|
|
|
Anar a: [ Led ] [ Let ] [ Li ] [ Lie ] [ Lin ] [ Lio ] El poder desgasta, especialment a qui no el té. (Giulio Andreotti) 78 EUROPA - BIOGRAFIA Lede, marquès de (Jan Frans van Bette) (França, s XVII – s XVIII) Militar flamenc. Lluità al costat de Felip V en la guerra de Successió, en la qual conquerí Tarragona (1713), d'on fou governador militar, càrrec que ocupà a Barcelona l'any següent. Aprovà la construcció de la Ciutadella de Barcelona. Fou capità general de Mallorca (1715-17) i de Sardenya (1717-18), i conseller de Lluís I d'Espanya (1724). 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ledesma, Miquel Jeroni Veure> Lledesma, Miquel Jeroni. 2 CATALUNYA - LITERATURA Legió d'Honor, La (Catalunya, 1930) Opereta amb text de V. Móra i música de R. Martínez i Valls, estrenada a Barcelona. Ha romàs al repertori líric català; hom l'ha enregistrada en disc. 77 EUROPA - BIOGRAFIA
3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Leita i Graell, Pilar (Aiguafreda, Vallès Oriental, 1923 - ) Pintora. Fou deixebla de Víctor Moya. Ha fet nombroses exposicions personals i col·lectives. Li han estat atorgats diversos premis. 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Lel (el Pinós de Monóver, Vinalopó Mitjà) Caseria, situada uns 5 km al nord de la vila. 5 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Lentillà, riu de (Conflent) Afluent esquerrà de la Tet. Neix al vessant oriental de la pica del Canigó (2.785 m alt), dins el terme de Vallmanya, on rep també el nom de riera de Vallmanya i on pren la direcció sud-nord; travessa els termes de Vallestàvia i de Finestret, on s'uneix amb el riu de Llec, el seu afluent principal, i desemboca dins el de Vinçà, davant els banys de Nossa. 6 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Lentini, baronia de (Sicília, Itàlia) Jurisdicció feudal, atorgada el 1575 a Francesc de Santa Pau i Branciforte, príncep de Butera. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA León, Antoni de (Nàpols ?, Itàlia, s XVIII – València, s XVIII) Il·lustrat, establert a València. Carles VII de Nàpols li havia concedit el marquesat de León (1735). Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Valenciana d'Amics del País. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA León i Roca, Josep Lluís (València, 1916 - 20/jun/2007) Escriptor i editor. El seu treball d'investigació se centrà especialment en la vida valenciana del s XIX. Escriví les novel·les Cala preciosa (1942) i Los Romeu, premi València de Literatura del 1954. Publicà alguns llibres referits a la vida i obra de l'escriptor Blasco Ibáñez: Blasco Ibáñez y la Valencia de su tiempo (1967), Vicente Blasco Ibáñez (1967), Blasco Ibáñez: Política i periodisme (1970) i recopilà i prologà els articles que integren el llibre pòstum de Blasco Ibáñez Crónicas de Viajes (1968). El 1973 reedità en edició facsímil l'obra de Constantí Llombart, Los fils de la Morta-Viva. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA León y Román, Ricardo (Barcelona, 1877 – Madrid, 1943) Escriptor. Patrioter, triomfalista i d'una religiositat exaltada, publicà novel·les, assaigs i poesia: Lira de bronce (1901), Casta de hidalgos (1908), El amor de los amores (1910), Bajo el yugo de los bárbaros (1932) i Roja y gualda (1934). Fou membre de la Real Academia Española (1915). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Leonardo i Esteve, Tomàs Veure> Esteve, Tomàs Lleonard. 12 CATALUNYA - ART Lepant, Sant Crist de (Barcelona, s XV) Talla de fusta que, segons la tradició, anava a la nau capitana de Joan d'Àustria a la batalla de Lepant. Presideix la capella del Santíssim o antiga sala capitular de la catedral de Barcelona, coneguda més popularment per capella del Crist de Lepant, sobre el sarcòfag barroc de Sant Oleguer. La seva devoció és molt popular i arrelada, a Barcelona. L'especial flexió o corbament de les cames i del cos del Crist es relaciona amb la llegenda que diu que la imatge es mogué per evitar l'impacte d'una bala 13 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Lerma, duc de Veure> Sandoval-Rojas y de Borja, Francisco Gómez de. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lerma i Blasco, Joan (València, 1951 - ) Polític. Secretari general del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) (1980), fou el primer president de la Generalitat Valenciana (1982) fins al maig de 1995, després de la derrota socialista a les eleccions autonòmiques. El 30 de juny del mateix any fou nomenat ministre de les Administracions Públiques. 15 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lersundi y Ormaechea, Francisco Alejandro (València, 1817 – Baiona, País Basc, 1874) Militar i polític. Governador de Madrid (1851). Ministre de la Guerra (1852), després va ésser successivament capità general de Castella la Nova, novament ministre de la Guerra, ministre d'Estat, de Marina i president del Consell de Ministres. El 1866 era governador i capità general de Cuba, càrrec que va tornar a ocupar des de la fi del 17 CATALUNYA - MUNICIPI
18 CATALUNYA - HISTÒRIA Lés, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Lés, concedida el 1478 a Benet Marco i Sapera. Passà als Cao de Benòs, i fou confirmada i reconeguda com a títol del regne el 1742 a Francesc Cao de Benòs i de Peguilhan. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lés, Gaspar de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Baró de Lés. El seu pare havia estat governador de la Vall d'Aran per Felip V i, en fugir-ne després de l'alçament austriacista, fou pres i afusellat pels voluntaris de la Ribagorça (1707). Represa la Vall pels borbònics, en 1711, Gaspar de Lés en fou nomenat governador. Jurà el càrrec en 1712. Amb el record de la tràgica mort del seu pare, la seva governació es caracteritzà per un seguit de represàlies. En 1719, declarada la guerra entre França i Espanya, es defensà durament dels francesos, als quals resistí quinze dies a la fortalesa de Castell-lleó. Caigué presoner i fou deportat a França, 79 EUROPA - BIOGRAFIA Lesfargues, Bernat (Brageirad, Occitània, 1924 - ) Poeta i escriptor. Ha traduït algunes novel·les catalanes al francès, com Incerta glòria, de Joan Sales. Influït per la literatura catalana -sobretot de J.S. Pons-, la seva obra, que s'inicià amb un humanisme naturalista, franciscà, ha evolucionat cap a continguts polèmics de reivindicació occitanista. Obres principals: Cap de l'aiga (1952) i Cor prendre (1965). 20 EUROPA - BIOGRAFIA Lesseps, Ferdinand Marie (Versalles, França, 1805 - castell de La Chênaie, França, 1894) Diplomàtic i enginyer. Cònsol a Barcelona (1842-48), intervingué com a mitjancer en el bombardeig de la ciutat per Espartero (1842), a favor dels estrangers i dels mateixos barcelonins. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Letamendi, Agustí de (Barcelona, 1793 – s XIX) Diplomàtic, escriptor i periodista. Lluità a la guerra del Francès i fou perseguit per la Inquisició. Fundà els periòdics liberals "El Constitucional" i "Minerva Española". Fou cònsol a Florida Oriental i, exiliat, visqué a Bèlgica, però com a diplomàtic nord-americà. Escriví sobre diplomàcia i publicà la novel·la històrica Josefina de Comerford. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Letassi, pic de (Viella, Vall d'Aran) Cim (2.173 m alt) del massís del Montcorbisson, a l'antic municipi de Gausac. 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Lete i Triay, Manuel de "Andreu de Palma de Mallorca" (Palma de Mallorca, 1889 – Barcelona, 1963) Escriptor caputxí. Es llicencià en dret a Barcelona, i hi prengué l'hàbit el 1915. Fou una de les figures intel·lectuals de l'orde, escriví a "Estudis Franciscans", fundà l'anomenada Escola Lul·liana i s'especialitzà en història local i religiosa. Entre altres obres, publicà Iconografia Caputxina de Catalunya i Mallorca (1923), Els sistemes i les idees jurídiques de Ramon Llull (1936), Historia de la villa de Sant Feliu de Codines (1946), Las calles antiguas de Tarragona (1956-58) i l'assaig històric Prat de Llobregat (1958). 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Letgarda de Roergue (Rodés, França, s X – Barcelona, 977/80) Comtessa de Barcelona. Mort el seu pare, Ramon I, comte de Roergue i marquès de Gòtia, es maridà a Rodés, vers el 967, amb Borrell II de Barcelona-Urgell, amb qui era parenta de lluny. Del seu viatge resultà la vinguda de Gerbert a Catalunya. De la seva família provenen els noms de Ramon i Ermengol, tan freqüents als llinatges comtals de Barcelona i Urgell. 76 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Leucata, campanya de (Catalunya Nord, estiu 1637 - 27/set/1637) Operació militar durant la guerra dels Trenta Anys. Plantejada pel comte-duc d'Olivares amb la finalitat de fer intervenir els catalans a la guerra, atacant el primer nucli francès de la frontera catalana. Abans que els catalans hi arribessin, el setge hagué 26 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Levante (València, 15/abr/1939 - ) Diari matutí. Continuador d'"Avance", fou fundat per FET y de las JONS i pertany a la Cadena del Movimiento. Utilitzà la maquinària i les instal·lacions d'"El Mercantil Valenciano", i aconseguí una notable difusió a tot el País Valencià. El 1984 fou adquirit per Premsa Valenciana. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Leveroni i Valls, Rosa (Barcelona, 1/abr/1910 – Cadaqués, Alt Empordà, 4/ago/1985) Poetessa. Exercí el càrrec de bibliotecària de la Universitat Autònoma (1933-39) i col·laborà a les revistes "Ariel" i "Poesia". De to intimista i elegíac, ha escrit els reculls poètics Epigrames i cançons (1938) i Presència i record (1952). L'any 1956 obtingué amb Cinc poemes desolats, la Flor Natural del Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Cambridge. 28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Leví ben Abraham ben Hayyim (Vilafranca de Conflent, Conflent, 1245 - Besiers ?, Llenguadoc, 1315) Filòsof jueu. Representant de les tendències obertes del seu temps i autor de dues obres enciclopèdiques Batte ha-Nefes we-ha-Lehasim, en prosa ritmada, escrita a Montpeller el 1276, i Leviat en. L'any 1305 residia a Perpinyà. Fou excomunicat i bandejat pels antimaimonistes, que no acceptaven les seves interpretacions al·legòriques de la Bíblia. 29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Leví ben Gersom (Perpinyà, 1288 – 1344) Metge, matemàtic, astrònom, filòsof i exageta jueu. Féu comentaris al Pentateuc, i escriví diversos llibres bíblics, un llibre de lògica, onze comentaris sobre les obres d'Aristòtil i cinc llibres de matemàtiques. A l'obra Les guerres del Senyor, sobre la filosofia de la religió, fixà una línia d'acostament a l'aristotelisme. 30 CATALUNYA - HISTÒRIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ley Fancelli, Pablo (Barcelona, 1961 - ) Dramaturg i crític teatral. Autor d'obres com Angorina o la festa de maig (1984), Se está haciendo muy tarde (premi Sant Martí 1989) o Paisaje sin casas (premi Marquès de Bradomín 1990), participà en la dramatúrgia de Faust 3.0 de La Fura dels Baus. Desenvolupà l'exercici de la crítica tant a l'"ABC" (1990-92) com, des del 1995, a "El País". Fou redactor de premsa de l'IMBE (Mercat de les Flors i Festival Grec) i director de "La Revista del Mercat" (1994-96) i participà com a assessor en el programa teatral "El Apuntador" del canal cultural de Vía Digital. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ley Gracia, Adolfo (Las Palmas de Gran Canaria, Canàries, 1908 – Barcelona, 1975) Neurocirurgià. Cursà els estudis de medicina a Barcelona. Fou cap del Servei de Neurocirurgia a l'hospital Clínic de Barcelona i membre fundador de la Sociedad Luso-Española de l'especialitat. Dirigí l'Escola Professional de Neurocirurgia (1975). És autor de Tumores intracraneales i Abscesos cerebrales, entre altres obres, i de diversos capítols de la Patología médica, de Pedro i Pons. 83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Leyris d'Esponchez, Antoni Fèlix (Alais, Llenguadoc, 1730 - Campolongo, Itàlia, 1801) Eclesiàstic. El 1768 fou nomenat bisbe d'Elna. Elegit diputat pel braç eclesiàstic als estats generals (1789), hi adoptà una actitud conservadora i fou destituït per les autoritats revolucionàries de Perpinyà, que nomenaren en lloc seu el bisbe intrús Gabriel Deville. S'hi oposà en un opuscle, que fou prohibit; tornà al Rosselló i fou detingut, acusat de conspirar, i deportat. Aconseguí d'evadir-se, i es refugià a Roma. Des d'allí demanà de passar a 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Liat, rasos de (Salardú / Canejan / Viella, Vall d'Aran) Altiplà, entre els tres municipis, a la divisòria d'aigües de l'Unyòla i del riu de Toran, estès entre les serres de pica Palomera i d'Es Armeros, al sud, i el portilló d'Albi, al nord. És centrat per l'estany de Liat, capçalera de l'Unyòla. Al seu extrem meridional hi ha les mines de Liat o de pica Palomera. 34 CATALUNYA - LITERATURA Liber Dotaliorum Ecclesiae Urgellensis (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XIII – s XVIII) Cartulari conservat a l'arxiu capitular. Recull donacions i privilegis a favor de l'església de Santa Maria d'Urgell i a la seva canònica. Consta de dos volums i conté 1.230 documents. 35 CATALUNYA - LITERATURA Liber Dotationum Antiquarum (Vic, Osona, 1215) Cartulari de l'arxiu capitular. Recull donacions i testaments a favor de l'església de Vic. Els documents són bàsicament dels s XI al XIII. És un volum en pergamí i cobertes de pell de 152 folis. El féu recopilar el canonge Guillem de Mont-ral. 36 CATALUNYA NORD - LITERATURA Liber Feudorum Ceritaniae (Cerdanya, 1172 – 1176) Cartulari de la corona catalano-aragonesa. Conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Conté les escriptures del s XI, sobretot, referents al patrimoni reial del comtat de Cerdanya i de l'altra banda dels Pirineus. El manuscrit és miniat i una part de la documentació es també integrada al Liber Foudorum Maior. Consta de 379 folis i 272 escriptures. 37 CATALUNYA - LITERATURA Liber Feudorum Maior (Catalunya, 1192) Cartulari dels dominis del comtat de Barcelona. Elaborat per Ramon de Caldes, degà de l'església de Barcelona, a instància d'Alfons I el Cast. Hi ha transcrites les escriptures de compravenda, aliances polítiques i matrimonials i juraments de vassalls referents al patrimoni reial. Segons diversos Regesta, constava de 888 folis miniats, dels quals només en resten 88. L'edició 84 EUROPA - LITERATURA Liber iudiciorum (Europa, s VII) Obra medieval (Llibre dels judicis). compilació de lleis formada per tal d'unificar la legislació dels gots i dels hispans. A Catalunya, tot seguit d'iniciada la conquesta cristiana, la seva aplicació coexistí amb alguns capitulars dels francs i la del dret canònic. El jurista Bonhom en féu una gran tasca de divulgació, en publicar-ne una edició, amb el títol de Liber iudicum popularis. El monestir de Montserrat conserva fragments d'una versió en català de la fi del s XII (Libre jutge), que precedeix en més de mig segle la traducció castellana i mostra la seva popularitat com a font de dret. Una part dels Usatges de Barcelona és còpia d'aquesta llei. 38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Liberal, el Sobrenom del rei Alfons II de Catalunya-Aragó. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Liberti, Climent (Catalunya, s XVII) Escriptor. És autor d'una Historia de los movimientos y reparación de Cataluña en tiempo de Inocencio X, obra reeditada repetidament. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Libià, Bernat de (País Valencià, s XIII - s XIV) Batlle general del regne de València, en temps de Jaume II. Arran de la sorollosa supressió de l'orde del Temple, comandà les forces reials que assetjaren Peníscola, principal reducte dels templers, que ell obligà a retre's el 12/des/1307. 85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Libion, André (Argenton-sur-Creuse, França, 1924 - ) Pintor. La seva família s'establí al Rosselló el 1938. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Perpinyà (1940-42). S'estigué al Marroc, on, des del 1944, es dedicà a la pintura. Retornà a Perpinyà, on conegué Dufy, i el 1949 s'instal·là a París. S'adscriu a la pintura figurativa i 41 CATALUNYA - LITERATURA Libre Jutge (Catalunya, 1180 - 1190) Versió catalana antiga de les lleis godes o Liber iudiciorum visigot, conservada només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat. Segons Anscari M. Mundó, que l'identificà el 1960 i en féu un estudi exhaustiu, el manuscrit pot ésser datat entre el 1180 i el 1190. Es tracta d'una còpia de la versió catalana del Liber iudicus, versió feta molt probablement en els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV, vers el 1140, i en direcció directa amb la primera compilació dels Usatges. La versió catalana fou feta segurament per a ús de la cúria comtal de Barcelona, com ho fou probablement la còpia del manuscrit conservat. El document, malgrat la seva brevetat, i a part el seu interès per als estudis jurídics, té un gran valor per a la història de la llengua, com a testimoni més reculat, conegut fins ara -anterior a les Homilies d'Organyà-, d'una prosa ja netament catalana. 42 CATALUNYA - LITERATURA Libri Antiquitatum Ecclesiae Cathedralis (Barcelona, s XIII) Cartulari de la catedral, que inventaria els seus béns i drets adquirits. Alguns documents són datats del s IX. És obra de tres o quatre mans distintes. Conté un total de 2.750 documents, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic. Joan Mas en publicà un regest a Notes històriques del bisbat de Barcelona. 43 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Liçana, Roderic de (Aragó, v 1210 - Somontano, Aragó, 1251) Noble. Durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor, se li alçà en armes amb altres senyors aragonesos. El 1225 es féu partidari seu i hi col·laborà en la guerra de l'Urgell (1228) i en les conquestes de Mallorca (1230) i de València (1238). 44 CATALUNYA - HISTÒRIA Liceu, atemptat del (o bomba del) (Barcelona, 7/nov/1893) Atemptat anarquista, portat a terme per Santiago Salvador, contra el públic del Gran Teatre del Liceu. Segons ell, en venjança per l'execució de Paulí Pallàs. Salvador llançà dues bombes "orsini" a la platea del Liceu durant la representació del segon acte de 45 CATALUNYA - CULTURA Liceu, Conservatori del (Barcelona, 1838 - ) Escola oficial d'estudis musicals. Fundat com a primer conservatori dels Països Catalans. Fou creat per iniciativa de la Societat del Liceu Filharmonicodramàtic. L'any 1848 s'instal·là a sobre de la sala de concerts del Gran Teatre del Liceu. És reconegut com a conservatori superior estatal. 46 CATALUNYA - CULTURA
47 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Liceu de València, El (València, 1836 – 1863) Institució cultural. Creada per Fermí Gonçal Moron, Antoni Rodríguez de Cepeda, Joan Sunyé, Pere Sabater, Ignasi Vidal i Manuel Benedito. Funcionà al palau del Temple entre el 1839 i el 1863. En formaren part importants intel·lectuals del País Valencià de l'època. Per 48 CATALUNYA - CULTURA Liceu Escolar de Lleida (Lleida, 1906 – 1938) Organisme docent. De caràcter laic i republicà, fou fundat per Frederic Godàs i Legido. El 1920, a la mort del fundador, els seus col·laboradors, entre els quals cal destacar Humbert Torres i Antoni Sabaté i Mur, en continuaren les directrius. El Liceu Escolar desaparegué quan les primeres bombes franquistes ensorraren l'escola i llevaren la vida a quaranta dels alumnes. 49 CATALUNYA - CULTURA Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès (Barcelona, 1837 - ) Societat cultural. Creat amb el nom de Societat Filodramàtica, per tal d'aplegar recursos per al Vuitè Batalló de Línia de la Milícia Nacional barcelonina. Hom arranjà un teatre en la mateixa caserna (instal·lada al convent de Montsió, expropiat a la comunitat). Les representacions, iniciades per l'ago/1837 amb teatre en castellà, inclogueren aviat funcions d'òpera italiana. D'altra banda, hom establí un centre d'ensenyament musical, que esdevingué (1838) el primer conservatori dels Països Catalans: el Conservatori del Liceu. Malgrat la dissolució del batalló que l'havia creat, el Liceu continuà les activitats i el 1845, sota la direcció de Joaquim Gispert, inicià les gestions per a poder construir un nou local, el Gran Teatre del Liceu, finançat per una junta o societat de propietaris. Poc després, la societat hagué de retornar el convent de Montsió a la seva comunitat, i calgué suspendre les 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Licini Segon, Luci (Bàrcino ?, s I - s II) Llibert de Luci Licini Sura. (llat: Lucius Licinius Secundae). Fou, a Bàrcino, un personatge destacat, a qui foren dedicades una vintena d'inscripcions (cas excepcional), datades poc després de l'any 107, per diverses corporacions municipals, com la de Bàrcino i les d'Ausa (Vic) i Iammo (Ciutadella). Fou accensus del seu patró, a la memòria del qual féu erigir l'arc de Berà, i sèvir augustal de Tàrraco i de Bàrcino. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Licini Sura, Luci (Catalunya ?, v 56 - v 108) Polític i militar romà (llat: Lucius Licinius Sura). La seva vinculació a Catalunya ha fet creure que podia haver nascut a Tàrraco o a Bàrcino. Tingué càrrecs importants a Roma des del temps de Domicià, però es destacà sobretot durant el regnat de Trajà, del qual fou amic. Entre altres càrrecs, fou tres vegades cònsol (els anys 92-97 i 102-107). És esmentat en diverses inscripcions de Bàrcino, a través del seu llibert Luci Licini Segon, que s'encarregà d'erigir, després de la seva mort, l'arc 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Licinià (Xàtiva ?, Costera, s V – Constantinoble, Turquia, s VI) Sant. Hom creu nat a Xàtiva. Era famós per la seva saviesa. Fou bisbe de Cartagena. Es traslladà a Constantinoble, on gaudí de l'estima de l'emperador Maurici. Morí en aquella ciutat, possiblement emmetzinat per uns enemics. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lienas i Massot, Gemma (Barcelona, 16/gen/1951 - ) Escriptora. Després d'estar vinculada al món editorial i de l'ensenyament, es dedicà a escriure. La seva obra va destinada al públic infantil, com La lluna en un cove (1987), El gust del cafè (premi Francesc Puig i Llensa 1987), etc; i al juvenil: Dos cavalls (2 CV) (premi Ramon Muntaner 1987), Vol nocturn (premi Andròmina 1987), Bitllet d'anada i tornada (premi l'Odissea 1998), etc. Els seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Liern i Cerach, Rafael Maria (València, 1833 – Madrid, 1897) Autor teatral. Les seves obres representen una aportació per a la creació del teatre valencià modern. De tota la seva producció sobresurten: De femater a lacayo (1858), Les eleccions d'un poblet' (1859), Amor entre flors i freses, En les festes del carrer (1861), La mona de Pasqua (1862), La flor en camí del Grau (1862), Aiguar-se la festa (1864) i El Mesies en Patraix (1872). Publicà el periòdic satíric "El Saltamartí". L'èxit més gran fou l'obtingut amb La almoneda del diablo (1862), fet que el decidí a marxar a Madrid i a escriure en castellà. 54 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Lierp, vall de (Ribagorça) Veure> Vall de Lierp, la. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lillet, monestir de (la Pobla de Lillet, Berguedà) Veure> Santa Maria de Lillet. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lillet, vall de (Berguedà) Vall de l'alt Berguedà, paral·lela al plegament pre-pirinenc, que té els cursos de l'Arija i el Llobregat de sentit est-oest, entre el puig de Merolla i els rasos de Tubau (est) i la serra de la Tossa i el puig dels Banyadors, que separen la vall de les del Bastareny i la riera de Cerdanyola. Aigües avall de la Pobla de Lillet, única vila de la vall, s'inicien les terrasses del Llobregat. La vall del Bastareny o de Bagà, coneguda històricament com a vall de Brocà, també ha estat inclosa en la vall de Lillet. Formà part de les baronies de Pinós i Mataplana. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Límits, els (la Jonquera, Alt Empordà) Barri de la vila, a la frontera franco-espanyola, que forma un sol nucli urbà amb el poble del Pertús (Vallespir), del qual el separa només la carretera general. Els antics serveis de frontera i el comerç caracteritzen la seva activitat. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lin, artiga de (les Bordes, Vall d'Aran) Veure> Artiga de Lin, l'. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Liñán i Morelló, Marià (el Grau de València, Horta, 1769 – Madrid, 1844) Eclesiàstic. Catedràtic de la Universitat de València i paborde de la catedral. Fou cridat a la Comissaria General de la Creuada i, més tard (1844), fou fet bisbe de Terol, però no en va arribar a prendre possessió. Féu una deixa testamentària que permeté la iniciació dels treballs de conducció d'aigua potable a València, la conducció de la qual fou 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Linares, Francesc (Gandia, Safor, 1632 – Albacete, Castella, 1686) Arquitecte. Ingressà com a llec a l'orde franciscà. Escriví una obra sobre el convent franciscà d'Albacete. 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Linares, Francesc Vicent (País Valencià, s XV) Fuster artístic. Era fill de Pere i nét de Genís. Des del 1558 tingué a València el càrrec de fuster entallador de la ciutat. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Linares, Genís (País Valencià, s XVI) Fuster artístic. És autor d'una de les més extraordinàries obres de l'especialitat que es troben al país: l'enteixinat de l'Estudi Major, avui sala de togues de l'antic palau de la Generalitat de València. La realització és del 1534. Era pare de Pere i avi de Francesc Vicent. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Linares, Pere (País Valencià, s XVI) Fuster artístic. Fill de Genís i pare de Francesc Vicent. El 1543 fou nomenat fuster vitalici de la Generalitat de València. Féu al palau de la institució obres ben notables, com les tribunes i part de la coberta de la Sala de Corts. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lindín, Gonzalo (Antonio Gonzalo i Lindín) (Oviedo, Astúries, 1920 - ) Pintor. Format a Tarragona, fou deixeble d'I. Mallol i de J. Rebull. Els seus paisatges tarragonins li han valgut diversos premis, entre els quals cal esmentar el Ciutat de Barcelona de Pintura del 1973. Fou professor de l'Escola-taller d'Art de Tarragona. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Linya (Navès, Solsonès) Poble i antiga quadra, a la capçalera de la vall de Sant Grau, al sud del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Andreu. Fou possessió dels ducs de Cardona. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Linyan i Serra, Maria Teresa (Barcelona, 1944 - ) Pintora. Es formà a la Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Des del 1961 obtingué diversos premis. Ha exposat la seva obra, influïda sobretot per Cézanne i el fauvisme, a Barcelona i en nombroses localitats de Catalunya, i també a Madrid. 68 CATALUNYA - MUNICIPI
69 CATALUNYA - HISTÒRIA Linyola, baronia de (Linyola, Pla d'Urgell) Jurisdicció senyorial, localitzada al poble. Fou integrat un quant temps a la baronia de Bellpuig, quan aquesta passà als Cardona d'Anglesola (1400). Després en fou separat i, al s XVIII, fou patrimoni dels comtes d'Altamira. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA
86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Liori, Hurtado de (Aragó, s XIII - País Valencià, v 1281) Noble. Primer membre del llinatge dels Roís de Liori. Juntament amb el seu fill, Rodrigo de Liori, reberen del rei Jaume I béns a Sot de Xera. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Liori, Rodrigo de (Aragó, s XIII - País Valencià, v 1292) Noble. Juntament amb el seu pare, Hurtado de Liori, reberen del rei Jaume I béns a Sot de Xera. Fou el pare de Gil (I) Roís de Liori. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Liost, Guerau de Pseudònim literari de l'escriptor Jaume Bofill i Mates. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lisamós, Miquel (València, 1537 – 1605) Cantor i compositor. Professà el 1558 al convent de Sant Domènec de València, i compongué càntics religiosos d'una notable qualitat. 73 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Líster Forján, Enrique (Ameneiro, Galícia, 21/abr/1907 - Madrid, 8/des/1994) Militar i polític comunista. Durant la guerra civil preparà una gran part de l'ofensiva de la batalla de l'Ebre i dirigí la retirada de l'exèrcit republicà fins a la frontera francesa. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lizon i Gadea, Adolf (Oriola, Baix Segura, 1919 - Madrid, 18/mar/2011) Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. De molt jove publicà Ensayo sobre G.A. Bécquer (1936), Brigadas Internacionales en España (1940) i el recull poètic Diapasón de la muerte (1941). Poc després estudià la figura de Gabriel Miró als treballs Léxico y estilo de Gabriel Miró (1942) i Gabriel Miró y los de su tiempo (1944). Tingué bon èxit amb el volum Cuentos de la mala uva (1944), sàtira de la vida literària, i la novel·la Saulo, el leproso (1947). Posteriorment va publicar Historia de una sonrisa (1950), Isla da Madeira, orquídea del Atlántico (Lisboa, 1958) i Disco rojo (1960, poesies).
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Lerroux García, Alejandro
Lés
Letamendi i de Manjarrés, Josep de
Liceu, Gran Teatre del
Li-Chang (Joan Forns i Jordana)
Linyola