|
|
|
Anar a: [ Alz ] [ Alzira ] [ Amar ] [ Amat d ] [ Amb ] [ Amen ] Per a un ésser humà, ser en contradicció és una norma, no pas una excepció. (Giorgio Nardone) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alzamora, Emili (Lleida, 22/mai/1973 - ) Motociclista. S'inicià en el món de les carreres de motocicletes a 17 anys quan guanyà el Criterium Solo Moto. El 1991 fou campió d'Espanya i d'Europa de 125 cc. Debutà al Mundial el 1994. El 1995 guanyà el seu primer Gran Premi al circuit Ëscar Gálvez de l'Argentina i quedà tercer al Mundial. La següent temporada aconseguí el quart lloc al Mundial de 125 cc. L'any 1998 participà en la cilindrada de 250 cc, però el 1999 tornà a la categoria del 125 cc, on es proclamà campió del món pilotant una Honda. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alzamora i Abreu, Cristòfor (Huelva, Andalusia, 1905 - ) Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1930, formà part del grup inicial del GATCPAC, participà a la reunió d'aquest moviment a Saragossa el 26/oct/1930 i a l'exposició de projectes de les Galeries Dalmau el 1929. Visquè a Barcelona, on exercí la seva professió. 3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alzina, Francesc Ignasi (Gandia, Safor, 1610 – Manila, Filipines, 1674) Missioner a les Filipines, entre els aborígens bisaies, durant trenta-cinc anys. S'esforçà per defensar-los dels abusos dels dominadors. Deixà manuscrita una Historia de las islas e indias de Bisayas (1668). També escriví un Tesoro de la lengua bisaya en que se ajustan casi 20 mil palabras. 5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Alzina, Joan (Muro, Mallorca, 1588 - Campos, Mallorca, 1646) Religiós franciscà. Tingué fama de sant i, a la fi del s XVII, fou obert un procés per estudiar els fonaments de les virtuts que li eren atribuïdes. 6 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Alzina, Joan (Perpinyà, 1768 - Vernet, Conflent, 1833) Impressor i llibreter de Perpinyà, on exercí també el professorat. El 1793 inicià els seus treballs com a impressor. Fundà "Le Roussillonnais", petit almanac de gran difusió, continuà la col·lecció de l'Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan. Vers 1811-12 s'establí a Barcelona formant part de la raó social J. Alzina i P. Barrera. A Perpinyà, encara, publicà les Poèsies de François Boher (1823) i imprimí la revista "Le Publicateur des Pyrénées- Orientales". 7 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Alzina, Joan Baptista (Perpinyà, 1803 – 1883) Impressor. Continuador de l'obra del seu pare Joan Alzina. Són conegudes més d'una seixantena d'impressions seves, entre elles la continuació de "Le Roussillonnais", fundat pel seu pare, la de l'Ordo diocesà anual, així com la de "Le Publicateur des Pyrénées-Orientales", fins a 8 CATALUNYA - HISTÒRIA Alzina, l' (Tortosa, Baix Ebre) Despoblat de l'antic terme, al sud de la serra de Cardó. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alzina, l' (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) Poble i nucli més important del municipi (958 m alt), situat en un coster, enfront del Montsec d'Ares. La seva església parroquial de la Santa Creu era, el s XIX, anexa de la de Moror. 10 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Alzina, mas de l' (Glorianes, Conflent) Masia i antic terme, a la capçalera de la riera de les Croses, al límit amb el Rosselló. El s XIV n'era senyor el prior de Marcèvol. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alzina, tossal de l' (Vandellòs, Baix Camp) Muntanya (695 m alt) que forma part de les serres del coll de Balaguer, situada al límit amb el terme de Tivissa (Ribera d'Ebre). 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alzina d'Alinyà, l' (Fígols i Alinyà, Alt Urgell) Llogaret (1.365 m alt), situat en un coster, a la dreta de la riera d'Alzina, prop del camí d'Alinyà a la vall de la Vansa. Es comunica amb Organyà per una carretera forestal que passa pel coll de Galliner i per Fígols d'Organyà. La seva església és agregada a la parròquia d'Alinyà. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alzina de Ribelles, l' (Vilanova de l'Aguda, Noguera) Poble (486 m alt), a 2 km a l'esquerra del Llobregós. És situat dins el sector del terme municipal que constituïa l'antiga baronia, i després municipi, de Ribelles, poble de la parròquia del qual depèn. 14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Alzina i Caules, Jaume (Maó, Menorca, 1899 – Barcelona, 1981) Economista i estadístic. Format a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de la Mancomunitat, estudià a la Universitat de Barcelona i fou cap del Servei d'Estudis Econòmics i del Servei Central d'Estadística de la Generalitat de Catalunya del 1933 al 1938. Del 1938 al 1942 residí a París, i en tornar a Barcelona ocupà càrrecs a diversos centres d'estudis econòmics. Va escriure, entre altres obres: L'economia de la Catalunya autònoma (1933), Els pressupostos de les corporacions públiques (1936), La població a Catalunya (1936), Els pressupostos municipals (1937) i Els moviments demogràfics i de població a Catalunya (1937). 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alzinar, l' (Font-rubí, Alt Penedès) Veïnat, situat a uns 4 km al nord de Guardiola de Font-rubí, cap del municipi, al vessant meridional de les serres de Clivellers i de Font-rubí. 17 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Alzines, coll de les (Tarerac, Conflent / Trevillac, Fenolleda) Pas de la carretera de Vinçà a Sornià, situat al límit dels dos termes municipals, a la serra que separa les aigües de la Tet i de l'Aglí. Es el límit natural entre les dues comarques. 18 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alzira, governació d' (País Valencià, 1707 - 1833) Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d'Alzira. Comprenia la Ribera, excepte la vall Farta i Sallent de Xàtiva, que eren de la governació de Montesa, i l'Énova, Sant Joan de l'Énova, Rafelguaraf, Manuel, la Pobla Llarga i Castelló de la Ribera, que pertanyien a la de Xàtiva; en canvi, Iàtova, Macastre i Alboraig, de la Foia de Bunyol, i Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparell, de l'Horta, eren compreses en aquesta mateixa governació. Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alzira, mestre d' (País Valencià, s XVI) Pintor anònim de l'escola de València. Realitzà el retaule d'Alzira (1527) i se li atribueix el tríptic de la Magdalena (Museu Diocesà de València). El seu estil està relacionat amb el del mestre de Sixena. 21 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alzira, sèquia reial d' (Ribera Alta) Nom antic de la sèquia reial del Xúquer. 22 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Alzira, vescomtat d' (País Valencià) Títol concedit el 1865 a Clementina de Roncali y Díaz de Reguero, filla del comte d'Alcoi. A la seva mort passà a la família Bertodano. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alzueta i Montalà, Miquel (Barcelona, 23/set/1956 - ) Poeta, periodista i editor. Ha publicat els llibres de poemes Amb un paper i un llapis (1979), Fulls i hores (1981), Quinze poemes d'abril (1982), Absència (1982) i L'eterna conversa (1983). Ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació com a especialista en temes culturals. Com a editor de l'Editorial Columna ha introduït en català autors forans contemporanis. Ha estat també director literari del Cercle de Lectors. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Amade, Joan (Ceret, Vallespir, 1878 – 1949) Erudit, poeta i narrador. Fundà un grup de Cantaires Catalans, la Societat d'Estudis Catalans (1907) i la "Revue Catalane" (1907-21). Professor de llengua i literatura espanyola a Montpeller. Estudia els factors, les influències i el desenvolupament del moviment renaixentista català al s. XIX, i publicà les obres Origines et premières manifestations de la renaissance litteràire en Catalogne (1924), tesi doctoral, i Mélanges de Folklore (1935). Poeta en francès i en català; en aquesta última llengua va publicar L'oliveda (1934). Fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1945. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Amadeu I d'Espanya (o Amadeu de Savoia) (Torí, Itàlia, 1845 – 1890) Rei d'Espanya (1871-73). Fill segon de Víctor Manuel II d'Itàlia. Atacat per carlins, alfonsins, republicans i organitzacions obreres, només comptà amb el suport del partit progressista. El 1872, els problemes encara s'agreujaren més (insurrecció 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amadeu i Grau, Ramon (Barcelona, 1745 – 1821) Escultor. Artísticament representa el trànsit entre el darrer barroc i el rococó, encara que les seves primeres imatges deixaven sentir la influència del neoclàssic (estàtues d'apostols conservades a Montserrat). El seu primer mestre fou l'arquitecte i escultor Pere Costa; després passà, l'any 1761, a Valls, al taller de Lluís Bonifàs, on cultivà el sentit artesà de l'escultura. L'any 1770 ingressà al col·legi d'arquitectes, escultors i tallistes, i el 1778 presentà un baix relleu a l'Acadèmia de San Fernando que li valgué el nomenament d'acadèmic numerari. Des del punt de vista estilístic, la seva obra acusa tres estils: barroc (Sant Joaquim i Santa Anna de l'església de la Mercè, Sant Bru de l'església de Sant Jaume, Sant Agustí i Santa Eulàlia de l'església de Santa Anna, totes a Barcelona); francament acadèmic (sèrie de Sant Josep Oriol, La Verge dels Desamparats de l'església del Pi), i el d'una obra més original i realista, representada per les figures de pessebre i la sèrie de Santa Anna i la Verge. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amado i Bernadet, Ramon (Barcelona, 1844 – 1888) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, completà els seus estudis a Madrid (1864) i Roma (1865). Conreà la pintura de paisatges i composicions de tema històric i popular. Es distingí per les seves aquarel·les i litografies. Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de Girona i al Museu d'Art Modern de Barcelona. 30 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Amador, Baltasar (Fraga, Baix Cinca, 1570 - d 1621) Jurista. Autor de treballs jurídics notables i assessor jurídic del justícia d'Aragó. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Amadòrio, l' (Marina Baixa) Altre nom del riu de Sella. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amalaric (Catalunya, 502 – Barcelona, 531) Rei visigot (526-531). Fill d'Alaric II i nét de Teodoric. En morir el seu pare (507), Teodoric regentà el regne visigòtic, un cop vençut Gesaleic, que l'havia usurpat, Amalaric començà a regnar el 526 i s'alià amb els francs després de casar-se amb Clotilde, filla de Clodoveu. Però la intransigència religiosa respecte a la seva dona provocà la guerra, i els francs el derrotaren; Amalaric va haver de fugir a Barcelona, on morí assassinat. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amalaric, Arnau d' (Llenguadoc, s XII - Fontfreda, Llenguadoc, 1225) Abat de Poblet (1196-98). Prelat llenguadocià que fou abat general de l'orde del Cister (1196). Com a legat del papa dirigí la croada contra els albigesos. Assistí a la batalla de les Navas de Tolosa i fou arquebisbe de Narbona (1212). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amalric, Martirià (Olot, Garrotxa, s XV - Catalunya, s XV) Notari. Fou un destacat síndic dels remences. Amargat per l'actitud de Ferran II el Catòlic, es negà a entrevistar-s'hi, tot i haver estat designat com a delegat, pel mateix rei, dels interessos de la pagesia afectada (1486). 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amanieu de Sescars (Catalunya ?, s XIII) Trobador. Probablement català, de qui són conservades dues epístoles amoroses i dues llargues composicions en versos de sis síl·labes, Ensenhament del scudier i Ensenhament de la donzela, on dóna consell de bon comportament, particularment interessants com a documents de la vida quotidiana de l'època. 37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Amarga, font (Xàtiva, Costera) Veure> la Font Amarga. 39 CATALUNYA - HISTÒRIA Amargós, torre d' (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) Antiga torre que ha donat nom al poble de la Torre d'Amargós. 40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Amariedo, pic d' (Areny de Noguera, Ribagorça) Pic (1.793 m alt) de la serra del Cis, a la capçalera de la Valira de Cornudella. És el cim més alt de la serralada que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i de l'Isàvena, al sud de la muntanyeta de Denui. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat (Tarragona, s VII – Sens, França, 690) Sant i bisbe de Sens. L'església en celebra la diada el 13/set. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat (Catalunya, s X - v 1035) Vescomte de Girona (v1019-v1035). Podria ésser hereu d'un Gausfred, senyor del castell de Cabrera (1017). En tot cas, el fill d'Amat, Guerau, casat amb Ermessenda, ja es titula de Cabrera. Amat seria, doncs, el cap d'estirp de la casa de Cabrera, de la d'Àger i de la segona dinastia dels comtes d'Urgell. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Andreu (Barcelona, s XIX) Sainetista. Desenrotllà les seves activitats a Barcelona i escriví també peces curtes per al teatre d'ombres xineses, l'argument de les quals s'inspirava sovint en temes d'arrels populars. Bé que les primeres edicions dels seus sainets no van signades i que a les reedicions posteriors el 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Antoni (Catalunya, s XV) Jurista. Va assistir a les Corts de 1438 en col·laboració amb els diputats de Catalunya. Després del 1450 escriví un Repertorium iuris praecipue Barcinonensis..., en què aplegà alfabèticament tota una sèrie de matèries jurídiques. Fou advocat de la generalitat de Catalunya. Redactà, conjuntament amb altres juristes, un dictamen sobre An in Principatu possint duo locumtenentes Regni creari. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Bartomeu (Barcelona, s XVIII – Madrid, 1850) Militar i escriptor. Participà en la guerra contra Napoleó. El 1810 es retirà a Cadis. Fou professor a les acadèmies militars de Cadis (1811-14) i Alcalà (1814-22) i més tard director del Colegio General Militar projectat per ell el 1841. És autor de diversos tractats sobre formació militar i sobre sistemes de fortificació, entre els quals Rápida ojeada sobre las fortificaciones de Barcelona desde Felipe V hasta nuestros días (1827), d'una Memoria sobre el canal de Amposta i d'unes apuntacions d'un diari dels setges de Girona dels anys 1808 i 1809. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Elderic (Orís, Osona, s XI - Catalunya, 1058) Primer senescal dels comtes de Barcelona. Entrà al servei de la comtessa Ermessenda, abans del 1037. Intervingué en diversos judicis de la cort comtal i ajudà Ermessenda en el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona. 108 MÓN - HISTÒRIA Amat, illa d' (Tahití, Polinèsia, 1772 - 1776) Nom amb fou denominada l'illa en passar al domini hispànic a conseqüència de l'expedició promoguda pel virrei del Perú, Manuel d'Amat i de Junyent. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Joan Carles (Monistrol de Montserrat, Bages, 1572 – 1640) Escriptor i metge a València i després al monestir de Montserrat. Escriví diverses obres mèdiques que van adquirir popularitat: Fructus medicinae (1623), Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza. També va escriure Quatre-cents aforismes catalans (1636), que s'utilitzà durant molts anys per la lectura en les escoles, i Guitarra española i vandola, primer tractat sobre el tema. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Josep (Sabadell, Vallès Occidental, s XVII – Catalunya, 1755) Frare carmelità. Fou prior en 1709. Deixà diversos escrits. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Josep (Barcelona, 1843 – 1911) Pintor. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Josep d' (Barcelona, s XVII - Perpinyà ?, s XVII) Noble. Destacà com a militar a la guerra de Separació. En 1641 es trobava al front d'una companyia per la part de Lleida, a les ordres del mariscal La Mothe. El 6/nov/1641, entre Alguaire i Almenar, inicià amb els seus homes els atacs per l'esquerra contra les forces de Vicente de la Maura, que assetjaven Almenar. L'operació culminà dos dies després amb l'alçament del setge, així com la desfeta de la reraguarda dels invasors i foren perseguits fins a prop de Tamarit de Llitera. En 1647, per ordre del despòtic 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat, Victorià (Barcelona, s XIX - Catalunya, s XIX) Eclesiàstic de la primera meitat del segle. Guanyà una gran fama com a predicador. Publicà un Ordinari de la Setmana Santa, editat en 1841. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat de Palou i Pont, Jaume (Sabadell, Vallès Occidental, 1753 – Sevilla, Andalusia, 1819) Economista, pintor i comerciant. Exercí de pintor durant els primers anys de la seva vida. Com a comerciant introduí millores tècniques en els teixits i intentà la penetració al mercat interior peninsular. Com a escriptor proporcionà materials, fins i tot elaborats, al seu germà Fèlix i a Francisco de Zamora per a llurs treballs econòmics. La seva obra pròpia és curta; hi destaca l'opuscle Observaciones de un comerciante (1789), escrit contra les opinions de Cabarrús, desfavorables per a la indústria catalana, el qual hagué de rectificar. En 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat de Planella i Despalau, Francesc (Catalunya, s XVII – s XVIII) Noble. Fou capità de la Coronela de Barcelona en 1697, durant el setge de les forces franceses del mariscal Vendôme. En 1704 conspirà ja a favor de la vinguda de Carles d'Àustria. Es passà aleshores als aliats que intentaren retre Barcelona, i anà a servir el rei Carles. Aquest li donà el càrrec de Correu Major del Principat. A les Corts de 1705-06 fou nomenat comte de Castellar. En 1712 assessorà i acompanyà el comte d'Assumar per a l'evacuació de les tropes portugueses que es trobaven al país. Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14. Els borbons li confiscaren els béns i cremaren el seu títol nobiliari. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat de Planella i Despalau, Josep d' (Barcelona, 1670 – 1715) Primer marquès de Castellbell. Participà en la defensa de Barcelona com a capità de la coronela el 1697, fet que, ensems amb la seva adhesió a Felip V, li valgué la concessió del títol de marquès. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia dels Desconfiats (1700), i com a secretari d'aquesta corporació, s'encarregà de l'edició de Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II (1701), col·lecció poètica a la qual aportà també la seva col·laboració, en català i castellà. Fou el pare de Manuel d'Amat i de Junyent i l'avi de Rafael d'Amat i de Cortada. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat Eneas (Catalunya, s XI) Magnat. Fou un dels assistents a l'assemblea en què fou decidida la reducció del nucli inicial dels Usatges de Barcelona, i cortesà influent del temps de Ramon Berenguer I. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat i de Bosch, Gispert d' (Catalunya, s XVII - Barcelona ?, 1646) Frare benedictí. En 1644 era abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Havent estat elegit Diputat Eclesiàstic el 22/jul/1644, fou, com a tal, president de la Generalitat, en moments ben difícils de la guerra de Separació. Irritat contra les arbitrarietats dels aliats francesos, protestà repetidament. Acusat de prendre part en una conspiració, fou empresonat, amb gran escàndol, el 18/mar/1646, per ordre del virrei francès. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat i de Cortada, Feliu d' (Barcelona, 1754 – 1834) Científic. Era de família noble. Després de professar a l'escola d'enginyers de Barcelona, fou el primer membre elegit numerari de l'Acadèmia de Ciències i Arts de la mateixa ciutat (1772), institució en la qual ocupà els càrrecs de tresorer i de secretari interí, així com de cursor i director de la secció d'àlgebra i geometria. Contribuí a les tasques de l'acadèmia, especialment amb una memòria sobre les qualitats i la resistència de les fustes del país. Ocupà també càrrecs polítics i administratius, així a Barcelona, on fou regidor i síndic general, com a Madrid, a la secretaria d'estat, i fou enviat en missió a l'estranger. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat i de Lentisclar, Feliu d' (Catalunya, s XVII – Barcelona, 1749) Historiador. Baró de Sant Miquel de Castellar. Fou arxiver de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual oferí acolliment al seu palau del carrer de Montcada. Redactà treballs històrics, especialment dedicats als primers períodes medievals i a les relacions amb els estats àrabs, i cultiva la poesia. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat i Espasa, Frederic Veure> Amat i Noguera, Frederic. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat i Noguera, Frederic (Catalunya, 1952 - ) Artista. Féu estudis d'arquitectura i d'escenografia a Barcelona. S'inicià com a dibuixant però aviat s'interessà pels aspectes plàstics de la materia. Conreà un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l'ús de materials tèxtils. Treballà durant un temps a Mèxic i resultà molt influït per l'art propi dels indígenes. Són característiques les seves entonacions càlides. D'ençà del 1980 residí a Nova York. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat i Pagès, Gabriel (Barcelona, 1899 – 1984) Aquarel·lista i arquitecte. Estudià a l'Escola d'Arquitectura i a la de Belles Arts de Barcelona. S'ha distingit sobretot com a aquarel·lista. Conreà la pintura de paisatges marítims i urbans, i el retrat. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat i Pagès, Josep (Barcelona, 1901 - 1991) Pintor i dibuixant. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, completà els estudis a París. Conreà el paisatge urbà, amb un estil de gran riquesa cromàtica i pinzellada impressionista. Es distingí també pels seus dibuixos, que publicà en setmanaris i revistes amb el pseudònim Fin. Té obres als museus d'Art Modern de Barcelona i Madrid. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat i Roses, Manuel (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1909 - ) Pintor. Conrea el paisatge en teles de proporcions reduïdes. 71 ALGUER - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amat-Piniella, Joaquim (Manresa, Bages, 1913 – Barcelona, 1974) Novel·lista. Publicà els retrats Ombres al calidoscopi (1933) i combaté en l'exèrcit republicà. Exiliat el 1939, fou internat al camp nazi de Mauthausen. Testimoni de primer ordre en llengua catalana d'aquella experiència infernal és la novel·la KL Reich (1963). Publicà altres obres, que reflecteixen d'altres moments de l'època o de la seva vida: El casino dels senyors (1956), Boda de solitaris (1957), La pau a casa (1959) i La ribera deserta (1966). 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amaya, Carme (Barcelona, 1913 - Begur, Baix Empordà, 1963) Bailaora. De família gitana, ha estat una de les personalitats més acusades del ball flamenc, des de l'any 1929, en que actuà a París. Recorregué el món amb diversos espectacles de dansa espanyola i intervingué en algunes pel·lícules, la darrera, Los tarantos (1962), de F. Rovira-Beleta. 74 CATALUNYA - HISTÒRIA Ambigans (Senan, Conca de Barberà) Antic priorat Sant Pere d'Ambigans, del monestir de Montserrat; sembla que era situat prop de Senan. 75 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Ambra (Pego, Marina Alta) Despoblat i antic castell, situats al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra de Bodoix. Despoblat amb l'expulsió dels moriscs, és actualment una masia. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ambròs i Fabregat, Pere (Reus, Baix Camp, 1855 – 1929) Obrer boter. El 1875 fou elegit president de la societat de boters de Reus. Prengué part en més de vint congressos obrers. L'any 1871 ingressà al partit republicà. El 1909 fou elegit regidor de l'ajuntament de Reus i reelegit el 1912. Dos anys més tard fou designat alcalde de la ciutat. 78 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Amélie-les-Bains (Banys d'Arles, Vallespir) Nom donat al municipi per l'administració francesa, en honor a la reina Maria Amàlia de Borbó, muller del rei de França Lluís Felip. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amell, Antoni (Barcelona, s XV – s XVI) Pintor. Fill de Bernat. Es troba documentat entre 1501 i 1529. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amell, Bernat (Catalunya, s XII – s XIII) Magnat. Gaudí de bona influència a la cort d'Alfons I el Cast, i més encara a la del seu successor Pere I el Catòlic, del qual fou amic íntim i fidel conseller. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amell, Bernat (Barcelona, s XV – s XVI) Pintor. Pare d'Antoni. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amell i Jordà, Manuel (Barcelona, 1843 – 1902) Pintor. Fou deixeble de Josep Serra i de l'Escola de Llotja de Barcelona. Sobresortí en la pintura de gènere i en els quadres de costums que presentà en nombroses exposicions a Girona, Barcelona, Madrid i París entre el 1866 i el 1893. Algunes obres seves es conserven a Olot, Girona, Barcelona i Madrid. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amell i Llopis, Joan (Barcelona, 1848 - 1885) Jurista. Col·laborà amb l'il·lustre jurisconsult Guillem Maria de Brocà a l'obra Instituciones de derecho civil catalán. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amell i Sans, Agustí (Sitges, Garraf, 1903 – Barcelona, 1983) Metge. Llicenciat i doctorat a Barcelona, professor adjunt de la Universitat Autònoma, redactor en cap dels "Annals de Medicina" i del "Butlletí de la Societat de Tisiologia", és autor d'un Atlas de radiología clínica de l'aparell respiratori (1932-35), de El cor dels pneumòpates i el pulmó dels cardiacs (1971) i molts altres treballs sobre patologia. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ameller, Joan (Barcelona, s XIX - Roma ?, Itàlia, s XIX) Escultor. Treballà part de la seva vida a Roma, on assolí bon prestigi. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ameller i Ros, Joan (Barcelona, s XVIII – s XIX) Farmacèutic, germà d'Ignasi Ametller i Ros. Publicà alguns estudis de farmàcia i de química. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amengual, Domènec (Illes Balears, 1660 - s XVII) Frare dominicà. Fou teòleg remarcable i bon estudiós de la filosofia tomista. 90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amengual, Esteve (Maó, Menorca, 1829 - Barcelona ?, s XIX) Navilier i escriptor. Capità de vaixell, visità diversos continents i, per últim, s'establí a Barcelona, on pertangué a la junta del Foment de la Producció Nacional i a la del port de Barcelona. Publicà els seus records del setge de Sebastopol (1859) i alguns opuscles sobre la indústria naval (1879-80) i sobre el port de Barcelona (1880-99). 91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amengual i Andreu, Bartomeu (Felanitx, Mallorca, 1866 – Barcelona, 1961) Periodista i advocat. Escriví a "La Vanguardia" i al "Diario de Barcelona" i col·laborà en nombroses publicacions de caire econòmic. Secretari de la Cambra de Comerç i Navegació (1902-57), fomentà la reforma de les Cambres i fundà la Societat d'Atracció de Forasters, de Barcelona (1907). 92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amengual i Domingo, Josep (Palma de Mallorca, 1944 - ) Submarinista. Un dels primers especialistes en pesca submarina. Des del 1963, en què guanyà per primer cop el campionat de les Balears, ha aconseguit, entre d'altres, el campionat d'Espanya (1968, 1971, 1972, 1973, 1975, 1976 i 1981), el d'Europa (1978 -Eivissa- i 1982 -Bulgària-) i el del món (1973 -Cadaqués-, 1981 -Brasil- i 1985). 93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amengual i Oliver, Jeroni (Palma de Mallorca, 1880 – 1946) Periodista i promotor teatral. Llicenciat en lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció de "La Almudaina", del qual periòdic fou propietari. Publicà treballs com De la Roqueta i El problema de la emigración en Mallorca (1905). Promotor d'una festa literària a València en honor de Teodor Llorente i, sobretot, del teatre regional mallorquí, estrenà alguns sainets com Un, dos, tres... sus i Tenda de calçat, ambdós publicats el 1935. 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amengual i Reus, Joan Josep (Mancor, Mallorca, 1796 - Illes Balears, 1876) Escriptor i filòleg. Doctorat en Dret (1817), visqué a Binissalem, d'on fou alcalde (1822). A Mallorca dirigí el "Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca", "Es Prat i sa Bufera" i, possiblement, "Es Deixondidor", per tal de difondre la seva ideologia liberal a l'illa. Oposat a la castellanització de l'illa proposada pels Amics del País, escriví una Gramàtica de la lengua mallorquina (1835) i un Nuevo diccionario mallorquín- castellano- latín (1858-78); el 1872 publicà una nova edició, ampliada, de la Gramática. Traduí F.M. Samaniego i altres clàssics castellans i és autor de Poesies mallorquines (1850) i de diversos assaigs sobre història local. 96 CATALUNYA - MUNICIPI
97 CATALUNYA - GEOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amer, Pere d' (Catalunya, s XIII – 1301) Religiós mercenari. Ocupà a Barcelona el càrrec de general de l'orde el 1262 i en publicà, dos anys després, les primeres constitucions, per les quals aquest orde es regí fins a la introducció dels mestres generals sacerdots. Conseller de Jaume I, fou enviat com a ambaixador a Castella i a Portugal. 99 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Amer, punta de n' (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Oriental) Cap de la costa, al seu damunt es troba l'antic castell de so n'Amer, construït a partir del 1617 sobre l'emplaçament d'una antiga fortalesa. 100 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amer i Omar, Miquel Victorià (Palma de Mallorca, 1824 – Barcelona, 1912) Poeta i bibliòfil. Col·laborà, entre altres publicacions, a "Lo Gai Saber", "La Renaixença" i "Calendari Català", i fou mantenidor dels primers Jocs Florals i d'altres de posteriors, en què aconseguí diversos premis el 1865 i el 1867. Publicà Poesies i edità Lo Gènesi de Scriptura, en la versió de Guillem Serra de 1451. Es casà amb la poetessa Victòria Penya. Aplegà un notable fons de bibliòfil que passà a l'Ateneu Barcelonès. 102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amer i Servera, Miquel (Manacor, Mallorca, 1847 – 1910) Metge per la universitat de València, exercí alguns anys a Manacor, però aviat es dedicà a la política local. Així, el 1870 creà, amb d'altres propietaris rurals, la revista "Unidad Católica" de Manacor, que lluità a favor de la Restauració; participà activament en la fundació de l'Ateneu (1875) i de la Capella de Manacor, etc. Emparentat amb la família Maura, deixà constància de la seva ideologia integrista a "L'Aurora" i a l'obra Dios y el Cosmos (1889), i de la seva afecció a la música en la Reforma de la música religiosa (1900), conjunt d'articles en defensa del gregorià i de la polifonia clàssica. 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA América Sánchez (Juan Carlos Pérez Sánchez) (Buenos Aires, Argentina, 29/mai/1939 - ) Fotògraf, il·lustrador i dissenyador gràfic. Fou professor a l'Escola Eina, de Barcelona, des del 1967. La seva creació artística és preferentment constituïda per fotomuntatges de caràcter irònic a partir dels quals ha definit allò que anomena Foto-grafic Art. 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Amèrigo i Aparici, Francesc Xavier (València, 1842 – Madrid, 1912) Pintor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles, de València, i de l'Academia de San Fernando, de Madrid, passà a Roma el 1865. Professor de l'escola d'arts i oficis de Madrid, practicà la pintura d'història i la de gènere, i féu moltes decoracions escenogràfiques per als teatres Martín i de La Princesa, a Madrid. Alguns dels seus quadres es troben al Museo de Arte Moderno de Madrid, a València (El saqueig de Roma, 1887) i a Jerez de la Frontera. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Amèrigo i Morales, Ramon (Alacant, 1807 – 1884) Pintor. Format a Alacant, a València i a Itàlia. Participà en exposicions de València (1845) i d'Alacant (1845 i 1860), amb retrats, paisatges, natures mortes i composicions de flors. Col·laborà en la col·lecció de litografies sobre quadres del Museu del Prado, dirigida per José de Madrazo. 107 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ames, farga de les (Reiners, Vallespir) Veure> la Farga de les Ames.
Anar a: [ Alz ] [ Alzira ] [ Amar ] [ Amat d ] [ Amb ] [ Amen ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Amat de Palou i Pont, Fèlix
Amat i de Cortada, Rafael d'
Amer, monestir d' (
