A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Xi ]    [ Xim ]    [ Xinq ]    [ Xirl ]    [ Xo ]    [ Xul ]

L'odi implacable no existeix, llevat de quan es tracta d'amor. (Sext Aureli Properci)

1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Xia  (Alta RibagorçaVeure> Gia.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xiberta i Roqueta, Bartomeu  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1897 - Terrassa, Vallès Occidental, 1967)  Teòleg i medievalista. Ingressà el 1907 a l'orde dels carmelites calçats. Estudià a Roma (1919-22), i la seva tesi doctoral, Clavis Ecclesiar, tractà d'aspectes eclesiològics. Del 1926 al 1927 fou professor a Roma, d'on l'expulsà el règim feixista. Hi tornà el 1947, fins al 1964. Membre de diverses institucions eclesials, entre elles de la Comissió Teològica preparatòria del concili Vaticà II, fou un dels perits conciliars. Les seves obres tracten d'autors medievals i de cristologia.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xic de les Barraquetes, el  Sobrenom del polític republicà Joan Martí i Torres.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXicó, Joan  (Catalunya, s. XIII)  Peó de la host de Jaume I que conquerí Eivissa als sarraïns. Estava a les ordres de Guillem de Montgrí. El 8/ago/1235, assaltada la plaça, fou el primer que hi entrà combatent.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xicola i Mata, Montserrat  (Barcelona, 1933 - )  Esmaltadora. Formada amb Domènec Fita i a l'Escola Massana de Barcelona amb Manuel Brunet i Eudald Serra. Ha participat en exposicions col·lectives de l'estat espanyol i d'altres països.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xicota, raval d'en  (Lliçà d'Amunt, Vallès Oriental)  Raval, a l'est del poble, a l'esquerra de la riera de Tenes.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xicoy i Bassegoda, Joaquim  (Barcelona, 15/set/1925 - 15/nov/2006)  Advocat i polític. Inicià l'activitat política el 1954 dins el Partit Demòcrata Cristià, i el 1975 ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya (UDC). President del comitè de govern (1980-82) d'UDC, fou elegit diputat al Congrés (1982-86) per CiU, i pel mai/1986 fou designat conseller de Justícia de la Generalitat. Diputat al Parlament de Catalunya (mai/1988), fou elegit president d'aquesta cambra. Fou reelegit el 1992 i restà en el càrrec fins al 1995.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xifra, Jaume  (Salt, Gironès, 1934 - )  Artista plàstic. Residí a Perpinyà i a Marsella, i es formà a l’acadèmia d’Ais de Provença. Residí a París (1962) i a Xile (1968-69), lliurat a una creativitat d’avantguarda a través de la utilització del spray. A Amèrica la seva plàstica esdevingué més compromesa, amb una revitalització de l’art menestral d’una manera creativa i original. De nou a Europa, se centrà en la redescoberta del cerimonial i, més endavant, en el treball amb els mitjans audiovisuals.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xifra i Masmitjà, Narcís  (Girona, 1848 – 1934)  Enginyer industrial. Estudià a Barcelona, on es titulà l’any 1871. Instal.là la primera central elèctrica dels Països Catalans a Barcelona (1873), per compte de la Societat Espanyola d’Electricitat. Féu importants instal.lacions elèctriques, com la de La Maquinista Terrestre i Marítima, a la Barceloneta (1875), la de la Rambla de Girona i la del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona. El 1877 féu els primers experiments telefònics entre Barcelona i Girona, i cooperà a l’establiment de la xarxaInici página telefònica barcelonina. Més tard fou catedràtic dels instituts de Conca i Girona i vicepresident del jurat de l’Exposició Universal de Barcelona el 1888.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xifré i Casas, Josep  (Arenys de Mar, Maresme, 1777 – Barcelona, 1856)  Home de negocis. Provenia d'una família d'armadors que tenia moltes relacions amb Amèrica. A 21 anys anà a Cuba, on començà a treballar en una tintoreria d'un oncle seu; la prengué al seu càrrec i l'amplià considerablement, amb el tràfic de pells i de canya sucrera es relacionà amb el món dels negocis de Nova York. Tornà a Catalunya cap al 1830 amb un bon capital; abans d'establir-s'hi, recorregué una bona part d'Europa. A Arenys de Mar féu moltíssimes obres de beneficència i, a Barcelona, invertí una gran quantitat de diners en immobles.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xifreu, Narcís  (Girona, 1780 – 1847)  Eclesiàstic. Fou canonge de la col·legiata de Sant Feliu. Era membre corresponent de l'Academia de Historia de Madrid. Subministrà moltes dades al pare Flórez, autor de l'España Sagrada. Escriví els versos llatins del primer mausoleu del general Álvarez de Castro. Publicà alguns dels seus sermons.

12 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Xílvar  (Mallorca Septentrional)  Antic nom islàmic de la població de Selva de Mallorca.

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xilvella  (HortaVeure> Xirivella.

14 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaXilxes  (Plana Baixa)  Municipi: 13,44 km2, 7 m alt, 2.853 hab (2014), (fam: Xinxes; cast: Chilches). Situat al sud de la comarca, des dels darrers contraforts de la serra d'Espadà fins al litoral, a les ribes del barranc de Sant Pere, al sector sud de la Plana. Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (cítrics i hortalisses) sobre els de secà (oliveres). Les explotacions agràries són d'extensió reduïda. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria alimentària, derivada de l'agricultura (preparació de la fruita), i de materials de la construcció. La vila s'assenta a la zona de contacte entre el secà i el regadiu, al voltant de l'església parroquial de l'Assumpció. Fou destruïda el 1938 i en part haInici página estat reconstruïda. Hi ha restes de poblament d'època romana. A la costa hi ha la caseria de les Cases de Xilxes. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament (en castellà) - Associació Cultural Ràfol

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ximena de Barcelona  (Catalunya, v 1095 - s XII)  Comtessa de Besalú i de Foix. Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva primera muller Maria Roderic, filla del Cid. Es casà el 1118 amb el futur Roger III de Foix.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ximena Díaz  (Castella, s XI – d 1113)  Senyora sobirana de València (1099-1102). Filla de Diego Rodríguez, comte a Oviedo i senyor de Nava i Noroña, i de Ximena de Lleó, filla del rei Alfons V. El seu cosí gran, el rei Alfons VI de Castella-Lleó, la casà el 1074 amb el Cid. Quan el 1081 el rei desterrà el seu marit, passà a residir al monestir de San Pedro de Cardeña (Castella la Vella) amb els tres fills (Diego, Cristina i María). El 1087, quan el rei acusà el Cid, fou de nou empresonada, però el 1094 es reuní amb ell a Dénia, després d'una altra estada a Cardeña. Mort el seu marit (1099), governà València, i, malgrat l'ajut del comte Ramon Berenguer III de Barcelona, gendre seu, i del rei Alfons VI, no pogué evitar que els almoràvits ocupessin la ciutat, que abandonà amb el cos del seu marit, i passà a Castella. Fou soterrada al monestir de San Pedro de Cardeña, al costat de les restes del seu marit, però més tard ambdós foren traslladats a la catedral de Burgos.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ximenes, Domènec  (Girona, v 1565 – 1631)  Escriptor. Professà al convent dominicà de Girona, i el 1602 es graduà en teologia a la universitat gironina. Fou professor de filosofia de la universitat a partir del 1608 i de teologia a partir del 1620. El 1629 fou nomenat primer regent del recentment creat estudi general dominicà de Girona. És autor de treballs teològics i d'una vida d'Antoni Vicenç Domènec, que encapçala la segona edició de la Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña (1630).

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaXimenes, Francesc  (Illes Balears, s XV)  Eclesiàstic. Fou canonge i vicari general de la diòcesi de Mallorca. És autor de l'obra Pastoralis de primatu papae et in detractores Ecclesiae. Versificà en llatí. És fama que compongué diversos epitafis, entre ells el del sepulcre de Ramon Llull.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ximènez, Eduard  (País Valencià, s XIX – València, 1900)  Compositor. Deixeble de Pasqual Pérez, fou nomenat organista de la parròquia de Sant Tomàs el 1846. Compongué Werther, òpera en tres actes, i les sarsueles A que sale con ello! (1842) i Barba Azul (1855). És autor d'una Salve, dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats (1868), d'una col·lecció de cants populars valencians i de composicions profanes.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ximénez, Vicenç  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Eclesiàstic. Destacà com a teòleg. Era canonge de Girona. Es trobà al setge de la ciutat, el 1809, pels napoleònics, on presidí la Junta Econòmica formada a la plaça. Escriví aleshores el diari publicat durant el setge. Caiguda la ciutat, fou exiliat a França.

21 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ximénez de Urrea y de Bardaixí, Lope  (Aragó, s XV – 1475)  Cavaller. Fill de Pero Ximénez de Urrea i de la tercera muller, Maria de Bardaixí. Camarlenc d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, pres en la batalla de Ponça (1435) i recompensat amb la concessió de Trasmoz i d’altres llocs aragonesos (1437), lluità també en la conquesta de Nàpols. Assistí a les corts (1441-42). Virrei de Sicília (1442), rebé en nom de Joan II el jurament dels oficials de l’illa (1458). Sospitós de parcialitat pel príncep de Viana, fou cridat a la cort, substituït provisòriament per Juan de Moncayo i després per Bernat de Requesens. Intervingué en la concòrdia entre el rei i el seu fill (1460). Fou encarregat, a Barcelona, d’armar la flota contra els genovesos (1460), i fou enviat a les autoritats barcelonines, per a negociar l’alliberament del príncep (1461). Ratificat com a virrei (1464), fou ambaixador a Milà, Roma i Nàpols, on refermà les relacions diplomàtiques de Joan II, compromeses per la guerra (1465). A Nàpols ajudà el rei Ferran I per a la rendició d’Ischia. Des de Sicília procurà la tramesa d’ajuts financers a Joan II (1466 i 1472), en canvi de concessions reials a nobles i ciutats. Rebé el jurament de fidelitat del parlament al príncep Ferran, coregent de l’illa (1468). Anà a Sardenya aInici página reduir el rebel Alagó (1470), però hagué de tornar a Sicília a preparar la defensa d’un possible atac turc. Aconseguí l’establiment d’una treva amb Tunis (1374). Fou casat amb Beatriu Roís de Liori i, després, amb Caterina de Centelles.

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ximénez i Enrich, Sadurní  (Maó, Menorca, 1853 - París, França, 1933)  Periodista i aventurer. Fill de pare català i mare maonesa, molt jove encara fou corresponsal de premsa de la tercera guerra Carlina, i publicà diversos llibres, com Cartagena (recuerdos cantonales) (1875), Historia de los Alfonsos de Castilla y de Aragón... (1875), Secretos e intimidades del campo carlista en la pasada guerra civil (1876) i Memoria de la pacificación... (1877). Corresponsal de "La Academia" de Madrid i després de "Le Petit Parisien" a la guerra russoturca, intervingué també en la guerra italoetiòpica de 1894-96. Pel seu matrimoni, aconseguí grans possessions a la Rússia Blanca; hi residí uns quants anys, i col·laborà activament en els periòdics més reaccionaris de Peterburg, sobretot en el "Novoje Vremja". També tingué una actuació destacada a Turquia -hom ha dit que com a agent rus- en la campanya contra el moviment dels “Joves Turcs”. Amb la Revolució Russa del 1917 perdé les seves propietats, i des de llavors viatjà i residí per tot Europa, amb estades periòdiques a Barcelona. Amic de F. Cambó, l’acompanyà en un viatge pel Pròxim Orient, i aquest li subvencionà l’edició de la seva darrera obra coneguda, L’Asie Mineure en ruines (1925). Home popular al seu temps, Josep Pla li dedicà un dels seus Homenots i F. Cambó pronuncià una conferència sobre la seva vida.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ximeno, Domènec de  (Catalunya, s XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1245)  XXIII Abat perpetu del monestir de Poblet (1242-45). Succeí al seu antecessor Vidal. Fou succeït per Berenguer de Castellots.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ximeno, Pere  (País Valencià, s XVI)  Metge. Sobresortí pels seus estudis anatòmics. Tant a ell com al també valencià Collado els ha estat atribuïda la primera descripció de l'os de l'oïda anomenat stapeda. Sembla que, en aquest cas, Ximeno s'avança a Collado.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXimeno, Simó  (Catalunya, s XIII)  XIX Abat perpetu del monestir de Poblet. El 1236, a la mort del seu predecessor, Vidal d'Alguaire, fou elegit Ramon de Siscar, que refusà obstinadament el càrrec. En nova elecció, bastant diferida, resultà elegit Simó Ximeno. El seu abadiat fou molt curt, per haver rebut el 1237 el nomenament de bisbe de Sogorb. Li succeí a Poblet el mencionat Ramon de Siscar, que, elegit altra vegada, hagué de cedir en el seu refús.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ximeno i Planes, Rafael  (València, 1761 – Mèxic DF, Mèxic, 1825)  Pintor i dibuixant. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles, de la qual arribaria a ésser tinent director. A l'endemig fou pensionat a Madrid i a Roma. El 1793 anà a Mèxic per fer-se càrrec de la direcció de l'Acadèmia artística d'aquella ciutat, que organitzà eficaçment. Hi exercí de forma personal l'ensenyament de pintura. Té algunes obres al Museu de València. Són notables els frescos que féu per a la cúpula de la catedral de Mèxic.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ximeno i Sorlí, Vicent  (València, 1691 – 1764)  Bibliògraf i erudit. Doctor en teologia, fou ordenat prevere, i tingué benifets a la catedral i l'hospital de València. Escriví Constituciones de la real cofadría de la Santísima Virgen, Noticias constantes de la santidad y doctrina de san Eutropio, Relación verdadera de los terremotos padecidos en el reino de Valencia desde 23 marzo de 1748 i Anticipados anuncios del culto del corazón de Jesús, però la seva obra més remarcable és el repertori biobibliogràfic Escritores del reino de Valencia (1747-49), posteriorment completat per Just Pastor Fuster en la seva Biblioteca valenciana (1827-30).

28 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Xindri, punta de la  (Formentera, Eivissa)  Cap de l'illa, a l'est de sa Mola.

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xines  (Guadalest, Marina Baixa)  Caseria, al sud del terme, a la dreta del riu de Guadalest. La seva església és dedicada a sant Joaquim i santa Anna.

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaXinorla  (Monòver, Vinalopó Mitjà)  Caseria (ant: Xinosa), a l'oest de la ciutat, a la vall de la rambla de Xinorla, afluent, per la dreta, del Vinalopó.

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xinorlet, el  (Monòver, Vinalopó Mitjà)  Llogaret, a l'oest de la ciutat, prop del límit amb el terme del Pinós.

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xinquer  (l'Alcúdia de Veo, Plana Baixa)  Poble, al vessant oriental de la serra d'Espadà, a l'esquerra i a la capçalera del riu de Sonella o de Veo, dit també riu de Xinquer. L'església (Santa Maria) depèn de la parròquia de l'Alcúdia de Veo.

33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xinquer, marquesat de  (País Valencià)  Títol senyorial concedit el 1687 a Crisòstom Peris de Perey i Algarra, senyor de la baronia de Xinquer. Canvià la seva denominació per la de marquesat de Castellfort en atorgar-li el despatx reial el 1700. Passà als Villacampa i als Garrigues.

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xinxilla, barranc de  (Cabanes de l'Arc / Orpesa, Plana Alta)  Curs d'aigua, entre els dos municipis. Neix entre la serra de les Santes i la Maigmudella i desemboca a la mar a través de l'albufera d'Orpesa.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xinxola, Bernat  (Barcelona, s XIX – 1860)  Fuster. El 1842 fou membre de la primera Junta revolucionària de Barcelona que presidí la revolta de la capital, vençuda poc després pel bombardeig i l'entrada de l'exèrcit que comandava el general Espartero. Conservà la seva popularitat després d'aquells fets.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xiqués, Josep  (Canet de Mar, Maresme, s XIX)  Eclesiàstic. Acompanyà el bisbe Català quan aquest governà la diòcesi de Cadis. Passà aleshores a Ceuta, on realitzà estudis molt remarcables d'història religiosa.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXiqués i Soler, Magí  (Canet de Mar, Maresme, s XIX – 1890)  Eclesiàstic. És autor de la monografia Reseña histórica de Canet de Mar y de sus monumentos.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Xirau i PalauXirau i Palau, Antoni  (Figueres, Alt Empordà, 22/feb/1898 - Bagneux, Illa de França, 6/set/1976)  Polític i advocat. Germà de Joaquim i de Josep. Fou el primer director del diari "L'Opinió" i un dels fundadors del partit d'Esquerra Republicana de Catalunya. Participà en la redacció de l'Estatut de Núria. Diputat a les corts constituents de la II República (1931) i al Parlament català (1932). Ocupà el càrrec de conseller de Sanitat i Assistència Social (oct-des/1932) i d'Agricultura i Economia (des/1932-gen/1933) de la Generalitat de Catalunya. El 1933 fou un dels dirigents de l'escissió de l'ERC que fundà el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. Des del 1939, visqué exiliat, primer a Mèxic i després a França, on fou membre del comitè executiu de l'Esquerra Republicana i féu de professor. Publicà els reculls de poesia Safreu (1934) i El meu poble i altres poemes (1953).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Xirau i PalauXirau i Palau, Joaquim  (Figueres, Alt Empordà, 23/jun/1895 – Mèxic DF, Mèxic, 10/abr/1946)  Filòsof. Professor de la Universitat de Barcelona, es reuniren al seu voltant una colla de deixebles, entre ells J. Ferrater i Móra. Des del 1939 residí a Mèxic, on fou professor de la Universitat Nacional Autònoma. La seva filosofia, de tendència idealista, intentà superar l'intel·lectualisme metafísic i gnoseològic tradicionals, elaborant, a partir d'uns pressupòsits religiosos i d'experiències íntimes, una metafísica de l'amor que, en alguns aspectes, s'apropa a la línia fenomenològica i a la filosofia de Scheler. Obres principals: Descartes y el idealismo subjetivista moderno (1927), El sentido de la verdad (1927), Amor y mundo (1940), Lo fugaz y lo eterno (1942), El pensamiento vivo de Juan Luis Vives (1944), Vida, pendamiento y obra de Bergson (1944), Cossío y la educación en España (1945) i Ramon Llull, filosofía y mística (1945).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXirau i Palau, Josep  (Figueres, Alt Empordà, 1893 - Vilafranca, Provença, 1982)  Jurista. Germà d'Antoni i de Joaquim. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, el 1917 guanyà la càtedra de procediments judicials i pràctica forense a la Universitat de Múrcia, i posteriorment a la de Sevilla i a la de Barcelona. El 1923, en formar-se la Unió Socialista, hi ingressà. Després de viatjar per l'estranger, fou diputat a les corts (1931), i formà part de la Comissió de l'Estatut. Col·laborà a la "Revista de Derecho Privado", de Madrid, entre d'altres, i a partir del 1932 dirigí la "Revista Jurídica". Entre les seves obres destaquen El concepto de la donación (1917), Eugenio Huber: su vida y su obra (1923), La condizioni del processo civile in Spagna (1925) i La funzione giurisdizionale e l'equità (1927).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xirau i Subias, Ramon  (Barcelona, 20/gen/1924 - )  Filòsof i escriptor. Fill de Joaquim Xirau i Palau, amb qui s'exilià el 1939. Es llicencià en filosofia a la universitat de Mèxic, on fou professor. Els seus assaigs s'inspiren en part en l'existencialisme i el personalisme. Ha publicat, entre d'altres, Duración y existencia (1946), Introducción a la historia de la filosofia (1964), Epígrafes y comentarios (1985), Cuatro filósofos y lo sagrado (1986) i Antología de Ramon Xirau (1989), entre d'altres obres. Com a poeta, influït per Éluard, Maragall i Hölderlin, ha publicat, en català, Deu poemes (Mèxic 1951), Les platges (1974), Dit i escrit (1983), Natures vives (1991), etc; el 1996 publicà la seva Poesia completa. El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.

42 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xirell  (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)  Despoblat (cast: Chirel), a l'oest del terme, vora el límit amb el de Cofrents, a la foia de Xirell, vall tributària, per l'esquerra, del Xúquer; damunt un tossal poc accessible que domina, per l'esquerra, el curs encaixat del riu, s'alça l'antic castell de Xirell, pertanyent al baró de Cortes, obra dels s XV i XVI, arruïnat (encara que en resten dues torres i alguns panys de mur en bon estat); situat enfront de la mola de Cortes, tingué un paper important en la repressió dels moriscs revoltats el 1609.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXirgu i Subirà, Margarida  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 18/jul/1888 - Montevideo, Uruguai, 25/abr/1969)  Actriu. S'inicià al Teatre Romea de Barcelona i el 1911 fou contractada pel Teatre Principal, on assolí un èxit extraordinari amb l'obra Éducation de prince, de CH.M. Donnay. Destacà per la seva flexibilitat interpretativa des de la tragèdia grega i el teatre clàssic espanyol fins a l'alta comèdia i el vodevil. Des del 1939 actuà constantment per l'Amèrica del Sud interpretant obres de Casona, de Federico García Lorca i d'Albertí. Als darrers anys residí a l'Argentina i Uruguai.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xirgu i Subirà, Miquel  (Girona, 1892 – Barcelona, 1954)  Pintor. Germà de Margarida. Fou escenògraf actiu, de primer amb Alarma, Vilomara i altres artistes, i més tard establert tot sol. Fou professor de l'Institut del Teatre de Barcelona. Devers el 1930 deixà gairebé de pintar.

45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xirillent  (Alcoi, Alcoià)  Antiga alqueria, a l'oest del terme, als vessants meridionals de la lloma de Fontfreda. Fou comprada al rei Jaume II per la vila d'Alcoi el 1467.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Maria Xirinachs i DamiansXirinacs i Damians, Lluís Maria  (Barcelona, 6/ago/1932 - Ogassa, Ripollès, 11/ago/2007)  Polític. Fou ordenat sacerdot escolapi el 1955. Des del 1972 es mostrà partidari de la lluita antifranquista no violenta (sol·licitud d'amnistia, vagues de fam, permanència davant la presó Model de Barcelona) i a favor dels drets humans i les llibertats, que li valgueren la seva detenció (1972 i 1974-75) i la presentació de la seva candidatura al premi Nobel de la Pau (1975). Després de promoure la Marxa de la Llibertat l'estiu del 1976, fou elegit, com a independent, senador per la província de Barcelona (15 de juny de 1977). Després de votar en contra de la Constitució espanyola i d'abstenir-se a l'Estatut de Catalunya, radicalitzà la seva postura independentista i participà en l'organització del Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) (1979). El 1982 es retirà de la política activa. Ha publicat diversosInici página llibres on narra les seves experiències o idees, com entre d'altres, Secularització i cristianisme (1969), Diari de presó: l'espectacle obsessiu (1976) i Vaga de fam per Catalunya (1977).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olga Xirinacs i DíazXirinacs i Díaz, Olga  (Tarragona, 11/mai/1936 - )  Escriptora. Després de guanyar la flor natural als Jocs Florals de Lausana del 1977 amb Botons de tiges grises, publicà Clau de blau (1978), Bergmanianes (1980), Música de cambra (1982), Llavis que dansen (1987, premi Carles Riba), La muralla (1993), etc. Dedicada també a la narrativa, ha publicat les novel·les Al meu cap una llosa (1985, premi Sant Jordi 1984 i premi Crítica Serra d'Or 1986), Zona marítima (1986, premi Ramon Llull), Enterraments lleugers (1991, premi Sant Joan), etc; les narracions La mostela africana i altres comtes (1985) i Relats de mort i altres matèries (1988), així com diversos volums de narrativa infantil i juvenil.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xirinius (Jaume Juez i Castellà)  (Barcelona, 1906 - )  Caricaturista. Format a la Llotja de Barcelona, col·laborà a "L'Esquella de la Torratxa" (des del 1924), dins un estil proper a Junceda. Col·laborà també en "Virolet", "L'Esquitx", "La Campana de Gràcia", "Xut!" i "Papitu". A la postguerra es dedicà a realitzar quaderns d'aventures per al món anglo-saxó, bé que amb el seu pseudònim habitual ja només ha col·laborat en la segona època d'"En Patufet".

49 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaXirivella  (Horta de l'Oest)  Municipi: 5,22 km2, 17 m alt, 29.309 hab (2014), (ant: Xilvella). Situat al pla de Quart, a l'oest de València, ciutat de la qual ha esdevingut de fet un barri dormitori. El terme és travessat pel nou curs del Túria. Agricultura de regadiu (cítrics, hortalisses, patates i melons). Hi predominen les explotacions agràries petites. Avicultura. La indústria és molt diversificada, i atesa la proximitat amb València ha augmentat considerablement; destaquen la indústria química, la tèxtil, la de la confecció i la de la ceràmica. Població en ascens. El poble, d'origen islàmic, ocupa l'extrem septentrional del terme; petit santuari de la Mare de Déu de la Salut; es conserva laInici página Casa de Déu; durant la segona meitat del s XX és crearen nous barris, com els de la Llum i de Sant Ramon. El municipi comprèn, també, les antigues caseries rurals de les Alqueries d'Alòs, les Alqueries de Pellisser i les Alqueries dels Pollastres. Àrea comercial de València. Ajuntament

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xirles  (Polop, Marina Baixa)  Llogaret, al nord del terme, vora el riu de Xirles, afluent, per la dreta, del riu de Guadalest, que neix a la serra de Gulatdar.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xiró i Taltabull, Josep Maria  (Barcelona, 1878 – 1937)  Pintor. Format a Barcelona, a l'acadèmia Trias i amb Modest Urgell. Féu algunes obres dins un simbolisme místic (Trànsit, 1896; basat en Guimerà), però aviat adoptà el seu característic to èpic i germanitzant (Fantasia nietzcheana, 1901) i la seva exposició individual a la Sala Parés (1903) provocà controvèrsies (torna a exposar al mateix espai el 1906 i el 1908). El 1904 s'integrà a l'Associació de Pintors i Escultors Catalans, i l'any següent il·lustrà L'Atlàntida de Verdaguer, amb un estil voluptuós i èpic, en el qual s'evidenciaven certes influències japonitzants. Anà a París (1907), on es dedicà al cartellisme, i exposà a diverses sales. Amplià estudis a Munic, on féu dues exposicions. El 1911 presentà a Barcelona Ensomni de les ones i La festa de les ones, el 1918 presentà A la Victòria de Samotràcia, i el 1919, Cor i ales (Museu d'Art Modern de Barcelona). El seu estil, influït per Böcklin i per Stuck, entronca amb el fervor wagnerià de la Catalunya de l'època, i degenerà en el pompierisme de La batalla de Lepant de la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, poc abans de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, i en El carro d'Apol·lo del Palau Nacional de Montjuïc. En la seva darrera etapa pintà paisatges de França i de Girona. Morí dement.

52 ANDORRA - GEOGRAFIA

Xirovall  (Sant Julià de Lòria, AndorraVeure> Aixirivall.

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaXisquerol  (Benassal, Alt Maestrat)  Caseria, al nord-oest de la vila, al vessant meridional de la mola del Vilar.

54 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xiu, castell de  (Llutxent, Vall d'Albaida)  Antic castell, al nord de la vila, aturonat a la dreta del riu de Pinet. Durant l'atac de Berenguer d'Entença contra els musulmans fortificats en aquest castell, el 1276, tingué lloc la batalla de Llutxent, que originà la llegenda del miracle dels Corporals de Daroca. El castell restà abandonat després de l'expulsió dels moriscs (1609).

55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xiva, baronia de  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Xiva i que des de la fi del s XIV pertanyia als Montcada, barons i després marquesos d'Aitona, que hi construïren un palau. El 1756 passà, per successió, als Fernández de Córdoba-Figueroa de la Cerda, ducs de Medinaceli.

56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xiva, batalla de  (Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, 15/jul/1837)  Fet d'armes de la Primera Guerra Carlina, entre les forces isabelines, manades pel general Marcelino Oraa, i les de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent carlí. Aquestes, manades per Cabrera, malgrat un avantatge inicial, acabaren derrotades, bé que pogueren retirar-se en ordre. Oraa fou premiat per la reina governadora amb la creu llorejada de Sant Ferran.

57 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Foia de BunyolXiva de Bunyol  (Foia de Bunyol)  Municipi i capital de la comarca: 177,71 km2, 271 m alt, 15.029 hab (2014), (cast: Chiva). Situat al sector de la comarca que limita amb l'Horta de l'Oest, regat per la rambla de Xiva o riu de Xest, accidentat per la serra de Xiva i de la Parentxisa, a la zona de parla castellana del País Valencià. La part muntanyosa és ocupada per pinedes i matollar. Predomina el secà (vinya i oliveres); al regadiu hi ha cítrics i fruiters. Ramaderia de llana i porcina. Indústries derivades de l'agricultura (farines i olis), materials per a la construcció i mobles. Població en ascens. La vila és situada a banda i banda del riu Xest, al peu del turó que coronen les restes de l'antic castell de Xiva, d'origen musulmà, i del santuari de la Mare de Déu del Castell, refet al s XVIII; església parroquial de Sant Joan, construïda entre el 1739 i el 1781; resta el campanar de l'antiga església gòtica deInici página Sant Miquel; la casa de la vila correspon a l'antic convent de franciscans observants, fundat el 1611. La baronia de Xiva fou creada per als Montcada. Durant la primera guerra carlina tingué lloc la batalla de Xiva. Ajuntament (en castellà)

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xiva de Morella  (Morella, Ports)  Poble (898 m alt), situat en una foia, al peu de la serra de Xiva (el Carrascar, 1.262 m alt), a la vora dreta del riu de Xiva. De l'església parroquial (el Salvador), on es conserven una creu d'argent gòtica i una crismera del s XVI (totes dues fetes a Morella), depèn el santuari del Roser. A l'antiga casa del comú es conserva una taula de l'Ascensió, atribuïda a Marçal de Sas. El lloc pertangué al terme general de Morella fins a la darreria del s XVII. Formava municipi independent fins el 1976.

59 PAÍS VALENCIA - HISTÒRIA

Xivert  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)  Despoblat, a l'est de la vila, al peu de les restes del castell de Xivert, aturonat a 381 m alt, damunt la serra d'Irta. Aquest castell fou donat, ja abans de la conquesta, per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers. El 1233 els templers el reclamaren a Jaume I, i el conqueriren després d'un llarg setge; el 1234 donaren carta de poblament al lloc de Xivert. La jurisdicció del castell s'estenia damunt els llocs d'Alcalà i de Xivert i de diverses alqueries (la Valldàngel i Alcossebre, entre altres). Xivert era un lloc de moriscs (52 focs el 1609) que després de l'expulsió, el 1616, fou repoblat amb 16 famílies cristianes, que l'abandonaren el 1632, i el lloc fou agregat a Alcalà de Xivert.

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xixarà  (Alzira, Ribera Alta)  Caseria, a 1 km de la ciutat. Era una antiga alqueria d'època musulmana que Jaume I donà el 1242 a Rodrigo d'Aranda i el 1249 a Sanç d'Orenga.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xixilona  (Catalunya, s IX – 945)  Dama. Figura esmentada com a filla del comte de Barcelona Guifre el Pilós. Entrà en religió. Se'n conserva la lauda sepulcral, que aprofita el revés d'una placa visgòtica de pedraInici página decorada. procedent de Santa Maria del Camí de la Garriga.

62 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlacantíXixona  (Alacantí)  Municipi: 163,8 km2, 453 m alt, 7.226 hab (2014), (cast: Jijona). Situat al centre de la vall de Xixona, a la serralada Pre-bètica valenciana, tancada per la penya Roja o penya de Xixona (1.236 m alt), a les vores del riu de la Torre, afluent del Montnegre, que es recorregut per la foia, o canal, de Xixona, al nord d'Alacant. El territori és accidentat. Predomini de l'agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers, seguits del d'oliveres, els conreus d'horta i els de garrofers. Ramaderia ovina i porcina; hi té molta importància l'apicultura. Important indústria alimentària basada en la fabricació de torrons, a més d'indústria conservera i del moble. La ciutat és al coster d'un tossal, amb carrers estrets i costeruts, a la dreta de la rambla de la Torre, coronat per les restes del castell de Xixona; l'església parroquial de l'Assumpció i de Sant Bartomeu, fou bastida en 1609-29 (es conserva la primitiva parròquia, gòtica); convent de Lloret (1592). El municipi comprèn, a més, el llogaret i districte de la Sarga (on hi ha valusoses pintures rupestres), la parròquia de Montnegre i els districtes rurals d'Abió, Almarx, Alècua, Almoraig, el Barranc, Bugaia, el Cabeçó, la Canal, Feliu, Nuges, Espartar, Segorb i Silim. Àrea comercial d'Alacant. Fou centre de la governació o corregiment de Xixona. Ajuntament

63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xixona, governació de  (País Valencià, 1707 – 1833)  Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xixona. Comprenia les foies de Xixona i de Castalla, la vall de Biar, el terme de l'Alforí i, separats per la governació d'Alacant, els termes d'Elx, i de les Salines d'Elda. Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xixona, governació dellà  (País ValenciàVeure> Oriola, governació d'

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaXocainet, el  (Albalat dels Tarongers / Gilet, Camp de Morvedre)  Cim (437 m alt) de la serra de la Calderona, termenal dels dos municipis, contrafort oriental de la serra que domina, per la dreta, el Palància.

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlcalaténXodos  (Alcalatén)  Municipi: 44,19 km2, 1.063 m alt, 126 hab (2014). Situat a l'alta vall del riu de Llucena (dit ací barranc de Xodos) i accidentat pels vessants orientals del Penyagolosa. Hi ha boscs de pins, així com brolla i matollar. Agricultura modesta; els conreus són totalment de secà (cereals i patates). Ramaderia de llana; avicultura. Població en descens. La vila, d'origen islàmic, és al capdamunt d'un turó tallat per un cingle, arran mateix de les cases, que domina l'ermita de Sant Cristòfol; l'església parroquial de Sant Pere conserva una creu processional gòtica; es conserven restes de les antigues muralles i diversos edificis medievals. El municipi inclou, entre altres, la caseria del Gargant. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xops, sèquia dels  (Xeresa, Safor)  Sèquia de l'horta de Gandia, que rega la marjal de Xeresa.

68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Xoriguer, platja de son (o çon)  (Ciutadella, Menorca)  Platja allargada de sorra fina, a la costa meridional, a llevant del cap d'Artrutx. A prop hi havia la llacuna de son Xoriguer, actualment dessecada. A més dels llocs de son Xoriguer Vell i de son Xoriguer Nou, hi ha una urbanització.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xoriguera  (Catalunya, s XVII - Castella, s XVIII)  Família d'arquitectes i escultors. Iniciada per Josep de Xoriguera.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xoriguera  (Biosca, Segarra)  Masia i capella, al nord del poble, a l'antic camí de Cervera a Solsona.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaXoriguera  (Gombrèn, Ripollès)  Veïnat, a la dreta del Merdàs, al límit amb el terme de Campdevànol.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xoriguera  (la Pobla de Lillet, BerguedàVeure> Santa Magdalena de Soriguera.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xoriguera, bosc de la  (Setcases, Ripollès)  Gran bosc, a l'alta vall del Ter (vall de Carlat), a llevant de l'estret de Morenç.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xoriguera, Josep de  (Barcelona, s XVII)  Tallista. Fou pare de Josep Simó Xoriguera i Elies.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Xoriguera, pantà de la  (Terrassa, Vallès Occidental)  Antic pantà, al nord de la ciutat, damunt el torrent de Gaià, anomenat també el llac Gran. Fou destruït per unes inundacions el 1944.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xoriguera i Elies, Josep Simó  (Barcelona ?, s XVII – Madrid, 1682)  Escultor, dit el Vell. Fill de Josep de Xoriguera i fillastre de Josep Ratés i Dalmau, anà amb aquest a Madrid per ajudar-lo en l'execució del retaule (desaparegut) de l'església de Montserrat (1674). Es casà a Madrid, on s'establí i castellanitzà el seu nom (Churriguera). Inicià allí una dinastia d'artistes bàsica dins de l'art barroc castellà. El més famós dels seus fills és José Benito Xoriguera, a més de Joaquín i Alberto.

77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Xoroi, cova d'en  (Alaior, Menorca)  Cova natural, oberta damunt la costa meridional de l'illa, a l'est de cala en Porter. És explotada per al turisme.

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaXortà, serra de la  (Marina Baixa)  Alineació muntanyosa que travessa els termes de Beniardà, Benimantell, Guadalest i Callosa d'En Sarrià i empalma la Serrella, a l'oest, amb la serra d'Almèdia, a l'est. El buc de la serra, constituït de materials de predomini eocènic i amb tectònica pre-bètica, és fallat al nord i al sud per les falles de Bolulla i Guadalest. Alzinars petits s'intercalen a la garriga i als conreus sobre bancals. Culmina al Morro Blau (1.126 m) i al tossal dels Parats (1.218 m).

79 ANDORRA - GEOGRAFIA

Xovall  (Sant Julià de Lòria, AndorraVeure> Aixovall.

80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaXóvar  (Alt Palància)  Municipi: 18,20 km2, 410 m alt, 339 hab (2014), (cast: Chóvar). Situat al vessant meridional del sector central de la serra d'Espadà, a la vall de capçalera de la rambla d'Assuévar (o barranc de Xóvar), a la zona de parla castellana del País Valencià. Un 20 % de la superfície és coberta de bosc de pins i alzines sureres. Riquesa agrícola de secà, amb conreus d'oliveres, ametllers, vinya i garrofers; hi ha poca agricultura de regadiu. Totes les terres són treballades en explotació directa. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat en un coster, vora la rambla d'Assuévar, al peu d'un serrat on s'alçen les ruïnes de l'antic castell de Xóvar; església parroquial de Santa Anna. Fou lloc de moriscs, els quals participaren el 1525 a la revolta de la serra d'Espadà. Àrea comercial de Sogorb. Ajuntament (en castellà)

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xuclà i Mauricio, Manuel  (Barcelona, 1870 – 1903)  Escriptor. Fou col·laborador de "La Renaixença". Foren molt comentades les conferències que pronuncià a l'Ateneu Barcelonès, especialment una en què denuncià les greus deficiències de la marina espanyola al seu temps.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xuclà i Nin, Guillem  (Barcelona, 1902 – Mèxic, 1966)  Aviador. El 1919 ingressà a l’Aeroclub de Barcelona, que el becà per fer el curs de pilot a l’Escuela Militar de Getafe, on obtingué el títol (1921). Des del 1928 col·laborà amb Josep Canudas per fer aviació publicitària i com a professor de l’Escola d’Aviació BarcelonaInici página (1929-35). Durant la guerra civil de 1936-39 formà part de les Líneas Aéreas Postales Españolas, on esdevingué un dels millors pilots de transport. El 1939 s’exilià a Mèxic, on treballà en diverses companyies aèries.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xulbe, Joan de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Arquitecte. Fill de Pascasi, al qual substituí en la direcció de les obres de la seu tortosina, que exercí fins al 1428. El 1416 fou un dels tècnics que es pronunciaren sobre la nau única de la catedral de Girona.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xulbe, Joan de  (Catalunya, s XV)  Arquitecte. Fill de l'homònim, al qual substituí com a mestre d'obres de la seu de Tortosa, càrrec que ja havia exercit el seu avi Pascasi. Ell el tenia encara el 1452.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xulbe, Pascasi de  (Catalunya, s XIV)  Arquitecte. Molt poc conegut. Des del 1381 fou director de les obres de la catedral de Tortosa. Li succeí al càrrec el seu fill Joan. El cognom Xulbe és conegut també sota la forma Xulvi.

86 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels SerransXulella  (Serrans)  Municipi: 62,81 km2, 322 m alt, 664 hab (2014), (cast: Chulilla). Situat a la conca del Túria, que el travessa encaixat dins una vall molt estreta i sinuosa, on hi ha el salt de Xulella, de més de 100 m d'altitud, destinat a la producció d'electricitat, a la zona de parla castellana del País Valencià; l'oest és muntanyós. El seu terme és molt accidentat i cobert de matolls i pins. Agricultura, dominada pels conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers); al regadiu s'hi cultiven cereals, patates i hortalisses. La vila és a l'esquerra del Túria, entre la mola de Xulella (513 m alt) i el turó que coronen les ruïnes de l'antic castell de Xulella, que fou el centre de la baronia de Xulella. L'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels és del s XVIII. El terme inclou la caseria de Vanacloig. Àrea comercial de Llíria. Ajuntament (en castellà)

87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaXulella, baronia de  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial. Comprenia, a més de Xulella, els llocs de la Llosa del Bisbe i el Villar, als Serrans. Fou donada el 1274 per Jaume I a Andreu d'Albalar, bisbe de València. Des d'aleshores fou una baronia de la mitra valenciana.

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xulilla  (SerransVeure> Xulella.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xumetra i Falqués, Francesc  (Barcelona, 1882 - s XX)  Ceramista. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Treballà a París i a Brussel·les. Obtingué alguns premis d'importància.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xumetra i Ragull, Ferran  (Barcelona, 1865 – 1920)  Dibuixant i decorador. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Col·laborà a diverses revistes d'art. Fou bon decorador. Obtingué diversos premis.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xup, el  (Manresa, Bages)  Barri obrer de la ciutat, uns 2 km al sud-oest del nucli urbà, a l'esquerra de la riera de Rajadell i al peu de la carretera de Manresa a can Maçana. El barri, compost per 480 habitatges, fou construït el 1965 en territori de l'antiga masia del XUP. El seu nom oficial és grup del Pare Ignasi Puig.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xúquer, el  (País Valencià)  Riu (cast: Júcar) del vessant mediterrani, el segon pel seu cabal de l'estat espanyol. Neix al turó de San Felipe, a la serra d'Albarrasí, i desemboca, després d'un recorregut de 498 km, a Cullera; drena una conca de 22.100 km2. El curs més alt es caracteritza per un notable cabal, que quasi és el mateix fins a la seva confluència amb el Cabriol, ja en curs mitjà. Aigües avall, en entrar a la Ribera Alta un cop regulat al pantà de Tous) el cabal assoleix el màxim del seu recorregut (59,7 m3/seg), ja que a partir d'aquest punt el sagnen nombroses sèquies per a regatges que absorbeixen 5/6 de les seves aigües. A la desembocadura el cabal sols és de 10 m3/seg. La irregularitat interanual d'aquest riu és moderada, a pesar del seu caràcter mediterrani. Les crescudes són de primavera i de tardor, però s'han registrat diverses revingudes extraordinàries, com les de l'oct/1923. Les secades és registren al període d'estiu. Les sevesInici página aigües han estat molt aprofitades tradicionalment per als regatges. Les sèquies principals són les d'Escalona, Antella, Carcaixent i la reial sèquia del Xúquer (que enllaça amb el sistema del Túria), i regen en conjunt un total de 30.000 ha. Prop de la desembocadura, dues noves sèquies, la de Sueca i la de Cullera, reguen unes 10.000 ha. Per tal d'obtenir la regulació del riu i l'aprofitament hidroelèctric ha estat construït l'embassament d'Alarcón, a la Manxa, i al País Valencià les centrals de Cofrents, de Cortes de Pallars i de Millars.

93 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xúquer, governació dellà  (País ValenciàVeure> Xàtiva, governació de.

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xúquer, ribera del  (Ribera Alta / Ribera BaixaVeure> Ribera del Xúquer, la.

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xúquer, sèquia reial del  (Horta / Ribera Alta / Ribera Baixa)  Sèquia de l'esquerra del Xúquer, al seu curs baix. Forma un canal de 54 km de longitud que comença a Antella amb un cabal de 26,8 m3/seg, i fineix a Albal. És utilitzada per als regatges de les tres comarques, on fertilitza unes 20.000 ha de regadiu. La primera concessió d'aigües fou del 1273 i des de llavors s'ha incrementat constantment. Cada municipi beneficiat té una junta de regants que elegeix els diputats per a la Junta General de la Sèquia Reial.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xuriguera, Eudald  (Catalunya, s XIX)  Dirigent obrer. Participà en el congrés de Barcelona del 1868, fou membre del consell de la Unió Manufacturera i ocupà càrrecs directius a la Federació de Les Tres Classes de Vapor (1872). Dins l'obrerisme barceloní, se situava en el sector sindicalista reformista més moderat i partidari de la col·laboració amb els fabricants. El 1889 assistí, a París, al Congrés Socialista Possibilista.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xuriguera i Parramona, Joan Baptista  (Menàrguens, Noguera, 1908 – Barcelona, 1987)  Escriptor. Germà de Ramon. Militant del moviment catalanista a les terres de Lleida, pertanyé al Bloc Obrer i Camperol. La seva literatura, d'arrel romàntica, destaca l'assaig El camí de Catalunya (1945), les novel·les: DesembreInici página (1934), La vida de Joan Ventura (4 volums, 1963-71), La vida nova (1966), La guerra civil (1986), etc; teatre, més aviat de caire històric: Don Joan (1959), La reina Margarida (1966), Capses humanes (1971), Aníbal (1972), Lucrècia (1980), La veu del destí (1983), etc, i poesia: Les ales del vent, El cor vermell (1972) i Indíbil i Mandoni (1972). És també autor d'obres històriques: Tres moments històrics: Indíbil i Mandoni, Aníbal a Catalunya, Evocació de la ciutat de Balaguer (1971), Els comtes d'Urgell i la ciutat de Balaguer (1973). S'exilià a França el 1939, i en tornar es dedicà a l'ensenyament i a la divulgació de la llengua catalana: Els verbs catalans conjugats (1978) i Nou diccionari de la llengua catalana (1979). Obtingué la flor natural als jocs florals de Buenos Aires el 1960.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xuriguera i Parramona, Ramon  (Menàrguens, Noguera, 1901 - Brageiras, França, 1966)  Escriptor. Dirigí la revista "Lleida" i estudià lletres a Barcelona. S'exilià el 1939 a França, on contribuí a les activitats culturals dels emigrants i a difondre-hi els problemes de Catalunya. Fou professor d'institut. Publicà novel·les d'arrel psicològica: Espills adormits (1932), Volves grises (1932), Desordre (1936) i Destins (1938). Dels seus assaigs cal destacar Casanovas (1933), L'aportació de la Catalunya occidental a l'obra de la Renaixença (1936) i Jacint Verdaguer, l'home i l'obra (1971). Traduí al català Flaubert, Cocteau i Sartre. Morí a l'exili.

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xurros, pla dels  (Benaguasil, Camp de Túria)  Plana, estesa a l'esquerra del Túria, abans de la seva confluència amb la rambla Castellarda, al límit amb el terme de Pedralba (Serrans), ja de llengua castellana.

100 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Xut!  (Barcelona, 23/nov/1922 – 14/jul/1936)  Setmanari humorístic esportiu, editat amb 718 números en total. El dibuixant Valentí Castanys fou l'ànima de la revista, i hi col·laboraren importants articulistes i dibuixants. La publicació tingué èxit per la seva originalitat i perquè el futbol, gràcies als triomfs del F.C. Barcelona, interessava molt el públic barceloní. En els seus darrers temps en minvaren les vendes. Publicà números extraordinaris i almanacs.

Anar a:    Xi ]    [ Xim ]    [ Xinq ]    [ Xirl ]    [ Xo ]    [ Xul ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons