; l'ampli pati central; la gran torre de l'homenatge, amb les dues capelles reials superposades; els jardins i les llotges, així com les fortificacions de 14 CATALUNYA NORD - ART
15 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Perpinyà, concili de (Perpinyà, 15/nov/1408) Assemblea conciliar convocada pel papa Benet XIII, al castell reial de la ciutat, gràcies a l'ajuda de Martí I de Catalunya-Aragó, a causa de l'amenaça del rei francès de mantenir-se neutral si no es decidia ràpidament quin papa -el d'Avinyó o el de Roma- era l'autèntic. Hi assistiren representants de Castella, de Catalunya-Aragó, de Lorena i de Provença. Un mes després acabà proclamant de legitimitat de Benet XIII. El desconcert que provocà aquesta precipitada decisió féu que el 1409 és reunís un sínode a Pisa que declarà deposats el papa d'Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i elegí un nou papa, Alexandre V. 16 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Perpinyà, conferència de (Perpinyà i Narbona, tardor de 1415) Reunió a la qual assisitiren el nou rei Ferran I de Catalunya-Aragó i Vicent Ferrer, celebrada com a rèplica del concili de Constança (1414-18), en la qual Benet XIII es comprometé a entrevistar-se amb l'emperador Segimon. L'entrevista tingué lloc a les dues 17 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Perpinyà, diòcesi de (Catalunya Nord) Veure> Perpinyà, bisbat de. 18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perpinyà, Fòrmit de (Perpinyà, s XIII) Escriptor. Se n'ha conservat una sola composició, que és una cançó amorosa de qualitat remarcable. Hom creu que era joglar. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perpinyà, Josep (Catalunya, s XIX – s XX) Forjador. Realitzà notables treballs de decoració, sobretot de serralleria artística, com la que feu per a la casa Calvet, de Barcelona, segons projecte d'Antoni Gaudí. També és autor del balcó principal de la casa Batlló, a Barcelona. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perpinyà, Pere (Catalunya, s XVI) Il·luminador i cal·lígraf. Era monjo benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina. El 1527-29 escriví i il·luminà tres llibres de cor i un psalteri per al monestir de Pedralbes. 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Perpinyà, Pere Joan (Elx, Baix Vinalopó, 1530 - París, França, 1566) Humanista i jesuïta. Fou professor de retòrica als col·legis de l'orde a Lisboa, Coimbra i Roma i de Sagrada Escriptura a Lió. Fou famós pels seus discursos o oracions a la cort de Portugal (1555) i en festivitats com les de santa Elisabet de Portugal, a la cort pontifícia de Roma (1563) i a Lió i París contra la doctrina luterana, així com en nombrosos cursos als col·legis de la Companyia. Tots ells foren reimpresos el 1732 a Verona i el 1749 a Roma. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Perpinyà, Pere Joan (Illes Balears, s XVII - 1686) Eclesiàstic i jurista. Era advocat i jutge conegut quan entrà en religió. Fou canonge i vicari general de la seva diòcesi. Morí assassinat. 24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Perpinyà, punta (Ciutadella, Menorca) Cap de la costa occidental, al nord del cap de Menorca. 25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Perpinyà, regió de (Catalunya Nord) Regió al nord-est dels Països Catalans, anomenada també, per aquest motiu, Catalunya Nord, i tradicionalment Catalunya francesa. Correspon al departament francès dels Pirineus Orientals. Comprèn les comarques del Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir, l'Alta Cerdanya i la Fenolleda, aquesta de parla occitana, és a dir, aproximadament les conques del Tec, la Tet i l'Aglí i la capçalera de la del Segre. Ocupa 4.086,72 km2. Més d'un terç de la població resideix a Perpinyà, el mercat regional. Els mercats comarcals són Prada, Ceret i Sant Pau de Fenollet. L'Alta Cerdanya bascula en realitat sobre els de Prada i Puigcerdà. 26 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Perpinyà, tractat de (Perpinyà, 17/set/1473) Conveni signat per Pere de Rocabertí, en nom de Joan II de Catalunya-Aragó, i el senyor de Lude, en nom de Lluís XI de França -aquest el signà el 10/nov-, pel qual Lluís XI ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalano-aragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya -ocupats aleshores en part per França- a canvi, però, d'admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200.000 escuts, el qual s'obligava a pagar abans d'un any. Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l'any següent. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perpinyà Sala i Sasala, Manuel de (Granollers, Vallès Oriental, s XVII – Barcelona, s XVIII) Polític i cavaller. El 22/jul/1713 fou elegit oïdor militar de la generalitat. Fou un dels prohoms que lluitaren al baluard de Santa Clara el 14/ago/1714. El 4/set, arran de la proposta de capitulació formulada pels borbònics, atacà la tesi de Rafael Casanova de treure profit de l'oferiment enemic almenys per obtenir una suspensió d'armes d'uns dies. Perpinyà aconsellà que tot contacte amb l'enemic fos rebutjat de seguida, tesi que guanyà. Participà a la reunió del govern català l'11/set, sota les voltes de Sant Antoni. L'endemà presentà una resolució per prosseguir la lluita, opinió que aquesta vegada no s'imposà. Caiguda la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns. 29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Perpunyent (Mallorca Occidental) Veure> Puigpunyent. 30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Perputxent (l'Orxa, Comtat) Antic castell, a l'esquerra del riu d'Alcoi, davant la vila. En temps de la reconquesta de Jaume I havia pertangut a al-Azraq. Al mateix s XIII passà als hospitalers per donació de Joan Llançol de Romaní, i després a l'orde de Montesa (1317), i fou centre de la comanda de Perputxent d'aquest orde. Donà nom a la vall de Perputxent. 31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Perputxent, vall de (Comtat) Subcomarca històrica, que s'estén allargada en direcció sud-oest - nord-est, i que constitueix el sector mitjà del curs del riu Serpis. Queda encaixada entre els vessants meridionals de la serra de Benicadell (nord) i els septentrionals de les serres de l'Albureca, el Xarpolar i la Safor (sud), que formen un congost conegut amb el nom d'estret de l'Orxa. Hi ha dos nuclis importants: Beniarrés i Orxa. 32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Perrades, les (la Font de la Figuera, Costera) Veure> Pebrades, les. 33 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Perramó, vall de (Benasc, Alta Ribagorça) Conca de la vall de Benasc, que davalla del pic d'Escorbets i aflueix, per la dreta, a la vall de Vaticielles. D'origen glacial, forma un petit circ lacustre; destaquen l'estany de Perramó (2.270 m alt) i l'estany de la tartera de Perramó (2.340 m). 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Perramon, can (Ribes de Freser, Ripollès) Masia i església, a l'esquerra de la riera de Bruguera, aigua avall del poble de Bruguera. A la vora del Freser, a la carretera de Barcelona a Puigcerdà, hi hagué un establiment balneari Perramon. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perramon, Joan Baptista (Barcelona, v 1664 – 1743) Pintor. Col·legiat el 1686. Se sap que pintà uns sants per a Sant Esteve de Castellet avui desconegudes (1738) i que fou el segon mestre d'Antoni Viladomat, el qual va romandre en el seu taller del 1693 al 1699. Se li atribueixen també alguns dibuixos conservats al Museu Nacional d'Art de Catalunya. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perramon i Oliva, Joan (Girona, 1888 - Figueres, Alt Empordà, 1946) Músic. Deixeble d'Enric Morera, dirigí l'escolania i fou mestre de capella de la catedral de Girona (1923-36 i 1939-43). Autor, entre altres obres, d'una Missa del Santíssim Sagrament i d'un salm, per a veus i corda, destinat a la diada de l'Ascensió, 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perret, Claudi (Barcelona ?, s XVI – Perpinyà, 1621) Escultor. Prengué part en la construcció del retaule major de Santa Maria, de Cervera (acabat l'any 1604), i obrà el de Sant Vicenç de Castellbisbal (1609), que resolgué totalment amb escultura, sense els quadres pintats habituals a les obres de l'època. Intervingué en la construcció del retaule major de Sant Joan, de Perpinyà, en el qual treballava quan li sobrevingué la mort. La composició dels seus retaules segueix el tipus plateresc. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pers i Fontanals, Manuel (Vilanova i la Geltrú, Garraf, s XIX) Advocat i escriptor. Publicà Reseña histórica de la aristocracia española desde la invasión de los godos hasta 1830 (1836), Memoria sobre la organización de la milicia en Barcelona (1841) i Código social o sea eco de la moral de las naciones antiguas y modernas (1844). 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pers i Ramona, Magí (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1803 – 1888) Escriptor i frenòleg. Participà en el moviment intel·lectual renaixentista, i, juntament amb Milà i Fontanals, Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer, col·laborà en "La Revista de Cataluña". Fou fundador de la "Revista Frenológica", i l'any 1852 publicà un Manual de Frenología. Els seus estudis literaris, que tingueren lloc en plena època romàntica, el feren decantar cap a temes catalans (Gramàtica catalano-castellana, 1847, Bosquejo histórico sobre la lengua y literatura catalanas, 1857, amb punts de vista valuosos, i Les glòries de Catalunya, 1857). Donà al teatre la tragèdia El rapto de Filis (1868). 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pers i Ricard, Josep (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1829 – 1855) Tipògraf i escriptor. Nebot de Magí Pers i Ramona. Hi fundà el "Diario de Villanueva y Geltrú" el 1850, presidí la Societat Frenològica de Vilanova. Deixà nombrosos articles i poesies en català, una novel·la de fulletó Los misterios de Villanueva (1851) i un drama 41 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Persigola, vall de la (Prats de Molló, Vallespir) Alta vall del massís del Canigó, formada al vessant meridional del pla Guillem, del coll de Bocacerç i del pic de Sethomes; aflueix a la vall del Tec, per l'esquerra, prop de Sant Salvador. 42 CATALUNYA - CULTURA Persona i Comunitat (Catalunya, 1964 - ) Moviment. Fundat primerament a França (1943). Amb referència al personalisme comunitari de Mounier, cerca la formació global de l'home en cada moment de la seva evolució, a través de la crítica de les seves opcions fonamentals, tant en el terreny personal i familiar, com social, polític, ideològic i religiós. Ricard Pedrals en fou l'introductor i n'ha estat el principal animador a Barcelona. 43 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Perspectiva Escolar (Catalunya, 1975 - ) Revista escolar. La primera publicada en català després de la guerra civil. Apareguda amb caràcter bimensual, però des del 1977 és mensual (amb deu números l'any). De caràcter universitari, però no pas acadèmic, reflecteix en un sentit ampli el treball i el pensament de la institució pedagògica Rosa Sensat. Des de la seva fundació, funciona amb un Consell de Redacció del qual fou director Jordi Tomàs. 44 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Perspectiva Social (Barcelona, 1973 - ) Revista semestral de ciències socials (sociologia, economia, psicologia, política, demografia, etc) editada per l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona. N'han estat impulsors Modest Reixach (primer director de la revista), Maria Martinell (directora de l'Institut i cap de redacció de la revista) i Josep M. Bricall. La publicació, en català, admet col·laboracions en altres llengües. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA
99 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pertús, coll del (la Jonquera, Alt Empordà / el Pertús, Vallespir) Pas del Pirineu oriental (o del Portús), entre el puig de Salines i el massís de l'Albera, que comunica els dos municipis. El rocam paleozoic, els granits i les migmatites han estat rebaixats per l'erosió remuntant d'afluents dels rius Llobregat (conca de la Muga) i de les Illes (conca del Tec), fins a obtenir l'altitud mínima dels Pirineus axials (no litorals): 271 m. Això explica la importància estratègica del pas, seguit per la via màxima romana, per la carretera i, des de fa poc, per l'autopista que uneixen els estats espanyol i francès. S'hi ha establert un poblament fronterer separat per la carretera durant prop de mig quilòmetre, que serveix de carrer major entre el poble del Pertús (oest) i el barri empordanès dels Límits (est). 46 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pertusa, Francesc de (País Valencià, s XV) Teòleg. La seva obra respon al corrent ascètic de la literatura de l'escola valenciana. El 1440 va escriure un Memorial de la fe cristiana, basat en les Epístoles i en les obres de sant Agustí, de Ricard de Sant Víctor i de sant Tomàs. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pertusa, Jaume de (Catalunya ?, s XIV – s XV) Cavaller. Fou cortesà de Joan I. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pertusa, Joan de (Catalunya ?, s XIV – València ?, 1407) Cavaller. Fou cortesà de Joan I. El 1407, amb el seu amic Berenguer de Reixac, tingué una baralla, a València, amb el noble Felip de Boïl. Decidida una venjança, Reixac i altres quatre homes mataren dies després Ramon de Boïl, governador de València i germà de Felip. Descoberta la veritat, el rei Martí l'Humà obrà amb energia: Reixac i Pertusa foren escapçats, i Felip de Boïl condemnat a perdre una mà. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pertusa, Joan de (Catalunya ?, s XV) Cavaller. Seguí la causa de Joan II. En 1468 formava a la guarnició de Girona que acabaria capitulant davant l'esforç de l'exèrcit català de Joan de Lorena. En 1473, durant la guerra del Rosselló, acompanyà l'infant Ferran a trencar el setge de Perpinyà. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pertusa, la (Àger, Noguera) Església (685 m alt), a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, entre els congosts de Mont-rebei i de Fet, dins l'antic terme de Corçà. 52 CATALUNYA - HISTÒRIA
53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Perucho i Badia, Artur (Borriana, Plana Baixa, 1902 – Mèxic, 1956) Escriptor i polític. Es traslladà a Barcelona, i col·laborà a "Mirador", "La Publicitat", "Revista de Catalunya", etc. Periodista brillant i escriptor inquiet, publicà obres de teatre, la novel·la Ícar, Resum de literatura rusa (1933) i el reportatge Catalunya sota la Dictadura (1930). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perutxena, Joan (Barcelona, s XVII) Mestre argenter. És autor d'una excel·lent imatge processional de santa Eulàlia, treballada en argent daurat i d'estil abarrocat, que l'any 1664 els consellers de la ciutat de Barcelona van ofrenar a la santa i que es guardada en el tresor de la seu barcelonina. 56 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Perutxó (Vallmanya, Conflent) Veïnat, al sud-oest del poble. 57 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pervés, Guillem de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Prengué part a les campanyes de Pere III per desposseir del Rosselló Jaume III de Mallorca (1343-44). Era del seguici del noble Guillem de Bellera. A la fi de la lluita, quan Bellera fou nomenat governador del Rosselló i de la Cerdanya, hi restà. L'any 1344, amb Berenguer de Rocasalva, defensà Llívia d'una incursió de Jaume III. El 1345 fou nomenat substitut eventual de Bellera en la governació del castell de Perpinyà. 59 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Perxa, coll de la (Bolquera / la Cabanassa, Alta Cerdanya) Pas (1.579 m alt) (hist: coll de Vardó), obert al pla de la Perxa (uns 1.600 m alt), entre els dos municipis, que posa en comunicació les conques de la Tet i el Segre. És una dovella enfonsada respecte a les dues alineacions axials pirinenques: la del Carlit i el roc de la Calm al nord, i la del Puigmal al sud. Hi neix la Tet, que per un llindar comunica amb el Capcir; però també afluents del Segre, com el riu d'Angost i el de Jardó. La importància estratègica del coll de la Perxa, només superada pels colls de l'Empordà en les comunicacions pirinenques, ve del fet que és el més baix a ponent del coll d'Ares. Ja hi passà una via romana, seguida després per una estrada franca. Aquesta via medieval és la base de la carretera actual de Perpinyà a Puigcerdà; pel mateix coll hi passa el ferrocarril de via estreta de Prada a la Tor de Querol. De Montlluís, aigües amunt, en surten les carreteres a la vall de l'Aude i a Ur per Font-romeu. A l'edat mitjana, s'hi establí l'hospital de la Perxa. 60 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Perxa, la (la Cabanassa, Alta Cerdanya) Antic priorat benedictí (Santa Maria del Coll de la Perxa) i hospital de pelegrins, al coll de la Perxa. El 965 el comte Sunifred de Cerdanya donà el lloc a l'abadia d'Arles, però el priorat no consta fins a la fi del s XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior. Per la seva 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Perxa de l'Astor, gorg de la (Sant Celoni, Vallès Oriental) Veure> Negre, gorg. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pesarrodona i Altimira, Josep (Sant Salvador de Guardiola, Bages, 1/feb/1946 - ) Ciclista. Fou professional entre 1971 i 1979. El seu principal èxit esportiu fou la victòria a la Volta a Espanya de 1976. En l'edició de 1978 quedà en segona posició. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pesells, els (Horta de Sant Joan, Terra Alta) Caseria, en vies de despoblament, al nord del terme, prop del límit amb Caseres, al vessant occidental de la serra dels Pesells (542 m alt), divisòria d'aigües dels rius d'Algars i de la Canaleta. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peset i Aleixandre, Joan Baptista (Godella, Horta, 1886 - Paterna, Horta, 1941) Metge i polític. El 1910 obtingué la càtedra de medicina legal i toxicologia de la Universitat de Sevilla, ciutat en la qual dirigí el laboratori bacteriològic municipal. Fou comissionat el 1912 per estudiar a París la vacuna antitífica. El 1916 es féu càrrec de la càtedra de medicina legal de la Universitat de València i de la direcció de l'Institut d'Higiene. Fou rector de la Universitat de València durant el període republicà, i fou diputat per Izquierda Republicana 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peset i Cervera, Vicent (València, 1855 – 1945) Metge. Fill de Joan Baptista Peset i Vidal. Doctor en medicina (1875) i ciències físico-químiques (1879), fou professor del laboratori municipal de València, director del judicial de Madrid i catedràtic de terapèutica a la Universitat de València. El seu continuat treball de laboratori li permeté d'avançar en el terreny experimental: demostrà el poder nutritiu de diversos aliments per a malalts, fixà una llista d'aliments fosforats, determinà diversos mètodes per a l'anàlisi d'orina i féu aportacions valuoses al terreny de la farmacologia. És autor de Resumen de electricidad moderna aplicada a la medicina (1882), Tratado de terapéutica (1894), Química de los seres vivos (1903), així com treballs sobre història de la medicina al País Valencià. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peset i de la Raga, Marià (Alpont, Serrans, 1780 – València, 1850) Metge. Destacà per la seva actuació durant l'epidèmia de còlera del 1833 a València, on fou metge de l'Hospital General (1835-49). És autor de Tratado médico-químico-físico de la influencia del aire atmosférico en la vida del hombre con relación a su salud y enfermedades (1834) i Disertación médica sobre las formas purgativas (1836). 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peset i Llorca, Vicent (Sevilla, Andalusia, 1914 – València, 1981) Metge i historiador. Els seus primers estudis versaren sobre la transfusió de la sang, la narcolèpsia i les complicacions de la leucotomia; posteriorment s'especialitzà en psiquatria. Obres principals: Nuevos datos sobre la psiquiatría española en el siglo XIX (1950), Andrés Piquer y la psiquiatría de la Ilustración (1956), La Universidad de Valencia y la renovación científica española (1687-1727) (1964), El Dr. Seguer (1702-1759) y la moderna historiografía 101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peset i Reig, Marià (País Valencià, 1934 - ) Advocat i historiador. Professor de la facultat de dret de la Universitat de València, ha treballat sobre la història de les universitats, el dret valencià, etc. D'entre els seus treballs d'investigació destaca Inéditos de Gregorio Mayans i Siscar (1699-1781) sobre el aprendizaje del Derecho (1966). 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peset i Vidal, Joan Baptista (València, 1821 – 1885) Metge i escriptor. Va dirigir l'Hospital General i va ser catedràtic de la Universitat de València. És autor del Bosquejo histórico de la medicina en Valencia (1876), Apuntes biográficos de D. Mariano Peset de la Raga (1878), Topografía médica de Valencia y su zona o apuntes para una medicina práctica valenciana (1878) i Apología de don Luis Bertrán (médicos. XVIII-XIX) (editada el 1910). 69 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
70 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pessa i Cortada, Lluís (Barcelona, 1930 - ) Pintor, dibuixant i gravador. Féu la primera exposició individual el 1957. També participà als Salons de Maig i a les Biennals Hispano-americanes. La seva obra evolucionà des d'un inicial figurativisme primitivista fins a l'expressionisme abstracte. Conegut per Lluís Pessa-Pesarrodona. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pessarrodona i Artigues, Marta (Terrassa, Vallès Occidental, 18/nov/1941 - ) Escriptora. La seva poesia, sovint amarada pel record, és alhora realista i irònica. És autora també de diverses semblances literàries sobre escriptors i d'alguns estudis sobre Virginia Wolf i el grup de Bloomsbury. 73 CATALUNYA NORD - LITERATURA Pessebre, El (Prada, Conflent, 1943 – 1958) Oratori amb música de Pau Casals i text de Joan Alavedra. Escrit per a solistes, cor i orquestra, fou estrenat a Acapulco (Mèxic) l'any 1960. Des del 1962 ha estat interpretat a les principals ciutats de tots els continents com una crida a la pau i a la fraternitat entre els 74 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pessó, el (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Coma de la vall de Boí, a l'antic mun. de Barruera, aflueix per la dreta a la riera de Sant Martí. Es limitada per la línia de crestes que uneix el tuc de Caranç, el pic Roi i el pic del Pessó (2.894 m alt), al límit amb la vall Fosca) i és centrada pels estanys del Pessó. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pessonada (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Poble (878 m alt), fins al 1969 del terme d'Hortoneda de la Conca, situat sobre Aramunt i la vall del riu de Carreu, al vessant meridional de la serra de Pessonada (continuació vers l'oest de la serra del Boumort, que culmina a 1.532 m alt), que forma damunt el poble els cingles de Pessonada. De l'església parroquial (Santa Maria) depèn la de Sant Martí, de Vilanoveta, llogaret amb el qual formà el s. XIX el municipi de Pessonada i el Mas de Vilanoveta. 76 ANDORRA - GEOGRAFIA Pessons, estanys de (Encamp, Andorra) Conca lacustre, situat al límit de la Baixa Cerdanya, entre el pic de la Muga (al sud) i el port d'Envalira (al nord). Les aigües del vessant septentrional s'escolen cap a la Valira de Soldeu, que neix al circ de Pessons, i les del meridional, cap al Segre, que neix al vessant septentrional del Puigmal. Aquests estanys són conseqüència de l'acció erosiva glacial. Les altures màximes són als dos pics 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 EUROPA - BIOGRAFIA Peterborough, comte de Veure> Mordaunt, Charles. 78 EUROPA - BIOGRAFIA Peters, Anna (Bremen, Alemanya, 1932 - ) Pintora. Anà a residir a Paterna (Horta). Després d'uns tempteigs figuratius s'adherí a l'informalisme. Abandonà aquesta tendència per participar, el 1964, a la constitució dels grups anomenats Crònica de la Realitat i Estampa Popular de València. Són significatives les seves exposicions individuals a València (1960, 1964, 1965) i Madrid (1966). Treballà també en decoració i disseny tèxtil i gràfic. 79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Petit, Bonaventura (Prada, Conflent, 1811 – Perpinyà, 1901) Compositor. Fou organista de la catedral de Perpinyà. Publicà un recull de nadales populars catalanes cantades al Rosselló. 80 ANDORRA / CATALUNYA - GEOGRAFIA
81 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Petit Catalan, Le (Rosselló, 22/abr/1885 – 1886) Diari radical-socialista. Malgrat que el seu lema fos "Una cançoneta nova, vos la diré", no publicà res en català. Tingué un bon servei telegràfic i es proclamava diari d'informació. En fou gerent J. Sales i s'imprimí als tallers de "Le Républicain". 82 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Petit Catalan, Le (Rosselló, 1906 – 1914) Diari. Subtitulat Journal de la démocratie roussillonnaise, n'era director Numa Roustan. Malgrat el seu lema "Endavant les atxes", no dedicà cap espai al català. Hi col·laboraren Frederic Escanyé, Joan Bourrat, Parés, Deslinières, entre altres. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Petit i Aguilar, Joan (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 1762 - Catalunya, s XIX) Gramàtic. Escriví una Gramática catalana, predispositiva para la más fácil inteligencia de la española y latina..., vers el 1796, i una Dicciología catalana, conservades manuscrites, i un Diccionario poético catalán, que no s'ha conservat; és també autor de l'obra teatral Redempció del llinatge humà o representació de la gran tragèdia de la passió i mort de Jesucrist..., també inèdita. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Petit i Fontseré, Jordi (Barcelona, 1937 - 24/set/2004) Advocat i economista. Ha estat professor adjunt a la Facultat de Dret i professor agregat de la càtedra d'Hisenda Pública de la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona. Director regional de Catalunya del Banco Urquijo, membre de l'Instituto Español de Analistas de Inversiones i de l'Asociación Española de Ciencia Regional ha ocupat el càrrec de director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya. Obres principals: La adaptación del sistema tributario a la actividad económica española en el período 1957-62 (1967), Estructura económica de las Cajas de Ahorro catalanas 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Petit i Julià, Joan Crisòstom (València, v 1800 – 1844) Polític i escriptor. Liberal, prengué part en accions militars a Sagunt i a Alacant (1823) contra el règim absolutista, fou governador de Sòria durant la regència d'Espartero i, acusat d'estar connectat amb el pronunciament de Pantaleó Boné a Alacant (1844), morí perseguit. Fundà el periòdic "La Tribuna", col·laborà sota el pseudònim Delio al "Diario Mercantil de Valencia", publicà Poesías (1829), la novel·la històrica Un sueño, els opuscles Acción de Chiva de 1836 i Sucesos de Valencia en los días 4, 5 y 6 de agosto de 1835 i una Memoria sobre la antigua Numancia. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Petit i Montserrat, Joan (Barcelona, 1904 – 1964) Humanista. Es formà a l'escola humanística de Carles Riba, fou professor de l'Escola de Bibliotecàries i, posteriorment, de la Universitat de Barcelona. Treballà per a la Fundació Bernat Metge i traduí Lísies, Demòstenes i Catul. Publicà també una versió de la cantata de Carl Orff Carmina Burana. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Petita, cala (Manacor, Mallorca Oriental) Cala de la costa, a llevant de Portocristo. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Petita Cerdanya, la (Bellver de Cerdanya / Riu de Pendís, Baixa Cerdanya) Veure> Batllia, la. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Petja, la (Tortosa, Baix Ebre) Santuari (la Mare de Déu dels Àngels), situat a 3 km al sud de la ciutat, vora la cerretera de l'Aldea. Al costat de l'església, esmentada ja el s XIV (Santa Maria de la Petja), hi havia una torre de defensa d'origen islàmic. 92 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Petra (Beòcia, Grècia, s XIV – 1379) Baronia creada durant el domini català. En fou baró Pere Ballester, germà del bisbe català d'Atenes, Antoni Ballester. El 1379 fou envaïda per les tropes navarreses de Jaume de 93 ILLES BALEARS - MUNICIPI
94 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
95 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
97 CATALUNYA - CULTURA Pets, Els (Constantí, Tarragonès, 1985 - ) Grup de rock. Format per Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Falin Cáceres (baix), Ramon Vidal (guitarra) i Joan Reig (bateria i veu). Autodefinits com un grup de rock agrícola, el seu estil té fortes influències del pop anglès i del soul. Després de la seva primera referència discogràfica homònima (1989), han editat Calla i balla (1991), Fruit sex (1992), Cap de setmana (1993), Brut natural (1994), Vine a la festa (1995), Bondia (1997), Sol (1999), Respira (2001), Agost (2004), Com anar al cel i tornar (2007) i Fràgil (2010). El 2002 feren el seu primer concert acústic, a l'Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya, i en publicaren l'enregistrament al final del mateix any, inclòs a Malacara, un recull del millor de la seva carrera. Fou el primer grup català a actuar, al nov/2007, a l'espai virtual Second Life. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peucalço (Santa Maria d'Oló, Bages) Veure> Carrer de Peucalço, el.
Anar a: [ Perp ] [ Perpinya, d ] [ Perram ] [ Pertu ] [ Peset ] [ Petit i ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Perpinyà
Perpinyà, catedral de
Perucho i Gutiérrez, Joan
Pesillà de Conflent
Pestaña Núñez, Àngel
Petit i Reig, Francesc
Petra
Petrer
Petrés