|
|
|
Anar a: [ Sant Mate ] [ Sant Mi ] [ Sant Miquel de Ce ] [ Sant Miquel de la T ] [ Sant Miquel de S ] [ Sant Miquel del M ] Hi ha mentalitats tan impacients d'inferioritat, que la seva gratitud és una espècie de venjança. (Samuel Johnson) 1 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Mateu (Perpinyà, Rosselló) Barri popular de la ciutat, a l'interior de l'antic recinte emmurallat, al peu de la ciutadella. L'església primitiva de Sant Mateu, una de les quatre parròquies de la ciutat, contemporània a la de la Real, fou enderrocada el 1639 a causa de la proximitat a les fortificacions i substituïda, el 1640, per l'actual. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Mateu (Sant Jordi Desvalls, Gironès) Veïnat, al sector més septentrional del terme. 121 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Mateu, raval de (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat) Raval, entre l'església parroquial i el castell de Ricalquers, en gran part desfet per l'autopista de Barcelona a Martorell. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Mateu, serra de (Teià i Vilassar de Dalt, Maresme / Vallromanes, Vallès Oriental) Bloc central de la Serralada Litoral Catalana, el més baix i el més proper al litoral en l’àrea del Maresme, on la plana litoral és més deprimida. S'estén entre els tres municipis, amb les altituds màximes al turó de Lledó (496 m), l’església de Sant Mateu, que centra un veïnat del municipi de Premià de Dalt (490 m) i el proper turó de Sant Mateu (500 m). Aquest nivell superior és constituït per una superfície d’erosió, tallada damunt les granodiorites que coronen la serra, lleugerament basculada. Fa de divisòria hidrogràfica entre les rieres que vessen directament a mar (rieres de Premià, de Teià) i les que aflueixen al Mogent (de Vallromanes, la més important; d’Ardenya o de Vallmanya). 5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Mateu d'Aubarca (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Parròquia (185 m alt) (o Aubarca), a l'extrem meridional del terme, al clot de Sant Mateu, que limita al nord amb els penya-segats que limiten la gran cala d'Aubarca. L'església parroquial (Sant Mateu), creada el 1785 a la vénda d'Aubarca (aleshores del 6 CATALUNYA - MUNICIPI
7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Mateu de Montbui (Bigues i Riells, Vallès Oriental) Poble i antiga parròquia, situada primitivament al costat del castell de Montbui i traslladada al pla vers el 1760. Existia ja el 1059 i el 1159 fou unida a Bigues. S'independitzà al s XIII i, després d'una unió transitòria a Caldes de Montbui (1567), es fusionà de nou amb Bigues el 1623. La primitiva església del castell, en part preromànica, es conserva força sencera. La nova, del pla, construïda prop del mas Carreres, tenia jurisdicció el 1760 només en quatre masos. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Mateu de Montnegre (Quart d'Onyar, Gironès) Poble (356 m alt), situat als vessants meridionals de la serra de Montnegre (contrafort de les Gavarres), a ponent del poble de Montnegre, el qual depenia de 9 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
10 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Maties, complot de (Barcelona, 24/feb/1462) Moviment buscaire iniciat a la festa de Sant Maties. En saber-se la decisió de la reina Joana i del príncep Ferran de partir cap a Girona, un avalot popular (de menestrals i de remences) tingué lloc davant el palau reial, mentre representants del sindicat dels tres estaments i poble negociaven amb la reina i es posaven incondicionalment a favor del retorn del rei. La reacció bigaire, que dominava el Consell de Cent, fou dura: el sindicat fou de fet dissolt en ésser executats els caps buscaires, el conseller segon Francesc Pallarès i Pere Destorrent fill i es consumà la divisió entre la monarquia i la diputació, preliminar de la guerra civil. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Maure (Santa Margarida de Montbui, Anoia) Barri i cap del municipi, formant conurbació urbana amb Igualada, situat a la dreta de l’Anoia, als vessants del turó del Pi (antiga zona fortificada), davant la ciutat d’Igualada. La seva expansió ha estat motivada per l’afluència de població immigrada i s’han produït grans 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Maurici, estany de (Espot, Pallars Sobirà) Llac dels Pirineus centrals. D'origen glacial, pertany a la regió lacustre dels Encantats, i es troba a 1.895 m alt, a la capçalera de la vall d'Espot. Té 450 m de longitud i 150 m d'ample. La seva conca s'ha aprofitat per a la instal·lació d'una presa, amb 15.000 kW de potència, que compta amb una producció mitjana de 35.900.000 kWh. És inclòs al parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. També és conegut amb el nom de llac dels Encantats. 13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Maurici de Graulera (Illa, Rosselló) Santuari, al sud del terme, vora el límit amb el de Corbera del Castell, damunt els primers contraforts dels Aspres. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Maurici de la Quar (la Quar, Berguedà) Poble (887 m alt) i cap del municipi, al sud del terme. Des del s XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella; després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l'erigiren en parròquia el 1873. L'edifici actual fou erigit al s XVII i ampliat al s XIX. Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Medir (Sant Gregori, Gironès) Poble (216 m alt) (o Sant Medir de Cartellà), al nord del terme, vora Cartellà. En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d'Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer. Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al s XVIII. Era de patronat 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA
17 CATALUNYA - GEOGRAFIA
18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Mer (Bassella, Alt Urgell) Masia i enclavament (53 ha), dins el de Pinell de Solsonès, a l'est de Castellnou de Bassella. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA
20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Caseria, fins al 1969 del terme d'Aramunt, al voltant de l'església de Sant Miquel. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel (Tremp, Pallars Jussà) Caseria (930 m alt), fins al 1970 del terme de Gurp de la Conca, al sud del poble, a la capçalera de la vall de Tendrui. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Baix Penedès) Veïnat, al sud-oest del poble. 23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Miquel (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Oriental) Veure> Son Carrió. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel (Cabrera d'Igualada, Anoia) Església, situada prop del llogaret del Badorc, a la dreta de l'Anoia, al sud del congost de Capellades. És anomenada Sant Miquel del Badorc, tot i que el riu la separa d'aquest poble del municipi de Piera. El 1186 pertanyia al monestir de Sant Cugat. El 1581 depenia de Sant Bartomeu de Vallbona; ara depèn de la parròquia de Cabrera. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA
26 CATALUNYA - GEOGRAFIA
27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel, mas de (Alàs i Cerc, Alt Urgell) Masia, església i antic terme, al nord d'Artedó, vora el límit amb l'antic municipi d'Alàs. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Baduell (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) Veure> Sant Miquel de Martres. 29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Miquel de Balansat (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Parròquia (159 m alt), al nord-oest del terme, prop de la costa septentrional de l'illa, on s'obre el profund port de Balansat o port de Sant Miquel (on s'assenta el nucli des Port de Sant Miquel). L'església parroquial (Sant Miquel) és aturonada (al peu del turó hi ha un petit nucli de cases), i és obra del s XIV; fins el 1785, que fou erigida parròquia, era una vicaria del cap de Balansat. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA
31 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Miquel de Besalú (Besalú, Garrotxa) Antiga església de la vila, situada a la part de llevant de la població, sota les muralles. Tenia com a contitular Sant Genís. El 977 el bisbe i comte Miró hi fundà una canònica de clergues aquisgranesos, a la qual sotmeté l’església de Sant Vicenç. Els canonges es traslladaren abans del 1080 a l’església de Santa Maria la Vella o de Capellada, cosa que fou causa de l’abandonament de Sant Miquel i Sant Genís, que no s’esmenta més des de mitjan s XII. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Bustins (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa) Veure> Bustins. 33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Miquel de Campanet (Campanet, Mallorca Septentrional) Església, al nord del terme, al raiguer de la serra de Tramuntana. És una petita i rústega església gòtica, del s XIV, amb coberta de fusta, que fou parròquia del terme de Campanet, traslladada el 1425 al nou nucli de Campanet, l'actual vila. Conserva un interessant retaule gòtic de Sant Miquel. 34 CATALUNYA - MUNICIPI
35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Campmajor, estanyols de (Sant Miquel de Campmajor, Pla de l'Estany) Grup de petits estanys d'origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), a la capçalera de la riera de Campmajor. Són al sud-oest de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics. El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Canyelles (Aiguafreda, Vallès Oriental) Ermita, situada al vessant septentrional de la vall de l’Avencó, sobre la caseta de Sant Miquel i els masos de Serradelarca i del Boix, que en tenien cura. La vil·la rural de Canyelles existia ja el 898, i la capella fou construïda al s XII. És rectangular, romànica, amb un petit presbiteri i una porta a migdia. Aiguafreda hi anava en processó i s’hi feia una almoina de pa el 8/mai. Fou restaurada el 1828 i profanada el 1936. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Capsarroca (Olot, Garrotxa) Antiga església, situada al nord-est de la ciutat, a l'esquerra de la carretera de Girona a Besalú i Figueres. Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783; conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l'antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial. L'església fou cremada i destruïda el 1936 i dóna nom al barri de Sant Miquel, en aquest sector de l'eixample de la ciutat. 38 CATALUNYA - HISTÒRIA
39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Miquel de Castellnou (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Església, únic testimoni de l'antic lloc de Castellnou, que s'alça al sud de la vila, a l'esquerra del riu de Sant Miquel o rambla de les Coves. 40 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Miquel de Castelló (la Vall d'En Bas, Garrotxa) (o Sant Miquel d'En Bas) Antiga església del castell de Bas o Castelló d'En Bas, i actual santuari, dins l’antic terme de Sant Esteve d’En Bas, que dóna nom a la serra de Sant Miquel, extrem oriental de la serra de Llancers. L’edifici, d’origen romànic, fou reformat posteriorment. S'hi celebra tradicionalment un aplec el dia de Sant Miquel. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Cellers (la Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Veure> Cellers, priorat de. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Cladells (Santa Coloma de Farners, Selva) Poble (452 m alt), a la dreta de la riera de Vallors. L’església parroquial, dedicada a Sant Miquel, és un notable exemplar romànic (s XII), amb un massís campanar, més tardà, al seu costat; hi ha un petit nucli format per la rectoria i l’hostal, i l’escassa població és dispersa en pagesies. Fou municipi independent fins el 1972. L’antic terme comprenia el poble de Sauleda i l’antic monestir de Sant Salvi de Cladells. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Colera (Alt Empordà) Veure> Colera. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA
45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Comesposades (Montmajor, Berguedà) Veure> Comesposades. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA
47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Miquel de Cuixà (Codalet, Conflent) Veure> Cuixà, monestir de 48 CATALUNYA - MUNICIPI
49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Fluvià, monestir de (Sant Miquel de Fluvià, Alt Empordà) Abadia benedictina. Presenta una estructura establerta al s XI que reflecteix encara la influència preromànica, amb columnes adossades a les pilastres i finestres d'una esqueixada a la nau central. L'exterior ha estat molt reformat en diversos moments històrics. 50 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Miquel de Forques (Canet de Rosselló, Rosselló) Antic terme, vora l'estany de Sant Nazari. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Gallifa (Sora, Osona) Església, al límit amb el terme de Sant Boi de Lluçanès, als vessants orientals de la muntanya dels Munts, que centra un petit veïnat del terme de Sant Boi. És documentada des del 1150. És a cura dels amos del mas de Gallifa, que l'han restaurada recentment. És una edificació romànica (s XI), amb la nau i el campanaret modificats un xic més tard. 52 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Miquel de Gonteres (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental) Antiga masia, prop de la qual es construí la colònia Gonteres. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de la Cirera (Cabanelles, Alt Empordà) Veure> Cirera, la. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA
55 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Miquel de la Guàrdia (les Masies de Roda, Osona) Antiga parròquia rural, situada en una planura envoltada pel Ter, entre les viles de Roda i de Manlleu. Es troba prop de l'important mas Vicenç. Existia ja el 1012 i es trobava sota la tutela del monestir de Sant Pere de Casserres. Des del s XIV consta com a sufragània de Sant Pere de Roda de Ter, categoria que ha conservat fins a l'actualitat. L'església actual fou refeta el 1786. Del s XII al XVII tenia 9 masos, convertits en 21 el 1860. Avui dia té dins la seva demarcació petits barris i cases que formen el nucli del municipi de les Masies de Roda. 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Miquel de la Maçana (Rajadell, Bages) Antic convent de monges augustinianes i ara església del municipi, prop del mas de la Maçana, al sud-est del poble. Vers el 1270 s'hi formà un grup de donades, que el 1275 rebé del bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, la regla de sant Agustí. El 1304 un grup d'elles passà a fundar el monestir de Santa Caterina a l'horta de Cervera. Part de la comunitat continuà a Sant Miquel, fins que a mitjan s XIV es traslladà a la capella de Santa Llúcia de Rajadell, prop del mas Forn, on continuaren fins a la fi del s XV. La capella de Sant Miquel fou reconstruïda el 1632 i reformada el 1826. 57 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Miquel de la Mar (Tarragona, Tarragonès) Antiga església del suburbi de la ciutat. Fou construït el 1224 pel bisbe Aspàreg de la Barca com a parroquial pels habitants del barri proper al port. L'oposició del capítol impedí que fos parròquia, i restà com a oratori regit per un prevere. El 1255 fou cedida a les monges clarisses, establertes a Santa Magdalena de Bell-lloc, però aquestes abans del 1287 ja passaren a residir a la 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Miquel de la Pobla (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat) Veure> Pobla del Bellestar, la. 59 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Miquel de la Torre (la Vall de Bianya, Garrotxa) Antiga parròquia, al vessant esquerre de la vall del Bac, al sud del puig Sou, sota l'església parroquial de Sant Andreu de Porreres, de la qual és sufragània. Havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Besalú i abans havia estat coneguda per Vellanacorba o Sacorba. L'església és d'origen romànic, amb campanar d'espadanya; prop seu hi ha una antiga casa forta que fou possessió dels Desbac, senyors de Rocacorba, i dels Descatllar. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de la Tosca (el Vilosell, Garrigues) Ermita, al vessant septentrional de serra la Llena, a la capçalera del riu Set. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de la Vall (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Poble (845 m alt) (o de la Vall de Llimiana), fins el 1970 del terme d’Aransís (del qual fou cap durant uns quants anys). És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec. Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Bercedana. La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel. La senyoria era del priorat de Meià. En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat (s XI-XII), prototip d’establiment rural de l’època. Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una nau amb absis de planta semicircular, emplaçat a la part baixa del poblet. Fou habitat des de la fi del s X fins al s XV. S'hi iniciaren treballs d’excavació el 1978, a càrrec del departament d’història medieval de la 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de l'Aguda (Vilanova de l'Aguda, Noguera) Veure> Sant Miquel de Valldàries. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de l'Arn (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) Església, al límit amb el terme de Sentmenat, a ponent de la vila de Caldes. És esmentada ja el 1027. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de les Canals (Vilada, Berguedà) Església romànica, al sud del terme, situada a 1.000 m alt (al límit amb els termes de Cercs i de la Quar), al cim de la serra de Picancel, als vessants septentrionals de la qual, dita les Canals de Sant Miquel, que cauen en fort pendent damunt el Margançol, són profundament tallades pels afluents de l'esquerra del riu. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de les Formigues (Sant Hilari Sacalm, Selva) Veure> Sant Miquel de Solterra. 66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
69 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Maifrè (Osor, Selva) Veïnat i església (o Sant Miquel de Ter), a l'esquerra del Ter, que centra el sector del terme a la vall d'aquest riu, a l'altra banda de la muntanya de Sant Gregori. Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans; actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda. L'església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616. Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946. Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l'antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Martres (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) Església (o de Baduell), actualment arruïnada, a l'est de la vila, al camí de Granollers, vora el coll de Baduell. El lloc de Martres és esmentat ja el 1100 com a possessió del monestir barceloní de Sant Pau del Camp, que se'l vengué el 1126. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA
73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Montella (Sales de Llierca, Garrotxa) Veure> Montella. 74 CATALUNYA - HISTÒRIA
75 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Miquel de Montornès, castell de (Vallromanes, Vallès Oriental) Antic castell (413 m alt) (o castell de Montornès), al cim d’un turó, contrafort nord de la Serralada Litoral, que limita aquest terme amb el de Montornès del Vallès. El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108. El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes (que formaren una sola batllia i, des del s XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del s XX). A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella (Maresme). Els seus senyors foren els Montornès i, des del s XVII, els Taverner, després comtes de Darnius. El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del 76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Miquel de Montuïri (Montuïri, Mallorca Oriental) Eremitori (259 m alt), a l'est de la vila, al cim del puig de Sant Miquel (o puig des Bous), on es venera la Mare de Déu de la Bona Pau, esmentada ja al s XVI (hom ha suposat que fou la primera església de l'extens terme musulmà de Montuïri després de la conquesta cristiana). Hi hagué ermitans fins a la fi del s XIX. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Pera (Montagut i Oix, Garrotxa) Poble (800 m alt) de l'antic municipi d'Oix, enlairat a l'esquerra de la riera d'Oix, als contraforts sud-occidentals de la serra de Bestracà, prop del coll de Pera (742 m alt). L'església parroquial de Sant Miquel tenia com a sufragània la de Sant Andreu de Bestracà. 78 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Miquel de Pera, baronia de (Catalunya) Títol concedit el 1764 a Antoni de Vallgornera, olim de Llunes i Bosc de Platraver. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Pineda (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) Poble, a l'esquerra del riu Brugent, aigua amunt de la vila. És centrat per l'església parroquial de Sant Miquel, romànica, de la qual depèn el santuari de Santa Cecília de Riutort. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Sobiranes (Tavertet, Osona) Nom donat a Sant Miquel de Sorerols per tal com es troba prop de l'antic mas de Sobiranes (antigament de Cases-sobiranes). 81 CATALUNYA - HISTÒRIA
82 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Miquel de Solterra (Sant Hilari Sacalm, Selva) Antiga capella del castell de Solterra. Documentada des del 1236. Fou reedificada al s XVII i ara només en resten poques ruïnes. Coronava la muntanya de Solterra (1.204 m alt), termenal amb el munciipi d'Osor, coneguda per muntanya de Sant Miquel i també per Sant Miquel de les Formigues, per la munió de formigues alades que sempre hi ha en aquest cim, coronat per una gran creu de ferro amb tres formigues de forja al peu. 83 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Miquel de Sorerols (Tavertet, Osona) Antiga església parroquial (o de Sobiranes), situada en una península formada per la riera de les Gorgues, el Ter i la riera de Balà. És l’extrem occidental del municipi. Existia ja el 1062, i s’annexionà a la seva demarcació, el 1572, bona part de l’antiga parròquia de Sant Miquel Sarriera. L’església, consagrada el 1091 i reformada el 1138, és un bonic exemplar romànic llombard; es troba en un petit puig davant del castell de Sorerols o de Sobiranes. La parròquia tenia 20 famílies el 1138, 6 el 1515 i 11 el 1855. Ara només en té una. El 1587 comprà el castell de Sorerols el baró de Savassona, Antoni Vila, i pel fet d’ésser ell també senyor de Tavertet es fusionaren ambdós termes. 84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Miquel de Soternes (València, Horta) Veure> Soternes. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Tarradelles (Santa Maria de Merlès, Berguedà) Poble, que forma un apèndix del municipi entre Gaià, Sant Feliu Sasserra i Avinyó. El lloc és esmentat el 1011 dins el terme del castell de Gaià. Té l’antiga església romànica, sense culte, del s XII, que fou sufragània de Santa Maria de Gaià entre 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Ter (Osor, Selva) Veure> Sant Miquel de Maifrè. 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Miquel de Torrocelles (Llucena, Alcalatén) Veure> Torrocelles. 88 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Miquel de Toudell (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental) Antiga parròquia i quadra, a l'esquerra del torrent de Gaià, vora la carretera de Terrassa a Olesa de Montserrat, al sud de Santa Maria de Toudell, dins l'antic terme del castell de Terrassa. El lloc de Toudell és esmentat ja al s X, i a partir del s XIII ja com a castell, domus o quadra. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Tudela (Cervera, Segarra) Veure> Tudela. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Turbians (Gisclareny, Berguedà) Església (1.252 m alt), situada en una serralada que domina una vall tributària de la riera de Saldes. Inicialment era l'església principal del terme i en depenia la del Roser i Sant Isidre de Gisclareny. Consta com a parròquia independent del s XII al XIX; ara és sufragània de la de Gisclareny. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel de Valldàries (Vilanova de l'Aguda, Noguera) Església (621 m alt) (o de l'Aguda, o de la Torre), aturonada damunt la vall del torrent de Sant Miquel de Valldàries (o de Valldàries), al nord del terme, al costat del castell de l'Aguda. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA
93 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Miquel de Vinebre (Vinebre, Ribera d'Ebre) Assentament d'època romano-republicana. És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic. Fou ocupat entre la segona meitat del s II aC i mitjan s I aC. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel del Camp (Olius, Solsonès) Església, situada al nord-oest del terme, al costat de la casa de Sant Miquel. El 1107 és citada en l'acta de consagració de Sant Esteve de Joval. Tenia beneficiat propi al principi del s XIV. 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Miquel del Congost (la Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Veure> Cellers, priorat de. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel del Corb (les Preses, Garrotxa) Veïnat, als vessants septentrionals de la serra del Corb. L'església de Sant Miquel del Corb, que el centra, sembla que havia estat la primitiva parròquia de les Preses; l'actual edifici, aturonat, edificat sobre el primitiu, és modern. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel del Corb (Balaguer, Noguera) Església, al sud-oest de la ciutat, a la plana del Corb, estesa a ponent de la sèquia de Menàrguens; era parroquial del lloc de la Pobla del Corb, esmentat encara el 1558, però que al s XVIII ja era arruïnat. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA
99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel del Monestir (la Pobla de Lillet, Berguedà) Església romànica (abans dita Sant Miquel de Lillet), de planta rodona, situada a poca distància vers el sud de l'antiga canònica de Santa Maria de Lillet. És esmentada des del 1195. És probablement una església votiva aixecada pels senyors del castell de Lillet. Estigué abandonada un parell de segles, fins que el 1935 fou restaurada per Jeroni Martorell a instàncies dels Amics de l'Art Vell. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel del Mont (Riudaura, Garrotxa) Església, al límit amb el terme de la Vall de Bianya, situada al cim de la serra de Sant Miquel del Mont, continuació vers l'est de la serra de puig Estela, des de l'antic hostal de la Serrota fins a Sant Andreu del Coll, serra que separa les valls de Ridaura i de Bianya. L'església havia estat parròquia (consagrada el 958) i esdevingué després sufragània de la de Santa Margarida de Bianya. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel del Pla (Tarragona, Tarragonès) Església de la ciutat, existent ja a la fi del s XIII, dita del Pla, en oposició a la de Sant Miquel de la Mar. El 1304 s'hi instituí un dels vuit priorats, annexos al capítol de la catedral. El canonge prior hi residia. Subsisteix encara, bé que renovada. 102 CATALUNYA - GEOGRAFIA
103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel del Pui (la Pobla de Segur, Pallars Jussà) Veure> Puig de Segur, el. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel dels Barretons (Viladrau, Osona) Ermita (1.300 m alt), que corona un roquissar, en un contrafort del Matagalls, sobre el santuari de Sant Segimon del Montseny. Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya. Era lloc de molta devoció. El nom li prové d'uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap. Es manté sencera, però sense culte des del 1936. 105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
106 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel d'En Bas (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Veure> Sant Miquel de Castelló. 107 ANDORRA - GEOGRAFIA
108 CATALUNYA - HISTÒRIA
109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel d'Escornalbou (Riudecanyes, Baix Camp) Veure> Escornalbou, monestir d'. 110 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Miquel d'Espinalvà (Vall-de-roures, Matarranya) Ermita i caseria, al sud del terme, al cim d'un encinglerat tossal (contrafort septentrional del tossal dels Tres Reis) que separa el riu de la Pena del seu afluent per la dreta, el riu del Racó d'En Patorrat. 111 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel d'Hortmoier (Montagut de Fluvià, Garrotxa) Veure> Hortmoier. 112 CATALUNYA - HISTÒRIA
113 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel d'Ordeig (les Masies de Voltregà, Osona) Poble, a l'esquerra de la riera de Montorro, sota la serra de Sant Salvador de Bellver. La parròquia fou unida des del s XVI a la de Vinyoles d'Orís. El lloc existia el 976, i l'església de Sant Miquel fou donada el 1132 al monestir de Santa Maria d'Amer, del qual sempre depengué. El 1686 tenia 6 masies. És una edificació romànica (s XII), un xic modificada el 1638. 114 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Miquel d'Urgell (la Seu d'Urgell, Alt Urgell) Antiga canònica, situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes. L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035. El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència. Sembla que adoptà la regla de sant Agustí. Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada (1294-1308), i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria. 115 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel Sescloses (Peralada, Alt Empordà) Petit monestir de donades, adaptat més tard a la regla benedictina, a l'antiga parròquia de Sant Joan Sescloses, dins l'antic terme de Vilanova de la Muga. Hom en té molt poques notícies: era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles; més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i Sant Pere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir. No en resten ruïnes identificades; sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d'Empúries, que ha absorbit l'antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses. 116 CATALUNYA - GEOGRAFIA
117 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Miquel Sesvinyes (Serinyà, Pla de l'Estany) Església del veïnat de Casals, esmentada ja el 1282, romànica, on s'ha venerat tradicionalment una imatge de la Mare de Déu del s. XIII, de fusta, policromada. 118 CATALUNYA - MUNICIPI
119 CATALUNYA - HISTÒRIA
120 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Anar a: [ Sant Mate ] [ Sant Mi ] [ Sant Miquel de Ce ] [ Sant Miquel de la T ] [ Sant Miquel de S ] [ Sant Miquel del M ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sant Mateu de Bages
Sant Mateu del Maestrat
Sant Medir
Sant Mer
Sant Miquel, castell de
Sant Miquel de Campmajor
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Fluvià
Sant Miquel de les Salines
Sant Miquel de Llíria
Sant Miquel de Llíria, poblat ibèric de
Sant Miquel de Llotes
Sant Miquel de Montmagastre
Sant Miquel del Port
Sant Miquel dels Reis
Sant Miquel d'Èrdol
Sant Muç