|
|
|
Aquesta pàgina: [ Muntanye ] [ Munu ] [ Mur, H ] [ Mura ] [ Murt ] [ Muset ] Si la poesia canviés el món tots els pobres serien poetes. (Josep Porcar) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Muntanyès, Vicenç (València, s XVI – Barcelona, 1573) Escriptor i eclesiàstic. Professà a l'orde agustí. Fou catedràtic a la Universitat de Lleida i a la de València. Ocupà càrrecs importants de l'orde, com el de provincial d'Aragó, i en l'àmbit eclesiàstic. Escriví, entre d'altres, les obres Chrónicas de la Orden de San Agustín, Commentaria in libros Aristotelis Logicae, Commentaria in Porphyrium Phoenicem de quinque communibus vocibus dialecticis i In musicam liber unum. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Muntanyes de Prades, comtat de les (Catalunya) Veure> Prades, comtat de. 3 CATALUNYA - CULTURA Muntanyeta, ball de la (Pallars) FOLK Modalitat del ball pla que hom ballava al Pallars, al so de corrandes. Les estrofes començaven amb el vers Allí dalt de la muntanya, i eren cantades pels dos grups de dansaires que l'interpretaven: el masculí i el femení. 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Muntanyeta de Santa Bàrbara, la (Carcaixent, Ribera Alta) Veure> Santa Bàrbara 6 CATALUNYA - MUNICIPI
118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntanyola i Carner, Antoni (Barcelona, 1883 - 1951) Dibuixant i editor de llibres infantils. El primer any de la publicació d'"En Patufet", col·laborà en aquesta revista; també treballà per al setmanari "Cu-cut!". Edità i il·lustrà ell mateix alguns llibres infantils i fundà la famosa revista "El Mundo en Auto", coneguda també amb el nom de "Revista de Oro", i l'Editorial Muntañola. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muntasell i Barnuz, Jaume (Barcelona, 1915 - 4/ag/2008) Gravador de cristall a la roda. Fill de Joan. Estudià a l'Escola Massana amb Jaume Busquets, on fou nomenat professor de la seva especialitat, el 1942. Obtingué medalles a la VI Triennale de Milà (1936) i a l'Exposición de Artes Decorativas de Madrid (1949). És autor d'una producció molt remarcable. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Munteis i Bracons, Josep (Olot, Garrotxa, 1898 – 1969) Poeta. Fou regidor per Acció Catalana. Líric menor dins l'escola noucentista, publicà La quietud del pendís (1926) i A la vora del camí (1923). 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Muntells, els (Sant Jaume d'Enveja, Montsià) Caseria, situada al delta de l'Ebre, al sector de la dreta del riu Ebre, al sud-est de Sant Jaume d'Enveja, al límit amb Amposta. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Múnter (Muntanyola, Osona) Poble, situat al sector de la plana de Vic, entre Malla, Tona i Muntanyola. L'església parroquial de Sant Esteve, en part romànica (s XII), és esmentada ja el 929. Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l'antic castell de Múnter, esmentat el 939, que fou de diversos senyors, fins que el s XIII passà a les mans dels Brull, i el XV a les dels Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat (creats comtes de Múnter el 1698). El 1840 fou annexat al municipi actual. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Múnter, comtat de (Catalunya) Títol, concedit per Carles II el 1698 a Miquel de Clariana-Seva i d'Ardena. Aquesta denominació fou donada al comtat de Plegamans, concedit per decret del 1693. El 1811 passà per successió als Sentmenat, marquesos de Sentmenat, que encara el tenen. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA
16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Muntis, el (Bèlgida, Vall d'Albaida) Masia i despoblat, al sector meridional del terme. Era lloc de moriscs. 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Munts, els (Altafulla, Tarragonès) Antiga possessió i vil·la romana, una de les més importants de Catalunya, en la qual s'ha trobat, a més del cos principal de la casa i de les termes privades, unes altres termes marines, comunicades directament amb la platja. Construïda en principi com a residència nobiliària al camp, esdevingué un centre d'activitat agrícola durant el baix Imperi. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Munts, els (Osona / Ripollès) Massís muntanyós del Prepirineu meridional oriental, que separa les conques altes del Ter (Ripollès) i el Llobregat (Lluçanès i angle nord-oest de la plana de Vic). És un anticlinal on alternen els gresos i les margues eocèniques, que continua, a la dreta del Ter, el de la serra de Bellmunt. Culmina a 1.059 m alt (tossal dels Munts) i en deriva, al sud, la serra de Sobremunt. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Munts, santuari dels (Sant Agustí de Lluçanès, Osona) Santuari (Mare de Déu dels Munts), de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, situat a 1.059 m, al límit d'ambdós termes municipals, al cim del tossal dels Munts. És esmentat ja el 1170 (Santa Maria de Monte). L'església ha sofert moltes reformes i ampliacions; l'actual fou iniciada el s XVII. La imatge, força renovada, recorda la primitiva icona romànica. Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi. És un centre viu de devoció popular. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Munussa ( ? , s VII - prop de Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 731) Valí de la Tarraconense i Septimània. Anomenat 'Utm?n Ab? N?sir i conegut per Munussa a les cròniques cristianes. Es casà amb Lampèria, filla d'Odó, duc d'Aquitània i Gascunya. Revoltat contra Còrdova vers el 730, fou derrotat i mort per l'exèrcit d'Abd 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Munyós, Jeroni (València, v 1515 – Salamanca, Castella, 1584) Hebraista, astrònom i matemàtic. Hom ha especulat sobre un possible origen judeoconvers. Es graduà en arts a València, on estudià vers 1530-40. Professor d'hebreu a la Universitat d'Ancona, tornà a València, on fou professor particular de matemàtiques i catedràtic d'hebreu (1563) i de matemàtiques (1567) de la Universitat. El 1579 passà a Salamanca com a catedràtic de les mateixes matèries. Observà l'anomenat cometa del 1572, actualment identificat com a Supernova de Tycho Brahe, sobre el qual publicà Libro del Nuevo Cometa el 1573, des d'on atacà la tradicional creença en la immutabilitat dels astres, en determinà la posició relativa, que situà molt més enllà de la pretesa esfera de la Lluna i n'assenyalà les importants diferències amb els cometes típics. Inventà també el planisferi paral·lelogramàtic. Publicà també Institutiones aritmeticae ad percipiendam astrologiam et mathematicas facultates necessariae (1566) i un Alphabeticum Hebraicum (1585). 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Munyós, Joan (País Valencià, s XVII) Escultor. Pare de l'homònim. És autor de la figura de Jesús lligat a la columna, del santuari del Puig, obra realitzada el 1649. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Munyós, Joan (País Valencià, s XVII) Escultor. La seva producció és d'inspiració religiosa. Cal remarcar-ne, a València, l'altar de Sant Joan, la imatge de Santa Caterina, al convent d'aquest nom, i l'Esperança, de l'església de Sant Martí. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Munyós, Pere (Puçol, Horta, 1520 – València, 1610) Ermita llec tingut per venerable. El 1568 decidí de retirar-se a fer penitència i visità el santuari de la Cova Santa d'Altura (Alt Palància) i la cartoixa de Valldecrist, on fou acollit com a penitent i li fou assignada una ermita. El 1585 intervingué en la fundació de la cartoixa d'Aracristi. El patriarca Juan de Ribera se l'endugué al seu palau el 1602, on continuà tanmateix 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Munyós i Estarlic, Evarist (València, 1684 – 1737) Pintor. Deixeble de Joan Conchillos, l'acadèmia del qual continuà. Pintà un quant temps a Mallorca (capella de la comunió del convent de Sant Francesc de Palma, 1709). De la seva obra sobresurt el retaule major de l'església de Sant Domènec, a València, i altres obres a les esglésies de Sant Bartomeu i Sant Tomàs. La seva Adoració dels Reis (catedral de València), deteriorada el 1936, és d'estil força setcentista. Hom l'ha qualificat d'imaginatiu, incorrecte i fecund. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Munyós i Ferrandis, Joan Baptista (Museros, Horta, 1745 – Madrid, 1799) Historiador i filòsof. Estudià a la Universitat de València, on fou professor l'any 1769. Per encàrrec de Carles III (1779), va escriure una història dels descobriments i conquestes a les Índies fins al 1500, intitulada Historia del Nuevo Mundo (1793). Fou membre de la Real Academia de la Historia, de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa i d'altres. En filosofia fou adversari de l'escolasticisme i defensà un eclecticisme moderat. Entre les seves obres hi ha De recto philosophiae usu (1767) i Institutiones philosophiae (1768). 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mur (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Antic municipi (18,21 km2, 881 m alt), annexat el 1972 a l'actual. El nou municipi rebé oficialment el nom de Castell de Mur. Era centrat per l'església parroquial de Santa Maria, església de l'antiga i important pabordia i col·legiata de Mur, prop de l'antic castell de Mur, esmentat ja el 1044, de planta triangular, que conserva uns quants murs i la robusta torre de l'homenatge. Fou centre de la baronia de Mur. El municipi comprenia, a més, els pobles i llocs, alguns ja despoblats, del Meüll, Santa Llúcia de Mur, Collmorter, Vilamolat de Mur, Alberola, Vilaplana, el Mas de l'Hereu, Puigmaçana i les Esplugues. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Acard de (Catalunya, s XIII - d 1316) Procurador de Jaume II al Regne de València. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Acard de (Catalunya, s XIV) Senyor de Rubió. Per l'enllaç amb Elionor d'Albi, posseiren les baronies de l'Albi i Cervià. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Arnau de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1343 formà part del consell reial a l'expedició de Pere III el Cerimoniós per ocupar Mallorca. 32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mur, Arnau de (Illes Balears, s XIV – s XV) Jurista i eclesiàstic. Amb Berenguer de Tagamanent i Jaume Albertí formà la delegació del regne de Mallorca que a les Corts catalanes de Tortosa volia fer intervenir al compromís de Casp. Presentà a l'assemblea de Tortosa, amb caràcter particular, una bona memòria jurídica sobre els fets relatius a l'elecció del nou monarca (nov/1411). Exclosa de les deliberacions de Casp la delegació mallorquina, secundà Berenguer de Tagamanent en la seva digna i coratjosa actitud. 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Mur, baronia de (Pallars Jussà) Jurisdicció senyorial creada el s XV i centrada al castell de Mur, que originàriament comprenia els llocs i les parròquies de Mur, Guàrdia de Noguera, Vilamolat de Mur, Collmorter, Santa Llúcia de Mur, el Meüll, Puigcercós, Estorm, Moror, l'Alzina, Beniure, les Esplugues, l'Espona i Cellers. Pertangué als Mur fins a la fi del s XV, que passà als Carròs d'Arborea, barons de Terranova, i després als Maça de Liçana, senyors de Moixent. Des del s XVI, una part de la baronia passà succesivament als Cascante, als Portugal i als Silva; l'altra part de l'indivís passà als Caçador, als Cellerès, als Oliver i als Fors. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Brianda de (Catalunya, s XV - Sardenya, Itàlia, s XV) Dama. Neboda de l'arquebisbe Dalmau i germana d'Isabel. Fou dama de la reina Joana Enríquez, segona muller de Joan II, i cambrera de la infanta Joana per disposició testamentària de la reina (1468). Es casà amb el noble Nicolau Carros i d'Arbòrea, que fou lloctinent reial a Sardenya. Fill seu fou Dalmau Carros. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Cebrià de (Catalunya, s XV) Noble. Lluità a favor del rei a la guerra contra Joan II. El 1468 dirigí una acció reialista contra la Vall d'Aran, on els seus soldats s'apoderaren de 3.000 caps de bestiar. L'operació oferí característiques especials en el sentit que la Vall havia estat assegurada abans pel rei de França. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mur, col·legiata de (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussa) Canònica regular agustiniana. El 1592 es convertí en col·legiata secular. Erigida pels comtes de Pallars, prop del seu castell, està situada a la banda de ponent de la conca de Tremp o Pallars Jussà. Fou immune a la jurisdicció del bisbe d'Urgell fins al 1851, perquè el comte Pere Ramon va oferir-la al papa Urbà II el 1099. L'església, de tipus llombard, tenia tres naus i tres absis, decorats a mitjan s XII pel mestre de Mur. El temple i una part del claustre es troben en un relatiu bon estat 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Dalmau de (Catalunya, s XIV) Noble. Lluità a la guerra contra Castella. El 1363 formà part del reforços que passaren a Aragó després de la caiguda de Carinyena. El 1374 fou enviat a Castella per impedir que n'entressin incursions de mercenaris estrangers. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Guillem de (Catalunya, s XIII) Trobador. És autor d'un sirventès a Jaume I el Conqueridor animant-lo a portar a cap una croada. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Hug de (Catalunya, s XIV – Monreal, Aragó, jun/1429) Noble. Prengué part a les lluites contra Castella. Fou ferit de mort en un combat, prop de la frontera castellana. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Hug de (Catalunya, s XV) Noble. El 1430 participà, a Tortosa, en el consell especial que estudià el cas de rebel·lia de Frederic de Luna, el nét de Martí l'Humà. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Isabel de (Catalunya, s XV) Dama. Serví la reina Joana Enríquez. A la mort d'aquesta, el 1468, era nomenada marmessora i també curadora de la infanta Joana, filla de la difunta. Es casà amb Pero de Urrea. Era germana de Brianda i neboda de l'arquebisbe Dalmau. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Josep (Barcelona, 1830 – s XIX) Escultor i miniaturista. Format a Llotja i deixeble de l'escultor Adrià Ferran. Es presentà a diverses exposicions nacionals i obtingué un gran èxit amb els seus petits treballs d'escultura sobre vori, la majoria de temàtica religiosa. Així mateix, féu dibuixos miniatura a la ploma, que 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Lluís de (Catalunya, s XIV – 1408) Baró de Mur, l'Albí i Cervià. Acompanyà l'infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília (1392). Fou pare de cinc fills: Hug Pere, Lluís, Dalmau, Aldonça i Acard de Mur i de Cervelló. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Lluís de (Catalunya, s XIV – s XV) Frare de l'Hospital. Fou senescal del mestre Antoni de Fluvià. Visqué molts anys a Rodes, on assistí, el 1430, al conveni de pau entre Alfons IV el Magnànim i el soldà d'Egipte, que signaren els ambaixadors respectius. Era comanador de Tortosa. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, mestre de (Catalunya, s XII) Pintor romànic anònim. Actiu a mitjan segle a l'església de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà). No es conserven les pintures dels absis laterals; les del central, avui al Museu de Boston, representen el Pantocràtor, el Tetramorf, uns versos del Carmen Paschale, un apostolat i escenes de la vida de la Verge. D'una notable qualitat tècnica i d'una complida gamma cromàtica, pertanyen al corrent bizantí amb influències franceses. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Ramon de (Catalunya, s XIV - v 1435) Pintor. Conegut en un principi com el mestre de Guimerà, d'estil gòtic. Malgrat que posseïa trets de l'estil internacional, la seva obra presenta moltes característiques italogòtiques. Menys dinàmiques que les de Borrassà, les seves composicions tenen un gran ritme i una bella coloració de caràcter més decoratiu que descriptiu. Li són atribuïts, entre altres, el retaule de Guimerà (1402-12), el de Cervera i el de Sant Pere de Vinaixa (contractat el 1420), malgrat que, segons sembla, aquest va ésser realitzat en gran part per B. Martorell. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Simó de (Catalunya, s XIV) Noble. Formava part del consell reial de Pere III el Cerimoniós a la primera campanya del Rosselló (1343), per desposseir Jaume III de Mallorca. Passà el coll de Panissars amb les forces d'avantguarda. El 1347, com Acard, s'adherí a la Unió aragonesa i, poc després, procurà vanament que s'hi incorporés el vescomte de Cardona. Després degué abandonar a temps aquesta actitud. El 1352 era un dels nobles alertats a Aragó, precisament, per por d'incursions del vençut i exiliat infant Ferran, cap dels antics unionistes. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur, Simó de (Catalunya, s XIV – s XV) Noble. Prengué les armes a favor de Ferran I contra Jaume d'Urgell (1413). Fou un dels qui acompanyaren el notari que féu la crida de submissió davant els murs de Balaguer. Hi fou rebut amb violència. Participà al setge de la plaça. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur i de Cardona, Valentina de (Catalunya, s XV - Castella, s XV) Germana de Violant Lluïsa, amb el marit de la qual, Frederic d'Aragó i de Sicília, s'amistançà i ambdós fugiren a Castella. En morir Frederic, es casà amb Carles de Guevara, senyor d'Escalante, i, en restar vídua, professà al convent de Santa Clara de Tordesillas. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur i de Cardona, Violant Lluïsa (Catalunya, s XV – 1467) Baronessa de l'Albí. Filla d'Acard de Mur i d'Elfa de Cardona. Es casà amb Ponç de Perellós. En tingué una filla anomenada Elfa. Restà vídua el 1426. Posteriorment contragué un segon matrimoni en secret amb Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove. Hi 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur i de Cervelló, Acard de (Catalunya, s XIV – Càller, Sardenya, 1415) Noble. Governador de Càller i la Gal·lura. Senyor de les baronies de l'Albi i Cervià. Fill i hereu de Lluís de Mur. Fou armat cavaller el 1399 en les festes de la coronació del rei Martí a Saragossa. Participà en l'expedició a Sardenya del 1409, i durant l'interregne milità en el partit de la reina Violant, fins que el 1412 el parlament català l'envià amb tropes a Sardenya, com a capità general de l'illa. Mantingué la situació militar a la regió de Càller, de la qual fou nomenat governador pel rei Ferran I el 1413, càrrec que ocupà fins a la mort. Es casa (1403) amb Elfa de Cardona i de Luna, filla del comte Hug II de Cardona. Fou sepultat a l'església de Mur. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur i de Cervelló, Aldonça de (Catalunya, s XIV – s XV) Muller de Bernat Galceran II de Pinós-Fenollet. Era filla de Lluís de Mur. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur i de Cervelló, Dalmau de (Cervera, Segarra, 1376 – Saragossa, Aragó, 1456) Prelat, promotor de les arts i polític. Canonge del capítol de Girona. Encara que durant l'interregne fou partidari de Jaume d'Urgell, el 1415 aconseguí d'ésser designat bisbe de Girona. Fou decisió personal seva de portar a terme (1416) el projecte definitiu de la catedral gironina, del qual fou encarregat el mestre d'obres Guillem Bofill. Dos anys més tard anà a Roma com a ambaixador d'Alfons el Magnànim a la cort papal. El 1419 fou nomenat arquebisbe de Tarragona i el 1431 es traslladà a Saragossa, d'on fou fet arquebisbe. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur i de Cervelló, Lluís de (Catalunya, s XIV – s XV) Comanador de Tortosa a l'orde de l'Hospital. Era fill de Lluís de Mur i germà d'Hug Pere, Dalmau, Aldonça i Acard de Mur i de Cervelló. Fou senescal del gran mestre Antoni de Fluvià a Rodes (1430). 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mur de Jafra, Josep (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714) Militar. Combaté contra els filipistes a la guerra de Successió i fou capità agregat a la guarnició de Barcelona durant el setge de 1713-14. Pel seu coratge i la seva serenitat en la batalla del baluard de Santa Clara, fou ascendit a sergent major. Morí a la batalla de l'11/set. 58 CATALUNYA - MUNICIPI
59 CATALUNYA - HISTÒRIA
60 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Murada, cala (Manacor, Mallorca Oriental) Veure> Cala Murada. 61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Murada, illa (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Illa (23 m alt) de poca extensió, prop de la punta de sa Creu. 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Murada, la (Oriola, Baix Segura) Caseria que centra la gran partida del camp de la Murada, situada al sector septentrional del terme, al sud de Barba-roja i de la serra de Crevillent. La parròquia de Sant Josep, fundada el 1788 com a sufragània de la del Salvador d'Oriola, s'independitzà el 1952. 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Murar, mola del (Xert, Baix Maestrat) Mola (807 m alt) encinglerada que domina pel nord la vila, contrafort oriental dels ports de Morella. Al sector més oriental, al lloc més elevat, hi ha restes d'un poblat de la cultura del bronze. 64 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Múrcia, conquesta de (Múrcia, nov/1265 – feb/1266) Campanya militar de conquesta del regne musulmà de Múrcia per Jaume I de Catalunya-Aragó. Pel tractat de Tudellén (1151) la conquesta corresponia a la corona catalano-aragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions. Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge (1243), però només n'havia ocupat uns quants castells. L'expansió d'Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d'envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d'ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella. El rei aplegà consell a Osca, on 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Murcurols (Gisclareny, Berguedà) Masia, situada al vessant dret de la vall de Murcurols, drenada pel torrent de Murcurols, afluent de capçalera del Bastareny; al mateix vessant dret hi ha el gran bosc dit la baga de Murcurols. 66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Murell, rambla de (Vall de Cofrents) Afluent dretà del riu de La Hoz, a la comarca. Neix dins el terme de Teresa de Cofrents i, després de travessar el de Xarafull, desemboca al seu col·lector dins el terme de Xalans. 67 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Muret, batalla de (Muret, Llenguadoc, França, 12/set/1213) Batalla entre Pere I el Catòlic i els croats francesos. Simó de Montfort, cap de la croada contra els albigesos, tenia Tolosa com a objectiu i estava assetjat dins la plaça forta de la vila de Muret per les tropes de Pere I, aliat amb els comtes de Tolosa, Foix i Comenge. Tot i que el legat papal propugnà la pau, Pere I la refusà i es va preparar per a la batalla, malgrat les desavinences amb el comte de Tolosa, que no era partidari de l'enfrontament a camp obert. Aquest fet debilità el camp aliat, i encara més la fugida dels tolosans, que va provocar la intervenció de Pere I per evitar el desastre. En una acció que mai no ha pogut ésser explicada satisfactòriament, els croats es llançaren a l'encontre del monarca català i aconseguiren de donar-li mort. Aquesta decisió els aportà... Segueix... 68 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Múria, la (Bissaürri, Alta Ribagorça) Poble, a l'alta vall de Sant Feliu de la Múria o de Verí, a la dreta del riu de Gavàs, al peu del Turbó. Comunica amb la vall de Bardaixí pel port de la Múria (1.590 m alt), obert entre les muntanyes de Gavàs i de Sant Feliu. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Murià i Romaní, Josep Maria (Barcelona, 1907 - Guadalajara, Mèxic, 19/ago/1999) Escriptor. Germà d'Anna. Col·laborà a "El Borinot", "La Nau" i al "Diari de Catalunya". Fou militant d'Estat Català. Exiliat el 1939, s'establí a França i aviat a Mèxic, on fou el principal promotor del "Butlletí" del Centre Català de Guadalajara. Ha publicat novel·la: Els dos puntals (1938), el recull de contes Narracions fugisseres (1974), els llibres de poemes L'espera (1942), Trajecte confús (1978) i Dimensions inconcretes (1980), i un volum de memòries, Vivències d'un separatista (1986). 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Murià i Torrents, Magí (Barcelona, 1881 - Mèxic DF, Mèxic, 1958) Director cinematogràfic i periodista. Vinculat a la productora Barcinògrafo, assolí èxits de públic amb El nocturn de Chopin (1915) i Ànimes torturades amb Margarida Xirgu, així com amb la sèrie de 10 episodis Vindicator (1917). Una vegada desapareguda la Barcinògrafo, dirigí encara algun film, com El expósito. Va dirigir el doblatge del primer film doblat al català: Draps i ferro vell (1932). El 1939 s'exilià a Mèxic. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Murillo i Mombrú, Josep (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1881 - l'Havana, Cuba, 1953) Polític i farmacèutic. Des del 1907 residia a l'Havana, on fundà un negoci de drogueria. A la capital cubana 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Murillo i Rams, Tomàs (València, 28/nov/1890 – 1/mar/1934) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Prengué lliçons de Pinazo i de Sorolla. Fou pensionat a Roma el 1912. Sobresortí com a paisatgista. 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
76 ILLES BALEARS - MUNICIPI
77 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
78 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
79 CATALUNYA - HISTÒRIA Murrià (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Despoblat, de l'antic terme de Sant Esteve d'En Bas, a l'est del poble, al vessant occidental de la serra de Murrià, que forma part de la partió d'aigües entre el Fluvià i el Ter. 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Murta, barranc de la (Marina Alta) Curs d'aigua de la comarca. Neix a la serra del castellet d'Aixa, vora l'antic castell d'Ocaive, i, després de passar per la vila de Pedreguer, desemboca a la mar dins el terme de Dénia, a llevant del Girona. 81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Murta, cala (Pollença, Mallorca Septentrional) Cala de la península de Formentera, a ponent de la cala en Gossalba, damunt la badia de Pollença. És dominada per la possessió de cala Murta, prop de la qual hi ha un monument a Costa i Llobera. 82 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Murta, sèquia de la (Xàtiva, Costera) Sèquia de l'horta, que pren l'aigua del riu d'Albaida, per l'esquerra, dins el terme de Bellús (Vall d'Albaida). 84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Murtar, es (Maó, Menorca) Cala de la costa oriental de l'illa, al nord, a ponent del cap Neg. Hi ha una urbanització. 85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Murtar, es (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda, a la capçalera de la vall de Sant Vicent de sa Cala. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Murtero, coll de (Benifallet / Tivenys, Baix Ebre) Coll de la serra de Cardó, al límit entre els dos termes, per on passava l'antic camí des de Tortosa. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Murtra, cala (Roses, Alt Empordà) Cala de la península del cap de Creus, a llevant de la punta Falconera. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Murtra, estany de la (Gavà, Baix Llobregat) Albufera del delta del Llobregat, entre l'autovia de Castelldefels i la mar. Sembla ésser residu d'una maresma tancada per un cordó litoral; té tendència al 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA
90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mus i Sanahuja, Abel (Borriana, Plana Baixa, 22/abr/1907 - Picanya, Horta, 23/gen/1983) Violinista i compositor. Estudià primerament amb Francesc Tàrrega i després al Conservatori de París. A partir del 1932 visqué a Castelló, on fundà i dirigí el Conservatori de Música. Ha estat violí solista de l'Orquestra Municipal de València i de l'Orquestra del Liceu de Barcelona. És autor d'una Suite, per a orquestra, Escenes d'infant, 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Musa, Antoninus (Tàrraco, s I aC) Metge. Fou metge de l'emperador Cèsar August, al qual li guarí una malaltia hepàtica per mitjà de la hidroteràpia. 93 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Musà ibn Fortun ibn Qasi (al-Andalus, s VIII – Saragossa, Aragó, 789) Cap de la Marca Superior d'al-Andalus. Participà en les lluites pel poder que es produïren al sud del Pirineu, després de l'expedició de Carlemany (778). El 788 lluità a Tortosa i altres llocs de la vall de l'Ebre contra els rebels que s'oposaven a l'emir Hisham I en profit de Sulayman, valí de Toledo, pretendent a l'emirat. Ocupà Saragossa, on fou assassinat. 94 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Musà ibn Musà ibn Fortun (Aragó, s IX - prop de Guadalajara, Castella, 862) Cap sarraí de Tudela. Lluità contra el comte Sunifred I d'Urgell-Cerdanya. En nom de Muhammad I comandà l'exèrcit que saquejà Barcelona (856) i prengué el castell de Tàrrega. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Musclaire, el Veure> Utor, Manuel. 96 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes (Palma de Mallorca, 1875 – 1888) Publicació quinzenal. Apareguda com a continuació de la "Revista Balear"; dirigida per Josep Lluís Pons i Gallarza, n'era secretari de redacció Mateu Obrador i Bennàssar. Redactada en castellà, però amb nombroses col·laboracions en català, i volgudament allunyada de temes polítics i religiosos, incloïa sobretot treballs literaris o sobre literatura. El 1877 deixà de publicar-se i donà pas a una "Biblioteca Balear"; posteriorment, aparegué de nou, del 1884 al 1888. Hi col·laboraren molts dels escriptors mallorquins del moment, 97 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Museo Literario, El (València, 1863 – 1866) Setmanari. Publicat per Josep Rius, sobre temes científics, literaris i artístics. Dirigit per Jeroni Flores i López, hi col·laboraren diversos escriptors valencians. Era il·lustrat per Asenjo, Muñoz i Bergon. Edità treballs d'història valenciana, texts de divulgació artística i traduccions castellanes de poetes europeus. 98 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muset i Ferrer, Antoni (Igualada, Anoia, 1/gen/1892 - Valls, Alt Camp, 15/jul/1968) Escriptor. Entre les seves obres figuren el recull poètic Vibracions (1963) i la novel·la per a joves La gesta d'en Parmoressi. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muset i Ferrer, Frederic (Igualada, Anoia, 8/jul/1896 - Barcelona, mai/1979) Músic. Fou deixeble de Vicenç M. de de Gibert. Fou organista de Saint Étienne du Mont de París (1923-25), i de Santa Maria del Mar de Barcelona, d'on fou també mestre de capella. Ha publicat Cançons populars catalanes i és autor de nombrosos goigs. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muset i Ferrer, Josep (Igualada, Anoia, 13/oct/1889 – Barcelona, 1/feb/1957) Músic. Germà d'Antoni i Frederic. Deixeble de Lluís Romeu i de Vicenç M. Gibert, estudià més tard la improvisació amb L. Vierné a París. Actuà com a organista a Barcelona, a Austràlia i als EUA. És autor de l'obra simfònica Tríptic (1933), d'obres corals i de la col·lecció Cants religiosos per al poble. 102 CATALUNYA - CULTURA
103 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
104 CATALUNYA - CULTURA Museu Arqueològic de Barcelona (Barcelona, 1934 - 1990) Museu. Inaugurat aprofitant un dels palaus del Parc de Montjuïc, dins el programa de museus de la Generalitat. Els fons provenien del Museu d'Art de Catalunya i de l'antic Museu de Santa Àgata de Barcelona (1879), fons oficial de l'estat. Destaquen les col·leccions de prehistòria catalana del neolític a l'edat del bronze, els fons d'Empúries, que inclou peces com la Venus i l'Asclepi (aquest darrer retornat a Empúries el 2008), la col·lecció ibèrica, la romana -amb nombroses representacions escultòriques i epigràfiques de Bàrcino-, etc. Conté també, entre d'altres, les sèries del paleolític del Manzanares i de la cultura d'El Argar, els fons de les Illes Balears, de la civilització talaiòtica (excavacions Colominas, patrocinades per l'IEC) i de l'Eivissa cartaginesa, les col·leccions de ceràmica grega, romana i ibèrica, i el tresor ibèric de Tivissa. Hi ha una rica presència d'arts menors visigòtiques. El museu allotja una biblioteca especialitzada important, i des de la postguerra fins al 1990 depengué de la diputació de Barcelona, que, amb la promulgació de la llei de museus catalana, quedà integrat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya. 105 CATALUNYA - CULTURA Museu Arqueològic de Girona (Girona) Veure> Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants. 106 CATALUNYA - CULTURA Museu Arqueològic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (Lleida, 1942 - 2006) Museu situat a l'antic hospital gòtic de Santa Maria que recull les col·leccions arqueològiques provincials anteriors al 1936. A partir del 1942 el museu s'integrà a l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la diputació i des d'aleshores hi ingressaren les troballes de la secció d'arqueologia de l'Institut. Tenen interès els materials del paleolític, del neolític i, especialment, els del bronze final (falcata, casc, bocats de cavall i morrió de la Pedrera). D'època ibèrica 107 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Museu Arqueològic de Sagunt (Sagunt, Camp de Morvedre, s XVIII - ) Museu que recull bàsicament les restes romanes de Sagunt. Hom hi inicià les col·leccions el final del s XVIII. Ha sofert diversos trasllats. Reuneix troballes arqueològiques saguntines des de l'eneolític fins a l'edat mitjana. La part més interessant són les col·leccions d'època romana i, en especial, l'epigrafia. 108 CATALUNYA - CULTURA Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants (Girona, 1847 - ) Museu. Basat en sèries arqueològiques procedents de l'antiga Comissió de Monuments (1847) i de les excavacions modernes. Hi ha una col·lecció de les comarques gironines, del paleolític a l'edat del ferro, de diversos jaciments ibèrics, d'Empúries anterior a les excavacions començades el 1907, i materials iberoromans de la ciutat de Girona i romans i visigòtics de la comarca. Fou remodelat el 1981, i la secció d'art que comprenia fou instal·lada al nou Museu d'Art de Girona. El 1990 quedà integrat al Museu d'Arqueologia de Catalunya. 109 CATALUNYA - CULTURA Museu Arqueològic de Tarragona (Tarragona, 1874 - 1982) Museu constituït per l'estat, reunint col·leccions de la Societat Econòmica d'Amics del País, la Comissió Provincial de Monuments i altres, on han anat ingressant troballes fetes a Tarragona i en algunes comarques veïnes. És la col·lecció més important dels Països Catalans d'art, d'arqueologia i d'epigrafia romanes. Fou instal·lat el 1960 en un edifici nou adossat a la construcció romana dita popularment Castell de Pilat, també condicionada per a museu. Té una branca a part, el Museu de la Necròpoli Paleocristiana, construït sobre la necròpoli del costat del Francolí, amb les peces de les excavacions dels anys 1920. L'any 1982 passà a dependre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, amb el nom de Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). 110 ILLES BALEARS - CULTURA
111 CATALUNYA - CULTURA Museu Arqueològic Eduard Camps (Guissona, Segarra, 1952 - ) Museu d'arqueologia. Situat a l'antic hospital de la vila. A la seva creació fou instal·lat a les mateixes dependències municipals. L'any 1983 les col·leccions es traslladaren a l'antic hospital, seu de la casa de cultura. Després d'un important impuls a la recerca arqueològica i sota el patronatge d'un consorci presidit per l'alcalde de Guissona, el museu fou refundat i inaugurat de nou al nov/2000. Exposa les restes arqueològiques de la Guissona romana, Iesso, amb l'objectiu de donar a conèixer les formes de vida dels habitants de la zona fa 2.000 anys, i des del 2011 fa les funcions de centre d'interpretació de l'annexe Parc Arqueològic de la ciutat romana de Iesso, també inaugurat el mateix any. Són 2 ha de jaciment amb restes que mostren la importància d'aquest assentament fundat prop de l'any 100 aC. 112 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo i Moltó (Alcoi, Alcoià, 1944 - ) Museu municipal. Creat a partir de la col·lecció de Camil Visedo i Moltó i ampliat amb peces procedents d'altres petits fons i d'excavacions posteriors. Té sèries prehistòriques de la comarca i de les del voltant, del paleolític a l'edat del ferro. Destaca el lot de la Serreta, una de les col·leccions ibèriques més importants. També disposa de sèries des dels romans fins a l'edat mitjana. 113 CATALUNYA - CULTURA
116 CATALUNYA - CULTURA
114 CATALUNYA - CULTURA
115 CATALUNYA - CULTURA
Aquesta pàgina: [ Muntanye ] [ Munu ] [ Mur, H ] [ Mura ] [ Murt ] [ Muset ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Muntanyola
Muntanyola i Llorach, Ramon
Mura
Murillo i Tudurí, Andreu
Murla
Muro de Mallorca
Muro del Comtat
Murta, la
Murtra, la
Mus i Pérez, Antoni
Museros
Museu Abelló
Museu Arqueològic d'Alacant
Museu Comarcal de l'Anoia
Museu Comarcal de la Conca de Barberà
Museu Comarcal de la Garrotxa