|
|
|
Anar a: [ Creus ] [ Crev ] [ Cris ] [ Cro ] [ Cronico ] [ Cros ] Una obra mestra de la literatura no és res més que un diccionari en desordre. (Jean Cocteau) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creus, cap de (Alt Empordà) Cap de la costa. És el punt més oriental de la península Ibèrica. Constitueix l'extrem de la península del cap de Creus, unida al continent per la serra de Rodes, terminació mediterrània del Pirineu. La península s'endinsa uns 10 km dins la mar i forma un litoral extremament articulat, batut per la tramuntana al nord i amb tot de cales i recers al sud. Des de 1984 tota la zona de la península i la serra de Rodes (18.564 ha), de notable interès paisatgístic i biològic, ha estat declarada parc natural. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creus, coll de (Alt Urgell) Coll (1.440 m alt), a l'extrem occidental de la serra de Cadí, entre Adraén i la Bastida d'Hortons, a l'antic camí de la vall de la Vansa a la Seu d'Urgell. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA
4 CATALUNYA - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creus, Pere (Catalunya, s XIV – s XV) Constructor d'orgues. Assolí gran prestigi. El 1418 restaurà l'orgue de la catedral de Lleida. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creus i Coromines, Teodor (Barcelona, 1827 - Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1921) Advocat i historiador. S'establí a Vilanova i la Geltrú, d'on fou alcalde, dirigí el "Diario de Villanueva y Geltrú" i presidí l'Ateneu. Interessat per l'agricultura, fundà un sindicat de defensa contra la fil·loxera i un centre preventiu contra les pedregades. Publicà estudis històrics, especialment al "Boletín de la Real Academia de la Historia", de la qual era membre, i a "La Renaixença", i diverses monografies (Guía del monasterio de Santas Creus, 1884; El pasado, el presente y el porvenir de Villanueva y Geltrú, 1886; Un golpe de estado hasta aquí desconocido en la historia de Cataluña, 1888). 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creus i Esther, Manuel (Barcelona, 1856 – 1944) Escriptor i advocat. Fou vocal vitalici de la Biblioteca-Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual dirigí un "Butlletí" durant deu anys. Publicà alguns treballs monogràfics en castellà. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creus i Martí, Jaume (Mataró, Maresme, 1760 – Tarragona, 1825) Eclesiàstic i polític. En produir-se la invasió napoleònica (1808), esdevingué canonge de la Seu d'Urgell, i poc després fou nomenat president de la Junta Provincial. Fou un dels diputats catalans a les corts constituents de Cadis (1812), on prengué posició contra les innovacions. El 1815 fou nomenat bisbe de Menorca. La seva actitud conservadora el dugué, durant el Trienni Constitucional, a adherir-se a la insurrecció reialista i, essent arquebisbe electe de Tarragona, passà a formar part de la Regència d'Urgell (1822), al costat del baró d'Eroles i del marquès de Mataflorida. L'any següent, ja dissolta la Regència, i amb la restauració de l'absolutisme, prengué possessió de la seu arquebisbal de Tarragona. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creus i Marzo, Ricard (Barcelona, 3/ago/1928 - ) Escriptor. Estudià a Llotja i a Belles Arts. Als vint anys prengué part a l'exposició del Grup Postextura. L'any 52 es decidí exclusivament per la literatura i visqué després un temps a Itàlia. Col·laborà en la fundació de l'escola de tallers d'expressió "L'Arc" (1958). Ha col·laborat en diverses publicacions. Juntament amb Esther Boix ha escrit Ús i funció formativa del llenguatge 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creus i Molist, Joan "Chichi" (Ripollet, Vallès Occidental, 1956 - ) Jugador de basquetbol. Ha jugat en diversos equips catalans (F.C. Barcelona, Cacaolat Granollers, TDK Manresa). En la seva llarga trajectòria esportiva (té el record de minuts jugats a la lliga ACB) ha guanyat tres títols de copa (1981, 1982 i 1996) i dos de lliga (1980-81 i 1997-98). Es retirà el 1999. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creus i Pardos, Pere (Barcelona, 1926 - ) Grafista i dissenyador. Després d'haver realitzat molts treballs publicitaris i de ser director artístic d'una agència, s'establí el 1961 amb el seu col·lega Ramon Ribas i Andreu. L'any següent guanyà el premi Delta de disseny. La seva producció ha estat molt ben acollida a l'estranger. Des del 1963 fou professor de síntesi gràfica a l'Escola Massana. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creus i Vidal, Lluís (Barcelona, 1904 - 1990) Enginyer industrial i publicista. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1936) i publicà Visió econòmica de Catalunya (1934) i La immigració a Catalunya (1935). Durant la guerra civil (1936-39) es passà a la zona del govern de Burgos i hi publicà Análisis de liberalismo económico... Paganismo i cristianismo en la economía (1938). Fundà i dirigí la revista "Acero y Energía" (1944) i col·laborà a "Cristiandad" i a "El Correo Catalán". 14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Creus i Ximenes, Pere (Ciutadella, Menorca, 1756 - Illes Balears, s XIX) Advocat. Estudià a Marsella. Fou assessor de la sala del crim de la governació de Menorca i oïdor de l'audiència de Sevilla. Membre de la Societat Maonesa de Cultura, per encàrrec de la qual traduí al català part de l'obra de Young. 15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Crevades, les (les Useres, Alcalatén) Caseria, a la dreta del riu de Montlleó. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Crevea i Cortès, Vicent (Cocentaina, Comtat, 1812 – Alacant, 1879) Compositor. Estudià amb Pasqual Pérez i Gascón. Fou mestre de capella de la col·legiata d'Alacant i escriví dues misses, magníficats i motets. També és autor de música per a piano i per a cant i piano. 18 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Crevillent, serra de (Elx, Baix Vinalopó / Oriola, Baix Segura) Alineació muntanyosa (835 m alt), que corre en direcció nord-est - sud-oest, entre les valls del Vinalopó i el Baix Segura al sud, i limita l'horta d'Oriola i el camp d'Elx. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crexells i Vallhonrat, Joan (Barcelona, 1896 – 1926) Humanista i escriptor. Llicenciat en filosofia i dret, es dedicà també a l'estudi del grec i economia i fou deixeble d'Eugeni d'Ors i Stammier, a Alemanya. Els viatges que realitzà per Europa el posaren en contacte amb els nous corrents culturals, que introduí a Catalunya a través de les pàgines de "La Publicitat" i altres publicacions. Traduí tres volums dels Diàlegs de Plató i escriví els reculls Primers assaigs (1933) i La història a l'inrevés (1968). En record seu s'instituí el premi Crexells de novel·la (1932). 21 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Cri Catalan, Le (Perpinyà, 1907 – 1936) Setmanari. Fundat per Joan Payra i Víctor Dalbiez, dirigit més tard per Albert Bausil. Se subtitulava "satíric, literari, teatral, esportiu i mundà". El català només hi servia com a element folklòric expressiu. A la fi del 1916 prengué una orientació política, defensà les idees socialistes i lluità contra el xovinisme, el nacionalisme i el ministre Clemenceau. A partir del 1936 fou succeït per "Le Cri Socialiste". 22 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Cri Cérétan, Le (Ceret, Vallespir, 1935 - ) Revista. Òrgan de la secció socialista, afavorí la República Espanyola durant la guerra civil. Interrompuda durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué el 1946 amb un to apolític, i des del 1969 pertany al "Midi Libre". Publica alguns texts en català, especialment d'Edmon Brazès. 23 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Criado i Aguirre, Eduard (Barcelona, 1926 - ) Dramaturg. Llicenciat en ciències econòmiques i professor; s'ha dedicat a la publicitat. Ha actuat en teatre i a estrenat obres en castellà (Cuando las nubes cambian de nariz, premi Ciutat de Barcelona, 1958), bilingües (Los blancos dientes del perro, 1957) i en català (Fang, 1963). 25 CATALUNYA - POLÍTICA
26 CATALUNYA - ESPORT CRIS Sigla del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Crist, raval de (Roquetes, Baix Ebre) Raval, vora el canal de la dreta de l'Ebre. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cristau i Brunet, Jaume (Figueres, Alt Empordà, 11/feb/1940 - ) Instrumentista de contrabaix, compositor i director de cobla. Guardonat en diversos certàmens de composició, algunes de les seves sardanes més representatives són: Albada empordanesa, Formosa Sarai, Nostra ofrena, Figueres a Pep Ventura, L'honor d'una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i romaní, A Palmira. També a compost diverses obres simfòniques, per a cobla, com Suite op 1 (1985), Peralada 1985 (1985) i música de cambra (Nana per a un infant, 1984). 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cristià, Pau (Montpeller, França, s XIII - Roma ?, Itàlia, s XIII) Jueu convers. Un cop convertit al cristianisme, ingressà al convent dominic de Santa Caterina de Barcelona. Jaume I i sant Ramon de Penyafort li encarregaren la penetració cristiana a les comunitats jueves. Li recaigué la defensa de la part cristiana en la disputa política amb Moshè ben Nahmann (Bonastruc de Porta), celebrada a Barcelona el jul/1263. Pau Cristià no en sortí triomfant, cosa que es convertí en un corrent d'eufòria en els calls d'Europa i provocà, per part cristiana, diverses obres de polèmica antijeuva. Cinc anys després el trobem a la cort papal (jul/1267), amb motiu d'encomanar-li el papa Climent IV un estudi sobre el Talmud. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cristià i Roches, Amadeu (Gràcia, Barcelona, 1876 – Barcelona, 1924) Compositor. Autor d'obres líriques, com Agar (1907) i La filla del marxant (1907), sobre texts d'Ambrosi Carrion, La nit (1911), La fada del llac (1911), etc. Dirigí l'Orfeó Vilanoví (1911-24). 32 CATALUNYA - POLÍTICA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cristòfol i Peralba, Leandre (Os de Balaguer, Noguera, 1908 - Lleida, 1998) Escultor. S'inicià en un corrent expressionista (1930-36), que poc temps després féu conviure amb obres d'abstracció geomètrica (1932-40), entre les quals alguns mòbils. Des dels anys 50 va practicar la talla. Va fer exposicions des del 1930, i participà el 1936 a l'exposició logicofobista presentada per ADLAN a Barcelona. Va ser professor de dibuix al Cercle de Belles Arts de Lleida. 34 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Crit de la Muntanya, El (València, 1922 – 1923) Publicació mensual política. Fundada i dirigida per Vicent Tomàs i Martí. D'orientació estrictament nacionalista, era adreçada al públic de les comarques agrícoles. Arribà fins al número disset. 35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Crit del Palleter, el (València, 23/mai/1808) Moviment popular, que rebutjà les abdicacions de Ferran VII i Carles IV a Baiona i que representà l'inici de la guerra dels Francès al País Valencià. Començà amb una manifestació des de la plaça de les Panses a la Ciutadella i al palau reial; foren presos uns carros de monedes destinats al govern de Murat i conduïts al palau del comte de Cervelló, que fou aclamat cap militar. El franciscà Joan Rico, que prengué la iniciativa des d'aquell moment, arengà la gent i organitzà una nova i nombrosíssima manifestació que es dirigí vers l'audiència, on hi havia reunides les autoritats, les quals, atemorides, proclamaren l'allistament general. Fou aleshores que el palleter Vicent Domènec, amb una 36 CATALUNYA - LITERATURA Criterio, El (Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1842) Obra filosòfica, en castellà, de Jaume Balmes. Partint d'un escolasticisme eclèctic i influït per la filosofia del sentit comú de C. Buffier i l'escola escocesa, la tesi final de l'obra és una crítica de l'idealisme de la filosofia romàntica. 37 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Criterion (Barcelona, 1925 – 1936) Revista trimestral de filosofia en català. Fundada i dirigida pel caputxí Miquel d'Esplugues. Aplegà materials per a l'estudi de la història de la filosofia catalana i, en menor escala, establí contacte amb nous corrents ideològics. L'orientació, catòlica i flexible, era una síntesi de tomisme, seny, franciscanisme i balmesianisme. En foren col·laboradors importants filòsofs nacionals i internacionals. 38 CATALUNYA - LITERATURA Critèrion (Barcelona, 1959 – 1969) Col·lecció en català, en forma de publicació periòdica, fundada i dirigida pel caputxí Basili de Rubí. Fonamentalment monogràfic, tractava temes literaris, religiosos, històrics, lingüístics, polítics, pedagògics, etc. Per dificultats exteriors hagué de desaparèixer després de trenta-sis números. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crítias Pseudònim del periodista Antoni Vilà i Bisa. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crivillé i Bargalló, Josep (Barcelona, 1947 - ) Etnomusicòleg i compositor. Es formà al Conservatori de Barcelona i a la Sorbona, on s'especialitzà en etnomusicologia amb C. Marcel-Dubios. Professor d'aquesta matèria al Conservatori de Barcelona. Membre de la Societat Internacional de Musicologia i de la Societat Catalana de Musicologia, entre d'altres. Ha publicat Música Tradicional Catalana I, II, III (1981-85), 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crivillé i Tapias, Àlex (Seva, Osona, 1970 - ) Motociclista. Després de debutar amb només 15 anys al campionat d'Espanya, el 1989 es proclamà campió del món en la categoria de 125 cc. Passà a 250 cc el 1990 i, un anys després, a 500 cc. El 1992 aconseguí a Holanda la seva primera victòria en un gran premi. El 1996 i el 1997 fou sotscampió del món darrera de l'australià M. Doohan. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Criviller, Josep (Alforja, Baix Camp, s XVIII – s XIX) Topògraf i militar. Essent retirat de l'exèrcit, amb el grau de capità, publicà el 1816, en col·laboració amb el tinent de fragata Josep Ruiz, un mapa de les terres tarragonines, amb una extensa descripció topogràfica. 43 CATALUNYA - HISTÒRIA Croada, Companyia de la (Girona, jun/1809 - ) Cos militar auxiliar. Creat pel general Álvarez de Castro per defensar Girona dels francesos. El formaven vuit-cents homes repartits en vuit companyies, una de les quals era d'estudiants i dues d'eclesiàstics. Fou dissolta en retre's la ciutat. 44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Croanques (Teulís, Rosselló) Masia i caseria, a l'esquerra del riu Sec, poc abans de la seva confluència amb el torrent de Calbell. Era un antic lloc esmentat ja el 1020. 45 CATALUNYA - HISTÒRIA croat (Barcelona, 1285 – 1707) Moneda d'argent. Creada per Pere II de Catalunya-Aragó, amb el valor d'un sou de diners (dotze diners de tern), llei d'onze diners i mig d'argent i talla de setanta-dues peces per marc, que correspon a un pes teòric per croat de 3,3 g. Anomenada així per la gran creu que tallava el revers. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA
47 CATALUNYA - HISTÒRIA Croells (Planoles, Ripollès) Antic lloc de la vall de Ribes, esmentat el s XIV i actualment veïnat del municipi, a l'esquerra del Rigard, aigua avall del poble. 48 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Croells (Campome, Conflent) Caseria, a la dreta de la Castellana, aigua avall del castell de Paracolls. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Croix, Charles-François de la (Lille, Flandes, 1699 – València, 1786) Noble i militar. Marquès de Croix. L'any 1771 sol·licità el rellevament com a virrei de Mèxic, on havia organitzat les expedicions de Gaspar de Portolà i d'altres a Califòrnia, i Carles III el recompensà nomenant-lo capità general de València i Múrcia (1777-85); com a tal creà el consolat de mar i terra d'Alacant (1785). 51 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Crònica Científica (Barcelona, 1878 – 1892) Revista quinzenal de divulgació científica, en castellà. Fundada per Rafael Roig i Torres. Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents -fonògraf d'Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya-, bibliografia, estudis originals, etc. Entre d'altres, hi col·laboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol. 52 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA Crònica de Bernat Desclot Veure> Llibre del Rei en Pere. 53 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
54 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA Crònica de Jaume I Veure> Llibre dels Feits. 55 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA Crònica de Pere el Cerimoniós (Catalunya-Aragó, 1369 – 1382) Obra escrita en part pel monarca català. A imitació de la Crònica de Jaume I, Pere el Cerimoniós també féu escriure la seva crònica, la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques i molt diferent del Llibre dels feits, com diferents foren llurs autors o inspiradors; tot el que en l'obra del rei Jaume és impuls bèl·lic, heroisme i ideal cavalleresc, en les memòries del Cerimoniós és habilitat política i raó d'estat, fins al punt que en la seva Crònica, el rei Pere no dubta a aparèixer com un antecedent dels governants renaixentistes, autoritaris, intemperants, tortuosos i versàtils; la Crònica de Pere el Cerimoniós, que literàriament no és tan notable com les altres, constitueix una font de primer ordre per a l'estudi històric d'aquest regnat. Per a la redacció, la definitiva, acabada el 1385, el monarca compta amb la col·laboració d'alguns membres de la seva cancelleria, com Bernat Descoll, Arnau de Torrelles, Bernat Ramon Descavall i Ramon de Vilanova, els quals treballaren directament sota ordres seves, partint de textos historiogràfics, documents oficials i els records personals del rei i els seus col·laboradors. 50 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA Crònica de Ramon Muntaner (Catalunya, 15/mai/1325 – 1328) La més llarga i popular de les quatre Cròniques. Comprèn des de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III, i se'n destaca especialment el període on es narren els fets viscuts per l'autor, especialment l'expedició de la Companyia Catalana a Orient. A pesar de la voluntat de Muntaner de glorificar la casa d'Aragó i les exageracions evidents que conté, l'obra és una aportació valuosíssima com a font històrica. Concebuda per a ser escoltada, l'estil de la Crònica, 56 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA Crònica de Sant Joan de la Penya Veure> Cròniques dels Reis d’Aragó e Comtes de Barcelona. 57 CATALUNYA - LITERATURA Crònica universal del Principat de Catalunya (Catalunya, 1609) Història general de Catalunya des de l'antiguitat fins a la mort del comte Ramon Berenguer IV (1162) escrita per Jeroni Pujades. La primera part de l'obra, fins a la invasió sarraïna, fou escrita en català i, acabada el 1606, fou publicada el 1609; la segona fou escrita en castellà i restà inèdita i sense revisar. Possiblement Pujades només pensà de completar els Anales de Zurita en el període comtal català. El manuscrit fou portat a París el 1651 per Pèire de Marca, i per això la part inèdita romangué desconeguda a Catalunya fins que Pau Ignasi de Dalmases la localitzà el 1698 a la biblioteca de l'arquebisbe de Rouen i Josep de Taverner i Ardena la copià en 1715-20 a la biblioteca reial de París, on havia estat traslladada el 1702. Aquesta crònica representa una acumulació meritòria de material historiogràfic i documental, utilitzat, però, amb manca d'anàlisis crítica, procurant de conciliar els fets històrics i les llegendes més absurdes i divergents. Posteriorment influí, més que en la historiografia, en la poesia patriòtica del període floralesc. Malgrat tot, proporciona encara alguna notícia d'interès, sobretot per al període comtal. 58 ILLES BALEARS - LITERATURA Cronicón mayoricense (Palma de Mallorca, 1881 – 1884) Miscel·lània de notícies i relacions històriques de Mallorca ordenades cronològicament del 1229 al 1800 per Àlvar Campaner i Fuertes. Aparegué en fascicles (1881-84) i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix (1894). Les notícies són estretes de manuscrits de diversos autors mallorquins i reprodueix, a més, documents inèdits importants o impresos rars. 59 CATALUNYA - LITERATURA
60 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA Cronicons Llenguadociano-catalans (Llenguadoc, 1204 – 1323) Grup de texts annalístics. Cal esmentar-ne el Thalamus parvus de Montpeller, el cronicó del cartulari de Ramon el Jove de Tolosa, el cronicó llatí de Sant Serni, també de Tolosa, el de Sant Pau de Narbona, i també el Cronicó Dertusense I, escrit en occità, que arriba fins a l'anya 1323. Tots són palesament influïts pels Cronicons Barcinonenses, alhora que ells influeixen en alguns annals catalans a partir de la segona meitat del s XIII. La seva notícia més reculada és del 1099. 61 CATALUNYA - LITERATURA Cronicons Rivipul·lenses (Ripoll, Ripollès, 1032 – 1543) Família de texts annalístics en llatí que sembla haver estat iniciada al monestir de Ripoll, i probablement a iniciatica de l'abat i bisbe Oliba. El primer de la sèrie fou format probablement partint d'uns annals de Cuixà i continuat a Ripoll després del 985 fins al 1191; conté anotacions des del 27 dC. Uns altres rivipul·lenses foren: l'Alterum Rotense fou dut a Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, i fou continuat fins al 1205; el Cronicó Dertusense II, passat per Sant Joan de les Abadesses i portat a Tortosa i continuat i interpolat fins el 1210; el Chronicon Benifassani, del monestir de Benifassà, continuat fins el 1276; la crònica de Sant Víctor de Marsella, que s'emportaren el 1172 i continuaren a Provença fins el 1543, i el més llarg, el Cronicó Rivipullense II, destinat a algun centre 62 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona (Catalunya-Aragó, a 1359) Obra concebuda per Pere III el Cerimoniós com a història oficial de la corona catalano-aragonesa. Coneguda també per la Crònica de Sant Joan de la Penya, fou redactada en versió llatina (perduda) i en la catalana i aragonesa entre 1369 i el 1373. S'inicià amb referències a la Hispània antiga, continuà amb la invasió sarraïna, s'ocupa dels reis navarresos, dels comtes de Barcelona i acaba amb els reis de la corona catalano-aragonesa, fins a Alfons el Benigne (1336). Obra, la versió llatina, de Tomàs de Canyelles, antecedí a la crònica personal de Pere III i es basà en els Gesta comitum Barcinonensium et regnum Aragonum, en la Historia gothica de Rodrigo Jiménez de Rada així com en altres textos. Bé que literàriament té un valor poc notable, i que inclou fets llegendaris, destaca per la nombrosa informació inèdita que conté, que ha servit de guia per a la historiografia catalana posterior. 63 CATALUNYA - LITERATURA Cròniques d'Espanya (Catalunya, s XVI) Obra històrica, des dels temps primitius fins a la mort de Joan II. Obra de Pere Miquel Carbonell, que hi treballà fins el 1513. Constitueix en bona part una reacció violenta contra la crònica de Pere Tomic i la marcada afecció d'aquest envers les faules i les llegendes. La seva principal novetat, escrit en un català marcadament llatinitzant i de molt pobres qualitats literàries, és d'haver aprofitat abans que ningú les notícies de les cròniques franceses que conegué a través d'autors italians. En arribar als temps de Pere el Cerimoniós (el seu preferit) transcriví gairebé literalment la crònica reial i la continuà amb informacions tretes de les cròniques dels seus tres immediats successors. No foren editades fins el 1547, i obtingueren una notable difusió. 64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Croqueta d'Ovarra, coll de la (Alta Ribagorça / Ribagorça) Pas enlairat entre les dues comarques, damunt la vora dreta de l'Isàvena, al camí de Vallabriga a les Paüls, a l'indret on el riu passa engorjat 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cros, el (Argentona, Maresme) Veïnat, a la dreta de la riera d'Argentona, aigua avall de la vila. El casal que duu el nom del veïnat és obra de Josep Puig i Cadafalch (1900) per a la família Garí i és envoltat per un notable jardí, amb escultures i algunes grans peces de cristall de Bohèmia; la capella (Sant Miquel), bastida sobre restes de construccions i sepultures romanes, fou refeta el 1929 per Lluís Bonet i Garí, en un estil gaudinià. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cros, el (Vilallonga de Ter, Ripollès) Veïnat, a la vall de Camprodon, a la dreta del Ter, aigua amunt del poble. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cros, Francesc (Montpeller, França, 1768 - Barcelona, 1831) Industrial. Fundador de l'empresa de productes químics Cros a Sants el 1817. Convertida en la raó social Francesc Cros i Companyia (1819), fou transformada pel seu fill Joan Cros i Possel. 67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cros, Jeroni (Perpinyà, 1582 – 1639) Matemàtic i cirurgià. Deixà inèdites unes Memòries sobre fets rellevants o curiosos que s'esdevenien a la seva contrada. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cros, Joan Baptista (Barcelona, s XVII - 11/set/1714) Cap de voluntaris de la guerra de Successió, combatent contra els borbònics. Durant el setge de Barcelona fou tinent coronel. El 14/ago/1714 participà al contraatac del baluard de Santa Clara, on resultà ferit. Reintegrat al servei, l'Onze de Setembre era al convent de Sant Agustí, on prengué part en la lluita aferrissada, fins que morí a la fase final de la batalla. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cros, Josep (País Valencià, s XVIII) Argenter. Autor d'obres remarcables. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cros, Pere Francesc (Morella, Ports, s XVII – València, 1650) Eclesiàstic. Fou beneficiat a València i capellà d'honor de la Inquisició. Gaudí de gran prestigi com a predicador. Conreà també la poesia. 72 CATALUNYA - EMPRESA Cros, Societat Anònima (Sants, Barcelona, 1817 - ) Empresa de productes químics. Creada per Francesc Cros i continuada pel seu fill Joan Cros i Possel. Iniciada amb un capital social de 7.500.000 ptes. Bona part del control de la societat anà a les mans d'una empresa italo-grega el 1970, i, el 1972, del Banco de Santander. Tenia factories a Badalona, Flix, Lleida, València, Palma de Mallorca i d'altres licalitats de l'estat espanyol. Participà majoritàriament en d'altres empreses de navilieres, de productes agroquímics, de mines de carbó, de productes farmacèutics, d'energia elèctrica, de fertilitzants, etc. El 1984 les seves vendes foren de 48.343 milions de ptes i tenia una plantilla de 2.945 empleats. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cros i Possel, Joan (Barcelona, s XIX - 1862) Industrial. Fill de Francesc Cros, del qual heretà l'empresa de productes químics Cros. Transformà dita empresa en 1831-33 i novament vers el 1844. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Croscat, turó de (Santa Pau, Garrotxa) Antic volcà, al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica d'Olot, de 185 m d'alçària (678 m alt) i 800 m de diàmetre de base. Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d'una antiga torre de defensa, quadrada, voltada d'una vall. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Croses, les (Rodés, Conflent) Antic terme, a la vall de les Croses, estesa a la dreta de la Tet, a l'extrem oriental de la comarca, des del coll de les Arques, dins el terme de Glorianes, fins a la seva confluència amb la riera de Rigardà, entre el castell i l'església de Domanova i el coll de Ternera. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Croses, les (Peralada, Alt Empordà) Veure> Sant Joan Sescloses (altre nom del poble). 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cròssos, clot d'Es (Salardú, Vall d'Aran) Capçalera del riu de Parros (emissari dels estanyets d'Es Cròssos), a l'antic mun. de Bagergue, afluent, per l'esquerra, de la Noguera Pallaresa, entre el pla de Beret i la vall de Montgarri. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Crota (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà) Raval, al nord-est del poble de Castell d'Aro. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crotone, marquès de Veure> Centelles i de Ventimiglia, Antoni de. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Crous de Lliors, els (Arbúcies, Selva) Altre nom de l'antic poble de Lliors. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crous i Salichs, Plàcid (Calella, Maresme, 1896 - Colòmbia ?, s XX) Frare caputxí. Prengué hàbit el 1912. El 1922 anà a les missions de l'orde a l'Amèrica Central, i l'any següent passà a les de Caquetà (Colòmbia), on fou nomenat vicari apostòlic amb la dignitat de bisbe titular de Crata (1947). Després de la nova divisió de les missions del Caquetà restà de vicari apostòlic a Sinundoy, on promogué la construcció d'un seminari i de moltes escoles. És autor de relacions missionals i pastorals. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crous i Vidal, Enric (Lleida, 1908 - Boulogne-Villancour, França, 1987) Tipògraf i grafista. Després dels estudis secundaris s'inicià ja en la publicitat. Fundà i dirigí, a Lleida, la revista d'avantguarda "Art" (1933), i exposà individualment a Barcelona, Madrid, etc. El 1939 s'exilià a França. Defensà el grafisme llatí (Doctrine et action, Richesse de a graphie latine, Grace et harmonie du graphisme latin et autres remarques, etc) i caràcters i vinyetes tipogràfiques. Els alfabets més importants que dibuixà són París, Flash, Ilerda i Crous Vidal.
Anar a: [ Creus ] [ Crev ] [ Cris ] [ Cro ] [ Cronico ] [ Cros ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Creus, parc natural del cap de
Crevillent
Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana