|
Totes les generalitzacions són perilloses, inclosa aquesta. (Alexandre Dumas, fill) monestir d'AMERMonestir benedictí (Santa Maria d'Amer) Fundat per l'abat Deodat, al lloc de Sant Medir, veí de Girona, agregat del municipi de Sant Gregori. Inicialment, era dedicat a Sant Medir i Sant Genís. La seva fundació per Carlemany és llegendària. Obtingué un precepte d'immunitat de Lluís el Piadós i d'altres de Carles el Calb, els anys 844 i 860, d'Odó el 890 i de Carles el Ximple el 922. L'any 949 havia estat traslladat al lloc actual d'Amer, on fou refet i consagrada una església dedicada a Santa Maria, que ja hi posseïa el monestir. El monestir s'enfortí al llarg dels segles i adquirí moltes esglésies, dominis i jurisdiccions. Estigué molt vinculat al bisbe de Girona, però mantingué la seva independència durant els s XI i XII. El s XII fou refeta l'església i fundat un priorat a Santa Maria del Coll, a les Guilleries, L'any 1381, el monestir adquirí la plena jurisdicció, civil i criminal, sobre la vila d'Amer, formada entorn del monestir i sobre els llocs veïns. Els terratrèmols dels anys 1427 i 1428, centrats a Amer, desferen la vila i el monestir, només respectaren part de la seva sòlida església romànica la qual, però, hagué d'ésser consolidada. L'any 1445 s'uní per poc temps a Sant Pere de Galligants, i l'any 1592 el papa li uní a perpetuïtat el monestir de Santa Maria de Roses. Subsistí fins a l'exclaustració de l'any 1835. Formà part de la Congregació Claustral Tarraconense des del s XIII fins al XIX. Informació del monestir d'Amer |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|