|
|
|
Anar a: [ Sant Mart ] [ Sant Martí, J ] [ Sant Martí de C ] [ Sant Martí de la R ] [ Sant Martí de R ] [ Sant Martí del P ] Curiosament, els votants no se senten mai responsables del fracàs del govern que han votat. (Alberto Moravia) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí (la Baronia de Rialb, Noguera) Llogaret, a 4 km del centre municipal. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Martí, Arnau de (Catalunya, s XII) Magnat. El 1134 era un dels grans senyors que prometien ingressar per un any a l'orde del Temple, autoritzada aleshores a establir-se al país, encara que no hi rebria dotació inicial fins al 1143. 3 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Martí, baronia de (Catalunya) Títol concedit el 1664 al capità d'artilleria Francesc de Bojons i Unyona. Confirmat el 1764 al seu nét el tinent coronel Bartomeu de Bojons i Batalla. Passà als Ibáñez-Cuevas. És 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Martí, Berenguer de (Catalunya, s XV) Cavaller. Col·laborà amb Jaume I a les campanyes de conquesta del País Valencià. Rebé donacions reials de recompensa a Gandia. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Martí, Bernat de (Catalunya, s X - s XI) Fill de Guillem de Santmartí i d'Adelaida. Mort el seu pare (1010), la seva mare, obrant en nom de Bernat, aleshores menor, sostingué dos plets (1013 i 1017) per conservar dins el gran patrimoni dels Santmartí els dominis de Calders (Baix Penedès), reclamats pel monestir de Sant Cugat. Aquest guanyà el litigi. Bernat morí jove, i els béns restants dels Santmartí passaren a la seva germana Dispòsia, que es casaria amb Mir Geribert. 111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Martí, cap de (Xàbia, Marina Alta) Cap de la costa (o cap Martí), al nord del cap de la Nau, que forma un llarg promontori que separa la gran badia de Xàbia, a llevant, del Portitxol, a ponent. L'ermita de Sant Martí s’alça prop d’aquest indret, on, segons la tradició, existí un monestir en època preislàmica. El castell de Sant Martí, que defensava aquest sector de la costa, fou destruït pels anglesos durant la guerra del Francès. 6 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Martí, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1713, pel rei-arxiduc Carles III, a Jaume de Copons-Calders-Villafranca i Falcó, baró de Segur, únic titular. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Martí, Dalmau de (Catalunya, s XIII - Grècia, 1307) Oncle i company d'armes de Bernat de Rocafort a l'expedició a Orient. Pel jun/1307, amb el seu nebot menor Asbert de Rocafort, matà a llançades el noble Berenguer d'Entença, durant la topada que, per confusió, es produí entre els mateixos expedicionaris a la 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Martí, Esteve de (Catalunya, s XII) V Abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1160, després d'un temps d'abadiat vacant. Quan, el 1162, morí Ramon Berenguer IV, protector i fundador del monestir, Esteve de Sant Martí sabé conservar la protecció del consell de govern del jove Alfons I. Durant el seu abadiat foren començades les obres de l'església major del monestir, nous allotjaments, i l'ala romànica del claustre principal. Deixà l'abadiat el 1181. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Martí, Ferrer de Veure> Santmartí, Ferrer de (bisbe de València). 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Martí, Ferrer de (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. Fill de Guillem i de Beatriu de Montcada. El seu heretatge resultava molt compromès per les despeses realitzades pel seu pare de cara a mantenir els plets de la madastra Guisla de Banyeres. Ferrer hagué de cedir el castell d'Eramprunyà, del qual era castellà i gairebé senyor, al rei Jaume I, el qual faria restar la fortalesa en mans de sots-castellans, els Santa Oliva. L'arruïnat cavaller es retirà al seu castell pairal de Sant Martí Sarroca. Era casat amb una Guillema de Cabrera. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Martí, Ferrer de (Catalunya, s XV) Noble. Assistí a les Corts Generals de Tarassona de 1484, sota el regnat de Ferran el Catòlic. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sant Martí, Gaspar de (País Valencià, s XVII) Arquitecte i frare carmelità. És autor de la notable façana de l'església del Carme de València, avui parròquia de la Santa Creu. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Martí, Gombau de (Catalunya, s XIV) Noble. Estigué al servei d'Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest per a la croada contra Granada que finalment seria suspesa. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Martí, Guillem de (Catalunya, s XII) Magnat. Fill de Jordà. Era senyor dels castells de Montbui, Montornès i Eramprunyà. El 1136 el comte Ramon Berenguer IV li donà en matrimoni la dama Beatriu de Montcada, divorciada del Gran Senescal Guillem Ramon IV de Montcada. Compartí en vida d'ella una part de les rendes del Senescal. El 1149 participà a la presa de Lleida, on hi rebé unes cases (1150). Pels anys 1152-54 tingué entrada al seguici i consell de Ramon Berenguer IV. El 1160 cedí les cases de Lleida a l'orde de l'Hospital. Devers el 1171 fou un dels negociadors dels acords tributaris del rei Alfons I el Cast amb els sarraïns de Múrcia. Sembla que es aquest personatge el qui estigué casat amb una filla poc coneguda del comte Ermengol VI d'Urgell, de la qual hagué un fill anomenat també Ermengol. Un altre fill seu fou Ferrer. Contreuria noves núpcies amb Guisla de Banyeres. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Martí, Guillem de (Catalunya, s XII) Noble. Fill d'un homònim i d'una filla quasi desconeguda del comte Ermengol VI d'Urgell. El 1177 el seu oncle Ermengol VII el citaria en cinquè lloc a la successió del comtat. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Martí, Jordà de (Catalunya, s XI) Fill d'Arnau Mir de Sant Martí. Era un noble influent en temps de Ramon Berenguer III. Li prestà homenatge pel vell castell vescomtal de Barcelona i per les fortaleses d'Olèrdola, Eramprunyà i Castellet. Es casà dues vegades. De la segona muller, Anglesa, tingué el fill Guillem, protegit de Ramon Berenguer IV. 19 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sant Martí, Pere de (Catalunya Nord, s XIV) Noble. Es mostrà partidari de Pere III durant les accions d'aquest per desposseir Jaume III de Mallorca, tot i que el darrer era el seu sobirà natural. Jaume el féu empresonar a Perpinyà. El 1344, a la segona campanya del Rosselló, Pere III assegurà la seva llibertat conservant presoner Pagà, fill natural del rei de Mallorca, fins que fou concertat un bescanvi concret dels dos captius. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Martí, Ramon de (Catalunya, s XII) Noble. El 1190 s'alià, amb Ponç de Cabrera i altres nobles, al bàndol d'Arnau de Castellbó que, per qüestions d'interessos, entrà en conflicte amb el comte Ermengol VIII d'Urgell i amb el bisbe d'Urgell Arnau de Preixens. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Martí, Ramon de (Catalunya, s XIII) Noble. Prengué part destacada a la conquesta de Mallorca (1229). Jaume I recompensà els seus serveis amb diverses donacions a l'illa, als termes de Petra, de Montuïri, incloent l'alqueria de Llucmajor, i dues alqueries a muntanya; amb un total de 74 jovades, que fou 22 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Martí, raval de (Perpinyà, Rosselló) Barri popular de la ciutat, a ponent del nucli urbà, fora de l'antic recinte emmurallat, davant el portal de Sant Martí (pel qual Carles V féu l'entrada solemne a la vila el 1538). Sorgí a l'indret de la casa procura o priorat de Sant Martí, dependent de Sant Miquel de Cuixà, que fou venut el 1266 als mercedaris de Perpinyà (que s'havien establert al seu costat el 1228), els quals construïren, a la fi del s XIII i començament del XIV, l'església gòtica amb dos arcs de diafragma i coberta de fusta. El raval es formà al seu voltant durant el s XIX amb l'establiment de traginers i carreters, magatzems 23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Martí, riu de (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Riu (o de Boí) de l'antic municipi de Barruera, a la vall de Boí, afluent, per l'esquerra, de la Noguera de Tor, que neix al vessant occidental del port de Rus. Després de passar sota Taüll, i per Boí, s'uneix al seu col·lector davant Erill-la-vall. Prengué el seu nom de l'antiga església romànica de Sant Martí de Boí, les restes de la quan han estat descobertes recentment. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sant Martí, Roderic de (País Valencià, s XIV) Noble i marí. Fou vice-almirall de Pere III. El 1351 comandava les galeres noliejades a Mallorca que se sumaren a l'estol de Ponç de Santa Pau per combatre els genovesos a la Mediterrània occidental. L'any següent participava a la terrible batalla naval del Bòsfor, davant el port de Pera. 25 CATALUNYA - HISTÒRIA
26 CATALUNYA - MUNICIPI
27 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Martí d'Albera (l'Albera, Vallespir) Poble, a l'est del terme, al vessant septentrional del pic de Llobregat, límit amb l'Alt Empordà. L'església parroquial (Sant Martí) és romànica. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí d'Albet (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Veure> Albet. 29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Martí d'Alenzell (Vilafranca de Bonany, Mallorca Oriental) Possessió (o Sant Martí), al sud i a poca distància de la vila, camí d'Alenzell, una altra possessió del terme. Sant Martí d'Alenzell ja és anomenat així en el repartiment de Mallorca, el 1232, i consta com a alqueria del terme de Petra; fou donada a Ramon Laclusa, però després fou adquirida, amb altres de veïnes, pels templers. Després de l'extinció de l'orde dels templers (1312), passà als hospitalers, però, reintegrada el 1314 al poder reial, la cavalleria d'Alenzell fou atorgada a Pau Sureda, i el 1391 Pau Sureda i Moià, veguer forà de Mallorca, comprà l'honor de Sant Martí d'Alenzell, origen de la baronia de Sant Martí d'Alenzell, i els seus descendents es cognomenaren Sureda 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí d'Aravó (Guils de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble, vora el riu d'Aravó, al límit amb el terme de Puigcerdà. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí d'Arenys (Maresme) Veure> Arenys de Munt. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí d'Armàncies (Campdevànol, Ripollès) Poble i parròquia rural (o Armàncies), situada originàriament a l'extrem nord-oriental del terme, on hi havia la vil·la d'Armàncies (890) i hi resten els masos de Sant Martí de Dalt i Sant Martí de Baix. El 1619 es construí l'església actual, a la part baixa del terme, a l'esquerra del Freser i de la carretera de Puigcerdà, entre els grans masos del Molí Nou i Perarnau. Des d'aleshores és sufragània de Campdevànol. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí d'Aubert (Viella, Vall d'Aran) Església parroquial d'Aubert, de l'antic terme de Betlan, al nord-oest del poble, a la dreta del barranc de Sant Martí, que procedeix del pic d'Es Cròdos i s'uneix a la Garona prop d'aquesta església. Edifici d'origen romànic, amb una nau gòtica i un curiós campanar de planta quadrada, conserva la pica-baptismal, decorada, romànica. Havia estat un convent augustinià. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Balaguer (Viver i Serrateix, Berguedà) Església i antiga quadra, situada a la muntanya i puig de Balaguer (730 m alt), a la part nord-occidental del terme. Antigament també fou anomenada Sant Martí de la Quadra o de Montdarn, per tal com depenia de Sant Joan de Montdarn. Existia ja el 1131. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Bercedana (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Poble (746 m alt) de l'antic terme d'Aransís. És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, que drena el riu de Barcedana, davant el Montsec, a poca distància de Sant Miquel de la Vall, al terme del qual pertangué. 36 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Martí de Bianya (la Vall de Bianya, Garrotxa) Antiga parròquia (ant: Solamal), situada a l'esquerra de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, prop de la seva confluència amb la del Ferró. Esmentada ja el 977, quan el comte Miró II de Besalú i bisbe de Girona la donà al monestir de Camprodon. És un notable exemplar romànic, ben conservat, amb una torre quadrada damunt la porta; des del 1582 és sufragània de Sant Pere Espuig. 37 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Martí de Bosquerons (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Església, desapareguda, de l'antiga quadra de Canals. 38 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Martí de Cameles (Cameles, Rosselló) Santuari, al sud del poble, davant el serrat de Sant Martí. És un edifici romànic. Honorat Ciuró, que en fou ermità, el reconstruí i en deixà escrites unes memòries, el Tractat de la capella (1637-64). 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Campmajor (Sant Miquel de Campmajor, Pla de l'Estany) Poble, situat a la dreta de la riera de Campmajor, prop de la seva confluència amb el Ser. L’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al s IX per l’abat de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció pre-romànica; ha estat molt modificat posteriorment. S'hi venera una imatge de 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Canals (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Poble, fins el 1969 del terme de Claverol, a llevant del pantà de Sant Antoni, al peu dels cingles de Pessonada. L'església parroquial (Sant Martí) fou consagrada el 1349. La senyoria pertanyia al monestir de Gerri de la Sal. 41 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Martí de Canoà (Prada, Conflent) Església romànica, al nord de la vila, a la riba esquerra de la Tet. És esmentada ja el s IX. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Cantallops (Susqueda, Selva) Veure> Sant Martí Sacalm. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Capellada (Besalú, Garrotxa) Església, vora el nucli urbà, a la confluència de la riera de Capellada amb el Fluvià. Fou construïda com a nova església del priorat canonical de Sant Martí de Juïnyà. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Capsec (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure> Capsec. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Catllarí (Montmajor, Berguedà) Veure> Sant Martí de les Canals de Catllarí. 46 CATALUNYA - MUNICIPI
47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Cerdanya (Guils de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Caseria, vora Sant Martí d'Aravó, que constitueix, de fet, un barri de la vila de Puigcerdà. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Corilla (Salardú, Vall d'Aran) Santuari (o de Gessa) de l'antic terme de Gessa, al nord d'aquest poble, a la dreta de la vall de Corilla, al vessant oriental de la serra de Sant Martí, contrafort meridional de la serra d'Arenyo. 50 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Foix (Alt Penedès) Veure> Sant Martí Sarroca. 49 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Martí de Fonollar (Morellàs i les Illes, Vallespir) Antic poble (o de Fenollà), al sector pla del terme, 52 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Martí de Juïnyà (Sant Ferriol, Garrotxa) Antiga església del poble de Juïnyà, que havia estat un priorat canonical, filial de la comunitat de Santa Maria de Besalú, a la qual fou cedida el 977 pel bisbe i comte Miró. El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d'Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú. Des d'aleshores no tingué comunitat pròpia. 53 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sant Martí de la Cova (Alcúdia, Mallorca Septentrional) Antiga església, al sud de la ciutat, vora l'albufera d'Alcúdia. Fou bastida aprofitant una cova oberta al vessant del puig de Sant Martí, dita cova de Sant Martí o de son (o çon) Sant Martí. Malgrat que la tradició la fa d'origen pre-islàmic, els elements arquitectònics i escultòrics conservats no són més antics dels s. XIII o XIV. L'església és esmentada ja el 1268. Arruïnada des del 1827, fou restaurada el 1956 (el 1886 ho havia intentat ja, infructuosament, la Societat Arqueològica Lul·liana). 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de la Morana (Torrefeta i Florejacs, Segarra) Poble (551 m alt), dins l'antic terme de Florejacs, entre Gra i la Morana. L'església (Santa Maria) depèn de la de Guissona. El lloc és esmentat el 1099; la senyoria pertanyia a la col·legiata de Guissona. Al s XIX formà un municipi amb la quadra de Nial 55 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Martí de la Riba (Elna, Rosselló) Masia i antiga església, a l'oest de la ciutat, posseïdes el s. XII pel monestir de Sant Andreu de Sureda. 56 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Martí de la Riba (Millars, Rosselló) Antiga granja del monestir de Jau, al nord del poble. 57 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Martí de les Canals de Catllarí (Montmajor, Berguedà) Antiga església de la quadra de Catllarí (o Sant Martí de Catllarí). És un edifici romànic del s. XII, avui sense culte, que consta des de l'any 1170. El s. XIV era sotmès a Castellar del Riu. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de les Escaules (Boadella i les Escaules, Alt Empordà) Veure> Escaules, monestir de les 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de les Serres (Navès, Solsonès) Veure> Serres, les. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Llaneres (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà) Veure> Castell d'Empordà. 61 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Martí de Llavinera (Olvan, Berguedà) Antiga església en ruïnes, al nord-oest del terme, prop del 62 CATALUNYA - MUNICIPI
63 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Martí de Maçana (Rubió, Anoia) Antiga parròquia rural, que forma l'extrem septentrional del municipi. Es troba dalt un turó de 703 m alt envoltat per torrents que formen la capçalera de la riera de Maçana, afluent de la riera de Rajadell. Prop de l'església de Sant Martí, que guarda elements romànics, si bé fou refeta al s XVIII, hi hagué l'antic castell de Maçana, que originà la seva demarcació. Tingué per sufragània l'església romànica de Santa Maria del Grauet, del municipi d'Aguilar de Segarra (Bages). Dels s XV al XVIII tenia uns 12 masos o famílies. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Maldà (Urgell) Veure> Sant Martí de Riucorb. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Merlès (Santa Maria de Merlès, Berguedà) Poble, una de les dues antigues parròquies que es repartien el terme de l'antic castell de Merlès. És troben l'una prop de l'altra, a cada banda de la riera d'Adest o de Merlès, que marcava la divisòria tradicional entre el bisbat de Vic i el d'Urgell, després de Solsona. Sant Martí, existent ja el 988, era la parròquia dels masos situats a l'esquerra de la riera i que 66 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Martí de Montbram (Sureda, Rosselló) Veure> Vall de Montbram, la. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Montnegre (Sant Celoni, Vallès Oriental) Veure> Montnegre. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Palafrugell, castell de (Baix Empordà) Veure> Palafrugell. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Pertegàs (Sant Celoni, Vallès Oriental) Veure> Pertegàs. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA
71 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Martí de Puigbó (Gombrèn, Ripollès) Antiga parròquia rural, avui dia sufragània de Sant Pere de Gombrèn. Es troba a 1.120 m alt, a l'inici d'una alta vall, a l'oest del terme. A poca distància de l'església, a la punta del serrat, hi ha les restes d'una antiga edificació fortificada i de l'antiga església. L'actual és del s. XVIII. Existia el 1140 amb el nom de Sant Martí de Puigmal, que canvià pel de Puigbó el s. XIII. Tradicionalment tenia 12 famílies, reduïda avui dia a dues. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Riells (Selva) Veure> Riells de Montseny. 73 CATALUNYA - MUNICIPI
74 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Martí de Riudeperes (Calldetenes, Osona) Antic poble, que fins el 1965 donà el nom al municipi. És esmentat ja el 946. L'església, a la dreta de la riera de Sant Julià, consta com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta des del 1050. L'edifici actual (s XI) fou ampliat amb un pòrtic (s XII), amb capelles laterals (1573) i modificat i abarrocat al s XVIII. Era una de les Quadres Unides d'Osona. La creació del nucli de 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Rovinyó (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) Capella de la masia del Pascol (o del Pascol), a la capçalera de la riera de Codonys, al peu del Montmajor. És esmentada ja el 1093. 76 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Martí de Serraïma (Sallent de Llobregat, Bages) Antiga església parroquial i quadra (Serraïma), situada al nord-est del municipi, al límit amb el d'Avinyó. Existia el 1003 i es trobava sota el domini de Sant Benet de Bages. Conserva en part l'església, romànica, bé que molt transformada al s XVIII. Havia tingut 18 masos al s XIV, que es reduïren a 3 el 1515, els mateixos que en l'actualitat. En depenia d'ella el santuari de Santa Maria de Fucimanya. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Sobremunt (Osona) Veure> Sobremunt. 78 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Martí de Sorbet (Viladecavalls, Vallès Occidental) Antiga parròquia i lloc del terme del castell de Terrassa, situada prop de la casa forta de Cavall Sobirà, un dels primitius nuclis de l'actual poble de Viladecavalls. L'església de Sant Martí de Sorbet, romànica, ha esdevingut la parròquia de Viladecavalls del Vallès. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Surroca (Ogassa, Ripollès) Veure> Surroca. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Tornadissa (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure> Sant Martí del Clot. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA
82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí de Torroella (Sant Joan de Vilatorrada, Bages) Poble (230 m alt) i antic cap del municipi, al qual donava nom, a l'esquerra del Cardener. El terreny, que ocupa un sector important del pla de Bages, és drenat per la riera de les Feixes i el torrent de Joncadella, afluents d'aquest riu. Hi ha una petita indústria de confecció i un escorxador industrial. La població activa s'ocupa principalment a les fàbriques i els tallers de Manresa i de Vilatorrada, nucli central del municipi. L'església i el territori de Sant Martí foren senyoria de Sant Benet de Bages, per donació de la comtessa Ermessenda (1020). Dins aquest terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Joncadella. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia. 83 CATALUNYA - MUNICIPI
84 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Martí de Veri (Bissaürri, Ribagorça) Veure> Sant Martí d'Estet. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA
86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Martí de Vilaplana (Prats de Molló, Vallespir) Església i antic poble, a l'esquerra del Tec, aigua avall de la vila. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí del Bas (Osona) Veure> Sant Martí d'Albars. 88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Martí del Canigó (Castell de Vernet, Conflent) Veure> Canigó, monestir del. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí del Clot (la Vall de Bianya, Garrotxa) Poble (509 m alt) (o de Tornadissa), centrat per l'església parroquial de Sant Miquel, als vessants meridionals de la serra de Malforat, damunt la riba esquerra de la vall de Sant Ponç d'Aulina. Conserva, l'absis, la volta i el portal adovellat, on hi ha una interessant inscripció en caràcters gòtics referent als terratrèmols de la comarca d'Olot el primer terç del s. XV. Havia estat sufragania de la de Sant Salvador de Bianya. 90 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Martí del Congost (Aiguafreda, Vallès Oriental) Nom antic de la vella parròquia de Sant Martí d'Aiguafreda o Aiguafreda de Dalt. El lloc era de possessió comtal. El 899 fou consagrada una església de Sant Martí, a la qual s’uní tot el terme de Centelles, amb l’església de Santa Coloma. L’edifici fou renovat a la fi del s XI i es conserva sense culte, que ha passat a la nova població d'Aiguafreda. Té sota seu una antiquíssima cova-cripta d’enterraments i un bonic comunidor. Es troba a la part alta del Congost, prop del terme de Seva. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA
92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí del Puig (Gisclareny, Berguedà) Església (o de la Baga), a la vall del Bastareny. Abans fou parròquia independent (1255), però a partir del s XV consta com a sufragània de Gisclareny. 93 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Sant Martí del Sas (Areny de Noguera, Ribagorça) Antiga quadra (852 m alt) i monestir benedictí (o de Sas), dins l'antic terme de Cornudella de la Valira, al nord de Ribera de Vall. Existia ja el 874 com a cel·la amb monjos. El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per un abat, amb frares i alguns servents. Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l'any 920 (rebé terres a Castelló, Eroles i Miravet, entre d'altres). El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini d'Alaó, on s'han conservat els pocs documents que en parlen. 94 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Martí dels Castells (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Caseria, antic castell i parròquia, situat sobre un penyal, envoltat pel Segre, a l’oest del municipi. El castell de Sant Martí existia ja el 1050, i sempre anà unit als de Miralles i Queralt, com a domini dels comtes de Cerdanya. El 1134 fou infeudat als vescomtes de Castellbò, i més tard es considerà lloc reial. El seu terme tenia 5 famílies el 1355 i una de sola a la fi del s XIX. Del castell resten només escasses ruïnes i l’església romànica de Sant Martí, que fou parròquia del s XII en endavant. Perdé la municipalitat a la fi del s XIX. Hi ha un sol mas sota l’antiga 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA
96 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Martí d'Envalls (Angostrina, Alta Cerdanya) Veure> Envalls. 97 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Martí d'Estet (Bissaürri, Ribagorça) Poble (1.304 m alt) (o de Veri), a la vall de Sant Feliu, a la dreta del riu de Garàs, aigua avall de Veri. La seva església parròquia és dedicada a sant Martí. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí Sacalm (Susqueda, Selva) (o de Cantallops) Poble (835 m alt) i cap del municipi, situat en un altiplà, entre la vall del Ter i la cinglera del Far, que pertany encara a la seva demarcació. És esmentat ja amb el nom de Cantallops el 981. L'església de Sant Martí, refeta al s XVII sobre murs romànics, existia el 1150. Originàriament pertanyia al castell de Fornils, que es troba dins la seva demarcació, més tard formà part del 99 CATALUNYA - HISTÒRIA
100 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Martí Sadevesa (Terrassola i Lavit, Alt Penedès) Antic poble, situat al sud-oest del terme. L'església de Sant Martí existia ja el 1149 i consta com a sufragània de la de Sant Marçal de Terrassola des del 1413. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí Sapresa (Brunyola, Selva) Poble, situat a la plana, a l’est de la muntanya de Santa Bàrbara, al peu de la carretera de Santa Coloma de Farners a Anglès. Existia ja el 1019. La població és coneguda també per les Esposes. L’antiga església és situada més al nord de la població, prop del cementiri, i en depenien la sufragània de Sant Amanç i la capella de Santa Bàrbara, dins el municipi d’Amer. La seva demarcació pertanyia a la jurisdicció del castell de Brunyola. 102 CATALUNYA - MUNICIPI
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Martí ses Corts, Climent de (Catalunya, 1717 – Barcelona, 1794) Llec caputxí. Vestí l'hàbit el 1740. És autor d'un plànol d'aigües d'Igualada, confeccionat a petició de l'ajuntament de la ciutat, que seria presentat al Consell de Castella el 1792. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA
105 CATALUNYA - MUNICIPI
106 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí Sesserres (Cabanelles, Alt Empordà) Poble, situat prop de la riba dreta del riu Manol, al peu dels vessants orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont. El centra l'antiga església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d'una nau, amb campanar quadrat posterior. El lloc sembla que ja és esmentat el 872. L'església fou cedida el 1116 a la seu de Girona. El 1204 tenien la senyoria del lloc els Creixell, que la cediren al priorat de Lledó. A la fi del s XVII era lloc reial. 107 CATALUNYA - MUNICIPI
108 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Martí Vell (Santa Pau, Garrotxa) Caseria, als vessants meridionals de la serra de Sant Julià del Mont, centrada per l'antiga parròquia de Sant Martí (des del s XIV sufragània de la de Santa Pau), petit edifici d'origen pre-romànic, amb campanar de torre quadrat, on es venera una imatge de pedra, gòtica, de la Mare de Déu del Roser. Al seu voltant hi ha una sèrie de sepultures antropomorfes excavades a la roca. 109 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Martí Xic (les Masies de Voltregà, Osona) Antiga església (o Sant Martí del Castell), nom donat a l'antiga església de Sant Martí de Voltregà, romànica, situada en un collet sota les ruïnes del castell de Voltregà (854 m alt.). Fou erigida vers el 1097 i tingué la categoria de parròquia fins al s XIV, que es fusionà amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà. Es conserva sencera, però en estat ruïnós. 110 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Martirià (Banyoles, Pla de l'Estany) Antiga capella, situada prop de la vila. Existent des d'abans del 1279, al puig de Sant Martirià o del Convent Vell (243 m alt), a llevant de l'estany de Banyoles, dedicada al patró de Banyoles, Martirià. En tenien cura un sacerdot i un ermità. Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites; després s'aterrà per raons estratègiques. El culta al sant passà el 1649 a l'església del monestir.
Anar a: [ Sant Mart ] [ Sant Martí, J ] [ Sant Martí de C ] [ Sant Martí de la R ] [ Sant Martí de R ] [ Sant Martí del P ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sant Martí d'Albars
Sant Martí de Fenollet
Sant Martí de Llémena (
Sant Martí de Provençals
Sant Martí de Riucorb
Sant Martí d'Empúries
Sant Martí Sacosta
Sant Martí Sarroca
Sant Martí Sescorts
