|
|
|
Anar a: [ Fer ] [ Fernandez de la C ] [ Ferra ] [ Ferran, A ] [ Ferran, P ] [ Ferran i A ] Els diccionaris de butxaca, no solament deformen la butxaca. (Josep Carner i Puig-Oriol) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferau i Alsina, Enric (Barcelona, 1825 – 1887) Pintor. Conreà sobretot el paisatge (Inspiracions de Catalunya, Entrada d'un poble, etc). Durant uns quants anys consecutius, fins al 1878, les seves obres figuraren a les exposicions de Barcelona. Nombroses de les seves aquarel·les d'aspectes urbans de la ciutat comtal es conserven al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona. 2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ferles, morro de ses (Escorca, Mallorca Septentrional) Punta de la costa, dominada pel puig d'Estepar (335 m alt), entre la cala de ses Ferles, a l'oest, i la de sa Calobra, a l'est. 3 CATALUNYA - HISTÒRIA ferma d'espoli forçada (Catalunya) Mal ús o tribut de l'època medieval. Del s XIII al XV, lloació o aprovació del senyor directe sobre la hipoteca o assegurament que feia el pagès de remença per a garantir la devolució del dot i el pagament de l'escreix sobre el mas, la borda o la finca en general tingudes en emfiteusi, mitjançant la percepció d'una suma de diner per part del senyor equivalent a la quarta part del valor 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fermoses, les (Castalla, Alcoià) Caseria (1.005 m alt), al vessant meridional de la serra de l'Arguenya. L'església (Sant Pere Màrtir) fou construïda el 1675. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fernandes, Henrique (Portugal, s XVI – Barcelona, 1546) Pintor. Actiu ja a Barcelona el 1525. El 1532 s'associà amb un altre portuguès, Pedro Nunhes (Pere Nunyes), i amb Nicolau de Credença, amb els quals col·laborà en nombroses obres, especialment amb el primer, que el superava àmpliament en qualitat. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fernández, Antoni (Catalunya, s XIX – s XX) Fotògraf. Conegut pel pseudònim de Napoleón, com el seu germà Emili. Ambdós representaren a Barcelona el material de la casa Lumière de París i hi donaren a conèixer i explotaren el cinematògraf (1896), al qual adaptaren el so mitjançant un fonògraf. Fundaren l'Estudi Napoleón i foren els retratistes més prestigiosos de Barcelona i primers fotògrafs de la casa reial. 7 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Fernàndez, Berenguera Veure> Ferrandis, Berenguera (amistançada de Jaume I). 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fernández, Isabel (Alacant, 1972 - ) Taekwondista. Guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics d'Atlanta del 1996 en la categoria de menys de 57 quilos. En el seu palmarès cal destacar una medalla d'or en els Campionats del Món (París, 1997) i una altra d'argent (Birmingham, 1999), totes dues en la categoria de menys de 57 quilos. En els Jocs Olímpics de Sydney del 2000 aconseguí la medalla d'or en la mateixa categoria. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fernández de Calderón i de Toledo, Antoni (Barcelona, 1722 – 1791) Advocat, filòleg i historiador. Baró de Santa María das Arenas. Estudià a Cervera, i fou superintendent de Zamora (1752-62). El 1762 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs d'història, d'epigrafia i d'etimologia catalans. 11 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Fernàndez de Castro, Eilo (Lleó, Castella, s XII - Catalunya, s XIII) Dama. Casada (v1205) amb el vescomte Guerau IV de Cabrera. Era vídua en primeres núpcies de Martí Sánchez, comte de Trastàmara i fill bastard del rei Sanç II de Portugal. Pertanyia a la família lleonesa dels Cabrera. El seu germà Àlvar es casà amb la comtessa Aurembiaix d'Urgell. Aquesta, un cop vídua, recuperà, gràcies a Jaume I, el comtat que li retenia injuntament Guerau IV (1228). 107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fernández de Córdoba, Alonso (País Valencià, s XV) Impressor. Primer impressor de l'estat conegut. Era d'origen jueu i argenter d'ofici. El 1475 imprimí, a València, el Comprehensorium, primer llibre amb colofó datat imprès a Espanya, i el 1478 imprimí, en col·laboració amb l'alemany Lambert Palmart, la Bíblia en català, edició que fou feta cremar posteriorment. Condemnat a mort, hagué de fugir de València; el 1483 era establert a Múrcia, on estigué en relació amb la impremta hebrea d'aquella ciutat, mentre gestionava l'indult per retornar a València. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Fernández de Córdoba, Fernando (Buenos Aires, Argentina, 1809 – Madrid, 1883) Militar. Prengué part en la primera guerra carlina. Combaté els carlins catalans en la guerra dels Matiners (set/ a nov/1848) com a capità general de Catalunya. 14 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fernández de Heredia, Gonzalo (Móra de Rubiols, Aragó, v 1450 - Valls, Alt Camp, 21/nov/1511) Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona (1478-90) i arquebisbe de Tarragona (1490-1511). Estigué vinculat al servei de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins al 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi. Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI (1492). Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma. Fou desmembrada l'extensió de la seva província eclesiàstica amb l'erecció de l'arquebisbat de València (1492), al qual s'incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca. Entre el 1498 i el 1499 l'impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i un llibre d'himnes, per a l'església tarragonina. Fou president de la generalitat per mort del titular, el canonge barceloní Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, elegit el 1503. 17 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
108 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Fernández de Heredia, Juan (Aragó ?, s XV - s XVI) Lloctinent de Catalunya (1495-96). Volgué convocar un parlament per tal d'obtenir diners per fer cara al perill turc. Confirmat en el seu càrrec a les Corts convocades pel rei a Girona i a Tortosa, en cessà poc temps després. 106 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Fernández de la Cueva y de la Cueva, Francisco (Cuéllar, Castella, 1575 - Madrid, 1637) Lloctinent de Catalunya (1616-19), virrei de Sicília (1627-32) i president del Consell d'Aragó (1632-37). Setè duc d'Alburquerque. Durant la lloctinència es valgué del suport de la burgesia per imposar-se al món nobiliari. Féu desaparèixer gairebé totalment el bandolerisme aristocràtic, contra el qual desplegà una política de força (decretà centenars d'execucions, entre les quals, la de Joan Sala "Serrallonga"). Després fou destinat a l'ambaixada d'Espanya a Roma. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fernández de la Mora y Mon, Gonzalo (Barcelona, 30/abr/1924 - Madrid, 10/feb/2002) Polític. Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid. El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees. El 1969 fou nomenat sots-secretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d'obres públiques. El 1975 creà, amb Antonio M. de Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d'Alianza Popular, d'on fou elegit vice-president i del qual se'n separa a finals del 1978. Autor d'assaigs filosòfics i polítics, com El crepúsculo de las ideologías (1960). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fernàndez de Lara, Beneta (Aragó, s XII - Catalunya, s XIII) Dama del casal del poderosos senyors d'Albarrasí. Fou la primera muller del comte Ponç Hug IV d'Empúries. A la seva mort, seria la seva germana, Teresa, la segona muller del comte. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fernàndez de Lara, Teresa (Aragó, s XIII - Catalunya, s XIII) Comtessa d'Empúries. Sembla que era filla del comte Fernando Núñez de Lara, senyor de Lara i Castrogeriz i alferes major de Castella, i de la seva muller, Major. Fou la segona muller del comte Ponç IV d'Empúries, vidu de la seva germana Beneta Fernández de Lara. Seria doncs neboda de Sança Nunyes de Lara. 109 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
103 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Fernández de Portocarrero, Luis Manuel Veure> Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio, Luis Fernández de. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fernández de Soto (Barcelona, 1881 – s XX) Família d'artistes i escriptors. Integrada pels germans Àngel, Lluís, Mateu i Wenceslau Fernández de Soto i Llasat. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fernández de Soto i Llasat, Àngel (Barcelona, 1882 – 1938) Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l'època barcelonina, freqüentà el grup artístic d'Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fernández de Soto i Llasat, Lluís (Barcelona, 1894 – 1965) Escultor. Germà d'Àngel, Mateu i Wenceslau. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fernández de Soto i Llasat, Mateu (Barcelona, 1881 - Amèrica Central ?, d 1939) Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Antonio (Madrid, 1646 - 1716) Militar. Lluità a Catalunya (1674) contra els francesos. Lloctinent de Catalunya (1696-97), hagué de lliurar Barcelona a l'exèrcit francès del duc de Vendôme (1697). Felip V el nomenà per al mateix càrrec el 1703. La seva actuació, altament impolítica i recelosa dels catalans, comportà reiterades violacions a les constitucions catalanes i contribuí a decantar un bon sector del país cap al bàndol austriacista. Malgrat les seves mesures de defensa de Barcelona, hagué de capitular davant les forces de l'arxiduc Carles i lliurar-li la ciutat (1705). Acollit als termes de la capitulació, passà a Màlaga i retornà al servei de Felip V. Participà en el fracassat setge de Barcelona, el 1706. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fernández de Villavicencio Arévalo, Francisco (Sevilla, Andalusia, 1923 - Barcelona, 1995) Jurista. Llicenciat en dret a la universitat de Sevilla, des del 1950 fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i des del 1980 degà de la facultat de dret. Especialitzat en dret civil català, fou el promotor, i després director, de la càtedra Duran i Bas de dret civil català. Accedí a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1981 fou elegit president del Consell Consultiu de la Generalitat. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fernàndez d'Herèdia i Díaz de Calatayud, Joan (València, 1480 – 1549) Escriptor i cavaller. Destacà als cenacles literaris i a la cort dels virreis. Participà a la guerra contra els agermanats de València. És autor de bon nombre de poesies en castellà, que figuren al cançoner general d'Hernando del Castillo (1511), al d'Híjar i en alguns altres. Se n'han conservat també sis poesies en llengua catalana. La seva obra principal 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fernàndez i Bremon, Josep (Girona, s XIX – Madrid, s XIX) Escriptor. Practicà molt el periodisme. Estrenà algunes obres teatrals i publicà narracions. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fernàndez i Carbonell, Joaquim (Barcelona, 1916 - ) Escriptor. De les seves obres teatrals, han estat publicades les comèdies La tia de Sitges (1959), Magnèsia (1960) i Secretari privat (1961). 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fernández i Castañer, Àngel (Barcelona, 1889 – 1932) Escenògraf i pintor. Fou deixeble de Jaume Pahissa i de Salvador Alarma. Després d'una estada a París s'establí a Barcelona. Es dedicà de preferència a l'escenografia. Algunes de les seves decoracions foren per al teatre del Liceu. També fou il·lustrador notable. Afecte als principis de Gordon Craig, reivindicà la categoria convencional i suggeridora de l'escena contra qualsevol intent d'imitació de la natura. Juntament amb els seus germans Joan i Claudi fundà l'Associació de Teatre Selecte. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fernández i de Villasante, Juli Moisès (Tortosa, Baix Ebre, 1890 – Torrelavega, Castella, 1968) Pintor i acadèmic. Estudià a Cadis, on a més de dedicar-se a la pintura féu treballs de decoració. Establert a Madrid i consagrat en diverses exposicions, excel·lí com a retratista. Participà regularment en els Salons de Tardor de Barcelona, dels quals fou soci d'honor. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Fernández i Díaz, Jordi (Valladolid, Castella, 6/abr/1950 - ) Polític i enginyer industrial. Ingressà al Centro Democrático y Social i, poc després (1982), a Alianza Popular. Ha estat regidor de l'ajuntament de Barcelona (1983-84), i diputat al Parlament català (1984-89), i al congrés des del 1989. Després de la victòria del Partit Popular a les eleccions de 1996, fou designat secretari d'estat d'Administracions Territorials i, el 1999, secretari d'estat d'Educació. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fernández i Domingo, Daniel (Tortosa, Baix Ebre, 1829 – 1885) Metge i escriptor. Fou regidor i tinent d'alcalde de l'ajuntament de Tortosa. Col·laborà en diverses publicacions professionals i fou un dels fundadors del periòdic local "La Voz del Progreso". Escriví uns Anales de la historia de Tortosa desde su fundación hasta nuestros días (1867). 36 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Fernández i Gómez-Pantoja, Jordi (A Guarda, Galícia, 1950 - ) Arqueòleg. Especialitzat en el món feniciopúnic i la prehistòria de les Pitiüses, fou conservador-director del Museu Arqueològic d'Eivissa des del 1974. Entre els seus treballs destaquen Excavaciones en el sepulcro megalítico de Ca Na Costa (Formentera) (1975, en col·laboració) i Excavaciones en la necrópolis del Puig des Molins (Eivissa) (1992). 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fernández-Manrique de Lara y Pimentel, Juan (Castella, s XVI – Barcelona, 1563) Noble. Fou lloctinent de Catalunya (1543-53). El seu mandat no fou gaire afortunat. 111 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Fernández-Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, Juan Manuel (Castella ?, 1650 - Madrid ?, 1725) Lloctinent de Catalunya (1693-94). Palesà la seva imperícia militar en ésser derrotat a la vora del Ter per les tropes franceses que envaïen el Principat, les quals ocuparen Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit, motiu pel qual fou destituït. Posteriorment fou virrei d'Aragó (1694-95), de Sicília (1701-02) i de Nàpols (1702-07). Després va ser majordom major de Felip V i el primer president de l'Academia Española de la Lengua (1714). 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ferrà i Font, Miquel (Palma de Mallorca, v 1815 – 1887) Mestre d'obres. Vinculat a l'eclecticisme romàntic italianitzant, va incorporar a les seves obres elements balears: palau del comte de San Simón (1852-54) i església de Sa Vileta (1853). Projectà l'església de Sant Magí i, el 1862, la de Santa Caterina. Dirigí les obres de l'oratori de la Misericòrdia i del pati de l'església de Sant Antoni de Viana. Restaurà edificis, com el casal de son Cigala i la casa de son Peretó. 40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ferradura, la (Plana Alta) Elevació (502 m alt) de la comarca, al nord de les muntanyes del Desert de les Palmes, que limita pel sud-est el pla de Cabanes. 45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ferradura, punta de sa (Eivissa, Eivissa) Promontori (21 m alt) de la costa septentrional de l'illa, que tanca per ponent el port de Sant Miquel. 46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ferragut i Pou, Josep (Palma de Mallorca, 1912 – 1968) Arquitecte, titulat el 1942. Treballà dins la tendència tradicionalista de la postguerra (avinguda de Jaume III i Col·legi de Sant Francesc, a Palma de Mallorca). Principal responsable de l'arquitectura religiosa mallorquina del seu temps (Convent de la Porciúncula, a s'Arenal). Col·laborà amb Alomar en el pla de reforma de Palma (1950). Autor del pla 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferragut i Sanguino, Josep (València, s XVII – 1732) Matemàtic. Cavaller de l'orde de Sant Joan. Prengué part en l'expedició de Sicília del 1719; fou tinent de navili i comandant de fragata. Deixà inèdit un tractat de nàutica: Tratado de definiciones matemáticas, de álgebra, de definiciones de estática, hidrostática y mecánica.... 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ferran (Tarragona, Tarragonès) Poble, situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida. Fou cap de l'antic mun. de Tamarit (s XIX). L'església parroquial és dedicada a sant Josep. Pertangué a la mitra de Tarragona. Damunt una antiga torre de defensa hom ha bastit modernament un edifici en forma de castell senyorial. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ferran (Estaràs, Segarra) Poble (667 m alt) al sector septentrional del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume. És esmentat ja el 1068 formant part de la marca de Berga del comtat de Cerdanya. Posteriorment fou de la jurisdicció dels comtes de Cardona. Hi ha restes d'un antic castell. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ferran (Olèrdola, Alt Penedès) Llogaret i antiga quadra, dins la parròquia de Sant Pere Molanta, vora la carretera de Barcelona a València. El 1275 és esmentada la torre de Ferran i la seva capella. 52 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Ferran (Catalunya, s XII - s XIII) Veure> Ferran d'Aragó (fill d'Alfons I el Cast i de Sança de Castella). 53 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Ferran (Catalunya, s XIII – 1251) Fill de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d'Hongria. Morí a molt tendra edat. 55 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Ferran (Catalunya, s XIII) Fill de Pere II el Gran. Primer dels fills naturals tinguts amb Agnès Zapata. El seu pare deixà, per a ell i Agnès, el castell i les torres d'Albarrasí, la plaça que havia estat del rebel Juan Núñez. L'alt valor militar d'aquestes possessions féu que Alfons II, germanastre de Ferran, les reclamés per a la corona. Davant la negativa de Ferran i d'Agnès, ambdós foren empresonats per un temps a tall de coacció. Deu anys després, regnant Jaume II, diversos magnats, entre els quals es comptaven dos dels bastards del casal de Barcelona, Pere 56 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Ferran Veure> Ferran d'Aragó (fill d'Alfons III el Benigne i d'Elionor de Castella). 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ferran (Illes Balears, 1316 - França, v 1342) Fill pòstum de Ferran de Mallorca. Era vescomte d'Omelàs i recollí del seu pare drets sobre el principat de Morea, i pel seu matrimoni amb Esquiva de Lusignan, filla d'Hug IV, en rebé també sobre Xipre. Tanmateix, el seu sogre l'empresonà el 1341, i morí al cap de poc temps. 58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran (Barcelona, s XVI – s XVII) Família. Des de mitjan s XVI ostentà el càrrec de mestre de correus. El primer que fou hoste de correus, elegit per terna, el 1539, fou Antoni Joan Ferran. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran, Antoni (Barcelona, 1786 – 1857) Pintor i miniaturista. Format a Llotja, d'on va ésser professor. A més d'ésser bon retratista, conreà especialment el gènere històric i el religiós (La forja de Vulcà, Moisès al desert). La seva obra, encara que dins la línia academicista, participà del nou corrent romàntic. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran, Antoni (Barcelona, s XVII) Hoste de correus. Fill de Felip Ferran i Alcate, al qual succeí en el càrrec a la seva mort (1662). Aquell mateix any passà a Jaume Cortada (mort el 1690), de la família Ferran, amb una certa dependència dels Tassis, al qual succeïren la seva muller Teresa Cabanes i llur fill Rafael Cortada. Amb la Nova Planta (1716) el servei de correus fou incorporat a la corona. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran, Antoni Joan (Barcelona, s XVI) Hoste de correus. Aconseguí de Carles V, el 1555, que nomenés mestre de correus de Catalunya el seu fill Antoni Joan Ferran. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran, Antoni Joan (Barcelona, s XVI) Mestre de correus. Fill i successor en el càrrec d'Antoni Joan. El 1565 Felip II confirmà la successió al seu fill, també anomenat Antoni Joan Ferran. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ferran, August (Illes Balears, 1813 - l'Havana, Cuba, 1879) Escultor. Possiblement fill d'Adrià Ferran i Vallès. Estudià a Barcelona amb Damià Campeny. Formava part de la junta directiva del Liceu Artístic i Literari, féu, per encàrrec d'aquest, un bust de Maria Cristina, que fou regalat a la reina. Vers el 1838, i després d'una estada a París, s'instal·là a Cuba. Fou professor a l'Escola de Belles Arts de l'Havana durant molt de temps. Entre les seves obres (relleus, baixos relleus i medallons) cal citar Captaire amb dos nois. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran, Bartomeu (Barcelona, s XV - d 1475) Mestre campaner. Treballà per a la seu de Vic i d'altres temples. També fou canoner. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran, Ignasi Manuel de (Barcelona, 1839 – 1880) Jurisconsult, sociòleg i filòsof. Fou catedràtic d'economia política i d'estadística a la Universitat d'Oviedo i, més tard, de dret polític i administratiu a la Universitat de Barcelona. Fou secretari del Foment de la Producció Nacional i de l'Institut de Foment, i president (1877) de l'Ateneu Barcelonès. Col·laborà a "La Defensa de la Sociedad", "Eco de la Producción", "Revista Agrícola", etc. Va escriure, entre altres obres, Extracto metódico de un curso completo de derecho político y administrativo (1873) i La cuestión social (1878). 67 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Ferran, Jaume (Trípoli, Líbia, 1498 – Pamplona, Navarra, 1561) Escriptor. De petit fou captivat, juntament amb la seva mare; portats a Barcelona, els comprà un cavaller anomenat Ferran, que els féu batejar i adoptà el noi. L'any 1520 prengué l'hàbit dominicà. Fou prior del convent de Barcelona, del de Saragossa i del de València, i novament del de Barcelona, i provincial (1550-59). Publicà una Vita sancti 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran, Jaume (Barcelona, s XVI – 1621) Jesuïta. És autor de l'obra De repudio sinagogue i d'altres. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran, Jaume (Catalunya, s XVII) Eclesiàstic i polític. Fou canonge de la diòcesi d'Urgell i secundà el seu company Pau Claris en els desordres ocorreguts a Vic contra els bisbes centralistes (1634), en la lluita contra el seu bisbe Pau Duran i, finalment, en l'àmbit general de la política catalana. Fou elegit oïdor eclesiàstic de la Generalitat l'any 1640 i tingué una actuació directiva, àdhuc en el camp militar, durant la guerra dels Segadors. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran, Joan (Catalunya, s XVII) Doctor en teologia a la universitat de Barcelona. Publicà dos opuscles concepcionistes en català (1648). Hom l'ha identificat amb l'autor d'una Cançó lírica premiada en un certamen en honor de santa Eulàlia, del 1686. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran, Josep (Barcelona, s XVII – s XVIII) Ciutadà honrat. Com a membre del Braç Reial o Popular participà a la junta de braços de 1713. Formà part de la ponència especial encarregada de pronunciar dictamen provisional abans de la votació. En aquesta féu una proposició on era declarada la necessitat de preservar les Constitucions catalanes, amb la qual arrencà 18 dels vots del seu Braç favorables a la defensa. Després de ser decidida la prosecució de la resistència contra Felip V. En caure la capital, el 1714, els borbònics li confiscaren els béns. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran, Pau (Barcelona, s XVII – 1649) Cavaller i filantrop. Comerciant molt ric. En morir, deixà 100.000 ducats destinats a la construcció de la casa de Convalescència, annexa a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona. Gràcies a aquesta deixa, les obres van adquirir un ritme molt ràpid entre el 1655 i el 1680. En memòria del seu patró, sant Pau, s'hi aixecà la imatge barroca de Lluís Bonifàs que presideix el pati de la casa i hi foren instal·lades rajoles decorades que evoquen escenes del mateix sant. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ferran, Pobla de (Passanant, Conca de Barberà) Veure> Pobla de Ferran, la. 75 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Ferran IV de Castella-Lleó "l'Emplaçat" (Sevilla, Andalusia, 1285 – Jaén, Andalusia, 1312) Rei de Castella-Lleó (1295-1312). Es va aliar amb Jaume II de Catalunya-Aragó per repartir-se el regne de Granada, empresa que fou abandonada i hom només pogué conquerir Gibraltar (1309). 76 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
78 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Ferran II de Lleó (Castella, v 1137 – Benavente, Castella, 1188) Rei de Lleó, d'Astúries i de Galícia (1157-88). Fill segon d'Alfons VII de Castella i de Berenguera de Barcelona. 79 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Ferran I de Nàpols (València ?, 1423 – Nàpols, Itàlia, 25/gen/1494) Rei de Nàpols (1458-94). Fill natural i successor d'Alfons el Magnànim, el qual, el legitimà el 1440, i el 1443 fou reconegut com a successor en el tron de Nàpols pel parlament general, alhora que li era atorgat el títol de duc de Calàbria. Per assegurar l'ajuda dels nobles, el seu pare el casà amb una neboda dels prínceps de Tàrent, Isabel Chiaramonte. A la mort d'Alfons el Magnànim no fou reconegut pel papa Calixt III, el país, feu de la Santa Seu, fou envaït (1460) per Joan d'Anjou, però ell el vencé prop de Troia (1462) amb l'ajut dels Sforza i de Pius II. Col·laborà en la política del seu oncle Joan II de Catalunya-Aragó en la lluita contra França. Dedicat a la reconstrucció del país, desenvolupà una hàbil política econòmica i fomentà el desenvolupament de les ciències i de les arts: 80 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Ferran II de Nàpols (Nàpols, Itàlia, 1467 – 1496) Rei de Nàpols (1495-96). Primogènit d'Alfons II de Nàpols i d'Hipòlita Sforza de Milà. Quan abdicà el seu pare, hagué de refugiar-se a Ischia, davant la invasió de l'exèrcit francès de Carles VIII i l'entrada i la coronació d'aquest a Nàpols. Amb l'ajuda del Gran Capità, aconseguí, tanmateix, de desembarcar a Calàbria i d'entrar triomfalment a Nàpols, insurreccionada contra els francesos (1495). El 1496 es casà amb la seva tia Joana d'Aragó per tal d'assegurar-se l'ajuda de Ferran II de Catalunya-Aragó. Morí, però, quan estava a punt d'alliberar el regne dels francesos i dels nobles francòfils. Fou succeït pel seu oncle Frederic. 81 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Ferran III de Nàpols Veure> Ferran II de Catalunya-Aragó. 82 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Ferran I de Sicília Veure> Ferran I de Catalunya-Aragó. 83 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Ferran II de Sicília Veure> Ferran II de Catalunya-Aragó. 105 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
104 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Ferran d'Aragó (Catalunya ?, a 1194 - d 1242) Infant d'Aragó. Fill d'Alfons I el Cast i de Sança de Castella; oncle de Jaume I. Ingressà a l'orde del Císter, del qual arribà a ésser abat de Montaragó. Fou cap d'un dels bàndols de l'aristocràcia aragonesa durant la minoritat del rei Jaume, en contra del regent comte Sanç de Provença. El 1218, a les Corts, es mostrà favorable als procediments de concòrdia, encara que després els dificultà i els ajornà fins a la pau d'Alcalá (1227), en què es decidí a sotmetre's a l'arbitratge de l'arquebisbe de Tarragona, del bisbe de Lleida i del mestre del Temple. Participà en la conquesta de València. El 1245 ostentava el càrrec de procurador dels regnes. 85 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Ferran d'Aragó (Àndria, Pulla, Itàlia, 15/des/1488 – València, 20/oct/1550) Duc de Calàbria. Fill primogènit del darrer rei de Nàpols, Frederic II. Destronat el seu pare, passà, el 1502, a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó. El 1506 fou designat com a lloctinent del Principat, sota la 87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ferran de Mallorca (o Ferran de Morea) (Perpinyà, v 1278 - el camp de la Manolada, Morea, Grècia, 5/jul/1316) Infant de Mallorca. Tercer fill baró de Jaume II de Mallorca i d'Esclarmunda de Foix. En 1304-05, amb fra Bernat Deliciós i d'altres, preparà un pla per unir tots els elements antifrancesos i independentistes del Llenguadoc i lluitar contra el domini francès. Jaume II de Mallorca descobrí i executà la majoria dels confabulats. Ferran marxà de la cort de Perpinyà i passà a la del seu cosí Jaume II de Catalunya-Aragó i 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran i Alcate, Felip (Barcelona, s XVII – 1662) Mestre de correus. Fill i successor en el càrrec (1610) d'Antoni Joan Ferran. Arribà a una conciliació amb el comte de Villamediana (Tassis). El 1662 el càrrec passà al seu fill Antoni Ferran. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran i Arolas, Eugeni (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1895) Compositor. Dirigí l'Escola de Cecs i Sords-Muts de Barcelona. És autor d'una opereta, peces per a piano i altres obres. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran i Bayona, Manuel (Barcelona, 1830 – 1896) Pintor. Es formà sota la direcció del seu pare, Antoni Ferran. Amplià els seus estudis a París, on va ésser deixeble de Couture. Com ell, sentí predilecció pels temes històrics i pel retrat; un dels més coneguts és el d'Antoni de Capmany de la galeria de Catalans Il·lustres de l'ajuntament de Barcelona. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran i Camps, Jaume (Cervera, Segarra, 13/jul/1928 - ) Escriptor en castellà. Professor de literatura castellana a la universitat de Syracusa (EUA). Ha publicat diversos llibres de poemes (Desde esta orilla, Nuevas cantigas, etc) i llibres de narracions. Ha fet diverses traduccions al castellà i ha estudiat l'obra poètica 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran i Coromines, Àngel (Palafrugell, Baix Empordà, 1892 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1971) Periodista i dibuixant. Fou un personatge bohemi i dispers, que es distingí per un humorisme innovador. Fou redactor de "La Publicidad", "La Publicitat", "El Be Negre", "D'Ací i d'Allà" i "El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses". És autor d'un llibre per a infants: 3 al Pol. Un cop exiliat el 1939, fou presoner dels nazis. Va col·laborar a "Vida Nova", revista de Montpeller. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran i de Rocabruna, Pere Enric de (Barcelona, 1875 - Brussel·les, Bèlgica, 1919) Músic. Deixeble de Melcior Rodríguez i d'Alcàntara i d'Enric Morera. És autor de notables obres simfòniques, obres escèniques (Las bodas de Camacho (1903), La cegueta, Les amants de Palerme i Rossinyol) i l'opereta Barnum. Residí a Brussel·les fins a la seva mort i hi estrenà amb èxit l'obra Sair Confidentiel (1913). Harmonitzà cançons populars catalanes, l'Andante Elegíaco (1902) i Primavera (1914). 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran i de Sacirera, Felip de (Barcelona, 1658 – Nàpols, Itàlia, 1715) Noble i diplomàtic. Capità de la Coronela durant el setge de Barcelona del mariscal Vendôme. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia Desconfiada el 1700. Posteriorment, el braç militar de les Corts catalanes l'elegí com a representant per a demanar a Felip V que nomenés un virrei per a Catalunya abans de jurar els privilegis. El 1703 ja es decidí per l'arxiduc Carles d'Àustria, i durant la guerra de Successió dirigí forces militars a Tarragona i Lleida (arribà al grau de coronel) i actuà com a ajudant del príncep Enric de Darmstadt. Fou nomenat coronel d'infanteria i comte de Ferran (1706). L'any 1713 fou designat ambaixador català a l'Haia i tractà de pressionar les representacions estrangeres i Jordi I d'Anglaterra, que acabava d'accedir al tron i li plantejà el Cas dels Catalans, per tal d'obtenir una protecció per a la República catalana. La notícia de la rendició de Barcelona li provocà una crisi que el dugué ràpidament a la mort. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran i Degrie, Antoni (Barcelona, 1877 - 1947) Enginyer i químic. Catedràtic de química a l'Escola d'Enginyers de Barcelona, d'on el 1913 fou secretari, i hi creà uns laboratoris d'anàlisi química. Professor a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Escola del Treball de Barcelona. Autor de llibres de text i d'estudis com Manipulaciones de análisis químicos (1906), Los aprovechamientos hidráulicos de Cataluña (1914), L'ensenyança de la química a l'Escola Industrial de Barcelona (1916), El agua oxigenada ¿es un oxidante o un 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran i Dumont, Andreu de (Barcelona, 1816 – 1903) Escriptor. Un dels fundadors i secretari perpetu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, li correspon en gran part l'eficàcia d'aquest institut durant mig segle, especialment en la lluita contra la fil·loxera. Fou també secretari de l'Acadèmia de Belles Arts durant cinquanta-tres anys. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferran i Pagès, Ramon (Reus, Baix Camp, 1927 - ) Gravador. Es formà amb Modest Gener i, a Barcelona, a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. El 1957 treballà a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. Professor a l'Escola d'Art de la diputació de Tarragona (1967-92), hi creà el Taller de Gravat (1979). Ha fundat i formà part de diversos grups artístics. Especialment reconegut com a medaller, ha desenvolupat tècniques de gravat originals. Ha rebut nombrosos premis i fou membre corresponent de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1981). 100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferran i Salvador, Vicent (València, 1898 – 1977) Erudit. Fou professor de la Universitat de València i pertanyé a l'Acadèmia de Sant Carles (de la qual fou secretari perpetu) i al Centre de Cultura Valenciana. Entre les seves obres destaquen Capillas y casas gremiales de Valencia (1922), El castillo de Montesa (1926), Arnaldo Juan y su "Estil de la governació" (1936) i Historia del grabado en Valencia (1943). 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Ferran Mateu (Montsó, Aragó, 18/mar/1389 - Aragó ?, oct/1389) Fill de Joan I i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el tercer dels infants haguts pel matrimoni.
Anar a: [ Fer ] [ Fernandez de la C ] [ Ferra ] [ Ferran, A ] [ Ferran, P ] [ Ferran i A ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Fernández de Córdoba y de Herrera, Gonzalo "el Gran Capità"
Fernández de Heredia, García
Fernández de Heredia, Juan
Ferrà i Martorell, Miquel
Ferrà i Perelló, Bartomeu
Ferran I de Catalunya-Aragó "Ferran d'Antequera"
Ferran II de Catalunya-Aragó "el Catòlic"
Ferran VI
Ferran VII
Ferran i Clua, Jaume 
Ferran i de Pol, Lluís