|
|
|
Anar a: [ Cong ] [ Congres O ] [ Conille ] [ Conr ] [ Consell de P ] [ Consell I ] Aquesta vida és un hospital on cada pacient està posseït pel desig de canviar de llit. (Charles Baudelaire) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Congost, el (Osona / Vallès Oriental) Riu (41 km), la més important de les dues branques originàries del Besós. Neix als espadats occidentals de la plana de Vic i corre en direcció nord-sud fins a l'aguabarreig amb el Mogent, a Montmeló. Drena el sector meridional de la comarca d'Osona i entra al Vallès Oriental, despres de travessar la Serralada Prelitoral, aprofitant la gran línia de falla que separa el massís del Montseny dels cingles de Bertí i formant el congost que li dóna nom. De cabal molt escàs, és de règim pluvial mediterrani, amb fortes minves d'estiu, i unes altres vegades provoca inundacions. La seva vall és una important via de comunicació que, enllaçant la ciutat de Barcelona amb el Pirineu, ha tingut un paper decisiu en l'evolució de la comarca d'Osona. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Congost, priorat del (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Altre nom de l'antic priorat de Cellers. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - POLÍTICA Congregació Claustral Tarraconense (Catalunya, s XII – s XIX) Congregació benedictina. Reuní els monestirs de monjos i monges d'hàbit negre de l'antiga província eclesiàstica Tarraconense. Fundada arran del concili IV del Laterà (1215), que obligà els monestirs benedictins a reunir-se en capítols generals per províncies eclesiàstiques, el capítol de la Tarraconense comprengué d'antuvi monestirs de Catalunya, Aragó, Navarra i la Rioja. Des del 1336, amb la creació de l'arquebisbat de Saragossa, es titulà Congregació Tarraconense i Cesaraugustana. L'adjectiu de claustral li fou donat el 1600 per tal de distingir-la de la dels Observants de Valladolid. Mentre que els monestirs masculins de Navarra i la Rioja se n'anaren separant fins al s XVI, bastants de catalans s'hi adheriren progressivament; els rossellonesos demanaren de formar-ne part el 1592. Una etapa de vida florent i expansiva, que durà del s XIII al XVI, fou seguida per un període de dificultats internes i externes els s XVI i XVII. S'extingí (eren només uns deu monestirs) amb l'exclaustració del 1835. Les compilacions més importants de les seves constitucions foren les de l'abat Pere Bosquet de Sant Cugat, redactades el 1361 i traduïdes aviat al català, les de Miquel Sella (1582), les del capítol del 1597 i les darreres, impresses el 1662. 6 CATALUNYA - POLÍTICA Congrés Catalanista, Primer (Barcelona, 1880) Assemblea celebrada per a fixar l'ideari catalanista. Hi participaren elements molt diversos: polítics del "Diari Català", castelaristes de "La Publicidad", elements de la "Gaceta de Cataluña", apolítics de "La Renaixença", literats de "Lo Gai Saber", amb un total d'uns 1.200 congressistes. Hi fou elegit president Valentí Almirall, del grup polític del "Diari Català", davant Albert de Quintana, presentat pels apolítics de "La Renaixença", que es retiraren del congrés. Els principals acords 7 CATALUNYA - POLÍTICA Congrés Catalanista, Segon (Barcelona, jun/1883) Assemblea convocada pel Centre Català. Hi participaren tots els grups catalanistes, inclosos els elements de "La Renaixença". Els afectes a la política centralista espanyola no hi acudiren. L'acord més important fou el de refusar qualsevol actuació política catalana dependent de partits generals espanyols. 8 PAÏSOS CATALANS - CULTURA
9 CATALUNYA - CULTURA Congrés de Jurisconsults Catalans, Primer (Barcelona, 1881) Assemblea. Celebrada arran de la formulació, per part del govern espanyol, d'un projecte de llei de bases del codi civil (1880), el qual representava una amenaça per a la conservació del dret civil català. Si bé al Congrés s'hi manifestaren sèries 10 CATALUNYA - POLÍTICA Congrés d'Higiene de Catalunya (Barcelona, jun/1906 - ) Reunió. Organitzada per l'Acadèmia d'Higiene de Catalunya. Fou el primer congrés mèdic en llengua catalana. El presidí Felip Proubasta, i August Pi i Sunyer en dirigí la comissió executiva. Constà de tres seccions: estudi sanitari de les comarques catalanes, malalties infeccioses i higiene social. Hi participaren 295 congressistes. 11 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Congrés d'Història del País Valencià, Primer (País Valencià, 14 al 18/abr/1971) Reunió científica organitzada per la Universitat de València i celebrada en aquesta ciutat, a Castelló de la Plana i a Alacant. Hi participaren prop de 700 congressistes, que tractaren, sovint en català, diferents aspectes històrics, geogràfics i historiogràfics del País Valencià en un conjunt de prop de 400 comunicacions. El congrès, coordinat per l'historiador Emili Giralt i Raventós com a secretari general, fou ocasió d'interessants actes culturals. 12 CATALUNYA - CULTURA Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Primer (Barcelona, 1906) Congrés. Celebrat amb l'objectiu de defensar i d'estudiar la llengua catalana. En fou promotor i president el filòleg mallorquí Antoni M. Alcover (iniciador del Diccionari català-valencià-balear). El congrés es dividí en tres seccions: la filologicohistòrica, la literària i la socialjurídica. S'hi van inscriure més de 3.000 congressistes, de formació heterogènia, units per l'amor a la llengua, i s'hi van presentar 61 comunicacions, entre els autors de les quals cal esmentar els estrangers B. Schädel, A. Morel-Fatio, R. Foulché-Delbosc, P.E. Guarnerio, J.-J. Saroïhandy i E. Vogel; el castellà R. Menéndez Pidal, i els 13 CATALUNYA - CULTURA Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Segon (Catalunya, 1986) Congrés. Presidit per Antoni M. Badia i Margarit. Es dividí en set seccions amb una seu particular per a cadascuna d'elles: normalització lingüística (Lleida), mitjans de comunicació i tecnologies (Perpinyà), sociologia (Girona), relació entre llengua i dret (Andorra), lingüística social (Illes Balears), ensenyament i llengua (Tarragona) i història de la llengua (València). 14 CATALUNYA - POLÍTICA Congrés Jurídic Català, Primer (Barcelona, 17/mai/1936) Assemblea convocada per iniciativa de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Fou inaugurat sota la presidència d'Amadeu Hurtado. Els objectius foren fixar l'abast de l'autonomia aconseguida amb l'Estatut del 1932 i establir criteris per procedir a la reforma del dret civil català i de la legislació obrera. Les actes de les sessions no van ésser publicades per culpa de la guerra civil. 15 CATALUNYA - POLÍTICA Congrés Jurídic Català, Segon (Catalunya, 19/oct/1971 - 18/nov/1971) Assemblea de juristes catalans celebrat a diverses localitats del Principat, per iniciativa de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i els col·legis d'advocats compresos dintre l'àrea de l'Audiència territorial de Barcelona. S'examinà l'aplicació de la Compilació del dret civil especial de Catalunya, l'estatut de la dona catalana, l'ús de la llengua catalana en tots els actes jurídics, la filiació, la paternitat i la creació d'un organisme legislatiu català. 16 CATALUNYA - POLÍTICA Congrés Litúrgic de Montserrat, Primer (Montserrat, Bages, 5/jul/1915 - 10/jul/1915) Congrés. Presidit per F. Ragonesi, nunci de la Santa Seu, i pels bisbes de Catalunya, en fou secretari Ll. Carreras. Els temes centrals versaren sobre la missa, i es van dividir les sessions en estudis històrics, ministeris 17 CATALUNYA - POLÍTICA Congrés Litúrgic de Montserrat, Segon (Montserrat, Bages, 5/jul/1965 - 10/jul/1965) Congrés celebrat en commemoració del cinquantenari del primer. Tingué com a objectiu l'estudi de la litúrgia del demà. Hi assistiren els bisbes de Sogorb-Castelló, Vic, Girona i Barcelona. Bé que no ha deixat una empremta tan forta com el primer, fou més científic. N'ha estat fruit la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics (1969). 18 CATALUNYA - POLÍTICA Congrés Litúrgic de Montserrat, Tercer (Montserrat, Bages, 25/jun/1990 - 29/jun/1990) Congrés convocat per l'episcopat català i l'abat de Montserrat, amb la finalitat de commemorar el 75è aniversari del primer Congrés i el 25è del segon. Estigué centrat en els temes: La litúrgia al cor de la vida cristiana i Balanç i perspectives de la reforma litúrgica a Catalunya. Hi assistiren uns 600 congressistes i comptà amb la presència de gairebé tots els bisbes catalans, com també del nunci i del cardenal prefecte de la congregació del culte diví. Hi hagué una obra prèvia de sensibilització a través d'enquestes i qüestionaris, i les tasques del congrés se centraren en les conferències generals i en les ponències i els debats de les seccions d'estudi. Foren aprovades unes conclusions, que no han tingut gaire repercussió. El 1992 hom n'edità les actes. 19 CATALUNYA - POLÍTICA Congrés Obrer Espanyol, Primer (Barcelona, 18/jun/1870 - 25/jun/1870) Assemblea celebrada per 89 delegats de diferents societats obreres de tot l'estat espanyol. Fou organitzada, segons una idea del grup internacionalista de Madrid, pels dirigents del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona i "La Federación". El congrés s'adherí a la I Internacional i determinà la construcció de la Federació Regional Espanyola de l'AIT. Hi foren presents tres tendències: bakuninista, sindicalista i cooperativista. Els primers i els segons s'uniren per afirmar la necessitat d'una acció sindical, minimitzar la importància del 20 CATALUNYA - POLÍTICA Congrés Universitari Català, Primer (Barcelona, 31/gen/1903 - 2/feb/1903) Assemblea celebrada per tractar de l'organització d'un ensenyament universitari català autònom. Actuà de president Jaume Algarra i Postius, que ja era secretari del comitè organitzador patrocinat per diverses entitats adscrites al naixent moviment catalanista. La ponència bàsica presentada pel Dr. Martí i Julià plantejava l'organització de la Universitat catalana. A les conclusions, s'afirmava que la Universitat de Barcelona havia d'ésser fonamentalment una Universitat catalana i era missió del govern de col·laborar a aquesta catalanització. Es proposà, també, que els professors numeraris no fossin nomenats pel sistema clàssic d'oposicions. Fruit del congrés foren els Estudis Universitaris Catalans. 21 CATALUNYA - CULTURA Congrés Universitari Català, Segon (Barcelona, 7/abr/1918 - 14/abr/1918) Assemblea. Malgrat els bons oficis del rector de la Universitat Dr. Carulla, aquest congrés es va veure obligat a celebrar les sessions a l'Ajuntament de Barcelona. Fou presidit per August Pi i Sunyer, i actuà de secretari Josep M. Batista i Roca, president de la comissió organitzadora, estudiant en aquell moment. Les conclusions del congrés, que serviren de base per al reglament de la futura Universitat Autònoma, poden resumir-se en: lliure elecció pels interessats de les autoritats acadèmiques, substitució del sistema d'oposicions, participació indirecta dels alumnes en el govern de la universitat, llibertat de les facultats per establir llurs plans d'estudi, autonomia acadèmica i docent i oficialització del català. El congrés creà una comissió que publicà l'any següent el Manifest dels universitaris, signat per 26 catedràtics. 22 CATALUNYA - CULTURA
23 CATALUNYA - CULTURA Congressos d'Arquitectes de Llengua Catalana (Barcelona, jul/1932 - Tarragona, oct/1935) Reunions organitzades per l'Associació d'Arquitectes de Catalunya els anys trenta. Al primer congrés (1932), presidit per Alexandre Soler i March i que aplegà 117 arquitectes de tots els Països Catalans, hom intentà d'establir els fonaments de les lleis que dins l'Estatut de Catalunya havien de regular l'urbanisme i l'habitació; hi destacaren les ponències de Rubió i Tudurí (Relacions entre les urbanitzacions locals i un pla regional o nacional), de Ricard Giralt i Casadesús (sobre la llei d'urbanisme i l'especulació dels terrenys a les ciutats) i de Ramon Puig-Gairalt (sobre barriades obreres). El segon congrés (1935), presidit per Amadeu Llopart i que aplegà 150 congressistes, amb assistència de diverses institucions artístiques i culturals catalanes, tingué un caire menys programàtic i polític, però seguí la mateixa temàtica; hi destacà la ponència de Puig-Gairalt (Possibles solucions de la crisi del ram de la construcció). 24 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Congressos de Metges de Llengua Catalana (Països Catalans, 1913 – 1932) Reunions professionals de metges. El primer congrés (Barcelona, jun/1913), que aplegà més de 500 participants, fou organitzat per l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d'una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d'uns temes recomanats. Hom creà l'Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s'ocupà des d'aleshores de convocar els congressos. El segon (Barcelona, jun/1917) fou presidit per Joan Freixas i Freixas. Hi foren tractades quatre ponències: règim alimentari, càncer, endocrinologia i anestèsies locals, i hom celebrà una exposició bibliogràfica, inventariada en una Bibliografia Medical de Catalunya. El tercer congrés (Tarragona, jun/1919), fou presidit... Segueix... 25 PAÏSOS CATALANS - CULTURA
26 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Congressos d'Història de la Corona d'Aragó (Països Catalans, 1908 - ) Reunions celebrades amb la finalitat d'estudiar la història de la corona catalano-aragonesa. El Primer congrés, celebrat a Barcelona (jun/1908), tractà del regnat de Jaume I; el Segon (Osca, abr/1920) s'ocupà d'història i arqueologia del s XII; el Tercer (València, jul/1923), del període 1276-1412; el Quart (Mallorca, set-oct/1955), dels regnats de Ferran I i Alfons el Magnànim; el Cinquè (Saragossa, oct/1952; celebrat abans que el quart), de Ferran II; el Sisè (Sardenya, des/1957), de les relacions a la Mediterrània als s XII-XVI; el Setè (Barcelona, oct/1962), d'Alfons el Cast i el cronista J. Zurita; el Vuitè (València, oct/1967), de les institucions socials i econòmiques de la corona; el Novè (Nàpols, abr/1973), de l'expansió mediterrània del 1416 al 1516; el Desè (Saragossa, 1978), dedicat a la història social i política del regnat de Jaume I; l'Onzè (Palerm, 25-30/abr/1982), sobre el tema de la societat al període de les vespres sicilianes (s XIII), i el Dotzè (Montpeller, 1985), sobre les relacions comercials entre la corona i el Llenguadoc, de 1204 a 1349. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conill (Pujalt, Anoia) Poble, prop del terme de Calonge de Segarra. De la seva església parroquial (Sant Vicenç) depèn la de Durfort. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA
29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conill (Àger, Noguera) Masia i antic poble, al vessant meridional del Montsec d'Ares, a l'esquerra del barranc de Colobar. Es despoblà pràcticament després de la pesta negra (1348). 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Conill, Bartomeu (Catalunya, s XV - Poblet, Conca de Barberà, 1458) XLI Abat de Poblet (9/feb/1437-1458) i metge. Havia estat almoiner de Martí el Jove i metge de la reina Blanca I de Navarra a Sicília, i, elegit abat, continua atenent els monjos malalts i els acollits a l'hospital de pobres de Poblet (li foren atribuïdes guaricions miraculoses). Féu edificar la capella de Sant Jordi (1443). Tingué especial cura de l'observança monàstica i de la defensa dels interessos materials del monestir. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Conill, Bernat (Catalunya, s XIV) Diplomàtic. El 1370 fou enviat a Atenes, amb Bernat del Rei, per la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III el Cerimoniós, per a prendre possessió nominal dels ducats d'Atenes i Neopàtria. Encara que aquesta missió tingué efectes bastant efímers, resultà important per a la sobirania efectiva de la corona catalano-aragonesa sobre aquells territoris. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Conill, Francesc (Barcelona, s XIV) Metge. Professor a la universitat de Montpeller, aconseguí de Carles II de Navarra, senyor de Montpeller, d'implantar-hi obligatòriament l'estudi pràctic de l'anatomia directament sobre el cos dels ajusticiats (1377). Metge de Joan I de Catalunya-Aragó, aquest li regalà, el 1387, una casa a Barcelona per haver-lo guarit. 33 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Conill, Lleó (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1872 - Vernet, Conflent, 1944) Botànic i mestre. President de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, féu importants estudis sobre la flora de la Catalunya Nord. Entre altres treballs publicà Les zones de vegetació al Canigó (1926), Observations sur la 34 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Conill, mas d'en (Bétera, Camp de Túria) Antiga possessió feudal (dita també mas del Baró), actualment masia, que centra una petita caseria. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conill, raval de (Tortosa, Baix Ebre) Veure> Bítem. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Conill i Montobbio, Bonaventura (Barcelona, 1876 – 1946) Arquitecte (1893) i dibuixant. Seguidor de Gaudí, sobresurten entre les seves obres la capella del Santíssim de l'església parroquial de Lloret de Mar (Selva), destruïda en 1936-39, uns panteons modernistes al cementiri d'aquesta mateixa població i la façana de la casa de la vila d'Hostalric. Posteriorment el seu estil esdevingué convencional. Com a dibuixant col·laborà activament a les pàgines de la revista humorística i política "Cu-Cut!". 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Conill i Montobbio, Víctor (Barcelona, 1886 – 1970) Metge. Catedràtic de ginecologia de les universitats de Santiago (1933) i Barcelona (1934). Dedicat principalment a l'estudi del càncer genital femení, fou el primer president de la Lliga Catalana contra el Càncer (1925). Entre els seus treballs es destaca el Tratado de ginecología y de técnica terapéutica ginecológica (1946). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Conill i Orriols, Jacint (Vic, Osona, 30/gen/1914 - 17/abr/1992) Pintor. De formació gairebé autodidacta. Ha exposat a Barcelona i a Madrid, amb bon èxit, i obtingut nombrosos premis. Destacà com a paisatgista. Té obres al Museu d'Art Modern de Barcelona, així com a bones col·leccions catalanes i americanes. 39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Conillera, sa (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Illa, una de les més extenses de l'arxipèlag de les Pitiüses. Entre el cap Blanc, al sud, i es Cavall, al nord, hi ha una distància de 2.125 m. El cap de s'Àguila avança a ponent. L'illa té un far i 68 m d'altitud màxima. És davant la badia de Portmany. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conilleres, les (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Caseria, dividida en els nuclis de la Conillera Grossa, al nord, i de la Conillera Petita, al sud. 42 CATALUNYA - HISTÒRIA Conilles (Mediona, Alt Penedès) Antic nom de la població. 43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Conills, illa des (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Illa (o illa Conillera) de l'arxipèlag de Cabrera (115 m alt; 1,5 km2). Les costes són baixes, excepte el penya-segat d'es Blanquet, a l'est, i el d'es Penyalar, a l'oest. A causa d'una falsa lectura d'un text de Plini hom cregué que Anníbal havia nascut a l'illa Tiquadra, identificada sense fonament amb aquesta illa, en la qual, a més, hom ha cregut que hi havia hagut un temple dedicat a Juno, a causa d'una mala lectura d'Estrabó feta per Joan Binimelis (s XVI). 44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Conills, illa des (Maó, Menorca) Veure> Rei, illa del. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conivella, serra de (Ripollès) Serra que separa el Pre-pirineu de la zona axial. És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga (2.035 m alt). Per l'est enllaça, per la portella d'Ogassa, amb l'alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l'interfluvi entre el Ter (vall de Sant Joan) i el Freser (vall de Ribes); pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç; al nord la limita el riu de Segadell, i a 46 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Conjunció (València, 1932 - 1933) Acord pres entre diversos partits polítics -entre els quals, a més d'altres grups menors, l'Agrupació Valencianista Republicana (posteriorment incorporada al Partit Valencianista d'Esquerra), el PSOE i el Partit Radical Socialista- a favor de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià, aprofitant la reacció "provincialista" del blasquisme (Partit d'Unió Republicana Autonomista) i de la Dreta Regional Valenciana. Les activitats promogudes per la Conjunció foren interrompudes a causa dels canvis polítics originats per les eleccions del 1933. 47 CATALUNYA - CULTURA Conjunt Català de Música Contemporània (Barcelona, 1968 - ) Grup instrumental. Promogut pels compositors catalans Joaquim Homs, Josep M. Mestres i Quadreny, Xavier Benguerel i Josep Soler. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Conomines, Pere de (Barcelona, v 1426 - d 1498) Polític. Conseller en cap en temps de Ferran el Catòlic. Fou autor, pels volts del 1483, d'un pla de redreç que tenia com a objectius principals la reducció del deute públic municipal, la reforma de la burocràcia municipal i l'augment dels ingressos del municipi mitjançant la participació de forans i eclesiàstics en les càrregues impositives. El pla fou aprovat pel Consell de Cent, però les pressions dels estaments privilegiats aconseguiren d'introduir-hi una esmena que el féu inaplicable (la posada en pràctica conjunta de totes les mesures). Tanmateix, aconseguí l'aprovació d'una reducció de salaris dels funcionaris municipals i la prorrogació dels impostos sobre la carn i el vi i, d'altra banda, el pla Conomines inspirà les "Ordinacions per al redreç" del 1491. 49 CATALUNYA - HISTÒRIA
50 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Conqueridor, el Sobrenom amb què és conegut el rei Jaume I de Catalunya-Aragó. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conques (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Vila (635 m alt) i antic municipi, incorporat el 1970 a l'actual, situat al peu del mont de Conques (697 m alt), a la dreta del riu de Gavet (anomenat també riu de Conques). L'església parroquial (Sant Miquel), edificada sobre la primitiva romànica, conserva el Sant Crist de Conques, imatge gòtica procedent de Covet. El castell de Conques, enrunat, és esmentat ja el 1055. Fou dels comtes de Barcelona (s XI) i dels d'Urgell, passà a la jurisdicció dels barons d'Orcau, els quals hi fundaren, vers el 1342, un convent de clarisses (Santa Maria de Conques), posat per l'infant Enric d'Aragó sota salvaguarda reial el 1483 i que Urbà VIII suprimí el 1624. En la guerra civil del 1936-39 hi hagué el front des del mar/1938 fins al gen/1939; la població restà molt destruïda. L'antic municipi comprenia, també, l'antic terme de Castelltallat, el santuari de les Esplugues i l'hostal de Jaume de l'Obac. 52 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Conques (Benasc, Alta Ribagorça) Antic terme, prop d'Ancilla, del qual eren senyors jurisdiccionals els Bardaixí. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Conques, Arnau de (País Valencià, s XIV – s XV) Jurista. Assolí un bon prestigi. Alguns dels representants del Parlament català tractaren que fos nomenat compromissari a Casp (1412), substituint Bonifaci Ferrer. L'intent no reeixí. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA
55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Conques i Garcia, Jeroni (Llucena, Alcalatén, 1518 - València, 1573/74) Humanista. Fill d'una família de mercaders, estudià lleis i cànons, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines, sempre a València. Rebé ordes menors i un benefici a la catedral. D'esperit lliure, atacà l'estil retòric de la predicació, la superficialitat d'algunes pràctiques religioses, i no s'estigué d'acusar de sàtrapes els inquisidors. Amic de Pere Joan Nunyes i de Gaspar de Centelles, sostingué amb aquest darrer una correspondència, entre el 1554 i el 1562, en castellà (amb expressions col·loquials en català i llatí), informant-lo de les novetats bibliogràfiques de París i Basilea i de les incidències de la pietat valenciana. A més, li proporcionà llibres, que feia dur de Lió, primordialment d'exegesi bíblics -Erasme, Robert Estienne, Isidoro Clario, Johannes... Segueix... 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Conquestes, marquesat de (Catalunya) Títol (o de Conquistas) concedit per Felip V el 1704 a Miquel de Cervelló i de Castellví, procurador reial de Sardenya. Ha passat als Jordan de Urríes. 113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Conquista, comte de la (País Valencià) Veure> Vasco y Vargas, Rafael (títol nobiliari amb què és conegut el capità general de València). 57 ILLES BALEARS - CULTURA Conquista, festa de la (Palma de Mallorca) Commemoració anual de la conquesta de l'illa per Jaume I, que hom celebra el 31/des a la ciutat. La festa gira entorn de l'estendard de la Conquista (és anomenada també festa de l'Estendard), que és tret solemnement de la casa de la ciutat i exposat a la plaça de Cort. Pere III de Catalunya-Aragó, manà, el 1358, que l'acompanyessin els cavalls armats. A la façana de l'ajuntament 58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Conrado i de Berard, Jaume (Palma de Mallorca, 1799 – 1866) Historiador. Fou un dels fundadors de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears. Compilà una miscel·lània d'història i d'arqueologia de Mallorca, i redactà uns interessants Apuntes cronológicos, que van del 1808 al 1865, publicats el 1945. El 1854 fou creat marquès de la Fontsanta de Palma. 60 CATALUNYA - HISTÒRIA Conreria, la (Tiana, Maresme) Antiga granja de la cartoixa de Montalegre. Edificada damunt les restes d'un antic monestir de monges fundat durant la primera meitat del s XIII. Al s XIX es convertí en seminari menor de la diòcesi de Barcelona, i actualment funciona com a internat regit pels sacerdots de la diòcesi. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conreria d'Escaladei, la (la Morera de Montsant, Priorat) Poble, a la dreta del riuet d'Escaladei, a l'indret de l'antiga conreria de la cartoixa d'Escaladei, on passa el camí d'accés. Hi ha, al voltant d'una gran plaça, la casa de la procura, que fins a l'exclaustració (1835) fou habitada pel monjo conreador i pels conversos, l'església romànica (la Mercè), les antigues cases dels conreadors i dels menestrals de servei de la cartoixa, i els magatzems i les quadres; aquestes darreres dependències han estat convertides, en part, en cases del nou poble (anomenat inicialment la Unió d'Escaladei) creat el 1843 per Antoni Niubó, que comprà a l'estat les terres i l'antiga conreria del monestir. Ha rebut, oficialment, el nom de la Cartoixa d'Escaladei. 61 ILLES BALEARS - MUNICIPI
62 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Consell, es (Sant Lluís, Menorca) Caseria i antiga companyia, al sud-est del poble. 63 CATALUNYA - POLÍTICA Consell Català d'Associacions (Catalunya, s XX - ) Òrgan creat per la Generalitat de Catalunya. Té la finalitat d'estudiar i conèixer la realitat de l'associació catalana i facilitar tota la informació per a millorar-ne la gestió interna i per a un desenvolupament més eficaç del món associatiu, per això és considerat un òrgan consultiu, que pot assessorar i dictaminar sobre qualsevol disposició legal que afecti l'associació. També pot proposar les degudes actuacions per a promoure les associacions. La possibilitat de proposar línies de suport i de participar en la mediació dels conflictes que puguin sorgir són dues prerrogatives més del Consell. 64 CATALUNYA - CULTURA Consell Català de Formació Professional (Catalunya, 1999 - ) Organisme de consulta i assessorament. Creat per la Generalitat de Catalunya amb relació a la formació professional en tots els àmbits educatius i socials que hi sigui establerta. Adscrit el departament d'Ensenyament, es presidit pel seu conseller i pel de Treball alternativament. 65 CATALUNYA - CULTURA Consell Català d'Ensenyament (Catalunya, 1976 - ) Organisme. Creat per tal de promoure una política educativa catalana per part dels educadors i dels polítics. Sorgí com a resposta al projecte d'escola pública de l'Escola d'Estiu del 1975. 66 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA
67 CATALUNYA - POLÍTICA Consell Consultiu de la Generalitat (Catalunya, feb/1981 - ) Òrgan d'assessorament de la Generalitat de Catalunya per dictaminar l'adequació a l'Estatut dels projectes de llei del Parlament i per interposar recursos d'inconstitucionalitat per part de la mateixa Generalitat, segons el text estatuari del 1979. Creat pel llei del Parlament, està format per set membres juristes (cinc d'elegits pel Parlament i dos pel govern), que n'elegeixen el president, que és la tercera autoritat institucional de Catalunya. 68 CATALUNYA - POLÍTICA Consell Criminal de Catalunya (Catalunya, 1599 – 1716) Denominació que rebé la tercera sala de l'audiència reial de Catalunya amb l'addició, als quatre doctors, de tres jutges de cort o ministres criminals i un oficial de capa i espasa o regent de la tresoreria, sota la presidència directa del lloctinent de Catalunya o, ell absent, del regent de la cancelleria. Entenia en afers criminals i administratius, i, després, del 1640, en l'allotjament de tropes, en la disposició de llurs quarters i trànsits i en l'administració dels béns confiscats. En allunyar-se el lloctinent de Barcelona cessava la seva actuació i només subsistia en els magistrats que acompanyaven el lloctinent. Fou abolit pel decret de Nova Planta. 69 CATALUNYA - POLÍTICA Consell de Cent (Barcelona, a 1258 – 1714) Assemblea assessora creada pel govern de la ciutat. Derivada de l'assemblea de veïns o consell ple, que ja al s XII es té notícia que actuava en determinades qüestions ciutadanes. En temps de Jaume I (1258) es va fixar el seu nombre en dos-cents, i posteriorment (1265) en cent, quan apareix per primera vegada el nom famós de Consell de Cent, tot i que al s XIV el nombre es fixà definitivament en cent vint-i-vuit jurats. Estava format per ciutadans honrats, artistes i menestrals i mercaders elegits pels consellers, el veguer i el batlle, als quals aconsellaven en assumptes municipals, com la defensa de la ciutat i les seves possessions, elegia consellers i càrrecs municipals. Era convocat pel veguer 70 CATALUNYA - POLÍTICA Consell de Consciència (Barcelona, 1702 - 1713) Suposat tribunal de la ciutat durant l'època de la guerra de Successió. Era presidit per frares i caps de revolta, amb missió de posat els sospitosos de desafecció política a les mans d'una companyia de Matadors. És una mala interpretació de la Companyia de la Quietud, creada el 1713 a la Barcelona austriacista, en forma secreta, per tal de suplir l'exercici de la justícia, abandonada justament quan les contingències finals de la guerra la feien més necessària. 71 CATALUNYA - POLÍTICA Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Catalunya, 9/jun/1931 – 1939) Organisme creat per la Generalitat per tal d'estructurar i regir la seva obra cultural. L'integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències (ensenyament superior, secundari, primari, tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts), presidits pel conseller d'instrucció pública i pel president de la Generalitat. A la pràctica, n'actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari. En fou l'inspirador el conseller d'instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre (1934-36), per Lluís Duran i Ventosa. Fou l'organisme fonamental de la tasca cultural de la Generalitat. 72 CATALUNYA - POLÍTICA Consell de Forces Polítiques de Catalunya (Catalunya, des/1975 - 1977) Organisme polític unitari d'oposició democràtica al franquisme creat com a fruit, en certa manera, de l'ampliació i actualització de la Comissió Coordinadora de les Forces Polítiques de Catalunya (creada el 1969). Format només per partits d'obediència catalana. Pretengué d'assumir la direcció de la lluita cap al trencament democràtic mitjançant un programa que exigia el restabliment de la Generalitat i de l'Estatut del 1932, l'amnistia, el 73 CATALUNYA - HISTÒRIA Consell de Joan I, procés del (Barcelona, 2/jun/1396) Procès obert per la reina Maria, muller i lloctinent del rei Martí I l'Humà, a instigació de les ciutats i les viles reials, especialment de Barcelona, contra els principals consellers i funcionaris de la cort del rei Joan I, mort poc temps abans. Els trenta-vuit processats, entre els quals hi havia consellers, juristes i altres alts càrrecs de la cort, foren acusats d'haver format una lliga de consellers per a governar segons llurs conveniències, d'haver malaconsellat el rei, d'haver cridat tropes invasores estrangeres, de suborns, d'enriquiment a costa del patrimoni reial, i d'immoralitat en llur vida privada. La majoria dels acusats foren absolts pel rei Martí entre 1397-98. Els prestadors de la cort hagueren d'acceptar una rebaixa de llurs crèdits. 74 CATALUNYA - POLÍTICA Consell de la Generalitat (Catalunya, 31/jul/1936 – 1939) Nom que prengué el govern de la Generalitat de Catalunya en iniciar la nova col·laboració amb els anarquistes i per imposició d'aquests. 75 CATALUNYA - POLÍTICA Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) (Catalunya, 5/jul/1996 - ) Organisme públic. Instituït per la Generalitat de Catalunya per al seguiment dels continguts dels mitjans audiovisuals. El seu funcionament i els seus objectius són regulats per la llei 8/96 del Parlament de Catalunya. El consell de govern aprovà el seu funcionament al gen/1997. Té funcions consultives i d'assessorament del poder executiu i del legislatiu i funciona de manera col·legiada. 76 CATALUNYA - CULTURA
77 CATALUNYA - CULTURA Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) (Catalunya, 27/jul/1936 – feb/1939) Organisme creat per la Generalitat por després d'iniciada la guerra civil, per tal d'implantar, com a substitució del règim escolar enderrocat, una escola nova, inspirada en els principis nacionalistes del treball, de la fraternitat humana i de la supressió de tota mena de privilegis. Estava presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat i dirigit per representants de sindicats i d'entitats pedagògiques i polítiques. La principal aportació fou el Pla General d'Ensenyament que es proposà com a meta urgent l'escolarització de tots els infants de Catalunya. No obstant aixó, les difícils condicions creades per l'avanç de la guerra, juntament amb les tensions polítiques, limitaren, sobretot a Barcelona, l'abast del projecte. 78 CATALUNYA - CULTURA Consell de Pedagogia (Barcelona, 1913 – 1924) Organisme, creat a partir del Consell d'Investigació Pedagògica creada per la Comissió d'Instrucció Pública i Belles Arts de la Diputació de Barcelona, el qual el 31/gen/1916 emprengué una nova etapa i adoptà el nom definitiu, que passà a dependre de la Mancomunitat de Catalunya el 14/abr/1920. El primer director fou Eugeni d'Ors, i Alexandre Cirici el primer secretari. D'entre les seves activitats cal assenyalar l'organització de les Escoles d'Estiu, l'extensió del sistema Montessori, la creació dels Estudis Normals, la fundació de les escoles pilot de la Mancomunitat, el servei de publicacions "Els Quaderns d'Estudi", "El Butlletí dels Mestres" i els textos de divulgació de la "Biblioteca Minerva"; organitzà, també, una magnífica biblioteca pedagògica i assessora els altres organismes de la Mancomunitat per a l'establiment de biblioteques especialitzades. Suspeses les activitats del Consell per la Dictadura, la seva obra es perpetuà a través del Consell Informatiu de Pedagogia, creat el 1930, i sobretot 79 CATALUNYA - POLÍTICA Consell de Relacions Internacionals de la Generalitat (Catalunya, 1938 – 1939) Organisme. Constituït a fi de garantir que l'aplicació del decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya del 24/oct/1936 a les empreses amb capital estranger no lesionaria els interessos d'aquest. Era integrat per representants de les indústries amb aportació estrangera, i havia de discutir amb els consells d'empresa els termes de la indemnització. 80 ILLES BALEARS - POLÍTICA Consell de Trenta (Illes Balears, s XIV - ? ) Assemblea (o Consell Menor) consultiva ordinària del govern de l'illa de Mallorca constituïda com a diputació permanent del Gran i General Consell. Des del 1392 fou constituïda per trenta membres representants dels estaments (dos del de cavallers, quatre de cadascun dels de ciutadà, mercader i menestral, deu de la part forana, i els sis jurats de Palma de Mallorca). Entenia en les qüestions encomanades pel ple i podia prendre acords per majoria de tres quartes parts sempre que hi fossin presents almenys tres forans. 81 CATALUNYA - POLÍTICA Consell de Trenta (Barcelona, 1325 – 1387) Assemblea consultiva ordinària del govern municipal de Barcelona, constituïda i que, en restar fixat el nombre dels seus membres en trenta (1387), prengué el nom de Trentenari. 82 CATALUNYA - POLÍTICA Consell de Vint (Barcelona, 1394 – 1716) Consell (o Consell dels Vint). Nom amb el qual fou conegut el consell de la mercaderia de la ciutat, creat per Joan I de Catalunya-Aragó. Era format per vint consellers de la mercaderia, elegits, des del 1536, per insaculació entre els mercaders matriculats, una part d'entre els majors o vells (majors de quaranta anys), i l'altra, els joves (majors de vint-i-cinc), els quals actuaven juntament amb els dos cònsols de mar i els dos defensors de la mercaderia. Disposava, a més, d'un advocat, un síndic i dels oficials subalterns (porters i guardes) que administraven el dret del pariatge. A diferència 83 CATALUNYA - POLÍTICA Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya (Catalunya, 11/ago/1936 – 1939) Organisme creat per decret de la Generalitat. Tenia la doble funció de dirigir i ordenar l'economia catalana en col·laboració amb el Departament d'Economia i de formalitzar un programa comú de tots els grups i de totes les organitzacions polítiques i sindicals de què els seus membres eren representants. Va tenir un paper molt important en la redacció i l'aplicació del decret de col·lectivitzacions, i en nasqueren els Consells Generals d'Indústria i les Federacions Econòmiques. La CNT i el POUM eren partidaris d'una socialització més profunda: generalitzar la col·lectivització de l'economia i el control sindical d'aquesta. En canvi el PSUC i els altres partits eren partidaris de limitar i controlar estatalment les col·lectivitzacions per tal de defensar els interessos de la petita burgesia. Com a conseqüència dels fets de maig de 1937, fou exclosa la representació del POUM i s'imposà aquesta segona tendència, fet que comportà la congelació de la política de col·lectivitzacions. 84 CATALUNYA - POLÍTICA Consell del Principat (Catalunya, 1460 – oct/1472) Òrgan polític que dirigí l'oposició contra Joan II i, posteriorment, la guerra (1462-72). Designat per la Diputació del General a la darreria del 1460. 85 CATALUNYA - CULTURA Consell d'Investigació Pedagògica (Catalunya) Nom donat el 1916 al Consell de Pedagogia. 86 CATALUNYA - POLÍTICA Consell d'Urbanisme (Catalunya, 1937 – 1939) Organisme projectat per la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat d'orientar i controlar la urbanització de les ciutats i les comarques de Catalunya, a partir de l'aprovació d'un Estatut urbanístic. Dependent de la conselleria d'economia, havia d'ésser formada per representants de les federacions immobiliàries regionals, de les caixes immobiliàries, de l'associació 87 CATALUNYA - CULTURA Consell Escolar de Catalunya (Catalunya, 1985 - ) Organisme superior de consulta i participació dels sectors inclosos en la programació general de l'ensenyament no universitari. Creat per la Llei de Consells Escolars del des/1985. Són representats els professors de l'àmbit no universitari, els pares d'alumnes, els alumnes, el personal d'administració i de servei dels centres docents, els titulars de centres privats, les 88 CATALUNYA - POLÍTICA Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya (Catalunya) Òrgan superior del govern de Catalunya, dirigit pel president de la Generalitat. Exerceix funcions executives i administratives, segons els Estatuts d'autonomia del 1932 i del 1979. 89 CATALUNYA - POLÍTICA Consell General d'Aran (Vall d’Aran, 13/jul/1990 - ) Òrgan de govern (aranès: Conselh Generau d'Aran). Rep el nom de l'antiga institució de govern de la Vall d'Aran vigent entre el 1313 i el 1834, any en què fou suprimida per Pascual Madoz, i de la qual és la continuació, bé que amb les corresponents modificacions adaptades a la realitat actual. La seva restitució fou aprovada per llei del Parlament de Catalunya i entrà en vigor el 1/gen/1991. El Consell té competències en els àmbits d'ensenyament, cultura, sanitat, serveis socials, turisme, ordenació del territori, medi ambient, transports i comunicacions, entre d'altres. Hom estableix també un règim de finançament, segons el qual el Consell disposa de contribucions 90 ILLES BALEARS - POLÍTICA Consell General de la Universitat de Menorca Veure> Universitat i Consell General de Menorca. 91 ANDORRA - POLÍTICA
92 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Consell General de València (València, 1245 – 1707) Assemblea consultiva i deliberativa del govern municipal de la ciutat. Aconsellava els jurats i els oficials reials i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives. Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals. Fou organitzat per Jaume I i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, 1418, el 1510 i el 1633. Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps: quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants. Els representants de les parròquies, nomenats pels jurats, el racional, el síndic, l'advocat i l'escrivà de la sala havien d'ésser ciutadans honrats, juristes o generosos; els dels oficis, nomenats per ells mateixos, menestrals. L'elecció tenia lloc la vigília i l'endemà de la festa de la Santíssima 93 ILLES BALEARS - POLÍTICA Consell General d'Eivissa (Eivissa, 1299 – 1718) Organisme consultiu de la universitat d'Eivissa. Constituït per Jaume II de Mallorca i format pel Consell Secret ampliat amb cinquanta consellers, que constituïen una de les cinc cinquantenes d'uns cens de 250 persones dels tres estaments (mà major, mà mitjana i mà forana) que actuaven, per torn, anualment. Elegia els jurats i els consellers del Consell Secret. El 1454, adoptat el règim d'insaculació, escollia els habilitadors, un per cinquantena, que donaven els noms per al sorteig dels càrrecs de la universitat. Perdurà fins a la Nova Planta. 115 ILLES BALEARS - POLÍTICA Consell Insular d'Eivissa i Formentera (Illes Balears) Veure> Eivissa i Formentera, Consell Insular d'. 94 CATALUNYA - CULTURA Consell Interuniversitari Català (Catalunya, 1979 - 1984) Organisme. Pretén de coordinat les universitats catalanes a base de l'intercanvi d'experiències i de la conscienciació dels problemes comuns. El 1976 s'iniciaren els contactes formals entre les tres universitats d'aleshores, el 1978 es coordinaren amb la Generalitat i el 1979 es formalitzà aquest Consell. Malgrat les dificultats de tota mena plantejades per la inestabilitat universitària i pels continus ajornaments de la Llei d'Autonomia Universitària (LAU), ha esdevingut una bona eina per afavorir la catalanització de l'ensenyament universitari. L'any 1984 fou continuat pel Consell Interuniversitari de Catalunya. 95 CATALUNYA - CULTURA Consell Interuniversitari de Catalunya (Catalunya, 19/des/1984 - ) Òrgan de consulta i d'assessorament. Depenent del departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, s'encarrega de la coordinació i de la programació universitària. Creat per llei de 19/des/1984, és el continuador del Consell 96 CATALUNYA - POLÍTICA Consell Islàmic de Catalunya (Catalunya, 2000 - ) Organisme de la comunitat islàmica. Constituida amb una trentena de mesquita. Pretén fomentar la convivència entre la comunitat musulmana i la catalana, promoure el respecte mutu i conscienciar l'opinió pública. 97 MÓN - POLÍTICA Consell Nacional Català (Mèxic, 1953 – 1978) Entitat política. Creada per la Conferència Nacional Catalana de Mèxic, amb representants de tots els Països Catalans. Fou constituït per un consell general, amb representants de diversos indrets i tendències, i un consell executiu, amb residència a Mèxic, que tingué com a primer president Salvador Armendares, i com a secretari general Miquel Ferrer. Lluità per la difusió en l'ambit internacional de la qüestió catalana. Des del 1964, fou dirigit per Josep M. Batista i Roca. La mort d'aquest el 1978 significà, de fet, la seva extinció. 98 EUROPA - POLÍTICA Consell Nacional de Catalunya (França, 1939 – 1945) Entitat política, creat per Lluís Companys, en substitució del govern de la Generalitat, amb el nomenament de cinc consellers (Santiago Pi i Sunyer, Josep Pous i Pagès, Antoni Rovira i Virgili, Pompeu Fabra i Jaume Serra i Húnter). L'any 1940, amb la mort de Companys i l'ocupació nazi, es traslladà a Londres i Carles Pi i Sunyer n'assumí la presidència. El 1944 hom n'institutí una delegació a Amèrica presidida per Josep Carner. La reorganització de les institucions de la Generalitat a l'exili el 1945 en significà la dissolució. 99 CATALUNYA - POLÍTICA Consell Nacional de la Democràcia Catalana (Barcelona, des/1945 – 1952) Agrupació política. Constituïda sota la presidència de Pous i Pagès. S'hi aplegaren la majoria dels partits catalans que reconeixien la Generalitat a l'exili. 100 CATALUNYA - POLÍTICA
101 CATALUNYA - POLÍTICA Consell Reial de Catalunya (Catalunya, s XIV – 1714) Organisme de govern. Es constituí amb el nom d'Audiència i Consell i estava format pel canceller, el vicecanceller i disset jutges integrats en tres sales. Durant una primera època, fou el tribunal suprem de Catalunya. Quan fou creat el Consell d'Aragó (1494) i aparegué l'administració virregnal a Catalunya (1521) sota el regnat de Carles V, el Consell Reial esdevingué l'òrgan essencial de govern, sense deixar les funcions de tribunal suprem de justícia. 102 ILLES BALEARS - POLÍTICA Consell Secret (Eivissa, 1299 - 1718) Nom que prengué el consell de la universitat d'Eivissa fundat per Jaume II de Mallorca, d'acord amb els consenyors eclesiàstics, en ésser fundat el Consell General d'Eivissa. Era format per tres jurats (jurat en cap, segon i tercer, un per cada mà: major, mitjana i forana) elegits pels batlles dels consenyoris o per deu consellers elegits pels jurats. Elegia el mostassaf i els oficials de la sal. Amb el règim d'insaculació (1454), fou adjuntada una quarta juraderia entre els cessants de les dues primeres juraderies, i els consellers del Consell Secret foren insaculats: dos (un dels quals a la vegada escrivà de la sal) per a la mà major, dos (un dels quals mostassaf) per a la mitjana i dos (un dels quals tercer arbitrador de la sal), a més del clavari, l'obrer i el guàrdia de la sal, que es rellevaven entre la mà major i la mà mitjana. 103 CATALUNYA - POLÍTICA Consell Sectorial de Serveis Socials d'Atenció a la Infància (Catalunya, s XX) Òrgan de la Generalitat. Adscrit al departament de Justícia, té cura de la consulta i la participació dels usuaris i les entitats de serveis socials d'atenció a la infància en les funcions públiques de planificació i ordenació d'atenció 104 CATALUNYA NORD - POLÍTICA Consell Sobirà del Rosselló (Perpinyà, 1660 – 1789) Òrgan de justícia i de govern. Creat per Lluís XIV de França, amb plena jurisdicció sobre el comtat de Rosselló i la part del de Cerdanya incorporada a França per la tractat dels Pirineus (1659), en substitució del tribunal del governador. Exercia una magistratura independent del poder central i era cort d'apel·lació de darrera instància. En principi, el president, els consellers i l'advocat general eren del país o barcelonins refugiats; només el procurador general era francès. Fins el 1676, l'idioma utilitzat fou el català. Jutjava segons les Constitucions de Catalunya i els Costums de Perpinyà, protegia els interessos generals, vetllava per la moralitat pública, dirigia l'ensenyament, arma eficaç de francesització. Dugué a terme amb particular rigor la repressió contra la resistència dels rossellonesos a acceptar el nou règim. Exercia, per tant, un poder polític similar al dels parlaments de les províncies franceses. Persistí fins a la Revolució Francesa. 114 CATALUNYA - POLÍTICA Consell Social (Catalunya, s XX - ) Organisme de caràcter social. Vinculada a cadascuna de les universitats públiques. Creada com a instrument de participació de la societat en les universitats. Entre les seves atribucions destaquen l'aprovació dels pressupostos, la composició de plantilles, la política de beques i la concessió del vistiplau a les noves titulacions. 105 CATALUNYA - POLÍTICA
106 CATALUNYA - POLÍTICA Consell Superior de Cooperació (Catalunya, 17/feb/1934 – 1939) Organisme creat per la Generalitat, en aplicació de la llei de bases de la Cooperació per a Cooperatives, Mutualitats i Sindicats Agrícoles. Deixà de funcionar a conseqüència de l'estructuració adoptada pel departament d'economia el 2/oct/1936. El 16/jul/1937 reprengué l'activitat, destinada a l'aplicació de l'organització cooperativa de consum, al control de la distribució dels productes de primera necessitat, a la regularització de les cooperatives de producció, creades des del 19/jul/1936, i a perfeccionar i coordinar les mutualitats de Catalunya. 107 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA Consell Suprem d'Aragó (Catalunya-Aragó, 1494 – 1707) Consell reial dels Àustries (o Consell d'Aragó). Organisme central de la corona catalano-aragonesa en l'edat moderna. Va ésser creat per Ferran II el Catòlic, com a conseqüència de la reforma que féu de l'antiga Cancelleria amb què governaven els comtes-reis. Si bé les cancelleries particulars de Catalunya, València i Sardenya continuaren existint amb llur conseller respectiu, passaren a dependre del nou Consell Suprem d'Aragó. Aquest, que era presidit pel vicecanceller, ben aviat comptà amb set consellers; el tresorer general i sis consellers regents, dos per Aragó, dos per València i dos per Catalunya, Mallorca i Sardenya. També s'ocupava dels afers relatius a Sicília i Nàpols fins a la creació del Consell d'Itàlia (1555). El Consell era l'òrgan que enllaçava el rei amb els seus representants a cada regne. En aquests assumptes de govern i d'administració absorbia gran part de les funcions del Consell Reial d'Aragó, creat sota Alfons III al final del s. XIII. També tenia cura de l'administració de Justìcia, de tal manera que fou considerat com un tribunal suprem, encara que només per a València, Mallorca i Sardenya. A Catalunya, l'administració normal de Justícia continuà a càrrec del Consell 108 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Consell Valencià de Cultura (País Valencià, 1985 - ) Institució consultiva i assessora en temes culturals valencians. Creada per la Generalitat Valenciana, consta de 21 membres elegits per les Corts Valencianes segons la representació parlamentària dels diferents partits polítics. El president de la Generalitat té la potestat de triar el president del consell. L'objectiu d'aquest organisme és oferir assessorament a totes les institucions valencianes. Per la seva incidència cal destacar el dictamen sobre la llengua dels valencians, que fou demanat per les Corts Valencianes i publicat l'any 1998, on es reconeix tàcitament la unitat de la llengua parlada per catalans, valencians i illencs, i s'aconsella la creació d'una Acadèmia de la Llengua Valenciana que marqui la normativa lingüística. 109 CATALUNYA - ART
110 EUROPA - POLÍTICA
111 CATALUNYA - CULTURA Conservatori Superior de Música de Barcelona (Barcelona, 1886 - ) Institució. Fundada amb el nom d'Escola Municipal de Música de Barcelona, destinada a l'ensenyament del solfeig i dels instruments musicals. Fins el 1896 fou vinculada a la banda Municipal de Barcelona, i ambdués institucions foren dirigides per Josep Rodoreda. El 1963 obtingué el reconeixement oficial de conservatori superior de música. Els seus directors han estat importants músics catalans. 112 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Conservatori Superior de Música de València (València, 1879 - ) Institució. Fundada per la Societat Econòmica d'Amics del País Valencià, amb l'ajuda de la diputació i de l'ajuntament. Fou reconegut com a centre oficial d'ensenyament el 1917, i fou convertit en superior el 1968. N'han estat els directors més representatius Salvador Giner i Vidal (des del 1894) i Manuel Palau i Boix (des del 1951).
Anar a: [ Cong ] [ Congres O ] [ Conille ] [ Conr ] [ Consell de P ] [ Consell I ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Congrés de Cultura Catalana
Consell General de les Valls d'Andorra
Consellers, retaule dels