|
|
|
Anar a: [ Espo ] [ Espr ] [ Esq ] [ Esquerra ] [ Est ] [ Estal ] Hi ha dues maneres de difondre la llum: ser la llàntia que l'emet. o l'espill que la reflexa. (Lin Yutang) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espoia (Torre de Claramunt, Anoia) Veure> Vilanova d'Espoia. 2 CATALUNYA - MUNICIPI
3 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espolla, estany d' (Banyoles, Pla de l'Estany) Petita llacuna (o del Clot d'Espolla), que apareix al nord - nord-est de l'estany de Banyoles, només després d'una temporada de pluges fortes. L'aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d'origen lacustre que constitueix l'altiplà d'Usall, i s'escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l'estany primitiu. L'aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià (com la de l'estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor), on s'infiltra travessant calcàries i guixos eucènics enfonsats al llarg d'una falla que es prolonga cap al sud; quan la pressió de l'aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic (100 m de gruix). 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espona (Massoteres, Segarra) Masia i antic terme, a l'est del poble; esmentat ja el 1024. 6 CATALUNYA - HISTÒRIA Espona, l' (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Antiga quadra i despoblat, a la riba del barranc de l'Espona, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, que desguassa davant la desembocadura del riu de Gavet. L'església era dedicada a la Santa Fe. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espona, Manuel (Torelló, Osona, 1714 – Montserrat, Bages, 1779) Músic. Fou escolà a Montserrat del 1724 al 1733 i deixeble de Vicenç Presiac. Professà l'any 1733 i fou mestre, ensems amb Benet Esteve, d'Antoni Soler. Les seves obres conservades més destacades són tres magnificats. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espona i Brunet, Jaume (Barcelona, 1888 – 1958) Col·leccionista d'art i bibliòfil. Regidor de l'ajuntament de Barcelona i membre actiu de la Junta de Museus. Fou un dels promotors de la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses, on establí la Fundació Espona per a l'assistència de malalts necessitats, a la 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espona i de Nuix, Antoni d' (Vic, Osona, 1849 – 1917) Advocat, publicista i literat. Participà activament en la vida social vigatana, especialment en el foment de la cultura, i fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Vigatana i del Museu Arqueològic de Vic. Publicà un recull de poemes (1912) i féu notables traduccions al català d'obres de Tasso, Camöes i la Divina Comèdia, de Dant. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espona i de Nuix, Joaquim (Vic, Osona, 1851 – Girona, 1925) Catedràtic. Germà d'Antoni. Professà una càtedra d'agricultura a Toledo i a Girona. Fou batlle d'aquesta ciutat de 1895 a 1897. Publicà Elementos de Agricultura i altres escrits sobre la matèria. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espona de Saderra, l' (Orís, Osona) Masia, situada en un meandre de la riba esquerra del Ter. L'actual edifici és un notable casal del s XVIII; el lloc és esmentat ja el 997. Al s XV una pubilla del casal de Saderra aportà el patrimoni als Espona. La família es cognomenà, a partir de mitjan s XVIII, Esteve i aviat Barnola, nom de l'actual propietari. 12 CATALUNYA - MUNICIPI
13 CATALUNYA - HISTÒRIA Esponellà, baronia d' (Catalunya) Títol senyorial, donat sobre el castell d'Esponellà per l'emperador Carles VI d'Àustria el 1717 a Gaspar de Berard i de Cortiada. Passà als Fluvià, als Carpi i als Fortuny. 14 ILLES BALEARS - MUNICIPI
15 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Esport Català, L' (Barcelona, 7/abr/1925 - 5/set/1927) Setmanari esportiu. Fundat i codirigit per Vicenç Bernades i Antoni Vila. Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític. S'hi destacà Antoni Vila (Crítias), amb els comentaris intel·lectualitzats sobre boxa, entre d'altres. En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major part de la redacció s'incorporà al diari "La Nau" i feren el setmanari "La Nau dels 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Espós (Sort, Pallars Sobirà) Despoblat, a l'antic municipi d'Altron, situat en una coma afluent per la dreta del riu de Sant Antoni. Ha estat identificat amb una Civitate Exposita esmentada el s IX. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esposes, les (Guardiola de Berguedà, Berguedà) Santuari (la Mare de Déu de les Esposes), encinglerat damunt la riba dreta de la riera de Cerdanyola, entre Guardiola i Sant Julià de Cerdanyola. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esposes, les (Brunyola, Selva) Veure> Sant Martí Sapresa. 19 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Esposolla (Font-rabiosa, Capcir) Poble (1.550 m alt), situat a l'esquerra del riu de Galba. És esmentat ja el 1011. 20 CATALUNYA - MUNICIPI
90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espot, portarró d' (Espot, Pallars Sobirà) Port del Pirineu central, al límit amb l'Alta Ribagorça, que enllaça la vall de Sant Nicolau amb la vall d'Espot, on s'inicien els massissos de Ratera (per la banda septentrional) i de Subenuix (per la meridional). 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espot, vall d' (Espot, Pallars Sobirà) Vall del Pirineu, que separa els massissos de Ratera, Saboredo i Bassiero, dels de Subenuix, els Encantats i el pic de Linya, i s'estén des de la Noguera Pallaresa fins al portarró d'Espot, paral·lela al Pirineu axial. És una vall lateral, excavada per una gelera i suspesa uns 300-400 m sobre el curs de la Noguera Pallaresa. La part alta forma part del parc nacional d'Aigüestortes-Estany de Sant Maurici. És drenada pel riu Escrita, afluent de la Noguera Pallaresa, que prové de l'estany de Sant Maurici. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espoz y Mina, Francisco (Indocín, Navarra, 1781 – Barcelona, 1836) Militar. El 1822 eliminà la Regència d'Urgell, absolutista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós. El 1823 fou nomenat capità general de Catalunya, combaté la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, però, assetjat durant quatre mesos a Barcelona, va haver de capitular i passà a França. El 1835 fou nomenat novament capità general de Catalunya; en la lluita contra els carlins es destacà perquè féu executar la mare de Ramon Cabrera, fet que despertà la repulsa general. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esprac (Espolla, Alt Empordà) Veure> Sant Genís Desprac. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Car sóc també molt covard i salvatge / i estimo a més amb un / desesperat dolor / aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. ("Assaig de càntic en el temple" (1954), de Salvador Espriu) 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espriu i Puigdollers, Francesc (Esparreguera, Baix Llobregat, 1916 - Barcelona, 28/oct/2008) Pintor, escultor i polític. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona. Col·laborà a la revista "Ariel" (1946), i el 1960 s'establí a París, on ha fet diverses exposicions. La seva obra es dominada per un estil expressionista en el qual es feia cada vegada més evident un anhel de depurada síntesi. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espui (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Poble (1.282 m alt) (o Espuig), situat a la vall Fosca, a la dreta del Flamicell, aigua amunt del poble. L'església parroquial (Sant Julià) és d'origen romànic; en depenen els santuaris de Santa Maria i de la Mare de Déu de Far. Pertangué fins al s XIX als comtes d'Erill. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espuig (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Veure> Espui. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espuig, Sant Pere (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure> Sant Pere Espuig. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espuny, Joan (Catalunya, s XVI) Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona. Resultà elegit Oïdor de Comptes, pel braç eclesiàstic, de la Generalitat de Catalunya. Ocupava el càrrec quan la institució decidí oposar-se a la percepció, per part de Felip II, de l'import extraordinari dir l'excusat, consistent en els delmes i 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espuny, Josep d' (Catalunya, s XVI – s XVII) Noble. Fou molt conegut al seu temps com un dels elements més durs del Braç Militar, tant pel seu geni esquerp com per la seva oposició sistemàtica a totes les iniciatives de la corona. Atacà durament el jurista Joan Pere Fontanella precisament per certes vel·leïtats d'aquest a favor de la política reial. A les corts de 1626 fou un dels més destacats oponents dels interessos del rei. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espunyes i Esteve, Josep (Peramola, Alt Urgell, 2/gen/1942 - ) Poeta i narrador. El 1964 es traslladà a Barcelona, on treballà de manobre, de peó i, després, de corrector d'estil. Ha col·laborat en diaris i revistes, sempre en català, defensant les classes populars i la personalitat cultural i política de Catalunya. Autor de gran riquesa lingüística i sentit crític de la societat, ha publicat poesia i també narració. En l'assaig destaca amb Del passat en el present (1996). 31 CATALUNYA - MUNICIPI
32 CATALUNYA - POLÍTICA Esquadres de Catalunya (Catalunya) Antic nom dels mossos d'esquadra. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esquella, l' (Peramola, Alt Urgell) Masia i antic hostal, a la dreta del Segre, aigua avall del congost dels Esplovins. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esquella, serra de l' (Meranges, Baixa Cerdanya) Alineació (2.865 m alt) que separa la coma dels Engorgs de les valls de la Llosa i de Campquerdós (Alta Cerdanya). 35 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - HISTÒRIA Esquena Rosa (Albinyana, Baix Penedès) Antic castell o quadra, esmentat els s XI i XII. 38 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
39 CATALUNYA - HISTÒRIA Esquerda, l' (Roda de Ter, Osona) Jaciment arqueològic, situat en una recolzada del riu Ter. S'hi distingeixen tres fases d'ocupació: la primera correspon a un poblament ibèric (s III-II aC) del qual hom ha trobat restes de ceràmiques del tipus campanià, entre altres. La segona correspon a l'alta edat mitjana (s IX-XI) i consta de cases semiexcavades a la roca, d'una església pre-romànica voltada d'una necròpoli de tombes antropomorfes. La tercera (s XII-XIII) es constituïda per cases encerclades per un clos, situades al voltant d'una plaça central, per una església romànica i a l'entorn, per una necròpoli amb tombes de llosa. Les excavacions, que foren empreses el 1977 foren dirigides per I. Ollich, i M.D. Buxó fou el cap dels treballs 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esquerdo, Vicent (València, s XVII – 1689) Eclesiàstic i escriptor. Capellà de la diputació del general, de València. Deixà escrit un recull de notícies sobre la ciutat i el regne de València, en especial sobre la seu valenciana i els seus bisbes i arquebisbes, i el Sant Calze. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esquerdo i Esquerdo, Àlvar (la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1853 – Barcelona, 1921) Cirurgià. Estudià a València i completà la seva formació a Barcelona, on es llicencià (1878) i es doctorà a Madrid l'any següent. Ingressà a l'Hospital de la Santa Creu el 1880 (en fou metge numerari el 1882), i on fundà el servei de ginecologia. El 1886 obtingué el nomenament de cirurgià de l'Hospital del Sagrat Cor i treballà al costat de Salvador Cardenal. President de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1891-93) i el 1897 ingressà a l'Acadèmia de Medicina. Fundà i codirigí la "Revista de Medicina, Cirugía y Farmacia", formà part del consell de redacció d'"Annals de Medicina". Col·laborà en diverses revistes mèdiques i publicà algunes obres mèdiques importants. Costejà la construcció d'unes escoles públiques a la Vila Joiosa (1919). 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esquerdo i Esquerdo, Pere (la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1852 – Barcelona, 1922) Metge internista. Germà d'Àlvar Esquerdo. Estudià i exercí a Barcelona, on (des del 1882) fou metge numerari de l'Hospital de la Santa Creu, i (des del 1883) professor de clínica mèdica. Presidí l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1884-88) i fou membre de l'Acadèmia de Medicina. Fundà i dirigí la revista "La Clínica". Instituí unes beques d'estudi l'any 1919. Fou pare de Francesc Esquerdo i Rodoreda. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esquerdo i Pastor, Vicent (València, 1597 – 1630) Escriptor i ciutadà. Credencier de la generalitat de València. Germanastre d'Onofre Esquerdo i Sapena. És autor de diverses comèdies (Marte y Venus en París, La Ilustre Fregona, entre altres), representades a València el 1619 i el 1620, i d'un bon nombre de poesies, generalment en castellà, premiades en els certàmens de l'època i publicades en les relacions d'aquests 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esquerdo i Rodoreda, Francesc (Barcelona, s XX) Metge. Fill de Pere Esquerdo i Esquerdo. Com el seu pare, fou també metge de l'Hospital de la Santa Creu, i professor de la facultat de medicina de Barcelona el 1934. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esquerdo i Sapena, Onofre (València, 1635 – 1699) Erudit, genealogista i heraldista. Ciutadà de València. Ocupà, entre altres càrrecs, el de jutge de contrafurs, síndic i jurat en cap. Deixà manuscrites diverses memòries, cròniques i catàlegs biobliogràfics, perduts, llevat d'una relació dels justícies i els jurats de València i d'un nobiliari valencià (publicat el 1963). Se li atribueix el poema heràldic Trobes de mossèn Jaume Febrer en què tracta dels llinatges de la conquista de la ciutat de València (publicat el 1796), que fingí traduir i posar en prosa castellana a partir d'un manuscrit català d'un seu avantpassat. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esquerdo i Zaragoza, Josep Maria (la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1842 – Madrid, 1912) Metge i polític. Estudià medicina a València i a Madrid, on s'establí. L'any 1868 guanyà la càtedra de patologia general a Madrid i s'especialitzà en patologia mental i fou un dels introductors de la neuropsiquiatria a l'estat espanyol. Informà al senat en l'enquesta per a la reforma del codi penal. Es relacionà amb Charcot i Lombroso. Fundà una clínica mental a Carabanchel (1875) i una altra a la Vila Joiosa. Home d'idees republicanes, milità en el partit progressista de Ruiz Zorrilla, gran amic seu. Regidor de l'ajuntament de Madrid (1892) i diputat (1893), dirigí el Partit Republicà Progressista (1895). Hom li atribuí la intervenció als fets revolucionaris de Portugal que acabaren amb la proclamació de la república (1910). 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Esqueroses, les (Prats de Molló, Vallespir) Gran masia i antic terme (o l'Esquerosa), a la vall de la Persigola. 48 CATALUNYA - POLÍTICA Esquerra Catalana (Catalunya, abr/1904 – des/1906) Partit polític escindit de la Lliga Regionalista arran de l'entrevista de F. Cambó amb el rei Alfons XIII a Barcelona. El partit tingué com a portaveu "El Poble Català", i les seves principals figures foren Jaume Carner, Ildefons Sunyol i Lluís Domènech i Montaner. El 1906 es va fusionar amb elements federals i membres de la Unió Catalanista i la Unió Republicana en el Centre Nacionalista Republicà, que fou presidit per Jaume Carner. 49 CATALUNYA NORD - POLÍTICA Esquerra Catalana dels Treballadors (castell de Pradells, Vallespir, 1972 - ) Organització política. Cronològicament la primera d'obediència estrictament nord-catalana d'ençà del 1659. Fundada con a derivació política del CREA, per tal de lluitar per l'emancipació social del poble treballador i, en un primer pas, per aconseguir un estatut d'autonomia nacional dins l'estat francès. Entre els seus dirigents més destacats cal fer menció de Miquel Mayol (que en sortí el 1981), Jaume Roure, Pere Iu Baron (que el 1977 se n'escindí per fundar l'Organització Socialista d'Alliberament Nacional) i Maria Àngels Falqués. Heretà del CREA l'òrgan d'expressió "La Falç". 50 CATALUNYA - POLÍTICA Esquerra Comunista (Catalunya, mar/1932 – set/1935) Partit polític espanyol, que tingué la major part dels militants a Catalunya. Format després de la proclamació de la II República. Era dirigit per Andreu Nin i Juan Andrade i publicava la revista "Comunismo". D'orientació trostkista, es proposava d'elevar el nivell de la lluita de la classe treballadora revolucionària. Pel març de 1934, formà part de l'Aliança Obrera a Catalunya 51 CATALUNYA - POLÍTICA Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC) (Catalunya, set/1975 – 1978) Grup polític, de centre reformista i liberal, fundat per R. Trias Fargas i M. Alavedra i conegut inicialment com a Partit Liberal Català. Membre de la Internacional Liberal, nacionalista, federalista, arrelà en sectors vinculats a l'empresa mitjana i figurà en el Consell de Forces Polítiques. Després de formar part del Pacte Democràtic per Catalunya (2 diputats en les eleccions del 1977) es fusionà amb Convergència Democràtica de Catalunya (1978). 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esquerra i Clivillés, Ramon (Barcelona, 1909 - a la batalla de l'Ebre, 1938) Escriptor. Especialista en literatura comparada, fou un dels valors més sòlids de la seva generació. Publicà Lectures europees (1936), Stendhal en España (París, 1936), Shakespeare a Catalunya (1937), Iniciación a la literatura (1937) i Vocabulario literario (1938). 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esquerrà i Codina, Adrià (Barcelona, 1873 – 1927) Compositor. Deixeble d'Enric Morera. Fou sotsdirector de la coral Catalunya Nova i fundador i director de les corals Nova Catalònia i Germinal (1909). Fou professor de l'Acadèmia Granados. Compongué obres escèniques: La dama d'Aragó (1906), Ofèlia (1907) i L'aigua de la vida (1911). 54 ILLES BALEARS - POLÍTICA Esquerra Republicana Balear (Illes Balears, abr/1934 – 1938) Grup polític. Fundat per la fusió dels partits Republicà Radical i Socialista Independent i de l'Acció Republicana de Mallorca; posteriorment s'hi afegiren les seccions d'Izquierda Comunista de Menorca i Eivissa. Els dirigents principals foren Bernat Jofre, Francesc Carreras, Manuel Cirer (president honorari) i Emili Darder. Adoptà un fort caràcter regionalista i defensà l'autonomia de les Illes i va publicar el setmanari "República", el diari "Antorxa" i el butlletí "Mallorca 55 CATALUNYA - POLÍTICA
56 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Esquerra Republicana del País Valencià (Castelló de la Plana, 1934 – 1936) Agrupació política. Tingué com a principal objectiu la lluita per l'autonomia política i administrativa del País Valencià. Integrà fonamentalment tres sectors: republicans, radicalsocialistes i partidaris d'Azaña. El grup tingué una duració fugaç; el 1935 un sector s'acoblà dins Izquierda Republicana, mentre la resta de l'agrupació s'integrà l'any següent dins Esquerra Valenciana. 57 CATALUNYA - POLÍTICA Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) (Catalunya, mai/1998 - ) Formació política. Sorgí a partir de diversos col·lectius escindits d'Iniciativa per Catalunya, com el PSUC-viu o el col·lectiu Roig-Verd-Violeta. També integrà el PCC i alguns grups alternatius, llibertaris i republicans. Malgrat ser una formació política autònoma, és el referent polític a Catalunya d'Izquierda Unida, que en promogué la constitució. En les eleccions municipals del 1999 aconseguí representació en alguns ajuntaments importants com el de Badalona 58 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Esquerra Valenciana (València, jul/1934 – 1937) Partit polític republicà i autonomista. Fundat per un grup de dissidents (el sector més federalista i esquerrà) del Partido de Unión Republicana Autonomista de Sigfrid Blasco-Ibáñez. Presidit per Vicent Marco i Miranda, intentava de connectar amb la vella arrel federalista del republicanisme valencià i evolucionà cap a un marcat nacionalisme, va participar, integrada en el Front Popular, en les eleccions del feb/1936, on el seu president tregué una acta de diputat a les corts per València, i ingressà dins la minoria parlamentària de l'Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual mantingué una creixent vinculació. A partir del 1937 tingué contactes amb el Partit Valencianista d'Esquerra per tal d'aconseguir una fusió de tots dos partits. 59 CATALUNYA - HISTÒRIA Esquirol, l' (Santa Maria de Corcó, Osona) Nom amb el què també és conegut el municipi (ant: les Masies de Santa Maria de Corcó). 60 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Esquitx, L' (Barcelona, 31/gen/1931 – des/1936) Setmanari infantil, suplement d'"En Patufet" i successor de "Virolet". 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esquiu, Guillem (Valls, Alt Camp, s XIV – 1383) Ciutadà. Morí lluitant contra els homes del comte de Prades, que imposaven a la vila el poder d'Elionor, ex-reina de Xipre i germana del comte. 62 EUROPA - BIOGRAFIA Esquiva de Lusignan (Xipre, s XIV - Nicòsia, Xipre, 1363) Filla del rei Hug IV de Xipre. El 1338 es casà amb Ferran de Mallorca, vescomte s'Omeladès, fill de l'homònim mort a la batalla de la Manolada i d'Isabel 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Essarraguda, Sant Miquel d' (Beuda, Garrotxa) Veure> Sant Miquel de Coma-de-roure. 64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Éssera, l' (Franja Ponent) Riu pirinenc (86 km) al límit amb l'Aragó (cast: Ésera). Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d'Aneto (3.403 m alt), i recull també les aigües del massís de Pocets (3.367 m), format pels torrents subglacials de la Maladeta, voreja aquest massís i vessa una part del seu cabal a la Garona, travessa la vall de Benasc, corre en direcció sud, rep com a únic afluent important l'Isàvena, a Graus i desemboca al Cinca, per l'esquerra, a Olvena (Aragó). El seu règim, clarament pirinenc, cap a l'aiguabarreig es matisa una mica; pel juny, a Benasc, porta el màxim d'aigües, i el mínim pel gener. Forneix energia i regatge a Aragó i a Catalunya, amb aprofitament hidroelèctric del curs, per l'embassament de Barasona. Per a l'agricultura, l'Éssera cedeix tot el seu cabal al canal d'Aragó i Catalunya, acabat el 1905. La vall de l'Éssera forma el sector occidental de l'antic comtat de Ribagorça. És una zona de transició lingüística entre els parlars catalans i els aragonesos. 65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Establiments (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Vila (146 m alt) i antic municipi, incorporat el 1949 a l'actual. Situat al raiguer de la serra de Tramuntana. Està format pels nuclis d'Establiments Vells i d'Establiments Nous. Conreus de secà (olivera, cereals, garrofers i ametller). Turisme i residències secundàries. Dins el terme hi ha la possessió de son Berga, amb notables jardins. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA
95 CATALUNYA - HISTÒRIA Estac, baronia d' (Pallars Sobirà) Jurisdicció senyorial, que comprenia els castells, els llocs i els termes d'Estac, Arcalís Jussà, Arcalís Sobirà, Escós i Mencui. 67 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Estaca, s' (Valldemossa, Mallorca Occidental) Possessió, damunt la costa (caló de s'Estaca), propera a la de Miramar; adquirida per l'arxiduc Carles Salvador d'Àustria. Catalina Homar hi habità fins a la seva mort (1905). 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estació, l' (la Granada, Alt Penedès) Barri, situat 1 km al sud-est del poble, a redós de l'estació del ferrocarril de Barcelona a Tarragona. 68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Estació de Monòver, l' (Elda, Alt Vinalopó) Barri de la ciutat, al límit amb el terme de Monòver (Vinalopó Mitjà), al voltant de l'estació de ferrocarril (Alacant-Madrid) d'aquesta darrera ciutat. 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Estació de Novelda, l' (Novelda, Vinalopó Mitjà) Barri, al nord de la ciutat i a l'esquerra del Vinalopó, sorgit al voltant de l'estació del ferrocarril (Alacant-Madrid) que serveix aquesta ciutat. L'església (Sant Pasqual Bailón) és annexa a la parròquia de Novelda. 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Estada i Sureda, Eusebi (Palma de Mallorca, 1843 – 1917) Enginyer de camins. Acabada la carrera el 1868, el 1871 publicà un estudi demostrant la possibilitat econòmica de construir un ferrocarril de Palma de Mallorca a Inca, que donà com a resultat la creació de la Societat del Ferrocarril de Mallorca, amb capital mallorquí, de la qual fou enginyer vitalici. Sota la seva direcció hom construí la línia fins a Inca (1873-75) i les prolongacions fins a sa Pobla (1878), Manacor (1897), Felanitx (1897) i Santanyí (aprovada el 1913). Com a cap d'obres públiques, càrrec que exercí fins al 1907, millora la xarxa de carreteres i en construí de noves. Fou proclamat fill il·lustre de Palma (1902). Publicà diversos treballs d'enginyeria i urbanisme: La ciudad de Palma. Su industria, sus fortificaciones, sus condiciones sanitarias y su ensanche (1885), obra que sistetitzà de forma brillant i tecnificada, les aspiracions de la ciutat de sortir del clos de les murades, que s'aconseguí el 1902. 72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Estade i Omar, Josep (Palma de Mallorca, 1782 – 1849) Navilier i polític. Conegut per les seves idees liberals i membre del partit progressista. Juntament amb el seu fill, Miquel Estade i Sabater, inicià la navegació regular de vapor entre Palma de Mallorca i Barcelona (1837). 73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Estade i Sabater, Miquel (Palma de Mallorca, s XIX – 1881) Navilier i polític. Fill de Josep Estade i Omar, junt amb el qual inicià la navegació regular de vapor entre Palma de Mallorca i Barcelona (1837) amb el Mallorquín, del qual fou capità. El 1850 promogué la constitució de l'empresa del vapor Barcelonés i aconseguí la fusió amb la del Mallorquín, cosa que els assegurà fins el 1857 l'exclusiva de les comunicacions amb la península. Membre del partit progressista, fou alcalde de Palma el 1865 i tingué una actuació molt destacada durant l'epidèmia de còlera d'aquell any, bé que hagué de dimitir a causa d'un enfrontament amb 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estadella (Barcelona, Barcelonès) Barriada de Sant Andreu de Palomar, situada vora el Besòs. L'antic torrent d'Estadella, afluent per la dreta del Besòs, separava el nucli vell de Sant Andreu del raval meridional. El 1135 Ramon Berenguer III donà els molins d'Estadella a la canònica de Barcelona. Al començament del s XX era zona agrícola i d'extracció de sorra, i era habitada per casetes amb hort, d'obrers barcelonins. El Patronat de l'Habitació hi construí el grup de cases barates Milans del Bosch, que acollí immigrants desallotjats de Montjuïc arran de l'Exposició Internacional del 1929, entre els dos nuclis sorgí aviat el barri comercial de la Carolina. Durant la Segona República hom hi fundà una cooperativa de consum i diverses entitats culturals. L'onada immigratòria dels anys 1940 i 1950 contribuí a desarticular la vida del barri. Hom construí en aquesta zona el nou nucli del Bon Pastor. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estadella i Arnó, Josep (Lleida, 13/mai/1880 – 6/des/1951) Metge, polític i poeta. Fou tinent d'alcalde de Lleida i diputat provincial per Balaguer. Milità al partit republicà i fou conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat de Catalunya. Afecte al grup radical, fou elegit diputat durant la República (1933). Va ser ministre de Treball en governs presidits per Lerroux i Samper (1933-34). Va escriure els llibres de poesia en català Campànules (1923), Clarors (1925), Floralesques (1928), L'argall (1931), Arquimesa (1936) i Corrandes i madrigals (1946). 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estadella i Solé, Gaietà (Barcelona, 1877 – 1944) Constructor d'orgues. Deixeble d'Aquilino Amezúa, fundà a Barcelona la casa que portà el seu nom, féu orgues excel·lents per tot Catalunya, com els de Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de les Puel·les, santuari del Cor de Maria (Barcelona), Santa Maria de Mataró, Sant 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Estades i Llabrés, Jeroni (Sóller, Mallorca, 7/ago/1860 – Madrid, 2/des/1932) Polític i financer. Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a les corts a la legislatura del 1914. Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929. Per servir amb plena dedicació la política local i l'empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs. 78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Estado Catalán, El (Barcelona, 1869 – 1872) Diari en castellà. Fundat per Valentí Almirall. Creat inicialment per defensar els postulats del pacte de Tortosa (mai/1869), es va convertir en portaveu del republicanisme federal català i un dels òrgans de premsa més influents del partit federal a Espanya. El 1873 Almirall traslladà la redacció del diari a Madrid. 79 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
80 CATALUNYA - GEOGRAFIA
81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estalella (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Masia i antic lloc, al sud del terme, a l'esquerra del torrent d'Estalella, afluent per l'esquerra del riu de Foix. El 1255 el lloc, amb dues masies, fou donat per Pere d'Estalella al monestir de Santes Creus. 82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Estalella, s' (Llucmajor, Mallorca Oriental) Torre de defensa de la costa, bastida en un promontori, a l'oest de la punta Plana, el darrer terç del s XVI. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estalella i Sivilla, Antoni (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1844 – Terol, Aragó, 1896) Eclesiàstic. Fou canonge de Barcelona (1881). El 1894 fou consagrat bisbe de Terol, on impulsà obres benèfiques. Publicà un Manual novísimo de piedad i una traducció del Kempis. 85 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Estallencs (Mallorca Occidental) Veure> Estellencs. 86 CATALUNYA - MUNICIPI
87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estamariu (Ripoll, Ripollès) Masia. Fou una important possessió del monestir: el 885 el comte Guifré el Pelós li donà una part de l'antiga vil·la, i el comte i bisbe Miró en completà la donació. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 PAÍS VALENCIÀ - ART Estampa Popular Valenciana (València, 1963 - 1967) Moviment artístic. Sorgí per influència d'un moviment homònim castellà. La seva actitud fou de recerca d'alternatives al realisme contemporani en funció del seu desig de reflectir les tensions socioculturals del moment. Identificats amb el llenguatge del corrent Crònica de la Realitat, es decantaren per un expressionisme popular senzill d'exposició, directament vinculat amb l'anomenada civilització de les imatges, i posaren en relleu tota la seva força expressiva i testimonial. El seu llenguatge, gairebé impersonal, facilità la presentació no la interpretació ni la representació del contingut, nodrit amb l'enfrontament crític amb la societat tecnificada i massificada, amb l'home instrumentalitzat i alienat. Intervingueren en el moviment l'Equip Crònica, Martí i Quintó, J.A. Toledo, J.M. Gorris i el crític Tomàs Llorens, entre els més destacats.
Anar a: [ Espo ] [ Espr ] [ Esq ] [ Esquerra ] [ Est ] [ Estal ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Espolla
Esponellà
Esporles
Espot
Espriu i Castelló, Salvador
Espunyola, l'
Esquella de la Torratxa, L'
Esquerda, l'
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Estagell
Estalella i Graells, Josep
Estamariu