|
Anar a: [ Casesb ] [ Casetes ] [ Caso ] [ Cass ] [ Cast ] [ Castano ] Tant si fas com si no fas, criticat sempre ho seràs. (Antoni Pi) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Casesblanques (Otos, Vall d'Albaida) Altre nom del lloc de Micena. 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Casesjuntes, les (Elx, Baix Vinalopó) Rodal, al sud-est de la ciutat. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casesnoves, les (Font-rubí, Alt Penedès) Caseriu. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casesnoves, les (Hostalets de Pierola, Anoia) Veïnat, a l'esquerra de la riera de Pierola. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casesnoves de Cal Marquès, les (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Veïnat, al sud-oest de la Múnia. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casesnoves de Can Pardo, les (Mediona, Alt Penedès) Veïnat. Al límit amb el terme de la Llacuna, al fons de la vall de Casesnoves, afluent per la dreta de la riera de Mediona, al vessant septentrional de la serra de Font-rubí. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casesnoves de la Mata, les (Font-rubí, Alt Penedès) Raval (56 m alt), al peu del turó on s'alça el nucli vell del poble. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casesnoves de la Riera, les (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Veïnat, a l'esquerra de la riera de Marmellar, prop del nucli antic de Castellví; hi ha l'església parroquial moderna. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casesnoves de Sant Martí Sarroca, les (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Raval, al peu del turó on hi ha el nucli antic, a la carretera de Vilafranca a la Llacuna. 10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Casesnoves de Torrent, les (Paiporta, Horta) Antic lloc de la jurisdicció de Torrent de l'Horta i de la parròquia de Picanya, format al voltant del monestir augustinià de Sant Joaquim, a la riba dreta del barranc de Torrent, damunt mateix de Paiporta, municipi al qual fou unit el 1841, després d'haver estat agregat un quant temps al de Picanya. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casesroges, les (Sant Cugat Sesgarrigues, Alt Penedès) Veïnat, al llarg de la carretera de Barcelona a València. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casesroges, les (la Seu d'Urgell, Alt Urgell) Veure> Sant Esteve del Pont. 13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Caseta, pla de la (Tormos, Marina Alta) Territori, a la dreta del riu Girona, separat de la resta del terme pel municipi de Benidoleig. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casetes, Dídac (Barcelona, s XVII – s XVIII) Metge i polític. Tenia el títol de ciutadà honrat de Barcelona. En 1713 era membre del Consell de Cent, i hi restà després de les eleccions municipals d'aquell any. Com a ciutadà honrat assistí a la famosa Junta de Braços on fou decidida la prossecució de la resistència contra Felip V. Durant el gran setge de la capital fou membre de la junta agregada al govern provisional català. També estigué adscrit a la de Guerra. Després de la capitulació de l'11/set, els borbònics li confiscaren els béns, que produïen només 6 lliures de renda anual. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casetes, les (Planoles, Ripollès) Veïnat, a l'esquerra del Rigard. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casetes, les (Vallirana, Baix Llobregat) Barri, al llarg de la carretera de Barcelona a València. Hi ha fàbriques de ciment i de guix. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casetes, les (Rajadell, Bages) Barri, a banda i banda de la riera de Rajadell. Hi ha l'estació del ferrocarril de Barcelona a Lleida. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Casetes de Badia, les (Montcada de l'Horta, Horta) Barri (o Badia), al peu del santuari de Santa Bàrbara. Existent ja a la primera meitat del s XIX, s'ha desenvolupat durant el s XX. 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Casetes de Gil, les (Biar, Alcoià) Caseriu, al vessant oriental de la serra de Fontanella. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casetes de la Gornal, les (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) Barri (o les Casetes de Bellveí), unit al nucli urbà de Bellveí del Penedès (Baix Penedès). 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casetes de Llobets, les (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Veïnat. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casetes de Llopard, les (l'Arboç, Baix Penedès) Veïnat, al límit nord del terme, al llarg de la carretera de Barcelona a València. L'església de Sant Esteve és romànica (s XI). 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casetes de N'Oliveró, les (Castellbisbal, Vallès Occidental) Veïnat, prop de la carretera de Martorell a Terrassa. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casetes d'en Mussons, les (Òdena, Anoia) Veïnat. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casetes d'En Vives, les (Òdena, Anoia) Veïnat, al límit amb el terme de Rubió. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casey i Moore, William (Carraig, Irlanda, 1797 – Barcelona, 1857) Filòleg. Establert a Barcelona des del 1821, on exercí de professor d'idiomes. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres el 1822. Residí també a Maó. Publicà una Disertación filosófica, histórica y razonada sobre el origen, la formación y la propagación de las lenguas (1836) i una poesia, en anglès, dedicada a Antoni de Capmany a "La España Católica" (1857). 27 CATALUNYA - POLÍTICA Casino Mercantil (Barcelona, 1851 - 1914) Associació formada per corredors de canvi, banquers i homes de negocis, amb finalitats borsàries. Conegut aviat amb el nom de Borsí, hom hi feia la liquidació de les operacions de borsa. Tancat el Casino Mercantil el 1914, el Borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s'agruparen en l'Associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins al 1940. El 1890 inaugurà un esplèndid edifici, obra de Tiberi Sabater, decorat i amb escultures de Rossend Nobas, a la plaça de la Verònica. Després del 1940 s'hi instal·là l'Escola de Belles Arts, i posteriorment l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics. 28 CATALUNYA - CULTURA Casino Mercantil Barcelonès (Barcelona, 1860 – 1872) Entitat recreativa i cultural (o Casino Barcelonès). Instal·lada al Teatre Principal. El 1872 es fusionà amb l'Ateneu Català i constituí l'Ateneu Barcelonès. 29 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Casinos (Camp de Túria) Municipi: 41,57 km2, 288 m alt, 2.829 hab (2014). Situat a l'oest de la comarca, al límit amb els Serrans i l'Alt Palància, al nord-oest de Llíria, drenat per la rambla d'Artaix, afluent del Túria. L'agricultura, bàsicament de secà, és dedicada sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola, que produeix un vi molt apreciat. Hom conrea també blat, oliveres, garrofers i ametllers. Altres recursos econòmics són la ramaderia, l'avicultura, l'explotació d'algunes pedreres de caolí i guixeres i la fabricació d'ametlles garrapinyades, típica del municipi. El poble, a l'esquerra de la rambla d'Artaix, es formà a mitjan s XVIII; és descata l'anomenada Casa de Capítol i l'església parroquial, dedicada a santa Bàrbara (erigida el 1778). Dins el terme, al nord, hi ha la caseria del Mas d'Agustí. Àrea comercial de Valencià. Ajuntament 30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Casivanyes (Tàrbena, Marina Baixa) Caseriu, al vessant meridional de la serra del Carrascar de Parcent. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casó, el (Montclar de Berguedà, Berguedà) Veïnat, al nord-oest del poble. 32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Casolet (Alacant, Alacantí) Veure> Montnegre. 33 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Casós (Pont de Suert, Alta Ribagorça) Poble de l'antic mun. de Llesp. Forma un petit enclavament (només el nucli urbà) dins el terme de Vilaller, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Salvador; és en un coster (1.200 m alt), el nord-est de Vilaller. 34 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Casòs (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Caseriu de l'antic mun. de Malpàs, prop de Montiberri, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana en la seva confluència amb la vall de Viu. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casota, la (Tremp, Pallars Jussà) Antiga quadra i hostal de l'antic mun. de Fígols de la Conca. 36 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Casotes, les (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir) Veïnat, a l'esquerra de la riera de Sant Llorenç, aigua avall de la vila. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casots, els (Subirats, Alt Penedès) Veïnat, al sud-est de la vila de Sant Sadurní d'Anoia. 38 CATALUNYA - HISTÒRIA Casots, els (Subirats, Alt Penedès) Jaciment paleontològic del Miocè inferior, datat en uns 17 milions d'anys. Fou descobert l'any 1989 fruit d'uns rebaixos per a la plantació de vinya. El context geològic correspon a un antic llac miocènic, en el qual s'han trobat una gran quantitat de restes de vertebrats fòssils. Destaquen dues comunitats faunístiques, l'una vinculada a zones humides i l'altra d'origen africà. D'altra banda, hi trobem elements faunístics producte de l'evolució de les comunitats oligocèniques. Tota aquesta munió d'herbívors eren atacats per una sèrie de depredadors, el més temut dels quals fou un cànid de la mida d'un gos gegant amb una dentició superior típicament úrsida. 39 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Casp, Compromís de (Casp, Aragó, 24/jun/1412) Acord adoptat del compromís pres a Alcanyís (Aragó) d'elegir nou jutges o compromissaris dels regnes de la Corona de Catalunya-Aragó -tres d'Aragó, tres del Principat i tres del País Valencià- per declarar el successor de Martí l'Humà, mort sense hereu directe. Els principals pretendents eren: el comte Jaume d'Urgell, besnét per línia masculina d'Alfons II; Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove; Lluís d'Anjou, nét per línia femenina de Joan I; Alfons II de Gandia i Ferran de Trastàmara, besnét per línia femenina d'Alfons II. Tot i que el pretendent amb més drets era el comte d'Urgell, la força i el nombre dels enemics del comte, l'animadversió dels parlamentaris aragonesos, la campanya en contra empresa per sant Vicent Ferrer i el papa Benet XIII, partidaris de... Segueix... 40 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Casp, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1878 al general Eulogi Despujol i Dusai. 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Casp i Verger, Francesc Xavier (Carlet, Ribera Alta, 7/oct/1915 - València, 11/nov/2004) Escriptor i editor. Representant i primer capdavanter del grup d'escriptors valencians de la generació de postguerra. Publicà les seves primeres poesies a la revista "El Vers Valencià", de Josep M. Bayarri, de qui fou deixeble. La seva poesia es manté en la continuïtat de la poesia dels anys 1930, influenciada pel postsimbolisme francès. Els seus llibres de poemes publicats són: Volar... (1943), A l'aire del cor i del seny (1944), La inquietud en calma (1945), Jo sense tu (1948), On vaig, Senyor? (1949), Aires de cançó (1950), Goig (1953), Esparses (1953), Home (1957), Jo, cap de casa (1962), D'amar-te, Amor (1963), Silenci (1970) i Schumann, el piano y yo (1996, pòstuma). L'any 1943 va fundar l'editorial Torre de València, amb Miquel Adlert i Noguerol. Dins el gènere narratiu, és autor del recull de contes Proses en carn (1953). Fou un dels fundadors de la revista literària no... Segueix... 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Casp i Verger, Vicent (Carlet, Ribera Alta, 1906 - Palma de Mallorca, 1992) Poeta. Germà de Xavier. Publicà poesia a les revistes "El Vers Valencià", de Josep M. Bayarri, i "Acció". És autor dels llibres Instantànies (1936), Polsina d'hores (1949), A temps de cor (1951) i Foc (1952). 43 CATALUNYA - MUNICIPI Cassà de la Selva (Gironès) Municipi: 45,2 km2, 137 m alt, 9.922 hab (2014) (o Caçà de la Selva). Situat al sud de la comarca, al contacte de la depressió Prelitoral amb la serra de les Gavarres, al límit amb la Selva i el Baix Empordà. El terreny, accidentat, és ocupat per pinedes, alzinars i suredes, aquestes explotades econòmicament. La indústria surera és de fet la base de l'economia local, complementada per altres indústries i les tradicionals activitats agrícoles, predominantment de secà (cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters), i ramaderes (bestiar boví, porcí, oví). Granges avícoles. Indústria alimentària, tèxtils, de la pell. També són explotades algunes fonts d'aigües carbòniques. La vila és aturonada al peu de les Gavarres; hi destaca l'església de Sant Martí, d'estil gòtic tardà (s XVI) amb elements renaixentistes a la façana, i la torre Salvana. Dins el terme hi ha els veïnats 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cassadó i Moreu, Gaspar (Barcelona, 30/set/1897 – Madrid, 24/des/1966) Violoncel·lista i compositor. Fill de Joaquim Cassadó i Valls. Començà els estudis a Barcelona, on fou deixeble de Pau Casals des del 1908, i els continuà a París. A partir del 1923 oferí concerts en nombrosos països. Visqué a Itàlia des del 1954, on fou professor de l'Accademia Chigiana de Siena i, des del 1958, ocupà la càtedra de perfeccionament de la Staatliche Hochschule für Musik de Colònia. Com a compositor és l'autor d'una obra relativament important (un tercet, un quartet, una sonata per a violoncel i piano i un concert per a violoncel i orquestra), i com a intèrpret va ésser remarcable per la seva tècnica depurada. Ha estat instituït per l'Ente Autonomo del Teatro Comunale de Florència el Concurs Internacional de Violoncel Gaspar Cassadó, que se celebra des del 1969 cada dos anys sota els auspicis del Maggio Musicale Fiorentino. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cassadó i Valls, Joaquim (Mataró, Maresme, 30/set/1867 – Barcelona, 25/mai/1926) Compositor i organista. Deixeble de Manuel Blanch a Mataró. Fou mestre de capella a l'església de la Mercè de Barcelona, ciutat on fundà i dirigí la Capella Catalana (1900). A París, on residí del 1907 al 1915, formà un trio amb els seus dos fills, Agustí Cassadó i Moreu (violí) i Gaspar (violoncel). Autor de nombroses obres d'església, de música de cambra, de música escènica, de tres sarsueles, de l'òpera El monjo negre (1920) i de la sardana Pàtria enyorada. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cassador, Just Pseudònim de l'arqueòleg i historiador Josep Gudiol i Cunill. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cassany, Josep (Catalunya, s XVII – Madrid ?, 1750) Escriptor. Jesuïta, fou qualificador del Sant Ofici, professor de matemàtiques a Madrid i un dels fundadors de l'Academia de la Lengua. Escriví les vides d'Estanislau de Kostka (1715), de Lluís Gonzaga (1726) i del pare Dionís Rickel (1738), la Historia de la Compañía de Jesús en el Nuevo Reyno de Granada (1741), Los varones ilustres de la Compañía (1734), una Historia de la Academia i diverses obres científiques. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cassany, Rafael (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XVII – s XVIII) Jesuïta i historiador. Fou examinador sinodal de l'arquebisbat de Tarragona i de les diòcesis d'Urgell i de Solsona. És autor d'algunes obres religioses. 49 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cassanya, la (Sautó, Conflent) Veïnat, a l'esquerra de la Tet, damunt la qual hi ha la central hidroelèctrica de la Cassanya, amb un salt de 432 m alt, una potència instal·lada de 12 milions de kW/A i una producció mitjana de 36 milions de kWh. 50 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Cassanyes (Fenolleda) Municipi: 15,15 km2, 540 m alt, 255 hab (2012), (fr: Cassagnes). Situat a la dreta del riu Aglí, entre la seva vall, la de la Tet fins a l'Aglí, que en forma el límit nord-occidental, i drenat a més per diversos torrents, entre els quals la riera de la Teixonera, al límit amb el Rosselló, al nord-oest de Perpinyà. Part del terme és accidentat pel pic Albell Gros, amb boscos d'alzinars, brolles i pasturatges. El conreu predominant és la vinya i produeix vi dolç natural de les Costes de l'Aglí i vi de qualitat superior de Corberes del Rosselló. La població, amb tot, tendeix a disminuir. El poble és en un coster a la part alta del municipi, sota la carretera d'Illa a la Tor de França. Dins el terme hi ha el poble i antic castell de Coixós, a l'Albell Gros, i una font d'aigües ferruginoses. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà) 51 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cassanyes, Jaume Josep (Canet, Rosselló, 1758 – 1843) Polític, cirurgià i militar. Estudià medicina a Perpinyà. Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció (1792-95), on votà la mort de Lluís XVI. Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l'envià com a representant del poble a l'exèrcit dels Pirineus Orientals; col·laborà en la victòria de Parestortes (1793), on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà. Fou membre del Consell dels Cinc-cents. El 1817 fou proscrit per regicida; residí a Suïssa i a l'Escala (Alt Empordà) (1821), on féu de cirurgia-barber. Escriví unes Memòries (publicades en 1888-90). 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cassanyes i Mestre, Magí Albert (Sitges, Garraf, 1893 – Barcelona, 1956) Crític d'art. De jove conreà el dibuix i la pintura. Home d'àmplia cultura, es caracteritzà per la seva postura decididament en favor de l'art d'avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític. Col·laborà a diverses revistes de Sitges i de Barcelona. El 1929 organitzà una gran exposició d'art internacional a les Galeries Dalmau, on van ésser presentats per primera vegada a Barcelona Hans Arp, S. Täuber, Van Doesburg, Mondrian, Vantongerloo, Lhote, Hélio, i on presentà Sandalinas i Àngel Planells. Formà part del grup ADLAN i del Club 49. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cassen Pseudònim de l'actor Cast Sendra i Barrufet. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cassenyau, Era (Canejan, Vall d'Aran) Veïnat, gairebé despoblat, sota la vila, a la dreta del riu de Toran. 55 CATALUNYA - MUNICIPI Casserres (Berguedà) Municipi: 29,5 km2, 611 m alt, 1.569 hab (2014). Situat a la dreta del Llobregat, entre Gironella i Puig-reig, drenat per la riera de Clarà. Hi abunden pinedes, alzinars, rouredes i pasturatges. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, que produeix cereals (blat, ordi i civada) i patates (secà): la tradicional indústria tèxtil es troba en crisi, hi ha colònies tèxtils al Guixaró i a l'Ametlla de Casserres, vora el Llobregat. La vila és sobre una plana estructural, divisòria d'aigües de les rieres de Clarà i de Merola; conserva un bon nombre de cases medievals de pedra; l'església parroquial fou construïda el 1600. Dins el terme hi ha les esglésies de Sant Pau de Casserres (s XII) i de Santa Maria de l'Antiguitat, i el llogaret de Fonogedell, amb església romànica. Àrea comercial de Berga. Guifré el Pelós fortificà l'antic castell de Casserres i dins el terme hi havia hagut el priorat de Sant Pere de Casserres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Comerciants 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Casserres, monestir de (les Masies de Roda, Osona) Antic monestir benedictí (Sant Pere de Casserres), situat al límit entre la plana de Vic i les Guilleries, enlairat a la vora d'un meandre del Ter, a un km de la carretera de Roda de Ter a Santa Maria de Corcó. Fou fundat pel vescomte d'Osona-Cardona, Bermon, v 1006, i consagrada la seva església el 1050. El priorat fou unit a Cluny el 1080 i secularitzat el 1572; passà als jesuïtes fins que aquests foren expulsats el 1762, i, a partir d'aquesta data, a mans privades. L'església, de tres naus en principi, fou malmesa pels terratrèmols de 1427-28, que també van enfonsar el claustre i bona part de les dependències conventuals. A causa de l'abandonament secular, ha desaparegut tot alló que era susceptible de trasllat: capitells, retaules, sarcòfags, etc, però en els anys noranta ha estat objecte d'un pla de restauració. Sant Pere de Casserres 57 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Casserres del Castell (Estopanyà, Ribagorça) Poble (725 m alt) i antic municipi (29,81 km2), incorporat el 1965 a l'actual, a la dreta del riu Guart, a tocar de l'antic castell de Casserres, incorporat al comtat de Barcelona a mitjan s XI. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cassià, Jaume (Vic ?, Osona, s XVI - Catalunya, s XVI) Professor universitari. Deixeble del llavors bisbe de Girona, Benet de Tocco, li dedicà la comèdia, escrita amb finalitat pedagògica, Sylva comoedia de vita et moribus, publicada a Barcelona el 1576 conjuntament amb un mètode de predir els dies. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cassibrós (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà) Poble de l'antic mun. de Ribera de Cardós, vora la Noguera de Cardós, aigua amunt del cap del municipi. L'església parroquial (Sant Andreu) depèn de la parròquia de Ribera. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cassoles (Barcelona, Barcelonès) Veure> Sant Gervasi de Cassoles. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cassovall (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Poble (1.122 m alt) de l'antic mun. de Pallerols del Cantó, a l'esquerra del riu de Pallerols. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cassovall (Sort, Pallars Sobirà) Llogaret de l'antic mun. d'Enviny, dins la parròquia de Montardit. 63 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cast, el Sobrenom del rei Alfons I de Catalunya-Aragó. 64 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Casta, marquesat de La (Aragó) Títol atorgat en ésser suprimit el comtat valencià d'Alaquàs, el 1627 a Lluís Pardo de la Casta i Vilanova, primer comte d'Alaquàs i senyor del castell de la Casta. El títol passà als Pardo de la Casta, als Lanti Della Rovere, als Manfredi i als Sanxis. 65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Castaldo i París, Lluís (Sóller, Mallorca, 1936 - ) Ceramista. Format a Mallorca (Escola d'Arts i Oficis, 1955) i a Barcelona (Escola de Belles Arts, 1956, i Escola Massana, 1960). Deixeble de Josep Llorens i Artigas. Autor d'atuells de gres, de forma i coloració originals, i de murals aplicats a obres arquitectòniques a Mallorca. La seva obra, inspirada en la tradició popular, és representada a nombrosos museus i col·leccions. 66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Castàlia (Castelló de la Plana, Plana Alta) Antiga ciutat ibèrica, pretesament identificada amb la ciutat de Cartalias, Castalias o Castalium. 67 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Castalla (Alcoià) Municipi: 114,6 km2, 675 m alt, 10.143 hab (2014). A la serralada subbètica valenciana, entre la serra de l'Arguenya i la foia de Castalla. A la zona muntanyosa hi ha pinedes i pasturatges. La principal activitat econòmica del municipi és la indústria (tèxtil, sabates, joguines, etc), complementada per l'agricultura de secà, on predomina el conreu de cereals i de vinya, l'olivera també té una certa importància. La població ha augmentat els darrers anys, un cop controlada l'emmigració. La ciutat és redossa en un turó, coronat per les restes de l'antic castell de Castalla, al peu del qual hi ha l'antiga església parroquial de la Sang, gòtica; l'actual, dedicada a santa Maria, fou bastida en 1562-70; l'església de l'antic convent de mínims és del s XVIII; la casa de la vila és del 1664. El municipi comprèn, a més, les caseries d'Alfàs, Sarganella, el Fontes, Ventisclar, l'Espartosa, el Xarrell, el Campello, el Forcall, les Fermoses, la Penadesa i Almarra. El 1364 Pere III creà la baronia de Castalla. Ajuntament - Notícies - Festes de Moros i Cristians - Institut 68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Castalla, baronia de (País Valencià) Jurisdicció, vinculada el 1364 per Ramon Vilanova i Lladró. 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castalla, foia de (Alcoià) Vall formada per una cubeta sinclinal del terciari de forma triangulada i d'una altitud de gairebé 700 m, està emmarcada per altres muntanyes del sistema Subbètic valencià i és recorreguda pel curs alt del riu Montnegre (anomenat també riu Verd i riu de Castalla). Al nord la tanquen les serres de Biscoi, del Reconco (1.206 m) i del Carrascar d'Alcoi (1.352 m); a l'oest, les serres de les Fontanelles i de l'Arguenya (1.229 m), que enllaça al sud amb la serra de Castalla, i a l'est, la Carrasqueta i altres serres fan de partió amb la Foia de Xixona, ja dins l'Alacantí. La vegetació és de pins i de matolls, amb escassetat de prats. En el secà es cultiven oliveres, vinya, ametllers i blat. Hi ha petites àrees de regadiu, amb hortalisses i pomeres. La principal activitat és la indústria de joguines, la més important de la Península; destaquen les joguines mecàniques d'Ibi i les nines d'Onil. Les activitats comercials graviten sobre l'àrea comercial d'Alacant, però Ibi i Onil es relacionen també amb la d'Alcoi. El municipi de Castalla és el mercat tradicional de la zona, però Ibi n'és la ciutat més gran i industrial. 70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Castalla, primer combat de (Castalla, Alcoià, 21/jul/1812) Acció bèl·lica durant la guerra del Francès. Foren derrotades les forces del general O'Donnell (12.000 homes) quan intentaven d'expulsar els francesos de la foia de Castalla. Després d'intentar de resistir dins la vila de Castalla i havent tingut 3.634 baixes, les tropes d'O'Donnell es retiraren a Alacant, ciutat que els francesos no aconseguiren d'ocupar aleshores a causa de la intervenció anglo-siciliana. Com a conseqüència d'aquesta derrota, José O'Donnell fou substituït per Francisco J. Elío com a capità general de València. 71 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Castalla, segon combat de (Castalla, Alcoià, 13/abr/1813) Acció bèl·lica durant la guerra del Francès. Foren derrotades les forces franceses del general Suchet per les aliades dels generals Wittingham i Murray, replegades a Castalla després de les derrotes del general Elío a Villena i de Murray al port de Biar. Per part dels aliats es destacà la divisió mallorquina. Hi prengueren part uns 20.000 homes per banda. Suchet s'hagué de retirar fins al Xúquer, fet que precedí l'evacuació francesa del País Valencià (5/jun/1813). 72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Castañeda, Antonio de (Valladolid, Castella, 1507 – Illes Balears, 1583) Eclesiàstic. El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles V dirigida contra els corsaris. Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s'hi féu ermità. Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l'antic col·legi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys. Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castañeda i Chornet, Josep (València, 1900 - Madrid, 1987) Economista i enginyer industral. D'estudiant anà a residir a Madrid, on fou catedràtic de teoria econòmica a la universitat, i ha publicat Lecciones de teoría económica (1968). És considerat un dels introductors de l'economia a la Península Ibèrica. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castañer i Segura, Ramon (Alcoi, Alcoià, 1929 - Madrid, 30/des/2011) Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Conreà diverses tècniques, especialment la pintura a l'oli. Ha exposat individualment a Alcoi, València, Barcelona i París. Com a muralista ha decorat, entre altres, el presbiteri de l'església arxiprestal de Santa Maria a Alcoi (1956) i la del Salvador a Cocentaina (1961). Influït per l'estructura del cubisme, ha passat també per una etapa abstracta. 75 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Castanesa (Montanui, Alta Ribagorça) Poble (1.502 m alt) i antic municipi (58,97 km2), agregat el 1966 a l'actual, a la vall de Benasc, en un coster damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa. L'església de Sant Martí, romànica, és del s XII. A sota hi ha el raval de la Vila d'Avall. Hi ha fonts d'aigües ferruginoses. L'antic terme comprenia, a més, els pobles i llogarets de Ribera de Castanesa, Ardanui, Siscarri i Fontjanina. 76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Castanesa, vall de (Alta Ribagorça) Vall drenada per la Valira de Castanesa, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana aigua amunt del Pont de Suert, de modelatge de tipus fluvial. Comprèn l'antic terme de Castanesa i part dels de Montanui, Nerill i Bonansa. La capçalera, que s'estén fins al congost de Siscarri, és encerclada al nord-est per la serra de Llauset (2.910 m alt), que la separa de la vall de Barravés, i al nort-oest, per la serra Negra (2.650 m alt). A ponent, les crestes del pic de Castanesa (2.858 m alt) fan de partió d'aigües amb la vall de Benasc, accessible pel port de Castanesa, des de la vall Hiverna, i pel coll del Baciver, per Cerler. Segueix el pic de Baciver (2.725 m alt) i la muntanyeta de Denui (2.514 m alt), que devallen pel coll de l'Espina (1.276 m alt) i pel pic de Santa Llúcia (1.542 m alt), els quals aïllen l'alta vall de la de l'Isàvena. 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Castaño i Llull, Jeroni (Maó, Menorca, 1853 – Palma de Mallorca, 1931) Pedagog. Fundà i dirigí el Colegio Castellano de Palma de Mallorca (1884-1920). És autor d'obres pedagògiques, i fou regidor de l'ajuntament (1904-09) i diputat provincial (1921). 78 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Castaños y Aragorri, Francisco Javier (Madrid, 1756 – 1852) Militar i polític. Fou educat a Barcelona i a Madrid. Participà en la reconquesta de Menorca contra els anglesos (1782). El 1793 lluità, com a coronel i a les ordres del general Pere Caro i Sureda, contra la República Francesa als Pirineus occidentals fins a la pau de Basilea el 1795. A la tornada de Ferran VII fou nomenat capità general de Catalunya (1815-20). Al moment del Congrés de Viena, a l'ago/1815, ocupà el Vallespir amb l'intenció de forçar la reincorporació del Rosselló a la corona d'Espanya. Fomentà a Barcelona les representacions d'òpera (1815) i fou un dels principals propugnadors de la restauració universitària; procurà de sufocar el ferment liberal i el no-conformisme d'amplis sectors de la població; establí una forta censura prèvia al "Diario de Barcelona" i reprimí l'intent d'insurrecció del general Lacy (1817), l'afusellament del qual el féu molt impopular. El 1820 fou obligat a dimitir després d'aclamar la constitució. 79 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Castaños y Urioste, José Felipe (Portugalete, Biscaia, 1715 - Valls, Alt Camp, 1778) Polític i militar. Fou nomenat intendent de Catalunya i com a tal fou president de la Junta de Comerç de Barcelona (1763-76), la qual afavorí. Lliurat a la junta l'antic edifici de la Llotja, durant la seva presidència, Castaños n'emprengué la reconstrucció contractant tècnics estrangers per a les obres i fent portar d'Itàlia quadres, marbres i reixes metàl·liques. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castanya, la (el Brull, Osona) Poble (800 m alt), s'agregà al terme l'any 1843, situat a la capçalera de la Tordera, al sud de coll Formic (on hi ha el refugi de Sant Andreu de la Castanya). L'església parroquial (Sant Cristòfor) és, en part, romànica (s XI). 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castanyadell, Sant Pere de (Vilanova de Sau, Osona) Veure> Sant Pere de Castanyadell. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castanyeda, Abdó (València, s XVI – 1629 ?) Pintor, documentat des del 1607. Probablement és l'autor d'algunes obres atribuïdes a Gregori Castanyeda, com la Santa Maria del Popolo, a Santa Úrsula de València, d'estil pre-rebaltià. Col·laborà amb Francesc Ribalta i la seva escola en la pintura de les portes del retaule d'Andilla (1624-26). Hom li atribueix el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castanyeda, Gregori (València, 1629 - s XVII) Pintor. Fou gendre i deixeble de Ribalta, amb el qual col·laborà. Les seves obres imiten fidelment l'estil del seu sogre. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castanyeda i Pujassons, Jacint (Xàtiva, Costera, 1743 - Iba-nei, Tonquín, Xina, 1773) Dominicà missioner. Estudià al col·legi de Sant Domènec d'Oriola. Professà el 1759. Anà a Filipines, on fou pres i expulsat, i es dirigí a Tonquín (1770), on morí martiritzat. Fou beatificat pel papa Pius X el 1906. En resten les cartes i alguns versos. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castanyer, Onofre (Catalunya ?, s XVI) Poeta. Fou un dels qui participaren en llengua catalana al certamen poètic del monestir de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona el 1580, concurs que guanyà el famós poeta castellà fra Lluís de León. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castanyer i Figueres, Maria (Girona, 14/ago/1913 - Blanes, Selva, 2003) Poetessa. Formà part de l'equip iniciador de la revista "Presència" de Girona. Autora dels llibres de poesia: Cançons del color del temps (1949), Retrobar-me en la terra (1958) i Immortal (1960). 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castanyer i Fons, Angelí (Huéneja, Andalusia, 13/abr/1905 - València, 12/ago/1974) Escriptor. De família valenciana i establert a València, participà en el valencianisme d'esquerra. Col·laborà a "Germania" i a d'altres publicacions. Exiliat a París, ha publicat el recull poètic Miratge (1954). 88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Castanyer i Mayol, Miquel Antoni (Adjuntas, Puerto Rico, 21/des/1914 - sa Pobla, Mallorca, 24/gen/1985) Escriptor. Sacerdot establert a Sóller (Mallorca). Ha publicat, entre d'altres obres els reculls 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castanyet (Santa Coloma de Farners, Selva) Poble, a l'esquerra de la riera de Castanyet, que neix a Santa Creu d'Horta i aflueix per l'esquerra a la riera de Santa Coloma. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castanys i Borràs, Valentí (Barcelona, 1898 – 11/set/1965) Dibuixant i periodista. Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi i un simbolisme i un llenguatge característics. Des de molt jove començà a publicar en periòdics infantils. Però la consagració li vingué en guanyar el premi Francesc Cambó en el I Saló d'Humoristes, l'any 1916. La seva producció, molt extensa, es pot resseguir des de "Xut!" (1922-36) fins a "Destino" (1939-65) passant per "El Be Negre" (1931-33) i "El Once" (1945-65) i les revistes infantils com "En Patufet" fins a "TBO". S'especialitzà en qüestions esportives, entre les seves creacions més populars es destaquen la d'el Vell Barça (l'avi carismàtic i bonhomiós), i les seves caricatures dels esportistes, sobretot els futbolistes, no han estat superades. Tanmateix en els relats sobre la família Sistacs, molt sovint radiofònics, portà a cap una desimbolta sàtira social de la petita i... Segueix... 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castanys i Fornells, Valentí (Barcelona, 1927 - ) Dibuixant. Fill de Valentí Castanys i Borràs. Ha exposat com a aquarel·lista. Ha seguit la línia de dibuixant humorístic en què ha excel·lit el seu pare. Col·laborà a diverses publicacions. Usà el pseudònim de Tinet. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castanys i Solà, Francesc (Olot, Garrotxa, 1810 – Salamanca, Castella, 1859) Jurista i polític. Fou catedràtic de jurisprudència a les universitats de Barcelona i de Salamanca. Elegit diputat a Corts per Girona (1840), el 1843 la Junta Central de Barcelona el nomenà ministre interí de la Governació. Es retirà de la política el 1845 i, deu anys més tard anà a Madrid en representació dels industrials catalans que s'oposaven a la reforma aranzelària que es projectava. Fou redactor d'"El Constitucional", de Madrid, i del "Boletín de Jurisprudencia y Legislación". Escriví un Alegato en defensa de la institución de los hereus y pubillas en Cataluña. Anar a: [ Casesb ] [ Casetes ] [ Caso ] [ Cass ] [ Cast ] [ Castano ] |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|