|
|
|
Anar a: [ Gub ] [ Guell, J ] [ Güell i M ] [ Gueri ] [ Gui ] [ Guil ] Per a creure en miracles, n'hi ha prou amb la fantasia; per a no creure-hi, cal la intel·ligència. (Francesc Pujols i Morgades) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gubern i Campreciós, Alfons (Sabadell, Vallès Occidental, 1916 - Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1980) Pintor. Fou deixeble d'Olivet i Legares. Ha destacat com a paisatgista. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gubern i Domènech, Ramon (Badalona, Barcelonès, 1926 - ) Professor i historiador. Deixeble de Vicens i Vives, col·laborà amb ell a "Índice Histórico Español" (1954-56). Ha estat lector de català i de castellà a Liverpool, professor de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona (1956-62) i, des del 1962, catedràtic d'institut. Ha publicat Notes sobre la redacció de la crònica de Pere el Cerimoniós (1949-50) i Els primers jocs florals a Catalunya: Lleida, 31 de maig de 1338 (1957). 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gubern i Garriga-Nogués, Romà (Barcelona, 1934 - ) Escriptor, historiador i crític cinematogràfic. Catedràtic a la Universitat de Barcelona, s'ha especialitzat en l'estudi dels mitjans de comunicació audiovisuals i la moderna cultura de masses. És autor d'una ja clàssica Historia del cine (1969, revisada el 1988) i dels opuscles Godard polémico (1969), McCarthy contra Hollywood: la caza de brujas (1970) i Homenaje a King Kong (1974). Entre d'altres obres, ha publicat: Mensajes icónicos en la cultura de masas (1974), El cine español en el exilio: 1936-1939 (1976), Un cine para el cadalso. 40 años de censura cinematográfica en España (1976, amb D. Font), Raza. Un ensueño del general Franco (1977), Comunicación y cultura de masas (1977), Las raíces del miedo. Antropología del cine de terror (1979, amb J. Prat), Carlos Saura (1979), La censura. Función política y ordenamiento jurídico bajo el franquismo. 1936-1975 (1981), 100 años de cine (1982) i Benito Perojo: pionerismo y supervivencia (1994). 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gubert i Rafanell, Cecília (Barcelona, 22/nov/1906 - 4/feb/1985) Cantant. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Debutà el 1930 al Teatre Nou amb Marina'. Destaquen entre les seves interpretacions les de les òperes Rigoletto i El barber de Sevilla. També ha cantat operetes. Té gravats diversos discs. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
111 ESTAT ESPANYOL - GEOGRAFIA Gúdar (Terol, Aragó) Serra del sector sud-est del sistema Ibèric. Forma part de les regions muntanyoses del Maestrat, el màxim cim del qual és el Peñarroya (2.024 m). Nus hidrogràfic, origen dels rius Guadalop, Millars i Alfambra. Petits nuclis de població a les valls. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gudiol i Corominas, Montserrat (Barcelona, 1933 - ) Pintora. Filla de Josep Gudiol i Ricart. Els personatges de la seva obra es mouen dins un món de misteri que l'aproximen al corrent surrealista. El seu dibuix, dinàmic i àgil, té un gran poder evocador. Ha exposat en nombroses ciutats espanyoles i estrangeres, ha fet il·lustracions per a llibres i és primer premi internacional de dibuix de la Fundació Ynglada Guillot. El 1980 féu un Sant Benet monumental per al monestir de Montserrat. Fou la primera dona a ingressar (1981) a la Acadèmica de Belles Arts de Sant Jordi. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gudiol i Cunill, Josep (Vic, Osona, 1872 – 1931) Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l'art. Format al seminari de Vic i relacionat amb el Cercle Literari de la ciutat, promogué, amb el bisbe Morgades, la creació del Museu Episcopal, que, com a conservador (1898), potencià considerablement. Descriví, en les Memòries, els objectes adquirits i aconseguí un gran mestratge en els camps de l'arqueologia, l'art i la història, camps en que deixà una copiosa producció d'alt valor: Nocions d'Arqueologia sagrada catalana (1902), L'Arqueologia litúrgica de la província eclesiàstica tarraconense (inèdit), Els trescentistes, Els primitius (1927; sobre la pintura romànica), el Catàleg dels manuscrits del Museu Episcopal de Vic (1934), etc. Membre corresponent de l'Academia de la Historia y de Bellas Artes de Madrid i de l'Institut d'Estudis Catalans, i doctor honoris causa per la Universitat de Bonn. Presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1929. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gudiol i Ricart, Ramon (Vic, Osona, 1915 - ) Restaurador. Germà de Josep, amb el qual restaurà nombroses pintures per encàrrec de museus i col·leccions de diversos països, sobretot per al Museu d'Art de Catalunya. Fou un gran especialista del transplantament de pintures murals. 11 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Güel (Graus, Aragó) Poble (737 m alt) i antic municipi de la Ribagorça, al límit del domini lingüístic del català. És situat a la dreta de l'Isàvena, el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l'Éssera i de l'Isàvena (serra de Güel, 1.401 m alt). De l'església parroquial del poble (Santa Valdesca) procedeix un frontal gòtic de Sant Nicolau (s XIII- XIV), actualment al Museu d'Art de Catalunya. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Güelda, Eleuteri (València, 1679 – Tonquín, Xina, 1733) Frare dominicà. Fou home de gran activitat missionera. Exercí el càrrec de vicari general a les illes Filipines. Deixà un epistolari d'interès. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Güeldo, Tomàs (País Valencià, s XVII) Pintor. Era deixeble d'Esteve March. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Güell (Aiguaviva, Gironès) Veïnat, al sud del poble, a la dreta de la riera de Güell, afluent per l'esquerra de l'Onyar, al qual desemboca dins la ciutat de Girona. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell (Torredembarra, Tarragonès, s XVI - Barcelona, s XX) Família industrial i patricia d'origen pagès, iniciada per Gabriel Güell. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell, Bernat (Girona, 1378 ? - d 1430) Jurista. Llicenciat en dret canònic, exercí l'advocacia a la ciutat de Girona, d'un fou un quant temps jutge ordinari. Col·laborà amb Tomàs de Mieres i d'altres juristes en l'aplec dels usos i costums de Girona i la seva diòcesi fet l'any 1430. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Güell, colònia (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat) Antigua colònia tèxtil, dins del municipi. Hi ha l'església, inacabada, que Gaudí començà a bastir a principis del s XX. Pot considerar-se com un dels exponents més remarcables de les idees constructives i estructurals gaudinianes. i és un conjunt de considerable importància dins l'evolució de l'arquitectura contemporània. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Güell, el (Sant Ferriol, Garrotxa) Antic veïnat de la parròquia de Besalú. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell, Josep (Catalunya, s XVIII) Abat de Poblet (1776-80). Succeí a Josep Fibla. Era XCII de la sèrie general pobletana i XXXVIII de la quadriennal. Fou succeït per Josep Salvador en 1784, després de quatre anys de seu vacant. 22 CATALUNYA - ART
23 CATALUNYA - ART
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i Cortina, Lluís Maria (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1909 - Barcelona, 22/set/2001) Pintor paisatgista. Deixeble de J. Mir. El 1932 féu la seva primera exposició individual a la Sala Parés. El color gris i els celatges donen a la seva pintura una nota molt personal. Ha fet nombroses decoracions murals al fresc (parròquia de Santa Maria del Mar, a Salou). Fou director de l'Escola Massana del 1956 al 1976. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i de Churruca, Joan Claudi (Barcelona, 13/abr/1905 - Tours, França, 24/abr/1958) Financer i polític. Fill de Joan Antoni de Güell i López i comte de San Pedro de Ruiseñada (1928). Durant la guerra civil lluità amb els nacionalistes i fou ferit al Segre (1938). El 1939 exercí com a vicepresident de la diputació de Barcelona. Cap de la casa de la reina Victòria Eugènia. Presidí la Companyia Transatlàntica, i el 1946 creà el Banc Atlàntic, després de l'adquisició de la Banca Nonell. Fou president de diverses importants empreses de 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i de Sentmenat, Carles (Barcelona, 1930 - 22/des/2012) Polític i empresari. Conseller-delegat de la Companyia Asland, presidí el Cercle d'Economia i promogué el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica. Fundador del partit Centre Català (1976), el 1977 fou elegit diputat per Barcelona dins la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana; després impulsà la creació de la Unió de Centre de Catalunya, de la qual fou president (1978-80). Candidat a l'alcaldia de Barcelona i regidor (1979), s'integrà en els rengles de Centristes de Catalunya-UCD, fins que el partit desaparegué. Entre 1975 i 1980 fou president de la Junta d'Obres del Port de Barcelona. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i Guillaumet, Josep (Tàrrega, Urgell, 3/feb/1872 – 16/nov/1930) Músic. Fundà i dirigí l'Orfeó Nova Tàrrega (1915), que assolí una gran reputació. Recollí en un treball el toc de les campanes de Tàrrega. Escriví, entre altres, les obres corals: El mercat de Tàrrega, Hortolana lleidatana, A un infant. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i Jover, Eusebi (Barcelona, 19/gen/1904 - 28/gen/1990) Tercer vescomte de Güell i marquès de Gelida. Fill d'Eusebi Güell i López. Fou president del Cercle Artístic de Barcelona i d'Amics de Gaudí i Amics dels Museus i acadèmic de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Pare de Carles Güell i de Sentmenat. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i López, Claudi (Comillas, Castella, 14/set/1879 – Barcelona, 21/jun/1918) Fill d'Eusebi Güell i Bacigalupi. El 1911 li fou concedit el vescomtat de Güell. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i López, Eusebi (Barcelona, 31/des/1877 – 3/jul/1955) Escriptor i artista. Segon comte de Güell. Fill d'Eusebi Güell i Bacigalupi. President de Conferèntia Club i del Cercle Artístic de Barcelona. Practicà el dibuix, viatjà per tot el món. És més conegut com a autor d'articles i assaigs, molts dels quals de caràcter científic, que com a artista. Entre les seves obres cal citar New Basis for the Foundation of Geometry (1900), Considérations sur le concepte de la mode dans l'art (1903), Espacio, relación y posición; ensayo sobre los fundamentos de la geometría (1924), D'Alphonse XII à Tut-Ank-Ammon (1931), el poema dramàtic Cassius i Helena (1903) i una biografia del pintor Francesc Miralles. 35 EUROPA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i López, Isabel (Barcelona, 1872 – 1956) Compositora. Marquesa de Castelldosrius. Filla d'Eusebi Güell i Bacigalupi. Estudià piano i orgue, a Barcelona i a París. Musicà poemes de Jacint Verdaguer i escriví un Te Deum (1898) i un Stabat Mater (1917). 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Güell i López, Joan Antoni (Comillas, Castella, 24/jun/1874 - Cala d'Or, Mallorca, 17/mar/1958) Polític. Segon comte de Güell, tercer marquès de Comillas i comte de San Pedro de Ruiseñada. Llicenciat en dret, lluità en la guerra del Marroc (1912) i intervingué en les negociacions per a l'entrada dels espanyols a Tetuan. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1928), alcalde de Barcelona (1930-31) i president de la Companyia Transatlàntica. La Lliga Regionalista el presentà com a candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya el 1932. Durant la guerra civil es negà a passar a la zona nacionalista i restà a l'exili fins que accedí a retirar-se a Mallorca, on morí. Creà, en cèdula testamentària, la Fundació Güell per a la protecció d'artistes. Entre les seves obres destaquen Ensayo sociológico sobre el código de la edad media (1901), Notes pedagògiques i projecte d'una escola moral de comerç (1903), Escultura policroma religiosa española (Una colección) (1925), Elogi de la cultura catalana (1935) i Journal d'un expatrié catalan, 1935-1945 (1946). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i López, Maria Cristina (Barcelona, 1876 – 1957) Filla d'Eusebi Güell i Bacigalupi. Fou la muller de Josep Bertran i Musitu 39 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Güell i López, Maria Lluïsa (Santander, Cantàbria, 1873 - Pau, França, 1933) Pintora i pianista. Filla d'Eusebi Güell i Bacigalupi. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Güell i Renté, Josep (l'Havana, Cuba, 1818 – Madrid, 1884) Polític i folklorista. Fill d'un emigrant català. Passà a Barcelona el 1835, es doctorà en lleis (1838) i deu anys més tard es casà amb la infanta Josefa, germana del rei Francesc d'Assís. Partidari d'Espartero i d'O'Donnell, fou desterrat a França, juntament amb Castelar i Prim. Després de la revolució del 1868 intervingué en la vida política del país i, ja en plena restauració manàrquica, fou elegit senador per la Universitat de l'Havana (1878). Autor, entre altres obres, de Leyendas americanas (1856) i Leyendas de Montserrat (1866). 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i Saumell, Josefina (Barcelona, 9/abr/1925 - ) Actriu. Ha actuat en teatre català, sovint amb companyia pròpia. Representà amb Joan Capri El senyor Perramon (1960); posteriorment s'ha dedicat al vodevil (Clementina no rellisquis, 1965; etc). Ha actuat també en cinema. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guèmol (Banyoles, Pla de l’Estany) Poble, al sud de la ciutat. L'església de Sant Pere, coneguda pel Remei (per la imatge mariana que hom hi venera), és obra del 1803 i fou bastida damunt la primitiva parròquia romànica; des del 1608 depèn de Miànigues. El lloc, esmentat ja el 957, depenia de Sant Esteve de Banyoles. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerau (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1154) III Abat perpetu del monestir de Poblet (1153-54). Fou elegit a la mort del seu antecessor Vidal. El seu abadiat, com els dels precedents, només durà un any. El 7/set/1153 organitzà el trasllat de la comunitat a les primeres edificacions definitives, després d'un període inicial d'obres bastant prolongat. Fou succeït per Grimoald. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerau (Catalunya, s XII) III Abat de Santa Maria de Valldaura, nucli inicial del de Santes Creus. El seu abadiat durà de 1156 a 1158. La comunitat, establerta a la primitiva fundació de Valldaura el 1150, hi continuà encara, cercant un emplaçament definitiu i abandonada ja la idea d'instal·lar-se a Ancosa, on només fou situada una granja menada pels monjos. Guerau fou tanmateix el qui trobà l'indret on s'establiria la comunitat en un futur pròxim; el pla anomenat de Santes Creus i també de la Contrarietat, a causa dels litigis que existien sobre ell. Aquesta causa facilità que els monjos gestionessin a benefici propi l'atorgament de drets per part dels diversos litigants, en escriptura signada el 26/gen/1158. Al pla de Santes Creus hi havia una capella dedicada a Sant Pere, amb ermitants que s'integraren a la comunitat de Valldaura ja abans 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerau (Catalunya, s XIII – Girona, 1276) Arquitecte i dominicà. Sembla haver construït la major part del notable claustre del convent gironí de Predicadors. L'obra, d'un gòtic primerenc, és conserva bastant bé malgrat la utilització militar de l'edifici fins a dates recents. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guerau, Antoni (País Valencià ?, s XV) Pintor reial. Documentat del 1425 al 1432. És autor de la pintura i ornamentació de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat de València. 50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guerau, Antoni (Palma de Mallorca, s XVII - 1657) Geògraf i eclesiàstic. Publicà un curiós mapa de la ciutat de Palma (1644), el llibre Modus variandi orationes et parandi copiam, etc. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guerau, Antoni Bonaventura (Alcoi, Alcoià, s XVII – València, 1666) Eclesiàstic. Fou catedràtic de la Universitat de València. Excel·lí com a predicador en llengua catalana, fet poc corrent a l'època. Pels anys 1656-71 hi hagué edicions diverses dels seus sermons. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerau, Francesc (Girona, 1640 – Barcelona, 1701) Escriptor i jesuïta (1655). Fou rector dels col·legis jesuítics de Barcelona, Urgell, Mallorca i Saragossa. Censor del Sant Ofici i predicador. Escriví una sèrie d'obres, molt divulgades. És especialment remarcable La fe triunfante en cuatro actos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisición (1691), descripció minuciosa de quatre actes de fe contra judaïtzants. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerau, Joan (Catalunya ?, s XV) Escriptor. La seva personalitat és desconeguda. N'ha restat un poema religiós titulat Obra de Nostra Dona, recollit al Cançoner de Saragossa. Sembla influït per Ausiàs Marc. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerau, Ramon (Barcelona, 1410 - Barcelona ?, 1457) Dirigent polític. Fill del mercader i poeta Francesc Guerau. Fou també mercader, ciutadà de Barcelona i un dels capitostos radicals de la Busca. Com a síndic dels tres estaments presentà al Consell de Cent un manifest de requeriment (1453), que és un dels documents més interessants per conèixer la ideologia del moviment antioligàrquic barceloní del s XV. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerau de Liost Pseudònim del periodista Jaume Bofill i Mates. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guerau de Montmajor, Gaspar (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1557 - Alcalá de Henares, Madrid, 1600) Poeta. Mestre en arts (1578), catedràtic d'oratòria a la Universitat de València (1579-81), en fou expulsat per la seva conducta insolent. El 1585, amb motiu de l'anada a València de Felip II, escriví una mordaç Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans de sa majestat, en metre de Jaume Roig. El 1586 fou tanmateix readmés a la universitat, però, exclòs de nou el 1590, es traslladà a Alcalá, on ensenyà retòrica. Deixà manuscrites diverses Oracions llatines, que recità a la universitat valenciana, i sembla que traduí al llatí Lo llibre de consells de Jaume Roig. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerau I d'Urgell (Catalunya, s XII – s XIII) Primer comte d'Urgell i vescomte de Cabrera i d'Àger. Fill del vescomte Ponç III de Cabrera i de Marquesa d'Urgell. Es casà amb Eilo, filla de Pero Fernández de Castro. 59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guerau i Ramiro, Jeroni (Palma de Mallorca, 1531 – 1607) Eclesiàstic. Ordenat de sacerdot el 1558, fou secretari del cardenal Pou a Roma. El 1568 Pius V el nomenà canonge de la seu de Mallorca, on féu construir el retaule de la capella de Sant Jeroni (1593-1600). Fundà la casa de caritat de la Consolació, per a noies, aprovada pel bisbe Vic i Manrique el 1602, que subsistí fins al s XIX. 60 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Guergué, Juan Antonio (Legarria, País Basc, 1791 – Estella, Navarra, 1839) Militar. Cap carlí, fou comandant general de Catalunya i Aragó el 1835, any en que dirigí (ago-nov) l'anomenada expedició de Guergué, per tal d'organitzar militarment les partides catalanes i provocar un aixecament general aprofitant la reacció davant la crema de convents (jul). Amb una divisió de 2.500 infants i 100 cavalls, entrà a Catalunya per la Ribagorça i marxà des de la conca de Tremp fins a Guissona. Davant les dificultats, intentà de tornar, però, en no poder travessar el Cinca, s'endinsà de nou a Catalunya per Sant Joan de l'Erm. Victoriós a Calaf i a Guissona i en una incursió per l'Empordà, fracassà davant Solsona, Olot i Tàrrega. Fou cap de l'estat major i general en cap de l'exèrcit carlí (1838). Moroto, el seu successor, el féu afusellar perquè havia desarticulat el sector del partit partidari de continuar la guerra. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guerosso, riu de (Lladorre, Pallars Sobirà) Curs d'aigua de la vall de Cardós. Capçalera del riu de Noarre; és emissari de l'estany Guerosso (2.425 m alt), que amb els estanys Blaus i l'estany Blanc forma un circ lacustre dominat pel pic de Certascan. 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Guerra, alt de (Castalla, Alcoià) Muntanya (913 m alt) de la foia de Castalla, que domina per ponent la ciutat. 64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Guerra, Antoni "el Vell" (Perpinyà, 1634 – 1705) Pintor. Establert a Perpinyà, fou rector de la confraria d'artistes de Perpinyà reestablerta el 1698. La seva pintura, principalment de temàtica religiosa, acusa la influència del barroc italià, entre les quals el Sant Mateu del Museu de Perpinyà, el conjunt de la capella de Nostra Dona del Mont Carmel a Illa (1696-97) i altres a les esglésies de la Real i Sant Mateu de Perpinyà i de Ribesaltes i al museu de Perpinyà. Treballà amb els seus fills Francesc i d'Antoni Guerra i González. 65 CATALUNYA - HISTÒRIA Guerra Civil Catalana (Catalunya) Veure> Guerra contra Joan II. 109 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA
112 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA Guerra del Francès Veure> Francès, guerra del. 66 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Guerra del Río, Rafael (Las Palmas de Gran Canaria, 1885 - Barcelona ?, 1955) Polític republicà. Residí a Barcelona des del 1904, on estudià dret i prestà suport a Lerroux. Encapçalà els Jóvenes bárbaros i formà part de la redacció de "La Rebeldía", immediatament abans de la Setmana Tràgica (1909). Després fou un dels advocats defensors dels acusats del Partit Radical. Fou diputat provincial (1910-15) i diputat a corts en els anys 1931-36. Ministre d'obres públiques entre 1931-34 i el 1935. 67 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Guerra Gran (Catalunya Nord, 1793 – 1795) Conflicte bèl·lic entre Espanya i la República francesa (o Guerra del Rosselló). Després d'una sèrie d'esforços d'Aranda per mantenir la pau, Godoy declarà la guerra a la República francesa (mar/1793) un cop fou guillotinat Lluís XVI (gen/1793). Si bé el conflicte es caracteritzà com una campanya antirevolucionària -facilitada pel tancament de fronteres i per la censura ideològica-, en realitat fou una forma de desviar contra els francesos el malestar popular i tingué com a objectiu la reconquesta de la Catalunya Nord. La guerra s'inicià en tres fronts tot al llarg dels Pirineus: l'occidental, comandat per Ventura Caro -substituït l'any 1794 pel comte de Colomera-; el central, pel príncep 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerra i Estapé, Jaume (Barcelona, 1865 – s XX) Metge. Publicà diversos estudis professionals. Fou un dels organitzadors dels Congressos de Metges de Llengua Catalana. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerra i Gifré, Amador (Garriguella, Alt Empordà, 1835 - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1885) Advocat. Publicà el tractat en dos volums Legislación y jurisprudencia (1880). Era professor auxiliar de la universitat de Barcelona. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerra i Gifré, Lliurat (Catalunya, 1831 – 1870) Mestre. Germà d'Amador. Fundà i dirigí durant cinc anys la revista "La Pedagogía", des de la qual propugnà bones reformes per a l'ensenyament. Publicà obres docents. 69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Guerra i González, Antoni "el Jove" (Perpinyà, 1666 – 1711) Pintor. Fill d'Antoni Guerra, el Vell. Felip V el cridà a Madrid l'any 1706, però, poc temps després, tornà a Perpinyà. S'especialitzà en el retrat i en la pintura de temàtica religiosa, de la qual deixà bones mostres a les esglésies de Perpinyà, Espirà de Conflent i Catllà. 70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Guerra i González, Francesc (Perpinyà, 1681 – 1729) Pintor. Fill d'Antoni Guerra i germà d'Antoni. Com els seus familiars s'especialitzà en temes religiosos. No assolí el nivell remarcable del seu germà. 73 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Guerrero (Ademús, Racó) Caseria, a l'esquerra del Túria, aigua amunt de la vila. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerrero, José (Granada, Andalusia, 1914 – Barcelona, 1991) Pintor. Als anys 1940 s'instal·là a Madrid, i després residí a París, Roma i Londres, fins que s'instal·là definitivament a Nova York el 1949. Ha estat sovint inclòs en el moviment action painting. Considerat un dels pintors espanyols més importants de la segona meitat del s XX. 76 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Guerrero Ayuso, Víctor (Badajoz, Extremadura, 1948 - ) Arqueòleg i prehistoriador. Professor de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears. Ha treballat principalment sobre la protohistòria de Mallorca i la colonització púnica en aquesta illa, on ha dirigit els treballs d'excavació a les factories ebusitanes de Na Guàrdia i Es Trenc i als derelictes de Cabrera III i V. Entre els seus treballs destaquen Navíos y navegantes en las rutas de Baleares durante la prehistoria (1994), La colonización púnica en Mallorca (1997) i El pensamiento científico en la investigación prehistórica balear (1997). 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guerrero i Ludeña, Josep Antoni (València, 1808 – 1891) Polític progressista. Membre de la milícia urbana (1832), prengué part en la primera guerra carlina. Membre de l'ajuntament esparterista de València (1840), fou desterrat a Maó (1843). Prengué part en el moviment del 1854 com a membre de la Junta Revolucionària de València i fou, des d'aleshores, un dels caps destacats del republicanisme valencià. El 1868 fou governador provincial i passà al federalisme. Fou diputat a les corts (1869-70), alcalde de València i cap 78 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerri i Esteve, Josep Maria (Tarragona, 1873 – Barcelona, 1927) Metge. Fou cirurgià expertíssim i creditor d'un gran prestigi. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guerxet, mola del (Conca de Barberà) Cim (1.111 m alt) de la comarca, separa les valls de Rojals i de Castellfollit, acinglerat, especialment pel vessant septentrional, que domina el bosc de Poblet. A l'est s'estén l'important bosc del Guerxet, del terme de Rojals. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerxo de la Ratera (Catalunya, s XIX) Guerriller carlí. Destacà al Principat durant la Tercera Guerra Carlina (1872). 82 CATALUNYA - HISTÒRIA Guia Reial, baronia de (Catalunya) Títol, concedit el 1750 al tinent coronel Lluís de Carbonell i de Ferràs (Morellàs, Vallespir, s XVIII - ? , 1795), primer marquès de la Quadra, senyor de la quadra de Sant Agustí de Lluçà i regidor degà de Barcelona. Li havia estat concedit privilegi de noble el 1748, en cap del seu pare, el 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guialbes (Vilademuls, Pla de l'Estany) Veure> Sant Esteve de Guialbes. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guialmons (les Piles de Gaià, Conca de Barberà) Poble (o Guimons), al sector septentrional del terme; l'església parroquial depèn de la de Santa Coloma de Queralt. Formava municipi a mitjan s XIX amb Figueroleta i Sant Gallard. 85 CATALUNYA - MUNICIPI
86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Guibeaud, Joan (Chastèl de Vilavièlha, França, 1841 – Perpinyà, 1905) Historiador. Resident a Perpinyà des del 1870. Fou administrador dels hospicis al tribunal de comerç de Perpinyà i arxiver des del 1890. Col·laborà amb Desplanque (vers el 1896) en l'estudi, inèdit, de les Constitutions communales de Perpignan de 1197 à la Révolution. És autor d'Origines historiques des noms de rues à Perpignan (1893), Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738 (1897), Enquête économique sur le Roussillon en 1775 (1902), Étude 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guibernau, Juli F. (Catalunya, 1865 – Barcelona, s XX) Escriptor. Col·laborà a "La Campana de Gràcia" i a "L'Esquella de la Torratxa". Publicà diversos llibres de caràcter festiu, com Del bressol al cementiri (reeditada el 1967), i comèdies còmiques com les titulades Ni la teva ni la meva, Gos i gat, El Marquès del Carquinyoli, L'amor és cego i d'altres. Escriví sempre amb el pseudònim de C. Gumà. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guifre (Catalunya, s XII - Girona ?, s XII) Prelat. Era bisbe de Girona. El 1198, precisament per a la seva seu, fou celebrada l'assemblea que proclamà la famosa constitució contra els valdesos i altres heretges. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guifré I de Barcelona (el Pelós o Pilós) (Catalunya, v 840 - Catalunya ?, 897) Comte de Cerdanya i Urgell (870-897), i de Barcelona i Girona-Besalú (878-897). Fill primogènit del comte Sunifred I (m. 848) i de la seva esposa Ermessenda. Miró I el Vell (m. 894 o 895), germà de Guifré, col·laborà amb ell en la tasca de govern i s'encarregà especialment de la regència del Conflent, pagus annex a la Cerdanya. Per la fidelitat de la casa de Cerdanya a la monarquia carolíngia, durant la revolta (877-878) del poderós marquès Bernat de Gòtia, Guifré va rebre els comtats de Barcelona i Girona-Besalú, i Miró, el Rosselló. Posteriorment, Guifré va deixar a un altre germà, Radulf (m. 913), el govern del pagus de Besalú, annex al comtat de Girona. Els honors de Guifré dibuixaven un gran cercle entorn d'una regió central, les comarques... Segueix... 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guifré Borrell II de Barcelona (Barcelona, v 874 - 911) Comte de Barcelona, Girona (Guifré III) i Osona (897-911). Fill primogènit i successor de Guifré I el Pilós i Guinedilda. És gairebé segur que el 899 es presentà al rei franc Carles el Ximple, a Tours-sur-Marne, i, després de jurar-li fidelitat i vassallatge, rebé un 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guifré de Besalú (Catalunya, s XI – Carcassona, França, 1054) Eclesiàstic. Fill del comte Bernat Tallaferro, primer comte de Besalú. Fou el primer bisbe del bisbat efímer de Besalú, creat pel seu pare i que desaparegué quan aquest morí, i abat de Sant Joan de les Abadesses, on es retirà a la mort del seu pare (1020) i hi estigué fins que li fou atorgat el bisbat de Carcassona, on morí. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guifré II de Besalú (Catalunya, s X – Besalú, Garrotxa, 957) Comte de Besalú (927-57). Fill i successor de Miró I de Besalú i II de Cerdanya dit el Jove, i d'Ava. Fou el fundador del monestir de Sant Pere de Camprodon. Prestà homenatge al rei de França Lluís IV, en donar-li aquest un precepte per al monestir abans esmentat, i sembla que fou el darrer comte català que prestà homenatge al rei francès. Fou assassinat per un clergue, Adalbert, el qual portà a terme una revolta contra ell i ocupà el seu castell. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guifré de Cerdanya (Catalunya, 1006 – 1079) Eclesiàstic. Era fill del comte Guifré II de Cerdanya, el qual pagà cent mil sous per fer-lo arquebisbe de Narbona (1019). Home intrigant, practicà diverses vegades la simonia, i així, el 1041, comprà el bisbat d'Urgell per al seu germà Guillem, a Sança d'Aragó, vídua del comte 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guifré II de Cerdanya (Catalunya, v 970 - Sant Martí del Canigó, Conflent, 1050) Comte de Cerdanya (988-1035) i de Berga. Fill d'Oliba Cabreta i d'Ermengarda. Es casà amb Guisla i, quan quedà vidu (1020), amb Elisabet. També fou comte del Berguedà, el qual rebé del seu germà Oliba (1003) quan es féu monjo. Fou el fundador del monestir de Sant Martí del Canigó. Obtingué del papa Sergi IV un privilegi per a aquest monestir en una visita feta a la cort pontifícia l'any 1011. El seu germà l'ajudà en certs moments de dificultats amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona. L'any 1035 es retirà com a monjo a Sant Martí del Canigó. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guifré I de Girona (Catalunya, s IX) Vescomte i comte de Girona (o Guifre). Consta com a vescomte en un judici sobre Terradelles, a Bàscara, el 841, i com a comte en un altre judici, a Fonteta, del 850. Sembla que fou designat comte després de la temptativa, fracassada, d'ocupació de Guillem II de Tolosa, fill de Bernat de Septimània, del 848. El seu govern no anà més enllà del 853. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guifré de Rià (França, s IX - Catalunya, s IX) Suposat pare de Guifré el Pelós (o d'Arrià o Guifre). Al·ludit per primer cop en el nucli inicial dels Gesta comitum Barcinonensium, completat en el període 1162-84, que 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guijarro, Francesc (Vilafranquesa, Aragó, 1736 – València, 1812) Frare dominicà. Fou professor de filosofia i teologia. És autor d'obres dogmàtiques publicades entre 1794 i 1803. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guilanyà (Navès, Solsonès) Masia i antiga parròquia (Santes Creus), situat al vessant meridional de la serra de Busa. Vora el camí de Tantellatge a Busa hi ha l'antic hostal de Guilanyà. El lloc és esmentat ja el s XI. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guilanyà i Roure, Pere (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1897 – París, França, 1964) Poeta. S'exilià a París per no fer el servei militar. Publicà Voluptat (1926), Elegies (1933), Evocacions (1943) i Odes (1945), dins un corrent d'un simbolisme popularitzant. Visqué uns anys a Buenos Aires i a París, i es destacà pel seu ajut als catalans refugiats de totes dues bandes de la guerra civil. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guilar, el (Argelaguer, Garrotxa) Veïnat (o l'Aguilar) i santuari (la Mare de Déu del Guilar), situat damunt el puig del Guilar, a la dreta del Fluvià, prop del límit amb el terme de Sant Ferriol. És esmentat ja el s XIII. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guilera i Albiñana, Josep Maria (Barcelona, 1899 – 1970) Escriptor, excursionista i esquiador. Especialitzat en temes excursionistes, escriví les obres Excursions pels Pirineus i pels Alps (1927), Carnet d'un esquiador (1930), El Pirineu a trossos (1958) i Una història d'Andorra (1960). 103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Guilla, Lluís (Perpinyà, s XVII – 1702) Escriptor i notari. Publicà un Manual de la doctrina cristiana (1695) i Ales per volar a Déu (1695). 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guilla, riu de (Alt Empordà) Curs d'aigua, afluent, per la dreta, del Llobregat d'Empordà, que neix al coll de Lli, a la serra de l'Albera, dins el terme de la Vajol. Després de passar per Agullana, desemboca al seu col·lector prop de l'Estrada. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillamet i Coma, Ramon (Olot, Garrotxa, 1856 – Barcelona, 1926) Prelat. Llicenciat en dret, fou vicari general i jutge metropolità de Tarragona, on excel·lí per la seva competència. Era catedràtic al seminari de Tarragona. El 1909 fou nomenat bisbe de Lleó, el 1913 de Còrdova i el 1920 de Barcelona. En aquesta diòcesi era successor d'Enric Reig i fou succeït, a la seva mort, per Josep Miralles. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillamí, Joan (Barcelona, 1725 – 1767) Constructor d'instruments de corda. Fill de Joan. Els seus violins, violoncels i contrabaixos, encara que de qualitat notable, no assoliren les excel·lències dels que construí el seu pare. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillamon i Mota, Julià (Barcelona, 17/nov/1962 - ) Crític literari i narrador. Estudià filologia catalana i ha exercit de periodista cultural i crític literari a diversos mitjans de comunicació. S'ha dedicat a estudiar la contracultura, tant com a comissari de diverses exposicions, com també amb el llibre La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona postolímpica (2000). Com a crític, ha publicat Joan Perucho i la literatura fantàstica (1989), ha estat director d'una col·lecció dels Llibres del Mall i ha dirigit la darrera etapa de la publicació "Lletra de Canvi". Com a narrador, ha col·laborat en el volum col·lectiu El triangle de les set punxes. Històries d'horror (1990) i ha publicat el recull de narracions La fàbrica del fred (1991). 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillarman i Castellà, Joan Baptista (Catalunya, s XVII) Investigador. Citat per Torres i Amat com a divulgador de procediments per a teixir teles fetes de paper.
Anar a: [ Gub ] [ Guell, J ] [ Güell i M ] [ Gueri ] [ Gui ] [ Guil ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Güell, Palau
Güell, parc
Güell i Bacigalupi, Eusebi
Güell i Ferrer, Joan
Güell i Mercader, Josep
Guerrero i Moreno, Ricard
Guiamets, els
