|
|
|
Sorprendre'ns per alguna cosa és el primer pas de la ment cap al descobriment. (Louis Pasteur) Bernat CALBÓ(Mascalbó, Reus, Baix Camp, 1180 – Vic, Osona, 26 octubre 1243) Eclesiàstic i sant
Estudià dret i fou assessor de la cúria arquebisbal de Tarragona. Després d'una malaltia greu (1213), ingressà a l'orde cistercenc, al monestir de Santes Creus, on professà el 1215. Vers el 1220 en fou designat prior, i posteriorment abat perpetu (1226).
Assistí als concilis de Lleida (1229) i de Tarragona (1230, 1239 i 1243). El 1231 renuncià al bisbat d'Elna, però l'any següent acceptà d'ésser inquisidor general contra els valdesos (1232), i el 1233 fou designat bisbe de Vic. Mentre continuà fent vida comunitària amb alguns monjos del seu monestir, reforçà l'observança regular a la canongia vigatana i vetllà per la disciplina eclesiàstica. Pacificà els grups ciutadans enemistats amb l'actuació del seu predecesor, Guillem de Tavertet, i els bàndols del bisbat. Participà amb sant Ramon de Penyafort i Jaume I en la conquesta de València des del 1238. Poc després de morir començà a ésser objecte de culte a Vic i a Santes Creus; després del concili de Trento fou introduït a Roma el procés de canonització. El culte fou confirmat per la Santa Seu el 1710. Hom en celebra la festa el 24/oct.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
