|
|
|
Anar a: [ Guille ] [ Guillem, P ] [ Guillem de ] [ Guillemo ] [ Guilo ] [ Guin ] La venjança és sempre el plaer d'una ànima mesquina i estreta. (Juvenal) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem (Catalunya, s III) Prelat. És assenyalat com a bisbe de Barcelona, successor de Gondemar, de l'any 210 al 222. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem (Catalunya, s V - Barcelona, 438) Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Combaté vigorosament l'heretgia arriana. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem (Catalunya, s X) Fill d'Ermengol I d'Urgell. Morí jove. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem (Catalunya, s XI) Noble. Era fill de Mir Geribert i de Dispòsia de Santmartí. Morí jove. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem (Catalunya, s XII) Prelat. Era bisbe de Girona. El 1162 fou un dels signants de la convalidació del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, mort poc abans. El 1174, assistí, a Saragossa, a la boda d'Alfons I el Cast amb Sança de Castella. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem (Catalunya, s XII) Capellà del comte Ramon Berenguer IV. L'acompanyava quan aquest morí al Burg de Sant Dalmau, el 1162, quan anava a Torí per entrevistar-se amb l'emperador Frederic Barba-roja. Fou un dels dipositaris del testament sacramental del comte, que calgué convalidar en un solemne acte públic. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem (Catalunya, s XII) Prelat. El 1198, essent bisbe d'Elna, assistí a Girona a la famosa constitució promulgada contra els valdesos i altres heretges. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem (Catalunya, s XII – Besalú, Garrotxa, 1230) Abat del monestir de Besalú de 1218 a 1230. Fou el primer dels homònims que governaren aquella comunitat. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem (Catalunya, s XII - Besalú, Garrotxa, 1240) Abat de Besalú. El seu abadiat s'estengué del 1233 al 1240. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Guillem (Sicília, Itàlia, s XIV) Fill del rei Frederic III el Feble de Sicília. A la mort del seu pare, el 1377, en rebé per testament les illes de Malta i de Gozzo. 15 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Guillem, pla (Conflent / Vallespir) Extens altiplà (2.300 m alt), entre les dues comarques, al sud-oest del massís del Canigó, a la carena que separa Prats de Molló de Pi i Castell de Vernet, entre la collada Verda (2.321 m alt) i el coll de Bocacerç (2.203 m); prop d'aquest darrer hi ha el refugi de pla Guillem, construït al començament del s XX per la Societat de Turistes de l'Alt Vallespir. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem I de Bearn Veure> Montcada, Guillem de. 17 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Guillem II de Bearn (Bearn, França, s XIII - Portopí, Mallorca, 1229) Vescomte montcadí de Bearn, Oloron i Gabardà (1223-29). Fill del vescomte Guillem Ramon I de Bearn i de Guillema de Castellvell. Es casà amb Garsenda de Provença, filla d'Alfons II de Provença i cosina de Jaume I el Conqueridor. Fou un dels consellers més íntims d'aquest monarca, el qual acompanyà en el setge de Peníscola i ajudà en la campanya contra Guerau IV de Cabrera, aspirant al comtat d'Urgell, i els seus partidaris els Cardona. El seguí també a la conquesta de Mallorca: aportà a l'empresa quatre-cents cavallers, i morí a la batalla de Portopí, combatent els sarraïns. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem I de Besalú (dit el Gras) (Catalunya, s XI – 1052) Comte de Besalú i de Ripoll (1020-52). Fill de Bernat I. Es casà amb Adelaida i foren pares de Guillem II i Bernat II de Besalú. Tingué problemes amb 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem II de Besalú (Catalunya, s XI – 1066/70) Comte de Besalú i de Ripoll (1052-66?), dit Trunnus i també, modernament, el Tro. Fill de Guillem I i d'Adelaida. Sembla que tingué qüestions amb el bisbe de Girona. A causa, potser, del seu caràcter iracund, fou assassinat per alguns dels seus nobles, amb consentiment del seu germà Bernat. Es casà amb Estefania de Provença. Potser corregnà amb el seu germà Bernat II, que fou el seu successor efectiu. 20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Guillem I de Cerdanya (dit també Guillem Ramon) (Catalunya, s XI – 1095) Comte de Cerdanya i de Berga (1068-95). Fill de Ramon I. Es casà amb Adelaida de Carcassona-Rasès. Participà en la venda dels comtats de la seva muller a Ramon Berenguer I. Després d'un segon matrimoni amb Elisabet d'Urgell, es tornà a casar amb Sança de Barcelona, filla del comte Ramon Berenguer I. Fou el tutor de Ramon Berenguer III. Era home d'una gran ambició, que estigué a punt de suplantar la posició hegemònica de Barcelona en el conjunt de comtats catalans (comtat de Cerdanya). Disputà amb el comte Guislabert II de Rosselló i el foragità de Cuixà. Fundà (1088-90?) Vilafranca de Conflent. 21 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Guillem II de Cerdanya (dit també Guillem Jordà) (Catalunya Nord, s XI – Trípoli, Líbia, 1109) Comte de Cerdanya i de Berga (1095-1109). Fill de Guillem I i de Sança. Anà a Terra Santa (1101) juntament amb el seu oncle Ramon IV de Tolosa. Heretà el comtat de Mont Pelegrí. Intervingué activament en l'ocupació de Trípoli. 22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Guillem VI de Forcalquier (França, s XII - 1208/09) Comte de Forcalquier (1150-1208/09). Fill de Bertran II. L'any 1162 Frederic I infeudà Forcalquier a Provença, però Guillem VI n'obtingué la revocació el 1174. Lluità amb Alfons I de Catalunya-Aragó fins que fou signada la pau d'Ais (1193), per la qual la seva néta es casava amb el fill del rei català, Alfons II de Provença, a qui donà en usdefruit el comtat. Més tard volgué recuperar una part d'aquesta donació, cosa que va motivar l'enfrontament amb Pere I de Catalunya. Es firmà la pau l'any 1202. 108 EUROPA - BIOGRAFIA Guillem VIII de Montferrat (França, s XV - 1493) Marquès de Montferrat. Fou aliat d'Alfons IV de Catalunya. 24 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Guillem II de Narbona (França, s XIV – Normandia, França, 1424) Vescomte de Narbona (1397-1417) i jutge titular d'Arborea (1407-17). Com a nét de Beatriu d'Arborea, en morir el jutge Marià V (1407), intentà de fer valer els seus drets a la successió de Sardenya: aliat amb Brancaleó Doria i amb l'ajuda dels genovesos, desembarcà a l'illa amb un exèrcit. Derrotats a Sanluri (1409), preparà a Narbona una nova campanya, però les seves galeres foren atacades a Aigüesmortes pels catalans. Mort Martí I de Catalunya-Aragó (1410), assetjà Oristany i atacà l'Alguer, d'on fou obligat a fugir (1412). Ferran I intentà infructuosament (1414) una solució diplomàtica, però Guillem tornà a Sardenya amb gent armada (1415-16). 111 EUROPA - BIOGRAFIA Guillem III de Narbona (França, s XV) Vescomte de Narbona. Tingué problemes amb el vescomte de Rocabertí per la successió del comtat. Signà amb Alfons el Magnànim un pacte segons el qual renunciava a Arborea (1427). Finalment, després de dues donacions, vengué el seu territori al comte Gastó IV de Foix. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem I de Pallars (Catalunya, s X - 950) Comte de Pallars (947-950). Era fill d'Isarn I de Pallars, del qual heretà el comtat devers el 947. Molt poc temps després morí, essent encara solter. El comtat anà a parar aleshores als seus cosins Ramon, Borrell i Sunyer, fills del seu oncle Llop, que havia governat com a comte adjunt al costat d'Isarn. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem II de Pallars-Sobirà (Catalunya, a 1006 - 1035 ?) Primer comte de Pallars Sobirà (1011-35?). Fill de Sunyer I de Pallars i d'Ermengarda. Fou protector de Lavaix i de Gerri de la Sal. Es casà amb Estefania i fou succeït per llur fill Bernat I. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem III de Pallars Sobirà (Catalunya, s XII - 1153/1210) Comte de Pallars Sobirà, pel seu matrimoni amb la comtessa Guillema I, de la qual no tingué fills. Podria ésser identificat amb un Guillem d'Erill, fill de Pere (II) d'Erill i de Marina. 28 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Guillem I de Ribagorça (Catalunya, s X - d 975) Comte de Ribagorça (947-975). Fill de Miró I i de Gemona. Governà sempre amb el seu pare i, a la mort d'aquest, amb el seu cosí germà, Ramon III de Ribagorça. S'encarregà de la part oriental del comtat. 29 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
110 EUROPA - BIOGRAFIA Guillem I de Tolosa (França, s VIII - Gel·lona, França, 812) Comte de Tolosa (790-806) i duc d'Aquitània. Fou conseller de Lluís el Piadós, a qui acompanyà en la conquesta de Barcelona (801). 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem II de Tolosa (França, 826 – Barcelona, 850) Comte de Tolosa (845-849) i comte intrús de Barcelona. Fill de Bernat de Septimània i de Duada. Pipí II d'Aquitània el féu comte de Barcelona (848), on sembla que féu occir els comtes Sunyer i Sunifred. Lluità aleshores contra Carles el Calb amb l'ajut d'Abd al-Rahman. Fou derrotat i morí decapitat a Barcelona. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem I d'Osona (Catalunya, v 1028 – 1064) Comte d'Osona (1035-54). Fill de Berenguer Ramon I de Barcelona i de Guisla de Lluçà. El seu pare li deixà el comtat d'Osona, encara que més tard (1054) hi renuncià, i es quedà la vila de Santpedor, a la qual llegà el monestir de Sant Benet de Bages. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem Albert (Catalunya, s VII – Barcelona, 663) Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Assistí al concili de Toledo, on atacà l'arrianisme. Prengué grans mesures per moralitzar la vida a la seva diòcesi. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem Berenguer (Catalunya, s XI – Síria ?, s XII) Bisbe electe de Vic (1100-01). Era canonge de Barcelona. Fou elegit bisbe de Vic per una part del capítol, en morir l'arquebisbe Berenguer Sunifred de Lluçà. Anà a Roma per fer confirmar la seva elecció, però fou refusat i se n'anà a les croades; el 1112 vivia encara, a Antioquia (Síria). 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem de Berguedà (Catalunya, a 1138 - a 1196) Trobador. Fill gran i hereu de Guillem, vescomte de Berga. El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc (III) de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbó, i refugiar-se a Occitània, on freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d'Aquitània. Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d'Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d'Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan. A partir de llavors milità en les revoltes armades dels vescomtes de Castellbó i de Cabrera contra la corona i la mitra d'Urgell. Sembla que morí -fadrí i sense descendència- assassinat per un peó o soldat de peu. Hom conserva 31 poesies autèntiques seves, algunes de tema amorós, tot i que les millors són aquelles en les quals atacà de manera acarnissada els seus enemics. S'expressa de manera crua i oberta, en un llenguatge de vegades obscé, contra grans personalitats de l'època i els seus fets, de manera que el conjunt de la seva producció és una bona presentació d'alguns aspectes de la vida catalana de la segona meitat del s XII. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Guillem de Sicília (Sicília, Itàlia, s XIV - ago/1338) Segon duc català d'Atenes (1317-38). Tercer fill mascle de Frederic II de Sicília i d'Elionor d'Anjou. A la mort del seu germà Manfred (1317), fou nomenat duc d'Atenes, per bé que restaria sempre a Sicília. A Atenes governava, amb molt d'encert i com a vicari general o representant seu, el seu germanastre Alfons Frederic, el qual (1330) fou substituït per Ot de Novelles. Tot i que el testament del seu pare (1337) manava a l'hereu Pere II que facilités al seu germà Guillem vint galeres i dos-cents cavallers per prendre possessió personal dels dominis d'Orient, la crisi nobiliària que esclatà a Sicília impedí el compliment d'aquestes disposicions, ja que catorze mesos després de Frederic II, moria Guillem. N'heretà el títol ducal d'Atenes el seu germà Joan. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem de Tavertet Veure> Tavertet, Guillem de. 39 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Guillem de Varoïc (País Valencià, s XV) Protagonista d'un relat, inacabat, de Joanot Martorell, que després inclogué en la primera part del Tirant lo Blanc. Es tracta d'una barreja de novel·la cavalleresca -versió d'un episodi del roman anglonormand del s XIII Guy de Warwycke, mític avantpassat dels comtes de Warwick- i de tractat teòric sobre la cavalleria -que procedeix en part de Llull-. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem d'Urgell (Catalunya, s X - 1035) Vescomte d'Urgell. Documentat des del 981, hom ignora si és descendent d'un vescomte Mallol i del seu fill Simplici, que se situen a l'Urgell devers la meitat del s X. L'any 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guillem i Alapont, Ramon (Catarroja, Horta, 2/jun/1959 - ) Poeta, narrador i assagista. Ha publicat diverses obres de poesia, de narració i infantils, algunes de les quals han guanyat importants premis. Destaca sobretot en la seva faceta poètica, en què l'ofici de poeta és concebut com un rescat d'ombres en paisatges silenciosos i freds, d'imatgeria mortuòria. Cal fer-ne ressaltar, també, la contenció metafòrica i estructural, amb una reflexió sobre el fet poètic mateix, en sintonia amb les arrels simbolistes. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guillem i Buzaran, Joan (València, 1817 – Madrid, 1897) Escriptor i militar. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Publicà una Historia de la corte de Felipe III i moltes narracions d'ambient militar. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillem i de Suàrez, Antoni (Valls, Alt Camp, 1807 – 1861) Professor mercantil. Fou catedràtic de càlcul mercantil a Tarragona. Publicà alguns llibres de la seva especialitat. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guillem i Marco, Vicent (València, 1853 – 1913) Metge. Destacà pels seus estudis sobre botànica. Fou jardiner major del Jardí Botànic de València (1892). 44 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Guillem Ramon I de Bearn (Bearn, s XII – 1223) Vescomte montcadí de Bearn (1215-23). Fill dels vescomtes Guillem de Montcada i Maria I. Fou excomunicat pel fet d'haver donat mor a l'arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls (1194), oncle de la seva muller Guillema de Castellvell, amb la qual 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillema (Catalunya, s XI – s XII) Comtessa de Pallars Sobirà. De filiació desconeguda. Fou muller del comte Artau IV. El 1119 esdevingué regent de la seva néta la comtessa Guillema I. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillema I de Pallars Sobirà (Catalunya, s XIII - Vallbona de les Monges, Urgell, 1250) Comtessa del Pallars Sobirà (1199-1229). Filla de Bernat II. Es casà amb Guillem d'Erill i, més tard, amb Roger II de Coserans, a qui vengué el comtat perquè no havia tingut fills. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guillema de Bearn (França, s XIII – Catalunya ?, 1309) Baronessa de Montcada i de Castellví de Rosanes. Filla de Gastó VII de Bearn; es casà amb l'infant Pere d'Aragó (1291), del qual no tingué descendència. Aixó provocà que Jaume II de Catalunya-Aragó volgués apoderar-se dels seus territoris, però no ho aconseguí i passaren als comtes de Foix. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillema de Castellvell (Catalunya, s XII – Barcelona, 1228) Senyora de la baronia de Castellvell de Rosanes. Filla de Guillem V de Castellvell. Es casà amb Guillem Ramon I de Bearn. Més tard, i després d'haver-se divorciat, es casà de nou amb Eimeric III de Narbona (1202). 49 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillemó (Catalunya, s IX) Comte de Rasès. Fill de Berà, el primer comte de Barcelona. Segurament per venjar-se de la destitució del seu pare, secundà la revolta d'Aissó el 826-827, lluità contra l'autoritat de la corona franca. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillén i Balmes, Ramon (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1953 - ) Artista plàstic. Estudià a la Llotja de Barcelona (1973-78). Des del 1989 fou professor de l'Escola Massana. Ha estat vinculat al col·lectiu d'artistes USQUAM. La seva obra és desenvolupa dins l'àmbit escultòric, són inventaris d'objectes quotidians descontextualitzats, com els Objets Trouvés, com els mostrats a la Galeria des Archives de París (1992), o els 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guillén de Mazón, Antoni (País Valencià, s XIX) Clergue. Adscrit al liberalisme, dirigí després del 1820 els periòdics de Barcelona "Diario Constitucional" i "Indicador Catalán", i hi publicà llargs articles sobre qüestions religioses. L'any 1823 fou expulsat de Barcelona i portat pres a França. Participà, també, en diversos projectes de traducció de la Bíblia al castellà. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillén i Garcia, Guillem J. (Barcelona, 1845 – 1918) Enginyer industrial. Dirigí revistes especialitzades. Publicà bon nombre d'obres de divulgació científica com: La malvasía de Sitges, su historia, la vid, cultivos... (1886), Productos obtenidos de la naranja (1871), El olivo, la aceituna y el aceite (1902), etc. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guillén i Piedemonti, Heliodor (Alacant, 1864 – 1940) Pintor. Era deixeble, a Madrid, del paisatgista Castro Plasencia. Sobresortí com a paisatgista i també conreà el quadre de gènere. Gran part de la seva obra es conserva a Alacant, on fou molt considerat professionalment. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guillén i Tato, Juli (Alacant, 1897 – Madrid, 1972) Militar i historiador. Contraalmirall de l'armada. Fou director del Museu Naval i de l'Instituto Histórico de la Marina i secretari de l'Academia de la Historia. Entre altres obres, publicà Cartografía marítima española (1931), La náutica española del siglo XVII (1935), El primer viaje de Cristóbal Colón (1943) i Els camins dels catalanismes en la parla marinera de Castella (1971). 56 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Guillén i Zambrano, Joan Josep (Fuente del Maestre, Extremadura, 1947 - ) Dibuixant, escenògraf i pintor. Establert a Manlleu. Assidu col·laborador amb dibuixos (sobretot de caire polític) en diaris i revistes. Professor d'escenografia de l'Institut del Teatre de Barcelona, ha col·laborat en diversos grups teatrals i ha 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillén-Garcia i Gómez, Josep Maria de (Barcelona, 1885 – 1972) Enginyer. Experimentà amb la telegrafia sense fils des del 1914. Director de "Radiosola" (1923-24), promogué la primera demostració radiofònica a Barcelona (1923). Creà l'Asociación Nacional de Radiodifusión i fou el fundador tècnic de Ràdio Barcelona (1923). Amb Camille Lemoine i Francisco Elías Riquelme fundà a Barcelona els primers estudis cinematogràfics sonors de l'estat espanyol, els Orphea Films (1932). Dirigí la "Revista Electrotécnica" de Barcelona (1931-71). 58 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Guillera, congost de la (Rodes / Vinçà, Conflent) Congost, al límit dels dos municipis, dit també gorja de la Bau, per on la Tet travessa els contraforts dels Aspres. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guilló (País Valencià, s XVII - s XVIII) Família de pintors, iniciada per Agustí Guilló. 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guilló, Agustí (País Valencià, s XVII) Pintor. Fou el primer de la família d'artistes. Treballà en la decoració mural de la capella del Sant Crist de la Llum, al convent de Sant Domènec de València. Fou pare d'Eugeni, Florenci i Vicent. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guilló, Eugeni (València, s XVII - s XVIII) Pintor. Fill d'Agustí i germà de Florenci i de Vicent. Junt amb aquest darrer decorà la nau de l'església dels Sants Joans de València, la volta de la qual fou pintada per Palomino. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guilló, Vicent (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1660 – València, 1698) Pintor. Fill d'Agustí i germà d'Eugeni i Florenci. Fou el membre més destacat d'aquesta família de pintors. També fou gravador. Obres seves són: L'Adoració dels Reis (1690), a l'hospital de Santa Tecla de Tarragona, i un gravat que reprodueix el Jesucrist ressuscitat de Claudio Coello. Amb la col·laboració del seu germà Eugeni decorà la nau de l'església dels Sants Joans de València. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guillot i Almonacid, Vicent (València, 1842 – s XIX) Periodista i polític. Propugnador de la Renaixença a València. Publicà els setmanaris festius, en català i castellà, "El Gall" (1868) i "La Bomba" (1870-73), i el diari "Carracuca" (1877). Col·laborà en altres publicacions, com "Valencia Ilustrada" (1877) i "El Bou Solt" (1877). 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guilmon (Girona, s X - Barcelona, 985) Ciutadà. L'any 985, amenaçada Barcelona per la terrible expedició d'al-Mansur, Borrell II demanà socors a Girona, on es formà una host de la qual devia formar part Guilmon, i que manava el vescomte gironí Guanadalgaud. En l'atac sarraí contra Barcelona Guilmon caigué presoner, i fou mort després, d'un cop d'espasa. N'ha restat el testament sacramental. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guiló, coma de (Lladorre, Pallars Sobirà) Coma (2.330 m alt) de la vall de Cardós (o d'Aguiló), al vessant meridional del port d'Aulus i del port de Guiló (2.380 m alt); el pic de Trespuntes i el cap de Guiló (2.318 m) la dominen pel nord-est. És drenada pel riu de Guiló, emissari dels estanys de Guiló, que aflueix a 69 CATALUNYA - MUNICIPI
70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guils del Cantó (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Poble (1.407 m alt), situat al vessant esquerre del riu de Guils, al vessant meridional de la serra de Sant Magí. La parròquia de Sant Fructuós és esmentada ja el 839. El lloc formà part del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellbó. Formà municipi independent fins el 1920 en què fou incorporat al de Castellbó, que el 1970 ho fou al de Montferrer de Segre. L'antic terme comprenia, a més, els pobles de Solans i de Vila-rubla. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guim, Joan Baptista (Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1804 - Besançon, França, 1882) Doctor en dret. Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d'aquesta universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines. El 1840 passà a residir a França. Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica, un compendi de geografia, etc. Dirigí també l'obra Memoria de los virreyes del Perú. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - MUNICIPI
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guimerà, Bernat de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Prestà grans serveis a Sardenya. En 1337, compromès amb la sarda Violant d'Òria, fou designat governador del districte de Logudor. Ja hi havia manat les guarnicions durant la campanya reial de 1354-55, empresa per Pere III contra els rebels Arbòrea. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guimerà, Bernat de (Catalunya, s XV) Cavaller. Prengué partit per la Generalitat a la guerra contra Joan II, en oposició als Guimerà de Ciutadilla. Fou veguer de Barcelona. En 1462 era un dels qui juraren la sobirania reconeguda al rei de Castella, que aquest no voldria assumir. 76 CATALUNYA - HISTÒRIA
77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guimerà, Felip (València, s XVI – 1617) Eclesiàstic i historiador. Mercenari, fou mestre general de l'orde en els anys 1609-17. Intervingué en l'expulsió dels moriscs de València l'any 1610. Consagrat bisbe de Jaca (1616), morí abans de prendre possessió de la diòcesi. Com a historiador escriví Historia de la orden de la Merced (1591) i Vida y muerte de Pedro Nolasco (1610). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guimerà, Guerau de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. En 1396-97 fou un dels més destacats defensors del país contra la invasió del comte de Foix, que pretenia succeir al rei Joan I, mort aleshores. Serví llavors a l'Urgell i també al Pallars, amb les forces que cobriren els passos per aquella part i impediren que els travessessin els grans reforços que havien d'entrar per aquell punt i unir-se a les tropes del comte. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guimerà, Guerau de (Catalunya, s XV) Cavaller. Senyor de Ciutadilla. Formà al bàndol reialista en esclatar la guerra contra Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guimerà, Jaspert de (Catalunya, s XIV – s XV) Noble. Era senyor de Ciutadilla. El 1409 combaté a Sardenya, durant la campanya en què fou obtinguda la gran victòria de Sanluri, seguida als pocs dies per la malaurada mort de Martí el Jove. Pel nov/1409 tornà a Catalunya com a missatger, duent una lletra del capità general a l'illa, Pere Torrelles, per al rei Martí l'Humà. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guimerà, Joan de (Catalunya, s XVI - Poblet, Conca de Barberà, 4/gen/1583) LI Abat perpetu de Poblet (1564-83) Successor de Pere Bouqués. Entre altres obres féu continuar el sobreclaustre i esculpir una creu de pedra, avui situada a la plaça del monestir. El 1570 donà ordinacions al Vilosell. Fundà el 1586 el col·legi de Sant Bernat a l'estudi provincial de Lleida, per als monjos de Poblet.. Estudià la realització d'un canal del Segre per regar l'Urgell. Felip II aprovà el projecte i li n'encomanà la direcció, el 1577. Els poders del nomenament es perderen a Barcelona. El canal d'Urgell sofrí així un retard de tres segles. Fou enterrat a la capella del Sant Sepulcre i succeït per Ferran Oliver i de Boteller. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guimerà, Magí (Valls, Alt Camp, s XVII – s XVIII) Escultor. Documentat del 1686 al 1735. Féu amb S. Pere Arnau i Francesc Grau el retaule de la confraria dels pagesos de Valls (1691-93), mentre feia també el de la dels corders (1692). Treballà a Poblet (1692). Fou autor del primer projecte per a l'església de la Mare de Déu del Lledó del convent de caputxins de Valls (1720) i del retaule de l'oratori de la casa de la vila de Valls (1731). El 1727 era regidor de l'ajuntament de Valls. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guimerà, Manuel de (Catalunya, s XV) Cavaller. Caigué presoner junt amb Alfons IV el Magnànim a la batalla naval de Ponza (1435). 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guimerà i d'Abella, Guillem de (Ciutadilla, Urgell, s XIV - Barberà de la Conca, Conca de Barberà, 1396) Gran prior de Catalunya de l'orde de l'Hospital. Comanador de la batllia d'Amposta (1333), de la de Villel (1335), de Montsó (1337), d'Horta (1349), procurador dels frares de la castellania d'Amposta davant el mestre de Rodes (vers el 1351), comanador de Tortosa i de Granyena (1359-66), fins que el 1366 canvià la 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guimerà i de Tamarit, Ramon de (Catalunya, v 1584 – 1653) Baró d'Abella, senyor de Ciutadilla i Sant Romà. Fou figura destacada del bàndol dels nyerros. En 1639 assistí al setge de Salses. En desertà, la qual cosa li valgué una acusació del virrei, comte de Santa Coloma. En 1640, durant el període inicial de la Guerra de Separació, fou un dels primers caps militars de les incipients forces armades. Guarní la vila de Xerta, però no pogué evitar-ne la caiguda davant forces molt superiors. Poc després fou delegat de la Generalitat a la conferència de Ceret, celebrada entre catalans i francesos, per decidir la intervenció bèl·lica d'aquests. Col·laboraria amb les autoritats franceses, especialment amb d'Argenson. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guimons (les Piles de Gaià, Conca de Barberà) Veure> Guialmons. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guinardó, el (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat, entre els de Gràcia, Horta i Sant Martí de Provençals, situat al vessant est de la muntanya Pelada. Es formà a la fi del s XIX al voltant d'un antic mas que li donà el nom. Constituït, en un principi, per cases unifamiliars i de pisos, ha sofert importants canvis, tant per obres d'urbanització com d'infraestructura: obres de prolongació del metro a Fabra i Puig i de la ronda del Mig. La via principal és la rambla de Volart, i una part del sector més muntanyós està ocupada pel parc del Guinardó. Forma part del districte VII de la ciutat, anomenat d'Horta-Guinardó. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guinart, Roc Veure> Rocaguinarda, Perot. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guinart i Candelich, Francesc (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1888 – Barcelona, 1974) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha destacat com a paisatgista i com a pintor d'escenes populars catalanes. Del 1936 al 1948 residí a l'Argentina, on tingué bons èxits. També viatjà per Amèrica. Hi ha obres seves a diversos museus americans. El 1967, en ocasió dels seus cinquanta anys com a expositor, presentà a Barcelona, amb bon èxit, una mostra de les seves produccions. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guinart i Castellà, Miquel (Barcelona, 1895 – Montpeller, França, 1987) Periodista i polític. Militant de la Unió Catalanista, president de propaganda del CADCI, vicepresident de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i director de "La Veu de Sant Martí" (1925-30). El 1932 fou elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya. Exiliat des del 1939, fou membre organitzador dels jocs florals de la llengua 93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Guinavera, talaia de na (Andratx, Mallorca Occidental) Veure> Pòpia de sa Dragonera, sa. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guinedilda (o Guinedell) (Catalunya, s IX - 899 ?) Comtessa de Cerdanya, Urgell, Barcelona, Girona i Osona. Muller del comte Guifré I de Barcelona (el Pelós). Almenys a partir de l'any 885 usà el títol de comtessa. Tingué una participació notable en les fundacions eclesiàstiques empreses al seu temps per tal d'accelerar la repoblació d'Osona, Bages, el Berguedà i el Ripollès. Fills seus foren: Guifre II Borrell i Sunyer, comtes de Barcelona, Sunifred II, comte d'Urgell, Miró II, comte de Cerdanya, Radulf, bisbe d'Elna, Emma, abadessa de Sant Joan, i segurament també Xixilona, monja. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guines, Pere de (Artois, França, s XIV – Catalunya, s XIV) Escultor de cambra de Pere el Cerimoniós. Realitzà el sepulcre del pare d'aquest monarca, Alfons el Liberal, obra destinada a Saragossa (1337). L'any 1340 el rei Pere el designà a ell i al mestre Eloi escultors de les tombes reials de Poblet i, concretament, del seu propi sepulcre. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guineueta, la (Barcelona, Barcelonès) Barri (o Can Guineueta) de l'antic mun. de Sant Andreu de Palomar, al límit amb el d'Horta, construït prop de l'antiga masia de Can Guineueta. Afectat en part pel pla parcial del 1962, s'ha convertit en zona residencial urbana semiintensiva (500/600 h/ha), malgrat que el 1953 havia estat classificada com a ciutat jardí intensiva (200 h/ha). Dins el barri hi ha el parc de la (o de Can) Guineueta (1968). Entre la via Favència i la carretera Alta de les Roquetes hi havia el nucli de Can Guineueta Vell o la Guineueta Vella, conjunt no urbanitzat de cases d'una sola planta, sorgit els anys 1940, que foren expropiades durant els anys 1970 per a construir en aquell indret el polígon o barri de Canyelles. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA
98 CATALUNYA - MUNICIPI
99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guingueta de Berguedà, la (Guardiola de Berguedà, Berguedà) Caseria, situada a 500 m del nucli de població. 100 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guingueta i Jou, la (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Nom oficial de l'antic municipi de Jou en annexar-se, el 1971, els municipis d'Unarre i Escaló, i traslladar el cap dels municipi a la Guingueta d'Àneu. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guinjoan i Gispert, Joan (Riudoms, Baix Camp, 1931 – ) Compositor. Deixeble de C. Taltabull i de P. Wissmer a París. Fundador, juntament amb J. Pañella, del conjunt instrumental Diabolus in Musica (1965), menà una important activitat com a divulgador de la música contemporània, tant com a compositor i director d'orquestra com a conferenciant i crític. Entre les seves obres són dignes d'esment: Miniatures (1966), Fragment (1969), Tres peces per a clarinet sol (1970), Bitemàtic (1973), Ab origine (1974), Tensió-Relax (1974), Dígraf (1976), El diari (1977), Jondo (1979), Puzzle (1979), Música per a violoncel i orquestra (1980), Au revoir Barroco (1981), Foc d'aucell (1982), Trama (1983), el ballet Cinc continents (1969) i l'opera Gaudí (1992). 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guinó i Boix, Ricard (Girona, 1890 - Antony, Illa de França, 1973) Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts barcelonina. Era deixeble d'Eusebi Arnau. Exposà a Girona i a Barcelona, i el 1910 se n'anà a París, on fou ajudant de Mallol i de Renoir, del qual fou l'autor material de moltes de les seves escultures. Després tornà a exposar diverses vegades a Barcelona i a Girona. La seva obra, d'una gran amplitud de composició, es mou dins una línia més aviat classicista. 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA - BIOGRAFIA
107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guinovart i Rubiella, Carles (Barcelona, 1941 - ) Compositor. Catedràtic d'harmonia i contrapunt al Conservatori Superior de Música de Barcelona, la seva obra està orientada vers la tècnica del contrapunt (Diaphonia) i una inclinació pel color instrumental (Amalgama). Ha compost música simfònica (Moviment simfònic, Simfonia, L'àngel de la mort), de cambra (Alquímia, Introducció i scherzo, Discantus, Trio, Quejío) i coral (Homenatge a J. Salvat-Papasseit, premi Enric Morera el 1979). Ha professat cursets de divulgació i ha exercit també com a crític musical. Ha escrit també un Concert per a piano i orquestra (1982) i Totem (1985) per a guitarra.
Anar a: [ Guille ] [ Guillem, P ] [ Guillem de ] [ Guillemo ] [ Guilo ] [ Guin ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Guillén, Fernando (
Guilleries, les
Guilleumas i Brosa, Rosalia
Guils de Cerdanya
Guingueta d'Àneu, la
Guingueta d'Ix, la
Guinovart i Bertran, Josep