|
Qui s'enfada per les crítiques, reconeix que les tenia merescudes. (Tàcit) monestir de la MURTRAMonestir (Sant Jeroni de la Murtra) de l'orde de sant Jeroni
Fou erigit el 1416 com a conseqüència del trasllat del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet, fundat el 1413 pel mercader Bertran Nicolau prop de Sant Pere de Ribes (Garraf).
L'origen fou difícil: el 1431 tenia catorze monjos, els quals, al·legant la insalubritat del lloc, intentaren d'unir-se amb els de la Vall d'Hebron, que també estaven en crisi, i de passar a l'antiga residència reial de Bellesguard, que els fou oferta; però les clàusules fundacionals ho impediren. Aviat, però, hi hagué un redreçament, acompanyat d'un augment de vocacions i de l'engrandiment de la propietat, que els monjos envoltaren d'oratoris i d'ermites. La comunitat depassà la trentena de residents. Joan II de Catalunya-Aragó féu edificar el refetor, i els Reis Catòlics i Carles I, que freqüentaren el monestir i hi residiren temporades en llurs sojorns a Barcelona, feren construir dues ales del claustre. La visita de nobles i de terratinents del país féu possible la construcció de la gran església, Fou incendiat i exclaustrat el 1835, quan es trobava en plena vitalitat, les seves possessions foren malvenudes i el monument fou saquejat. Malgrat ésser mig en ruïnes i convertit part en masia i part en casal d'estiueig, és encara un conjunt d'un gran interès arqueològic. Del claustre, de dos pisos de galeries (la baixa, gòtica, dels s XV-XVI, i la superior, del XVII), s'ha perdut una ala. L'església, gòtica, del s XV, té capelles afegides als s XVII i XVIII, una de les quals, la del Sant Crist, és destruïda.
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|