|
|
|
Anar a: [ Requesens i ] [ Requesens i E ] [ Ret ] [ Rever ] [ Revista de G ] [ Rex ] Alguna vegada m'he penedit d'haver parlat, mai d'haver callat. (Valeri Màxim) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Boixadors, Dimas de (Catalunya, s XVI) Noble. En realitat era un Boixadors, germà de Joan de Boixadors. Destacà entre els catalans que lluitaren a la guerra d'Hongria el 1531. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Cardona, Galceran Lluís de (o Galceran de) (Catalunya, s XV – 1507) Governador general de Catalunya (1485), alcaid o capità del castell de Salses (1505). Fill de Lluís de Requesens i Joan de Soler. Fou desposat (1469) i casat (1481) amb la seva tia valenciana Joana Mateua de Requesens i de Montcada, de la qual tingué per filla Beatriu de Requesens i de Requesens. Galceran Lluís féu hereva la seva germana Estefania de Requesens i Roís de Liori. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Requesens i de Centelles-Ventimiglia, Bernat de (Sicília, Itàlia, s XV - Messina, Itàlia, 1537) Noble. Tercer senyor de l'illa de Pantel·leria i castellà perpetu de Marsala. Fill de Lluís de Requesens i de Cardona, succeí (vers el 1528) el seu germà Joan. Fou capità de justícia i pretor de Palerm, estrateg de Messina, gran canceller, diputat i conservador del regne de Sicília, governador de Castellammare, capità de guerra de Trapani i Mazzara i comandant general de l'estol de l'emperador Carles V. Es casà amb Giulia Ventimiglia, que li aportà la baronia de Buscemi i la senyoria de Barchino. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Llorenç, Berenguer de (Tarragona, s XIV - d 1374) Fill de Berenguer de Requesens (m 1317/18) i germà de Pere. Inicià la línia d'Altafulla. Ell o el seu pare compraren les senyories d'Altafulla (que havia estat comprada a la corona el 1324) i la Nou, que heretà el seu fill Lluís de Requesens i de Montoliu, germà de Bartomeu. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Llorenç, Pere de (Catalunya, s XIII - d 1344) Fill de Berenguer de Requesens (m 1317/18) i germà de Berenguer. Posseí les senyories de Vilallonga, Butsènit, Bellmunt, el Catllar i Puigdelfí; pel fet que aquestes dues darreres haurien estat adquirides o heretades dels Montoliu, algun dels seus descendents emprà el cognom de Montoliu. La seva descendència s'extingí amb les seves besnétes. Vilallonga i Puigdelfí, però, sembla que passaren a una branca de la línia d'Altafulla iniciada per Bartomeu de Requesens 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Montcada, Joana Mateua de (Catalunya, s XV – 1510) Baronessa de Riba-roja, la qual heretà de la seva mare. Filla de Bernat de Requesens i de Santacoloma i germana de Lluís de Requesens i de Cardona. Fou casada amb el seu nebot per part de pare i nebodastre per part de mare, Galceran Lluís de Requesens i de Cardona. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Montoliu, Bartomeu de (Catalunya, s XIV) Senyor de Vilallonga i Puigdelfí. Fill de Berenguer de Requesens i de Llorenç i germà de Lluís. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Montoliu, Lluís de (Catalunya, s XIV - d 1382) Fill de Berenguer de Requesens i de Llorenç, i germà de Bartomeu. Heretà del seu pare les senyories d'Altafulla i la Nou. Es casà amb Elfa de Relat, que li aportà les senyories de Vallvidrera, Olorda i possiblement Molins de Rei. Foren pares de Lluís i d'Hug de Requesens i de Relat. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Relat, Guerau de (Catalunya, s XIV – Lleida, 1399) Eclesiàstic i poeta. Fou elegit bisbe de Lleida en 1380, com a successor de Romeu Sescomes. Fundà la capella de l'Epifania, a la seu vella, que és una bella mostra de l'art gòtic del temps. El 1392, a Barcelona, assistí al consell especial amb el qual Joan I estudià els afers de Sardenya i la conveniència d'anar-hi en expedició. Al bisbe Requesens adreçà el poeta Aimó de Sescars el poema Llausor de la Divinitat. Després de la seva mort, la seva successió resultaria lenta i una mica accidentada. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Relat, Lluís de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. Senyor de la baronia d'Altafulla i de la Nou. El 1396 participà en l'expedició de Sicília i el 1408 en la de Sardenya. El 1411 fou designat membre de la vint-i-quatrena que havia d'elegir els compromissaris a Casp durant l'Interregne, però en no acceptar fou substituït per Macià Despuig. Fou un aferrissat antiurgellista, i a això es degué el seu enriquiment i el nomenament de governador general de Catalunya (1415-26), càrrec que estigué vinculat a la família durant prop d'un segle. Fou també batlle general de Catalunya i es casà amb Constança de Santacoloma, que li aportà la castlania de Santa Coloma de Farners. 13 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Requesens i de Requesens, Antoni de (Sicília, Itàlia, s XVI - 1638/39) Fill de Josep de Requesens i de Ventimiglia. Fou el primer príncep de Pantel·leria (1620), vicari general de Sicília, diputat d'aquest regne i pretor de Palerm. El 1582 comprà la baronia de La Ferla als Spatafora i els la revengué el 1589. La línia s'extingí a la segona meitat del s XIX i l'herència fou recollida pels Reggio, prínceps de La Catena, i després pels Grifeo. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Requesens, Beatriu de (Catalunya, s XV - d 1542) Dama. Filla de Galceran Lluís de Requesens i de Cardona, i de Joana Mateua de Requesens i de Montcada. Heretà de la seva mare la baronia de Riba-roja. Fou monja de Santa Caterina de València. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Santacoloma, Bernat de (Catalunya, v 1395 – 1469) Alt funcionari reial. Senyor de les baronies d'Altafulla, l'Arboç i Castellet, senyor de la Nou i Agosta. Fill de Lluís de Requesens i de Relat. Fou propietari de la nau La Falomenegua. El 1437 anà a Orient i el 1439 era cambrer del rei a Gaeta i defensà 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Santacoloma, Galceran de (Catalunya, v 1400 – València, 1465) Alt funcionari reial. Fill de Lluís de Requesens i germà de Bernat. Fou el veritable cap a partir del qual aquesta família col·laborà estretament en les empreses exteriors de la monarquia i, alhora, assolí una gran fortuna, gràcies a l'exercici de la política, les armes, la banca, el comerç i el cors. Alfons IV el Magnànim el féu uixer seu i li donà la baronia de Molins de Rei, que li permetè de reunir un extens patrimoni territorial al Baix Llobregat (1430). La seva carrera política començà el 1435 quan, essent cavaller, fou nomenat batlle general de Catalunya, però també llavors s'inicià una sèrie llarga de greus conflictes amb l'oligarquia ciutadana del Consell de Cent, que aquell mateix any el portaren a l'empresonament. Les seves contínues intromissions en la... Segueix... 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Santacoloma, Lluís de (Catalunya, s XV) Donzell i cambrer d'Alfons IV. Iniciador de la línia dels Requesens de Lleida. Fill cabaler de Lluís de Requesens i de Relat i germà de Bernat i de Galceran. No fóra arriscat d'identificar-lo amb el poeta homònim. 18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Sebastida, Elisabet de (Catalunya, s XVI – 1574) Muller de Joan de Boixadors-Desvalls i de Tagamanent, senyor de Savallà. Filla de Dimes de Requesens i Joan, i germana de Caterina. Alguns de llurs descendents també es cognomenaren Requesens i radicaren a Perpinyà, enllaçant amb els Saragossa, els Caramany i els Sentmenat. 143 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Soler, Castellana de (Catalunya, s XV) Dama. El 1466 es casà amb Antoni de Cardona, fill tercer de Ramon de Cardona i de Caterina de Centelles. Per aquest temps el seu marit fou reconegut com a senyor de Bellpuig pel rei Joan II, el qual havia fet escanyar a Tàrrega, per haver lluitat contra ell, els seus cunyats Hug i Guillem de Cardona. Restà vídua el 1473. Fills seus foren: Ramon, senyor de Bellpuig; Isabel, muller de Bernat II de Vilamarí; i Joan, virrei de Calàbria. Durant la minoritat dels fills defensà la senyoria de Bellpuig contra les pretensions del nebot Hug i de la cunyada Elfa de Perellós, fill i vídua, respectivament, de l'assassinat i desposseït Hug de Cardona. El 1481 els seus fills hagueren de pagar la renda d'un censal de 10.000 florins a Hug el jove, en feble compensació de la despossessió de Bellpuig. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Soler, Lluís de Veure> Requesens i Joan de Soler, Lluís de. 21 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Requesens i de Ventimiglia, Francesc de (Sicília, Itàlia, s XVI) Cavaller de Sant Jaume i capità general de les galeres de Sicília. Fill de Berenguer de Requesens i Tagliavia d'Aragona. Es casà amb Petrusa o Peronella de Peralta i Zornati, baronessa de San Giacomo. La branca s'extingí amb llur néta Isabel de 22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Requesens i de Ventimiglia, Josep de (Sicília, Itàlia, s XVI - Marsala, Itàlia, 1598) Senyor de l'illa de Pantel·leria (investit el 1553) i castellà perpetu de Marsala, feus en els quals succeí el seu pare Bernat de Requesens. A ell i la seva mare, baronessa de Buscemi, fou concedit el 1556 el comtat de Buscemi. Fou vicari i gran canceller del regne de Sicília i castellà reial de Palerm. Es casà amb la seva parenta Anna de Requesens i de Ventimiglia, filla de Berenguer de Requesens i Tagliavia d'Aragona. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Zúñiga, Lluis de (Barcelona, 1528 - Brussel·les, Bèlgica, 5/mar/1576) Alt funcionari reial. Segon fill del comanador major de Sant Jaume a Castella, Juan de Zúñiga y Avellaneda, i d'Estefania de Requesens i Roís de Liori, el cognom de la qual anteposà al del pare per raó d'herència. Patge del príncep hereu Felip, a la cort de Castella, deixeble de Cristòfor Calvet d'Estrella, acompanyà el príncep en el seu casament amb Maria de Portugal (1545). El 1546, a la mort del seu pare, l'emperador Carles V el nomenà comanador major de Castella a l'orde de Sant Jaume. Després d'una estada a Flandes, a la cort, retornà a Barcelona (1549); dos anys després hostatjà al palau menor el príncep Felip. El 1552 es casà amb la filla del mestre racional Francesc Gralla i Desplà i de Guiomar d'Hostalric. Membre de l'orde de Sant... Segueix... 24 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Requesens i Enríquez, Isabel de (Catalunya, s XV - d 1507) Filla de Galceran de Requesens i Joan (dita també Isabel Enríquez de Requesens). Fou segona comtessa de Trivento i d'Avellino i baronessa de Calonge. Heretà de l'oncle Lluís el comtat de Palamós, discutit, però, per la seva cosina germana Estefania de Requesens i Roís de Liori. Tots aquests estats els aportà en matrimoni (1506) al seu cosí germà Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, comte d'Oliveto i baró de Bellpuig. Llurs successors es cognomenaren un cert temps Cardona-Anglesola-Requesens. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Joan, Bernat Guerau de (Catalunya, s XV – v 1517) Eclesiàstic. Fill de Galceran de Requesens i de Santacoloma, i germà de Galceran, Joan Berenguer, Dimes, Onofre i Dionísia. Comanador de Granyena i Vallfogona, preceptor de Tèrmens, i gran prior de Catalunya a l'orde de Sant Joan (1501-17). A la mort de Dionísia de Requesens i Joan rebé en indivís la baronia de Vallmoll, juntament amb Estefania de Requesens i Roís de Liori i Maria de Requesens i Enríquez. 28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Requesens i Joan, Dimes de (Catalunya Nord, v 1443 - v 1520) Marí. Senyor de Montisano. Fill de Galceran de Requesens i de Santacoloma. Fou mestre de l'aula reial, governador de Catalunya, capità de galeres contra els francesos (1496), participà amb les naus sicilianes en la guerra contra Venècia (1509) i defensà Rodes contra els turcs. Fou també alcaid del castell de Salses (1503). 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Joan, Dionísia de (Catalunya, s XV – 1535) Filla de Galceran de Requesens i de Santacoloma, i germana de Galceran, Joan Berenguer, Dimes, Onofre i Bernat Guerau. Morí sense fills després d'haver heretat del seu marit Gaspar Benet de Montpalau la baronia de Vallmoll, que deixà en indivís a les seves nebodes Estefania de Requesens i Roís de Liori i Maria de Requesens i Enríquez. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Joan, Galceran de (Catalunya, 1439 – Barcelona, 1505) Primer comte de Palamós (1486) i de Trivento i Avellino (1456), baró de Calonge. Fill del governador de Catalunya Galceran de Requesens i de Santacoloma i germà del també governador Lluís. Estigué al servei del rei Ferran I de Nàpols com a capità de 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Joan, Joan Berenguer de (Catalunya, s XV – Sicília, Itàlia, v 1509) Cavaller. Estigué també dedicat a la mar i fou coper, majordom i ambaixador del rei Joan II. Tingué, ultra uns fills naturals, entre els quals Jeroni de Requesens, de la seva segona muller, Elisabet de Corbera-Campllong i Albert (vídua de Francesc de Muntanyans), baronessa de Púbol i senyora de les escrivanies de Girona. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Joan, Onofre de (Catalunya, s XV - Xipre, d 1509) Fill de Galceran de Requesens i de Santacoloma i germà de Galceran, Joan Berenguer, Dimes, Dionísia i Bernat Guerau. Fou canonje i ardiaca major de Girona. S'establí a Xipre, on morí. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Joan de Soler, Lluís de (Catalunya, v 1435 – 1509) Alt funcionari reial. Fill del governador Galceran de Requesens i de Santacoloma, de qui havia heretat la baronia de Molins de Rei. Fou fidel partidari del rei durant la guerra contra Joan II i declarat enemic de la terra per la generalitat (1462). El 1468 era conseller del príncep de Girona Ferran. Entrà el 1472 a Barcelona després de la capitulació de la ciutat i el rei el nomenà governador general de Catalunya, càrrec que exercí fins que morí i en moments difícils com la segona guerra remença. Vivia a l'antic palau menor de Barcelona, on el 1479 posà la capella ardent de Joan II. La seva fidelitat fou recompensada: el 1472 fou nomenat capità de Castellvell de Rosanes i dos anys més tard el rei li concedia la baronia de Castellvell malgrat la promesa que seria alienada de la corona i de la contínua oposició dels seus habitants. El 1505, per mort del seu germà Galceran esdevingué segon comte de 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Pastor, Lluís Joan de (o Joan Lluís) (Catalunya, v 1456 – s XVI) Marí. Senyor de la quadra o torre de Soler a Sant Just Desvern. Fill gran de Joan Berenguer de Requesens i Joan. Fou general de galeres a Sicília. Participà en la guerra contra Venècia (1509), en la conquesta de Trípoli amb Bernat de Vilamarí (1510), fou cap de l'armada d'Àfrica, operà sovint contra els turcs i derrotà el corsari Sulaymän a Pantel·leria (1516). 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Pastor, Manuel (Catalunya, s XV - Sicília, Itàlia, s XV) Fill de Joan Berenguer de Requesens i Joan i de la seva primera muller, i germà de Lluís Joan. Passà a Sicília. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Rois de Liori, Estefania de (Catalunya, s XV – Barcelona, 1549) Baronessa de Castellvell i de Molins de Rei. Filla del governador de Catalunya Lluís de Requesens i Joan de Soler, comte de Palamós, i de la seva segona muller Hipòlita Roís de Liori, pertanyia a una de les famílies catalanes més influents de l'època. Formà part del cercle de seguidores d'Ignasi de Loiola durant l'estada d'aquest a Barcelona (1524-26). Casada el 1526 amb Juan de Zúñiga y Avellaneda, fill del comte de Miranda, en ésser nomenat aquest preceptor del príncep de Girona Felip (futur Felip II), passà a residir a la cort (1534) fins que, vídua (1546), retornà a Barcelona. Escriví des de la cort (1534-40) noranta cartes, en català, a la seva mare (publicades el 1942); llur estil, viu i acolorit, és d'un alt nivell literari i són un dels millors testimonis de la vida a la cort de l'emperador. Poc abans de morir escriví, en castellà, al seu fill Lluís (futur governador de Milà i dels Països Baixos) unes recomanacions morals (publicades en 1904-05). Al matrimoni, íntimament lligat als jesuïtes, fou dedicada, el 1536, la versió castellana d'un llibre d'Erasme: Libro del aparejo... para bien 36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Requesens i Sanahuja, Josep Maria (Maó, Menorca, 1815 - Tarragona, s XIX) Escriptor. Es doctorà en farmàcia a Barcelona el 1846, i residí a Tarragona, on publicà el periòdic "El Recuerdo" (1845-46). Publicà diversos drames i comèdies en castellà i Episodio del sitio y toma por los franceses de la ciudad de Tarragona en 1811 (1845). 37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Requesens i Tagliavia d'Aragona, Berenguer de (Sicília, Itàlia, s XVI – 1557) Fill de Lluís Joan de Requesens i Pastor. Cavaller de Sant Jaume i capità general de les galeres de Sicília. El 1551 anava amb l'estol d'Andrea Doria contra el corsari Dragut. El 1560 defensà l'illa de Gerba contra els turcs i caigué presoner. Fou alliberat dos anys després. Fou el pare de Francesc de Requesens i de Ventimiglia. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens-Campllong i Camps, Elisabet Constança de (Catalunya, s XVI – 1583) Filla de Francesc de Requesens-Campllong i de Corbera. Heretà la baronia de Púbol, que l'aportà al seu marit Honorat Jaume d'Horta, òlim de Muntanyans i de Torrelles (alguns de llurs descendents empraren com a primer cognom el de Requesens). 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens-Campllong i de Corbera, Francesc de (Catalunya, s XV – v 1540) Baró de Púbol (dit també Francesc de Muntanyans). Fill de Jeroni de Requesens, el qual deixà per hereu i fou baró de Púbol. Aquesta baronia, mancada de fills legítims, passà a la seva filla natural Elisabet Constança de Requesens-Campllong i Camps. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 PAÍS VALENCIÀ / CATALUNYA - HISTÒRIA Requetè, partida del (País Valencià, s XIX – Catalunya, 1874) Partida manada per Pasqual Cucala i Joaquim Santes, durant la tercera guerra Carlina. Inicià la seva actuació al Maestrat i es dedicà sistemàticament a la destrucció de línies telegràfiques i ferroviàries. Posteriorment assaltà diverses ciutats; derrotada a Iecla (Múrcia), la majoria dels seus components es dispersaren o es refugiaren a França (1874). 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Resa, Joan de (Catalunya, s XVII) Gramàtic. Era autor d'un Vocabulari castellà-català, que fins el 1835 existia a la biblioteca de la comunitat de frares jerònims de la Vall d'Hebron, prop de Barcelona. L'obra té una edició moderna feta a València (sense data, devers el 1929), amb pròleg de Salvador Guinot. 43 CATALUNYA - CULTURA Rescat de les Cent Donzelles, el (Bagà, Berguedà, 1431) Llegenda recollida de la tradició oral en acta notarial, a petició dels freners de Barcelona que tenien sant Esteve per patró. Segons aquesta, Galceran de Pinós, almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d'Almeria (1147) i hi caigué presoner. Els sarraïns demanaren pel seu rescat 100.000 dobles d'or, 100 peces de brocat, 100 cavalls blancs, 100 vaques bragades i 100 donzelles. El rescat fou reunit, però, abans que fos tramès, sant Esteve i sant Genís salvaren Galceran de Pinós i el seu company de la presó i els deixaren miraculosament en terres catalanes. Fou inclosa per Tomic a les Històries e conquestes, així com pel pintor Tremulles a les pintures de la capella de Sant 44 CATALUNYA - CULTURA Residència d'Estudiants (Barcelona, 1919 - 1939) Institució. Dirigida per M. Ferrà. Col·locada sota el patrocini de la Mancomunitat, durant la Dictadura continuà funcionant amb caràcter privat. Des del 1931 depengué de la Generalitat de Catalunya. A partir del 1933 fou incorporada a l'Institut d'Acció Social Universitària i Escolar, però continuà dirigida per Ferrà fins el 1936. Institució modèlica, va esdevenir un important centre cultural i residència de noms il·lustres com ara Pierre Vilar o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, entre altres. Creà també les Edicions de la Residència, que publicaren la Imitació del foc de Rosselló-Pòrcel (1938). 45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Ressalany (Benimodo, Ribera Alta) Antic lloc de moriscs (70 focs el 1609) de la fillola d'Alberic, que des del 1855 forma un enclavament (1,76 km2) del municipi de Benimodo entre els de Massalavés, Guadassuar, Alberic i Alzira. Formà part del terme d'Alzira, del qual fou segregat el 1535 en ésser erigit en rectoria de moriscs (Santa Maria). Al s XIX encara era comptat com a despoblat, però el 1960 tenia 68 h diss. 46 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Ressó (Santa Coloma de Farners, Selva, 1968 - ) Revista mensual en català. Nasqué com a "Revista Rural d'Acció Catòlica". Dels seus objectius inicials, reflexionar sobre la problemàtica de la joventut en el marc de la doctrina del concili Vaticà II, evolucionà cap a temes d'informació més generals. 47 MÓN - PUBLICACIÓ Ressorgiment (Buenos Aires, Argentina, 1916 – 1972) Revista mensual en català. Fundada per Hipòlit Nadal-Mallol, i dirigida per ell mateix. Era la degana de les revistes catalanes d'Amèrica. La seva línia política anava de la Unió Catalanista al primer Macià. El seu nacionalisme sense pactes admeté tanmateix un ampli ventall de col·laboradors, escriptors i polítics catalans residents a Catalunya i als països americans: Ventura Gassol, Pere Foix, Antoni Rovira i Virgili, Enric Martí i Muntaner, Andreu Damerson, etc. Dedicà especial 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Restanca, estany d'Era (Salardú, Vall d'Aran) Estany de la vall de Rius, a l'antic mun. d'Arties, que es forma, amb aigua procedent de l'estany de Mar, en una vall afluent, per la dreta, al barranc de Rius. És aprofitat, mitjançant una presa, per a la fabricació d'electricitat. 49 CATALUNYA - LITERATURA Retaule de Sant Ermengol (la Seu d'Urgell, Alt Urgell) Evocació escènica o merament narrada, en línies molt simples i esquemàtiques d'uns quants fragments, entre la història i la llegenda, i segons l'hagiografia més popular, de la vida i la mort de sant Ermengol. Fou ideada per Esteve Albert i ha estat representada des del 1957, cada estiu, al claustre de la catedral de la Seu d'Urgell. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Retés, Francesc Lluís (Tarragona, 1822 – Madrid, 1901) Escriptor. Funcionari públic, escriví una gran quantitat d'obres teatrals en castellà, sol (El tundidor de Mallorca, 1843; Juana Grey, 1848) o en col·laboració (La Beltraneja, 1871; La Fornarina, 1876, etc). També traduí nombroses obres del francès. 51 CATALUNYA - HISTÒRIA Retes, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1919 a Isabel de Urruela y Morales (morta a Barcelona el 1960), germana del marquès de San Román de Ayala i vídua del financer barceloní Luis López y Díaz de Quijano, germà del primer marquès de Lamadrid. Ha passat al seu nebot Josep Lluís d'Urruela i Sanllehy. 52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Retilles, barranc de (Planes de la Baronia, Comtat) Veure> Planes, barranc de. 144 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA
53 CATALUNYA - MUNICIPI
139 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Reus (Reus, Baix Camp, 1925 - ago/1928) Diari editat de forma intermitent. Orientat primer en la línia de la Lliga, passà després a coincidir més amb Acció Catalana. 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Reus, Andreu (Illes Balears ?, s XVI – s XVII) Pintor. El 1623, per encàrrec dels jurats de la universitat, pintà els retrats imaginaris de Jaume I, Jaume II, Sanç I i Jaume III (galeria de l'ajuntament de Palma) i altres. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reus, Bartomeu de (Catalunya, s XV) Funcionari reial. Fou secretari de Joan de Navarra, el futur Joan II. El 1445, amb el cortesà i escriptor Pere de Torroella, fou enviat a Nàpols per informar de la situació de 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Reus, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1843 a Joan Prim i Prats. Després a passat als Muntadas-Prim. 57 CATALUNYA - HISTÒRIA Reus, corregiment de (Catalunya) Demarcació administrativa (6/mar/1810). Prevista pel decret del governador francès Augereau, però que no arribà a estructurar-se. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reus, Estanislau de (Reus, Baix Camp, 1855 – València, 1918) Religiós caputxí. Entrà a l'orde a Guatemala, el 1869. El 1879 foren expulsats els caputxins d'aquell país i passà a Nord-Amèrica i després a Tolosa de Llenguadoc, on s'ordenà el 1879. Fou provincial de València el 1917. Era una de les figures notables de l'orde al seu temps. 59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Reus, Jerònia (Palma de Mallorca, 1827 – s XIX) Brodadora. Els seus treballs foren molt admirats. El més famós era un brodat en seda que reproduïa un quadre de Bartomeu Sureda. 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Reus, pla de (Carcaixent, Ribera Alta) Planell (315 m alt), al sud-est de la ciutat, contrafort occidental de les muntanyes de la Valldigna. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reus, Ramon de (Catalunya, s XIII) Eclesiàstic, diplomàtic i jurista. Des d'abans del 1282 era ardiaca de Ribagorça al capítol de Lleida. El rei Alfons II li confià diferents missions diplomàtiques: a la cort de Castella (1286) per apaivagar el rei Sanç IV per la negativa de lliurar-li els infants de la Cerda, refugiats a Aragó; a 62 CATALUNYA - HISTÒRIA Reus a Salou, canal de navegació de (Reus, Baix Camp / Salou, Tarragonès) Projecte de canal de navegació que hauria unit el nucli de Reus amb el port de Salou. Projectat a l'inici del s XIX. Els comerciants reusencs cobriren la subscripció oberta molt ràpidament i s'iniciaren els treballs, que per raons tècniques (un error de nivell en els càlculs) foren deturats el 1803. Abans de poder-los reprendre, la guerra del Francès desbaratà el projecte, que ja no fou continuat. 140 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Reus Artistich (Reus, Baix Camp, abr/1890 - 1891) Publicació mensual, editada amb un total de deu números. Tingué una gran qualitat tipogràfica. Dirigida per B. Ramon Casals, publicà reproduccions d'obres de Fortuny, Galofré i Tapiró, així com treballs literaris de Martí Folguera, Planàs i B. Sanromà i Quer. 63 CATALUNYA - ESPORT Reus Deportiu (Reus, Baix Camp, 1909 - ) Entitat esportiva. Fundada com a club de futbol, aviat absorbí, per la pràctica dels seus associats, altres modalitats esportives. La que li ha donat més prestigi internacional, l'hoquei sobre patins, fou adoptada el 1945. Aquesta secció ha assolit diverses vegades la lliga espanyola i el campionat d'Europa de Clubs (entre 1967 i 1972, i de forma consecutiva). 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Reus i Garcia, Josep (Alacant, 1816 – Madrid, 1883) Periodista i polític. Col·laborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz. Progressista, prengué part activa en la política del seu partit (1843-56) i fou diputat a corts. Fou un dels fundadors de la "Revista de legislación y jurisprudencia" i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica (1856) i altres estudis jurídics. Fundà una editorial amb el seu nom, que 65 CATALUNYA - ESPORT
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Revardit, el (Gironès / Pla de l'Estany) Riu entre les dues comarques, que neix als vessants orientals del massís de Rocacorba, dins el terme de Canet d'Adri, fa de límit entre aquest terme i el de Camós, penetra al de Palol de Revardit i aflueix al Terri per la dreta dins el de Cornellà del Terri, davant Sords. 142 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Revello de Toro, Fèlix (Màlaga, Andalusia, 1926 - ) Pintor. Format a Màlaga i a Madrid, s'establí a Barcelona, on fou professor a l'Escola de Llotja. S'ha consagrat com a retratista, tot adoptant un estil elegant. 67 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Revells, illa des (es Mercadal, Menorca) Illot del port de Fornells. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reventós i Amiguet, Isidre (Barcelona, 1849 – 1911) Poeta. Pertanyia a "La Jove Catalunya" i col·laborà especialment a "La Renaixença", "Lo Gai Saber" i "La Família Cristiana". Li foren publicats, pòstumament, Flors i plors (1912), poemes que va compondre segons els cànons i normes usuals dels Jocs Florals. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reventós i Bordoy, Jacint (Barcelona, 1883 – 1968) Metge. Llicenciat a Barcelona el 1904, des del 1907 dirigí amb Sayé i Darder el dispensari antituberculós de l'Hospital Clínic de Barcelona. Introductor del pneumotòrax a la península Ibèrica, el 1920 publicà una obra sobre aquesta tècnica. Dirigí la secció d'homes del servei de tisiologia creat el 1930 a l'Hospital de Sant Pau. La Universitat Autònoma el nomenà professor de tisiologia (1933). Fou cofundador de l'Associació de Patologia Respiratòria de l'Acadèmia de Ciències, que presidí. El 1937 passà a la part franquista i dirigí l'hospital militar de Salamanca. Després del 1939 tornà a Barcelona i dirigí el seu servei de Sant Pau. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reventós i Bordoy, Ramon (Barcelona, 1882 – 1923) Escriptor. Relacionat amb el món literari i de la bohèmia, col·laborà assíduament en diverses publicacions, com "Pèl & Ploma", "Papitu", "D'Ací i d'Allà", etc. Dirigí "Picarol" i fou un dels grans humoristes de l'època. Publicà El camí de la sort, llibre de lectura per a adolescents, Dos contes (París, 1947), amb il·lustracions del seu amic Picasso, i Proses (1953), aplec de narracions disperses, amb espurnes d'un humorisme i d'un esperit agut considerables. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reventós i Farrarons, Ramon (Barcelona, 1892 – 1976) Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1917. Lligat ideològicament al grup de J. Mestres i Fossas, F. Folguera, etc, construí al carrer Lleida núms 9 i 11 la primera casa de Barcelona lligada al moviment racionalista centreuropeu (1928). Participà, però, en la manifestació arquitectònica noucentista més important a Catalunya, l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc, amb les torres d'accés a l'avinguda de Maria Cristina, el Teatre Grec -inspirat en el d'Epidaure- i, juntament amb l'arquitecte Folguera, el pintor X. Nogués i el promotor artístic M. Utrillo, amb el Poble Espanyol. Fou cap del servei d'edificis culturals de l'ajuntament de Barcelona. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Revert i Cortès, Antoni (Alcoi, Alcoià, 1931 - ) Escriptor. Ha col·laborat a "Ciudad", a "Levante" i en altres periòdics i és autor dels llibres 13 cuentos en esquema (1960), En breve espacio, mucha primavera (1961), Retratos al minuto (1966) i Primeros pasos del maquinismo en Alcoy (1965). 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reverter (Barcelona ?, 1090 – Marroc, 1142) Vescomte de Barcelona. Fill i hereu de Gelabert Udalard, de qui heretà el càrrec vescomtal. Havent-se traslladat al Marroc per oferir els seus serveis al soldà com a cap de les tropes cristianes que hi lluitaven contra els almohades, tornà a Barcelona el 1133 per arranjar la successió al seu càrrec; tornà al Marroc, i deixà com a regent el seu nebot Guillem Saguàrdia, que fou suplantat per Berenguer Ramon de Castellet. Guerrer de gran fama, morí lluitant i el seu cadàver fou crucificat. En el títol vescomtal fou succeït pel seu fill Berenguer Reverter (m 1158), el qual s'havia educat al Marroc. Un altre fill, que prengué el nom d'Abulhassan Alí Abenreverter, fou reconegut com a heroic guerrer contra els almohades. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reverter i López, Elisa (Badalona, Barcelonès, 1917 - ) Escultora i pintora. Estudià a l'Escola del Treball. De primer es dedicà a la pintura, que després abandonà. La seva producció, premiada repetidament, es comprén majoritàriament de figuretes de terra cuita, inspirades en models vuitcentistes. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Revés i Font, Salvador (Lleida, s XIX) Escriptor, músic i dibuixant. Fou una figura lleidatana molt popular al seu temps. Tocava diversos instruments. Col·laborava a algunes publicacions periòdiques. És autor de bon nombre de poesies humorístiques, glossant els més sovint esdeveniments o costums locals. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Revest i Corzo, Lluís (València, 30/gen/1892 - Castelló de la Plana, 15/ago/1963) Erudit. Llicenciat en filosofia i lletres, fou, a Castelló de la Plana, bibliotecari, arxiver municipal (1929) i cronista municipal (1944-63). Col·laborà a "Heraldo de Castellón", "Arte y Letra", "Mediterráneo" i fou membre destacat de la Societat Castellonenca de Cultura. Publicà La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 (1930), Hospitales y 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Revetllat, mas (Isòvol, Baixa Cerdanya) Masia, de l'antiga parròquia d'Alf. 83 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista (Barcelona, 1952 – v 1965) Setmanari d'actualitats, arts i lletres editat en castellà. Creat per Albert Puig Palau, representà un intent de liberalització polític i d'entesa cultural. Hi col·laboraren, entre d'altres, els intel·lectuals espanyols Gregorio Marañón, José Ortega y Gasset, "Azorín", José L. Aranguren, i els catalans Carles Riba, Rossend Llates, Rafael Benet, Joaquim Camps i Arboix, Joan Amades, etc. Organitzà una exposició retrospectiva del grup dels Quatre Gats i ajudà a la projecció de les idees europeistes. L'any 1960 canvià el títol per "Revista Granvia" i l'any 1962 passà a dir-se "Revista Europa", desaparegué definitivament uns anys després. 84 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista, La (Barcelona, 15/mai/1915 – 1936) Publicació quinzenal literària. Creada per Josep M. López-Picó. Fou una de les més importants del seu moment tant per les col·laboracions com per l'acurada presentació tipogràfica. Començà a aparèixer quinzenalment, amb un cos de redactors format per Carles Riba, Ramon Rucabado, J. Farran i Mayoral, Manuel Raventós i Alexandre Plana, entre d'altres. Més endavant hi participaren J.V. Foix, Martí Casanovas i Joaquim Folguera. La publicació passà a mensual, després a trimestral, i finalment a semestral (1927). 85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
86 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Revista Balear de Literatura, Ciencias y Artes (Palma de Mallorca, 15/gen/1872 - 31/des/1874) Publicació quinzenal bilingüe. El seu director intel·lectual fou Josep Lluís Pons i Gallarza i hi col·laboraren molts escriptors mallorquins del moment. Explícitament allunyada de qualsevol discussió política, inclogué -a part de les més nombroses sobre literatura- col·laboracions de caire científic divulgatiu. Al llarg del 1873 sostingué amb "La Renaixença" de Barcelona vives discussions sobre temes ortogràfics i sobre els jocs florals. En conjunt, és, potser, una de les publicacions culturals més interessants del s. XIX a Mallorca. Fou continuada pel "Museo Balear". 87 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Blanca, La (Barcelona, 1/jun/1923 - 15/ago/1936) Revista de sociologia, ciència i art, que feren aparèixer Joan Montseny, Teresa Mañé i Frederica Montseny, primer quinzenal i a partir del 15/nov/1933, setmanal. Es convertí en la publicació teòrica anarquista de més llarga durada del país. Assolí un notable prestigi i comptà amb la col·laboració dels principals teòrics de l'anarquisme, però també d'intel·lectuals espanyols i europeus de diverses tendències. 88 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Catalana (Manresa, Bages, 4/jul/1880 - 15/nov/1882) Publicació quinzenal. Apareguda amb el nom de "Revista Manresana", que ja canvià a partir del segon número. Primera publicació íntegrament en català de Manresa, fou dirigida per Josep Martrus i incloïa treballs literaris i històrics sobre Manresa i la seva comarca. 89 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
90 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Catalana (Barcelona, 1909) Publicació setmanal. Editada per B. Baixarias, fou dirigida per Pompeu Crehuet. De contingut literari, amb voluntat d'eclecticisme, reuní col·laboradors destacats. No aconseguí de mantenir-se, però, i desparegué el mateix any. 91 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Revista Catalana (Rosselló, 1969 - ) Òrgan de l'Institut Rossellonès d'Estudis Catalans que apareix trimestralment. Tracta de temes de filologia, literatura, erudició, folklore, etc. Han format part de la redacció Enric Guiter, Modest Sabaté, Josep Picó i Jordi Costa, i hi han col·laborat Eugeni Cortade, Marcel Cazeilles i Elisabet Oliveres-Picó. 92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Catalana de Geografia (Catalunya, 1978 - ) Publicació trimestral de la Societat Catalana de Geografia. Creada a iniciativa del primer director, Josep M. Puchades i Benitó entre el 1978 i el 1982. Des del 1985 es publicà una segona època, il·lustrada i en color, a càrrec de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, i dirigida per Carles Carreras i Verdaguer. Abraça tots els temes diferents de la geografia i de la cartografia, així com la toponímia i les ciències de la terra. 93 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Catalana de Teologia (Barcelona, 1976 - ) Òrgan d'expressió de la Facultat de Teologia de Catalunya. Iniciada i dirigida des de l'inici per Josep Rius i Camps, té una periodicitat semestral. Cenyida al terreny estrictament científic, ateny els diferents camps de la ciència teològica: exegesi, patrística, teologia, litúrgia, filosofia i ciències religioses. Ha assolit un reconeixement internacional. 141 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
94 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista d'Arqueologia de Ponent (Lleida, 1991 - ) Revista plurilingüe, especialitzada en arqueologia. De periodicitat anual, és editada per la Secció de Prehistòria i Història Antiga de la Universitat de Lleida i l'ajuntament de la ciutat. L'àmbit geogràfic dels treballs publicats és la Hispània oriental i la Gàl·lia meridional, amb una especial incidència en les comarques lleidatanes. També s'hi inclouen treballs de caràcter teorico-metodològic i una secció de debat sobre temes d'actualitat en l'àmbit de la recerca. 95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista de Bibliografia Catalana (Barcelona, 1901 – 1907) Publicació. Dirigida per Jaume Massó i Torrents. D'una periodicitat anual, la seva finalitat era la d'inventariar el que es publiqués en català o sobre Catalunya en un altre idioma. Contenia també estudis bibliogràfics i catàlegs de manuscrits catalans. Hi col·laboraren, entre molts altres, Ignasi Casanovas, Lluís Nicolau d'Olwer, Miret i Sans, Ribelles i Comín, Rubió i Lluch, Rubió i Balaguer i Sanpere i Miquel. 96 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista de Cataluña (Barcelona, 1862 – s XIX) Publicació quinzenal. Editada per Salvador Manero; publicava articles d'història, ciències, arts, i especialment de literatura, molts d'ells en català. Entre els seus col·laboradors hom pot esmentar Milà i Fontanals, Rubió i Ors, J. Puiggarí, i publicà poesies de molts dels autors del moment. A partir de l'ago/1862 aparegué setmanalment, totalment redactada en castellà. 97 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
98 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista de Catalunya (Barcelona, jul/1924 - ) Publicació mensual de cultura. Fundada per Antoni Rovira i Virgili, el qual la va dirigir fins al número 60 (set/1930), en què se'n féu càrrec Ferran Soldevila. La publicació continuà fins al des/1931, i reprengué l'activitat l'abr/1934, sota la direcció de J.V. Foix i amb el patronatge de la Generalitat de Catalunya. Els fets del 6/oct/1934 en determinaren la suspensió, i no tornà a sortir fins al gen/1938, dirigida per Rovira i Virgili i Ferran Soldevila, amb Armand Obiols com a redactor en cap, editada per la Institució de les Lletres Catalanes. Publicada a Catalunya fins al número de des/1938, seguí el camí de l'exili i es publicà, en períodes intermitents. El 1986 se'n reprengué, a Barcelona, la publicació, sota la direcció de Max Cahner. 99 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista de Educación (Barcelona, gen/1911 – jun/1913) Publicació pedagògica mensual. Fou un intent de fer arribar a tot l'estat espanyol les aportacions de la nova pedagogia europea i mantingué sempre un alt prestigi intel·lectual. Hi col·laboraren inicialment pedagogs de Madrid i gradualment foren més freqüents les aportacions de pedagogs catalans, com Pau Vila, Rosa Sensat, Eladi Homs, Joan Bardina, que en certa manera fou l'orientador de la revista que recollí l'esperit de la "Revista Catalana d'Educació". 100 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista de Gerona (Girona, set/1876 – des/1895) Publicació mensual. Fundada amb el nom de "Revista de Literatura, Ciencias y Artes", el canvià per "Revista de Gerona" el 1878. Publicà molts textos en català. Hi col·laboraren la majoria d'escriptors i científics gironins. És una font important del pensament a Girona en la seva època. El 1913 sortí una publicació setmanal amb el mateix títol, que arribà a editar 26 101 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Revista de Menorca (Maó, Menorca, 1888 – s XX) Publicació periòdica. De caràcter científic i literari referida principalment a l'illa. Fundada per Joan Seguí i Rodríguez i Pere Riudavets i Tudirí. Ha sofert algunes interrupcions temporals -la més llarga, del 1934 al 1943-, raó per la qual ha tingut èpoques, la darrera iniciada el 1961. Des del 1906 és órgan de l'Ateneu de Maó. Cal destacar la direcció de Francesc Hernández i Sanz (1898-1934). És d'obligada consulta per a qualsevol mena d'estudis sobre l'illa de Menorca. El 1963 Miquel Barber i Barceló publicà un Índice de la Revista de Menorca que abastà les sis primeres èpoques. 102 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista de Poesia (Barcelona, 1925 – 1927) Publicació bimestral. Editada i dirigida per Marià Manent. Hi col·laboraren Tomàs Garcés, Carles Riba, Josep Carner, Octavi Saltor, etc. Publicà estudis crítics i poemes. 103 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista de Psicologia i Pedagogia (Barcelona, feb/1933 – ago/1937) Revista trimestral que lligà per primera vegada les ciències de l'educació amb el món universitari. Patrocinada per l'Institut Psicotècnic de la Generalitat i el Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, començà a publicar-se sota la direcció d'Emili Mira i Joaquim Xirau. Publicació eminentment teòrica, recollia, en general, les experiències dels organismes que li donaven suport. Com tantes altres activitats culturals desaparegué amb l'entrada de les tropes franquistes. 104 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista de Sabadell (Sabadell, Vallès Occidental, 4/jun/1884 – gen/1935) Publicació. Fundat com a bisetmanal i transformat en diari el 1886. Bilingüe, fou escrit totalment en català des del 1/ago/1932. Hi publicaren articles la majoria d'escriptors sabadellencs. 105 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
106 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista del Ateneo Obrero de Barcelona (Barcelona, set/1886 – s XIX) Publicació mensual de l'Ateneu Obrer de Barcelona, fundada per Josep Pàmias. L'Ateneu, continuador de l'Ateneu Català de la Classe Obrera, havia estat creat a mitjan 1881 pel grup de sindicalistes reformistes barcelonins encapçalats pel mateix Pàmias i per Manuel Bochons, i aquests foren els principals redactors de la revista. A partir de l'oct/1887, sota la presidència de Bochons, la seva activitat se centrà exclussivament en la defensa de "l'ensenyament neutral" i l'Ateneu passà a dependre de les subvencions de l'ajuntament i dels socis protectors (en gran part, membres del Foment del Treball Nacional). La revista conegué una segona època, iniciada vers la fi del 1890, i a partir de l'ago/1896, sota la direcció d'Antoni Llardeu, millorà la presentació. 107 MÓN - PUBLICACIÓ Revista dels Catalans d'Amèrica (Mèxic, oct/1939 – feb/1940) Publicació mensual que edità cinc números. Imitant la "Revista de Catalunya", publicava assaigs, documents, crítica de llibres, una plana d'humor i un nodrit noticiari de l'exili. Tingué destacats col·laboradors. 108 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista dels Llibres, La (Barcelona, 1925 – 1926) Publicació bibliogràfica. Publicada per Editorial Barcino. N'aparegueren divuit números, en gran part redactats, anònimament, per Jordi Rubió. Continuava el "Butlletí Bibliogràfic Català". Recensionava llibres i donava informacions de biblioteques de Catalunya, alhora que inventariava les publicacions fetes als Països Catalans i les impreses en català en d'altres llocs. 109 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
110 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Jurídica de Catalunya (Barcelona, 1895 – s XX) Publicació. Creada per acord del Col·legi d'Advocats i l'Acadèmia de Jurisprudència, hi han col·laborat els millors juristes catalans. Fou interrompuda entre 1936 i 1945. 111 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Literària (Barcelona, gen/1883 – oct/1884) Publicació mensual en català, dirigida per Jacint Laporta. Intentà de portar a terme una tasca de depuració lingüística i literària i comptà amb una molt notable llista de col·laboradors. 112 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Lul·liana (Barcelona, oct/1901 – des/1905) Publicació mensual. Es proposà com a tasca l'estudi i l'actualització del pensament de Ramon Llull. Fundada i dirigida per Salvador Bové. Formava part del corrent catòlic contemporani de renovació de l'escolàstica medieval promogut per l'encíclica Aeterni Patris de Lleó XIII. Pels seus estudis de caràcter històric, contribuí eficaçment al coneixement i a la difusió de l'obra de Ramon Llull. 113 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Manresana (Manresa, Bages, 4/jul/1880 - 15/nov/1882) Periòdic quinzenal, el primer que es publicà en català a la ciutat, sota el lema "Moralitat, Il·lustració i Progrés" i dirigit per Josep Martrus. Al segon número canvià la capçalera, i adoptà el títol de "Revista Catalana" de literatura, ciències i arts i interessos locals. Publicava poesies i articles literaris i de divulgació històrica. 114 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
115 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Nova (Barcelona, 1914 – des/1916) Setmanari d'art, fundat per Santiago Segura. Notable per les col·laboracions de Xavier Nogués, Feliu Elias Apa i Ramon Raventós. Cessà d'aparèixer el mateix any 1914. Reaparegué (mai/1916) amb un to més popular. En total va publicar 31 números. 116 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Popular (Barcelona, 1/gen/1871 – jun/1928) Publicació setmanal en castellà. Dirigida per Fèlix Sardà i Salvany. Inicialment revista de propaganda catòlica integrista, anà evolucionant cap a posicions més moderades. Inclogué alguns treballs de tema literari i històric, a més de religiós. 117 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Social (Barcelona, 1902 – 1922) Publicació mensual en castellà. Vinculada de primer a l'Acció Social Popular del jesuïta Gabriel Palau, divulgà els postulats del sindicalisme catòlic i la doctrina social de l'Església, i informà àmpliament sobre els moviments obrers cristians d'arreu d'Europa, i fou, en alguns aspectes, precursora de l'ideari de la democràcia cristiana. Des del 1917 esdevingué òrgan d'Acció Popular, autodefinida com a institució nacional de cultura i propaganda socials, i limità més el seu contingut al terreny teòric, fins que, el 1922, fou substituïda per "Catalunya Social". N'era director el sociòleg Ramon Albó i Martí, i tingué nombrosos col·laboradors. 118 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Social, La (Barcelona, ago/1872 – nov/1885) Setmanari obrer en castellà. Òrgan de la Unió Manufacturera i difusor dels postulats internacionalistes, fou un dels pocs periòdics d'aquesta filiació que 119 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Revista Valenciana de Filologia (València, 1951 - ) Publicació de l'Institut de Literatura i Estudis de la Institució Provincial de València. Volgué abraçar tota mena de treballs d'investigació en català o en castellà, d'autors valencians o no valencians, amb la condició que tractessin temes relacionats amb el País Valencià, sobretot els seus aspectes lingüístics. Projectada per a sortir trimestralment, tingué sempre, per diversos motius, un caràcter molt irregular. Fou dirigit per Artur Zabala, director, també, de l'Institut de Literatura i Estudis. Entre d'altres autors, la revista conegué la col·laboració de Dámaso Alonso, Manuel Sanchis i Guarner, Joan Fuster, Martí de Riquer, Rafael Ferreres, Francesc Almela i Vives, etc. 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Revocand (Catalunya, s IX) Prevere i arxiprest. Actuà a les terres ripolleses els anys 879 i 881, quan s'estructurava el país osonenc novament recuperat. En la darrera data actuà també amb l'arxiprest Gotmar, que fou el primer bisbe de Vic de la restauració (887). Sembla ésser un dels encarregats per l'arquebisbe de Narbona, Sigebut, d'organitzar eclesiàsticament el territori osonenc. 121 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Revolta, la (Oliva, Safor / Pego, Marina Alta) Sequiol del sistema de regadiu del Molinell, entre els dos municipis. 122 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Revolución Social, La (Palma de Mallorca, gen/1871 – feb/1871) Setmanari. Òrgan de la Federació Palmesana de l'AIT. Volgué continuar la tasca d'"El Obrero", però els seus exemplars foren sistemàticament recollits per les autoritats. 123 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ R 124 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Revue d'Histoire et d'Archéologie du Roussillon (Perpinya, 1900 – 1906) Publicació. Fundada per Pere Vidal, Felip Torreilles, P. Masnou i B. Palustre. La seva finalitat era l'estudi de la llengua, de la literatura, de la història i de l'arqueologia del Rosselló i dels altres països catalans. Hi col·laboraren també J. Calmette, J. Capeille, J. Freixe, G. Mollart Mollat, J. Sarrete, M. Pratx, A. Salsas, etc. Deixà de sortir el 1906 i fou substituïda per "La Revue Catalane". 125 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rexach i Serdà, Carles (Barcelona, 1947 - ) Futbolista. La seva activitat esportiva s'ha desenvolupat en el Futbol Club Barcelona dins totes les categories: infantil, juvenil, afeccionat en el filial Comtal i professional des del 1966. Participà en la consecució dels títols de Copa el 1968 i 1971 i el de la Lliga de la temporada 1973-74. En la de 1970-71 fou el màxim golejador de la Lliga espanyola, juntament amb Gárate. Considerat un dels millors extrems d'Europa, assolí diverses vegades la internacionalitat amb la selecció espanyola. Retirat el 1981, es dedicà a la preparació tècnica de l'equip juvenil del F.C. Barcelona, i des del 1988 va ser segon entrenador de J. Cruyff al primer equip. Després de la destitució del tècnic holandès continuà vinculat al "Barça", però posteriorment marxà a la lliga japonesa com a entrenador. 126 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Rexart i Móra, Josep (Menorca, s XIX) Poeta popular. Publicà una gran quantitat de glosats sobre temes diversos, dels quals hom pot destacar el Glosat nou sobre s'emigració espanyola a sa República Argentina (1889), Memòries dels sigle XIX o Alerta ciutadans!. 127 CATALUNYA - BIOGRAFIA
128 EUROPA - BIOGRAFIA Rey, Emanuel (França, s XVIII - s XIX) Militar. Era general de brigada en iniciar-se la invasió napoleònica de Catalunya (1808), en la qual participà. Fou governador general interí de Catalunya (feb-mar/1810) durant l'absència del mariscal Augereau. D'acord amb la política apaivagadora d'aquest, decretà la reobertura de les esglésies clausurades. L'abr/1810 participà en el setge d'Hostalric. Més tard (1813) fou governador de Sant Sebastià, al País Basc. 129 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rey i Polo, Lluís (Barcelona, 1924 - ) Pintor Ha exposat a Barcelona, Madrid i Palma de Mallorca. Figurà entre els fundadors del grup Quinta Forma (1965). Té obres al Museu d'Art Contemporani de Barcelona i al d'Art Modern de Valls. Ha obtingut importants premis. 130 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Reyes i Pròsper, Eduard (València, 1860 – Madrid, 1921) Botànic. Es dedicà a l'estudi de la cristal·lografia i la microbiologia, i s'especialitzà en la fisiologia vegetal i la fitografia. Fou director del Jardí Botànic de la Universitat de Madrid. Investigà la flora de la península Ibèrica. És autor de Las carofitas i Las estepas de España y su vegetación. 131 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reynals i Rabassa, Estanislau (Barcelona, 1822 – 1876) Advocat i escriptor. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de dret i rector (1875-76). El 1859 ingressà en l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1871 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana. Des del 1849 col·laborà al "Diari de Barcelona" i publicà diversos opuscles, com La desamortización y los gremios (1860), on atacava l'estat centralista liberal; El matrimonio civil y la libertad de cultos (1869), contra el divorci; El criterio conservador (1872) i un elogi fúnebre de R. Martí i d'Eixalà. 132 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
133 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Reynés, Llorenç (Palma de Mallorca, 1709 – 1786) Frare trinitari. Exercí diversos càrrecs religiosos, entre ells el de cronista provincial de l'orde. Fou catedràtic. És autor de diverses obres, entre les quals destaquen sengles biografies dels beats Miquel dels Sants i Simó de Rojas, i una Crónica de los conventos de padres trinitarios de la provincia de Aragón. 134 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Reynés i Font, Guillem (Palma de Mallorca, 1877 – 1918) Arquitecte. Titulat el 1905 a Barcelona. Fou arquitecte diocesà i es dedicà especialment a la restauració. Aixecà els plans del castell de Bellver i del palau de l'Almudaina, de la qual reconstruí la torre des Caps. En un estil proper al modernisme construí les cases Casasayas a Palma. obra que havia començat Francesc Roca. És també l'autor del palau March (Palma) i la casa dels March a cala Ratjada. 135 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reynés i Gurguí, Antoni (Barcelona, 1853 – 1910) Pintor. Germà de l'escultor Josep. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà la figura, la composició i, sobretot, el retrat. És autor del retrat de Pau Claris, a l'ajuntament de Barcelona, i del de Josep Bertran i Ros, a la Universitat. 136 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reynés i Gurguí, Josep (Barcelona, 1850 – 1926) Escultor. Format a l'Escola de Llotja, completà la formació al taller dels Vallmitjana i a París (1873-76), on rebé la influència de Carpeaux. La seva obra evolucionà de l'academicisme al modernisme, i així s'adaptà a les exigències i al gust del seu temps. De la 137 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Reynier, Josep Francesc (Perpinyà, 1741 – 1797) Impressor. Pertanyia a una família coneguda d'impressors. Fundà el 1776 el primer diari del Rosselló, titulat "Affiches, annonces et avis divers de la province". L'experiència durà pocs mesos. Era cunyat de Pere Tastu, amb el qual s'associà posteriorment. 145 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rez, Alexandre de (o Retz) (Alemanya ?, s XVII - Catalunya ?, s XVIII) Arquitecte i enginyer militar. Arribat a Catalunya amb l'exèrcit de Felip V, del qual era brigadier. Projectà la nova església de Sant Agustí de Barcelona, que construí Pere Bertran i per a la qual Pere Costa projectà la façana. Introduí algunes modificacions al projecte de la Universitat de Cervera (1720) i projectà i dirigí les obres de la capella de la Ciutadella de Barcelona. 138 CATALUNYA - HISTÒRIA Rhode (Roses, Alt Empordà) Antiga ciutat fundada pels grecs a la costa de l'Empordà, que perdurà després com a ciutat romana. La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d'un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsòl de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l'època grega. El nom de la ciutat, el seu emblema (la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren) i la tradició escrita grecollatina permeten d'atribuir-ne la fundació als rodis. Però les navegacions i fundacions ròdies de l'extrem occidental mediterrani, abans de l'hegemonia dels foceus, són molt mal conegudes i no són documentades, per ara, arqueològicament. Tampoc a Roses, on... Segueix...
Anar a: [ Requesens i ] [ Requesens i E ] [ Ret ] [ Rever ] [ Revista de G ] [ Rex ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Reus (
Reus Ploms, Club Natació
Reventós i Bordoy, Manuel
Reventós i Carner, Joan