|
|
|
Anar a: [ Gi ] [ Gibert i R ] [ Gil ] [ Gil i A ] [ Gila ] [ Gili ] Es pot mesurar la cultura d'un poble pel gruix de la pols als llibres d'una biblioteca pública. (John Steinbeck) 1 CATALUNYA - HISTÒRIA GI (Catalunya) Sigla de la província de Girona en les antigües plaques de matrícula dels vehícles. 2 Gia (Alta Ribagorça) Municipi: 25,95 km2, 1.162 m alt, 87 hab (2014), (cast: Chía). Situat al sector sud-occidental de la vall de Benasc, el seu terme s'estén des de la dreta de l'Éssera, que limita el terme per l'est, fins a la serra de Gia (2.512 m alt), que a partir del coll de Saünc separa la vall de Gia de la Seira. La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar. L'agricultura de secà (produeix cereals, farratges i patates) i la ramaderia (bovina i ovina) són els principals recursos. El poble es troba a l'esquerra del barranc de Gia, afluent de l'Éssera per la dreta; de la seva església parroquial és originari l'important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de Sant Martí, del s XIII, que es conserva al Museu d'Art de Catalunya, és una de les rares obres catalanes de l'època que és 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gibalcolla (Morella, Ports) Masia, a l'extrem meridional del municipi, on neix el barranc de Gibalcolla, capçalera de la rambla de Cervera. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gibanel, Agustí (prop del Cinca, 1895 – Barcelona, 1933) Anarco-sindicalista. Després de formar part de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola a França, dirigí "Redención" d'Alcoi (1930), i fou cridat, en proclamar-se la II República, per a la redacció de "Solidaridad Obrera" de Barcelona, féu costat als trentistes i fou el director (1931-33) de l'òrgan d'aquests, "Cultura Libertaria". 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giberga, Antoni (Barcelona, s XIX) Ciutadà de Barcelona. Fou un dels membres de la junta revolucionària que, durant la revolta de 1842, tractà sense èxit d'arribar a una transacció amb el general van Halen. El fracàs de la gestió tindria per conseqüència el ferotge bombardeig de terror ordenat pel general Espartero. Fou deportat a Cuba per algun temps. Allí fundà l'Ateneu Català de la Classe Obrera, així com una Societat Benèfica que es titulà d'Amics dels Pobres. Participà a la Revolució de 1868. Posteriorment fou vice-president de la diputació de Barcelona. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giberga, Pere (Catalunya, s XVI) Poeta. El 1544 publicà Cobles novament fetes contra tots los delats de Catalunya sequaços de Antoni Roca (reproduïda per Marià Aguiló al Cançoneret, 1873-1900), severes amonestacions contra els bandolers. També és conegut per les obres de Pere Serafí, el qual el lloa molt, com a les Demandes i respostes creuades entre l'un i l'altre. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gibernau i Bultó, Alfons (Barcelona, 1972 - ) Motociclista. Pilot de motocicletes de velocitat. Nét de Francesc Bultó, cofundador de Montesa i fundador de Bultaco. És conegut en el món de l'esport amb el sobrenom de Sete. El 1996 debutà en el mundial en la categoria de 250 cc, però el 1997 canvià a 500 cc. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gibert, Enric (Barcelona, 1824 – 1840) Poeta. Autor de diverses composicions romàntiques, en part publicades. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gibert, Guillem (Barcelona, s XV) Poeta. És autor d'un Complant (1461) a la mort del príncep Carles de Viana, que, malgrat la seva sinceritat, peca de retoricisme. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gibert, Jaume (Catalunya, s XVI) Llatinista. Autor d'una gramàtica llatina. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gibert, Jeroni (País Valencià, 1674 – València, 1705) Frare trinitari, famòs pels seus sermons, molts dels quals publicà. 13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gibert, Joan (Palma de Mallorca, 1931 - ) Pintor. Deixeble de Pere Quetglas Xam, sota la direcció del qual començà a formar-se el 1957. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gibert, Vicenç (Catalunya, s XVIII) Jurista. És autor de Theorica artis notariae (1772, 1828), obra elemental traduïda al castellà per Eugeni de Tàpia (1828-75). 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gibert i Camins, Joan (Barcelona, 1890 – 1966) Músic i pedagog. Es dedicà al clavecí sota la direcció de Wanda Landowska i féu concerts en diferents països europeus. Fou professor de clavecí del Conservatori Municipal de Barcelona des del 1945, i de piano des del 1947. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gibert i Clos, Josep (Valls, Alt Camp, 1941 - Barcelona, 8/oct/2007) Paleontòleg. Doctor en ciències geològiques (1973), ha participat en nombrosos congressos, projectes d'investigació, campanyes de prospecció i excavació de jaciments paleontològics. Ha estat director de l'Institut de Paleontologia "Miquel Crusafont" de Sabadell, amb l'equip del qual trobà al jaciment de Venta Micena (Orce, Granada) una resta cranial atribuïda a Homo sp, i que hom ha considerat que podria tractar-se de la resta humana més antiga d'Euràsia. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gibert i Mateus, Salvador (Barcelona, 1882 – 1919) Periodista. Milità en el moviment catalanista radical i en el grup Progrés. Dirigí "La Tralla del Carreter" i "Metralla". Exiliat a Mèxic (d'on retornà el 1907), presidí el Centre Català, on fundà l'Orfeó Català de Mèxic. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gibert i Olivé, Agustí Maria (Tarragona, 1852 – 1928) Metge i escriptor. Exercí a la Canonja i Vila-seca. Vers el 1897 s'instal·là a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d'arqueologia i d'història, així com al periodisme i a la literatura. Entre els seus diversos estudis destaquen 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gibert i Queraltó, Joan (Terrassa, Vallès Occidental, 1907 - Banyoles, Pla de l'Estany, 1998) Metge cardiòleg. Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l'Agrupament Escolar. El 1943 guanyà les oposicions a catedràtic de Saragossa i des del 1944 fou catedràtic de patologia i clínica mèdica a la Universitat de Barcelona i director del servei de Lluita Sanitària contra les cardiopaties i de l'Escola de Cardio-angiologia de la mateixa universitat (1952). El 1955 creà els "Archivos Españoles de Medicina Interna" i, a partir del 1959, fou director de la "Colección Española de Monografías Médicas". Presidí l'Acadèmia de Ciències Mèdiques (1958-66) i fou membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gibert i Roig, Pau (Tarragona, 1853 - Catalunya ?, s XIX) Escultor i pintor. Deixeble d'Andreu Aleu. Entre les seves obres, de caràcter monumental, cal citar l'estàtua eqüestre del general Espartero, a Madrid (1885), el de Sagasta, a Logronyo. Com a pintor, és autor del retrat de Núñez de Arce. Publicà la Monografia del temple de Sant Pau del Camp de Barcelona (1875). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gibert i Sans, Manuel (Barcelona, 1795 – 1873) Polític i advocat. Ocupà diversos càrrecs públics a Barcelona. fou un dels qui hi impulsaren el projecte de Pla Cerdà. Presidí el consell d'administració del ferrocarril Barcelona-Mataró, el primer del país. Figurà entre els fundadors del Conservatori del Liceu. També destacà en l'exercici professional. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gibert i Serra, Vicenç Maria (Barcelona, 1879 – 1939) Músic. Deixeble de Claudi Martínez i Imbert, de Lluís Millet i de Felip Pedrell, àmplia els coneixements de composició amb V. d'Indy i d'orgue amb A. Decaux, a París. Fou organista de l'església de Pompeia, de l'Orfeó Català i de l'Orquestra Pau Casals. Fou un dels 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gibert i Xurriac, Agustí (Catalunya, s XVII - Malgrat, Maresme, s XVIII) Adroguer. Pare d'Agustí Gibert i Xurriac. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gibert i Xurriac, Agustí (Malgrat, Maresme, 1704 – Barcelona, s XVIII) Fabricant d'indianes. Fill de l'homònim. Casat amb Antònia Alegre i Guix, pertangué a la Companyia Golorons, Alegre i Puget. El 1747 estava relacionat amb negocis de vaixells. Participà en la creació de la Companyia de Comerç de Barcelona (1756), de la qual fou nomenat un dels tres directors, i també el 1765 i el 1768. Comerciant matriculat (1758), fou fet ciutadà honrat per Ferran VI. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gibertó, Jeroni (Alberic, Ribera Alta, s XVII – 1705) Frare trinitari. Ocupà nombrosos càrrecs dins l'orde. Del 1687 al 1693 li foren publicats diversos sermons. 27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gibrat, Josep (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1866 – Perpinyà, 1926) Eclesiàstic. Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló. És autor del recull La vall de Prats (1925) i d'una sèrie d'estudis d'erudició històrica, entre els quals Aperçu sur l'abbaye d'Arles-sur-Tech (1912), Notice historique sur Saint-Feliu-d'Avall (1917) i Notes de géographie historique sur le haut Vallespir (1926). 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gifre i Pérez, Agustí (Llançà, Alt Empordà, 1902 - ) Erudit i metge. Fou un remarcable col·leccionista d'història natural i de sigil·lografia. És autor de diversos escrits. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gifreda i Morros, Màrius (Barcelona, 1895 – 1958) Arquitecte, escriptor i crític. Com a crític d'art, col·laborà a diverses revistes ("Imatges", "Art", "Revista" i "Gaseta de les Arts", a la segona època). També fou crític teatral de "Mirador". Féu llargs viatges per Europa, Àfrica i el Pròxim Orient. Obtingué el premi Català de Primera Novel·la (1947), amb l'obra Sis sirenes (editada el 1951). Escriví obres teatrals: Somni celestial (1957), L'anònim blau, L'eterna cacera i L'assassinat d'un barret fort, que traduïda al portuguès tingué èxit a Lisboa. 32 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gifreu, Patrik (Perpinyà, 20/mar/1952 - ) Escriptor, dibuixant i mestre. Preocupat per la cultura catalana, la seva obra s'inscriu en l'inconformisme i en la denúncia. Col·laborador en diaris i revistes, ha conreat la narració -Tor Vabel (1979), Hava (1981)-, la poesia -Fang tou (1976), Falsa alarma (1979), Telediari (1980), Autoplàstia del cargol tocat del bolet (1988)-, la poesia visual -Ten variations, Quadrícula (1979), Ics (1982)-, l'assaig -Teoria de les ics (1989)- i el dibuix. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gifreu de la Palma, Josep (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 1762) Frare mercenari. Entre els seus càrrecs figuraren el de prior de Barcelona (1749) i provincial d'Aragó (1752). Li foren publicats dos sermons en castellà. Deixà inèdites les obres Flors de llatinitat més florida, collides del català, del francès i del castellà i 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Giginta (Rosselló, s XIV - s XVI) Llinatge. El primer membre conegut fou Ponç Giginta. 114 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Giginta, Bernat (Rosselló, s XV) Senyor de Vespella. Fundador de la línia dels senyors de Vespella. Fou germà de Francesc (mort el 1453). Els seus fills foren els armadors Joan i Francesc. 110 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Giginta, Francesc (Ribesaltes, Rosselló, s XV - Rosselló, 1453) Doctor en dret i polític. Diputat de Perpinyà al coronament d'Alfons IV (1414). Fou jutge del domini reial per la reina Maria (1432), però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d'un assassinat, i fou reintegrat el 1448. Pare de Francesc. 108 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Giginta, Francesc (Rosselló, s XVI) Religiós. Fou abat d'Amer (1536-79). 112 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
113 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Giginta, Francesc i Joan (Rosselló, s XV) Naviliers. Fills de Bernat. Foren, a la fi del s XV, els armadors de la gran galera Santa Maria, Sant Joan i Santa Francesca, amb la qual comerciaren fins a Llevant i Egipte. 115 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Giginta, Joan (Rosselló, s XIV - s XV) Potser fill de Ponç. Posseïdor d'agrers i censals a Parestortes vers el 1400. 116 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Giginta, Miquel (Rosselló, s XVI) Eclesiàstic. Membre de la línia de Vespella. Fou canonge (1532) i vicari general de la diòcesi d'Elna (1553-55). 117 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Giginta, Ponç (Tura, Rosselló, s XIV - Rosselló, s XIV) Senyor del lloc de Tura (o Jaguinta). Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365. Potser foren pares de Joan Giginta. 118 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Giginta i d'Oms, Antoni de (Perpinyà, s XVI - 1578) Conseller de la universitat de Perpinyà. Fill de Francesc Giginta i Mestre i germà d'Onofre i de Miquel. 35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Giginta i d'Oms, Miquel de (Perpinyà, v 1538 - d 1587) Eclesiàstic i escriptor. Fill de Francesc Giginta, fou canonge i vicari general d'Elna. Escriví diversos tractats místics i de teologia moral -un dels quals en forma de diàleg- sobre la qüestió de l'assistència als indigents: Tratado de remedio de pobres (Coïmbra, 109 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Giginta i d'Oms, Onofre de (Perpinyà, s XVI - Sant Martí del Canigó, Conflent, 1594) Religiós. Fill de Francesc Giginta i Mestre i germà d'Antoni i de Miquel. Fou abat de Sant Martí del Canigó (1577-94). 119 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Giginta i Mestre, Francesc (Perpinyà, s XVI - 1569) Doctor en dret (àlias Francesc Mestre). Fill de Francesc Giginta, al qual succeí com a conseller de la Universitat de Perpinyà. Es distingí durant el setge de Perpinyà (1542) pel delfí Enric de França. Fou nomenat regent de la cancelleria reial del Consell d'Aragó (1549) i agraciat amb privilegi de noble (1560). Foren fills seus Antoni, Onofre i Miquel de Giginta i d'Oms. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gigó, Jaume Veure> Sitjó i Carbonell, Jaume. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gil (Alt Àneu, Pallars Sobirà) Poble (1.161 m alt) (o Isil), situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa, a la confluència amb el riu d'Airoto; l'església parroquial és en una illa entre dos braços del riu. Aigua avall del riu hi ha l'església de l'antic monestir de Sant Joan de Gil, romànica. Fou municipi independent fins el 1970. L'antic terme comprenia, a més, els pobles d'Alòs d'Àneu i d'Àrreu. Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gil (Roglà i Corberà, Costera) Veure> Alqueria de Gil, l'. 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gil, Ariadna (Barcelona, 1969 - ) Actriu cinematogràfica. És va donar a conèixer amb Amo tu cama rica (1991) d'E. Martínez Lázaro, i l'any següent va guanyar el Goya a la millor actriu per Belle Époque (1992), de F. Trueba. Entre els seus treballs posteriors destaquen Los peores años de nuestra vida (1993), Antártida (1994), Malena tiene nombre de tango (1996) o Lágrimas negras (1999). En teatre ha fet La gavina (1997), muntatge de J.M. Flotats sobre l'obra d'A. Txekhov. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gil, Francesc (Canals, Costera, s XVI – València, 1606) Gramàtic. Mestre de gramàtica de l'estudi general de València (1581-1604). És autor d'un col·loqui teatral en vers llatí i castellà, representat a l'estudi general el 1585. 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gil, Gaspar (Forcall, Ports, s XVII - Escaladei ?, Priorat, s XVII) Monjo. Fou prior de les cartoixes de Vall de Crist, Viaceli i Scala Dei. Publicà diversos parlaments i sermons. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gil, Hilari (Catalunya, s XVII – 1660) Abat del monestir de Santes Creus. Quan el monestir celebrava el triomf de les forces catalanes sobre el marquès de Los Vélez a Montjuïc (1641), aquell i el seu estat major en retirada sojornaren uns dies al monestir. El marquès de Los Vélez prometé que es queixaria al rei d'un ambient tant en desacort amb el seu estat d'ànim. Aquell mateix any l'abat Gil es negà a pagar uns drets que li imposà el comte-duc d'Olivares i tancà les portes als agents reials. L'any 1642 el comte-duc féu cessar 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gil, Jaume (Xàtiva, Costera, s XV - Roma ?, Itàlia, 1465) Religiós dominicà. Fou lector de la seu de Tortosa. Destacat promotor de la reforma del seu orde, el 1440 fou vicari del mestre general per a tots els convents reformats. Fou també provincial (1441-50). El 1455 es traslladà a Roma i fou nomenat mestre del Sacre Palau per Nicolau V. Escriví, entre altres obres, Epistola per modum tractatus ad Alphonsum, Aragoniae regem, de conceptione Beatae Virginis. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gil, Joan Tomàs (Alacant, 1705 - País Valencià, s XVIII) Frare de l'orde de Predicadors. És autor de biografies de santa Caterina de Ricci i de sant Vicent Ferrer, entre d'altres escrits. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gil, Joaquim (València, 1767 - d 1827) Músic. Actuà com a tenor de la catedral de Sogorb a partir del 1787 i fou nomenat catedràtic de cant pla del seminari de València. Escriví el tractat Breve introducción del canto llano (1828). 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gil, Josep (València, 1759 - Montcada de l'Horta, Horta, 1828) Escultor. Fou director d'escultura de l'Acadèmia de Sant Carles. La major part de les seves obres foren de caràcter religiós i funerari. Fou el pare de Josep Gil i Nadales. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gil, Pere (Tortosa, Baix Ebre, s XV - Catalunya, s XV) Cavaller. Prengué les armes per la Generalitat a la guerra contra Joan II. En 1462, a les ordres del comte de Pallars, era un dels assetjants de la Força de Girona, on es trobaven la reina Joana Enríquez i l'infant Ferran. Resultà ferit a l'assalt del dia 17/jun. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gil, Ramon (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1815 – 1885) Músic. Fou organista de la seu de Barcelona. És autor d'una Missa de rèquiem (1854), entre d'altres obres. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gil, santuari de Sant (Queralbs, Ripollès) Veure> Sant Gil. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gil, Vicent Miquel (València, 1577 – 1654) Metge. Fou professor d'aforismes a la Universitat de València, i publicà Aforismos y pronósticos. Felip IV el nomenà metge de cambra, però no arribà mai a traslladar-se a la cort. Escriví Relación y discurso de la esencia, preservación y curación de las enfermedades pestilentes que hubo en la muy noble y leal ciudad de Valencia en 1647. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gil-Albert i Simon, Joan (Alcoi, Alcoià, 1906 – València, 1994) Poeta en castellà. Estudià dret i filosofia i lletres a València. Redactor de "La Hora de España", s'exilià a Mèxic, després de la guerra civil (1939-47). Inicià la seva obra amb una col·lecció de sonets, Misteriosa presencia (1936), Candente horror (1936) i Son nombres ignorados (1939) tracten sobre l'experiència de la guerra. Amb un lirisme estètic i sensual d'arrel mediterrània escriví Las ilusiones con los poemas del convaleciente (1945), Concertar es amor (1951), Concierto en mi menor (1964), La trama inexplicable (1968). Autor també de Valentín (1974), homenatge en prosa a Shakespeare, i la narració Los arcángeles (1981). El 1972 es publicà l'antologia dels seus poemes, Fuentes de la constancia, el 1982 la seva Obra poética completa i entre 1982 i 1984, la seva Obra completa en prosa. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gil de Biedma Alba, Jaime (Barcelona, 1929 – 1990) Poeta en castellà. El seu llibre Compañeros de viaje (1959) forma part encara de la poesia social. Influïts per la poesia anglo-saxona i més pròxims a la seva experiència personal són altres llibres de poemes. Autor del Diario del artista seriamente enfermo (1974), en prosa, i de l'estudi crític Cántico: el mundo y la poesía de Jorge Guillen (1960). El 1980 reuní els seus assaigs i la seva obra crítica des del 1955 fins al 1979 en El pie de la letra. Fou també traductor de T. S. Eliot i Ch. Isherwood. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gil de Federic i de Sants, Francesc (Tortosa, Baix Ebre, 1702 – Tonquín, Xina, 1746) Dominicà. Prengué l'hàbit al convent de Barcelona. El 1729 esdevingué membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Exercí el ministeri a les Filipines. Passà després a Tonquín. Fet captiu i empresonat, fou decapitat. El 1906 Pius X el beatifica, juntament amb altres companys. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gil de Federic i Son Roses, Antoni (Tortosa, Baix Ebre, s XVII - Barcelona ?, 11/set/1714 ?) Polític. Partidari del rei-arxiduc Carles III, que l'ennoblí (1706). Nomenat veguer de Tortosa, defensà la ciutat contra Felip V (1708), però hagué d'evacuar-la. Fou veguer de Barcelona (1708-11) i de Vilafranca (1712). Com a capità del regiment de la Fe defensà Barcelona i fou ferit, o potser mort, l'11/set/1714. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Gil de Vidaure, Teresa (Navarra, s XIII - València, s XIII) Dama. Amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó. Era vídua de Sancho Pérez de Lodosa. Inicià la seva relació amb Jaume I el 1255, i per tal com aquest li havia fet promesa de casament, el papa considerà que hi havia entre ells autèntic vincle matrimonial. El 1265 Teresa contragué la lepra, i el rei se'n separà definitivament. Teresa es reclogué al convent de la Saïdia de València, fundat per ella. Fou mare de Jaume de Xèrica i de Pere d'Ayerbe, legitimats pel rei i cridats a la successió a falta dels fills legítims. Sobrevisqué al rei. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gil i Albors, Joan Alfons (Alcoi, Alcoià, 1927 - ) Autor teatral. És autor de La barca de Caronte, El cubil (premis València 1962 i 1968, respectivament), Barracó 62 (1963), ¡Grita, Galileo! (1970), El tótem en la arena, No hagas morir al inocente (1971) i altres obres, de problemàtica moral, religiosa o pseudo-social, i de dos espectacles de tema històric valencià (Borja, duque de Gandia i Virgen de locos). 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gil i Calpe, Jesús (València, 1878 – 1937) Erudit. Fou arxiver a Tarragona i a València i secretari de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on dirigí la revista "Archivo de Arte Valenciano". Col·laborà assíduament al "Diario de Valencia" i publicà treballs sobre la inquisició i sobre qüestions artístiques i literàries, com El cervantismo en Valencia (1924). 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gil i Estalella, Pere (Reus, Baix Camp, 1551 – Barcelona, 1622) Mestre en arts i doctor en teologia. Jesuïta, fou provincial de la Corona d'Aragó (des del 1619), rector dels col·legis de Betlem de Barcelona i de Mont-sió de Palma, procurador del procés de canonització d'Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa. És autor d'una Geografia de Catalunya (1598-1600), on acumula dades d'història natural, estadístiques i de geografia humana, fou publicat per Josep Iglésies el 1949. És també 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gil i Llagostera, Gaietà (Barcelona, 1807 – s XIX) Flautista i compositor. Escriví obres per a flauta, simfòniques, per a dansa i nombroses misses. Era conegut amb el nom d'el Gilet. 68 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Gil Maestre, Manuel (Salamanca, Castella, 1844 – 1912) Jurista i polític. Magistrat de l'audiència de Girona i governador civil de Barcelona. Preocupat per la qüestio social, en la línia assenyalada per Lleó XIII, publicà, entre altres obres, La criminalidad en Barcelona y en las grandes poblaciones (1886), El anarquismo en España y el especial de Barcelona (1897) i Los problemas del trabajo y el socialismo (1897). 65 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Gil y Manrique, García (Castella, s XVI - s XVII) Eclesiàstic i polític. Bisbe de Girona (1628) i de Barcelona (1633). President de la diputació del General de Catalunya (1632), substituí Santa Coloma com a lloctinent (1640) i, si bé es declarà partidari de Felip IV, intentà de fer una mediació entre les autoritats reials i la Generalitat. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gil i Membrado, Tomàs (Horta de Sant Joan, Terra Alta, 1915 - ) Instrumentista, compositor i director de cobla. Fou component i capdavanter artístic de la cobla Barcelona. Guardonat en diversos certàmens de composició de sardanes, cal esmentar d'entre les seves obres: Figueres 1267, Montsagre, Una vela a l'horitzó, En Manel de Badalona, etc. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gil i Nadales, Josep (País Valencià, 1787 - 1843) Escultor. Fill de Josep Gil. Format a Sant Carles, fou escultor honorari de la ciutat de València (1829). És autor de notables baixos relleus de tema mitològic i religiós, alguns dels quals es conserven a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando; un dels millors és al Museu de València. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gil i Pérez, Manuel (València, 1925 – 1957) Pintor. Un dels principals renovadors de l'art pictòric a València. Mitjançant beques, estudià a Roma, París i Londres. És autor de pintures murals molt notables, com les que decoren l'Ateneu Mercantil valencià (1953). La seva obra, que es mou dins els corrents expressionista, obstracte i neofiguratiu, ha estat exposada a Londres, Tànger, Ginebra, etc. A ell es deu la fundació del grup Parpalló. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gil i Polo, Gaspar (València, 1516 – Barcelona, 1591) Poeta i jurisconsult. Autor de Diana enamorada (1564), novel·la pastoral, continuació original de l'obra de Jorge de Montemayor. Llibre salvat d'ésser cremat 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gil i Polo, Gaspar (Catalunya, s XVI – s XVII) Jurista. Fill de l'homònim. Fou advocat del Braç Reial a les Corts de Montsó de 1626. Encara que privat dels dots literaris del seu pare, el superà en capacitació jurídica. És autor de bon nombre d'obres professionals. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gil i Sala, Ignasi (Barcelona, 1912 - ) Pintor. Estudià a l'Escola de Llotja. Féu la seva primera exposició individual el 1939, a Palma de Mallorca, i la primera a Barcelona fou presentada l'any següent. Ha obtingut diversos premis. També ha destacat com a dibuixant. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gil i Serrat, Pau (Barcelona, s XIX – París, França, 1897) Banquer. Resident a París, el 1892 disposà en el seu testament la construcció a Barcelona de l'Hospital de Sant Pau. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gil i Sumbiela, Lluís (València, 1850 – 1925) Periodista. Començà la seva carrera en ésser fundada "La Correspondencia de Valencia" (1883), on fou redactor. Fundà una Associació Protectora de Nens (1893), i des del 1880 fou professor de l'Institut de València. Destacà pels seus reportatges d'actualitat, i escriví sobre qüestions socials i problemes d'urbanització i d'higiene de València. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gilabert (Catalunya, s XII) Escultor. És l'autor, amb signatura visible a les estàtues dels apòstols sant Tomàs i sant Andreu, de les figures d'entrada a la sala capitular de la seu de Sant Esteve de Tolosa (1130). La importància d'aquesta obra i d'altres que se li atribueixen, com la Verge i l'Àngel de la porta de l'Anunciata a la seu de Lleida, la Mare de Déu del Claustre de Solsona (1163) i la columna amb figures de sants d'aquesta mateixa població, l'assenyalen com un dels màxims escultors del romànic occidental i evidèncien la influència que la seva obra exercí en el seu temps. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gilabert, Pere (País Valencià, s XVIII – s XIX) Arquitecte. Treballà molt a Múrcia, on és autor del palau dels Ordoños. També és seva l'església parroquial de Cieza. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gilabert, Ponç de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. A la darreria de l'any 1409 dirigí una petita expedició a Sardenya, destinada a reforçar-hi les tropes que manava l'expert Pere Torrelles. Fou un bon auxiliar d'aquest. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gilabert, Vicent (València, s XVII – Madrid, 1742) Doctor en medicina. Estudià a la Universitat de València, on ensenyà anatomia. Exercí a l'Hospital Reial i en el de la Passió. Fou metge de cambra de Felip V (1736) i examinador del Reial Protomedicat de Castella. Dirigí, a Madrid, la construcció del teatre anatòmic. Era membre de l'Acadèmia Medico-quirúrgica. És autor de diverses obres professionals, com l'Escrutinio físico-médico-anatómico... (1729) i d'un Examen medicum... (1736). 82 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Gilabert i d'Alentorn, Francesc de (Catalunya, s XVI – 1638) Tractadista político-econòmic. Senyor de la baronia d'Àger, era un gran propietari de la regió de Lleida i es dedicà al conreu de la terra. Residí ordinàriament a Tamarit de Llitera i fou diputat de la Generalitat de Catalunya. Va escriure De la verdadera nobleza. Discursos sobre la calidad del Principado de Cataluña, inclinación de sus habitantes y su gobierno 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gilabert i Fornes, Antoni (Pedreguer, Marina Alta, 1716 – València, 1792) Arquitecte. Fou professor d'arquitectura a l'Acadèmia de Sant Carles de València des del 1768 i director general d'aquesta institució des del 1784. És autor de la reforma decorativa interior de la catedral de València, a la qual donà un aire neoclàssic que féu oblidar les estructures gòtiques originals i que ha estat anul·lada en part. A l'Escola Pia de la mateixa ciutat construí la gran cúpula, coneguda popularment per la mitja taronga, després reproduïda abundosament per tot el País Valencià. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gilabert i Ponce, Lluís (València, 1848 – 1930) Escultor i pintor. Es formà a l'Acadèmia de Sant Carles de València (d'on fou acadèmic), deixeble d'Antoni Esteve i de Molinelli, i conreà sobretot la temàtica religiosa. Rebé diversos premis per les seves obres, algunes de les quals desaparegueren el 1936, cal citar els bronzes del papa Calixt III i del pintor Ribera. Fou escultor del Museu Anatòmic de la facultat de medicina de València. 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Gilarén (Llavorsí, Pallars Sobirà) Antic castell, que dominava la Noguera Pallaresa, al sector meridional de la vall d'Àneu. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gilart, Isidre Aparici (València, s XVII) Jurisconsult i prelat. Estigué al servei de l'administració espanyola, en la qual ocupà alts càrrecs jurídics. El 1692 fou bisbe auxiliar de València amb el títol de bisbe de Croia. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gilart, Mateu (o Gilarte) (País Valencià ?, v 1620 – Múrcia, 1675) Pintor. Format a València, vers el 1645 s'establí a Múrcia. La seva obra, generalment d'inspiració religiosa, acusa la influència de Ribera, Espinosa i 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gilbau i Castro, Honorat (València, s XVII) Frare trinitari. És autor d'algunes obres religioses. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gilbau i Castro, Miquel Àngel (València, s XVII) Eclesiàstic. Germà d'Honorat. Fou canonge de Sogorb. Visqué uns anys a Itàlia. Publicà, el 1652, l'opuscle Impulsos a la ejecución del bien común en España en discurso breve. Sobre el riesgo que se ha de sacar del río Júcar para más de sesenta términos y cuarenta leguas del distrito del reino de Valencia. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gilbert, Pere (Barcelona, s XIV) Astrònom i metge. A petició de Pere III de Catalunya-Aragó, i en col·laboració amb el jueu Jacob Corsono i amb Dalmau Planes, inicià (1360) un Tractat d'Astrologia o sciència de les steles, del qual es publicà una edició a Barcelona el 1890, reproduït d'un manuscrit del començament del s XV. També construí, per a ús del rei, una esfera celeste en relleu de set pams de diàmetre. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gilbert i Teixidor, Francesc (la Granadella, Garrigues, s XVIII – Madrid, 1847) Músic. Mestre de capella 92 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
93 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Gili (País Valencià) Seca, que encunyà moneda de bronze (as) dins el tipus de les emissions ibèriques. Hom suposa que correspon a territori valencià, i alguns autors, sense cap base segura, l'identifiquen amb Gilet (Camp de Morvedre). 94 CATALUNYA - EMPRESA Gili, Editorial Gustau (Barcelona, 1902 - ) Editorial. Creada per Gustau Gili i Roig. A la seva mort, el 1945, el succeïren el seu fill, Gustau Gili i Esteve, i el seu nét, Gustau Gili i Torra. Entre les seves publicacions destaquen La historia de los papas, de Pastor (39 volums, 1911), el Diccionario ideológico de la lengua española, de J. Casares (1942), i l'Enciclopedia de Química Industrial, d'Ullman (14 volums, 1928). Féu la primera edició de les obres completes de Maragall (1913) i Narcís Oller (1928). Des 1902 al 1934 edità els llibres escolars d'Eduard Fontseré. També són importants les seves edicions de llibres d'art, de gravats, etc, entre les quals han sobresortit les col·leccions dedicades a l'arquitectura. 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gili, Joan (Sineu, Mallorca, s XVI - Illes Balears, 1629) Religiós. És autor d'un profund estudi bíblic. 97 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gili, Marcel (Tuïr, Rosselló, 1914 - ) Pintor i escultor, de família vigatana. Alumne de Gustau Violet, a Perpinyà, i deixeble de Maillol. Professor de l'École Nationale des Beaux-Arts de Bourges (1950-68) i a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París el 1969. Fou un dels fundadors del Salon de Mai. Ha exposat a moltes ciutats d'Europa, d'Amèrica i a Tòquio. La seva pintura evoca sovint monstres i expressa un sentiment tràgic de la vida. Entre les seves escultures, les gangues diuen l'esforç dels éssers per alliberar-se de la matèria. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gili, Nemesi (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1888) Sociòleg. Era advocat, metge i militar. Dedicà els seus esforços a millorar les condicions de vida de la classe obrera. Fou secretari del president Estanislau Figueras. El 1873, arran dels fets d'Alcoi impulsats per l'alcalde Albors, substituí un dels treballadors presos i fou condemnat a mort, per bé que tal sentència li fou commutada. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gili, Ramon (Catalunya, s XIX – 1884) Compositor i eclesiàstic. Fou organista de la seu de Barcelona i autor de composicions religioses. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gili i Esteve, Gustau (Barcelona, 1906 – 1992) Editor. Fill i successor de Gustau Gili i Roig a l'Editorial Gustau Gili. Fou succeït per seu fill Gustau Gili i Torra. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gili i Güell, Antònia (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1856 – Barcelona, 1909) Poetessa. Tenia la carrera de magisteri. Publicà poemes a diverses revistes. Col·laborà a les publicacions catalanes, especialment les de caràcter religiós. Publicà un recull titulat Lo miracler de Barcelona (1899), en honor de sant Josep Oriol. Després de la seva mort aparegué el recull de poesia mariana titulat Maria (1911). 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gili i Moros, Joaquim (Barcelona, 1916 – 1984) Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1947. Fill de Baldomer Gili i Roig. El 1936, essent estudiant, col·laborà amb Torres-Clavé en l'elaboració del nou pla d'estudis de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Formà part del Grup R d'arquitectura (1953). La seva obra es mou dins el racionalisme; en col·laboració amb Francesc Bassó és autor de l'edifici de l'Editorial Gustau Gili, de Barcelona (1954-61). 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gili i Osòrio, Ramon (Villena, Alt Vinalopó, 1813 – Madrid, 1880) Jurisconsult i polític. Destacà professionalment com a fiscal. Fou diputat del partit moderat i sots-secretari del ministeri de gràcia i justícia (1857). 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gili i Roig, Gustau (Irun, País Basc, 1868 – Barcelona, 1945) Editor i bibliòfil. Fundador de l'Editorial Gustau Gili, fou un dels promotors més importants de la indústria del llibre a Catalunya. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gili i Serra, Joan (Barcelona, 1907 - Oxford, Anglaterra, 1998) Editor, llibreter, traductor i bibliòfil. Nebot de Gustau Gili i Roig. Emigrà a Londres on fundà l'editorial The Dolphin Book Company. Entre les seves nombroses publicacions destaquen Anthology of Catalan Lyric Poetry (1953), de Joan Triadú, i Catalan Grammar (1943), primera gramàtica catalana per a anglesos, de la qual s'han fet diverses edicions. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gili i Torra, Gustau (Barcelona, 1935 - ) Editor. Fill i successor de Gustau Gili i Esteve al capdavant de l'Editorial Gustau Gili.
Anar a: [ Gi ] [ Gibert i R ] [ Gil ] [ Gil i A ] [ Gila ] [ Gili ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
FRANJA PONENT - MUNICIPI
Gifreu i Pinsach, Josep
Gil i Vernet, Salvador
Gil-Vernet i Vila, Josep Maria
Gilet