|
Anar a: [ Museu D ] [ Museu de G ] [ Museu de M ] [ Museu del P ] [ Museu M ] [ Muss ]
La causa principal de la maldat humana és la ignorància. (Sòcrates)
1 CATALUNYA - CULTURA
Museu Dalí (Figueres, Alt Empordà) Veure> Teatre-Museu Dalí.
2 CATALUNYA - CULTURA
 Museu Darder - Espai d'Interpretació de l'Estany (Banyoles, Pla de l'Estany, 1916 - ) Museu. Creat amb el nom de Museu Darder d'Història Natural, es situat a les dependències de les antigues escoles municipals, és fruit d'una donació que féu al municipi el mateix any de la seva fundació l'eminent naturalista Francesc Darder i Llimona, fill adoptiu de la ciutat. Fins a la reforma del 2007 fou un clar exemple dels criteris col·leccionistes i les concepcions científiques del final del s XIX i el començament del XX, en la línia dels gabinets de curiositats. S'hi mostraven diverses espècies animals, tant exòtiques com del país, però el museu fou conegut arreu del món per la polèmica creada per l'exposició a la sala de l'Home, on s'exhibien diverses restes humanes i un guerrer boiximà dissecat.Al mar/1997, valorant la transcendència i la projecció internacional que estava adquirint el conflicte, el consistori decidí retirar el cos dissecat de l'exposició, i el 2000 les restes del boiximà... Segueix...
3 ANDORRA - CULTURA
Museu d'Areny i Plandolit (Ordino, Andorra, 1985 - ) Casa museu, que els anys 1960 adquirí el Consell General de les Valls d'Andorra. Fou oberta al públic l'any 1985 com a museu nacional andorrà. Es tracta d'una casa històrica, que data del 1633 i conserva les diferents estances i el mobiliari original, i testimonia els costums i les formes de vida d'una família benestant de les valls altes pirinenques. En una de les dependències auxiliars de la casa hom instal·là un petit centre d'interpretació de l'antiga indústria del ferro.
4 CATALUNYA - CULTURA
Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) (Catalunya, 1990 - ) Entitat que uneix en una sola institució el Museu Arqueològic de Barcelona i el Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligans de Girona, així com els museus i jaciments arqueològics d'Ullastret, Empúries i Olèrdola. Destaquen les col·leccions del neolític, la ibèrica i sobretot la grecoromana, provinent d'Empúries. De caràcter administratiu i autònom, depèn del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.  MAC
129 PAÍS VALENCIÀ - ART
Museu d'Art Contemporani d'Alacant Veure> Museu Municipal d'Alacant.
5 CATALUNYA - ART
 Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) (Barcelona, 1988 - ) Museu fundat per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació MAC, constituïda el 1987, els quals constituiren el 1988 el Consorci del Museu. Fou inaugurat el 1995 amb fons d'art contemporani d'aquestes institucions. L'edifici, basat en un projecte de Richard Meier i situat a la Rambla de Santa Mònica, es caracteritza per l'amplitud i la lluminositat. Se centra en l'art europeu posterior a la dècada del 1950, amb especial relleu en l'art català i en les tendències que han incidit més en l'art català. Són també de notable interès les exposicions temporals que s'hi organitzen. MACBA
6 CATALUNYA - ART
Museu d'Art de Catalunya (Barcelona, 1934 - 1990) Institució. Situat al Palau Nacional de Montjuïc. Creat per la Generalitat republicana per allotjar col·leccions d'art català des del preromànic fins a l'època moderna. El 1945 s'en separaren les obres dels s XIX i XX, que se situaren al Museu d'Art Modern, el qual retornà (1990) a formar part del MNAC, bé que encara amb seu separada. Tancat durant més de sis anys per realitzar-hi una reforma exhaustiva (segons el projecte de l'arquitecta Gae Aulenti), el museu tornà a obrir el 1995 amb el nom de Museu Nacional d'Art de Catalunya.
7 CATALUNYA - ART
Museu d'Art de Girona (Girona, 1979 - ) Museu municipal. Establert a l'edifici del palau episcopal de la ciutat, el qual aplega fons del Museu Diocesà de Girona i de l'antic Museu Arqueològic Provincial. Nascut arran d'una entesa entre el bisbat i la diputació de Girona. Reuneix les col·leccions medievals i modernes procedents de l'antic Museu Provincial, imatges romàniques, retaules gòtics i renaixentistes, lipsanoteques, llibres miniats i altres objectes de les col·leccions diocesanes, i obres d'art contemporànies provinents de concursos i mostres. Museu d'Art de Girona
9 CATALUNYA - ART
Museu d'Art Modern de Barcelona (Barcelona, 1945 - ) Entitat segregada del Museu Nacional d'Art de Catalunya (des del 1990) i instal·lat a l'antic arsenal del palau de la Ciutadella, és format per una completa col·lecció de pintura i escultura catalanes dels s XIX i XX. Destaquen els períodes romàntic, realista, modernista i noucentista, així com la col·lecció d'escultura d'inicis del s XX.
10 CATALUNYA NORD - ART
Museu d'Art Modern de Ceret (Ceret, Vallespir, 1950 - ) Museu. Creat pel pintor Pierre Brune a partir d'un destacat fons d'obra d'artistes contemporanis, alguns dels quals havien fet estades a la vila. Al des/1993 hom inaugurà una remodelació total del museu a partir d'un ambiciós projecte de reestructuració arquitectònica i museogràfica, que comportà que tripliqués la seva superfície. L'any 1995 patí una greu crisi fins a l'extrem de fer-ne perillar la continuïtat, però finalment recobrà la normalitat en repetir-se, al jul/1996, les eleccions municipals i retornar l'anterior alcalde. Museu de Ceret (en francès)
11 CATALUNYA - ART
Museu d'Art Modern d'Olot (Olot, Garrotxa, 1943 - ) Veure> Museu Comarcal de la Garrotxa.
12 CATALUNYA - ART
Museu d'Art Modern Jaume Morera (Lleida, 1917 - ) Museu. El fons és compost bàsicament per les obres del seu creador, el pintor Jaume Morera i Galícia, i les seves donacions d'obres de Carlos de Haes, Pradilla, Gosé, Gili i Roig, Viladrich, Fortuny, Villamil, Lhardy, Simonet, Rosales, Melai del Polo, Caseneuve i altres d'atribuïdes a Rembrandt i a d'altres pintors holandesos. El 1975 fou traslladat a l'antic convent de dominics del Roser. Museu d'Art Jaume Morera
119 CATALUNYA - ART
Museu d'Art Palau Ferré (Montblanc, Conca de Barberà, 2001 - ) Museu. Ocupa l'edifici que fou la casa nadiua de Maties Palau Ferré al centre històric de la vila Ducal. Se centra en la seva pintura, escultura i ceràmica i les obres exposades són una àmplia mostra de la seva trajectòria artística. Són de gran interès també les exposicions temporals que s'hi organitzen i els llibres que s'editen sobre l'artista. Museu d'Art Palau Ferré
13 CATALUNYA - CULTURA
Museu de Badalona (Badalona, Barcelonès, 1966 - ) Museu construït sobre les antigues termes romanes de la ciutat a partir del 1955. A banda de les restes romanes visitables en el subsòl, conserva una important col·lecció de materials arqueològics. Les tasques de recerca que el museu ha dut a terme fan de Badalona una de les ciutat romanes més ben conegudes de Catalunya. Conté també objectes relacionats amb la història de la ciutat, l'arxiu històric municipal i una col·lecció d'art dels s XIX i XX. Museu de Badalona
14 PAÍS VALENCIÀ - ART
 Museu de Belles Arts de Castelló (Castelló de la Plana, 1980 - ) Museu. Situat en un edifici del s XVIII adquirit per la diputació amb aquesta finalitat, en el qual hom ha reunit les col·leccions procedents dels antics Museu Provincial de Belles Arts i Museu de la Diputació de Castelló. El primer d'aquests museus, de titularitat estatal, fou creat el 1845 amb obres d'art procedents dels béns eclesiàstics desamortitzats. El Museu de la Diputació data del 1930, quan es reuniren les principals obres d'art que la diputació tenia disperses, a les quals hom agregà diversos dipòsits. Durant la guerra civil hom uní els dos museus, que, després de diversos trasllats, han arribat a l'actual instal·lació. La secció d'arqueologia té la interessant col·lecció de més de 800 monedes almohades. De les... Segueix...
15 PAÍS VALENCIÀ - ART
 Museu de Belles Arts de València (València, 1837 - ) Museu. Creat per agregació, a la col·lecció artística de l'Acadèmia de Sant Carles (1768), d'obres procedents de diversos edificis religiosos desamortitzats (1835) -Sant Miquel dels Reis, Portaceli, la Murta, etc- i, posteriorment, de donacions particulars i estatals. Instal·lat (1838) al convent del Carme, fou obert el 1839. Traslladat a l'antic convent de Sant Pius V fou reinaugurat el 1946. Amb 85 sales i unes 2.000 peces exposades (escultura, pintura, dibuix, gravat, objectes decoratius, etc), és especialment ric en obres d'origen valencià; en pintura, dels primitius fins avui. Posseeix també mostres d'arqueologia ibèrica, romana i musulmana. Catalogat, entre altres, per Lluís Tramoyeres (1915), Elies Tormo (1932) i Felip M. Garín (1955), organitza exposicions. L'any 2003 inaugurà una nova fase del seu pla d'ampliació, amb nous espais d'exposició permanent i els serveis interns de magatzems, tallers i laboratoris de recerca.
123 CATALUNYA - ART
Museu de Ceràmica de la Bisbal (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà) Veure> Terracotta.
16 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
Museu de Ceràmica de Manises (Manises, Horta, 1967 - ) Museu. Format a partir del llegat Casanova-Sanchis, fou reformat el 1983. Exposa una àmplia mostra de ceràmica de Manises, complementada amb objectes ceràmics d'altres punts del País Valencià que intercanviaren influències amb aquesta població. La ceràmica més antiga que hom conserva en aquest museu és del s XIV. Les col·leccions arriben fins a la ceràmica artística actual. Museu de Ceràmica de Manises
17 CATALUNYA - CULTURA
Museu de Cerdanyola (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, oct/1998 - ) Equipament museístic municipal. Té la seu principal a la casa Ortadó-Maymó, on hi ha una exposició permanent que, amb vocació didàctica, fa un recorregut per la història local a través de l'evolució i la transformació del paisatge i el poblament de la zona des de la prehistòria fins a l'actualitat. Els fons del museu són formats per un seguit de col·leccions molt variades, el gruix principal de les quals procedeix de les excavacions arqueològiques realitzades al terme municipal. Hi ha també una col·lecció d'objectes agrícoles i estris d'època contemporània, fruit de donacions i d'adquisicions fetes per l'ajuntament.
127 CATALUNYA - CULTURA
 Museu de Ciències Naturals (Barcelona, 2000 - ) Institució científica i pública, constituïda a partir de la unió en un sol organisme de les col·leccions del Museu de Geologia de Barcelona i del Museu de Zoologia de Barcelona. L’any 2008 tingué lloc una nova reestructuració organitzativa impulsada per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona amb la integració del Jardí Botànic de Montjuïc i l’establiment d’una relació estable de treball amb l'Institut Botànic, en l’àrea de programes públics i administració. Al mar/2011, amb el nom de Museu Blau fou inaugurada una quarta seu a la zona del Fòrum de les cultures de Barcelona amb instal·lacions destinades principalment a programes públics i als espais audiovisuals i les tècniques museístiques més modernes (exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc.). El Museu s’ocupa de preservar, estudiar i donar a conèixer la diversitat natural de Catalunya i del seu entorn proper, i conserva les col·leccions històriques de petrologia, mineralogia, paleontologia, invertebrats artròpodes i no-artròpodes, vertebrats i un dels herbaris més grans de Catalunya. Publica diverses revistes científiques i de divulgació. Museu de Ciències Naturals
130 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
Museu de Ciències Naturals (València, Horta) Veure> Museu Paleontològic Municipal de València.
18 CATALUNYA - CULTURA
 Museu de Gavà (Gavà, Baix Llobregat, 1978 - ) Institució museística municipal. Fundada arran de la descoberta d'un complex miner neolític a can Tintorer i la realització d'altres treballs arqueològics a la zona. Després d'uns anys de funcionament precari, l'any 1991 tingué lloc la inauguració d'unes noves instal·lacions a la Torre Lluch i hom concretà una nova concepció museogràfica. El seu objectiu bàsic és la formació i transformació del paisatge des de l'òptica de la interrelació entre els fenòmens culturals i els naturals. L'àmbit territorial d'actuació se situa entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf. El museu també gestiona les visites a les mines prehistòriques de can Tintorer, on els visitants poden recórrer l'explotació minera en galeries més antiga... Segueix...
19 CATALUNYA - CULTURA
Museu de Geologia de Barcelona (Barcelona, 1882 - 2000) Museu. Inaugurat amb el material procedent de les col·leccions malacològiques i arqueològiques que Francesc Martorell i Peña va llegar a la ciutat. Instal·lat en un edifici construït expressament al parc de la Ciutadella per Rovira i Trias, se'n féu càrrec la Junta Autònoma de Ciències Naturals, fundada per aquest motiu. El 1916 inicià la publicació dels "Treballs del Museu de Ciències Naturals", amb cinc seccions: zoològica, botànica, geològica, mineralògica i biològico-oceanogràfica. Va anar incrementant els seus fons i es dedicà a organitzar exposicions i conferències. Posteriorment quedà reduït a museu de geologia -els altres materials foren integrats en diferents museus-, amb una notable secció de mineralogia. L’any 2000 passà a formar part del Museu de Ciències Naturals, juntament amb el Museu de Zoologia de Barcelona.
126 CATALUNYA - CULTURA
Museu de Geologia del Seminari de Barcelona (MGSB) (Barcelona, 1874 - ) Museu de geologia. Té la seu al Seminari Conciliar de Barcelona. És especialitzat en paleontologia (conté 42.000 unitats taxonòmiques). Disposa d'una biblioteca i d'una cartoteca especialitzada en geologia i topografia de Catalunya i de l'estat espanyol. Actualment, col·labora amb el Servei Geològic de la Generalitat de Catalunya. MGSB (en castellà)
31 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
Museu de l'Almodí de Xàtiva (Xàtiva, Costera, 1919 - ) Museu. Situat a l'edifici del gòtic tardà de l'Almodí i a la contigua duana de mercaderies de la ciutat. És la continuació de l'antic Museu Municipal d'Arqueologia i Belles Arts. En arqueologia, a part les obres ibèriques i romanes, cal destacar una pica islàmica i els arcs del palau de Pinohermoso. Les col·leccions d'art van des de la pintura sobre taula del s XV fins a obres actuals. També hi ha una bona sèrie d'escultura i una altra de gravats. Museu de l'Almodí
8 CATALUNYA - ART
 Museu de l'Art de la Pell (Vic, Osona, 30/mar/1996 - ) Centre museístic, instal·lat a l'edifici de l'antic Convent del Carme. Aplega la col·lecció d'un miler d'objectes fets amb pell que han estat recopilats arreu del món per l'adober Andreu Colomer i Munmany. El museu se centra en el valor artístic de les peces, que són presentades al públic seguint un criteri de respecte a la idea del col·leccionisme. S'hi exposen baguls, paravents, frontals d'altar, arquimeses, cadires, selles, màscares, etc, tot i que destaquen les caixes recobertes de cordovà i els revestiments de paret de guadamassil. Funciona mitjançant un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l'ajuntament de Vic. Museu de l'Art de la Pell
20 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
Museu de la Basílica de Santa Maria de Morella (Morella, Ports, 1946 - ) Museu fundat per tal de protegir el que restava del patrimoni artístic de l'església morellana. És situat en dependències annexes a l'important conjunt artístic del temple arxiprestal. Hi destaca la pintura religiosa, com ara les taules de la visitació, obra de Joan Reixach, de mitjan s XV, el davallament pintat per Joan Falcó en la mateixa època i el sant Pere in cathedra, considerat un retrat de Benet XIII, el papa Luna. Entre les teles barroques destaca una santa cena de Jeroni Jacint Espinosa i un sant Roc d'Urbà Fos. Destaca entre la indumentària litúrgica el tern de sant Julià.
21 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
Museu de la Catedral de Sogorb (Sogorb, Alt Palància, 1915 - ) Museu. Fundat pel bisbe Lluís Amigó amb obres recollides per les esglésies del bisbat de Sogorb, fou refet totalment i instal·lat en el claustre superior de la catedral després de la destrucció del 1936. La institució, que s'obrí al públic el 1950, ha passat per diverses èpoques de crisi. Hi són aplegats objectes artístics procedents de la catedral, de les esglésies del bisbat i de la cartoixa de Vall de Crist. Les obres d'art religiós que segueixen en ús dins la catedral també són considerades col·leccions del museu. Posseeix un important conjunt de taules gòtiques, dos retaules renaixentistes de Vicent Macip, algunes escultures interessants gòtiques i renaixentistes i una bona col·lecció d'orfebreria. Destaca la sèrie de teixits des del s XV al XIX.
22 CATALUNYA - CULTURA
Museu de la Ciència - CosmoCaixa (Barcelona, 1980 - ) Museu tecnològic creat per la Fundació "la Caixa". Dedicat principalment a la divulgació i didàctica de les ciències físiques. Celebra simposis, congressos i cursos de diferents disciplines, i també convoca anualment concursos de divulgació i investigació científiques. Les seves instal·lacions estan dividides en cinc àrees principals, constituïdes per un planetari; una estació meteorològica; les sales d'òptica, mecànica, percepció, informàtica, astronomia i astronàutica; un espai dedicat a exposicions itinerants, i un auditori. També compta amb la reproducció d'un submarí i un gran pèndol de Foucault. CosmoCaixa
23 CATALUNYA - CULTURA
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) (Terrassa, Vallès Occidental, 1984 - ) Museu nacional. Creat per la Generalitat de Catalunya, l'ajuntament de Terrassa i l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, a l'antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover. Fundat amb l'objectiu de preservar el material tècnic i científic de la història de Catalunya. Té una estructura descentralitzada, amb diverses seus, diferenciades per àrees temàtiques i repartides al llarg de la geografia catalana. La seu de Terrassa actua com a centre coordinador de totes les creades posteriorment (Manresa, Igualada, Esparreguera). MNACTEC
24 CATALUNYA - CULTURA
Museu de la Colònia Sedó (Esparreguera, Baix Llobregat, 1847-50 - ) Conjunt museístic, pertanyent a la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que preserva i dóna a conèixer la memòria històrica de la Colònia Sedó. El conjunt és format pel recinte industrial tèxtil i pels habitatges dels obrers i altres serveis comunitaris. Fou iniciat entre els anys 1847 i 1850 per Miquel Puig Catasús i tingué una continuïtat ininterrompuda fins els anys 1970. El muntatge museogràfic permet entendre el sistema d'aprofitament de l'energia hidràulica, el procés productiu i la vida social a la colònia. Cal destacar l'audiovisual tridimensional que es projecta a l'interior del tub de conducció de l'aigua de la turbina. Museu de la Colònia Sedó
25 CATALUNYA - CULTURA
Museu de la Colònia Vidal (Puig-reig, Berguedà, 2000 - ) Complex museístic. Integrat al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i inaugurat amb la finalitat d'explicar la vida en una colònia tèxtil al principi del s XX. Hom hi pot veure la turbina i la màquina de vapor i la nau dels telers amb la maquinària més significativa del procés de transformació del cotó. S'hi pot visitar també un pis obrer, l'escola, la biblioteca, el cinema, l'església, la peixateria, les dutxes i els safareigs. Museu de la Colònia Vidal
26 CATALUNYA - CULTURA
Museu de la Conca Dellà-Parc Cretaci (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà, 8/abr/1995 - ) Institució museística. Constitueix el punt de partida d'un projecte de dinamització cultural i turística d'una àrea rural deprimida, basat en la museïtzació de les restes de dinosaures del Cretaci superior, la recuperació de la ciutat romana d'Aeso i la potenciació de la resta de recursos culturals i naturals de la Conca Dellà. Museu Conca Dellà
27 CATALUNYA - CULTURA
Museu de la Història de la Medicina de Catalunya (Barcelona, 1982 - ) Museu. Creat per la Fundació Catalana, el Col·legi de Metges de Barcelona i Balears i la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Consta d'una exposició de tota mena d'instrumentació i aparellatge mèdics emprats antigament -fins a la Primera Guerra Mundial-; mostra també manuscrits inèdits de personalitats de la medicina catalana i originals de la correspondència entre metges catalans i eminències d'arreu. Té també una biblioteca. Museu de la Història de la Medicina
28 CATALUNYA - CULTURA
 Museu de la Música de Barcelona (Barcelona, 1980 - ) Museu dedicat a la conservació i l'estudi dels instruments musicals. Instal·lat a la casa Quadras, recull el fons de l'antic Museu Municipal de Música de Barcelona. Té l'origen en un projecte del 1921, posteriorment modificat (1935), per a formar un Museu Albéniz. Després de la guerra civil, per iniciativa del seu director J. Ricart i Matas, fou instal·lat als locals de l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Hom hi aplegà diverses col·leccions, especialment la de Joaquim Folch i Torres i de la seva muller, de 198 instruments antics, una valuosa col·lecció de guitarres i un gran nombre d'instruments populars i cultes antics. El 1980 el seu fons passà a la casa Quadras (adquirida per l'ajuntament de Barcelona... Segueix...
125 CATALUNYA - CULTURA
Museu de la Pell (Igualada, Anoia) Veure> Museu Comarcal de l'Anoia.
29 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
Museu de la Valltorta (Tírig, Alt Maestrat, 1995 - ) Museu. Inaugurat per la Generalitat Valenciana, que vetlla per la conservació, l'estudi i la divulgació del patrimoni cultural i natural del barranc de la Valltorta, paratge on es concentren destacats valors i on es troba una extraordinària mostra d'art rupestre valencià. En concret, hom coneix 21 abrics amb mostres de pintura prehistòrica, amb representacions de figures humanes i animals de gran interès, com les escenes de caça de la cova dels Cavalls o les representacions d'homes amb arcs de les coves del Civil. El museu, de nova planta, és a la partida del pla de l'Om, a 500 m del barranc. Disposa de serveis tècnics (laboratoris, magatzem, biblioteca, sales de treball), un àmbit d'exposicions temporals i quatre sales d'exposició permanent, on es mostren testimonis del poblament prehistòric al País
30 CATALUNYA - CULTURA
Museu de la Xocolata (Barcelona, 2000 - ) Museu situat a la planta baixa de convent de Sant Agustí, que mostra la història de la xocolata des dels seus orígens a l'Amèrica del Sud fins a l'actualitat. El gremi provincial de pastisseria i confiteria n'ha creat l'equipament per mitjà d'una fundació privada. S'hi poden veure tota mena d'objectes relacionats amb la fabricació i el consum de la xocolata, així com documents que en testimonien la història. Museu de la Xocolata
32 CATALUNYA - CULTURA
Museu de l'Empordà (Figueres, Alt Empordà, des/1946 - ) Museu d'art, arqueologia i història de la ciutat. Presenta un recorregut cronològic per l'art i la història de la comarca des de la prehistòria fins a l'actualitat. En destaca la pintura catalana i empordanesa dels s XIX i XX. Fou creat per un acord municipal i inaugurat el 1947. L'any 1970 es reinstal·là en un edifici propi, creat de nova planta. Els fons del museu s'incrementaren amb una important donació de Frederic Marès. Disposa de sales dedicades a exposicions temporals i d'un auditori. Es gestionat per un consorci format per l'ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal de l'Empordà. Museu de l'Empordà
33 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
Museu de les Ciències Príncep Felip (València, 2000 - ) Museu situat en un espectacular edifici obra de l'arquitecte Santiago Calatrava, que disposa de 26.000 m2 dedicats a exposicions sobre la ciència. És el segon edifici de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. Amb una clara vocació educativa i d'entreteniment, conté més de vint col·leccions prestades per diferents museus de ciències d'arreu del món i està organitzat en tres grans àrees, a més d'un museu virtual que proporciona informació científica per Internet i un auditori amb capacitat per a 300 persones. Museu de les Ciències
34 CATALUNYA - CULTURA
Museu de les Mines de Cercs (Cercs, Berguedà, 1999 - ) Conjunt museístic. Situat a la colònia minera de Sant Corneli. Està vinculat al sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. És tracta d'un conjunt relacionat amb la mineria del carbó que permet recórrer 450 m de galeria en un tren miner, visitar un pis de la colònia ambientat els anys 1940 i conèixer amb l'exposició permanent les característiques socials, econòmiques i culturals d'aquesta activitat. L'any 2011 presentà un nou espai museogràfic (L'espectacle de la mina), basat en recursos audiovisuals i noves tecnologies que mostra als visitants l'última etapa de la mineria del carbó al Berguedà, així com la mineria del s XXI, basada sobretot en explotacions a cel obert. Museu de les Mines de Cercs
128 CATALUNYA - CULTURA
Museu de les Terres de l'Ebre (Amposta, Montsià) Veure> Museu del Montsià.
35 ILLES BALEARS - CULTURA
 Museu de Mallorca (Mallorca, 1961 - ) Museu creat sobre la base del Museu Provincial de Belles Arts (1915) i el Museu de la Societat Arqueològica Lul·liana (1982), que cedí en dipòsit les seves col·leccions. Instal·lat primer al palau dels Desbrulls, posteriorment fou traslladat al dels comtes d'Aiamans, la seu actual. Propietat de l'ajuntament de Palma, aquest el cedí a l'estat el 1973, i finalment el 1983 fou transferit al Govern Balear. A la seu central hi ha instal·lades les seccions d'art gòtic, arqueologia d'època islàmica i art modern i contemporani. El 1987 fou oberta la sala del s XVI i després la sala mudèjar i de les arts industrials dels s XIII al XVIII. El 1995, s'obrí al públic una col·lecció modernista. En vies d'instal·lació hi ha la secció d'arqueologia... Segueix...
36 ILLES BALEARS - CULTURA
Museu de Menorca (Maó, Menorca, 1998 - ) Museu històric. Emplaçat a l'antic convent dels franciscans de la ciutat, inaugurat després de romandre vint-i-tres anys tancat al públic. Havia estat creat l'any 1889 com a museu municipal, però més tard fou cedit a l'estat. Antic museu provincial, des del 1978 s'anomena oficialment Museu de Menorca. Les seves col·leccions són el testimoni de la història de Menorca des de la cultura pretalaiòtica fins a l'actualitat i estan presentades en una exposició permanent que mostra els primers habitants de l'illa, la cultura talaiòtica, les èpoques romana i bizantina, la Menorca musulmana, la corona d'Aragó, els s XVIII, XIX i XX, cartografia sobre Menorca i la pintura menorquina del s XX. Disposa, a més, de
37 CATALUNYA - CULTURA
 Museu de Moià (Moià, Bages, 1997 - ) Museu. Resultat de la fusió de l'antic Museu Comarcal de Moià, nascut l'any 1935 i situat a la casa natal de Rafael Casanova, i del Museu Arqueològic, fundat l'any 1954 com a conseqüència de les troballes de les coves del Toll, que s'instal·là al recinte del parc municipal. A causa de la rehabilitació i adequació de les dependències de la casa natal de Rafael Casanova, propietat de la Generalitat de Catalunya, s'ordenaren els fons històrics i artístics locals de l'antic museu i més tard s'hi sumaren les col·leccions arqueològiques i paleontològiques. Al mai/1998 se n'inaugurà la segona fase de l'exposició permanent, dedicada de forma monogràfica a la prehistòria del Moianès i, sobretot, a les coves del Toll. La mostra acull una reconstrucció a mida natural de la cova del Toll, així com diversos elements expositius que, de forma didàctica i interactiva, posen de manifest com era l'hàbitat a la zona en el període de temps que va des del paleolític fins a l'edat del bronze. Museu de Moià
38 CATALUNYA - ART
 Museu de Montserrat (Montserrat, Bages, oct/1996 - ) Fons museístic, inaugurat amb la renovació de les seves dependències, que comportà la fusió de tot el fons museístic (abans repartit en dues seus) en un mateix edifici. L'antic restaurant projectat per Josep Puig i Cadafalch l'any 1929 i un espai annex als fonaments de la torre del Monestir acullen ara les col·leccions d'arqueologia de l'Orient bíblic, orfebreria, pintura antiga i la col·lecció Josep Sala de pintura i escultura modernes, així com una mostra iconogràfica de la Mare de Déu de Montserrat titulada Nigra sum. L'any 2004 s'inaugurà la seva remodelació, que millorà notablement els accessos i guanyà una gran superfície interior de 1.500 m2, aprofitant els espais que havia dissenyat, sota la plaça de la basílica, l'arquitecte Puig i Cadafalch. D'aquesta manera el museu disposa de botiga, sala d'exposicions temporals, una sala polivalent i nous magatzems. L'ampliació també féu possible dur a terme una modificació i racionalització del recorregut per les diferents sales, seguint una ordenació cronològica de les obres. Cal destacar l'obertura d'una nova sala d'exposició de dibuixos i aquarel·les, amb obres inèdites d'artistes catalans. Museu de Montserrat
39 CATALUNYA NORD - CULTURA
 Museu de Prehistòria de Talteüll (Talteüll, Rosselló, 1977 - ) Centre museístic i arqueològic. Impulsat pel professor Henri de Lumley-Woodyear. Fou creat arran de la troballa a l'indret anomenat cova de l'Aragó, l'any 1971, del crani d'un homínid d'uns 450.000 anys d'antiguitat, l'anomenat home de Talteüll, i d'altres restes arqueològiques. Al jul/1992 hom inaugurà una remodelació total del museu. Conté diorames, pantalles interactives, audiovisuals, diferents suports expositius i una reconstrucció a mida natural de la cova, orientat tot plegat a recrear la vida i l'entorn d'un dels testimonis més antics d'Homo erectus trobats a Europa. Museu de Talteüll
40 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
 Museu de Prehistòria de València (València, 1927 - ) Museu dependent de la diputació. Nodrit principalment amb els fons de les excavacions fetes, des del 1927, pel Servei d'Investigació Prehistòrica d'aquest organisme. Conté una important representació de la prehistòria del País Valencià des del paleolític, del neolític i del bronze valencià. Destaquen les sèries ibèriques de Sant Miquel de Llíria i de la Bastida de Moixent. També disposa de col·leccions d'època romana valenciana, i d'algunes petites col·leccions no valencianes, com les d'Empúries i d'Eivissa. Té una biblioteca especialitzada.
41 CATALUNYA - CULTURA
 Museu de Terrassa (Terrassa, Vallès Occidental, 1959 - ) Conjunt museístic de titularitat municipal. Integrat per diferents elements i col·leccions del patrimoni local de la ciutat. La seu principal és el castell cartoixà de Vallparadís, que acull l'exposició permanent que mostra la història de Terrassa des dels orígens fins a l'actualitat. En són seccions la Casa Alegre de Sagrera, residència burgesa dels s XVIII i XIX, el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, amb les restes més antigues datades al s V, i la torre del Palau, del s XII. El fons del museu té un caràcter pluridisciplinari i és integrat per diverses col·leccions, entre les quals destaquen la d'arqueologia, la d'aparells de ràdio i la d'art. Museu de Terrassa
120 CATALUNYA - ART
 Museu de Valls (Valls, Alt Camp, 1954 - ) Institució dedicada a l’art, de titularitat municipal. Conté dues col·leccions, una d'art, centrada en la pintura catalana, i una d'arqueològica, dedicada als jaciments ibèrics de la ciutat. La col·lecció artística, la més extensa amb gairebé 2.000 peces, comprèn obres des de l'any 1875 fins a l'actualitat. És especialment important en el període de postguerra. També té una col·lecció de fotografia. El museu té un paper de promoció de les pràctiques artístiques contemporànies. En aquest àmbit sobresurt la programació estable a la capella de Sant Roc, des del 1985, i les dues manifestacions artístiques celebrades amb motiu de les Festes Decennals de la Candela: La Ciutat Il·luminada (2001) i 2011 Lumens (2011). Des del 2011 acull la Biennal d'Art de Valls / Premi Guasch Coranty. Museu de Valls
42 CATALUNYA - CULTURA
 Museu de Vilafranca del Penedès (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1934 - ) Museu. Situat en dos edificis contigus d'aquesta ciutat, un del s XIII i l'altre construït el 1975; depèn de l'associació Museu de Vilafranca. Entrà en funcionament el 1934 i fou ampliat amb la secció dedicada al vi el 1945. Conserva col·leccions d'arqueologia i de paleontologia, i té també una secció ornitològica. La col·lecció de ceràmica Bonet i Baltà aplega 480 objectes del s XV al XIX. El llegat Manuel Trens, d'art sacre, recull alguns objectes destacables. En la secció monogràfica del vi (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya "Vinseum"), hom hi pot veure diorames i pintures sobre la història de la viticultura, premses, bótes, recipients, cartells, etiquetes i una taverna vuitcentista decorada amb un mural de Xavier Nogués. Forma part d'aquest museu el Museu Lapidari, situat al claustre del convent de Sant Francesc, que recull epigrafia romana i medieval i alguns sepulcres gòtics. El museu organitza exposicions temporals, disposa d'auditori i publica monografies penedesenques i el butlletí trimestral "Olerdulae". Vinseum
43 CATALUNYA - CULTURA
Museu de Zoologia de Barcelona (Barcelona, 1920 - 2000) Museu municipal creat a partir de la col·lecció zoològica del Museu Martorell (Museu de Geologia de Barcelona) i d'aportacions de la Junta Científica de Ciències Naturals. Compta amb destacades col·leccions d'entomologia, malacologia i vertebrats, així com una fonoteca zoològica i una important biblioteca. Publica anualment "Miscel·lània Zoològica" i "Treballs", i periòdicament edita els catàlegs de les exposicions de la sèrie "Col·leccions del Museu". També organitza cursos i cicles de conferències. L'espai fou ampliat el 1987 amb un edifici annex. L’any 2000 passà a formar part de l’actual Museu de Ciències Naturals, juntament amb el Museu de Geologia de Barcelona.
44 CATALUNYA - CULTURA
 Museu del Càntir d'Argentona (Argentona, Maresme, 1975 - ) Museu. De titularitat municipal, creat a causa del fort arrelament de la festivitat dedicada al càntir, que s'hi celebra des del 1951. Instal·lat a l'edifici de la Casa de la Cultura, l'any 2000 obrí de nou les portes després de tres anys de tancament. Disposa de quatre plantes i un total de 800 m2, amb un nou projecte museogràfic que introdueix el visitant en l'ús de l'aigua i en els diversos estris emprats per a contenir-la mitjançant un fons fenici, grec i romà d'aproximació a l'origen del càntir i un recull d'atuells amb una cronologia que va des del s XII fins a l'actualitat. Mostra també elements procedents de l'Àfrica, l'Amèrica del Sud, l'Índia o la Xina, i s'hi reprodueix un taller tradicional de terrissaire. El 2006, en el marc de la 56a Festa del Càntir i Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d'Argentona, el museu inaugurà l'Espai Picasso, que mostra quatre peces originals de ceràmica pertanyents a diferents etapes creatives de l'artista. Museu del Càntir d'Argentona
45 CATALUNYA - CULTURA
 Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol (Girona, 8/abr/1998 - ) Institució museística. Esta ubicat a l'edifici anomenat Casa de les Aigües de finals del s. XIX. Està gestionat per una fundació privada i l'ajuntament de Girona, que adquirí el 1994 la col·lecció de Tomàs Mallol. Mostra el món de les imatges i dels espectacles visuals al llarg de la història i la seva evolució fins a arribar al cinema: la projecció d'imatges damunt una pantalla (ombres xineses, llanterna màgica), la representació d'imatges en moviment (joguines òptiques), la captació
46 CATALUNYA - CULTURA
 Museu del Ferrocarril de Catalunya (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1972 - ) Museu. Pertany a la Fundación de los Ferrocarriles Españoles, institució cultural de caràcter privat formada per diverses empreses del sector ferroviari. Situat a l'antic dipòsit de locomotores de vapor de la ciutat i dependències annexes, té com a objectiu la divulgació de la història del ferrocarril mitjançant l'exhibició d'un important patrimoni format per elements d'infraestructura com vies, carrils o maquinària de construcció, i objectes relacionats amb les estacions de tren, així com tota mena de locomotores i vehicles ferroviaris. La col·lecció de locomotores de vapor és considerada la més important d'Europa. L'any 1999 el museu remodelà i reorganitzà els continguts museogràfics i els serveis al visitant per a potenciar els audiovisuals i introduir nous elements expositius i ambientacions. Museu del Ferrocarril de Catalunya
67 CATALUNYA - CULTURA
Museu del Futbol Club Barcelona-President Núñez (Barcelona, 1984 - ) Museu. Pertanyent a la institució esportiva del Futbol Club Barcelona, situat a la tribuna del seu estadi. Mostra la història d'aquest club a través de trofeus, plaques, carnets, indumentària esportiva, contractes i altres documents, així com diversos audiovisuals. Acull també el fons d'art procedent de les biennals d'art organitzades pel club i de donacions d'artistes. És el museu més visitat de Barcelona. L'any 2000 rebé el nom de l'expresident Josep Lluís Núñez.
47 CATALUNYA - CULTURA
 Museu del Joguet de Catalunya (MJC) (Figueres, Alt Empordà, 1982 - ) Museu situat a l'antic Hotel París, obra del col·leccionista figuerenc Josep Maria Joan Rosa. L'edifici passà a ser propietat municipal el 1994, i s'iniciaren les obres de reforma i remodelació que finalitzaren el 1998. Conté una àmplia col·lecció de joguets antics i moderns, essencialment fabricats a Catalunya i al País Valencià. Ha estat ampliat amb diverses donacions, i compta amb un fons total de gairebé 8.000 peces, de les quals n'és exhibida permanentment una tercera part. Premi Nacional de Cultura (Patrimoni cultural) 1999. MJC
48 CATALUNYA - ART
Museu del Monestir de Montserrat (Montserrat, Bages, 1913 - 1996) Museu situat al monestir. Tingué elpassà a anomenar-se Museu de Montserrat.
49 CATALUNYA - CULTURA
 Museu del Montsià (Amposta, Montsià, 1983 - ) Museu. Situat a l'edifici de les escoles velles, que recull bàsicament materials arqueològics i etnològics de la comarca. Fou creat per un acord entre l'ajuntament i la Generalitat de Catalunya. S'hi pot visitar una secció sobre medi natural del Montsià i una altra que tracta el conreu de l'arròs; en arqueologia destaquen les col·leccios dels períodes neolític, calcolític i ibèric. L'any 1994 començà a funcionar el nou consorci creat pel Consell Comarcal del Montsià i l'ajuntament d'Amposta per a la gestió del museu. L'any 1996 hom inicià els treballs per a l'ampliació del museu. Un cop acabats, l'any 2004, el museu triplicà la seva superfície. L'any 2011, el museu incià una nova etapa refundat amb el nom de Museu de les Terres de l'Ebre. S'hi mostren elements del patrimoni arqueològic, natural i etnològic del conjunt del territori, per oferir als visitants una aproximació a l'evolució del poblament al tram baix del riu Ebre en dos àmbits expositius: el primer, amb uns 600 objectes, fa un recorregut des de la prehistòria fins a l'època moderna; el segon, amb unes 200 peces, se centra en la vida al riu, des de la flora i la fauna, fins a l'activitat humana al voltant de l'Ebre. Museu de les Terres de l'Ebre
50 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
Museu del Patriarca (València, 1953 - ) Museu situat al Reial Col·legi del Corpus Christi, fundat pel patriarca sant Joan de Ribera. Té l'origen en les col·leccions d'art del fundador (s XVI), enriquides per importants donacions posteriors. Destaquen les taules renaixentistes de Vicent Joan Macip i un tapís sobre dibuix de Pere de Campaña. De la col·lecció del patriarca tenen especial interès les obres del Greco i de Luis de Morales. El tríptic de la Passió, de Dirk Bouts, té una vàlua artística excepcional. El museu reuneix un importantíssim conjunt de pintura renaixentista i barroca. Museu del Patriarca
124 CATALUNYA - CULTURA
Museu dels Volcans (Olot, Garrotxa) Veure> Museu Comarcal de la Garrotxa.
51 CATALUNYA - CULTURA
Musèu dera Val d'Aran (Viella, Vall d'Aran, 1983 - ) Museu d'àmbit comarcal. Amb seu central a l'edifici renaixentista de la Tor deth Generau Martinhon. S'inscriu dins la tendència dels ecomuseus. Conté arqueologia aranesa de l'edat del bronze i d'època romana, escultura medieval aranesa (entre la qual destaquen el Crist de Casarill i el d'Escunyau, del s XIII) i estris del camp i d'oficis de la vall. Hom conserva en aquest museu l'armari dels privilegis o de les sis claus, moble del s XVIII on hom guardava l'arxiu. L'antiga església gòtica de sant Joan d'Arties ha estat adaptada per a sala polivalent i d'exposicions del museu. Museu de la Vall d'Aran
52 CATALUNYA - CULTURA
Museu Deu Font (el Vendrell, Baix Penedès, abr/1995 - ) Institució museística. Creada gràcies a la donació a l'ajuntament realitzada vuit anys abans pel notari Antoni Deu i Font, fill adoptiu de la vila, d'una important col·lecció d'unes dues mil dues-centes obres d'art. Del fons destaca la pintura i l'escultura catalana, la ceràmica i el vidre bufat dels s. XVII i XVIII, i una valuosa col·lecció d'art religiós d'època medieval i moderna. Al mai/1997 hom completà el museu amb la inauguració d'una nova sala. La seva gestió és a càrrec d'un organisme autònom municipal que porta el nom del donant.
53 CATALUNYA - CULTURA
 Museu d'Història de Catalunya (MHC) (Barcelona, 1996 - ) Museu creat per la Generalitat. Instal·lat a l'edifici del Palau de Mar construït per Elies Rogent (1901). Presenta un ampli recorregut per la història catalana, ordenada en nou seccions: del neolític a la dominació islàmica, la formació de Catalunya com a nació (s IX-XIII), l'expansió mediterrània (1213-1516), Catalunya com a perifèria de l'Imperi dels Àustries (1516-1714), el redreç del s XVIII, la industrialització (s XIX), el s XX fins els anys 30, del franquisme a 1980 i perspectives de futur. Concebut com un museu interactiu i de vocació pedagògica, organitza també exposicions temporals i té una biblioteca i una mediateca de temes històrics. Museu d'Història de Catalunya
54 CATALUNYA - CULTURA
 Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (MUHBA) (Barcelona, 1943 - ) Museu municipal. Fundat sota la direcció d'Agustí Duran i Sanpere. Situat a la casa Padellàs (s XV-XVI), fou en traslladar-se aquesta del seu emplaçament original al carrer Mercaders fins a la plaça del Rei, que es descobriren als nous fonaments les restes de la ciutat romana, raó per la qual es decidí convertir la casa en museu. Aquest conté, a més, testimonis de la presència medieval, jueva i àrab a la ciutat, així com de la seva evolució urbana. Dins el Palau Reial Major, a la capella de Santa Àgata, hi ha el cèlebre retaule del Conestable, de Jaume Huguet. El museu té com a annexos diverses restes romanes de la ciutat (columnes del temple d'August, necropòlis de la plaça Villa de Madrid), i la galeria de catalans il·lustres, al palau de Recasens.
55 CATALUNYA - CULTURA
Museu d'Indústries Populars Veure> Museu Etnològic de Barcelona.
56 CATALUNYA - ART
Museu Diocesà de Girona Veure> Museu d'Art de Girona.
57 ILLES BALEARS - ART
Museu Diocesà de Menorca (Ciutadella, Menorca, 1996 - ) Museu eclesiàstic. Instal·lat a l'antic convent dels agustins de Ciutadella. Té el seu precedent en les col·leccions del Museu Arqueològic Diocesà que havia estat creat l'any 1880 pel bisbe Manuel Mercader.
58 PAÍS VALENCIÀ - ART
Museu Diocesà d'Oriola (Oriola, Baix Segura, 1939 - ) Museu fundat pel bisbat d'Oriola per tal de reunir en lloc segur els objectes de culte que hom ja no utilitzava. És situat a la sala capitular de la catedral i en algunes dependències annexes al claustre de la Mercè, traslladat a aquest lloc el 1942. De les seves col·leccions destaca l'orfebreria, la marededéu del Capítol i un crucifix romànic. Té un interès especial la tela que representa la temptació de sant Tomàs d'Aquino, pintada per Velázquez el 1633 per al col·legi dominicà d'Oriola. Museu Diocesà d'Oriola (en castellà)
59 CATALUNYA - ART
Museu Diocesà d'Urgell (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1971 - ) Museu. Situat a l'església de la Pietat i a la casa del deganat contigües al claustre de la catedral. Recentment ha estat ampliat i remodelat amb
61 CATALUNYA - ART
 Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Solsona, Solsonès, 1982 - ) Museu. Creat per un acord entre el bisbat i l'ajuntament de Solsona i la Generalitat de Catalunya. Bàsicament es tracta d'una remodelació de l'antic Museu Diocesà de Solsona fundat el 1896 pel bisbe Ramon Riu, i ordenat i sistematitzat per Joan Serra i Vilaró des del 1909 i també, a partir del 1913, pel bisbe Francesc Vidal i Barraquer, que li donà un gran impuls i en facilità la instal·lació definitiva a la seu actual, el palau episcopal, construït a partir del 1776. Hi destaca la col·lecció prehistòrica (estacions de l'art medieval, les pintures murals de Pedret (s X) i les del Mestre del Lluçanès, procedents de Sant Pau de Casserres (s XIII), un calvari de la col·legiata de Cardona, el frontal de Sagàs (s XII), un retaule de Sant Jaume de Frontanyà (final del s XIII), un frontal de Sant Martí (s XIV), un calvari de Lluís Borrassà, procedent de Sant Llorenç de Morunys (1419), la famosa taula del Sant Sopar, de Jaume... Segueix...
62 CATALUNYA - CULTURA
 Museu Egipci-Fundació Arqueològica Clos (Barcelona, 1995 - ) Museu dedicat a l'egiptologia que pertany a la Fundació Arqueològica Clos. Està considerada la institució privada d'aquestes característiques més important d'Europa. Els fons provenen de la col·lecció de l'hoteler i mecenes Jordi Clos, que originàriament ocupaven uns locals de la Rambla de Catalunya i que l'any 2000 es traslladaren a una nova seu més àmplia, situada en un immoble del carrer de València de Barcelona, restaurat per l'arquitecte Jordi Garcés. Els objectes exposats estan organitzats en àmbits temàtics: faraons, nobles, artesania, art funerari i vida quotidiana, segons un projecte museogràfic que pretén donar tot el protagonisme als objectes, però mantenint un marcat caràcter didàctic. A
63 CATALUNYA - CULTURA
 Museu Episcopal de Vic (MEV) (Vic, Osona, 1891 - ) Museu. Creat gràcies al bisbe Josep Morgades, que l'inaugurà després d'agrupar els esforços del Cercle Literari (1877) i de l'Agrupació Arqueològica (1882), originats en l'Exposició Arqueològica del 1868. De bon principi fou instal·lat a les dependències del sobreclaustre de la seu i del palau bisbal. Com a conservadors, destacaren especialment Josep Gudiol i Cunill (1898) i Eduard Junyent (1931). El 1941 fou cedit per a museu l'antic col·legi de Sant Josep, on foren inaugurades les sèries de pintura gòtica (1948), les d'art romànic i d'escultura (1952) i les d'arqueologia, de teixits, de ceràmica, de monetari, d'orfebreria i de lapidari (1967). Hi sobresurten la col·lecció d'antependis romànics, els murals de... Segueix...
64 CATALUNYA - CULTURA
Museu Etnològic de Barcelona (Barcelona, 1948 - ) Museu municipal. El 1973 fou instal·lat en un nou edifici dels arquitectes Lozoya i Puigdengoles, situat al mateix lloc de l'anterior, al parc de Montjuïc. El fons es basa en les expedicions organitzades pel propi museu, entre les quals destaquen les del Marroc, Japó, Amazones, Perú, Nepal, Índia, Nova Guinea, Etiòpia i Austràlia. Museu Etnològic de Barcelona
65 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
Museu Etnològic de la Diputació de Castelló (Castelló de la Plana, 1982 - ) Museu. Situat en un edifici de nova planta. Reuneix importants col·leccions d'objectes etnològics, procedents bàsicament de les comarques del nord del País Valencià. Tenen especial interès els conjunts d'indumentària, de morters, de ceràmica i de collars de forja. Les col·leccions de bacines i de ferro forjat són excepcionals. Museu Etnològic de Castelló
66 CATALUNYA - CULTURA
Museu Etnològic del Montseny La Gabella (MEMGA) (Arbúcies, Selva, 1985 - ) Museu. Gestionat primordialment per l'ajuntament, que explica la vida i l'economia del Montseny a través d'eines i objectes etnològics. L'exposició permanent mostra el medi natural i l'ocupació humana a partir de materials arqueológics -des del paleolític fins a l'edat moderna- procedents principalment dels jaciments dels castells de Montsoriu i d'Hostalric. La part d'etnologia descriu el pas de l'economia agroforestal a la industrial a través dels oficis tradicionals del Montseny. L'any 2007 estrenà la remodelació de la planta baixa, que inclou sales permanents -on es dóna un major protagonisme al castell de Montsoriu- i d'exposició temporal. Publica la revista "Aixa" i la col·lecció de monografies locals "Montsoliu". Museu Etnològic del Montseny
68 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
 Museu Faller (València, 1970 - ) Museu sobre el món faller. Emplaçat en una antiga hostatgeria del barri de Montolivet, que el 1843 es convertí en quarter militar i més tard en presó, acull la col·lecció de ninots indultats que cada any, a partir del 1934, se salven del foc per votació popular. Conté, a més, cartells de falles i fotografies de temes fallers. La superfície construïda total de l'edifici és de 4.626 m2, i ateses les característiques del museu, és dotat d'un sistema de prevenció d'incendis de tecnologia punta, amb raig dirigit. El museu conté també la Junta Central Fallera. El 1995 fou
69 CATALUNYA - ART
 Museu Frederic Marès (Barcelona, 1946 - ) Museu municipal d'escultura. Format amb les col·leccions donades a la ciutat per l'escultor Frederic Marés. Instal·lat a l'ala esquerra del Palau Reial Major, edifici gòtic proper a la catedral de Barcelona, conté una extensa col·lecció d'escultura medieval de la península Ibèrica, única per la seva quantitat i qualitat. Compta també amb obres, especialment escultures, que van des de l'època preromana fins al s XX, i l'anomenat Museu sentimental, amb nombroses col·leccions d'arts sumptuàries i d'artesania dels s XIV a XIX. La remodelació de 1997-99 ha incorporat al centre una sala d'exposicions temporals. Museu Frederic Marès
70 CATALUNYA - CULTURA
Museu i Centre d'Estudis de l'Esport Dr. Melcior Colet (Barcelona, 1982 - ) Museu monogràfic. Aplega un fons d'art de temàtica esportiva i en el qual tenen lloc actes que reflecteixen l'ambient cultural derivat de la tradició esportiva catalana. És situat a la Casa Companys, edifici construït l'any 1911 per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que llegà a la Generalitat el seu darrer propietari, el Dr. Melcior Colet, l'any 1982.
71 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
Museu Internacional de Titelles d'Albaida (MITA) (Albaida, Vall d'Albaida, 1997 - ) Museu municipal. A la ciutat anualment hi té lloc un destacat festival internacional de titelles que aplega grups d'arreu del món. Fou inaugurat a l'edifici històric del palau dels Marquesos. Actua com a centre de dinamització de la vida cultural de la ciutat i espai d'investigació i difusió del món dels titelles.
72 CATALUNYA NORD - CULTURA
Museu Jacint Rigau (Perpinyà, 1820 - ) Museu situat en un edifici construït (1760-62) pel mariscal De Mailly per tal d'acollir-hi la universitat. El palau, de rajoles i d'estil antic, serví de primer per a exposar les col·leccions del marquès de Villeneuve-Bargement -prefecte del departament-, el 1820. Més tard l'artista P.F. Capdebós, el veritable fundador, l'obrí al públic (1833) amb les seves col·leccions, comprades posteriorment per la vila, la qual ha anat fent adquisicions. El 1842 dues ales del museu eren dedicades a la història natural -secció posteriorment traslladada a un edifici proper-. Martí Vives modernitzà el museu (1955-57), que conté obres de Jacint Rigau (El Crist expirant, 1696; El cardenal de Bouillon obrint la porta santa, 1708; autoretrats, 1700 i 1730; Retrat del duc de Chartres; etc), d'Ingres (Retrat del duc d'Orleans), de Duplessis, de Gabriel de Saint-Aubin, de Géricault, del Tintoretto, de Guido Reni, etc, i que té sales dedicades als primitius catalans, provençals i castellans. Museu Jacint Rigau (en francès)
121 CATALUNYA NORD - CULTURA
Museu Josep Puig (Perpinyà, s XX - ) Museu numismàtic. Creat per Josep Puig (1859-1929), home de negocis rossellonès, que llegà la seva extraordinària col·lecció de moneda, i també l'edifici per a estatjar-lo. És una de les millors col·leccions numismàtiques de Catalunya i són especialment remarcables les sèries romanes, la de moneda catalana i la francesa. El llegat establia, també, la creació d'un centre per a fomentar la cultura catalana. Museu Josep Puig (en francès)
73 CATALUNYA - CULTURA
 Museu Marítim de Barcelona (MMB) (Barcelona, 1941 - ) Museu de la diputació. Fundat a les Drassanes de Barcelona amb fons recollits fins al 1939 per l'Escola Superior de Marina Civil. Conté nombroses peces de la història marinera catalana, com són una col·lecció cartogràfica, de la qual sobresurt el portolà de Gabriel de Vallseca (1439), nombrosos models de vaixells, ex-vots i pintures de tema mariner, caixes de mariner, una maqueta del submarí Ictíneo de Monturiol i una reproducció de la galera comandada per Joan d'Àustria a la batalla de Lepant. Del museu depèn també la reproducció, de mida natural, de la nau "Santa Maria' de Cristòfor Colom, fondejada al moll de la Porta de la Pau. El 1993 es creà un consorci entre l'ajuntament i la diputació de Barcelona i el Port Autònom per a la gestió del Museu i les Drassanes. Museu Marítim de Barcelona
74 CATALUNYA - CULTURA
Museu Martorell de Geologia Veure> Museu de Geologia de Barcelona.
75 CATALUNYA - CULTURA
 Museu Molí Paperer de Capellades (Capellades, Anoia, 1961 - ) Equipament museístic. Situat a l'antic Molí de la Vila de Capellades, actualment és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Es tracta d'un museu monogràfic sobre el paper i la seva història des dels orígens fins a l'actualitat. Hom hi pot conèixer el procés de fabricació del paper gràcies a la reconstrucció d'un molí paperer del s XVIII. El 1999 s'hi inauguraren els treballs de reforma, amb una profunda remodelació del seu equipament museogràfic i dels serveis interns. Museu Molí Paperer
76 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
 Museu Municipal d'Alacant (Alacant, 1978 - ) Museu. Creat per l'ajuntament a partir de la donació feta pel pintor Eusebi Sempere. Situat a la Casa de l'Assegurada, construïda el 1685 com a dipòsit de blat de la ciutat. Les col·leccions del museu són formades per art contemporani, bàsicament gravat i pintura. Hom hi pot contemplar obres de Víctor Vasarely, Joan Miró, Antoni Tàpies, Juan Gris, Juli González, Equip Crònica i molts d'altres, a més de l'obra de Sempere. Quant a escultura, hi ha obres de Gargallo, Chillida i altres artistes del s XX. A partir del 1994 canvià el nom pel de Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA). MACA (en castellà)
77 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
Museu Municipal d'Arqueologia i Etnologia de Sogorb (Sogorb, Alt Palància, 1978 - ) Museu municipal. Situat en una antiga caserna construïda el 1792. Disposa d'un destacat fons arqueològic i etnològic.
78 CATALUNYA - CULTURA
Museu Municipal de Música de Barcelona Veure> Museu de la Música de Barcelona.
79 CATALUNYA - CULTURA
 Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) (Tarragona, 1982 - ) Museu. Nom que prengué el Museu Arqueològic de Tarragona quan passà a dependre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. Al jul/1998 tingué lloc l'obertura del Centre d'Interpretació de la vil·la romana dels Munts, a Altafulla, i de l'itinerari de visita pública d'aquest jaciment, que depèn del MNAT. El nou centre és constituït per un espai d'acollida i un àmbit expositiu dedicat a explicar als visitants les característiques d'una vil·la residencial romana del s I dC. Al jul/1999 s'obrí al públic de nou el mausoleu de Centcelles, també dependent del MNAT, després d'una remodelació basada en un projecte museogràfic que incideix especialment en els objectius... Segueix...
80 CATALUNYA - ART
 Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) (Barcelona, 15/des/1995 - ) Museu, que es continuació de l'antic Museu d'Art de Catalunya, creat per la Generalitat republicana el 1934. Instal·lat al Palau Nacional de Montjuïc, on s'ha realitzat una reforma exhaustiva (segons el projecte de l'arquitecta Gae Aulenti). El museu conté una de les millors col·leccions d'art romànic del món, amb el cèlebre absis de Sant Climent de Taüll i el conjunt relacionat amb el mestre de Pedret, obres cabdals de l'art medieval europeu. És també molt notable la secció dedicada al gòtic, mentre que les del Renaixement i barroc tenen menor relleu. MNAC
81 PAÍS VALENCIÀ - ART
Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí (València, 1954 - ) Museu. Inaugurat a partir d'un dipòsit donat (1947) a l'estat per Manuel González i Martí i Amèlia Cuñat i Monleon i enriquit posteriorment amb aportacions particulars i estatals. Instal·lat a l'antic palau dels marquesos de Dosaigües, el 1977 posseia 15.000 peces, col·locades en 38 sales, després de la transformació arquitectònica soferta (1971) per l'edifici. És especialment ric en ceràmica valenciana -del s XII fins avui, procedent sobretot de Manises, de Paterna i de l'Alcora-, sedes, mobles, armes i dibuixos d'autors locals dels s XIX i XX. Conté una important biblioteca de consulta. Museu Nacional de Ceràmica... (en castellà)
82 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
Museu Paleontològic Municipal de València (València, 1906 - ) Museu. Creat amb la col·lecció de fòssils aplegada per Josep Rodrigo i Botet a l'Argentina. El dipòsit, donat a l'ajuntament de València, fou instal·lat i catalògat per Eduard Boscà i Casanovas (1843-1924), que hi afegí, posteriorment, troballes seves. Muntat a l'edifici de l'antic almodí (del s XIII, reconstruït el 1517), posseeix més de vuitanta espècies, així com un megateri incomplert i altres mostres importants. El 1991 el museu es traslladà als baixos de l’ajuntament de València, i el 1999 quedà inclòs com a exposició permanent del Museu de Ciències Naturals, situat als jardins de Vivers de València.
83 CATALUNYA - ART
 Museu Picasso (Barcelona, 1963 - ) Museu monogràfic dedicat a l'obra de Pablo Picasso. Situat originàriament al palau Aguilar del carrer de Montcada, l'augment de la col·lecció féu necessària l'ampliació del museu als annexos del palau del Baró de Castellet i del palau Meca. Constituït inicialment per la donació de Jaume Sabartés, amic i secretari de Picasso, s'amplià amb obres cedides pel mateix artista (especialment la sèrie de Les Menines) i d'altres donades per la família. D'entre les més de 3.600 peces del fons del museu (pintura, escultura, ceràmica, gravat i objectes diversos), destaquen les relacionades amb la juventut del pintor, les de l'època blava (1901-04) i la Museu Picasso
84 PAÍS VALENCIÀ - ART
 Museu Popular d'Art Contemporani de Vilafamés (Vilafamés, Plana Alta, 1972 - ) Museu. Obert al públic amb la intenció de dinamitzar la vida cultural de Vilafamés introduint l'estètica contemporània en la vida de la població. És instal·lat en el palau del batlle de l'orde de Montesa, un edifici gòtic reformat al s XVIII. El museu no compra obres d'art i les seves col·lecions són formades a base de donacions i dipòsits. No existeix una exposició permanent, tot i que amb l'obra del museu hom mostra una introducció històrica a l'art contemporani. Hi destaquen les obres de Josep Renau, Ricard Boix, Juli González, Joan Miró, Sempere, Canogar i una àmplia mostra d'artistes valencians actuals. MACVAC (en castellà)
85 CATALUNYA - CULTURA
Museu Romàntic (Sitges / Vilanova i la Geltrú, Garraf, s XX) Museu de la diputació de Barcelona. Constituït per les seccions de les dues poblacions. La de Sitges radica en un edifici (1793) llegat pel seu propietari, Manuel Llopis de Cassades, a la Generalitat i és un exemple viu de com vivia una família benestant vuitcentista; consta de tres plantes, té una biblioteca especialitzada en estudis sobre el s XIX i conté també la col·lecció de nines de Lola Anglada. El de Vilanova radica a la Casa Papiol (s XVIII), adquirida per la diputació el 1959; té un bon mobiliari de l'època i importants col·leccions artístiques, i una biblioteca d'uns sis mil volums, entre els quals l'edició dels Anales de Zurita del 1585. Sitges - Vilanova i la Geltrú
86 CATALUNYA - CULTURA
Museu Social (Barcelona, 1909 – 1920) Institució. Creada per la diputació i l'ajuntament, per tal d'estimular i de fomentar les iniciatives i les activitats destinades a millorar les condicions generals de producció i les condicions de vida de les classes subalternes. Fou dirigida per Josep M. Tallada, Josep Ruiz i Castellà en fou secretari, i Cebrià Montoliu bibliotecari. Organitzà exposicions, una biblioteca, conferències, cursos i servei d'estadística (estadístiques de subsistències, de salaris, de vagues) i edità llibres, fullets i revistes. Al seu redós hom creà una borsa de treball (1911), el Grup Català de l'Associació Internacional per a la Protecció Legal dels Treballadors (1911), la primera cooperativa catalana de cases barates (1911), la societat cívica la Ciutat Jardí (1912) i el Secretariat d'Aprenentatge (1915), transformat més tard en l'Institut d'Orientació Professional (1919). Edità el "Butlletí d'Estadística Social" (1912-15) i les "Memòries del Museu Social".
87 CATALUNYA - CULTURA
Museu Tèxtil de Terrassa (Terrassa, Valles Occidental, 1946 - 1995) Museu. Iniciat amb la col·lecció Biosca, i ampliat després amb d'altres col·leccions. Situat en un edifici construït expressament, inaugurat el 1970, és un dels museus més importants del món en la seva especialitat. Hi destaquen els teixits orientals, coptes, bizantins, àrabs i turcs, així com els americans i els europeus d'època gòtica i renaixentista. Comptà també amb col·leccions més especialitzades, com la d'indumentària o la de tapissos catalans, entre d'altres. A partir del 1995 adoptà la denominació de Centre de Documentació i Museu Tèxtil.
88 CATALUNYA - CULTURA
Museu Tèxtil i d'Indumentària de Barcelona (Barcelona, 1962 - ) Museu. Situat al palau del marquès de Llió i Nadal, al carrer Montcada. Creat amb la col·lecció de teixits de l'Ajuntament, que havia format part del Museu d'Art de Barcelona (1950), el 1969 s'instal·là en el nou emplaçament i des del 2008 és al palau de Pedralbes. El seu fons compta amb una notable representació de teixits i tapissos (entre els quals de Tounai, del s XVI), i amb les col·leccions d'indumentària Rocamora, Balenciaga i Pere Rodríguez. Aquest fons actualment està integrada al Museu del Disseny de Barcelona. Museu del Disseny
89 CATALUNYA - CULTURA
 Museu Torre Balldovina (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, 1986 - ) Museu municipal. Treballa amb fons patrimonials d'arqueologia, història, ciències naturals, art i etnologia. A part dels seus fons propis, es dedica a la difusió d'altres elements patrimonials del municipi, com són el poblat ibèric de puig Castellar; el sepulcre megalític de la Cova d'en Genís; el Molí d'en Ribé, baixmedieval; la torre Pallaresa; la mateixa Torre Balldovina, torre de defensa del s XI, i el parc natural de la Serra Marina. Al mai/2005 inaugurà l'exposició Santa Coloma: la Muntanya, el Riu, la Ciutat, que il·lustra la continuïtat del poblament a la zona des de l'època ibèrica fins a l'actualitat i se centra en tres elements físics fonamentals: la muntanya (el Puig Castellar), el riu (el Besòs) i la ciutat (Santa Coloma). El 2006 obrí un nou espai permanent dedicat a presentar l'evolució del municipi entre els s XI i XX. Per explicar-ho, es reprodueix la vida de tres personatges vinculats a la pròpia seu del museu, en diferents moments històrics. Museu Torre Balldovina
90 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
 Museu Valencià del Joguet (Ibi, Alcoià, 1988 - ) Museu. Creat a partir de la donació d'un edifici senyorial del s XVIII i de la col·lecció de joguines de llauna de l'empresa Payà. A part la col·lecció d'objectes antics que ja hi havia a la casa, entre els quals cal destacar els retaules ceràmics, el més interessant són les joguines fabricades a Ibi i les que la família Payà anà comprant arreu d'Europa, especialment a Alemanya, per a utilitzar-les com a model. És extraordinària la col·lecció de vehicles de joguina (trens, automòbils, motos i aparells aeronàutics). Museu Valencià del Joguet
91 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
Museum (Barcelona, 1911 – 1917) Revista mensual d'art. Dirigida per Miquel Utrillo, pot ésser considerada -tot i ésser redactada en castellà- com a continuadora de "Pèl & Ploma" i de "Forma". Dedicà molta atenció als pintors catalans, amb nombroses reproduccions en blanc i negre i en color i amb gran luxe en la publicació.
92 CATALUNYA - POLÍTICA
Museus d'Art de Barcelona, Butlletí dels Veure> Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona.
122 CATALUNYA - ART
Música Oberta (Barcelona, 1960 - ) Moviment musical d'avantguarda nascut en el marc del Club Cobalto 49. És una mena de música experimental que prescindeix dels esquemes clàssics tradicionals. N'ha
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Musons i Martí, Jordi (Barcelona, s XX - ) Decorador. Estudià a l'Escola Massana. Des del 1951 es dedicà a la decoració i, amb menor intensitat, al cartellisme. Després d'una llarga estada a Amèrica tornà a Barcelona (1956) i s'especialitzà en decoració publicitària. Ostentà la presidència d'Hogarotel. Ha sobresortit com a organitzador d'exposicions importants. Presidí el Gremi Artesà de Barcelona. Fou professor de l'Escola Massana.
94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Mussa, torre de (Benifaió, Ribera Alta) Antiga torre de defensa, al sector occidental del terme, prop de la font de Mussa, deu que rega una important partida de tarongers.
95 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Mussara, la (Vilaplana, Baix Camp) Despoblat (980 m alt), situat al límit amb el Priorat. Fins el 1961 formà un municipi que ocupava el centre de la plataforma de la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, i el sector sud dels Motllats. L'antic poble, abandonat definitivament des del 1959, és damunt els cingles de les Airasses. Les cases són en estat ruïnós, com també ho és el xalet de les Airasses, que el 1926 hi bastí el Centre Excursionista de Catalunya. L'església parroquial era dedicada a sant Salvador. El lloc és d'origen islàmic i formava part del valiat de Siurana.
96 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Mussara, la (Torrelles de Foix, Alt Penedès) Antiga quadra i gran masia, situada al sector oriental del terme, a l'esquerra del riu de Foix. Pertangué al monestir de Santes Creus.
97 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Mussara, serra de la (Alt Camp / Baix Camp) Alineació de la Serralada Pre-litoral, al Camp de Tarragona, formada per dos sectors: al nord, la plataforma de la Mussara, primer graó de les muntanyes de Prades, i, al sud-est, un branc que s'endinsa pel Baix Camp fins al puig d'en Cama (717 m alt.), esquistós, enllà del coll
98 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Músser (Lles, Baixa Cerdanya) Poble (1.305 m alt) de l'antic mun. de Músser i Arànser, situat damunt la riba esquerra del riu d'Arànser, a la carena granítica que separa la Cerdanya de l'Alt Urgell. L'església parroquial (Santa Maria) és d'origen romànic. El lloc és esmentat ja el 839. L'antic castell de Músser fou del vescomtat de Castellbó.
99 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Músser i Arànser (Lles, Baixa Cerdanya) Antic municipi, al Baridà, al límit amb l'Alt Urgell i amb Andorra, annexat a l'actual el 1966. El poble d'Arànser havia estat el cap del municipi, que comprenia, a més, el poble de Músser, el castell de Queralt i el balneari de Caldes de Músser.
100 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
Mussol, cova des (Ciutadella, Menorca) Cova santuari prehistòrica. És formada per diferents cambres, que s'estenen en una longitud d'uns 200 m. Després d'una primera utilització a la meitat del segon mil·lenni, fou novament ocupada entre el 1200 i el 1000 aC. D'aquest segon moment data un conjunt excepcional d'objectes tallats en fusta d'ullastre, entre els quals destaquen dues representacions antropomorfes. Un tercer moment d'ús, al principi del primer mil·lenni aC, es caracteritza per la presència d'una necròpoli i diversos dipòsits votius formats per objectes metàl·lics, a més d'un disc de vori.
101 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
Mussoles, vall de (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Conca de la vall de Boí, estesa des del pic de Mussoles (2.876 m alt) i del cap de Reguera (2.802 m), a la línia de crestes que separa aquesta vall de la vall Fosca. És drenada pel barranc de Mussoles, que alimenta l'estany de Mussoles (2.344 m alt), afluent, per la dreta, de la ribera de Llacs, tributària de la ribera de Sant Nicolau.
102 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Mussols, Sant Joan de (Albanyà, Alt Empordà) Veure> Sant Joan de Bauçols.
103 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Mussuptà (Maó, Menorca) Lloc, a l'est del poble de Sant Climent. L'antiga església rural, fundada el 1303, sufragània de la parròquia de Santa Maria de Maó, fou l'origen del poble de Sant Climent. Donà nom a una de les companyies organitzades pel general Steward.
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Musté i Sandoval, Agustí (Tarragona, 1850 – 1908) Escriptor i advocat. A la seva mort era degà del Col·legi d'Advocats tarragoní. Col·laborà a la revista de l'Ateneu de Tarragona i publicà escrits com l'estudi Yxart i ses obres (1897).
105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Mustieles i Navarro, Benjamí (Monòver, Vinalopó Mitjà, s XX - ) Escultor. Ha obtingut diverses distincions. La seva obra Dona al sol li valgué el 1962 un primer premi a l'exposició nacional espanyola.
106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Mustieles i Perales de Verdonces, Jacint Maria (València, 1887 – Barcelona, 1948) Escriptor. Fundador de la Joventut Valencianista, tingué molta relació amb el Principat i visqué a Barcelona. Col·laborador, entre altres, de "La Veu de Catalunya", "D'Ací i d'Allà", "Llegiu-me" i "Terra Valenciana". Entre les seves obres destaquen els poemaris Breviari romàntic (1913) i Flames (1918), i la novel·la breu Somni de la ciutat (1915).
107 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Mut, Felip (Illes Balears, s XVI – s XVII) Eclesiàstic. Doctor en teologia, publicà Discurs natural sobre los cometes que s'han vist en lo present mes de novembre de l'any 1618 (1618).
108 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Mut, Maties (Llucmajor, Mallorca, 1639 - Palma de Mallorca, 1715 ?) Esparter benestant. Escriví un dietari en català, inèdit, que dóna un bon nombre de notícies interessants per a la petita història de Mallorca, entre el juny de 1680 i el juliol de 1715.
109 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Mut, Onofre (Illes Balears, s XVI ?) Historiador. És autor de l'obra Presa de Mallorca per la molt alt vei En Jaume.
110 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Mut, punta des (Begur, Baix Empordà) Cap de la Costa Brava, que tanca pel sud la cala d'Aiguablava.
111 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Mut, Tomàs (Llucmajor, Mallorca, s XIX) Escriptor popular. Escriví nombroses composicions poètiques, que restaren inèdites, i publicà l'Entremés d'en Roegó Florit i na Faldó (1846).
112 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Mut i Armengol, Vicenç (Palma de Mallorca, 1614 – 1687) Historiador, jurisconsult i escriptor. Fou nomenat cronista reial de Mallorca i va escriure la Historia del reino de Mallorca (1650), que és la continuació de la de Dameto i comprèn el període 1311-1650. Afeccionat a les matemàtiques, construí aparells apropiats i també es dedicà a l'estudi de l'astronomia.
113 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Mutgé i Saurí, Guerau (Barcelona, 1901 – 1979) Poeta. Publicà setze llibres de versos -que entronquen la tradició dels jocs florals amb el corrent noucentista-, entre els quals Jovença (1948), Camins (1949), Cançó de les cançons (1949), Espurnes del pensament (1950), L'ànima del paisatge (1953), Records i presències (1967), Poemes de Prades (1968), Poemes barcelonins (1970), Serenors (1972) i Rams de claror (1974).
114 CATALUNYA - CULTURA
Mútua Escolar Blanquerna (Barcelona, 1923 – 1939) Institució escolar. Fundada per un grup de pares de les Escoles Montessori de la Mancomunitat de Catalunya arran de la supressió d'aquestes escoles per la Dictadura de Primo de Rivera, que deixà en suspens gairebé totes les activitats pedagògiques renovadores del període anterior. La nova pedagogia es refugiava novament en la iniciativa privada. La Mútua, que sostenia centres d'ensenyament primari i secundari i publicava la revista "Junior", esdevingué sota la direcció d'Alexandre Galí, una institució escolar de primera línia, ja que realitzà una extraordinària tasca pedagògica, reflectida en la seva obra Mesura objectiva del treball escolar.
115 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Mutxamel (Alacantí) Municipi: 47,65 km2, 63 m alt, 24.232 hab (2014). Situat a l'horta d'Alacant (on hi ha el petit pantà de Mutxamel) i drenat pel riu Montnegre, prop de la seva desembocadura, al nord-est d'Alacant. La major part del terme és plana i solament al nord és accidentat pels contraforts de les serres de Bonalba i Ballestera. La principal activitat és l'agricultura; els conreus d'horta ocupen el 20% del total conreat i són possibles gràcies a la sèquia de l'Horta, derivada del Montnegre, i també als regatges derivats de l'embassament de Tibi. Produeix, principalment, tomàquets i cítrics. Al secà es conreen cereals, vinya, garrofers, ametllers i oliveres. La indústria es deriva de l'agricultura; també hi ha indústria de mobles. La població, a partir del 1960, gairebé s'ha triplicat, afavorit per la proximitat d'Alacant, ciutat de la qual ha esdevingut pràcticament en suburbi. És un lloc d'estiueig. La vila és un nucli caminer prolongat sobre la carretera de Sant Joan a Xixona; s'hi destaquen l'església parroquial de Sant Salvador (construïda el 1513 i reformada a mitjan s XIX) i algunes cases senyorials. Dins el terme hi ha l'antic lloc i actual raval de Penya-serrada i el caseriu del Ravalet (on hi ha el santuari de Montserrat). Pertany a l'àrea comercial d'Alacant. Ajuntament
116 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Mutxavista (el Campello, Alacantí) Platja i urbanització turística (hotels i nombrosos apartaments), al sector meridional del terme, al centre de l'extensa platja de Sant Joan. Hi passa el ferrocarril de Dénia a Alacant.
117 CATALUNYA - BIOGRAFIA
 Muxart i Domènech, Jaume (Martorell, Baix Llobregat, 3/jul/1922 - ) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1940), n'obtingué el professorat el 1945. Rebé una beca Amigó Cuyàs per a residir a París (1948) i una de la Dirección General de Relaciones Culturales per a estudiar a Roma (1952). L'any 1955 formà part del Grup Taüll. Exposà per primer cop el 1947 en una col·lectiva a Barcelona i l'any següent participà en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. L'any 1959 participà a la V Biennal de São Paulo. Posteriorment ha exposat a Barcelona, Estocolm, Londres, Copenhaguen, Madrid i altres ciutats europees, i també als EUA. Entre les seves exposicions monogràfiques cal esmentar De Muxart a Van Gogh. Recreacions (1990), New York. Pintures (1992), Montserrat (1998), Big Bang (2003), a més d'una extensa Antològica (2005). La seva obra, sempre d'accent expressionista, passà d'una figuració acadèmica a una neofiguració de trets lineals intensos i de dens... Segueix...
118 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Myself Pseudònim de l'escriptor Carles Soldevila i Zubiburu, emprat en articles periodístics i en alguns llibres de divulgació.
Anar a: [ Museu D ] [ Museu de G ] [ Museu de M ] [ Museu del P ] [ Museu M ] [ Muss ]
|
