|
Totes les generalitzacions són perilloses, inclosa aquesta. (Alexandre Dumas, fill) monestir d'AMERMonestir benedictí (Santa Maria d'Amer)
Obtingué un precepte d'immunitat de Lluís el Piadós i d'altres de Carles el Calb, els anys 844 i 860, d'Odó el 890 i de Carles el Ximple el 922. L'any 949 havia estat traslladat al lloc actual d'Amer, on fou refet i consagrada una església dedicada a Santa Maria, que ja hi posseïa el monestir.
L'any 1381, el monestir adquirí la plena jurisdicció, civil i criminal, sobre la vila d'Amer, formada entorn del monestir i sobre els llocs veïns. Els terratrèmols dels anys 1427 i 1428, centrats a Amer, desferen la vila i el monestir, només respectaren part de la seva sòlida església romànica la qual, però, hagué d'ésser consolidada. L'any 1445 s'uní per poc temps a Sant Pere de Galligants, i l'any 1592 el papa li uní a perpetuïtat el monestir de Santa Maria de Roses. Subsistí fins a l'exclaustració de l'any 1835. Formà part de la Congregació Claustral Tarraconense des del s XIII fins al XIX.
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|