|
|
|
Anar a: [ Ang ] [ Angl ] [ Angles ] [ Anglesola, b ] [ Anglesola, E ] [ Anglesola, J ] Sapiguer que és el correcte i no fer-ho, és la pitjor covardia. (Confuci) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Àngel, torre de l' (Pontós, Alt Empordà) Antic castell aturonat (146 m alt). Al costat de la torre es troben les restes de l'ermita de l'Àngel. 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Àngel, vall d' (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Veure> la Vall d'Àngel. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Àngel de València (València, 1594 – 1673) Missioner. Primer missioner de la província caputxina valenciana. Dirigí l'expedició al Congo (1645), el rei cristià del qual, Garcia Alfons II, l'envià com a ambaixador prop del papa. Retornat a l'Àfrica com a prefecte apostòlic del Benin (1648), es trobà amb dificultats amb els governants nadius i fou repatriat contra la seva voluntat. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Àngela Margarida Serafina Veure> Serafí, Àngela Margarida. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Angelats (Campelles, Ripollès) Masia, situada en un coster, a la dreta del Freser. Fou adquirida el 922 per Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Guifré el Pilós. A la vora del riu fou construïda, a la segona meitat del s XIX, una residència d'estiu amb un gran parc. 6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Angelats, Joan (Sòller, Mallorca, s XVI) Militar. Capità de les forces que defensaren el poble de Sóller contra la invasió turca l'11/mai/1561. La seva figura ha esdevingut popular i representa, ensems amb les Valentes Dones de can Tamany, un paper notable en el simulacre anual de Moros i cristians que se celebra pel firó, és a dir, el dilluns següent al segon diumenge de maig. 8 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Angelets, revolta dels (Rosselló, 1667 - 1675) Aixecament de grups de pagesos, els quals oposaren resistència armada a les tropes franceses establertes en el país arran de la confiscació, per part de l'administració francesa, de l'impost (gabella) sobre la renda de sal. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Àngels, els (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat) Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, situat al cim de la serra dels Àngels, a l'est de la vila. El s XVI hi havia en aquest indret una ermita de Sant Antoni; el 1584 aquesta ermita fou convertida en santuari marià pels jurats de la vila i, posteriorment, fou refet l'edifici. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Àngels, els (Castellví de Rosanes, Baix Llobregat) Caseriu, situat a l'esquerra de l'Anoia, a mig camí entre el riu i el poble. 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Àngels, els (Xàbia, Marina Alta) Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, situat a la plana del cap de Sant Antoni, a l'indret de l'antic monestir de Sant Jeroni de Xàbia. 13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Àngels, els (Alacant, Alacantí) Raval (85 m alt), situat al llarg de la carretera de Sant Vicent del Raspeig, dominant la ciutat. En aquest indret hi havia el s XV un santuari dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, on el 1440 s'establí un convent de franciscans fins al 1514, que fou traslladat a Alacant; destruït aquest edifici al començament del s XIX, el 1851 fou construït al mateix lloc un nou santuari. El 1952 esdevingué parròquia. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Àngels, els (Montagut de Fluvià, Garrotxa) Veure> Angles, els. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Àngels, Victòria dels Veure> López i Garcia, Victòria dels Àngels. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Àngels de Viliella, els (Lles, Baixa Cerdanya) Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, situat a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, damunt el llogaret d'aquest nom, on hi ha les runes de l'antic castell de la Llosa. 134 CATALUNYA - BIOGRAFIA Angioletti, Angelo Pseudònim del cantant d'òpera Jaume Bachs. 18 EUROPA - BIOGRAFIA Angiolillo, Michele (Itàlia, 1872 – Madrid, 1897) Anarquista. Com a protesta per les tortures de què van ésser objecte els anarquistes espanyols empresonats a causa de l'atemptat de Canvis Nous (Barcelona, 1896), assassinà Antonio Cánovas del Castillo al balneari de Santa Àgueda (8/ago/1897). Morí executat. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglada, Bartomeu (Llívia, Baixa Cerdanya, 1594 – Barcelona, 1672) Religiós carmelità descalç. Deixà manuscrita una notable Teología moral, en tres volums. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglada, Jaume (Catalunya, s XVII – ?, s XVIII) Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona. Durant la guerra de Successió es mostrà partidari de la causa aliada. Assetjada Barcelona en 1713 pels exèrcits borbònics, dugué el seu zel fins al punt de servir, i amb gran encert, a les bateries de la plaça. La seva actuació com a artiller es prolongà fins a la batalla final de l'11/set/1714. Després de la capitulació de Barcelona s'exilià, encara que passà prèviament un llarg període de presó, superior a un any, a Tortosa. 22 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Anglada, Joan Àngel d' (Catalunya Nord, s XVII) Polític. Era primer cònsol de Prats de Molló (Vallespir) en 1670. Destacà aleshores a la insurrecció contra l'ocupació francesa del Rosselló i les comarques veïnes. Els francesos el condemnaren a mort l'any esmentat. Aconseguí de fugir. Li foren confiscats tots els béns. 23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Anglada, Josep (Ceret, Vallespir, 1775 – 1833) Metge. Estudià a Montpeller i a París. Fou catedràtic de terapèutica, de medicina legal i de química a la universitat de Montpeller, de la qual esdevingué degà. Escriví diversos tractats mèdics, especialment sobre les aigües termals del Rosselló i de les comarques veïnes, publicats entre 1827 i 1840. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglada, Josep (Catalunya, s XIX) Compositor i eclesiàstic. És autor de diverses obres de música sacra. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglada, Rafael Veure> Anglada i Rubí, Rafael. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglada i Camarasa, Hermenegild (Barcelona, 11/set/1871 - Pollença, Mallorca, 7/jul/1959) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts i a París, al costat de dos mestres del naturalisme: Laurens i Constant. La seva brillant policromia i el seu sentit decoratiu el situaren entre els representants del modernisme barceloní. Les seves llargues estades a Mallorca foren l'ocasió d'una sèrie de paisatges que són exaltació de la llum i del color, sovint fosforescent. És característica en la seva obra la temàtica popular espanyola. Entre les seves obres cal esmentar: València, Gitanes, Ballarines espanyoles, Flors de París, Papallones de nit, Pagesos de Gandia, etc. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglada i Domènech, Gerard (Barcelona, 1903 - ) Pintor. És nebot de Lluís Anglada i Pintó, amb el qual treballà a París. Destaca com a paisatgista. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglada i Ferran, Manuel (Maçanet de la Selva, Selva, 1918 - ) Escriptor. És autor de diversos escrits periodístics, narratius o de divulgació històrica. En 1962 ha publicat el seu llibre Vint-i-cinc anys a Llívia. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglada i Lloret, Josep Antoni (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 1847) Historiador i jurisconsult. Pertangué a l'Acadèmia de Bones Lletres, on, entre el 1837 i el 1846, llegí diversos treballs sobre qüestions jurídiques, històriques, etc: Bosquejo de la antigua legislación catalana, desde la instalación del Estado independiente hasta el decreto de Nueva Planta, Memoria sobre la civilización y primeras relaciones políticas y comerciales de la antigüedad, etc. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglada i Nieto, Josep Manuel (Barcelona, 1933 - ) Alpinista i escalador. Director tècnic de l'Expedició Espanyola als Andes (1961) i cap de les expedicions Barcelona al Perú (1963) i a l'Ahaggar i al Garet el Djenoun (1967). Un dels més importants dels escaladors sobre roca, ha realitzat gran nombre de primeres ascensions: a Montserrat, als Andes, a les Dolomites, als Alps, etc. El 1982 va participar en la primera expedició catalana a l'Everest. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglada i Reventós, Francesc (Barcelona, 1805 – 1884) Gramàtic i escriptor. Estudià en diferents centres de Barcelona i l'any 1840 substituí Antoni Bergnes de les Cases a la càtedra de francès de l'escola de comerç de la Junta de Comerç de Barcelona. Després fou catedràtic de l'institut provincial de segon ensenyament i fundà i dirigí altres centres docents. Inicià la primera escola parroquial segons el sistema d'ensenyament mutu, la qual serví de model a les que més tard fundà l'ajuntament. La major part de la seva producció són obres escrites en castellà i en francès sobre qüestions gramaticals d'aquesta darrera llengua. Amb el pseudònim Genís Domingo i Raventós escriví en català Barcelona antigua en lo segle actual (premiada als jocs florals del 1862) i alguna poesia que fou publicada a revistes de l'època. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglada i Rubí, Rafael (Santa Coloma de Farners, Selva, 1921 - Barcelona, 1993) Actor i comediògraf. S'inicià a la ràdio i s'incorporà després a l'escena, on de seguida hi destacà principalment com a intèrpret de personatges còmics, gairebé sempre en català. Escriví també algunes peces de teatre costumista, com Ocells de pis (1956) i L'amor venia en taxi (1959), i col·laborà a la televisió. Mesos abans de morir li va ser concedit el Premi Nacional d'Arts Escèniques 1992 que atorguen la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, la Creu de Sant Jordi i, a títol pòstum, la medalla d'or al mèrit en Belles Arts. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Anglades, les (Esponellà, Pla de l'Estany) Veïnat, prop de Vilert, a la dreta del Fluvià. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglasell i Serrano, Ramon (Barcelona, 1820 - Premià de Dalt, Maresme, 1863) Economista. Catedràtic d'Economia Política a la Universitat de Santiago el 1851, dos anys més tard vingué a Barcelona per substituir Laureà Figuerola en la càtedra de Dret Administratiu i Economia Política. Deixeble de E. Jaumeandreu, fou l'autor d'una obra que és la continuació del pensament del mestre: Compendio de las lecciones de economía política dadas en la Universidad de Barcelona (1858). 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Angle, Antoni (Barcelona, 1924 - ) Pintor. Treballà a Sabadell. Fou el primer promotor del grup anomenat Gallots, que, amb contacte amb el polonès Morvay, i a París amb Larionov i Natalia Goncarova, donà lloc, el 1960, a l'art-esdeveniment. Després de manifestacions de pintura efectuades al carrer, a París, a la porta del Louvre, els Gallots feren enormes composicions a la plaça d'Urquinaona i a la plaça de Catalunya, de Barcelona, emprant gallines sucades en pintura, que després deixaven llurs empremtes sobre la tela. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA
42 CATALUNYA - MUNICIPI
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglès (Catalunya, s XIX) Nissaga de titellaires iniciada per Jaume Anglès i Pallejà. 44 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Angles, els (Montagut i Oix, Garrotxa) (o Sangles) Veïnat, al sector del terme situat a la dreta del Fluvià. La seva església és el santuari de la Devesa. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglès, Joan (Tortosa, Baix Ebre, s XVI - Catalunya, s XVI) Arquitecte. Probable autor del convent de Sant Macià de Tortosa, després dit de Sant Lluís (fundat el 1544 per Cales V), bona mostra de la influència plateresca a Catalunya, on sobresurt el pati central, molt italianitzant. El 1593 era a Oriola, on dirigí la construcció del convent de Sant Domènec. Li és atribuïda també la portalada de l'església de Vistabella del Maestrat. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglès, Joan Carles (Catalunya, s XVIII – 1822) Pintor i teòric de l'art. Vocal de la Junta de Comerç barcelonina, càrrec que conservà sota la dominació napoleònica per la seva actitud fidel envers la monàrquia francesa. La seva obra pictòrica s'inspirà en els clàssics dels s XVI i XVII (Correggio i Tiziano, fonamentalment). Fou mestre de dibuix dels primers romàntics vuitcentistes catalans. Entre les seves obres conegudes cal citar dues Adoracions dels Pastors i Miracle de sant Josep Oriol. Com a teòric de l'art, publicà alguns textos doctrinals neoclàssics, com Discurso sobre la enseñanza del dibujo (1809). 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Anglès, Josep (València, v 1550 – Roma, Itàlia, 1588) Frare franciscà de l'observança. Bisbe de Bosa (Sardenya) des del 1586 fins a la seva mort. Professor de teologia a València, Lleida, Alcalà, Salamanca i Sardenya, seguí l'escola de Joan Duns Escot i publicà Flores theologicarum questionum in primum et secundum librum Sententiarum (Madrid 1586) i Opiniones in librum quartum Sententiarum (Roma 1579), que foren repetidament publicades. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Anglès, Rafael (Ràfels, Matarranya, 1730 – València, 1816) Compositor. Organista de la catedral de València des del feb/1762 fins a la seva mort, i no fins al 1772, com ha estat dit. Abans fou mestre de capella de la col·legiata d'Alcanyís (Aragó). També era catedràtic de cant pla al seminari valencià. Joaquim Nin publicà diverses obres seves dins la col·lecció Classiques Espagnols du Piano (París, 1925), però cap d'elles no té la categoria musical de les dues sonates (mi menor, i fa major), on palesa ésser un dels primers músics espanyols que han escrit sonates bitemàtiques ternàries. El seu estil té un sabor que recorda Haydn. A l'arxiu de la seu d'Oriola hi ha una nadala al Santíssim a 8 veus, violins i baix continu: Brillantes Luceros. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglès, Ramon (Catalunya, s XIII – s XIV) Comanador de l'orde del Temple. En 1308, arran de la violenta dissolució dels templers, es tancà amb Ramon de Galliners al castell de Cantavella, i hi resistí durament les forces reials. A la fi hagué de capitular. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Anglès, Vicent (País Valencià, s XIX) Escriptor. Fou un dels poetes més actius dels primers anys de la Renaixença a València. Les seves obres són de caràcter popular i satíric. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglès i Guzmàn, Jaume (Catalunya, 1913 - 1978) Titellaire. Fill de Jaume Anglès i Vilaplana, amb el qual treballà al Turó Park. A la dècada dels cinquanta simultanejava el castellet tradicional i un teatret modernitzat amb canvis de llums, decorats del polonès W. Januszewski i putxinel·lis de l'escultor J. Martrús. Exemple de renovació de l'art dels titelles, aquesta família treballà sempre amb el sistema català de manipulació. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglès i Pallejà, Jaume (Barcelona, 1857 - 1919) Titellaire. Iniciador de la nissaga. Començà a fer titelles el 1873 i formà companyia el 1902. Fou pare de Jaume Anglès i Vilaplana. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglès i Pàmies, Higini (Maspujols, Baix Camp, 1888 – Roma, Itàlia, 1969) Musicòleg i eclesiàstic. Deixeble de Felip Pedrell. Estudià a Alemanya amb Ludwig i l'any 1943 li fou encomanada l'organització i la direcció de l'Institut Espanyol de Musicologia. Posteriorment dirigí l'Institut Pontifici de Música Sacra i fou membre de l'Academia de San Fernando. Va treballar, sobretot, en la investigació de la polifonia medieval peninsular i les melodies dels trobadors. Entre les seves publicacions: La música a Catalunya fins al segle XIII (1935), Opera omnia, 7 volums, des del 1952, entre d'altres. A més, va dirigir la revista "Anuario Musical", de l'Institut Espanyol de Musicologia. També fou membre de les corporacions musicals internacionals més importants. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Anglès i Vitori, Miquel (Maó, Menorca, 1840 - Panamà ?, 1880) Dibuixant. Treballà d'il·lustrador a París i a Londres. Posteriorment anà a Panamà per treballar-hi a la secció de plànols de les obres del Canal. És autor de diversos atles de navegació d'Espanya i d'Amèrica. 60 CATALUNYA - MUNICIPI
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola (Catalunya, s XI - s XIV) Família de l'estament militar. Amb domini sobre les baronies d'Anglesola i de Bellpuig, el vescomtat de Vilamur i altres possessions a Aragó. Els primers Anglesola col·laboraren amb Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV en la conquesta de la vall del Segre. Diversos membres de la família intervingueren activament en el període de crisi successòria al comtat d'Urgell, en prestar suport a les pretensions de la casa de Cabrera, enfrontada amb Jaume I i Pere II, que volien annexionar el comtat a la corona. Després de la victòria de Pere II sobre els nobles coalitzats (Balaguer, 1280), els Anglesola es convertiren en fidels aliats de la corona. Tres són les línies que es formaren de l'esmentada família: la dels senyors de la baronia d'Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Arnau III d' (Catalunya, s XIV ?) Rebesnét de Ramon Arnau. Darrer titular de la línia de Vallbona. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Arnau Berenguer d' (Catalunya, s XI – s XII) Fill de Berenguer Gombau. El comte Ramon Berenguer III de Barcelona li cedí dos terços dels castells de Corbins i d'Alcoletge (Segrià) i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer (1105). 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Arnau Berenguer d' (Catalunya, s XII) Noble. Probablement fill de Berenguer. Pel gen/1150 fou un dels signants de la carta de població de la ciutat de Lleida, que havia estat conquerida tres mesos abans, per atorgament dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell. Arnau Berenguer havia contribuït segurament a la conquesta. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Arnau d' (Catalunya, s XII) Tercer senyor de la baronia d'Anglesola. Iniciador de la línia d'Anglesola. Nét de Berenguer Gombau. Pare de Bernat I. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Arnau d' (Catalunya, s XIII) Noble. Fou servidor del comte Àlvar d'Urgell. En 1256 actuà de testimoni al casament d'aquell amb Cecília de Foix. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Anglesola, baronia d' (Catalunya) Jurisdicció feudal. Fundada pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona quan, vers el 1058, conquerí i fortificà el castell de Tarregà, bastió avançat contra els sarraïns de Lleida. Aleshores era un erm que anava d'Anglesola a Sidamon, a l'oest fins a Torregrossa, població musulmana 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Beatriu d' (Catalunya, s XIV) Germana de Ramon d'Anglesola. Filla de Guillem IV d'Anglesola i de Beatriu de Pallars. Mare d'Hug II de Cardona. 132 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Berenguer I d' (Catalunya, s XII - s XIII) Fill gran i hereu de Pere I d'Anglesola (dit també Arnau Berenguer) Fou senyor, entre d'altres, dels castells, llocs i baronies d'Anglesola, de Paganell, de Castellnou de Seana, de Vilanova de Bellpuig i d'Ivars (Pla d'Urgell), de Montmagastre i de Térmens (Noguera) i de Corbins (Segrià). Probablement fou donat als templers de Gardeny (1196) i prengué els hàbits religiosos ensems amb la seva muller, Anglesa, el 1214. Fou l'avi de Ramon I d'Anglesola. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Berenguer II d' (Catalunya, s XIII - v 1277) Senyor de la baronia d'Anglesola. Gran magnat dels regnats de Jaume I i Pere II. Sembla que succeí el seu germà Bernat II vers el 1252. Fou pare de Sibil·la, promesa del comte Àlvar d'Urgell el 1256, del qual fou un decidit partidari. Es distingí en la conquesta de Mallorca i en la de València, i és un dels signants del repartiment d'aquest regne. Lluità també a Múrcia (1266). Fou soterrat a Poblet l'any 1291. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Berenguer IV d' (Catalunya, s XIV - v 1382) Darrer senyor de la baronia d'Anglesola, de la branca directa. Succeí el seu pare Ramon II d'Anglesola vers el 1370, i fou un gran magnat dels darrers anys del regnat de Pere III, al qual, el 1375, ell acompanyà a València. Més tard, fou un dels enemics de l'infant 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Berenguer d' (Catalunya, s XIV – Perpinyà, 1408) Bisbe de Girona (1348-1408). Elegit pels canonges; acceptà la butlla condemnatòria de Llull donada per Gregori XI; defensà constantment Benet XIII, que el féu cardenal de Sant Climent el 1397; l'acompanyà a Perpinyà, on morí. Sembla que pertanyia a la branca de Miralcamp i que era fill de Bernat III. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Berenguer Arnau I d' (Catalunya, s XIII – v 1283) Senyor de Butsènit i d'Utxafava. Fill de Guillem II. Tronc de la branca dels senyors d'aquests llocs, la qual s'extingí amb els seus fills Berenguer Arnau II i Ramon. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Berenguer Arnau II d' (Catalunya, s XIII – s XIV) Fill de Berenguer Arnau I. Germà de Ramon, últims titulars de la línia de Bellpuig. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Berenguer Arnau d' (Catalunya, s XII) Senyor de Verdú. Fundador de la línia de Bellpuig, germà d'Arnau, fundador de la línia d'Anglesola. Era possessor de terres i de drets a Anglesola, Barbens i altres llocs del pla d'Urgell; prengué part, probablement, en la reconquesta de Lleida, car signà, el 1150, la carta de població de la ciutat. El 1139 rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona el castell i la baronia de Bellpuig. Pare de Berenguera. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Berenguer Gombau d' (Catalunya, s XI) Primer senyor del castell i baronia d'Anglesola. Fundador, per concessió de Ramon Berenguer III, de la baronia d'Anglesola (1079). Fou pare d'Arnau Berenguer d'Anglesola. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Berenguera d' (Catalunya, s XII – 1225) Filla de Berenguer Arnau. Heretà la senyoria de Verdú en casar-se (1164) amb Guillem de Cervera i, ja vídua, entrà a la comunitat de Vallbona. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Berenguera d' (Catalunya, s XIII) Muller de Simó de Montcada. senyor d'Albalat i vuitè senescal del regne entre els pertanyents a aquest llinatge. En tingué només una filla, Constança de Montcada, que es casaria amb Berenguer de Vilaragut. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Bernat I d' (Catalunya, s XII – 1182) Fill d'Arnau. Acompanyà el comte d'Urgell a ajudar el comte Berenguer Ramon de Provença contra Ramon dels Baus (1144); formà part del seguici d'Alfons I i participà en les expedicions del comte-rei contra Tolosa (1175) i contra el regne de València. Pare de Pere I. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Bernat I d' (Catalunya, s XIII – 1334) Nét de Pere II. Fou un dels capitans que combateren contra la invasió francesa a la muntanya de Girona. Besavi d'Hug II d'Anglesola. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Bernat d' (Catalunya, s XIV - Barcelona ?, s XIV) Noble. En 1379 féu un viatge a Terra Santa. De tornada féu un breu sojorn a l'illa de Xipre. Hi conegué una dona vinguda de l'Índia, a la qual féu explicar moltes coses d'aquell país llunya, pràcticament desconegut dels europeus. Aquesta circumstància arribà a oïdes del príncep Joan, duc de Girona i futur Joan I. El príncep, sempre tan obert a tota curiositat cultural, escriví a un dels seus secretaris a Barcelona, ciutat on es trobava Bernat aquells dies, recomanant-li que s'entrevistés amb ell i en recollís tota la informació possible aplegada sobre l'Índia, informació que Joan volia tenir a la vista tot seguit. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Bernat d' (Catalunya ?, s XIV - Sardenya ?, Itàlia, s XV) Noble. D'identificació imprecisa. És citat entre les forces que passaren de Sicília a Sardenya, en 1408, amb Martí el Jove, com a primer cos de l'expedició combinada que obtindria, l'any següent, la gran victòria de Sanluri. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Bertran d' (Catalunya, s XIII) Noble. Intervingué molt a les lluites civils de l'Urgell, sobretot en 1259-60. Tot i que bona part del primer origen d'aquelles lluites fou el casament del comte Àlvar d'Urgell amb Cecília de Foix (1256), després d'haver abandonat a l'església de Menàrguens una Anglesola, Sibil·la, Bertran i els altres Anglesola feren costat al comte quan aquest fou atacat per Jaume I, que es posà al costat dels Montcada, agreujats per no haver-se consumat el compromís anterior d'Àlvar i de Constança de Montcada. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Cecília d' (Catalunya, s XIII - s XIV) Muller de Pere Ferrandis d'Híxar, senyor d'Híxar, d'una branca reial bastarda, ja que era nét de Jaume I. El seu marit contreia segones núpcies amb aquest matrimoni. Filla seva fou Marquesa Ferrandis d'Híxar. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Constança d' (Catalunya, s XIV) Muller de Guillem Ramon III de Montcada, senyor d'Aitona. Filla d'Hug II d'Anglesola i de Sibil·la d'Anglesola. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Eldiardis d' (Catalunya, s XIII – 1267) Abadessa de Vallbona de les Monges. Fou elegida en 1249. Rebé de Jaume I molts beneficis per al monestir. Renuncià a l'abadiat en 1259. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Galceran d' (Catalunya, s XIII) Noble. En 1283 fou un dels cent cavallers que havien de combatre a Burdeus al costat de Pere II. En 1290 fou un dels ostatges cedits al prior de Sant Gil per assegurar les persones de Jaume II de Mallorca i de Carles d'Anjou, per l'entrevista celebrada amb Alfons II el Franc entre la Jonquera i Panissars. En 1296 participà a la campanya de Jaume II de Catalunya-Aragó contra Castella, per terres d'Alacant. Convinguda llavors una treva, en fou un dels garantidors. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Galceran d' (Catalunya, s XIII – 1315) Senyor de Montaspre. Germà de Ramon I d'Anglesola. Sostingué diverses lluites contra els comtes d'Urgell (1287 i 1292) i acompanyà Jaume II en la campanya de Múrcia. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Galvany d' (Catalunya, s XIV – Epila, Aragó, v 1347) Noble. Pertanyia a la branca dels Anglesola que tenia possessions a Aragó. En 1343 era un dels caps destacats de l'expedició de Pere III el Cerimoniós a Mallorca per desposseir Jaume III. Comandava una galera del comboi d'invasió. El mateix any participà a la primera campanya del Rosselló, i l'any següent a la segona, que consumaria la despossessió del rei Jaume. En 1347, havent esclatat la pugna entre Pere III i la Unió aragonesa, formà amb aquesta. Morí lluitant a la batalla d'Epila, on els unionistes aragonesos foren batuts. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Galvany d' (Catalunya, s XIV) Noble. En 1354 acompanyà Pere III a l'expedició a Sardenya, durant la qual seria presa definitivament la plaça de l'Alguer. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Gombau d' (Catalunya, s XIV – v 1362) Nét de Ramon I d'Anglesola. Senyor de Castellolí, Savallà, Guialmons, les Piles, Rubió, Marmellar i Montlleó, segurament com a marit de Francesca de Timor, i un dels capitans de Pere III en la guerra contra Castella (1358). 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Guerau d' (Catalunya, s XIV) Noble. De filiació imprecisa. En 1392 participà a l'expedició per sotmetre Sicília a l'obediència de la reina Maria i del marit d'aquesta, Martí el Jove. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Gueraua d' (Catalunya, s XIII) Filla de Guillem II d'Anglesola. Muller de Simó de Palau, vescomte de Bas. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Guillem II d' (Catalunya, s XII – v 1235) Senyor de la baronia de Bellpuig. Nét de Berenguer Arnau. Fou conseller d'Alfons I i de Pere I i fundà el monestir de Sant Nicolau de l'Hospitalet (1224); fou pare de quatre fills: Guillem III, Gueraua, Ramon i Berenguer Arnau I. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Guillem III d' (Catalunya, s XIII) Baró de Bellpuig. Fill de Guillem II. Continuà la línia de Bellpuig. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Guillem III d' (Catalunya, s XIII – Lleó, Castella, 1296) Fill de Ramon d'Anglesola. Participà activament en la rebel·lió nobiliària del període 1274-80 i després serví Pere II, Alfons II i Jaume II. Lluità a València i obtingué heretats a Sogorb i a Morvedre i morí assetjant Lleó. Pare de Guillem IV i de Ramon. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Guillem IV d' (Catalunya, s XIII - v 1333) Senyor de la baronia de Bellpuig. Succeí el seu pare Guillem III el 1296. Servidor de Jaume II, comandà l'avantguarda catalana en la decisiva batalla de Lucocisterna (Sardenya, 1324). Fou conseller d'Alfons III. Es casà amb Beatriu, filla d'Arnau Roger II de Pallars, que probablement li portà en dot el vescomtat de Vilamur. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Guillem d' (Catalunya, s XII) Noble. Serví Alfons I el Cast. Figurà a vegades al seguici i consell del monarca. Col·laborà a la seva obra repobladora. Fou un dels signants de la carta de població de Vilagrassa, en 1185. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Guillem d' (Catalunya, s XIII) Noble. Fou testimoni del testament del comte Ermengol VIII d'Urgell. Formà al bàndol dels Cardona contra el dels Montcada, a les lluites civils desfermades durant la minoritat de Jaume I. Pel set/1226, fou membre de la comissió reial que preparà la pau definitiva entre les altres bandositats, signada a Alcalà (1227). En aquesta pau fou convinguda la concòrdia entre les faccions del comte Nunyo Sanç i la de l'infant Ferran, abat de Montaragó. Guillem i els seus fills eren també adscrits a la primera. En 1229 fou un dels signants de les esposalles entre Aurembiaix d'Urgell i Pere de Portugal, i assistí al seu casament, celebrat poc després a Valls. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Guillem d' (Catalunya, s XIII) Noble. Devia ser molt jove encara quan, amb el seu pare, es relacionà amb els bàndols de Cardona i del comte Nunyo Sanç. Pels convenis de 1226 ell fou un dels ostatges donats en garantia per la facció de Cardona. Per aquesta raó passà un temps sota la custòdia del noble Guillem de Cervera, gran conseller del rei Jaume I. Participà després a la conquesta del regne de València. Rebé en compensació algunes cases en Sogorb, en 1244, així com donacions al terme de Morvedre. En 1253 era membre del consell que, reunit a Barcelona, rebé el jurament de l'infant Alfons, primogènit de Jaume I, 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Guillem d' (Catalunya, s XIV) Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. Figurà a vegades al seu seguici durant el darrer terç del regnat d'aquest monarca. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Hug II d' (Catalunya, s XIV – 1399) Senyor de Miralcamp. Succeí el seu pare Bernat III vers el 1379. Fou majordom i conseller de Pere III des del 1381; gran privat de Joan I i Violant de Bar. Fou un dels processats pel nou rei Martí (1396), però, reivindicat ben tost, fou conseller de la reina Maria i un dels caps de la defensa del país contra la invasió de Mateu de Foix. Governador de Mallorca (1398), hi dictà una notable pragmàtica per a la reforma del consell. Darrer titular de la branca de Miralcamp, ja que morí sense descendència masculina, heretà la senyoria la seva filla Magdalena, muller de Felip Galceran de Castre i de Pinós i filla de la seva segona esposa Elieta de Rocabertí. De la seva primera muller, Sibil·la, pubilla de la branca principal dels Anglesola, tingué una altra filla, Constança, casada amb Guillem Ramon III de Montcada, que heretà els drets a la baronia d'Anglesola, detinguts per Pere de Benviure. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Hug d' (Catalunya, s XIII) Noble. Assistí a les Corts catalanes de 1251. Hi prestà homenatge a l'infant Pere, el futur Pere II el Gran, com a hereu proclamat de Catalunya. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Hug d' (Catalunya, s XIII) Noble. En 1269 devia ser bastant jove, ja que era anomenat Huguet. Aquell any fou un dels acompanyants de l'infant Pere, el futur Pere II, per a l'entrevista que aquest tingué amb Alfons X de Castella. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA
110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Magdalena d' (Catalunya, s XIV - s XV) Filla de Bernat I d'Anglesola i d'Elieta de Rocabertí. Muller de Felip Galceran de Castre i de Pinós, baró de Castre i de Peralta. 112 CATALUNYA - HISTÒRIA Anglesola, marquesat d' (Catalunya) Títol senyorial, atorgat el 1645 a Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa, tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, darrer baró d'Anglesola. El títol passà successivament als Rocafull, als Boixadors, als Dameto i, darrerament, als Cotoner. 113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Anglesola, Nicolau (País Valencià, s XV) Argenter notable, de la segona meitat del s XV. 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Pere I d' (Catalunya, s XII – 1210) Senyor de Miralcamp i de Mollerussa. Fundà la branca dels senyors de Miralcamp i de Mollerussa. Fill de Bernat I. Pare de Berenguer I. Apareix entre els nobles convocats a les corts de 1198. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Pere II d' (Catalunya, s XII – 1250) Fill de Pere I d'Anglesola. Participà en la conquesta de València al davant d'una host i obtingué en el repartiment del regne molts béns a Albaida, per a ell i per als seus homes; fou enterrat a Poblet. Avi de Bernat I d'Anglesola. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA
115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Pere d' (Catalunya, s XIV) Vescomte de Vilamur. Acompanyà Pere III a la primera campanya del Rosselló (1343). Travessà el coll de Panissars amb l'avantguarda de les forces reials. Formà part del consell del rei durant la segona i definitiva campanya rossellonesa de l'any següent, que consumaria la despossessió de Jaume III de Mallorca. 133 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Ramon I d' (Catalunya, s XIII - v 1293) Nét de Berenguer I d'Anglesola i germà de Galceran. Serví Pere II i Alfons II. Fou un dels ambaixadors a Brignoles. 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Ramon d' (Catalunya, s XII – 1176) Religiós. Era fill de Guillem, senyor de Bellpuig, i germà de Berenguer, un dels conqueridors de Lleida en 1149. Ramon es retirà a fer vida d'anacoreta. Volgué fundar un monestir benedictí. En 1157 obtingué de Ramon Berenguer IV uns terrenys deserts de la part de Cèrvoles. Dins el mateix any aconseguí del noble Ramon de Cervera un altre terreny, aquest a Vallbona. S'instal·laren als indrets cedits molts eremitans d'ambdós sexes, que vivien segons la regla de sant Benet. Hug, abat del monestir de Poblet, tractà amb èxit d'atreure's aquella fundació incipient. En 1163 obtingué de Guillem de Cervera tota la senyoria de Vallbona, que figurà com a cessió a l'abat pobletà. El domini superior d'aquest obligaria Ramon d'Anglesola, dit també sovint Ramon de Vallbona, a cedir els seus... Segueix... 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Ramon d' (Catalunya, s XIII – d 1296) Noble. Fill de Bertran. Participà, al costat d'Ermengol X d'Urgell, a la gran coalició nobiliària enfrontada contra les armes reials, que s'inicià el 1274 amb Jaume I i continuà fins al 1280, ja en temps de Pere II el Gran, de la qual fou un dels elements més actius. El 1274 figurà entre els que es confederaren a Solsona amb el vescomte de Cardona i també entre els qui, pactaren poc després una aliança amb Ferran Sanxis de Castro. El 1277 entrà a la gran coalició alçada enfront del rei, 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Ramon d' (Bellpuig d'Urgell?, Urgell, v 1220 – Barcelona, 1298) Bisbe de Vic (1264-98). Fill de Guillem II i germà de Guillem III, senyors de la baronia de Bellpuig, fou canonge a Lleida, Urgell i Vic. Estudià dret a Bolonya, on Innocenci IV el nomenà capellà pontifici. La seva tasca episcopal sobresortí per les reformes i reconstruccions que dugué a terme, així com per la recopilació de les rúbriques en ús a Vic. S'enfrentà amb el rei i altres senyors en defensa dels seus drets episcopals. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Ramon d' (Catalunya, s XIII) Noble. En 1274, essent molt jove, s'adherí amb els seus parents als pactes d'Àger, que confirmaven les bandositats alçades contra l'autoritat reial. No sembla haver tingut cap paper gaire important en aquest conflicte, en el qual devia limitar-se a acompanyar els seus familiars de més edat i relleu. Probablement és ell el Ramon d'Anglesola que fou designat, en 1283, entre els cavallers que havien de combatre al desafiament reial de Bordeus. 122 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Ramon d' (Catalunya, s XIII – s XIV) Fill de Berenguer Arnau I. Germà de Berenguer Arnau II, ambdós foren els últims de la branca de Bellpuig. Acompanyà Jaume II en el viatge a Roma el 1298. Pare de Guillem III. 123 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Ramon d' (Catalunya, s XIII – s XIV) Canonge i bisbe de Vic (6/ago a 19/set/1306). Fill de Guillem III i germà de Guillem IV. Nebot d'un altre bisbe de Vic del mateix nom. 124 CATALUNYA - BIOGRAFIA
125 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Ramon d' (Catalunya, s XIV – 1386) Fill i successor de Guillem IV. Darrer planço de la branca de Butsènit i Utxafava. Heretà de la seva mare, Beatriu de Pallars, el vescomtat de Vilamur, que, el 1381, traspassà al seu nebot Hug Folc II de Cardona. Morí sense fills i les seves baronies passaren a l'esmentat nebot, fill de la seva germana Beatriu. 126 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Ramon Arnau d' (Catalunya, s XII) Fundador de la línia de Vallbona. Germà d'Arnau i de Berenguer Arnau, rebesavi d'Arnau III. 127 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Saurina d' (Catalunya, s XIV - Vallbona de les Monges?, Urgell, 1392) Abadessa de Vallbona de les Monges (1379-92). 128 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Sibil·la d' (Catalunya, s XIII) Dama. Fou proposada per Jaume de Cervera i altres magnats urgellencs, adversaris dels Montcada, com a muller del comte Àlvar d'Urgell. Aquest es trobava ja aleshores unit en matrimoni, per bé que no consumat, amb Constança de Montcada. Ja a punt de casar-se a l'església 129 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Sibil·la d' (Catalunya, s XIV - Vallbona de les Monges ?, Urgell, 1379) Religiosa. En 1377 fou elegida abadessa de la comunitat cistercenca de Vallbona, on succeïa a l'abadiat la seva germana Berenguera. Sibil·la morí dos anys després, i seria succeïda al seu torn per una altra Anglesola, Saurina. 130 CATALUNYA - BIOGRAFIA Anglesola, Sibil·la d' (Catalunya, s XIV – 1393) Germana de Berenguer IV. Última de la línia d'Anglesola. Casada vers el 1360 amb Hug II d'Anglesola, senyor de Miralcamp. La seva herència passà a la seva filla Constança. 131 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Anglesola, Tomàs d' (País Valencià, s XVII – Barcelona, 13/jul/1714) Militar. Lluità a la guerra de Successió contra els borbònics. En 1713 es trobava a Barcelona i fou nomenat tinent coronel del regiment regular d'infanteria de la Mare de Déu dels Desemparats, que agrupava els valencians que es trobaven a la ciutat. Morí durant el gran atac contra la primera paral·lela d'aproximació a la plaça, oberta com a primer pas de les activíssimes operacions d'expugnació empreses pel duc de Berwick.
Anar a: [ Ang ] [ Angl ] [ Angles ] [ Anglesola, b ] [ Anglesola, E ] [ Anglesola, J ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Anglada i d'Abadal, Maria Àngels (
Anglada i Sarriera, Dolors
