|
|
|
Anar a: [ Serrad ] [ Serrai ] [ Serrallonga, B ] [ Serrano i F ] [ Serrat d ] [ Serre ] Si l'amistat vols conservar, sovint hauràs d'afluixar. (Antoni Pi) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Serradal, el (Borriana, Plana Baixa) Partida costanera, a ponent del Grau de Borriana. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serradal, el (Seva, Osona) Caseria, a ponent del poble. S'originà a la fi del s. XVIII. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serradé, vall de (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Veure> Serrader, vall de. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serradell (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Poble (965 m alt), fins al 1969 era del terme de Toralla i Serradell, al vessant meridional de les serres de Setcomelles i de Camporan, damunt la riba esquerra del torrent de Serradell (o d'Erinyà). La seva església parroquial (Sant Andreu) depèn de la d'Erinyà. Damunt el poble, al bosc de Serradell, es troben les restes de l'ermita de Sant Aleix. Fins a mitjan s XX era el centre del 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serradell, Bernat (Vic, Osona, s XIV - v 1445) Escriptor. Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana (era corder d’ofici), però assolí una folgada situació econòmica. La seva única obra literària conservada, Testament, en 1.473 versos de codolada, és datada el 1419. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serradell, Isidre (Catalunya, s XVII – s XVIII) Llatinista. Era catedràtic d'humanitats a la universitat de Barcelona, de la qual era figura prestigiosa. Pertanyia a l'Acadèmia Desconfiada. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serradellops, Sant Salvador de (Oristà, Osona) Veure> Sant Salvador de Serradellops. 7 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Serrader, vall de (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Coma de la vall de Boí (o de Serradé), estesa des del vessant meridional del pic de Contraig (2.957 m alt) fins a l'estany de la Llebreta, a la ribera de Sant Nicolau. És drenada pel barranc de Serrader, al curs del qual hi ha l'estany de Serrader d'Amunt (dominat per la pala alta de Serrader, 2.982 m) i l'estany de Serrader. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serradet, el (Sora, Osona) Veïnat, al sector de llevant del terme, prop de la carretera de Sant Quirze de Besora, a la parròquia del qual pertany des del 1867. Es formà al començament del s XIX. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Serrador, El Sobrenom del guerriller Josep Miralles. 10 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Serragelada (Benidorm, Marina Baixa) Barri, a l'est de la vila, damunt la serra Gelada. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrahima, Joan (Catalunya, s XVIII – s XIX) Carmelità calçat. Prior del convent de Barcelona. Pel set/1822 fou detingut i deportat, com gairebé tots els superiors de cases eclesiàstiques de la ciutat. Restablert l'absolutisme, escriví Breve relació de lo que succeí en la proclamació de la Constitució dita per malícia espanyola, que es conserva inèdita a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrahima i Bofill, Alfons (Barcelona, 1906 – 1988) Orfebre i argenter. Format al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. Exposà per primera vegada el 1930, amb una obra simple i geomètrica, molt allunyada del típic gust barroc. És autor de nombroses peces d'orfebreria religiosa, així com de trofeus esportius. Guanyà diversos premis, entre els quals la medalla d'argent a la Triennal de Milà (1936), la medalla d'or a l'Exposició d'Arts Decoratives de Madrid (1947), així com d'altres guardons a les exposicions de l'Art en l'Esport el 1968 i el 1970. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrahima i Bofill, Rafel (Barcelona, 1910 - ) Pintor i orfebre. Fill de Lluís Serrahima i Camín, i germà d'Alfons, amb el qual col·laborà en diferents projectes d'orfebreria religiosa. Destaca la seva tasca de retratista al llapis. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrahima i Camín, Lluís (Sarrià, Barcelona, 1870 – Barcelona, 1951) Advocat. Fill de Maurici Serrahima i Palà. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid. Exercí la professió més de seixanta anys i, pel seu prestigi, fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Caixa de Pensions (destituït el 1939). 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrahima i Palà, Maurici (Manresa, Bages, 1834 – Barcelona, 1904) Advocat i jurista. Es col·legià a Barcelona el 1859, ciutat on ocupà l'assessoria jurídica de l'ajuntament durant trenta-cinc anys. Tingué alguns càrrecs econòmics. Es distingí entre els defensors del dret català. El seu prestigi professional fou elevadíssim. També conreà la pintura. Del 1891 al 1893 fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrahima i Villavecchia, Lluís (Barcelona, 19/ago/1931 - ) Escriptor. A partir de l'article Ens calen cançons d'ara (1959), esdevingué un dels iniciadors de la Nova Cançó, de la qual fou promotor i orientador. Autor de cançons, la més coneguda de les quals fou Que volen aquesta gent? (1967), que popularitzà Maria del Mar Bonet. Ha escrit el recull de poesia Com el mar (1963). Fou cap del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya des del 1986. 20 CATALUNYA - HISTÒRIA Serraïma (Sallent de Llobregat, Bages) Antic territori, al sector de llevant del terme, que comprenia les parròquies i quadres de Sant Pere de Serraïma i de Sant Martí de Serraïma i la quadra de Fucimanya. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serral, el (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat) Barri, al nord del poble, a la dreta de la riera de Cervelló. 22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
23 CATALUNYA - GEOGRAFIA
24 CATALUNYA - GEOGRAFIA
104 CATALUNYA - GEOGRAFIA
25 CATALUNYA - HISTÒRIA Serralavega, marquesat de (Serra de Daró, Baix Empordà) Denominació del comtat de Serra i Sant Iscle (1928). Continua en la mateixa família dels concessionaris. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrallach i Julià, Francesc (Barcelona, 1899 - 1986) Uròleg. Fill de Narcís Serrallach i Maurí. Publicà diverses obres sobre la seva especialitat, com La diuresis y los diuréticos, i s'especialitzà en cirurgia de la pròstata. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrallach i Mas, Leandre (Barcelona, s XIX – 1890) Arquitecte. Professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Entre altres obres, féu l'església de l'Escorial de Vic (inaugurada el 1900). Fou acadèmic de Ciències i de Sant Jordi a Barcelona. Publicà Observaciones acerca de las causas que influyen en el estado actual de la arquitectura (1884) i Monumentos romanos de Tarragona (1886). 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrallach i Mauri, Narcís (Barcelona, 1875 – 1951) Metge. Estudià a Barcelona i amplià els seus estudis a París; s'especialitzà en urologia. Col·laborà en gran nombre de revistes de la seva especialitat. És autor de Valor semiológico de examen de la urea en la sangre, El microbio de la sífilis y la sífilis experimental, Sur l'extirpation de la prostate i La vacunoterapia en la clínica. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serrallo, el (Tarragona, Tarragonès) Barri marítim de la ciutat (o barri de Sant Pere), situat al sector de port (abans platja) que limita amb la desembocadura del Francolí, entre la línia del ferrocarril de Barcelona a València i la mar. Té unes 3 ha d’extensió. En aquesta platja els pescadors hi tenien les barques i les botigues, i amb la construcció de la línia del ferrocarril hom autoritzà (1868) la construcció d’edificis sobre aquests solars. L’arquebisbe Bonet féu erigir el 1878 la parròquia de Sant Pere, d’una sola nau, prop de la 30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Serrallo, el (l'Alcúdia de Carlet, Ribera Alta) Barri, al nord de la vila, a l'encreuament de les carreteres de València a Xàtiva i de Carlet a Alzira. 31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Serrallo, el (Castelló de la Plana, Plana Alta) Barri del Grau, al sud del port de Castelló, prop de la platja del Serrallo. 32 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serrallonga (Sant Vicenç de Torelló, Osona) Veïnat, al sud del poble. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA
35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serrallonga (Alpens, Osona) Masia, que donà nom a l'església de Sant Pere de Serrallonga. 36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Serrallonga, Bernat Hug de (Rosselló, s XIII) Magnat. Fou del partit dels Montcada a les bandositats d'aquests contra altres faccions, singularment enfront de la dels Cardona, durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I. S'acollí als convenis de concòrdia signats entre els dos bàndols esmentats pel mai/1226. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrallonga, Bernat Hug de (Catalunya, s XIII) Cavaller. El 1279 fou un dels garantidors del jurament de vassallatge de Jaume II de Mallorca a Pere II. Era un dels designats per a combatre al costat del rei Pere II al desafiament de Bordeus (1283). 38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Serrallonga, Gueraua de (Rosselló, s XII) Dama. El 1285, arran de la invasió francesa amb la complicitat de Jaume II de Mallorca-Rosselló, establí a les seves propietats un nucli de resistència als invasors. Desposseïda i refugiada al Principat, obtingué del rei Alfons II, el 1290, una indemnització en metàl·lic. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serrallonga, Sant Pere de (Alpens, Osona) Veure> Sant Pere de Serrallonga. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - HISTÒRIA Serralta (Oliola, Noguera) Antic terme (o la Serra), que pertanyia, el s XIX, al municipi del Terme de Ponts. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Serrano, Antoni (País Valencià, s XVII – Alacant, 1733) Marí. Inicialment fou soldat. Es distingí en la reconquesta d'Hostalric (1694) de mans dels francesos. Lluità també a la defensa de Ceuta (1695-99) i hi perdé la mà dreta; amb tot i això continuà actiu en la marina i assolí el comandament d'una esquadra (1725). Morí en tornar a Alacant després d'una expedició punitiva contra els musulmans. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrano, Enriqueta (Barcelona, 1911 – Madrid, 8/nov/1958) Cantatriu. Inicià de molt jove la seva carrera. Es dedicà a l'opereta i a la sarsuela. A disset anys actuà en gira artística per diversos països de Sud-amèrica. Estrenà la sarsuela Katiuska. Les seves millors interpretacions foren les de Blak el payaso, La Isla de las Perlas 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Serrano, Felip (el Puig de Santa Maria, Horta, s XVII - Llombai, Ribera Alta, 1718) Frare dominicà. Fou auxiliar de l'arquebisbe de València i de l'inquisidor general Joan Tomàs de Rocabertí. Deixà manuscrit un Arte de fabricar reloxes de sol. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Serrano, Jaume (Castalla, Alcoià, 1740 - Cadis, Andalusia, 1799) Frare mínim. Era examinador sinodal a Cadis. Publicà una traducció al castellà dels salms i els càntics. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Serrano i Belezar, Miquel (València, s XVIII – 1809) Jurista i escriptor. Fou alcalde major de Balaguer. Publicà Valencia regocijada por las beatificaciones de fray Pedro Nicolás Factor y fray Gaspar de Bono (1787), Descripción topográfica de la Albufera (1788), Discursos político legal sobre la elección de los diputados y personeros del común de los pueblos de España (1783), entre altres obres. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrano i Calderó, Josep (Fondarella, Pla d'Urgell, 1899 - Barcelona, s XX) Investigador i eclesiàstic. Format al seminari de Solsona, es llicencià en teologia i dret canònic a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Fou actiu propagandista dels Pomells de Joventut a les terres de Lleida. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre Vicenç Mariner d'Alagó i el seu poema Boumacopeguio. Professor de llatí a l'Institut-Escola (1931-33) i director de l'institut de segon ensenyament de Cervera (fins el 1936), després de la guerra fou professor de llatí a l'institut Menéndez y Pelayo de Barcelona (1939) i a Lleida (des del curs 1939-40). Ingressà al Cos Facultatiu d'Arxivers Bibliotecaris i Arqueòlegs el 1944 i fou destinat a Lleida i, el 1950, a la Biblioteca Nacional de Madrid, on col·laborà eficaçment en... Segueix... 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Serrano i Morales, Josep Enric (Algesires, Andalusia, 1851 – València, 1908) Erudit i bibliòfil. Delegat regi d'ensenyament primari, era membre de diverses entitats, com ara l'Acadèmia de Sant Carles i Lo Rat Penat. Va escriure en diversos periòdics i reuní una biblioteca molt important (12.000 volums i diversos documents), que llegà a l'ajuntament valencià. Entre els seus treballs excel·leix Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868 (1898). 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrano i Serra, Josep Miquel (Barcelona, 1912 – 1982) Pintor. Passà pels tallers de Xavier Nogués i Francesc Labarta. Exposà en col·lectives des del 1929 i es presentà individualment el 1936. Exposà després a París i a Londres i, a la postguerra, de nou a Barcelona. Participà en el segon Salón de los Once, de Madrid (1943). Lligat a Sitges, conreà la decoració, la il·lustració (Un día del emperador Tiberio en Capri de González-Ruano, 1945) i el quadre de cavallet, molt especialment en el tema de les flors, que interpretà amb 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Serrano i Simeón, Josep (Sueca, Ribera Baixa, 1873 – Madrid, 1941) Compositor. Deixeble del seu pare, Emili Serrano i Ruiz, i de Salvador Giner. L'any 1900 anà a Madrid i hi estrenà nombroses sarsueles, algunes de molt populars. També és autor del Himno a Valencia (1909) i de Valencia canta (1923). 57 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Serrano i Suñer, Ramon (Cartagena, Múrcia, 12/set/1901 - Madrid, 1/set/2003) Polític. De pares catalans, s’integrà totalment a la cultura i la societat castellanes. 58 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Serrano y Vicens, Ramón (Saragossa, Aragó, 16/ago/1908 - València, 15/mai/1978) Metge. Establert a País Valencià des del 1958. Especialitzat en temes sociològics i ecològics, ha pronunciat conferències i ha publicat nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado (1970), Ruta y patria del Quijote (1872), La sexualidad femenina (1975) i Informe sexual de la mujer española (1978). 59 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Serrans, porta de (València, Horta) Porta d'ingrés principal de la ciutat, vora el Túria, construïda entre el 1392 i el 1398 per Pere Balaguer sobre la porta de Roteros del recinte musulmà. És limitada per dues gran torres emmerletades de base hexagonal, compostes de tres plantes, entre la segona i la tercera de les quals corren exteriorment sengles barbacanes defensives. Entre el 1586 i el 1892 serví de presó. Posteriorment, la restauració dirigida per Josep Aixa deixà al descobert, per la banda posterior, les voltes gòtiques de la segona i tercera plantes i la del damunt de la mateixa porta. Entre el 1937 i el 1938 acollí una part important de les obres d'art del Museu del Prado de Madrid, evacuades a causa de la guerra. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serraperera (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) Barri perifèric, sorgit vers el 1967 al nord-oest del nucli urbà. Format per grans blocs d'habitatges, és ciutat-dormitori de les zones industrials més properes. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serra-sanç (Sallent de Llobregat, Bages) Poble disseminat (410 m alt). L'antiga quadra de Serra-sanç (Serra d'en Sanç), s'estén en un altiplà, al nord del cap del municipi, a l'esquerra del Llobregat, entre aquest i el seu afluent el riu de Cornet. Tingué el seu origen en una propietat donada al monestir de Ripoll, coneguda documentalment des del 951. Essent situada en el territori feudal de Balsareny, la jurisdicció criminal corresponia al baró d'aquest castell, mentre que el monjo cambrer de Ripoll n'exercia la purament civil. L'església de Sant Miquel de Serra-sanç, documentada ja des del 915, figura com a parròquia a mitjan s XII, prerrogativa que perdé més endavant. El temple actual és una construcció romànica, del s XII, que presenta una planta de nau única, ampliada vers llevant amb l'adossament d'un absis semicircular. Sobre el mur de ponent, on s'obre el portal, es dreça un ample i esvelt campanar d'espadanya, amb dues obertures. Vers tramuntana d'aquesta església, en un planell ocupat mig per boscos mig per conreus, es troben les restes de l'antic mas de Serra-sanç. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - HISTÒRIA Serraspina (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Antic terme despoblat, fins al 1970 del terme de la Pobleta de Bellveí, a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra Espina (1.562 m alt), termenal amb el municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà). 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serrat (Queralbs, Ripollès) Poble. a l'esquerra del Freser, damunt el poble de Fustanyà, a la parròquia del qual pertany. La riera de Serrat, afluent del Freser per l'esquerra, neix als vessants sud-occidentals del puig de Balandrau i desemboca aigua avall de Fustanyà. 66 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Serrat (la Vall de Lierp, Ribagorça) Poble (1.174 m alt), al vessant meridional del Turbó. 67 ANDORRA - GEOGRAFIA Serrat, el (Ordino, Andorra) Poble (1.539 m alt) d'habitació temporal, i centre turístic, a la capçalera de la vall d'Ordino, a la confluència del riu de Rialb i de la riera de Tristaina. Vora aquesta riera hi havia l'antiga farga del Serrat. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serrat, el (Sant Pere de Torelló, Osona) Masia i veïnat, al nord de la vila, enlairats a la dreta del riu Ges. 69 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Serrat, el (Prunet i Bellpuig, Rosselló) Caseria, al límit amb el terme de Bula d'Amunt, a la dreta de la riera del Bulès. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA
71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serrat de l'Ocata, el (l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental) Veïnat, al nord del terme, al límit amb el de Figaró-Montmany, al vessant meridional del Puiggraciós, contrafort meridional dels cingles de Bertí. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serrat de Matamala, el (Sant Hilari Sacalm, Selva) Veïnat, al sud de la vila. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrat i Bonastre, Francesc d'Assís (Barcelona, 1871 - Madrid, 1950) Diplomàtic. Germà de Josep. Fou ambaixador a Tànger, Belgrad (1924), Viena (1926), etc. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrat i Bonastre, Josep (Barcelona, 1869 – 1946) Enginyer industrial. Ocupà càrrecs importants d'ensenyament, com els de professor de màquines i sots-director de l'Escola d'Enginyers de Bilbao, professor de tecnologia i de resistència de matèries de l'Escola de Treball de la Mancomunitat de Catalunya, i de l'Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades, de Barcelona. Presidí l'Acadèmia de Ciències i Arts. Fou sots-director de la Maquinista Terrestre i Marítima. És autor de moltes traduccions d'obres tècniques estrangeres i dels treballs originals La electrificación de fábricas y talleres i Tecnología industrial. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrat i Fajula, Ramon (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 4/ago/1883 - Terrassa, Vallès Occidental, 2/nov/1944) Músic. Fundà i dirigí l'Orfeó de Ripoll i fou director de la Banda Municipal i l'Escola de Música de Terrassa. Compongué obres simfòniques, de cambra i cançons i fou autor de sardanes com La Verge vella i Les campanes del monestir, a més de l'obra lírica El roser de Vallfogona. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrate, Josep Maria (Catalunya ?, s XIX – Barcelona, 1897) Periodista. Dirigí el "Diario del Comercio" de Barcelona. Publicà Doscientos cincuenta y cinco años de periodismo... (1881) i, en col·laboració, Hamlet. La 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serrateix (Viver i Serrateix, Berguedà) Poble (729 m alt) i cap del municipi, situat en un altiplà (plans de Serrateix), a la capçalera de la riera d'Hortons, al sector occidental del terme, a la divisòria d'aigües entre el Llobregat i el Cardener. L'església parroquial és la de l'antic monestir de Serrateix, que centra el poble. Prop seu hi ha la primitiva església parroquial de Sant Pere, pre-romànica, mutilada i utilitzada com a habitatge. 80 CATALUNYA - HISTÒRIA
81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
82 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serratosa (les Masies de Voltregà, Osona) Masia, dalt una serralada (cingles de Serratosa), a l'extrem occidental del terme. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serratosa i Palet, Fèlix (Barcelona, 1925 – 11/gen/1995) Químic. Doctorat en química orgànica (1953), treballà als EUA (1955-57) en el Massachusetts Institute of Technology (MIT). Dedicat fonamentalment a la recerca, desenvolupà les seves tasques en el marc del Consell Superior d’Investigacions Científiques, del qual fou professor d’investigació, i a la Universitat de Barcelona des del 1977. Així mateix impartí molts cursos i conferències en universitats de diferents països. El seu treball, tant pedagògic com de recerca, s’emmarcà en el camp de la metodologia de la síntesi orgànica. Col·laborà també en diverses revistes amb articles de caràcter humanístic i és autor del llibre Kymós (1969), on quedaren reflectides les seves concepcions 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Serred i Mestre, Josep (País Valencià, s XIX – València, 1933) Llibreter, editor i escriptor. La seva llibreria fou centre de reunió dels joves escriptors valencians al principi del s XX. Treballà com a actor i fou autor de la revista còmica Tomar el pelo al diablo (1903), estrenada el 1902. Especial fama tingueren els seus Romances baturros (1899 i 1906) i, sobretot, el seu sermó satíric i bilingüe Sobre la patria celestial (1902), que tingué diverses edicions i fou enregistrat, per ell mateix, en disc. En els seus darrers anys fou locutor de Ràdio València. 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Serrella, la (Marina Baixa / Comtat) Massís muntanyós (1.378 m alt) del sistema Bètic que separa la vall de Seta de la de Guadalest i la Marina, és a dir, les dues comarques. Els vessants nord-orientals limiten, a més, amb les valls de Pego, sector on neix el riu Gorgos. S'estén en direcció oest-est, i enllaça amb els vessants occidentals de la serra de la Xortà. La neu sovinteja a l'hivern a la carena que va des de l'Alt (oest), 88 ANDORRA - GEOGRAFIA Serrera, pic de la (Canillo / Ordino, Andorra) Cim (2.914 m alt) del Pirineu axial, a la línia de crestes que separa el Principat del País de Foix, sobre els estanys de Ransol, al nord del pic de l'Estanyó, a l'est del port de Banyells i a l'oest del pic alt de la Cometa, i entre les altes conques de la Valira d'Ordino i la Valira de Soldeu. Termenal de les dues parròquies. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serres, les (Sant Martí de Llémena, Gironès) Poble (311 m alt) (ant: Santa Cecília de Càrcer), al sud del poble, aturonat, dominant ja la vall del Ter. La seva església parroquial (Santa Cecília) és esmentada el 1019. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serres, les (Cassà de la Selva, Gironès) Veïnat, prop de la vila, a llevant seu. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serres, les (Navès, Solsonès) Masia (1.247 m alt), al costat de la qual hi ha l'església de Sant Martí de les Serres, antiga sufragània de la parròquia de la Selva, que havia pertangut, des del 1088, a l'església de Solsona. És al cim d'un contrafort meridional de la serra de Busa. 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Serres i Valls, Miquel (València, s XVII) Escriptor i llicenciat. És autor de bon nombre de poesies catalanes, de caràcter religiós, amb les quals es presentà a diversos concursos valencians. 93 CATALUNYA - HISTÒRIA Serret (Farrera, Pallars Sobirà) Despoblat de la Ribalera. 94 CATALUNYA - HISTÒRIA
95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Serret i Comín, Nicasi (València, 1849 – 1880) Pintor. Féu la carrera d'arquitecte. Fou deixeble de Francesc Domingo i Marquès, a València, i de Domenico Morelli, a Roma. Obtingué una segona medalla a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid el 1876 amb el quadre Presó de la darrera reina de Mallorca (adquirit pel govern i dipositat al Senat, Madrid), obra influïda per Emili Sala i E. Rosales. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serreta, la (Capolat, Berguedà) Masia i església romànica (Sant Andreu). 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serreta, la (Olèrdola, Alt Penedès) Veïnat, al nord del terme, al límit amb el de Vilafranca del Penedès. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serreta, la (Seva, Osona) Caseria, a ponent del poble, prop de la carretera a l'estació de Balenyà. Es formà a la fi del s XVIII. 99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serrissoles (Roquetes / Tortosa, Baix Ebre / la Sènia, Montsià) Contrafort (1.330 m alt) sud-occidental del Caro (o Serressoles), termenal dels tres municipis. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serrolí, Jaume (Catalunya, s XV – Girona, 1462) Notari i cabdill dels pagesos de remença. A instàncies de la reina Joana Enríquez i de Joan II, féu fracassar un intent de negociació (1461) entre les autoritats catalanes i els remences, que convertí en aliats de la corona cara a la guerra civil que es preparava. Fou un dels responsables de l'aixecament armat dels remences i, indirectament, de l'inici de les hostilitats entre la Generalitat i Joan II. Cap de l'estat major de F. Verntallat, capitost del remences, fou capturat pels homes del comte de Pallars, i executat. 102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Serrulla (Borriana, Plana Baixa) Partida costanera, al límit amb el terme de Nules.
Anar a: [ Serrad ] [ Serrai ] [ Serrallonga, B ] [ Serrano i F ] [ Serrat d ] [ Serre ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Serrahima i Bofill, Maurici
Serralada Litoral Catalana (
Serralada Pre-litoral Catalana
Serrallonga
Serrallonga, Joan de (Joan Sala i Ferrer)
Serrallonga i Calafell, Carme
Serrallonga i Morer, Segimon
Serrano i Farrera, Sebastià
Serrano i Romero, Julieta (
Serrans, els
Serrat i Teresa, Joan Manuel
Serrateix, monestir de
Serratosa i Queralt, Ramon
Serreta d'Alcoi, poblat ibèric de la