|
|
|
Anar a: [ Ros ] [ Ros i D ] [ Rosam ] [ Rosem ] [ Rosi ] [ Rossell, N ] Qui s'entesta a dir el que vol, escolta el que no vol. (Cató) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ròs (Viella, Vall d'Aran) Veure> Arròs. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros, Alexandre Domènec de (Lleida, s XVII – Madrid, 1656) Escriptor polític i eclesiàstic. Fou protonotari apostòlic i degà de l'església de Tortosa. Escriví l'opuscle Abeja barberina, elogi al papa Urbà VIII, imprès a Roma el 1639. En esclatar la guerra dels Segadors es mostrà partidari de Felip IV. És autor de Cataluña desengañada. Discursos políticos, obra publicada a Nàpols el 1646, i de Representación a Felipe IV a nombre del Principado confesando su rebelión, que restà inèdita. 3 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ros, Antoni (Perpinyà, s XVII) Jurisconsult. Pertanyent a la noble família perpinyanesa. Era oïdor de l'Audiència de Catalunya. És autor de diversos escrits jurídics, un d'ells estampat a Barcelona el 1651 i dedicat al rei Felip IV. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros, Francesc (Girona, 1557 - Cranganor, Índia, 1642) Missioner jesuïta. El 1575 ingressà al noviciat, a la província eclesiàstica d'Aragó, però féu els estudis de sacerdot a l'Índia. Treballà entre els cristians de Malabar; ensenyà teologia, caldeu i siriac al seminari de Vaypicota; acompanyà l'arquebisbe de Goa en la visita pastoral de la regió, etc. L'any 1601 fou nomenat primer bisbe de ritu llatí a Angamala, i en traslladà la seu a Cranganor en ésser elevada a arquebisbat. És autor d'un catecisme en malabàric que després traduí al siríac. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros, Jaume (Barcelona, s XV) Ciutadà. Fou conseller de la ciutat el 1462, quan començava la guerra contra Joan II. Era membre de la comissió que negocià el bescanvi de presoners caiguts en poder de l'enemic durant el setge de la Força de Girona. L'11/gen/1463 fou nomenat vocal de la Junta de Guerra i el 18 de febrer membre de l'encarregada de la recuperació de presoners. Era un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que no seria acceptada per aquest. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ros, Maria (València, s XIX - s XX) Cantatriu. El seu nom veritable era Maria Assumpta Aguilar. Aconseguí èxits remarcables. És retirà encara jove, en casar-se amb el tenor italià Lauri Volpi. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros, Pere (Catalunya, s XVI – s XVII) Argenter. El 1625, amb Bernat Maimó, més conegut que no pas ell, féu una imatge de santa Tecla. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - HISTÒRIA Ros, vescomtat de (Catalunya) Títol concedit el 1856 a Antoni Ros i d'Olano. Passà als Vega i als Lorenzo. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros d'Eroles, El Sobrenom del militar carlí Bartomeu Porredon. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros d'Ursino, Domènec (Catalunya, s XIV - s XV) Metge. Descendent de Pere Ros d'Ursino. Fou metge dels reis Martí l'Humà, Ferran d'Antequera i Alfons el Magnànim i d'altres personatges de la casa reial, com la reina i el comte d'Urgell. Rebé diverses donacions en diners o territoris, entre les quals la senyoria de Ribesaltes. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros d'Ursino, Pere (País Valencià, s XIV - Catalunya, s XIV) Metge. Descendent d'un italià que seguí Jaume I de Catalunya-Aragó en la conquesta de València. Des del 1343 al 1367 fou metge de Pere el Cerimoniós, el qual acompanyà en la guerra contra el rei de Mallorca. Fou protometge des del 1361. Fou un descendent seu Domènec Ros d'Ursino. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i Artigas, Josep (Vilassar de Dalt, Maresme, 23/des/1907 - ) Escriptor. Publicà, a part teatre religiós, les narracions Hong-Cong, groc-oliva (1937) i els poemes postcarnerians L'oreig i la branca (1938). Ha traduït també poemes i novel·les angleses. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i Bofarull, Joaquim (Barcelona, 1906 – 1991) Escultor. Fou deixeble de F. d'A. Galí a l'Escola d'Arts i Oficis i amplià la seva formació a París, al taller de Pau Gargallo. Especialitzat en imatgeria religiosa, són molt coneguts els treballs escultòrics que féu a l'església arxiprestal de Santa Maria de Mataró, ciutat on esculpí el monument a Miquel Biada, propulsor del primer ferrocarril de la Península. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i Cebrian, Fèlix (Barcelona, 1912 - Istambul, Turquia, 1974) Escriptor. Es llicencià en dret i en lletres i s'afilià a Falange Española. Col·laborà a "Cruz y Raya", "El Día Gráfico", "La Vanguardia", etc. Féu de director de teatre i publicà poemes postsimbolistes: Verde voz (1934), Sonetos y romance (1941), Elegía incompleta (1952), Condenado a muerte (1967). La seva obra comprèn també assaigs: Francisco de Quevedo (1940), 60 notas sobre literatura (1950), etc, i teatre: Las maletas del Más Allá (1952) i Historias del abuelo (1955), entre altres, a més de l'Antología poética de la lengua catalana (1965) i records de la guerra civil: Preventorio D (1941). Fou promotor de les editorials Lauro i Yunque. 17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ros i Delpàs, Joan de (Perpinyà, 1759 - ?, d 1820) Cavaller de Sant Joan. Germà d'Agustí i de Josep. Serví com a militar el rei d'Espanya i es trobà a la campanya del Rosselló (1794) i d'Andalusia passà a Surinam (1798). Fet presoner fou portat a la Martinica, d'on retornà a Espanya i participà en la campanya de Portugal, i fou fet presoner pels francesos a Burgos (1808); fou alliberat el 1814. 19 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ros i Delpàs, Josep de (Perpinyà, 1755 – Barcelona, 1837) Cavaller de Sant Joan. Germà d'Agustí i de Joan. Serví en les guàrdies valones del rei d'Espanya. Empresonats pels francesos el 1809 a Barcelona fou portat a França i alliberat el 1815. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i d'Olano, Antoni (Caracas, Veneçuela, 1808 – Madrid, 1886) Militar i escriptor. Resident a Catalunya des del 1814. De tendència liberal moderada, prengué part en la primera guerra carlina. A la primera guerra d'Àfrica (1859), assolí el grau de tinent general i el títol de marquès de Guad-el-Jelú. Fou ministre en diversos governs. Escriví les memòries Episodios militares (1883) i les obres literàries: El doctor Lañuela (1863), Cuentos estrambóticos (1868-77) i, juntament amb Espronceda, la comèdia Ni tío ni sobrino (1834,), entre d'altres. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i Güell, Antoni (Barcelona, 1878 - Badalona, Barcelonès, 1954) Pintor. Deixeble de Benet Mercadé. Participà tímidament de la inquietud dels seus companys de la generació postmodernista, conreant un paisatgisme líric influït per l'impressionisme que anà repetint sense gaires variacions al llarg de la seva vida. Exposà periòdicament a Barcelona des del 1903 (Sala Parés), sovint amb temes del Gironès. Concorregué a col·lectives a Barcelona, Madrid, París, Brussel·les, Viena i Buenos Aires. Conreà també l'escenografia i la pintura decorativa. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ros i Hebrera, Carles (València, 1703 – 1773) Escriptor i notari. Defensor de la llengua, apareix al s XVIII com a impulsor del conreu del català de València i un clar precedent del s XIX, època de renaixement literari. De la seva producció cal destacar un Diccionario valenciano-castellano (1739). Entre altres obres didàctiques o purament literàries i miscel·lànies, sobresurten Coloquio en elogio de la noble y preclara arte de notaria (1745), Cualidades y blasones de la lengua valenciana (1752), Rondalla de rondalles (1768), Tractat d'adagis i refranys i pràctica per a escriure amb perfecció la llengua valenciana (1733) i Breve diccionario valenciano- castellano (1739). Com a poeta deixà escrits tres volums de Poemes bilingües i una col·lecció de romanços. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i Marbà, Antoni (Barcelona, 2/abr/1937 - ) Director d'orquestra. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica. Deixeble de Sergiu Celibidache a l'Academia Chigiana de Siena i de Jean Martinon. L'any 1965 fou nomenat director de l'Orquesta Simfónica de RTVE i ha estat director titular de l'Orquestra Ciutat de Barcelona de manera intermitent des de la seva fundació el 1967 fins al 1986. Entre el 1978 i el 1981 fou director de l'Orquesta Nacional de España. Ha realitzat una brillant carrera internacional, en la qual destaca la seva tasca al capdavant de l'Orquestra de Cambra Holandesa, així com els cursos de direcció desenvolupats periòdicament al conservatori de Rotterdam. Ha actuat a molts països d'Europa, a Amèrica i al Japó. Autor d'algunes composicions, com l'obra coral Concert desconcertant (1986), ha col·laborat amb solistes de gran categoria i ha enregistrat molts discs, entre els quals Les Set Paraules de Crist, de Haydn, amb el qual guanyà un Prix International du Disque. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i Medrano, Manuel (Orense, Galícia, 1756 - Tortosa, Baix Ebre, 1821) Prelat. Advocat conegut per la seva defensa dels béns eclesiàstics, es féu sacerdot en ésser-li ofert un càrrec eclesiàstic a Santander. Fou canonge d'Ourense i de Santiago (1806) i membre de la Junta de Govern de Santiago durant la guerra contra Napoleó. Diputat a les corts de Cadis, escriví la Carta Misiva contra Bartolomé José Gallardo, per la qual fou condemnat. Restaurat el règim absolutista, atacà les corts de Cadis en una requisitòria de vint-i-un punts. El 1815 fou nomenat bisbe de Tortosa; les seves pastorals condemnaven les idees liberals i també les de la Il·lustració; defensà l'ús de la llengua catalana en la predicació. El 1821 la pesta atacà Tortosa, però ell es negà a sortir de la ciutat i morí del contagi. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i Sabaté, Joaquim (Barcelona, 1936 - ) Escultor. Fill de Joaquim Ros i Bofarull. Es va formar al costat del seu pare i a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1950-57). La major part de la seva obra ha estat produida per encàrrec. Sobresurten diversos treballs d'art públic. A Barcelona es poden destacar la sèrie de monuments deguts a la iniciativa de l'Assemblea de Capitans de Iot, el monument al pallasso (parc d'atraccions de Montjuïc, 1972), aixi com els Cavalls desbocats del parc de la Trinitat (1993). A l'aeroport del Prat de Llobregat hi té el caracteristic Clavileño (1970) i al Circuit de Catalunya, a Montmeló, s'hi troben els homenatges escultòrics a Juan Manuel Fangio (1996) i Paco Bultó (1999). A Cadaqués va fer-hi el monument a Salvador Dalí (1998). També és autor de nombrosos bustos i retrats escultòrics. Ha exercit la docència a l'Escola d'Arts i Oficis de Vic (1979-82), de la qual va ser-ne el primer director. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i Vila, Josep Maria (Barcelona, 1899 - s XX) Arquitecte (1924). Fou nomenat arquitecte municipal a Cardedeu (Vallès Oriental). Membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Fou professor de l'Escola d'Arquitectura. Ocupà el deganat del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears. També ha destacat com a aquarel·lista. 31 CATALUNYA - LITERATURA
111 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Rosa dels Vents (Barcelona, 1936) Revista literària. Creada per l'editor i poeta Josep Janés i Olivé. Publicà només quatre números, amb col·laboracions de Carles Riba, Josep M. López-Picó, Agustí Esclasans, Carles Pi i Sunyer, C.A. Jordana i d'altres. 32 CATALUNYA - LITERATURA Rosa dels Vents, Biblioteca de la (Barcelona, 1936 – 1938) Col·lecció d'obres literàries. Publicada per les Edicions de la Rosa dels Vents. Publicà uns vuitanta títols i continuà els "Quaderns Literaris". Tenia un caràcter popular i fou dirigida per Josep Janés i Olivé, fundador de la revista "Rosa dels Vents". A redós de la Biblioteca, hom edità una sèrie d'assaig i una de poesia (L'Oreig). 33 CATALUNYA - CULTURA Rosa Sensat, Institució Veure> Escola de Mestres Rosa Sensat. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rosal, colònia (Berga, Berguedà) Colònia tèxtil, a la dreta del Llobregat, al sud del terme, al límit amb els d'Avià i d'Olvan. fou fundada el 1858 per l'industrial berguedà Lluís Rosal i Cortina (la primera fàbrica de la família fou establerta a la ciutat de Berga el 1769 per Antoni Rosal i Farriols; durant la Primera Guerra Carlina fou traslladada a Mataró, on restà fins el 1853, que tornà a Berga). La colònia continuà regida pels descendents de Rosal i Cortina; la societat s'anomena SA Tèxtil Colònia Rosal, des del 1940. Fabrica filats, teixits i acabats de cotó i barreges amb fibres químiques i confecciona llençols estampats. Disposa de 1.013 treballadors. 35 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rosamont (Quatretonda, Vall d'Albaida) Despoblat. En resta la seva església. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rosanes (la Garriga, Vallès Oriental) Gran casal fortificat (o Rosanes del Vallès), antiga domus, al sud de la vila, a la dreta del Congost. Hom l'ha anomenat castell de Rosanes; els seus senyors prengueren el cognom Rosanes. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosanes, Berenguer de Falsa filiació de Berenguer Sunifred, bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosanes, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de València (1238). Jaume I l'afavorí als repartiments. Rebé vuit jovades de conreu, cases i horts. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosanes, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Cavaller. A la darreria del regnat de Jaume I fou fidel seguidor d'aquest mentre es produïen les greus confederacions nobiliàries al nord del país. El 1274 acompanyava el monarca quan aquest tractava de dominar el conflicte. El 1285, regnant Pere II el Gran, cooperà a la defensa de Catalunya contra la croada francesa. Fou un dels cavallers frontalers als quals era encomanat el sector de Besalú, mantingut amb tanta solidesa. Fou compensat pels seus serveis. El 1309 fou marmessor de Guillema de Montcada i de Castellvell, senyora del castell de Rosanes, del qual Berenguer era castellà. 41 CATALUNYA - HISTÒRIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosanes, Galceran de (Catalunya, s XIII) Noble. Castellà o propietari de Rosanes. Serví amb Jaume II a les campanyes de Múrcia. Fou nomenat capità de Guardamar. Pot ser l'homònim que morí el 1300, o un altre que traspassà el 1323. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosanes, Galceran de (Catalunya, s XIV - d 1418) Cavaller. Senyor del castell de Rosanes i de Sant Boi de Llobregat. Fou conseller de Pere III el Cerimoniós i de Joan I. Durant l'interregne (1410-12), fou un decidit partidari de Jaume d'Urgell. El 1411 fou elegit parlamentari entre els vint-i-quatre que formaven la comissió executiva. A la seva mort, el castell de Rosanes passà de la corona als Oms, i Sant Boi a la pubilla, Elionor. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosanes, Guillem de (Catalunya, s XIII) Noble. El 1217 era castellà de Rosanes, i sembla que al seu temps el castell passà a la família com a propietat. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosanes, Miquel (Vic, Osona, s XIX) Escriptor. Mestre de primer ensenyament a Sueca (Ribera Baixa). És autor de Miscelánea. Vocabulario valenciano-castellano y apuntes para la enseñanza de la gramática (1864) i d'una Breve exposición del sistema métrico decimal (1855). 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosanes, Roger de (Catalunya, s XV) Cavaller. Prengué les armes contra Joan II. Amb una companyia de 50 homes constituí l'únic reforç que pogué trametre Barcelona el comte de Pallars quan aquest esperava la invasió de l'exèrcit francès que venia per auxiliar el rei Joan. Poc després, amb 100 homes, passà a guarnir el Voló. No pogué ni pensar a oferir resistència, ja que els invasors eren més de 10.000. Capitulà i el feren presoner. Fou alliberat posteriorment. El 1463 assumí el comandament de la guarnició d'Hostalric mentre no ho feia el nou cap titular, Pere Sarriera. Es traslladà després al Vallès per organitzar-hi punts de defensa. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rosari, estany de (Alt Àneu, Pallars Sobirà) Estany de la coma de Baciver, a la capçalera del riu Malo, a 2.320 m alt, dins l'antic municipi de València d'Àneu, però al vessant aranès de la línia de crestes (tuc de Varimanha, el Muntanyó d'Àrreu, tuc dels Erculls) que separa les conques de la Garona i de la Noguera Pallaresa entre el port de la Bonaigua i el pla de Beret. Al vessant pallarès hi ha l'estany de Rosari d'Arreu (o estany superior d'Àrreu), a 2.180 m alt. 49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - CULTURA Roseland Musical (Barcelona, 1983 - ) Companyia de dansa fundada per la ballarina i coreògrafa Marta Almirall. Ofereix espectacles de teatre-dansa per a un públic infantil i juvenil: Ballaven i ballen (1984), Blau marí (1987), Flit-flit i Cara, calla (1994). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosell i Jané, Ferran (Tarragona, 1882 - Argentina ?, s XX) Metge. Va estudiar a Barcelona (1905), participà en la lluita contra l'epidèmia de còlera del Vendrell, va idear un eficaç mètode contra les varices i fou metge personal de Companys. Membre del Partido Radical Socialista, va ser un dels creadors del Sindicat Mèdic de Catalunya (1921) i el 1936 obtingué el càrrec d'inspector general de l'hospital Clínic de Barcelona. El 1939 es va exiliar a l'Argentina, havent passat per França. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosell i Sanuy, Joan (Àger, Noguera, 1936 - ) Geòleg. Catedràtic d'estratigrafia i geologia històrica de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'afecció a la geologia l'ha portat a exercir la professió com a consultor de companyies petrolieres. Aquesta quedà plasmada i sintetitzada en més d'un centenar de publicacions en revistes nacionals i estrangeres i en la direcció d'una vintena de tesis de doctorat i en una quarentena de tesis de llicenciatura. Ha estat introductor i promotor en les universitats catalanes de l'especialitat de sedimentologia a partir dels anys 1970. La seva activitat investigadora i de docència ha estat sempre dirigida a donar un sentit pràctic a la geologia, en el camp, a moltes generacions de geòlegs; sobretot en els seus estudis de la gènesi i evolució de la serra del Montsec i la vall d'Àger i de l'illa de Menorca. Bona part del mapa geològic de Catalunya a escala 1:50 000 i el de l'illa de Menorca són fruit de les seves investigacions. Entre 1981 i 1985 fou vicepresident de la International Association of Sedimentologists, i ha estat secretari de la Institució Catalana d'Història Natural. L'any 2010 rebé la Creu de Sant Jordi. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Roselló i Prados, Josep Maria Veure> Rosselló i Prados, Josep Maria. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosembach, Joan (Heidelberg, Alemanya, s XV – Barcelona, 1530) Tipògraf. Establert a València el 1491 i a Barcelona d'ençà del 1492, encara que hi ha estampacions seves posteriors a aquesta data a Tarragona, Perpinyà i Montserrat. A la Biblioteca de Catalunya hi ha mostres de 28 edicions seves importants per a la història del llibre català, entre les quals: Lo Pecador remut, de Felip de Malla (1495), el Llibre de les dones, d'Eiximenis (1495), el Consolat de Mar (1518), la primera part del Cartoixà, de Roís de Corella, etc. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roser, el (Reus, Baix Camp) Santuari (la Mare de Déu del Roser), situat damunt la carretera de Montblanc, molt pròxim a la ciutat. Inicialment fou una capella de Sant Roc, construïda el 1523, per a recloure els empestats. La façana central és del 1753. 57 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Roser Vell, el (Pollença, Mallorca Septentrional) Antic santuari de la Mare de Déu del Roser, a l'extrem meridional de la vila: El 1578 s'hi instal·là un convent de dominicans, els quals s'endugueren l'antiga imatge a la nova residència. 58 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Roseret, el (Illa, Rosselló) Barri, al nord-oest de la vila, creat el 1967. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roseret, el (Puig-reig, Berguedà) Capella de la Mare de Déu del Roser, propera a la masia de Madrona. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rosers, els (Santa Maria de Corcó, Osona) Barri, dit abans els Rampins. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - MUNICIPI
63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roses, badia de (Alt Empordà) Golf de la Costa Brava, situat entre les penínsules del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca. El seu angle meridional assenyala la separació amb el Baix Empordà. És de forma regular, el·líptica, i té 15 km d'ample a la boca, 18 km a l'interior i 7 km de profunditat. Hi desemboquen al centre de la llarga platja d'Empúries el Fluvià i la Muga, a 3 km un de l'altre. Constitueix una costa baixa i pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus. Antic lloc obert a la relacions marítimes; les poblacions gregues de Rodes (a la badia de Roses) i d'Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosés, Josep (Barcelona, 1791 – 1836) Organista i compositor. Fou organista a Sant Pau del Camp i a Santa Maria del Pi. Compongué música religiosa. Dedicat també a l'ensenyament, gaudí de bon prestigi en aquesta faceta de la seva activitat. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roses, monestir de (Roses, Alt Empordà) Abadia benedictina (Santa Maria de Roses), situada dintre l'antiga ciutadella de la població, a l'entrada de la vila moderna. Té el seu origen en l'església de Santa Maria de Rodes (nom que perdurà fins al s XIV), que el 943 era una cel·la o pertinença de Sant Pere de Rodes. Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna. Vers el 960 la comunitat s'aplegà a l'església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d'Empúries i de Rosselló. La nova abadia fou dotada el 976 pel comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d'Elna, amb drets sobre la pesca del cap Norfeu al cap Morrell, drets sobre els naufragis i molts béns i dons prop la mar i en terres empordaneses. La sèrie dels seus abats s'inicià amb Llunesi (960?) i Guifré (976). Sota la protecció comtal reedificà la seva església (1022), augmentà el patrimoni, donà origen a la vila de Roses, que depenia del monestir, per bé que li fou discutit el seu domini fins el 1362 pels comtes d'Empúries, i creà filials a Pedret i Marzà (Santa Maria de Pedardell) i Santa Maria del Camp, a Garriguella. Els seus drets de pesca eren una important font d'ingressos, però també causa de plets amb els habitants dels pobles veïns. Al s XV inicià la decadència. El 1588 el monestir fou abandonat a causa de la pesta i fou saquejat i espoliat. El 1592 el papa l'uní com a filial o priorat a Santa Maria d'Amer. El 1792 els pocs monjos que hi havia abandonaren el monestir, que fou destruït pels francesos el 1793. Aleshores fou abandonat del tot i construïda una nova església a la vila de Roses (1795). Recentment s'ha reconstruït la capçalera de l'antiga abadia i s'han emprès obres d'excavació i neteja a l'indret del vell monestir. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosés, Pau (Catalunya, s XVII) Compositor. Hom coneix poques dades seves. Deixà un Regina coeli laetare a nou veus amb ministrers, i la composició polifònica Manete in dilectione mea, de remarcable qualitat musical. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Roses, setge de (Roses, Alt Empordà, 24/nov/1794 - 3/feb/1795) Acció bèl·lica ocorreguda durant la Guerra Gran, arran de les victòries franceses a l'Alt Empordà. El setge fou resistit per les tropes espanyoles comandades pels generals Gravina i Izquierdo. Els defensors no pogueren repel·lir els enemics (com ho havien fet per l'oct/1793) i hagueren de retre's. La pau de Basilea comportà la retirada dels francesos de la plaça ocupada. 68 CATALUNYA - HISTÒRIA
69 CATALUNYA - HISTÒRIA Roses de Llobregat (Baix Llobregat) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Feliu de Llobregat. 70 CATALUNYA - HISTÒRIA Roset (Vilada, Berguedà) Despoblat, situat al nord-est del poble. La parròquia és esmentada el 839. Es conserven les restes del castell de Roset al cim d'un turó rocallós, a 1.042 m alt, és esmentat ja el 983; pertangué a l'honor de la Portella i a la baronia de Pinós. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roset (Sant Ferriol, Garrotxa) Masia, situada a ponent del nucli de Fares, poble esmentat el s X també amb el nom de Roset. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roset i Badí, Josep (Catalunya, s XIX) Canonge de Tortosa. Vicari general i governador de la mitra vacant per la mort del bisbe Ros i Medrano (1821). D'idees liberals, escriví una pastoral defensant la constitució i criticà durament l'alçament absolutista i el paper que hi tingueren els eclesiàstics i, en especial, les superxeries del Trapense'. Acabat el Trienni Constitucional, fou reclòs al convent dels mínims de Barcelona. 73 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Roseta (Manuel, Ribera Alta) Despoblat, al nord del poble. Era una antiga alqueria islàmica del terme de Castelló de la Ribera. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosich, Joan (Barcelona, s XX – 1963) Cantant. Començà a cantar a l'Orfeó Català. Amplià la seva formació a Itàlia. Actuà molt en aquell país i als Estats Units, Interpretà teatre líric en castellà i en català. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosich i Catalan, Antoni (Barcelona, 1896 – 1958) Escriptor. Autor de les novel·les Retalls d'hore' (1922), Proses d'estiu i de tardor (1926) i L'estranger (1932) i d'obres teatrals com la comèdia El collaret de Berta. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosquellas i Alessas, Jaume (Barcelona, 1897 – 1978) Poeta i autor teatral. Catalanitzà l'emissora EAJ-15, de la qual fou elegit president el 1931 i que esdevingué Ràdio Assocació de Catalunya. Dirigí alhora la revista "Catalunya Ràdio". Fidel als Jocs Florals de Barcelona, publicà els reculls Divuit poemes (1924), L'ànima nua (1930) i L'íntim paisatge (1938), a més de teatre en vers, del qual cal destacar els drames El neguit de la sang (1926), Guillem de Cabestany (1934), Cinc poemes escenificats (1952) i Els set llebrers (1958). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosquelles, Miquel (Catalunya, s XVII – Barcelona, 1684) Compositor. L'any 1669 actuà com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, plaça que obtingué en propietat des del 1674 fins a la seva mort. De la seva producció es conserven una missa, a vuit veus, un Nunc dimittis i unes completes, ambdues composicions a 15 veus, i cinc nadales d'11 a 13 veus. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ross, Pacià (Barcelona, s XIX) Dibuixant i pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. S'especialitzà en retrats a llapis per a fotogravat. Col·laborà artísticament a bon nombre de publicacions periòdiques. 81 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 ANDORRA - HISTÒRIA Rossell, farga d'en (la Maçana, Andorra) Antiga farga de la parròquia, a la dreta de la ribera d'Ordino, aigua amunt de la confluència amb la riera d'Erts. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell, Francesc (Centelles, Osona, v 1590 - Montserrat, Bages, 1634) Músic. Format a l'Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir l'any 1607. Actuà com a organista i fou un notable instrumentista de baixó. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell, Francesc (Barcelona, v 1630 - Montserrat, Bages, 1676) Músic. Escolà a Montserrat en 1639-46, probablement fou deixeble del pare March i del pare Romanyà. Professà l'any 1646 i actuà com a organista. Se'n conserven tres nadales: un a vuit veus i els altres dos a quatre. És considerat com el principal músic de l'escola de Montserrat del s XVII. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell, Jeroni (Catalunya, s XVIII) Frare jerònim. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. És autor de diverses obres religioses, que restarien inèdites, entre elles la catalana Combat espiritual de l'ànima en l'hora i agonia de la mort. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell, Joan Francesc (Barcelona ?, s XVI - d 1641) Metge. Era el pare de Pere Joan Rossell. Membre del Consell de Cent, el 1623 fou elegit conseller en cap de Barcelona. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona i publicà tractats de tema mèdic com Synopsis formularum medicarum, in sex libros Galeni de differentiis in causis febrium (1627) i El verdadero conocimiento de la peste..., dedicat als consellers de Barcelona (1632). Fou novament conseller en cap de la ciutat el 1638. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell, Josep (Catalunya, s XIX) Eclesiàstic. Publicà diversos fullets sobre temes de religió i política, de marcat caràcter apologètic: Conversacions en vers (1841), Contestació al sermó del pare Arcàngel, caputxí (1841), Eco verdader dels fingits lamentos amb que lo frare Bunyol... (1841), L'amic catòlic i fidel o despreocupació dels al·lucinats contra la religió catòlica (1841), L'àngel custodi (segona edició del 1845) i Manera pràctica i fàcil per a fer amb fruit l'oració mental (1848). 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell, Josep (Barcelona, s XVII) Frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Montalegre. És autor d'un tractat d'ètica publicat el 1660. 91 CATALUNYA - HISTÒRIA Rossell, marquesat de (Catalunya) Títol concedit, pel rei-arxiduc Carles III, el 1707, al seu sumiller de cortina Jaume Rossell, natural d'Oriola, únic titular. 92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rossell, Pere (País Valencià, s XIV) Lul·lista franciscà. Dirigí l'escola lul·liana d'Alcoi fundada per privilegi de Pere III el 1369, privilegi renovat a favor d'ell el 1393 i el 1399 per Joan I i Martí I, respectivament. L'inquisidor Eimeric el considerà el màxim cap dels lul·listes valencians. Li ha estat atribuïda l'obra Super B. Raymundi Lulli scriptis commentaria, de la qual no ha quedat rastre. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rossell, Pere (País Valencià, s XV) Notari. Alfons el Magnànim li encomanà el 1438 la confecció d'un Llibre de la successió del realme de Nàpols, al·legat jurídico-genealògic més que no crònica de caràcter històric. Un exemplar il·luminat, en llatí, existeix a la Universitat de València. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell, Pere Joan (Barcelona ?, s XVII) Advocat i polític. Fou membre del Consell de Cent. L'any 1634 s'oposà als subsidis que Felip IV volia obtenir de Barcelona. Fou empresonat per ordre del virrei, mesura que provocà la reacció immediata del Consell de Cent. Fou designat l'any 1640 coronel en funcions del terç de Barcelona que, amb la bandera de Santa Eulàlia, anà a Tarragona per reforçar-hi les tropes franceses del general Espenan. Després d'una campanya molt activa tornà a Barcelona el 20/nov/1641. Fou elegit membre del Reial Consell aquest any mateix, i féu d'enllaç entre aquest i el Consell de Cent. L'any 1647 el rei francès Lluís XIV li concedí el títol de noble. El 1651 féu d'intermediari entre el governador Margarit i el mariscal francès Marchin. El 1652 fugí de Barcelona a causa de la capitulació. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rossell, turó de (Lloret de Mar, Selva) Muntanya (340 m alt) de la Serralada Litoral, que domina la platja de Canyelles. 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rossell, Vicent (València, s XIX) Dirigent internacionalista. Teixidor de seda, s'adherí en 1870-71 a l'Aliança bakuninista i fou vicepresident del Centre Federal de Societats Obreres de València. Participà en la conferència del set/1871 de la Federació Regional Espanyola de l'AIT i el 1872 passà a formar part del Consell federal d'aquesta. Figurà en jul/-ago/1873 en la comissió de governació de la junta revolucionària del cantó valencià. Pogué fugir i anà a Algèria. 99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rossell i de Luca, Josep (València, 1778 – d 1835) Pintor. Fill d'un advocat. Format a l'escola de Sant Carles des del 1792. Acadèmic de mèrit de flors (1806) i de pintura (1816). Treballà a la fàbrica de teixits de Joan Antoni Miquel a València. Té quadres i dibuixos de flors al Museu de València i escenes religioses a convents i esglésies de la ciutat. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell i Montfar, Jeroni (Barcelona, 1677 - d 1746) Escriptor. Fill del ciutadà honrat de Barcelona Miquel Rossell. Monjo jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Barcelona. Escriví alguns tractats pietosos, en català, Combat espiritual de l'ànima en l'hora i agonia de la mort, Espiritual exposició en alguns misteris i vint-i-set biografies de monjos del monestir, Vidas, hechos y felices muertes de algunos virtuosos monjes, escrit vers el 1746. 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rossell i Rocamora, Jaume Josep de (Oriola, Baix Segura, s XVII – 1727) Noble. Marquès consort de Rafal. En iniciar-se la guerra de Successió era governador d'Oriola. De primer es mostrà partidari de Felip V, però aviat es passà al bàndol del rei arxiduc Carles III i lluità contra l'exèrcit borbònic al País Valencià. Posteriorment fou gentilhome de cambra del rei arxiduc (1707) i lloctinent seu a Mallorca (1709-13). El 1713 acompanyà l'emperadriu Elisabet a Viena des de Barcelona, i hi restà fins que, per la pau de Viena (1725), li foren retornats els béns confiscats per Felip V. El 1726 tornà a Oriola. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rossell i Viciano, Antoni (València, s XVIII – 1829) Matemàtic. Fou catedràtic als estudis reials de Madrid (1771), comissari de guerra a València (1793) i autor de La geometría de los niños (1784), Instituciones matemáticas (1785), Tratado de la verdadera nobleza (1804), Memoria instructiva sobre contribuciones y venta de frutos (1820) i Disertación sobre la causa de las auroras boreales. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rossell i Viciano, Basili Tomàs (Castelló de la Plana, 1731 - Alzira, Ribera Alta, 1807) Eclesiàstic. Estudià arts i teologia, fou monjo augustinià del monestir de Santa Maria d'Aigüesvives (1767-1807) i escriví alguns tractats i traduccions religiosos, així com Disertación sobre la antigüedad de la orden de san Agustín y sobre el verdadero lugar en que fue fundado el monasterio Severino o Setavitano (1804). 107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rossell i Viciano, Manuel (Castelló de la Plana, 1735 – Madrid, 1796) Físic i eclesiàstic. Es graduà de doctor a València, on obtingué (1763) la càtedra de filosofia; hi fou el primer a explicar el sistema de Newton. Destacà com a matemàtic i fou canonge a València i Madrid. Publicà algunes obres de tema religiós i breus estudis científics. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA
109 CATALUNYA - HISTÒRIA Rosselles, mas de (Piera, Anoia) Antic mas, esmentat als censos del s XIV.
Anar a: [ Ros ] [ Ros i D ] [ Rosam ] [ Rosem ] [ Rosi ] [ Rossell, N ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Ros i Hombravella, Jacint
Roses
Rossell
Rossell i Figueras, Marina
Rossell i Sanuy, Benet