|
|
|
Anar a: [ Xi ] [ Xim ] [ Xinq ] [ Xirl ] [ Xo ] [ Xul ] L'odi implacable no existeix, llevat de quan es tracta d'amor. (Sext Aureli Properci) 1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Xia (Alta Ribagorça) Veure> Gia. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xiberta i Roqueta, Bartomeu (Santa Coloma de Farners, Selva, 1897 - Terrassa, Vallès Occidental, 1967) Teòleg i medievalista. Ingressà el 1907 a l'orde dels carmelites calçats. Estudià a Roma (1919-22), i la seva tesi doctoral, Clavis Ecclesiar, tractà d'aspectes eclesiològics. Del 1926 al 1927 fou professor a Roma, d'on l'expulsà el règim feixista. Hi tornà el 1947, fins al 1964. Membre de diverses institucions eclesials, entre elles de la Comissió Teològica preparatòria del concili Vaticà II, fou un dels perits conciliars. Les seves obres tracten d'autors medievals i de cristologia. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xic de les Barraquetes, el Sobrenom del polític republicà Joan Martí i Torres. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xicola i Mata, Montserrat (Barcelona, 1933 - ) Esmaltadora. Formada amb Domènec Fita i a l'Escola Massana de Barcelona amb Manuel Brunet i Eudald Serra. Ha participat en exposicions col·lectives de l'estat espanyol i d'altres països. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Xicota, raval d'en (Lliçà d'Amunt, Vallès Oriental) Raval, a l'est del poble, a l'esquerra de la riera de Tenes. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xicoy i Bassegoda, Joaquim (Barcelona, 15/set/1925 - 15/nov/2006) Advocat i polític. Inicià l'activitat política el 1954 dins el Partit Demòcrata Cristià, i el 1975 ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya (UDC). President del comitè de govern (1980-82) d'UDC, fou elegit diputat al Congrés (1982-86) per CiU, i pel mai/1986 fou designat conseller de Justícia de la Generalitat. Diputat al Parlament de Catalunya (mai/1988), fou elegit president d'aquesta cambra. Fou reelegit el 1992 i restà en el càrrec fins al 1995. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xifra, Jaume (Salt, Gironès, 1934 - ) Artista plàstic. Residí a Perpinyà i a Marsella, i es formà a l’acadèmia d’Ais de Provença. Residí a París (1962) i a Xile (1968-69), lliurat a una creativitat d’avantguarda a través de la utilització del spray. A Amèrica la seva plàstica esdevingué més compromesa, amb una revitalització de l’art menestral d’una manera creativa i original. De nou a Europa, se centrà en la redescoberta del cerimonial i, més endavant, en el treball amb els mitjans audiovisuals. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xifra i Masmitjà, Narcís (Girona, 1848 – 1934) Enginyer industrial. Estudià a Barcelona, on es titulà l’any 1871. Instal.là la primera central elèctrica dels Països Catalans a Barcelona (1873), per compte de la Societat Espanyola d’Electricitat. Féu importants instal.lacions elèctriques, com la de La Maquinista Terrestre i Marítima, a la Barceloneta (1875), la de la Rambla de Girona i la del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona. El 1877 féu els primers experiments telefònics entre Barcelona i Girona, i cooperà a l’establiment de la xarxa 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xifré i Casas, Josep (Arenys de Mar, Maresme, 1777 – Barcelona, 1856) Home de negocis. Provenia d'una família d'armadors que tenia moltes relacions amb Amèrica. A 21 anys anà a Cuba, on començà a treballar en una tintoreria d'un oncle seu; la prengué al seu càrrec i l'amplià considerablement, amb el tràfic de pells i de canya sucrera es relacionà amb el món dels negocis de Nova York. Tornà a Catalunya cap al 1830 amb un bon capital; abans d'establir-s'hi, recorregué una bona part d'Europa. A Arenys de Mar féu moltíssimes obres de beneficència i, a Barcelona, invertí una gran quantitat de diners en immobles. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xifreu, Narcís (Girona, 1780 – 1847) Eclesiàstic. Fou canonge de la col·legiata de Sant Feliu. Era membre corresponent de l'Academia de Historia de Madrid. Subministrà moltes dades al pare Flórez, autor de l'España Sagrada. Escriví els versos llatins del primer mausoleu del general Álvarez de Castro. Publicà alguns dels seus sermons. 12 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Xílvar (Mallorca Septentrional) Antic nom islàmic de la població de Selva de Mallorca. 13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xilvella (Horta) Veure> Xirivella. 14 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ximena de Barcelona (Catalunya, v 1095 - s XII) Comtessa de Besalú i de Foix. Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva primera muller Maria Roderic, filla del Cid. Es casà el 1118 amb el futur Roger III de Foix. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ximena Díaz (Castella, s XI – d 1113) Senyora sobirana de València (1099-1102). Filla de Diego Rodríguez, comte a Oviedo i senyor de Nava i Noroña, i de Ximena de Lleó, filla del rei Alfons V. El seu cosí gran, el rei Alfons VI de Castella-Lleó, la casà el 1074 amb el Cid. Quan el 1081 el rei desterrà el seu marit, passà a residir al monestir de San Pedro de Cardeña (Castella la Vella) amb els tres fills (Diego, Cristina i María). El 1087, quan el rei acusà el Cid, fou de nou empresonada, però el 1094 es reuní amb ell a Dénia, després d'una altra estada a Cardeña. Mort el seu marit (1099), governà València, i, malgrat l'ajut del comte Ramon Berenguer III de Barcelona, gendre seu, i del rei Alfons VI, no pogué evitar que els almoràvits ocupessin la ciutat, que abandonà amb el cos del seu marit, i passà a Castella. Fou soterrada al monestir de San Pedro de Cardeña, al costat de les restes del seu marit, però més tard ambdós foren traslladats a la catedral de Burgos. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ximenes, Domènec (Girona, v 1565 – 1631) Escriptor. Professà al convent dominicà de Girona, i el 1602 es graduà en teologia a la universitat gironina. Fou professor de filosofia de la universitat a partir del 1608 i de teologia a partir del 1620. El 1629 fou nomenat primer regent del recentment creat estudi general dominicà de Girona. És autor de treballs teològics i d'una vida d'Antoni Vicenç Domènec, que encapçala la segona edició de la Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña (1630). 18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ximènez, Eduard (País Valencià, s XIX – València, 1900) Compositor. Deixeble de Pasqual Pérez, fou nomenat organista de la parròquia de Sant Tomàs el 1846. Compongué Werther, òpera en tres actes, i les sarsueles A que sale con ello! (1842) i Barba Azul (1855). És autor d'una Salve, dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats (1868), d'una col·lecció de cants populars valencians i de composicions profanes. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ximénez, Vicenç (Catalunya, s XVIII – s XIX) Eclesiàstic. Destacà com a teòleg. Era canonge de Girona. Es trobà al setge de la ciutat, el 1809, pels napoleònics, on presidí la Junta Econòmica formada a la plaça. Escriví aleshores el diari publicat durant el setge. Caiguda la ciutat, fou exiliat a França. 21 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Ximénez de Urrea y de Bardaixí, Lope (Aragó, s XV – 1475) Cavaller. Fill de Pero Ximénez de Urrea i de la tercera muller, Maria de Bardaixí. Camarlenc d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, pres en la batalla de Ponça (1435) i recompensat amb la concessió de Trasmoz i d’altres llocs aragonesos (1437), lluità també en la conquesta de Nàpols. Assistí a les corts (1441-42). Virrei de Sicília (1442), rebé en nom de Joan II el jurament dels oficials de l’illa (1458). Sospitós de parcialitat pel príncep de Viana, fou cridat a la cort, substituït provisòriament per Juan de Moncayo i després per Bernat de Requesens. Intervingué en la concòrdia entre el rei i el seu fill (1460). Fou encarregat, a Barcelona, d’armar la flota contra els genovesos (1460), i fou enviat a les autoritats barcelonines, per a negociar l’alliberament del príncep (1461). Ratificat com a virrei (1464), fou ambaixador a Milà, Roma i Nàpols, on refermà les relacions diplomàtiques de Joan II, compromeses per la guerra (1465). A Nàpols ajudà el rei Ferran I per a la rendició d’Ischia. Des de Sicília procurà la tramesa d’ajuts financers a Joan II (1466 i 1472), en canvi de concessions reials a nobles i ciutats. Rebé el jurament de fidelitat del parlament al príncep Ferran, coregent de l’illa (1468). Anà a Sardenya a 22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ximénez i Enrich, Sadurní (Maó, Menorca, 1853 - París, França, 1933) Periodista i aventurer. Fill de pare català i mare maonesa, molt jove encara fou corresponsal de premsa de la tercera guerra Carlina, i publicà diversos llibres, com Cartagena (recuerdos cantonales) (1875), Historia de los Alfonsos de Castilla y de Aragón... (1875), Secretos e intimidades del campo carlista en la pasada guerra civil (1876) i Memoria de la pacificación... (1877). Corresponsal de "La Academia" de Madrid i després de "Le Petit Parisien" a la guerra russoturca, intervingué també en la guerra italoetiòpica de 1894-96. Pel seu matrimoni, aconseguí grans possessions a la Rússia Blanca; hi residí uns quants anys, i col·laborà activament en els periòdics més reaccionaris de Peterburg, sobretot en el "Novoje Vremja". També tingué una actuació destacada a Turquia -hom ha dit que com a agent rus- en la campanya contra el moviment dels “Joves Turcs”. Amb la Revolució Russa del 1917 perdé les seves propietats, i des de llavors viatjà i residí per tot Europa, amb estades periòdiques a Barcelona. Amic de F. Cambó, l’acompanyà en un viatge pel Pròxim Orient, i aquest li subvencionà l’edició de la seva darrera obra coneguda, L’Asie Mineure en ruines (1925). Home popular al seu temps, Josep Pla li dedicà un dels seus Homenots i F. Cambó pronuncià una conferència sobre la seva vida. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ximeno, Domènec de (Catalunya, s XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1245) XXIII Abat perpetu del monestir de Poblet (1242-45). Succeí al seu antecessor Vidal. Fou succeït per Berenguer de Castellots. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ximeno, Pere (País Valencià, s XVI) Metge. Sobresortí pels seus estudis anatòmics. Tant a ell com al també valencià Collado els ha estat atribuïda la primera descripció de l'os de l'oïda anomenat stapeda. Sembla que, en aquest cas, Ximeno s'avança a Collado. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ximeno i Planes, Rafael (València, 1761 – Mèxic DF, Mèxic, 1825) Pintor i dibuixant. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles, de la qual arribaria a ésser tinent director. A l'endemig fou pensionat a Madrid i a Roma. El 1793 anà a Mèxic per fer-se càrrec de la direcció de l'Acadèmia artística d'aquella ciutat, que organitzà eficaçment. Hi exercí de forma personal l'ensenyament de pintura. Té algunes obres al Museu de València. Són notables els frescos que féu per a la cúpula de la catedral de Mèxic. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ximeno i Sorlí, Vicent (València, 1691 – 1764) Bibliògraf i erudit. Doctor en teologia, fou ordenat prevere, i tingué benifets a la catedral i l'hospital de València. Escriví Constituciones de la real cofadría de la Santísima Virgen, Noticias constantes de la santidad y doctrina de san Eutropio, Relación verdadera de los terremotos padecidos en el reino de Valencia desde 23 marzo de 1748 i Anticipados anuncios del culto del corazón de Jesús, però la seva obra més remarcable és el repertori biobibliogràfic Escritores del reino de Valencia (1747-49), posteriorment completat per Just Pastor Fuster en la seva Biblioteca valenciana (1827-30). 28 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Xindri, punta de la (Formentera, Eivissa) Cap de l'illa, a l'est de sa Mola. 29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xines (Guadalest, Marina Baixa) Caseria, al sud del terme, a la dreta del riu de Guadalest. La seva església és dedicada a sant Joaquim i santa Anna. 30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xinorlet, el (Monòver, Vinalopó Mitjà) Llogaret, a l'oest de la ciutat, prop del límit amb el terme del Pinós. 32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xinquer (l'Alcúdia de Veo, Plana Baixa) Poble, al vessant oriental de la serra d'Espadà, a l'esquerra i a la capçalera del riu de Sonella o de Veo, dit també riu de Xinquer. L'església (Santa Maria) depèn de la parròquia de l'Alcúdia de Veo. 33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xinquer, marquesat de (País Valencià) Títol senyorial concedit el 1687 a Crisòstom Peris de Perey i Algarra, senyor de la baronia de Xinquer. Canvià la seva denominació per la de marquesat de Castellfort en atorgar-li el despatx reial el 1700. Passà als Villacampa i als Garrigues. 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xinxilla, barranc de (Cabanes de l'Arc / Orpesa, Plana Alta) Curs d'aigua, entre els dos municipis. Neix entre la serra de les Santes i la Maigmudella i desemboca a la mar a través de l'albufera d'Orpesa. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xinxola, Bernat (Barcelona, s XIX – 1860) Fuster. El 1842 fou membre de la primera Junta revolucionària de Barcelona que presidí la revolta de la capital, vençuda poc després pel bombardeig i l'entrada de l'exèrcit que comandava el general Espartero. Conservà la seva popularitat després d'aquells fets. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xiqués, Josep (Canet de Mar, Maresme, s XIX) Eclesiàstic. Acompanyà el bisbe Català quan aquest governà la diòcesi de Cadis. Passà aleshores a Ceuta, on realitzà estudis molt remarcables d'història religiosa. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xirau i Subias, Ramon (Barcelona, 20/gen/1924 - ) Filòsof i escriptor. Fill de Joaquim Xirau i Palau, amb qui s'exilià el 1939. Es llicencià en filosofia a la universitat de Mèxic, on fou professor. Els seus assaigs s'inspiren en part en l'existencialisme i el personalisme. Ha publicat, entre d'altres, Duración y existencia (1946), Introducción a la historia de la filosofia (1964), Epígrafes y comentarios (1985), Cuatro filósofos y lo sagrado (1986) i Antología de Ramon Xirau (1989), entre d'altres obres. Com a poeta, influït per Éluard, Maragall i Hölderlin, ha publicat, en català, Deu poemes (Mèxic 1951), Les platges (1974), Dit i escrit (1983), Natures vives (1991), etc; el 1996 publicà la seva Poesia completa. El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi. 42 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xirell (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents) Despoblat (cast: Chirel), a l'oest del terme, vora el límit amb el de Cofrents, a la foia de Xirell, vall tributària, per l'esquerra, del Xúquer; damunt un tossal poc accessible que domina, per l'esquerra, el curs encaixat del riu, s'alça l'antic castell de Xirell, pertanyent al baró de Cortes, obra dels s XV i XVI, arruïnat (encara que en resten dues torres i alguns panys de mur en bon estat); situat enfront de la mola de Cortes, tingué un paper important en la repressió dels moriscs revoltats el 1609. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xirgu i Subirà, Miquel (Girona, 1892 – Barcelona, 1954) Pintor. Germà de Margarida. Fou escenògraf actiu, de primer amb Alarma, Vilomara i altres artistes, i més tard establert tot sol. Fou professor de l'Institut del Teatre de Barcelona. Devers el 1930 deixà gairebé de pintar. 45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xirillent (Alcoi, Alcoià) Antiga alqueria, a l'oest del terme, als vessants meridionals de la lloma de Fontfreda. Fou comprada al rei Jaume II per la vila d'Alcoi el 1467. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xirinius (Jaume Juez i Castellà) (Barcelona, 1906 - ) Caricaturista. Format a la Llotja de Barcelona, col·laborà a "L'Esquella de la Torratxa" (des del 1924), dins un estil proper a Junceda. Col·laborà també en "Virolet", "L'Esquitx", "La Campana de Gràcia", "Xut!" i "Papitu". A la postguerra es dedicà a realitzar quaderns d'aventures per al món anglo-saxó, bé que amb el seu pseudònim habitual ja només ha col·laborat en la segona època d'"En Patufet". 49 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xirles (Polop, Marina Baixa) Llogaret, al nord del terme, vora el riu de Xirles, afluent, per la dreta, del riu de Guadalest, que neix a la serra de Gulatdar. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xiró i Taltabull, Josep Maria (Barcelona, 1878 – 1937) Pintor. Format a Barcelona, a l'acadèmia Trias i amb Modest Urgell. Féu algunes obres dins un simbolisme místic (Trànsit, 1896; basat en Guimerà), però aviat adoptà el seu característic to èpic i germanitzant (Fantasia nietzcheana, 1901) i la seva exposició individual a la Sala Parés (1903) provocà controvèrsies (torna a exposar al mateix espai el 1906 i el 1908). El 1904 s'integrà a l'Associació de Pintors i Escultors Catalans, i l'any següent il·lustrà L'Atlàntida de Verdaguer, amb un estil voluptuós i èpic, en el qual s'evidenciaven certes influències japonitzants. Anà a París (1907), on es dedicà al cartellisme, i exposà a diverses sales. Amplià estudis a Munic, on féu dues exposicions. El 1911 presentà a Barcelona Ensomni de les ones i La festa de les ones, el 1918 presentà A la Victòria de Samotràcia, i el 1919, Cor i ales (Museu d'Art Modern de Barcelona). El seu estil, influït per Böcklin i per Stuck, entronca amb el fervor wagnerià de la Catalunya de l'època, i degenerà en el pompierisme de La batalla de Lepant de la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, poc abans de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, i en El carro d'Apol·lo del Palau Nacional de Montjuïc. En la seva darrera etapa pintà paisatges de França i de Girona. Morí dement. 52 ANDORRA - GEOGRAFIA Xirovall (Sant Julià de Lòria, Andorra) Veure> Aixirivall. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
54 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xiu, castell de (Llutxent, Vall d'Albaida) Antic castell, al nord de la vila, aturonat a la dreta del riu de Pinet. Durant l'atac de Berenguer d'Entença contra els musulmans fortificats en aquest castell, el 1276, tingué lloc la batalla de Llutxent, que originà la llegenda del miracle dels Corporals de Daroca. El castell restà abandonat després de l'expulsió dels moriscs (1609). 55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xiva, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Xiva i que des de la fi del s XIV pertanyia als Montcada, barons i després marquesos d'Aitona, que hi construïren un palau. El 1756 passà, per successió, als Fernández de Córdoba-Figueroa de la Cerda, ducs de Medinaceli. 56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xiva, batalla de (Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, 15/jul/1837) Fet d'armes de la Primera Guerra Carlina, entre les forces isabelines, manades pel general Marcelino Oraa, i les de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent carlí. Aquestes, manades per Cabrera, malgrat un avantatge inicial, acabaren derrotades, bé que pogueren retirar-se en ordre. Oraa fou premiat per la reina governadora amb la creu llorejada de Sant Ferran. 57 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xiva de Morella (Morella, Ports) Poble (898 m alt), situat en una foia, al peu de la serra de Xiva (el Carrascar, 1.262 m alt), a la vora dreta del riu de Xiva. De l'església parroquial (el Salvador), on es conserven una creu d'argent gòtica i una crismera del s XVI (totes dues fetes a Morella), depèn el santuari del Roser. A l'antiga casa del comú es conserva una taula de l'Ascensió, atribuïda a Marçal de Sas. El lloc pertangué al terme general de Morella fins a la darreria del s XVII. Formava municipi independent fins el 1976. 59 PAÍS VALENCIA - HISTÒRIA Xivert (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Despoblat, a l'est de la vila, al peu de les restes del castell de Xivert, aturonat a 381 m alt, damunt la serra d'Irta. Aquest castell fou donat, ja abans de la conquesta, per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers. El 1233 els templers el reclamaren a Jaume I, i el conqueriren després d'un llarg setge; el 1234 donaren carta de poblament al lloc de Xivert. La jurisdicció del castell s'estenia damunt els llocs d'Alcalà i de Xivert i de diverses alqueries (la Valldàngel i Alcossebre, entre altres). Xivert era un lloc de moriscs (52 focs el 1609) que després de l'expulsió, el 1616, fou repoblat amb 16 famílies cristianes, que l'abandonaren el 1632, i el lloc fou agregat a Alcalà de Xivert. 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xixarà (Alzira, Ribera Alta) Caseria, a 1 km de la ciutat. Era una antiga alqueria d'època musulmana que Jaume I donà el 1242 a Rodrigo d'Aranda i el 1249 a Sanç d'Orenga. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xixilona (Catalunya, s IX – 945) Dama. Figura esmentada com a filla del comte de Barcelona Guifre el Pilós. Entrà en religió. Se'n conserva la lauda sepulcral, que aprofita el revés d'una placa visgòtica de pedra 62 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xixona, governació de (País Valencià, 1707 – 1833) Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xixona. Comprenia les foies de Xixona i de Castalla, la vall de Biar, el terme de l'Alforí i, separats per la governació d'Alacant, els termes d'Elx, i de les Salines d'Elda. Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial. 64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xixona, governació dellà (País Valencià) Veure> Oriola, governació d' 65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xops, sèquia dels (Xeresa, Safor) Sèquia de l'horta de Gandia, que rega la marjal de Xeresa. 68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Xoriguer, platja de son (o çon) (Ciutadella, Menorca) Platja allargada de sorra fina, a la costa meridional, a llevant del cap d'Artrutx. A prop hi havia la llacuna de son Xoriguer, actualment dessecada. A més dels llocs de son Xoriguer Vell i de son Xoriguer Nou, hi ha una urbanització. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xoriguera (Catalunya, s XVII - Castella, s XVIII) Família d'arquitectes i escultors. Iniciada per Josep de Xoriguera. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Xoriguera (Biosca, Segarra) Masia i capella, al nord del poble, a l'antic camí de Cervera a Solsona. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA
72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Xoriguera (la Pobla de Lillet, Berguedà) Veure> Santa Magdalena de Soriguera. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Xoriguera, bosc de la (Setcases, Ripollès) Gran bosc, a l'alta vall del Ter (vall de Carlat), a llevant de l'estret de Morenç. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xoriguera, Josep de (Barcelona, s XVII) Tallista. Fou pare de Josep Simó Xoriguera i Elies. 75 CATALUNYA - HISTÒRIA Xoriguera, pantà de la (Terrassa, Vallès Occidental) Antic pantà, al nord de la ciutat, damunt el torrent de Gaià, anomenat també el llac Gran. Fou destruït per unes inundacions el 1944. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xoriguera i Elies, Josep Simó (Barcelona ?, s XVII – Madrid, 1682) Escultor, dit el Vell. Fill de Josep de Xoriguera i fillastre de Josep Ratés i Dalmau, anà amb aquest a Madrid per ajudar-lo en l'execució del retaule (desaparegut) de l'església de Montserrat (1674). Es casà a Madrid, on s'establí i castellanitzà el seu nom (Churriguera). Inicià allí una dinastia d'artistes bàsica dins de l'art barroc castellà. El més famós dels seus fills és José Benito Xoriguera, a més de Joaquín i Alberto. 77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Xoroi, cova d'en (Alaior, Menorca) Cova natural, oberta damunt la costa meridional de l'illa, a l'est de cala en Porter. És explotada per al turisme. 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
79 ANDORRA - GEOGRAFIA Xovall (Sant Julià de Lòria, Andorra) Veure> Aixovall. 80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xuclà i Mauricio, Manuel (Barcelona, 1870 – 1903) Escriptor. Fou col·laborador de "La Renaixença". Foren molt comentades les conferències que pronuncià a l'Ateneu Barcelonès, especialment una en què denuncià les greus deficiències de la marina espanyola al seu temps. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xuclà i Nin, Guillem (Barcelona, 1902 – Mèxic, 1966) Aviador. El 1919 ingressà a l’Aeroclub de Barcelona, que el becà per fer el curs de pilot a l’Escuela Militar de Getafe, on obtingué el títol (1921). Des del 1928 col·laborà amb Josep Canudas per fer aviació publicitària i com a professor de l’Escola d’Aviació Barcelona 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xulbe, Joan de (Catalunya, s XIV – s XV) Arquitecte. Fill de Pascasi, al qual substituí en la direcció de les obres de la seu tortosina, que exercí fins al 1428. El 1416 fou un dels tècnics que es pronunciaren sobre la nau única de la catedral de Girona. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xulbe, Joan de (Catalunya, s XV) Arquitecte. Fill de l'homònim, al qual substituí com a mestre d'obres de la seu de Tortosa, càrrec que ja havia exercit el seu avi Pascasi. Ell el tenia encara el 1452. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xulbe, Pascasi de (Catalunya, s XIV) Arquitecte. Molt poc conegut. Des del 1381 fou director de les obres de la catedral de Tortosa. Li succeí al càrrec el seu fill Joan. El cognom Xulbe és conegut també sota la forma Xulvi. 86 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xulilla (Serrans) Veure> Xulella. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xumetra i Falqués, Francesc (Barcelona, 1882 - s XX) Ceramista. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Treballà a París i a Brussel·les. Obtingué alguns premis d'importància. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xumetra i Ragull, Ferran (Barcelona, 1865 – 1920) Dibuixant i decorador. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Col·laborà a diverses revistes d'art. Fou bon decorador. Obtingué diversos premis. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Xup, el (Manresa, Bages) Barri obrer de la ciutat, uns 2 km al sud-oest del nucli urbà, a l'esquerra de la riera de Rajadell i al peu de la carretera de Manresa a can Maçana. El barri, compost per 480 habitatges, fou construït el 1965 en territori de l'antiga masia del XUP. El seu nom oficial és grup del Pare Ignasi Puig. 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xúquer, el (País Valencià) Riu (cast: Júcar) del vessant mediterrani, el segon pel seu cabal de l'estat espanyol. Neix al turó de San Felipe, a la serra d'Albarrasí, i desemboca, després d'un recorregut de 498 km, a Cullera; drena una conca de 22.100 km2. El curs més alt es caracteritza per un notable cabal, que quasi és el mateix fins a la seva confluència amb el Cabriol, ja en curs mitjà. Aigües avall, en entrar a la Ribera Alta un cop regulat al pantà de Tous) el cabal assoleix el màxim del seu recorregut (59,7 m3/seg), ja que a partir d'aquest punt el sagnen nombroses sèquies per a regatges que absorbeixen 5/6 de les seves aigües. A la desembocadura el cabal sols és de 10 m3/seg. La irregularitat interanual d'aquest riu és moderada, a pesar del seu caràcter mediterrani. Les crescudes són de primavera i de tardor, però s'han registrat diverses revingudes extraordinàries, com les de l'oct/1923. Les secades és registren al període d'estiu. Les seves 93 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Xúquer, governació dellà (País Valencià) Veure> Xàtiva, governació de. 94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xúquer, ribera del (Ribera Alta / Ribera Baixa) Veure> Ribera del Xúquer, la. 95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xúquer, sèquia reial del (Horta / Ribera Alta / Ribera Baixa) Sèquia de l'esquerra del Xúquer, al seu curs baix. Forma un canal de 54 km de longitud que comença a Antella amb un cabal de 26,8 m3/seg, i fineix a Albal. És utilitzada per als regatges de les tres comarques, on fertilitza unes 20.000 ha de regadiu. La primera concessió d'aigües fou del 1273 i des de llavors s'ha incrementat constantment. Cada municipi beneficiat té una junta de regants que elegeix els diputats per a la Junta General de la Sèquia Reial. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xuriguera, Eudald (Catalunya, s XIX) Dirigent obrer. Participà en el congrés de Barcelona del 1868, fou membre del consell de la Unió Manufacturera i ocupà càrrecs directius a la Federació de Les Tres Classes de Vapor (1872). Dins l'obrerisme barceloní, se situava en el sector sindicalista reformista més moderat i partidari de la col·laboració amb els fabricants. El 1889 assistí, a París, al Congrés Socialista Possibilista. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xuriguera i Parramona, Joan Baptista (Menàrguens, Noguera, 1908 – Barcelona, 1987) Escriptor. Germà de Ramon. Militant del moviment catalanista a les terres de Lleida, pertanyé al Bloc Obrer i Camperol. La seva literatura, d'arrel romàntica, destaca l'assaig El camí de Catalunya (1945), les novel·les: Desembre 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Xuriguera i Parramona, Ramon (Menàrguens, Noguera, 1901 - Brageiras, França, 1966) Escriptor. Dirigí la revista "Lleida" i estudià lletres a Barcelona. S'exilià el 1939 a França, on contribuí a les activitats culturals dels emigrants i a difondre-hi els problemes de Catalunya. Fou professor d'institut. Publicà novel·les d'arrel psicològica: Espills adormits (1932), Volves grises (1932), Desordre (1936) i Destins (1938). Dels seus assaigs cal destacar Casanovas (1933), L'aportació de la Catalunya occidental a l'obra de la Renaixença (1936) i Jacint Verdaguer, l'home i l'obra (1971). Traduí al català Flaubert, Cocteau i Sartre. Morí a l'exili. 99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Xurros, pla dels (Benaguasil, Camp de Túria) Plana, estesa a l'esquerra del Túria, abans de la seva confluència amb la rambla Castellarda, al límit amb el terme de Pedralba (Serrans), ja de llengua castellana. 100 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Xut! (Barcelona, 23/nov/1922 – 14/jul/1936) Setmanari humorístic esportiu, editat amb 718 números en total. El dibuixant Valentí Castanys fou l'ànima de la revista, i hi col·laboraren importants articulistes i dibuixants. La publicació tingué èxit per la seva originalitat i perquè el futbol, gràcies als triomfs del F.C. Barcelona, interessava molt el públic barceloní. En els seus darrers temps en minvaren les vendes. Publicà números extraordinaris i almanacs.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Xilxes (
Xirau i Palau, Antoni
Xirau i Palau, Joaquim
Xirinacs i Damians, Lluís Maria
Xirinacs i Díaz, Olga
Xirivella (
Xiva de Bunyol (
Xixona (
Xodos (
Xóvar (
Xulella (