|
La gent que llegeix viu més: viu la seva pròpia vida i la dels personatges dels llibres que llegeix. (Emili Teixidor) 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Wagensberg Lubinski, Jorge (Catalunya, 1948 - ) Físic. Professor de física a la Universitat de Barcelona. Director del Museu de la Ciència de Barcelona des del 1986, vicepresident de l'Institut d'Humanitats de Barcelona des del 1986 i membre de la Societat de Biologia Matemàtica. Ha estat creador i editor de les col·leccions "Metatemas" de pensament científic i "Materia viva", sobre la natura. Entre els seus llibres de divulgació científica i filosofia de la ciència cal esmentar Nosotros y la ciencia (1980), Ideas sobre la complejidad del mundo (1985), Introducción a la teoría de la probabilidad y de la información (1996) i Ideas para la imaginación impura: 53 reflexiones en su propia sustancia (1998). 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Wanmarcke de Lummer, Johan (Holanda, s XVIII – València, 1777) Polític i militar. El 1775 fou nomenat capità general de València, càrrec en el qual morí. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Wehrle, Emerenciana (Barcelona, 1863 – 1938) Cantatriu. Fou primera contralt de l'Orfeó Català. Actuà també com a solista, esporàdicament, amb altres agrupacions corals. La seva tasca com a professora de cant resultà molt estimable. 3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Weyler y Laviña, Fernando (Madrid, 1808 - Palma de Mallorca, 1879) Metge militar, botànic i erudit. Es llicencià al Reial Col·legi de Cirurgians de Barcelona (1829). El 1832 ingressà al cos de sanitat militar i participà en la primera guerra carlina. El 1837 fou destinat a l'hospital militar de Palma de Mallorca, exercí el càrrec de cap de sanitat militar de les Illes i va tenir una actuació destacada en les epidèmies de còlera (1864) i de febre groga (1871) a Barcelona. Va escriure sobre medicina, botànica i història, d'entre les quals destaquen: Elementos de botánica (1843), el primer manual botànic publicat als Països Catalans (i a l'estat espanyol); Topografía físico-médica de las islas Baleares y en particular de la de Mallorca (1854), Historia orgánica de las fuerzas militares de Mallorca desde su conquista en 1229 hasta nuestros días (1862) i Raimundo Lulio juzgado por sí mismo (1866). Fou pare de Valerià Weyler i Nicolau. 4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Weyler i Nicolau, Valerià (Palma de Mallorca, 1838 – Madrid, 1930) Militar. Fill de Fernando Weyler y Laviña. Diplomat d'estat major, el 1862 n'era ja comandant. Fou enviat aquest any a Cuba i més tard a Santo Domingo. Tornà a la Península Ibèrica, i combaté els carlins durant la tercera guerra carlina. Es distingí en l'acció de Bocairent i en diverses accions al Principat. El 1878, a quaranta anys, ja era tinent general. Fou capità general de les illes Canàries, i li fou atorgat el títol de marquès de Tenerife. Després passà a la capitania general de Mallorca (1883-86), i el 1888 fou nomenat capità general de les Filipines per sufocar un alçament contra la dominació espanyola. El 1896 fou enviat a Cuba amb la missió de sotmetre els rebels. Malgrat la seva estratègia, basada en el terror, com la creació de camps de concentració, considerats els primers de la història, no aconseguí els seus propòsits i fou cessat (1897). Tornà a Espanya, on fou capità general de Castella i exercí diverses vegades la cartera de la Guerra. Capità general de Catalunya (1893-96, 1909-14 i 1920), dirigí la repressió desencadenada arran de la Setmana Tràgica (1909). Durant la Dictadura de Primo de Rivera col·laborà en el fracassat pronunciament que tingué lloc a Tarragona (Santjoanada, 1926) contra el dictador, que no s'atreví, però, a sancionar-lo. Publicà Mi mando en Cuba (5 volums, 1910-11). 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA White, Benjamin (Broad-Windsor, Anglaterra, 1868 – Barcelona, 1955) Missioner protestant, de les Assemblees dels Germans. A Barcelona fundà una església (1931), la qual esdevingué nombrosa aviat. Proclamada la tolerància religiosa per l'estat espanyol (1945), aquesta comunitat, directa o indirectament, ha format nous grups de cristians, els quals són servits per dirigents nadius. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA White, Carles (Catalunya, s XVIII – s XIX) Militar. Era de família anglesa. Fou governador de Barcelona. Sobresortí en diverses accions durant la guerra contra la invasió napoleònica. 7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Whittingham, Santiago (Anglaterra, s XVIII - Palma de Mallorca ?, s XIX) Militar. El seu nom de fonts original era Samuel Ford. Es casà amb Margalida Creus i Soler, de Maó, on residí un cert temps, i més tard s'establí a Mallorca. Participà en la guerra del Francès i col·laborà en l'enllaç entre les tropes angleses i les estacionades a Mallorca, motiu pel qual féu viatges a Gibraltar. El 1811 tornà a Mallorca, on fundà el Col·legi Militar de Palma, i fou comandant general de l'exèrcit de reserva. Formà amb aquest l'anomenada Divisió Mallorquina, amb la qual passà a la Península i derrotà Suchet a l'acció de Castalla (1813), per la qual fou condecorada tota la divisió. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Winthuysen Losada, Javier de (Sevilla, Andalusia, 1874 – Barcelona, 1956) Pintor d'origen belga. A París fou deixeble d'Hermen Anglada i Camarasa, amb qui residí després un temps a Mallorca. El 1939 s'establí a Barcelona i féu estades a Eivissa; presentà paisatges catalans i eivissencs en diverses individuals (1948, 1949 i 1951). Fou premiat el 1953 a l'Exposició Municipal de Barcelona. |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|