|
|
|
Anar a: [ Be ] [ Bec ] [ Beg ] [ Belb ] [ Bell ] [ Belle ] El refrany és la reflexió profunda i condensada d'una veritat dictada per la raó i l'experiència. (Joan Amades i Gelats) 1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
2 CATALUNYA - GEOGRAFIA
3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bea i Cervera, Manuel (Barcelona, 1934 - ) Pintor. Influït per l'expressionisme abstracte, la seva obra comporta la influència directa de la coloració del dibuix de Modest Cuixart, bé que la composició i la distribució són personals i obeeixen a pulsions menys dramàtiques i menys eròtiques. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Beà i Font, Josep Maria (Barcelona, 1942 - ) Autor de còmics. Coeditor de la revista "Rambla" (1983-84) i col·laborador de "Makoki" i "1984", les seves històries es mouen entre la ciència ficció i el terror amb una marcat rerefons crític. 5 CATALUNYA - POLÍTICA BEAN Sigla del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional. 6 ILLES BALEARS - LITERATURA Bearn (Mallorca, 1966) Novel·la de Llorenç Villalonga. Publicada després d'una versió castellana i diverses de catalanes incompletes. Obra cabdal de l'autor, sòlidament construïda, densa i d'estil acuradíssim, narra amb una mescla d'ironia i melanconia la decadència d'una classe concreta, l'aristocràcia mallorquina, i en general d'un estil de vida en via d'imminent desaparició. Plena de connotacions autobiogràfiques, els protagonistes, Don Toni, fervent admirador de la il·lustració, i la seva muller, Maria Antònia, esdevenen els símbols d'una Mallorca que s'esfondra. 112 EUROPA - BIOGRAFIA Bearn, Maria de Veure> Maria I de Bearn. 113 EUROPA - BIOGRAFIA
7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Beateta (Illes Balears) Nom popular de la santa Caterina Tomàs. 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Beatriu (Catalunya, s XI - s XII) Dama. Fou la segona muller de Deudonat de Claramunt, vídu d'Ermessenda de Cardona i pare de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona. A la mort de Deudonat, a qui havia donat un fill del mateix nom, Beatriu es casà amb el noble Fortuny. El 1119, vist el fracàs del fillastre Bernat Amat en la repoblació de Tamarit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona transferí els castells de Tamarit i Cubelles a Fortuny i Beatriu, amb la missió de repoblar la zona. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Beatriu (Catalunya, s XIII - s XIV) Filla de Pere II el Gran i de l'amistançada Maria. Era germana, per tant, dels bastards Jaume Pere i Joan. Es casà amb Ramon de Cardona, senyor de Torà. Fills d'aquest enllaç foren Guillem, Beatriu, Elionor i Elicsèn. 10 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Beatriu d'Aragó (Nàpols ?, Itàlia, 1457 – Ischira, Hongria, 1508) Reina d'Hongria. Filla de Ferran I de Nàpols. Es casà el 1475 amb Matias Carvi, rei d'Hongria. A la mort d'aquest monarca (1490) féu nomenar rei Ladislau VII Jagellon, amb qui es casà i per qui fou repudiada el 1502. Beatriu es va retirar a Nàpols els últims anys de la seva vida. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Beatriu de Bas Veure> Bas, Beatriu de. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 EUROPA - BIOGRAFIA Beatriu de Provença (Provença, França, 1233 – Nocera, Itàlia, 1267) Reina de Nàpols i Sicília. Filla de Ramon Berenguer V de Provença i de Beatriu de Savoia. Governà Provença, mentre el seu marit, Carles I d'Anjou, i el germà d'aquest, Lluís IX de França, eren a la croada d'Egipte. Tingué la protecció papal, però l'oposició armada de Jaume I de Catalunya-Aragó. 13 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Beatriu de Savoia (Savoia, França, s XIII) Muller de Ramon Berenguer V de Provença. Filla del comte Tomàs de Savoia. Tingueren quatre filles: Margarida (muller del rei Lluís IX de França), Elionor (muller del rei Enric III d'Anglaterra), Sança (muller de Ricard de Cornwall, futur rei anglès) i Beatriu (muller de Carles d'Anjou, germà del rei francès). El seu marit morí el 1245, i deixà hereva de Provença a la seva filla Beatriu, fet que comportà que aquest comtat restés des d'aleshores a mans dels Anjou. Hom coneix una poesia amorosa original de Beatriu de Savoia. 14 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Beatriu de Sicília (Sicília, Itàlia, s XIV - ?, s XIV) Dama. Era la filla petita del rei Pere II de Sicília i d'Elisabet de Caríntia. Es casà amb el comte alemany Robert II, que tenia les seves possessions al Palatinat. 16 CATALUNYA - LITERATURA
17 CATALUNYA - LITERATURA Beatus de la Seu d'Urgell (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, darreria del s X) Manuscrit miniat anònim de la catedral d'Urgell. Sembla derivat del Beatus de Valcavado (Universidad de Valladolid) o del Beatus primer de la Biblioteca Nacional de Madrid. El tret més característic de les seves miniatures és l'estilització. 18 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Bèbrices (Rosselló) Poble cèltic, establert durant la primera edat del ferro a Occitània, que sembla tenir parentiu amb els beríbraces del País Valencià, a les valls altes del Xúquer i del Túria. 19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Beca, punta de la (Pollença, Mallorca Septentrional) Cap de la costa, al nord de la vall d'Ariant. 20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Becat i Rajaut, Joan (Perpinyà, 1941 - ) Geògraf. Format a les universitats de Montpeller i París, d'ençà del 1972 és professor de geografia a la Universitat de Perpinyà. Director del Centre de Recerques i d'Estudis Catalans (CREC), col·laborador del CNRS francès, del Colegio de Michoacan (Mèxic) i de nombroses publicacions franceses i de la Catalunya Nord. Autor de l'Atles de la Catalunya-Nord (1977), d'El bosc andorrà (1980) i col·laborador de l'Atles d'Andorra (començat el 1981) i la Gran geografia comarcal de Catalunya (volums 14 i 15, corresponents a la Catalunya Nord, 1985). 111 CATALUNYA - GEOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Becet, Pere (Catalunya, s XIV – s XV) Jurista. Revisà i glossà els treballs de Jaume Callís i altres jurisconsults sobre el dret constitucional de Catalunya. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bech i Beltran, Lola (Barcelona, 1903 - Tossa de Mar, Selva, 1987) Pintora. Formada a Llotja i a París. Excel·lí en el paisatges i els temes florals, ha decorat el palau dels prínceps de Mònaco. Algunes de les seves obres figuren al Museu d'Art Modern de Barcelona i de Madrid. Amb el seu marit, Rafael Saràbia, fundà el primer concurs de pintura ràpida de Tossa de Mar, vila on residí des dels anys trenta. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bech i Pujol, Antoni (Girona, s XIX - Barcelona ?, s XIX) Economista. Residí habitualment a Barcelona, dedicat a activitats financeres. És autor de diversos treballs sobre economia, com els titulats Memorias acerca de la necesidad, justicia y utilidad del sistema protector, que era una apologia del proteccionisme aranzelari, i Situación económica de España, su presente y su porvenir. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bech i Sudrià, Pere (Figueres, Alt Empordà, 1920 - ) Escriptor i pintor. És autor de Ciutat creada (1951), sobre Girona, i d'algunes narracions curtes. La seva pintura és d'un figurativisme constructiu i estilitzat. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bech i Taberner, Ramon (Barcelona, 16/jun/1918 - 6/feb/1995) Escriptor i advocat. Es donà a conèixer amb Noviluni (1938) i La ciutat submergida (1947). Va publicar també els reculls poètics Cants terrenals (1962, premi Carles Riba 1960), Joc de sirenes (1962) i Primera Notícia/Obra poètica I (1993). 26 EUROPA - BIOGRAFIA Bechtold, Erwin (Colònia, Alemanya, 12/abr/1925 - ) Pintor i decorador. L'any 1958 fixà la seva residència a Eivissa. Participà al primer Saló de Maig (1956) i estigué molt relacionat amb els grups "Dau al Set i "El Paso". Exposà regularment a Barcelona des del 1960. Pertangué al grup SYN. L'any 1979 presentà el muntatge àudio-visual Monoserie que obria una nova etapa de la seva obra. També exercí com a grafista i com a interiorista. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bécquer i Domínguez, Carles (Barcelona, 1889 – 1968) Dibuixant. Format a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, començà la tasca artística a París (1909-21). Excel·lí en els temes animalístics, que resolia amb traça i simplicitat. 28 CATALUNYA - HISTÒRIA Bedenga (Bellcaire d’Empordà, Baix Empordà) Nom antic de la població. 29 CATALUNYA - HISTÒRIA Bederrida (Barcelona, Barcelonès) Sector de l'antic territori de la ciutat, entre Sarrià i les Corts de Sarrià. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Beders (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Llogaret (1.085 m alt), a l'extrem oriental de la Batllia. La capella de Santa Cecília de Beders, romànica, dependent de l'antiga parròquia de Coborriu de Bellver, és esmentada en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell (839). 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bedoga d'Adons, la (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Grafia antiga del nom de l'Avedoga d’Adons. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bedós i Garcia-Ciaño, Maria Teresa (Sabadell, Vallès Occidental, 1907 - ) Pintora. En 1931 s'establí a Blanes (Selva). Destacà pels seus paisatges i les seves marines. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Beget (Camprodon, Ripollès) Poble (541 m alt) i antic municipi, incorporat el 1969 a l'actual. Situat a la capçalera del riu de Beget, subafluent del Fluvià, als vessants de la serra de Bestracà, al límit amb el Vallespir. Economia rural i turística. Té l'església romànica (s X-XIII) dedicada a sant Cristòfol, molt interessant, on es conserva la Majestat de Beget de fusta policroma, molt notable, del s XII i una Mare de Déu gòtica d'alabastre. Retaule gòtic també d'alabastre. Dins l'antic terme hi havia els pobles de Rocabruna, Bestracà i Salarsa. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Beget, riu de (Ripollès) Format sota el castell de Rocabruna per la unió de la riera de Rocabruna, del torrent de les Arçoles (formats al Montfalgars) i del torrent de Rocabertella (que baixa del coll de Malrem). Aigua avall de Beget rep, per la dreta, la riera de Salarsa. Després de passar entre les serres de Bestracà i de Talaixà, s'uneix dins el congost o grau d'Escales al riu d'Oix per formar el Llierca. 36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Begòs (les Bordes, Vall d'Aran) Poble (1.000 m alt), situat en un coster, a la dreta de la Garona. L'església parroquial de Sant Roc, annexa a la de Benòs, és romànica, i conserva la pica beneitera i les fonts baptismals primitives, així com algunes escultures del s XVII, policromades, d'estil molt popular. Sobresurt la Casa Socasau. Pertanyia al terçó de Lairissa. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Begudà (Sant Joan les Fonts, Garrotxa) Poble, situat a la dreta del Turonell, format per unes quantes cases al voltant de l'església parroquial de Santa Eulàlia, romànica, però molt transformada. Hi ha diverses masies disseminades pel terme i els veïnats del Pla de Baix i del Pla de Dalt; hi ha, a més, el santuari de Sant Cosme i les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Mont-ros, on anteriorment s'aixecà el castell de Mont-ros. Fou possessió del monestir de Sant Joan les Fonts i, fins abans del 1950, cap de l'actual municipi, al qual donava nom. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Beguda, la (Palol de Revardit, Pla de l'Estany) Veïnat del poble de Riudellots de la Creu, entre les rieres de Marimanya i de Riudellots. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Beguda Alta, la (Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès / Masquefa, Anoia / Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat) Poble (282 m alt), situat al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit dels tres municipis. Dins el terme de Masquefa hi ha l'estació del ferrocarril de via estreta de Martorell a Igualada. L'església de Santa Maria depèn de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Destaca la masia de Can Bac. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA
42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Beguda d'Adons, la (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Caseriu, situat al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, vora el riu de Llevata. Fins al 1968 pertangué al municipi de Viu de Llevata. A ponent hi ha les restes de la capella de Sant Roc i el dipòsit arqueològic de Sant Aleix. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Beguer i Pinyol, Manuel (Tortosa, Baix Ebre, s XIX – s XX) Historiador. És autor de valiosos estudis: Compendio de historia de Tortosa (1928) i la monografia històrica que dedicà a la Vall de Cardó (1948). Ha estat un dels impulsors de la revista literària "La Zuda". 44 CATALUNYA - MUNICIPI
45 CATALUNYA - MUNICIPI
46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Begur, cap de (Begur, Baix Empordà) Cap, als penya-segats del massís de Begur, on la Costa Brava canvia l'orientació nord-sud, per la nord-est - sud-oest. Coronat per un semàfor marítim i una estació meteorològica. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Begur, massís de (Baix Empordà) Massís muntanyós, constitueix el límit sud-est de la plana de l'Empordà i la terminació septentrional de la Serralada Litoral Catalana, situat entre la vall d'Aubi i la mar i entre les platges de Palamós i Pals. Els relleus, granítics principalment, ultrapassen els 300 m alt (Puig de Son Ric, 325 m) i estan tallats per línies tectòniques, com la fossa de Palafrugell. Aquests materials devònics, intensament erosionats (els més característics de la Costa Brava), ofereixen cingleres i cales tant típiques com Sa Tuna, Aiguablava i Llafranc, i caps com el de Sant Sebastià. Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert per boscs espessos d'alzines i de pins. El litoral del massís té un clima particularment privilegiat i gaudeix dels hiverns més suaus de la Costa Brava. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Béixec (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) Poble (1.310 m alt), damunt l'engorjat del Segre, als contraforts septentrionals de la serra de Cadí, entre la riera de Bastanist i el riu del Quer. Fou senyoria de la comunitat de preveres de Puigcerdà. L'antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és d'origen romànic amb algun detall gòtic; és esmentat ja l'any 839 en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell. Formà part del municipi de Villec i Estana fins el 1970, que fou annexat a Martinet. 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bel i Sabatés, Tomàs (Barcelona, 1924 - ) Escultor. És autor d'una considerable sèrie d'obres de tema religiós (cambril de la Mare de Déu, a Núria; església de la Sagrada Família, a la Seu d'Urgell; església del Corpus Christi de Barcelona) que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l'estilització. Posteriorment ha realitzat obres d'un caràcter més experimental. Professor de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Belando, Nicolau de Jesús (Alacant, Alacantí, 1699 – 1747) Escriptor i historiador. Religiós franciscà descalç (1719). És autor d'una Historia civil de España... desde el año 1700 hasta el de 1733 (Madrid, 1740-44), on ataca persones molt pròximes a Felip V. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Belart i Albinyana, Bonaventura (Tarragona, 1828 - Ivry, París, França, 1862) Cantant. Obtingué èxits notables a diverses capitals europees. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Belart i Miquel, Ramon (Montblanc, Conca de Barberà, 1789 – 1840) Escultor. Estudià a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, que el pensionà a l'acadèmia de San Fernando de Madrid, on féu el baix relleu de Sant Pere guarint un paralític. Establert a Palma de Mallorca (1810), treballà amb l'escultor Josep Folch en el panteó del marquès de la Romana. Retornà a Montblanc el 1814. Treballà per a Montblanc, Poblet, Valls, Reus, etc. Sobresurten els seus crucifixos (com el de Santa Maria de Montblanc). La seva obra es ressent de les limitacions imposades pels cànons neoclàssics. 54 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Belau, Manuel (Catalunya, s XIX) Orfebre. Autor de treballs molt remarcables, especialment d'objectes d'ús eclesiàstic. Realitzà una custòdia notable per a l'església barcelonina de Santa Anna. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Belbel i Coslado, Sergi (Terrassa, Vallès Occidental, 29/mai/1963 - ) Autor dramàtic i director. S'inicià en l'activitat teatral a la Universitat Autònoma de Barcelona. A partir del 1987 ha estrenat diverses obres dirigides per ell mateix (Tàlem, Carícies, etc), la majoria al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, per al qual també ha dirigit obres del repertori clàssic. Ha col·laborat a Televisió de Catalunya com a guionista de sèries dramàtiques. 57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Belcaire, el (Plana Baixa) Riu (o el Belcaide, o riu de Sant Josep). Neix al vessant meridional de la serra d'Espadà, prop de Fondeguilla, i desemboca a la mar al sud de Moncofa. Prop de la Vall d'Uixó rep, per la dreta, la rambla de Cerverola, que procedeix dels termes municipals d'Assuèvar i Soneixa (Alt Palància) i d'Algar, Alfara de la Baronia i Sagunt (Camp de Morvedre). Des de l'edat mitjana era anomenat riu d'Uixó, i fou assenyalat com a límit meridional de la governació de Castelló de la Plana, habitualment anomenada dellà el riu d'Uixó o dellà Uixó. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Belda, Rafael (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa, 1906 - ) Acròbata. Creà a Barcelona el doble salt mortal des de la bàscula per a caure a una petita cadira. El 1927 s'uní amb Francesc Oliveres i Gabriel Valerdi i creà el número de barres aèries, els Olwars, que esdevingué famós arreu del món. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Belda i Ibáñez, Joaquim Maria (València, 1839 - 1887) Arquitecte. És autor de bona part dels edificis públics construïts a València en el darrer quart del s XIX, com la Casa de Beneficència (1876) i l'església dels jesuïtes (1886), i dels projectes de conducció d'aigües a diferents localitats de les comarques centrals del País Valencià. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Belda i Vicedo, Vicent (Alfafara, Comtat, 12/set/1954 - ) Ciclista. Començà a practicar ciclisme com a júnior el 1971 i com a amateur el 1973. El seu debut com a professional fou l'any 1978. Formà part de diversos equips, com Trans-Mallorca Gios, Trans-Mallorca Flavia i Kelme, en aquest darrer des de la seva fundació a Alacant el 1980. Com a ciclista del Kelme guanyà la Setmana Catalana de Ciclisme el 1987, i com a director esportiu del mateix equip, la Volta Ciclista a Espanya l'any 2000. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Belenguer, Enric (Blanquet) (València, s XIX – Sevilla, Andalusia, 1926) Banderiller. Figurà en les quadrilles dels toreros més insignes del seu temps (el Gallo, Joselito, Granero, Ignacio Sánchez Mejías) i ha estat considerat el millor peó de totes les èpoques de la tauromàquia. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Belenguer i Hervàs, Baltasar (Sangxili) (València, 1911 - 1992) Boxador. Fou campió d'Espanya (1933), guanyà al campió del món dels pesos mosques Young Pérez i el campió d'Europa Petit-Biquet. El 1935 conquerí a València el campionat del món de pes gall en vèncer Alf Brown de Panamà. 66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 CATALUNYA - MUNICIPI
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Belidor, Bernat de Veure> Forest de Belidor, Bernat. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Belilla, Josep (Tortosa, Baix Ebre, s XVIII) Farmacèutic. Veritable descobridor de l'elaboració de la magnèsia abans que l'anglès Black. Publicà en 1750 una memòria sobre el seu descobriment. 70 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Belitres, coll dels (Vallespir / Alt Empordà) Depressió (175 m alt) de la serra que separa les dues comarques, molt propera a la mar, on hi ha el pas fronterer franco-espanyol, a la carretera de Portbou a Cervera de la Marenda. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bell i Lleopard, Francesc (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 1808) Canonge i professor. Membre de la Reial Conferència Física Experimental de Barcelona (1766) i professor de matemàtiques a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la indicada Conferència (1766-1808). És autor de sis memòries presentades a l'Acadèmia sobre la invenció i la construcció de telescopis i microscopis, el micròmetre de Dellon, alguns fenòmens de la vista, i sobre la natura de la llum. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bella, coma (Bagà, Berguedà) Vall que s'obre al vessant sud-est de la Tossa d'Alp entre els rasos de coma Bella, al sud, i el puig de l'Alp, al nord; tot i ésser al vessant cerdà, pertany al municipi de Bagà. 73 CATALUNYA NORD - EMPRESA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellafila Pseudònim emprat en nombrosos articles periodístics per l'escriptor Josep Carner i Puig-Oriol entre el 1910 i el 1936, a "La Veu de Catalunya", i també el recull d'articles Tres estels i un ròssec (1927). 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellafila, Josep de (Barcelona, s XVI – s XVII) Cavaller. L'any 1602 fou conseller segon de Barcelona i anà com a ambaixador a Valladolid per reconèixer el dret de Barcelona a batre la moneda del Principat. Passà dos anys a la presó sota el virregnat del marquès d'Almazán. Després fou elegit Protector del braç militar. Des d'aquest càrrec s'oposà a les pretensions econòmiques dels virreis i de Felip IV. Ambaixador a Madrid el 1635, tingué un conflicte amb el comte d'Olivares a causa de l'arrest de quatre membres del Consell de Cent i de l'allotjament de les tropes reials al Principat. 76 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bellaguarda (el Pertús, Vallespir) Fort (420 m alt), entre el coll de Panissars i el del Portús, a la línia de crestes que separa el Vallespir de l'Alt Empordà. Antic castell d'origen medieval, fou concedit a França en el Tractat dels Pirineus (1659). Vauban el fortificà de nou el 1679 i esdevingué una de les places més fortes de l'exércit francès al Pirineu. Disputat per espanyols i francesos a la Guerra Gran (1793), fins que el 17/set/1794 es perdé definitivament a favor de les forces republicanes franceses. Ha estat ocupat fins fa poc per l'exèrcit francès. 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
79 CATALUNYA - MUNICIPI
114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellarbre, Romeu de (Catalunya, s XIV) Militar. Fou una figura important de la Grècia catalana. Era capità d'Atenes, no sols de la ciutat sinó també del castell, la famosa Acròpolis. Pertanyia al grup polític que preconitzà i aconseguí la reconeixença de la sobirania de Pere III de Catalunya-Aragó sobre els ducats d'Atenes i Neopàtria. El monarca li escriví el 1379 perquè es disposés a donar la potestat de la seva 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA
81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bellavista (Nulles, Alt Camp) Llogaret, situat entre Nulles i Valls. Des del 1669 participà en la Comuna, i passà el 1632 als comtes de Savallà. Conserva la capella de la Santa Creu, que depenia de l'església de Vallmoll. 82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bellavista (Llucmajor, Mallorca Oriental) Urbanització, situada a l'extrem oriental de la badia de Palma, entre s'Arenal i cap Enderrocat. 83 CATALUNYA - EMPRESA Bellcaire, fira de (Barcelona, Barcelonès) Fira de la ciutat, també anomenada dels Encants. Hi ha roba vella, mobles i tota mena d'utensilis que es feia antigament a Barcelona, tots els dies al passeig de Sant Joan, i que posteriorment es féu determinats dies de la setmana. Després passà a instal·larse a la Torrassa i al Clot, on encara subsisteix. 84 CATALUNYA - MUNICIPI
85 CATALUNYA - MUNICIPI
86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bellcastell, Francesc de (Rosselló, s XIV - 1368) Cavaller. Era fill de Pere de Bellcastell, i senyor de Vilallonga de la Salanca i de Sant Joan de Pladecorts. Partidari de Pere III el Cerimoniós, el rei Jaume III de Mallorca-Rosselló el féu empresonar al castell de Bellver de Mallorca. Alliberat (1343) quan Pere el Cerimoniós ocupà Mallorca i deposà Jaume III (1343-45), es convertí en un dels seus consellers i servidors i el secundà en les lluites contra el rei Pere de Castella. 87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bellcastell, Pau de (Rosselló, s XIV) Cavaller. Segurament fill de Francesc. Fou empresonat amb ell al castell de Bellver i alliberat per Pere III quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell. 88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - HISTÒRIA Bellera (Catalunya) Antic pagus del comtat de Pallars, ssmentat ja el s IX, format per la vall de Bellera. El seu centre era el monestir de Sant Genís de Bellera. Esdevingué el nucli de la baronia de Bellera. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Antoni (Barcelona, s XVII) Ferrer. Excel·lí al primer terç de la centúria per la realització de treballs artístics, especialment per a baranes de balcons. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Arnau Guillem de (Pallars, s XIV – Sagunt, Camp de Morvedre, 27/feb/1412) Noble. L'any 1396 defensà el Pallars contra les tropes del comte de Foix. Fou veguer de Barcelona i del Vallès del 1399 al 1405, i lloctinent reial a Cervera (1406). Des del 1409 fou governador general del regne de València amb la missió de pacificar les bandositats del regne. Contrari a Ferran d'Antequera, actuà afavorint el bàndol dels Vilaragut en contra dels Centelles. L'any 1412, en l'última acció important contra Ferran d'Antequera, s'enfrontà a un exèrcit castellà a la batalla de Morvedre i fou vençut i mort. Els vencedors forçaren el seu fill, Arnau Guillem de Bellera, a passejar el cap del seu pare, clavat en una llança, entre llurs files. Aquesta derrota facilità la resolució de la qüestió successòria en el compromís de Casp. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Arnau Guillem de (Catalunya, s XV) Noble. En 1462 prengué les armes a favor de Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. L'any següent reduí a l'obediència del rei la Seu d'Urgell i les terres del comtat de Pallars. 93 CATALUNYA - HISTÒRIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Blanca de (Pallars, s XIII) Dama. Fou la muller del comte Ramon Roger I de Pallars. No en tingué fills, raó per la qual el comtat seria heretat per la neboda Sibil·la. Hagué de manllevar diners al comte de Foix, tot cedint-li en garantia alguns castells, com el de Tírvia. El cas motivà una intervenció de Jaume II el 1298. El comte hagué de restituir les fortaleses, però el seu ressentiment per la imposició li faria ajudar els de Comenge a les periòdiques invasions que aquests feren contra el Pallars. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Guillem de (Catalunya, s XII) Noble que destacà a la conquesta de Lleida (1149), per les forces combinades dels comtats de Barcelona, Urgell i Pallars. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Guillem de (Catalunya, s XIII) Noble. Participà a les lluites nobiliàries de l'Urgell contra Pere II el Gran. Fou un dels que hagueren de lliurar-se al rei, a Balaguer, el 1280. Obtingué el perdó reial després de passar captiveri a Lleida. Des d'aleshores fou molt addicte al monarca. El 1282 s'embarcà a la gran expedició a Barbaria i a Sicília. Pel desembre del mateix any fou un dels quaranta cavallers que garantiren els pactes de desafiament de Pere II amb Carles d'Anjou. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Guillem de (Catalunya, s XIV – 1359) Noble. Senyor de la baronia de Bellera. Fidel col·laborador de Pere III el Cerimoniós, el 1342 rebé la missió, amb Arnau d'Erill, d'iniciar, a la Cerdanya, la campanya contra 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Guillem de (Catalunya, s XIV – s XV) Noble. El 1396 manava les forces concentrades a Rialb de Noguera per ajudar a contenir la perillosa invasió del comte de Foix. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Joan de (Catalunya, s XIV) Noble. Fou figura important a les corts de Montsó de 1383, traslladades a Tamarit i a Fraga a causa de la pesta. Es destacà al partit de l'infant Joan, duc de Girona, llavors oposat a Pere III, fins al punt que el monarca volgué expulsar Bellera de les Corts. Represes aquestes a Montsó el 1388, regnant ja Joan I, fou dels representants destacats del braç militar. El 12/jul/1389 fou un dels signants de l'escrit contra la dama Carroça de Vilaragut. Davant la violenta reacció del rei, abandonà les corts amb els altres signants del document, per reunir gent armada i situar-se a Calassanç, prop de Montsó, fins a l'establiment d'una concòrdia amb el monarca. 100 CATALUNYA - HISTÒRIA Bellera, monestir de (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Antic monestir benedictí (Sant Genís de Bellera), actualment desaparegut, situat vora el Flamicell, prop de la borda de Sant Genís, del mun. de Senterada. Fou fundat al principi del s IX (el 840 el regia l'abat Vulgarà i tenia dotze monjos) i era dedicat a sant Genís, sant Adrià i sant Esteve. Era del comte Sunyer de Pallars, el qual l'any 936 el cedí a la seu d'Urgell, que el confià al monestir de Gerri de la Sal. L'any 1053 havia decaigut totalment i els comtes de Pallars el vengueren a un 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellera, Ramon Arnau de (Catalunya, s XIV) Noble. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. En 1363, després de la caiguda de Carinyena, formà part de les importants forces catalanes trameses a Aragó per contenir-hi l'ofensiva de Pere el Cruel. 102 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA Bellera, riu de (Alta Ribagorça / Pallars Jussà) Riu, afluent dretà del Flamicell, entre les dues comarques. Neix al vessant meridional del puig Falcó, límit amb la vall de Boí, dins l'antic terme de Benés. Després de passar per Manyanet, les Esglésies i Sarroca i Bellera, desemboca al Flamicell a Senterada. Segons els trams pren el nom de riu de Manyanet, de les Esglésies i de Sarroca. La seva vall és anomenada vall de Bellera. 103 CATALUNYA - ART Bellesguard (Barcelona) Antiga residència reial, a Sant Gervasi de Cassoles. Feta construir (1408) pel rei Martí I l'Humà a l'antiga torre de Vallblanc, al peu de la serra de Collserola, al camí de la Bonanova i Vallvidrera. Intervingué com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard. El rei hi celebrà les noces amb Margarida de Prades (1409), beneïdes pel papa Benet XIII. Mort el rei Martí, Bellesguard inicià la decadència, bé que continuà com a possessió reial, fins que fou lliurada a mans particulars (1422). El 1907, Antoni Gaudí convertí les ruïnes en una residència privada, fent-hi una interpretació del gòtic per tal de retre homenatge al darrer rei de la dinastia catalana. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA
105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bellestar (Penelles, Noguera) Llogaret, al bell mig del pla d'Urgell, vora Linyola. El comte Ermengol VI d'Urgell féu donació a Ramon Arnal (1139) del territori per a edificar-hi el castell de Bellestar. L'església, que des del s XII era sufragània de Santa Maria de Balaguer, al s XIX fou atribuïda a la parròquia de Vallverd (Urgell). Fou cap d'un municipi (que comprenia el terme rural d'Almassor) agregat al de Penelles dins el mateix s XIX. 106 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bellestar, la Pobla del (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat) Veure> Pobla del Bellestar, la. 107 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
110 CATALUNYA - HISTÒRIA Bellet de Mianes, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1760 a Vicenç de Bellet i Marco, regidor de Tortosa i diputat al jurament al príncep d'Astúries. El títol ha passat a la família mallorquina dels Brondo. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bellet i Renyé, Paulí (Sidamon, Pla d'Urgell, 1913 – Montserrat, Bages, 1987) Monjo benedictí de Montserrat. Doctor en teologia, llicenciat en Sagrada Escriptura i professor de llengua copta, des de l'any 1962, a la Universitat Catòlica de Washington (EUA). És autor de treballs d'investigació remarcables sobre qüestions d'història. És també un dels traductors del Nou Testament per a l'anomenada Bíblia de Montserrat. Fou director del Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Begís
Begur
Belenguer i Cebrià, Ernest
Bèlgida
Belianes
Bellaguarda
Bellcaire d'Urgell
