|
|
|
Anar a: [ Boc ] [ Bof ] [ Bofill ] [ Boi ] [ Boil, G ] [ Boil i d ] Si tothom pensa igual és que algú no està pensant. (George Smith Patton) 1 CATALUNYA - POLÍTICA BOC (Catalunya) Sigla del moviment polític Bloc Obrer i Camperol. 2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Boc, pic del (Alta Cerdanya / Conflent) Cim (2.773 m alt) de la serra que separa la vall de Balaguer (Conflent) del pla de la Perxa, damunt Planès (Alta Cerdanya). 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bocabella i Verdaguer, Josep Maria (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1815 – Barcelona, 1892) Llibreter. Propietari de l'antiga llibreria religiosa de la vídua Pla, de Barcelona, després d'un viatge a Roma el 1861 dedicà les seves activitats a fomentar el culte a sant Josep i a la família cristiana. Fundà l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep (1866), que aconseguí 600.000 associats, la revista "El propagador de la devoción a San José" (1866), amb una tirada de 25.000 exemplars, i uns tallers de Sant Josep per a obrers i aprenents. Planejà i inicià la construcció del temple de la Sagrada Família. 4 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
6 PAÍS VALENCIÀ - ART Bocairent, Lleó de (Bocairent, Vall d'Albaida) Escultura ibèrica de pedra representant un lleó (interpretat a vegades, erròniament, com a lleona). Fou trobat per atzar a la Lloma de Galbis, on sembla que existí un poblat ibèric, que no ha estat investigat. Ara es conserva al Museu de Belles Arts de València. 7 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Boccanegra, Ambrogio (Itàlia, s XIV - Palma del Río, Còrdova, Andalusia, 1373) Almirall de Castella. Comandà una de les galeres de Pere I de Castella contra Barcelona (1359). 8 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bocous, Josep (Barcelona, 1772 – Florència, Itàlia, 1835) Escriptor. Passà la seva joventut a Itàlia. Tornà a Catalunya per tal de fer les campanyes de 1793 i 1794 contra França. Durant la guerra del Francès es negà a prestar jurament a Josep Bonaparte. Aquest determini motivà la confiscació dels seus béns, que ja no havia de recuperar, i un temps de captiveri a Dijon (França). Escriví indistintament en italià, castellà i francès: Racolta di varie poesie (Milà, 1792), Comedias (Madrid, 1797), Poesies, Amélie et Clotilde (París, 1813), Mémoires sur l'expedition de Quiberon (París, 1820), Museum moral (París, 1823) i Angélique (París, 1930). 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bocquet, Eduard (Barcelona, 1907 - 1961) Violinista. Estudià a Barcelona i a Brussel·les. Ha format part de diversos conjunts de cambra. Fou primer violinista de l'Orquestra Municipal de Barcelona. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bocquet i Bertran, Joan Pau (Barcelona, 1894 - Catalunya, s XX) Dibuixant. Ha destacat com a il·lustrador d'edicions, amb una producció molt activa. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bodelquer, estret de (Garrotxa) Congost del riu d'Oix, entre el Montmajor i el Taió, que separa la Vall del Bac -capçalera d'aquell riu-, de Sant Miquel de Pera. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bodí i Queralt, Miquel Joan (Ontinyent, Vall d'Albaida, s XVI - Villena, Alt Vinalopó, 1636) Escriptor. Conegut també com a Miquel Joan Vimbodí. Fou secretari del cardenal Agustí Spinola. Escriví en llatí diverses obres de caràcter religiós i erudit, i deixà inèdites Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus (perduda) i Flos sanctorum valentinorum. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bòdria i Roig, Josep (València, 1842 – Alcoi, Alcoià, 1912) Escriptor. Alumne de l'Acadèmia de Belles Arts, fou restaurador de nombroses obres d'art. Després d'escriure en castellà, el 1872 publicà el seu primer poema en català a "Il·lustració Popular Econòmica". Fou un dels fundadors de Lo Rat Penat, i va participar en lloc destacat al renaixement de les lletres valencianes des del 1872. És autor dels volums de poesies, de caràcter popular i de temàtica sentimental, Roselles (1895) i Fulles seques (1900), del Llibret de records i del recull de costums populars Festes de carrer (1906). 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boella, la (Tarragona, Tarragonès) Masia i antic terme. Agregat el s XIX al municipi de Reus, després al de la Canonja i, des del 1964, unit al de Tarragona. Situat a l'esquerra de la carretera de Tarragona a Reus. El 1150 fou donat a poblar per Guillem de Tarragona. 17 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Boera, canal de (Conflent) Canal de regadiu de la vall de la Tet. Té la seva presa a Serdinyà, per la dreta del riu; desguassà al riu de Lentillà, prop de Marquixanes. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boet, pla de (Pallars Sobirà) Pla (1.880 m alt) de la capçelera de la Noguera de Vallferrera, sota el port de Boet (2.500 m alt), al camí de vall Ferrera a Vic-de-Sos. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull, Francesc (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714) Militar. Féu la guerra de Successió contra els borbònics. Hi resultà ferit i fou declarat invàlid. Havia assolit el grau de tinent coronel. És trobava a Barcelona quan s'inicià el setge de la ciutat. Es presentà a un reconeixement i aconseguí de ser readmés al servei actiu. Des d'aleshores participà en la defensa. Morí en combat durant la gran batalla final. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull, Salvador (Reus, Baix Camp, 1856 - Catalunya, s XIX) Compositor. Estudià al Liceu de Barcelona. El 1874 fou nomenat mestre de capella de l'església de Sant Francesc de Paula, a la capital. Gran part de les seves obres són d'inspiració religiosa. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull i Cendra, Jaume (Valls, Alt Camp, 1870 – Tarragona, 1936) Sacerdot i historiador. Fou director del Museu Diocesà de Tarragona (1902-36). Col·laborà a "La Il·lustració Catalana" i a "Catalunya". És autor de: Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona (1903), El cartoral major de Poblet (1931), i edità la versió catalana medieval dels Diàlegs de sant Gregori (1931). Començà una edició monumental de la Crònica de Jaume I. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull i de Rosselló, Tomàs (Valls, Alt Camp, 1604 – 1675) Frare dominicà. Fou professor de teologia a Vic. És autor d'una obra religiosa. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull i de Sartorio, Manuel de (Barcelona, 1816 – 1892) Arxiver i historiador. Fill de Pròsper de Bofarull i Mascaró, al qual succeí (1849) en la direcció de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià als Estudis Generals de Barcelona. Des del 1860 prosseguí la publicació iniciada pel seu pare de la Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. Vocal de la Comissió de Monuments històrics i artístics, incorporà a l'arxiu 6.506 volums procedents de les biblioteques dels convents i monestirs suprimits. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1844). Dirigí també les obres de conservació del claustre de Sant Cugat del Vallès, iniciades el 1850. Publicà, entre altres treballs, Documentos inéditos relativos a la historia del virreinato de San Francisco de Borja en Cataluña i Les funeràries dels reis d'Aragó (1886), i deixà inèdita una monografia sobre Montblanc, una biografia sobre Mossèn Borra, una història de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i un estudi sobre els jueus en els territoris de la corona catalano-aragonesa. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull i Foraster, Jacint (Barcelona, 1903 - ) Dibuixant i decorador. Féu caricatures i acudits per a diversos periòdics de Barcelona. Del 1939 el 1960 visqué exiliat. Ha il·lustrat algunes edicions literàries i ha 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull i Miquel, Casimir de (Reus, Baix Camp, 1749 – Maó, Menorca, 1804) Militar. Serví a Amèrica i participà a la Guerra Gran (1794), durant la qual comandà el cos franc anomenat Segon Lleuger de Catalunya. Arribà a general i morí en una missió a les Balears. Fou home lliurat a afeccions literàries i culturals, protector de l'ensenyament popular, organitzà a El Puerto de Santa Maria (Andalusia) unes classes d'arts i oficis. És autor d'un projecte d'escola primària i escriví diverses poesies. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofarull i Sans, Carles de (Barcelona, 1852 – 1927) Arqueòleg. En ocasió de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 entrà a formar part dels serveis artístics municipals i es féu càrrec de la secretaria de la secció arqueològica. El 1903 passà a ser director del Museu Municipal, càrrec que ja ocupava interinament des de feia sis anys. Fou soci activíssim del Centre Excursionista de Catalunya. Formà una col·lecció notable, de caràcter particular, d'instruments d'il·luminació, partint de troballes del s XIII. Publicà diversos escrits. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bòfia, la (la Coma i la Pedra, Solsonès) Pou de glaç natural (- 31 m), antigament explotat, situat al nord del portell de l'Ós, a la serra de Port de Comte, en una zona de pendents suaus (plans de la Bòfia) que ha estat aprofitada per a l'esquí; hom hi construí el refugi de la Bòfia (prats de Bacies). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill, Guillem (Catalunya, s XIV - Girona ?, 1427 ?) Arquitecte. Treballà de picapedrer (1381-83) a les obres de Sant Feliu de Girona i, més endavant, a les de la catedral de Girona, de les quals esdevingué mestre major el 1404. Partidari de la continuació de la nau única que caracteritza aquell temple gòtic, la qual defensà decisivament, i que finalment fou aprovada per una junta d'arquitectes, fou continuada sota la seva direcció fins al 1427. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill i Bofill, Jaume (Barcelona, 1910 – 1965) Filòsof. Fill del poeta Jaume Bofill i Mates. Estudià filosofia i lletres, després de deixar incompleta la carrera de dret. Des de l'any 1950 fou catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona. Fundador de la revista "Convivium" i autor de molts articles en diverses revistes. La escala de los seres o el dinamismo de la perfección (1950) i Obra filosófica (1967) són els seus escrits més importants. El 1969 i en memòria seva va ser creada a Barcelona la Fundació Jaume Bofill, dedicada a 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill i Bosch, Fidel (Vic, Osona, 1934 - ) Pintor. Format a Vic, conreà un paisatgisme impressionista amb el qual recrea l'estil dels pintors modernistes catalans. Exposà regularment a l'estranger. La seva obra Puente Alta és exposada al Metropolitan Museum de Florida (USA). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill i Ferro, Jaume (Barcelona, 28/feb/1893 – 12/jul/1968) Crític literari i poeta. Fou deixeble de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge per a la qual traduí poetes grecs, i Rilke i Proust. Del grup de Josep Carner, fou un crític sobresortint del noucentisme; aplica a la crítica el seu humanisme i la seva sensibilitat amb un mètode lliure. Va exèrcir com a crític a "La Publicitat" i a la "Revista de Catalunya", des d'on va defensar un nou concepte de la crítica entesa com a activitat artística. Publicà Vint-i-cinc anys de crítica (1959) i Cent anys de poesia catalana (1968). Deixà un extens estudi inèdit sobre els poetes catalans moderns. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill i Fransí, Maria (Barcelona, 1937 - ) Ceramista. Després d'estudiar a l'escola Massana, es traslladà a Anglaterra i al Japó. Professora a l'Escola Massana, ha estat invitada per a ensenyat a Mèxic (1976-77), a Nova York (1979) i a Bohèmia (1980). Col·laborà amb Jordi Aguadé i féu la primera exposició el 1968. Es caracteritzà per les seves peces al torn, de formes molt depurades, bé que també ha realitzat obres de caire escultòric, fruit de la lliure inspiració. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill i Leví, Anna (Barcelona, 1944 - ) Arquitecta (1972) i compositora. Com a membre del taller d'arquitectura dugué a terme el projecte d'ordenació urbanística Antigone, a Montpeller. Posteriorment obrí despatx propi i ha realitzat uns blocs d'apartaments a la platja de Sant Cebrià (Rosselló). Com a compositora és autora d'obres de caràcter experimental en les quals incorpora instruments tradicionals i procediments 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill i Mascaró, Pere Nolasc (Catalunya, 1814 – Barcelona, 1847) Escriptor. Traduí algunes obres de química i escriví el llibre de viatges De Perpinyà a la Presta. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bofill i Pichot, Josep Maria (Barcelona, 1860 - Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1938) Metge i entomòleg. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de l'Institució Catalana d'Història Natural, de la qual fou president dues vegades (1906-11), i de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Secció de Ciències, del qual fou també president (1911). Dirigí la col·lecció de la "Fauna a Catalunya", una publicació de l'Institut de Ciències. La seva obra més important, en col·laboració amb Pere Antiga, és el Catàleg d'Insectes de Catalunya. Himenòpters (1902-96), publicat per l'IEC. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bogart i de Gomera, Pere Joan (València, s XVII – Xàtiva, Costera, 1707) Poeta. Professor d'humanitats a Xàtiva, és autor de nombroses poesies, publicades en edicions de l'època i d'epigrames, en llatí, dedicats a esdeveniments polítics, un dels quals a la coronació de Felip V (1705). Tot i aixó, fou mort per l'exèrcit filipista. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bogatell, el (Barcelona, Barcelonès) Desembocadura del rec Comtal a la mar. Traslladada cap a llevant amb la construcció de la Ciutadella el s XVIII. Ha donat nom a una estació ferroviària de mercaderies. Amb la construcció (1985) dels nous espigons de Llevant, ha nascut la cala de Bogatell. 49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Boher, Francesc (Vilafranca de Conflent, Conflent, 1781 – Perpinyà, 1825) Escultor i pintor, autodidacte. Treballà a Puigcerdà, Barcelona, Perpinyà. Autor del Retaule dels sants Abdó i Senén, a Arles. 50 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Boher, Jaume (Prats de Molló, Vallespir, 1820 – Perpinyà, 1908) Poeta i eclesiàstic. És autor del poema religiós en deu cants La Immaculada (1891) i de Nina. Publicà en francès Harmonies eucharistiques, La dévotion i una Tragédie catalane. Malgrat la forma clàssica del seu vers, denota ja una sensibilitat romàntica. 51 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bohigas i Masoliver, Josep Maria (Banyoles, Pla de l’Estany, 1906 - Barcelona, 1971) Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts d'Olot i després a Barcelona. Ha destacat com a imatger. Entre les seves obres figura la Nostra Dona de la Llum per a un altar dels claustres de la catedral de Barcelona. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bohigas i Tarragó, Pere (Barcelona, 1886 – 1948) Periodista. De jove col·laborà a "La Tralla" i a "El Poble Català" amb la signatura de P.B. Tarragó. Més tard dirigí la revista de turisme "Barcelona Atracción" i fou administrador general del Museus d'Art de Barcelona i secretari de l'Institut del Teatre (1913-48). És autor d'Apuntes para la historia de las Exposiciones Oficiales de Arte de Barcelona (1945), Resumen histórico de los Museos de Arte de Barcelona (1946), Las compañías teatrales extranjeras en Barcelona (1946) i Historia de la Galería de Catalanes Ilustres (1948). Morí en l'acte d'homenatge que li fou tributat per l'Institut del Teatre. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bohigues, Miquel (Barcelona, s XVI) Argenter. Fou cònsul del seu gremi a Barcelona. El 1565 li fou encarregada per a Granollers una custòdia, a semblança de la de l'església dels sants Just i Pastor de Barcelona, les efígies dels quals havien de ser substituïdes, a l'obra de Bohigues, per la de sant Esteve i la de sant Joan Evangelista. 58 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Boí (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Poble (1.282 m alt), a la vall de Boí, a la dreta del riu de Sant Martí, prop de la seva confluència amb la Noguera de Tor. Després de confluir aquest darrer amb el riu de Sant Nicolau, hi ha, a l'esquerra del primer, la presa del canal de Boí, que porta l'aigua a la central elèctrica de Boí, prop del poble de Barruera. És un centre turístic. L'església de Sant Joan, romànica, del s XII i contemporània 59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Boi, el (Vistabella del Maestrat, Alcalatén) Despoblat i antic terme, situat a la dreta del riu de Montlleó. En resta l'església de Sant Bartomeu del Boi i les restes del castell del Boi, que pertangué a l'orde de Montesa. 60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Boi, el (el Genovés, Costera) Grafia antiga d'Alboi. 61 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boiader, Àngel (Vic, Osona, 1889 - Buenos Aires ?, Argentina, 1935) Periodista i poeta. Col·laborador d'"En Patufet" i "L'Escena Catalana", el 1907 se n'anà a viure a Buenos Aires, hi fundà algunes revistes, i el 1917 fou president del Casal Català. Publicà el llibre Poesies. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Boïl, Benet (Aragó, s XII - s XIII) Fill de Garcia i germà de Pere, amb qui prengué part en la conquesta de València, on reberen terres. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boïl, Bernat (Tarragona, s XV – Montserrat, Bages, 1520) Frare benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina. Es formà sota la influència de les doctrines lul·lianes, amb el mestratge de Pere Daguí. Acompanyà Colom al seu viatge a Amèrica de 1493. Fou el primer arquebisbe i patriarca de les Índies. Morí després d'una intensa tasca d'evangelització. Traduí al català una obra contemplativa de l'abat Isac. 66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Boïl, Bernat de (Tarassona, Aragó, v 1445 - Cuixà, Conflent, 1505/07) Diplomàtic i eclesiàstic. Secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, es va fer eremita de Montserrat i fou superior dels ermitans montserratins (1482); traduí per a ells del llatí a l'aragonès el tractat De religione (1489). Interessat pel lul·lisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Daguí. En un viatge diplomàtic a França, enviat per Ferran II per gestionar la devolució dels comtats de Rosselló i la Cerdanya, conegué Francesc de Paula, es féu mínim (1491) i introduí l'orde a la Península. Nomenat pel papa Alexandre VI vicari apostòlic de les Índies Occidentals (1493), acompanyà Colom en el segon viatge. Morí essent abat comanditari de Cuixà. Indegudament li ha estat atribuïda la paternitat del Llibre d'amoretes, versió catalana d'un opuscle anònim francès de sabor franciscà. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Boïl, Felip (Aragó, s XII) Fill de Garcia Asnares. Senyor del castell de Boïl (Aragó). Pare de Garcia Boïl. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Felip de (País Valencià, s XIV – s XV) Noble. Fou cortesà del rei Joan I. Ficat a les rivalitats de la noblesa valenciana, mogué una gran brega de carrer, davant el palau reial de València, contra Berenguer de Reixac i Joan de Pertusa. Aquests, per venjar-se'n, mataren pocs dies després al seu germà Ramon, governador de València. El rei Martí l'Humà, decidit a acabar amb aquells desordres, que comptaven a la ciutat amb nombrosos precedents pròxims, féu executar als assassins, i ordenà també que fos tallada una mà a Felip de Boïl. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Felip de (País Valencià, s XV) Cavaller. Fou un dels més coneguts del país en pràctiques cavalleresques. El 1439 canvià lletres de batalla a València. Més tard féu vot de lluitar contra un cavaller o un escuder com a mostra de servei al rei Alfons IV. No trobà contrincant a França i anà a la cort anglesa, on John Astley s'avingué a combatre amb ell. Ho féu al Smithfield de Londres, el 30/gen/1442, a presència del rei Enric VI. Aquest regalà a Boïl cent lliures i féu cavaller un fill seu. Aquesta darrera data permet adonar-se que Felip de Boïl ja era aleshores un home gran, i que bé podia ser ell mateix un homònim que sostingué combat cavalleresc a Ceuta ja el 1415. De tornada a València des d'Anglaterra, desafià l'escriptor Joanot Martorell. Aquest contestà amb duresa. Hom ignora si arribaren a lluitar. 71 ALGUER - BIOGRAFIA
72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Francesca de (País Valencià, s XIV) Dama. Fou la segona muller de Berenguer de Vilaragut, el conseller de Jaume III de Mallorca. El seu marit era vidu de Sança, la filla natural del rei Sanç de Mallorca, i ja tenia tres fills del matrimoni amb aquella. Francesca tingué tres fills més, un dels quals fou Nicolau de Vilaragut. 73 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Boïl, Garcia (Aragó, s XII - s XIII) Fill de Felip. Senyor del castell de Boïl (Aragó). Pare de Benet i Pere. 74 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Boïl, Garcia Asnares de (Aragó, s XII - v 1143) Senyor de les valls de Gallani i del castell de Boïl (Aragó). Pare de Felip. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Guillem Ramon (València, s XV – Girona, 1532) Religiós jerònim. Fou prior a Gandia i, més tard, a Barcelona. En 1508 fou nomenat bisbe de Girona i exercí aquesta dignitat fins a la seva mort. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Joan (Grècia, s XIV - Atenes ?, Grècia, 1400) Bisbe de Mègara, Àtica (1377-1400). Refugiat a Atenes després de l'ocupació de Mègara per Nerio Acciaiuoli (1374), fou partidari de Pere III, a qui oferí vassallatge el 1380 a Lleida, i aconseguí ajuda per a defensar el castell de Cetines. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Joan (País Valencià, s XIV - d 1361) Fill i successor de Berenguer Boïl i de La Scala. Pare de Berenguer Boïl i de Boixadors. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Joan Tomàs (València, s XVIII – 1807) Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i mestre en arts. Excel·lí pels seus sermons, molts dels quals foren publicats. 111 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Boïl, marquesat de (Aragó) Títol concedit el 1630 sobre el cognom, a l'ambaixador Pere Boïl d'Arenós i Mercader, senyor del castell de Boïl, baró de Borriol i senyor d'Alfafar. El títol passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Pere (Aragó, s XII - País Valencià, s XIII) Fill de Garcia i germà de Benet, amb qui prengué part en la conquesta de València, on reberen terres. Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl. Fou el pare de Guerau Boïl i Foces. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Pere (País Valencià, s XIV – 1361) Fill de Joan Boïl de La Scala. No tingué successió masculina i amb ell s'extingí la branca de Mislata. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl, Pere de (País Valencià, s XV – Burgos, Castella, 1475) Cavaller. Serví l'infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la campanya empresa a Castella per reduir aquest reialme a l'obediència d'Isabel, muller de Ferran. Morí al setge de Burgos. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl d'Arenós i Mercader, Pere (País Valencià, s XVI - s XVII) Nét de Joan Boïl d'Arenós i Martí. Baró de Borriol. Fou creat marquès de Boïl el 1630. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl de La Scala, Joan (País Valencià, s XIV) Iniciador de la línia de Mislata. Prestà diners a l'infant Alfons per a l'expedició a Sardenya. Sembla que, vidu, rebé ordes sagrats i fou canonge. Fou pare de Pere Boïl. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl de La Scala, Vicent (País Valencià, s XVII – 1671) Darrer baró de la línia de Manises. Fou creat marquès de La Scala. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Castellar, Pere (País Valencià, v 1315 - 1392) Noble. Fill de Ramon Boïl de La Scala. Participà a l'expedició a Sardenya (1354) i més tard Pere III el nomenà batlle general del regne de València. Anomenat a la crònica del rei Pere el cavaller sense por per la seva conducta a Sardenya. El rei el recompensà amb el lloc de Putifigari (Sardenya) i amb el de Boïl a Aragó, amb el títol de baronia (1364), i li atorgà, a més, la jurisdicció de diversos llocs del País Valencià. Com a capità general de València, el 1364 dirigí la defensa de la ciutat, assetjada pel rei Pere I de Castella. Intervingué en la guerra civil castellana al costat d'Enric de Trastàmara i fou fet presoner per Pere el Cruel i els anglesos a la batalla de Nájera (1367). Enric de Trastàmara el recompensà amb la senyoria de Huete. Portà a terme nombroses ambaixades a Portugal, a Granada (1360) i a Castella. Prengué part en les bandositats valencianes a favor del partit dels Vilaragut. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Codinats, Jofré (València, s XIV - Avinyó, Provença, França, 1400) Prelat. Fill de Pere Boïl i Colom, senyor de Manises. Fou creat cardenal (1397) pel papa Benet XIII, prop del qual fou procurador del rei de Catalunya-Aragó a la cúria. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Colom, Pere (País Valencià, s XIV) Fill de Felip Boïl i de Bellvís. Cinquè senyor de Manises i senyor de Picassent i d'Alcàsser, serví el rei Pere en les guerres de Sardenya i de Castella i fou recompensat amb la concessió de la jurisdicció criminal sobre els sarraïns de Picassent (1364) i amb el títol de noblesa (1385). Prengué part en les bandositats valencianes en el bàndol de Jaume d'Aragó, bisbe de València, vers el 1373. Pare de Jofre i Felip Boïl i Codinats. 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i d'Aragó, Pere (País Valencià, s XIII – Sardenya, Itàlia, 1323) Cavaller. Fill de Guerau de Boïl i de Sança d'Aragó. Senyor de Manises. Conseller, tresorer (1302-06) i mestre racional (1306-20) del rei Jaume II, amb nom del qual, i de Frederic III de Sicília actuà d'ambaixador a Nàpols (1308), amb els objectius d'aconseguir una pau entre angevins i sicilians i, per altra banda, de debilitar la posició de Pisa, dominadora de Sardenya, mitjançant diversos pactes amb Florència i Lucca. Assistí al concili de Viena (1310-11) i fou nomenat majordom per Jaume II. El 1318 tornà a Nàpols, per aconseguir la pau entre aquest regne i Sicília. Prengué part en l'expedició a Sardenya (1323), on morí. Féu construir la sala capitular del convent de Sant Domènec de València. 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i de Bellvís, Felip (País Valencià, s XIV – 1375) Fill de Felip Boïl i de La Scala i germà de Pere. Pare de Pere Boïl i Colom. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i de Boixadors, Berenguer (País Valencià, s XIV - a 1368) Fill de Joan. A la seva mort el castell de Borriol passà a la corona, malgrat que tenia descendència (els Boïl de Boixadors), i fou cedit a Pere Boïl i de Castellar. 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i de Castellar, Pere (País Valencià, s XIV) Senyor del castell de Borriol. Rebé el castell de la corona, a la mort de Berenguer Boïl i de Boixadors. 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i de La Scala, Berenguer (País Valencià, s XIV) Noble. Iniciador de la línia de Borriol. Pare de Joan Boïl. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i de La Scala, Felip (País Valencià, s XIII – Illes Balears, 1348) Cavaller. Fill de Pere Boïl i d'Aragó. Segon senyor de Manises. Prengué part en la campanya de Sardenya (1323-24) i el 1326 fou nomenat lloctinent reial de l'illa. Conseller, mestre racional (1320-30) i tresorer (1330-36) de Jaume II i d'Alfons el Benigne, tingué una gran importància en el regnat de Pere el Cerimoniós. Participà en l'expedició a Mallorca i en l'ocupació del Rosselló (1343-44). Fou governador de Perpinyà (1344), i reformador de Mallorca (des del 1345), on organitzà la repressió contra els fidels de Jaume III. El rei Jaume li concedí la jurisdicció de Manises (1329). 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i de Vilanova, Ramon (País Valencià, s XV – Pisa, Itàlia, 1473) Fill de Felip Boïl i Soler. Acompanyà al cardenal Roderic de Borja a Itàlia i morí en el naufragi de la seva nau a Pisa (1473). Pare de Joan Àngel Boïl i Valeriola. 100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Dies, Berenguer (País Valencià, s XIV - d 1437) Cavaller. Fill de Pere Boïl i Castellar. Estigué al servei de Benet XIII, almenys des del 1401, com a escuder d'honor i capità de la torre del pont d'Avinyó, que defensà fins a la retirada de les tropes de Benet XIII el 1411. 101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Dies, Pere (País Valencià, s XIV) Fill de Pere Boïl i Castellar. Fou enviat per l'infant Martí en ajut de Joan de Castella contra Portugal (1381), i premorí al seu pare. El succeí el seu germà Ramon. 102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Dies, Ramon (País Valencià, s XIV – València, 1407) Noble. Fill de Pere Boïl i Castellar i germà de Berenguer i de Pere. Senyor de les baronies de Boïl i de Bétera i governador de València (1393-1407). En una plaça de la ciutat fou atacat i mort, a llançades, per quatre homes a cavall manats per Berenguer de Reixac. L'assassinat era una venjança de l'agressió soferta poc abans per Reixac i Joan de Pertusa per part de Felip, el germà de Ramon. El rei Martí l'Humà féu justícia amb gran energia, Reixac i Pertusa foren escapçats. Felip de Boïl perdé una mà, com a escarment per haver fet la primera provocació. Aquest personatge, que mereixeria de Jaume Roig l'apel·latiu de el bon Boïl, era molt amic d'Antoni Canals. Aquest li dedicà el llibre De 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Foces, Guerau (País Valencià, s XIII) Fill de Pere i pare de Pere Boïl i d'Aragó. 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Montagut, Ramon (País Valencià, s XV – Nàpols, Itàlia, 1458) Noble. Fill de Ramon Boïl i Dies. Senyor de les baronies de Bétera i de Boïl. Serví Alfons el Magnànim a Itàlia i fou nomenat virrei de Nàpols (1433). El 1435 fou fet presoner a la batalla de Ponça. Formà part d'algunes ambaixades; el 1434 d'una prop del papa. Ocupà alts càrrecs militars durant la llarga guerra de Nàpols (1436-42) i es distingí particularment en la presa de la capital i en la lluita contra Francesco Sforza a l'Abruç (1442), d'on fou nomenat virrei (1443), càrrec que exercí fins a la mort. El 1447 fou enviat al ducat de Milà, d'on hagué de retirar-se poc temps després. Fou enterrat en el doble sepulcre del seu pare al convent de Sant Domènec de València, sepulcre conservat al museu de València. 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Soler, Felip (País Valencià, s XV - ?, d 1459) Cavaller errant. Fill de Felip Boïl. Acompanyà Alfons el Magnànim en la seva expedició a Itàlia (1432) i, com ell, fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça (1435). Mantingué, a València, el 1439, una violenta correspondència cavalleresca i sostingué diversos desafiaments, el més famós dels quals és el que desembocà en un combat amb John Astley, davant la cort anglesa (1442), que influí potser sobre Joanot Martorell en la redacció d'un episodi del Tirant lo Blanc. De retorn a València, Boïl bescanvia amb aquest escriptor valencià violentes lletres de batalla. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïl i Valeriola, Joan Àngel (País Valencià, s XV) Fill de Ramon Boïl i de Vilanova. Canvià el seu cognom pel de Boïl d'Arenós per rebre l'herència de la seva cosina germana Aldonça d'Arenós. Avi de Joan Boïl d'Arenós i Martí. 107 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boïls i Coniller, Emili Maria (València, 8/des/1936 - ) Poeta. Els seus primers poemes aparegueren a Poetes universitaris valencians (1962), antologia de Manuel Sanchis Guarner. Posteriorment publicà els reculls poètics Llibre del temps (1972), Nissaga (1977) i Les quatre estacions i un testament (1983). També ha publicat el llibre de prosa Quaderns d'Emili Coniller (1973) i els llibres de teologia El missatger ferit (1993) i La mar de Dios: de intimidades, de añoranzas y de presencias (1994). 109 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Boinegro (Argeleta, Alt Millars) Antic castell enrunat, d'origen islàmic, situat en un tossal a la dreta del riu de Vilamalefa. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boira i Castells, Francesc (Roda de Ter, Osona, 1928 - ) Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis i a la de Belles Arts de Barcelona. Ha obtingut diversos premis.
Anar a: [ Boc ] [ Bof ] [ Bofill ] [ Boi ] [ Boil, G ] [ Boil i d ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Bocairent
Bofarull i Mascaró, Pròsper de
Bofill i Leví, Ricard
Bofill i Mates, Jaume "Guerau de Liost"
Bofill i Poch, Artur
Bohigas i Balaguer, Pere
Bohigas i Guardiola, Oriol
Boí, vall de