|
El bosc seria molt trist si només cantessin els ocells que millor ho fan. (Rabindranath Tagore) El BE NEGRE(Barcelona, 23 juny 1931 – agost 1936) Setmanari satíric Inspirat en el setmanari francès "Le Canard Enchaîné". Editat per Màrius Gifreda, fou dirigit per Josep Maria Planas i, artísticament, durant un temps, per Valentí Castanys. El seu to indiscret, mordaç, sarcàstic i fins provocador correspon a una època d'àmplies llibertats polítiques. Bé que gairebé totes les col·laboracions eren sense signar, en foren redactors principals, entre d'altres, Rossend Llates, Joan Cortès, Carles Sindreu, Àngel Ferran, Just Cabot, Eugeni Xammar i Josep Maria de Sagarra, que hi publicava sobretot uns versos satírics molt personals. Les caricatures eren arma de crítica i complement valuós de les sàtires i paròdies en prosa o en vers. Els il·lustradors més assidus foren Castanys, Passarell, Soka i Tísner. I entre les víctimes més freqüents cal comptar els radicals, com Alejandro Lerroux i Emiliano Iglesias, els germans Xirau i Palau, els polítics i escriptors de "L'Opinió", nucli important de l'Esquerra Republicana, personatges eclesiàstics, figures de l'espanyolisme, els Escamots d'Estat Català i, en certes èpoques, sobretot, la FAI, de la qual condemnaven el terrorisme. El setmanari fou un revulsiu, no sempre just, contra certes tares o improvisacions de la societat catalana. El 1932 publicà un almanac. En esclatar la guerra civil deixà de publicar-se; elements de la FAI n'assassinaren el director, Josep Maria Planas. El 1979 aparegué una revista setmanal que, amb el nom de "Amb potes rosses", en pretenia la continuïtat, però desaparegué al cap de tres mesos per motius econòmics. |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|