|
|
|
Anar a: [ Eli ] [ Elias i E ] [ Elio ] [ Elionor d'U ] [ Elisav ] [ Elv ] La simplicitat no ha corromput mai el gust. (Joseph Joubert) 1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
2 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elias, Ramon (Lleida, s XIX) Escultor. Deixeble de Manuel Corcelles. És autor del coronament de la casa de la ciutat de Lleida (1868) i de diversos retrats, entre els quals els del general O'Donnell (presentat a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1870) i el de Maximilià I. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elias i Bracons, Francesc (Sabadell, Vallès Occidental, 1892 - Reus, Baix Camp, 27/gen/1991) Ceramista, dibuixant i decorador de vidre. Germà de Feliu i de Lluís. Es formà com a ceramista a França i al Brasil. Es dedicà amb el temps a l'esmaltat sobre vidre, especialitat en la qual destacà molt. Posteriorment es limità a la producció industrial. Treballà en diverses poblacions fins que obrí un taller de ceràmica a Cornellà de Llobregat (1945), que després traslladà a Sant Just Desvern (1960). 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elias i Bracons, Lluís (Sabadell, Vallès Occidental, 1896 – Barcelona, 3/mai/1953) Dibuixant i comediògraf. Germà de Feliu i de Francesc. Col·laborà a la premsa humorística amb el pseudònim d'Anem. Residí a París del 1920 al 1931. Un cop tornat a Catalunya, va dedicar-se al teatre i compongué comèdies ciutadanes. Obtingueren molt d'èxit les seves obres Montparnasse (1934) i Madame (1934). Són posteriors Bala perduda (1951), Joc de dames (1951) i Comèdia de dones (1953). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elias i Busqueta, Pere (Terrassa, Vallès Occidental, 27/oct/1909 - Barcelona, 6/oct/2002) Escriptor i professor de català. Ha publicat les novel·les Una societat limitada (1962) i Joventut alada (1964), els poemes La riuada (1966), els llibres de prosa poètica A dos corrents (1976) i El vianant (1978), una biografia de Ramon Vinyes (1972) i diccionaris bilingües. El 1988 li fou otorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elias i Campins, Jordi (Barcelona, 1912 – 1972) Escriptor. Especialista en circ. Les seves obres alternen la biografia, els viatges i l'assaig: Gaudí (1961), Deu anys de circ (1964), Viatge per la costa catalana (1966), Pobles, viles i ciutats: Altafulla, Balaguer, Malgrat, Tàrrega (1966). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elias i d'Aloy, Josep Antoni (Arenys de Mar, Maresme, 1817 – Barcelona, 1881) Advocat. Fundador de la nova Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1840) i membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Escriví nombroses obres jurídiques i un Atlas geográfico, histórico y estadístico de España. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elias i de Molins, Antoni (Barcelona, 1850 – 1909) Erudit bibliògraf i arqueòleg. Dugué a terme investigacions arqueològiques i publicà Los estudios históricos y arqueológicos en Cataluña en el siglo XVIII. Director del Museu d'Antiguitats de Barcelona, fundà la "Revista Històrica Latina" (1874). Autor del Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX (1889-95) i de nombrosos articles, especialment bibliogràfics. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elias i de Molins, Josep (Barcelona, 1848 – Blanes, Selva, 1928) Advocat, economista i polític. Germà d'Antoni i de Ramon. Milità en el partit conservador i fou diputat provincial, diputat a Corts i senador per Tarragona (1914). Fundà a Barcelona el diari "La Protección Nacional", dedicat a la defensa de les mesures proteccionistes per a la indústria catalana. Entre les seves obres destaquen Puertos francos: puertos de Marsella, Génova i Barcelona (1901), La crisis en España y sus remedios (1904), Apostolado y propaganda de las Asociaciones y Sindicatos agrícolas (1912) i Informe social agrario' (1925). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elias i d'Oriola, Josep (Ripoll, Ripollès, s XVIII) Jurista. Gaudí al seu temps d'un prestigi considerable. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elias i Escayol, Jacint (Terrassa, Vallès Occidental, 1856 – 1943) Geòleg. Deixà treballs remarcables. 18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Elias i Estrugós, Josep (Catalunya Nord ?, s XVII) Carmelità del convent de Perpinyà. Publicà, el 1644, l'obra Fènix català o Llibre de Nostra Senyora del Carme. És precedit d'una tria de poesies piadoses i d'una llista d'escriptors catalans. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elias i Font, Ignasi (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1832 – Barcelona, 1902) Empresari teatral. El 1862 posà en funcionament un teatret als Jardins del Tívoli de Barcelona; el 1864 millorà el local, on representà gatades de Frederic Soler i un gran nombre d'obres catalanes. El 1875 inaugurà el nou teatre Tívoli. Féu construir els teatres del Prat Català (1864) i Novetats (1885), dels quals fou empresari. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elias i Juncosa, Josep (Tarragona, 27/mai/1880 – Barcelona, 28/gen/1944) Periodista. Destacà en l'especialitat esportiva, que li donà una àmplia popularitat. Amb el pseudònim de Corredisses fou l'encarregat de la secció d'esports de "La Veu de Catalunya" durant més de trenta anys. Contribuí a la creació del Club de Natació Barcelona i a la construcció de l'estadi de Montjuïc. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elias i Llobet, Joan (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1882 – Milà, Itàlia, 1920) Tenor. Debutà (1911) a l'Ateneu Obrer Martinenc amb Carmen. Actuà sovint al Teatre Principal de València (1913-14) i al Tívoli i al 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elias i Sindreu, Pere (Sabadell, Vallès Occidental, 1893 – 1988) Pintor. Format a Sabadell, viatjà a París (1926-27) i s'orientà cap a una pintura de caire cezannià, centrada en el teme urbà i en la figura. Exposà a París, Sabadell (Acadèmia de Belles Arts) i Barcelona (sales Dalmau i Parés; Galeries Laietanes). 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Elias i Ubach, Núria (Quart de Poblet, Horta, 1924 - ) Ceramista. Filla de Francesc Elias i Bracons. Casada amb el pintor Ignasi Mundó. Exposà per primera vegada figuretes de terra cuita a Barcelona, l'any 1946, i féu exposicions col·lectives conjuntament amb les seves germanes Mercè i Montserrat. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elías Riquelme, Francisco (Huelva, Andalusia, 26/jun/1890 - Barcelona, 8/jun/1977) Director i productor cinematogràfic. Pioner del cinema espanyol, treballà a París per a Gaumont, a Barcelona per a Éclair i com a ajudant de Griffith als EUA. Director dels films El misterio de la Puerta del Sol (1928), primer film sonor espanyol, Maria de la O (1936-39), Marta (1954). 25 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Elies (Franja de Ponent, s XII) Canonge de Roda de Ribagorça. Sota les indicacions del bisbe Jofré, vers el 1138 escriví la vida de l'antecessor d'aquest, sant Ramon Guillem, i molt probablement també el seu ofici litúrgic, ple de dades biogràfiques. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elies, Josep (Catalunya, s XVII – Madrid, d 1749) Compositor i organista. Format a l'escola de Cabanilles, exercí com a organista i l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona i al convent de Las Descalzas Reales de Madrid. Fou considerat el millor organista peninsular de l'època. La seva àmplia producció comprèn gairebé exclusivament obres per a orgue: versos, tocates, figues, passos, tiempos, passacaglie, etc, totes les quals destaquen per una tècnica contrapuntística molt rica i una harmonia molt audaç. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elies i Bosquets, Josep (Begur, Baix Empordà, s XVIII - Barcelona ?, s XIX) Advocat. Durant la Guerra del Francès s'uní al sometent d'ajut a Girona i contribuí a organitzar-hi un cos d'exèrcit de reserva. En 1821-23 fou síndic de l'ajuntament de Barcelona; com a tal tractà amb el mariscal Moncey de la capitulació de Barcelona davant les tropes franceses. Exiliat, en retornar fou nomenat promotor fiscal de l'audiència de Barcelona. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elies i Robert, Antoni (Vilanova de Meià, Noguera, s XVIII - Catalunya, 1817) Jurista i erudit. Fou doctor en filosofia i regent de lleis (1791) a la Universitat de Cervera, on intimà amb Ramon Llàtzer de Dou i amb Josep Vega. Fou personer de Vilanova de Meià (1765) i, més tard, advocat de l'audiència del Principat i fiscal del tribunal reial de Cervera. Pertanyia a l'Acadèmia de Jurisprudència i a la de Bones Lletres (1787) de Barcelona. Publicà, entre altres, Discurso sobre el origen, antigüedad y progresos de los pósitos o graneros públicos de los pueblos (1787), Qué autores o documentos existen que puedan conducir para arreglar una gramática catalana, junto con un catálogo de las obras que se han escrito desde el reinado de Jaime el 30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Elig (Elx, Baix Vinalopó) Grafia antiga de la ciutat d'Elx. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Elins, monestir d' (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Monestir benedictí (Santa Cecília d'Elins), prop del riu de Pallerols (la seva vall rep el nom de vall d'Elins), entre Cassovall i Pallerols. L'església (reconstruïda el 1060) és part en ruïnes i part convertida en masia. El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d'Urgell. A partir de la fi del s X, entrà en gran decadència. El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de Sant Pere de les Puelles, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní. El s XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges. Reformat el 1134 per l'abat de Sant Serni de Tavèrnoles, el s XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 (el lloc passà a Tavèrnoles). La comunitat es resistí i es traslladà a Castellbó, on fou suprimida definitivament el 1436 (col·legiata de Castellbó). 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Elío y de Olandriz, Francisco Javier de (Pamplona, Navarra, 1767 – València, 1822) Militar i polític. Participà en les operacions del Rosselló. En acabar la guerra del Francès era capità general de València, on donà suport a la causa absolutista de Ferran VII i perseguí els liberals. Reinstaurà el turment i ordenà nombroses execucions. Després del triomf liberal de 1820 fou empresonat i executat. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elionor (Catalunya, s XII - s XIII) Filla d'Alfons I el Cast i de Sança de Castella. Era germana, per tant, de Pere I el Catòlic, el qual concertà (1200) el seu matrimoni amb el comte Ramon VI de Tolosa, que ja havia estat casat i el seu hereu, el futur Ramon VII, es casaria set anys després amb Sança, germana d'Elionor. Tots aquests esforços matrimonials serien tanmateix inútils, ja que Occitània acabaria entrant dins l'òrbita francesa. Tant Ramon VI com Ramon VII tractaren d'evitar-ho amb totes llurs forces. El primer fou present a la batalla de Muret (1213), on morí el rei Pere I el Catòlic. 34 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Elionor (Saragossa, Aragó, 5/jul/1378 - 5/jul/1378) Filla de Joan I i de Mata d'Armanyac. Era el cinquè dels infants haguts pel matrimoni. Nasqué prematurament. Morí tot just batejada. El part acabà de sotragar la mala salut de la seva mare, que traspassà a la darreria de setembre. 36 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Elionor (València, 2/gen/1393 – jul/1393) Filla de Joan I i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el cinquè dels infants haguts per la parella. El seu pare ja havia tingut del primer matrimoni una filla d'aquest nom, morta a les poques hores. 37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Elionor (Catalunya, s XV - Navarra ?, 1479) Filla petita de Joan II i de Blanca de Navarra. Quan, el 1455, el seu pare desheretà dels drets sobre Navarra els fills Carles de Viana i Blanca, la nomenà hereva. El 1458 fou promesa a Alfons, germà d'Enric IV de Castella, però aquest matrimoni no es realitzà. Es casà amb Gastó, comte de Foix. Elionor ha estat feta responsable de l'emmetzinament de la seva germana Blanca, el 1464, per eliminar-la de les aspiracions a la corona navarresa, ja que el difunt Carles de Viana havia legat els seus drets a Blanca. Mort Joan II (1479), Elionor s'apressà a fer valer la voluntat del seu pare i fou efectivament coronada reina de Navarra, però morí dues setmanes després. El debatut reialme passà al seu nét Gastó Febus de Foix, que regnà tres anys, i després a la néta Caterina, que es casà amb Joan d'Albert o Labrit i seria destronada pels Reis Catòlics. 38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Elionor d'Aragó (Santa Maria del Puig, Horta, 1358 – Cuéllar, Castella, 1382) Reina de Castella (1379-82). Filla de Pere III el Cerimoniós i d'Elionor de Sicília. Esposa de Joan I de Castella i mare d'Enric III de Castella i de Ferran d'Antequera. A aquest darrer llegà els drets successoris a la corona d'Aragó, que es feren valer en el Compromís de Casp (1412). 40 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Elionor d'Aragó (Catalunya ?, s XV - Portugal ?, 1444) Reina de Portugal. Filla de Ferran I d'Antequera i d'Elionor d'Alburquerque. Fou reina en casar-se (1428) amb el futur Eduard I. Restà vídua el 1438, i fou regent del seu fill Alfons V. 41 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Elionor de Castella (Castella, v 1203 – Burgos, Castella, 1244) Reina de Catalunya-Aragó. Filla d'Alfons VIII de Castella i germana de Ferran III el Sant. Es casà el 1221 amb Jaume I el Conqueridor quan aquest tenia només tretze anys. El 1229 el rei Jaume obtingué el divorci al·legant el seu parentiu, ja que ambdós eren besnéts d'Alfons VII de Castella. El seu fill Alfons fou, tanmateix, declarat hereu de la corona catalano-aragonesa, però morí abans que el seu pare, el 1260. Elionor se'n tornà a Castella i morí al monestir de Las Huelgas. 42 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elionor d'Empúries (Catalunya, s XIV) Única filla del comte Joan I d'Empúries i de la primera muller d'aquest, Blanca de Sicília. Morí jove. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elionor de Pallars (Catalunya, s XV) Filla d'Arnau Roger IV de Pallars i de Joana de Cardona. El seu germà Hug Roger III la casà amb el noble portuguès Joan d'Almada, comte d'Abranches, seguidor del conestable Pere de Portugal. La unió era part de la política del comte pallarès, ferm conductor de la lluita contra Joan II. Elionor no trigà a conspirar, en tot cas, a favor del bàndol reialista. S'hi passà, amb el seu marit, el 1471. 45 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Elionor de Portugal (Portugal, 1328 - prop de Xèrica, Alt Palància, 1348) Reina de Catalunya-Aragó. Filla d'Alfons IV de Portugal i de Beatriu de Castella. Fou la segona muller de Pere III el Cerimoniós. Es traslladà amb el seu marit a València en plena revolta unionista, més endavant partiren cap a Terol i, a causa de la pesta negra, se n'anaren a Xèrica, on morí. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Elionor de Randazzo (Sicília, Itàlia, 1346 - d 1369) Filla de Joan, duc d'Atenes, germà de Pere II de Sicília. Era titulada duquesa d'Atenes. Pretesa (1366) en matrimoni pel seu cosí Frederic III de Sicília, aspirant al ducat d'Atenes vacant en morir (1355) Frederic, germà d'Elionor, aquesta s'hi oposà, i es casà en secret (1367) amb Aimon de Gebennis, nebot del futur papa Climent VII, per la qual cosa fou empresonada a Aversa. Alliberada finalment, es casà amb Guillem de Peralta, comte de Caltabellotta, capitost del partit català de Sicília i germà de Mateu de Peralta, governador general dels ducats d'Atenes i Neopàtria (1370-74) pel rei Frederic III. 50 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Elionor de Sicília (Sicília, Itàlia, 1325 – Lleida, 1375) Reina de Catalunya-Aragó (1349-75). Era filla de Pere II de Sicília i d'Isabel de Carintia. Fou la tercera muller de Pere III el Cerimoniós, amb el qual es casà a València el 1349. Col·laborà eficaçment amb el seu marit, especialment en els esforços per acostar Sicília, governada pels seus germans, a Catalunya. En la política interior del regnat, formà part del partit advers a Bernat de Cabrera, gran conseller de Pere III, i fou ella qui en signà el procés en contra i en precipità l'execució (1364). Fou enterrada a Poblet. Fills seus van ésser Joan I i Martí l'Humà. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elionor de Villena (País Valencià, s XIV - Sicília, Itàlia, s XV) Filla de Pere de Villena, marquès de Villena, i de Joana, filla natural d'Enric II de Castella. Era per tant, neta i neboda, respectivament, dels ducs de Gandia, Alfons I i Alfons II. Probablement per gestions del seu avi, i ja mort el seu pare, es casà amb Anton 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elionor de Xipre Veure> Elionor de Prades. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elionor d'Urgell (Catalunya, s XIII) Dama. Era filla gran del comte Ponç I d'Urgell i de la castellana Maria Giron. Es casà amb Ramon de Montcada. El 1243, a la mort del seu pare, era citada a la successió del comtat d'Urgell en defecte dels seus germans. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elionor d'Urgell (Catalunya, s XIII) Filla del comte Àlvar d'Urgell i de Constança de Montcada. Fruit de l'any en què els seus pares visqueren junts, en un breu parèntesi dels accidentats amors del comte i la seva segona muller Cecília de Foix. Es casà amb el cavaller aragonès Sanç d'Antillon. La seva filla Constança es casà amb Gombau d'Entença. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elionor d'Urgell (Catalunya, s XV - Sixena, Aragó, s XV) Filla de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat, i germana de Jaume d'Urgell,el Dissortat. Patí un procés sota l'acusació d'haver ajudat el seu germà amb consells i diners, li foren embargats els seus béns i seguí a la seva mare que fou internada a Cullera i tot seguit a València (1415). Per l'ago/1415, ella i la seva germana Cecília foren dutes al monestir de Sixena, on tenien una germana monja, Isabel, i on residia també la seva cunyada Isabel. Alfons IV el Magnànim li concedí una assignació mensual, però es negà a deixar-li visitar la seva mare, que traspassaria el 54 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Elionor d'Urgell (Catalunya, 1410 - Itàlia, s XV) Filla de Jaume II el Dissortat i de l'infanta Isabel. El 1413 el seu pare fou empresonat i confiscats tots els béns paterns. Visqué aleshores al monestir de Sixena, amb la seva mare. Després passà a dependré del rei Ferran I, que la instal·là bé a Castella, amb la seva germana gran, Isabel, on foren educades per la reina (ja vídua) Elionor d'Alburquerque. El 1422 les dues germanes anaren a viure a Lleida amb Guillem Barutell, canonge de la seu lleidatana i tutor de les noies per voluntat d'Alfons IV el Magnànim. Quan el seu tutor morí assassinat (1432), la reina Maria li proposà d'acollir-se al convent de menoretes de Lleida o bé al de Sixena, on hi havia la seva tia Isabel de monja. S'ignora quin fou el convent triat. El rei Alfons la casà (1438), després de vèncer la seva negativa obstinada, amb Ramon Ursino, comte de Nola i príncep de Salern, gran senyor napolità. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elisabet (Narbona ?, França, s XI – Catalunya, 29/jun/1050) Comtessa de Barcelona (1039-50). Primera muller de Ramon Berenguer I. S'hi casà el 14/nov/1039, a Sant Cugat. Era possiblement néta del comte Ramon I de Narbona. La sobrevisqueren dos fills, Pere Ramon i Agnès. N'havia perduts altres dos, Berenguer i Ramon. 58 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Elisabet (Catalunya, 1325 – s XIV) Cinquena filla de l'infant Alfons -futur Alfons III el Benigne- i de Teresa d'Entença. Morí al cap de molt poc temps. 59 EUROPA - BIOGRAFIA Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Wolfenbüttel, Alemanya, 1691 – Viena, Àustria, 1750) Emperadriu d'Alemanya, reina de Catalunya-Aragó i lloctinent de Catalunya (1711-13). Es casà amb el rei Carles III de Catalunya-Aragó; el matrimoni se celebrà a Viena per poders, i personalment (1708) a 60 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Elisabet d'Aragó (Catalunya ?, 1247 - Cosenza, Itàlia, 1271) Princesa de França. Filla de Jaume I el Conqueridor i de Violant d'Hongria. Es casà (1262) amb l'hereu de la corona de França (Felip l'Ardit, futur Felip III), a Clarmont Ferrand. Aquesta unió fou preparada durant la signatura del tractat de Corbeil (1258). Acompanyà el seu marit a la croada de Tunis (1270), i morí quan en tornava. 61 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Elisabet d'Aragó (Barcelona ?, 1271 – Estremoz, Portugal, 1336) Reina de Portugal. Filla de Pere II de Catalunya-Aragó i muller de Dionís I de Portugal (1288). Intentà posar pau en les lluites entre el seu marit i el seu fill, Alfons IV. Mort Dionís, es retirà al monestir de Santa Clara de Coimbra. Fou canonitzada el 1625. 62 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Elisabet d'Aragó (Catalunya, 1301/02 – Viena, Àustria, 1330) Reina de Romans i duquessa d'Àustria i Estíria. Tercera filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols. Fou disposat el seu casament amb Frederic III, rei de Romans i duc d'Àustria i Estíria, fill de l'emperador Albert I, el qual s'efectuà per poders a Barcelona (1313), i personalment (1315) a Ravensburg, on fou coronada. Féu construir a Viena l'església dedicada a sant Lluís (oncle matern seu). Morí cega. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elisabet d'Aragó Altre forma del nom d'Isabel d'Aragó, comtessa d'Urgell. 64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Elisabet de Caríntia (Àustria, s XIV – Sicília, Itàlia, v 1349) Reina de Sicília. Filla d'Ot II, duc de Caríntia i de Tírol i de Gorizia. Muller de Pere II de Sicília (1323). Vídua (1342), el seu fill Lluís I restà sota la tutela del seu cunyat Joan, duc d'Atenes, nomenat vicari del regne. Contrària a la política pro-catalana de Joan sobre Sicília, a la seva mort pressionà perquè Lluís I donés suport als nobles Palizzi i Chiaramonte, que desencadenaren una veritable guerra civil. 66 EUROPA - BIOGRAFIA Elisabet I de Foix (França, 1361 – 1426) Comtessa de Foix i de Bearn i vescomtessa de Castellbó (1339-1412). En morir el seu germà Mateu I de Foix (1399) sense fills, heretà els seus dominis i els catalans, que li havien estat confiscats en gran part des de la seva revolta. A partir d'aleshores el vescomtat català de Castellbó, restà minimitzat dins dels dominis dels Foix. 67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Elisabet de Mallorca Veure> Isabel de Mallorca (1337-1406). 68 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elisabet d'Urgell (Catalunya, s XI - s XII) Filla d'Ermengol IV d'Urgell. Fou la tercera muller del comte Guillem Ramon de Cerdanya. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elisabet d'Urgell (Catalunya, s XII) Filla del comte Ermengol VI d'Urgell i d'Arsenda d'Àger. Es casà amb Ramon Folc III de Cardona, el qual intervingué en la política del comtat urgellenc. Tingué només una filla, Anglesa, la qual es casaria amb Ramon V de Pallars i vincularia a aquest casal el de Cardona. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elisava (Catalunya, s XII) Brodadora. El seu nom figura en l'obra brodada en colors damunt un teixit de lli, anomenat Estendard de Sant Ot, procedent de la catedral de la Seu d'Urgell i avui al Museu d'Art de Catalunya. 105 CATALUNYA - CULTURA Elisava (Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona) (Barcelona, 1961 - ) Escola de disseny. Pionera en el seu àmbit a l'estat espanyol. Es fundà amb el suport de l'església, i es desenvolupà durant el creixement econòmic dels anys 1970. Adscrita a la Universitat Pompeu Fabra el 1995, ofereix el títol de graduat en disseny. 72 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Elizaicín i España, Miquel (Alacant, 1855 – 1932) Militar. Fou general de brigada i participà en la campanya del Marroc. S'esforçà per aconseguir la creació d'un moseu provincial a Alacant, ciutat en la qual presidí la Creu Roja, fou vice-president de la Cambra Agrícola i Societat d'Amics del País, organitzà una exposició agrícola i industrial (1904), creà el Foment de les Arts i fou alcalde (1923). El 1922 fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat a València. 74 CATALUNYA - EMPRESA Elizalde, Fàbrica Espanyola d'Automòbils (Barcelona, 8/gen/1909 – 1951) Empresa metal·lúrgica. Fundada per Artur Elizalde i la família Biada per a la construcció d'automòbils. El primer vehicle construït per aquesta marca aparegué el 1917 i posteriorment s'hi fabricaren tota mena de turismes i camions, fins al 1925, que passà a fabricar motors d'aviació. El 1951 canvià el nom per Empresa Nacional de Motores de Aviación SA. 75 EUROPA - BIOGRAFIA Elizalde i Rouvier, Artur (Matanzas, Cuba, 1871 – París, França, 1925) Industrial. Fill de Salvador Elizalde, que el 1837 fixà el traçat del primer ferrocarril cubà. Es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besnéta de Miquel Biada i Buñol. El 1909 establí un taller de peces de recanvi per a automòbils, que el 1911 es convertiren en Biada Elizalde i Companyia, per a la construcció d'automòbils, amb factoria a Sant Andreu 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Éller (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble (1.477 m alt) i antic municipi (9,83 km2), agregat el 1962 a l'actual. El poble és en un planell. L'església parroquial (Santa Eulàlia) és esmentada ja el 839. En procedeix una majestat romànica del s XII (Museu d'Art de Catalunya). L'antic terme comprenia el poble de Cortàs. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elmerad (Catalunya, s IX - s X) Fill de Sunyer II d'Empúries i Rosselló. Fou bisbe d'Elna entre 916 i 922, succeïnt al bisbe Riculf, germà de Guifre I el Pilós. Ell fou succeït pel seu germà Guadall. 78 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Elmes, cala de les (Banyuls de la Marenda, Rosselló) Cala de la costa, al nord de la població. 79 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
81 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
80 CATALUNYA NORD - ART
82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Elna, Lluís d' (Catalunya Nord, s XVI - Portugal ?, s XVI) Frare caputxí. Residí molt de temps a Portugal. Fou tingut per home molt culte i excel·lent hel·lenista. És autor de diversos escrits. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eloi, mestre Veure> Aloi de Montbrai. 85 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elvira (Lleó, Castella, s XI - Catalunya, s XII) Dama. Fou la segona muller de Guerau II Ponç de Cabrera. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elvira (o Elvira Roderic) (Castella o Lleó, s XII - Catalunya, s XII) Dama. Fou segona muller del comte Ermengol VI d'Urgell. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Elvira de Lara (dita "Elvira de Subirats") (Castella, v 1145 – Catalunya, 1220) Comtessa regent d'Urgell (1209-20). Filla de Manrique de Lara i d'Ermessenda de Narbona. Fou muller del comte Ermengol VIII d'Urgell, que la deixà regent vitalícia del comtat en nom de llur única filla, Aurembiaix. Pere I de Catalunya-Aragó es comprometé a protegir-les contra les pretensions del vescomte Guerau IV de Cabrera sobre el comtat. El 1212 es casà amb Guillem de Cervera, senyor de Juneda. Fundà (1204) el monestir de monges cistercenques de Sant Hilari de Lleida. 89 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
90 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT Elx, Club de Futbol (Elx, Baix Vinalopó, 1923 - ) Entitat esportiva dedicada bàsicament a la pràctica del futbol. El seu primer equip a jugat sovint a la primera divisió estatal. Els jugadors vesteixen de blanc amb una franja horitzontal verda a la samarreta. El seu estadi rep el nom d'Altabix. 91 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Elx, diòcesi d' (País Valencià, s VI – s XI) Territori eclesiàstic. Comprenia la major part de l'actual diòcesi d'Oriola-Alacant. De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començament del s VI. El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d'Elx vicari apostòlic seu per a resoldre certs afers eclesiàstics. Aquesta vicaria devia ésser només a títol personal, no pas inherent a la seu d'Elx, que continuà sotmesa a la metròpoli de Cartago Nova i, després, a Toledo. Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d'Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo. Després del 624, els bisbes d'Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d'Elx i d'Elo (talment és com signen alguns bisbes del s VII). La diòcesi subsistí fins al s IX (consta el 862), i potser també fins a la invasió almoràvit del s XI. Els bisbes coneguts ho són principalment per llurs signatures als concilis de Toledo. La basílica cristiana del període bizantí i visigòtic fou construïda damunt una antiga sinagoga. 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Elx, el Camp d' (País Valencià) Veure> Baix Vinalopó, el. 104 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Elx, Festa d' (Elx, Baix Vinalopó) Veure> Festa d'Elx. 93 PAÍS VALENCIÀ - ART
103 PAÍS VALENCIÀ - ART Elx, la Dama d' Veure> Dama d'Elx, la. 94 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Elx, marquesat d' (País Valencià) Títol senyorial, concedit el 1520 a Bernardino de Cárdenas y Pacheco, després segon duc de Maqueda. el seu nét Bernardino de Cárdenas y de Portugal, en fou el tercer màrques. Passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancester, ducs d'Aveiro, als Ponce de León, ducs d'Arcos, i als Osorio de Moscoso, comtes d'Altamira. 95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Elx, palmerar d' (Elx, Baix Vinalopó) Massa forestal, constituïda per un conjunt d'horts de palmeres datileres protegits des del 1986 per la Llei de Tutela del Palmerar d'Elx. Amb més de 200.000 exemplars d'espècies subtropicals i mediterrànies, és el palmerar més extens i més septentrional d'Europa. La història del palmerar està indissolublement unida a la història i a la cultura de la ciutat. L'any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 96 PAÍS VALENCIÀ - ART Elx-Archena, estil d' (País Valencià) Estil pictòric de la ceràmica ibèrica. Nom donat per Bosch i Gimpera el 1915, molt aplicat des d'aleshores. Hom el troba en la ceràmica de la part meridional del País Valencià (Elx, Benidorm, Alacant, etc) i a Múrcia (Archena i altres poblats i necròpolis). Es caracteritza per les figures 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Embonui (Soriguera, Pallars Sobirà) Poble, en un coster, al sector més baix de la vall de Soriguera. Pertangué al vescomtat de Vilamur. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Embret (Lles, Baixa Cerdanya) Antic lloc, a la vall de la Llosa. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Embut, coma de l' (Queralbs, Ripollès) Vall de la part oriental del Puigmal, que desguassa a la vall de Finestrelles, pel forat de l'Embut. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Emeri (França, s VIII - Catalunya, s VIII) Personatge (o Mer). Fill de Baldivi i de Càndida o Càndia. Segons la tradició, anà a Catalunya amb l'exèrcit de Carlemany, després de la conquesta de Carcassona, alliberà Banyoles d'un lleó o un drac i hi fundà un monestir. Més tard es retirà a fer penitència a Sant Esteve de Guialbes, on l'anà a trobar la seva mare, i visqueren ambdós penitents fins a llur mort. Hom el situa entre el 778 i el 798; algú l'identifica amb Mercoral de Banyoles (822). La seva capella de Guialbes consta des del s XIII; el 1627 hom cregué descobrir-hi les seves relíquies. Venerat com a sant, com també la seva mare, hom en celebra la festa el 27/gen. 101 CATALUNYA - LITERATURA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Emma de Barcelona (Catalunya, 880/885 - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 942) Primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, fundat pel seu pare Guifré I el Pilós, comte de Barcelona, l'any 885. Amb aquesta condició, repoblà la vall, que esdevingué terra de conreu, i estengué la tasca colonitzadora a les diverses terres que posseïa, i sobre les quals (el 913) obtingué plens drets feudals. Alhora, dotà i féu consagrar moltes esglésies a la resta del territori. El 899 aconseguí del rei Carles el Simple un precepte en virtut del qual els béns monacals restaven exempts de la potestat comtat.
Anar a: [ Eli ] [ Elias i E ] [ Elio ] [ Elionor d'U ] [ Elisav ] [ Elv ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Eliana, l'
Elias i Boada, Carme
Elias i Bracons, Feliu
Elna, catedral d'
