|
|
|
Anar a: [ Sag ] [ Sagarriga, G ] [ Sagra ] [ Saguàrdia, G ] [ Sagunt ] [ Saio ] Cap religió pot estar per damunt de la llibertat individual i moral de les persones. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Saga (Ger, Baixa Cerdanya) Llogaret (1.117 m alt), al nord-est del poble, al peu de la Solana central, sobre la terrassa fluvial superior, entre camps regats. Pertangué a la família Saga fins al s. XIV, que passà al monestir del Canigó, que posseí el lloc fins al s. XVIII. L'antiga església parroquial (Santa Eugènia) és romànica, amb un interessant portal esculpit. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saga, Sibil·la de (Berga, Berguedà, v 1245 – Barcelona, 1320) Dama noble. Filla dels senyors de Berga. Es casà amb Arnau de Cabrera, de qui tingué cinc fills. Es convertí en l'amant del rei Jaume I, que també havia estat amant de la seva sogra, Guillema, i el 1275 abandonà definitivament el seu marit. Intentà l'anul·lació matrimonial, que no li fou concedida, i convisqué amb el rei fins a la mort d'aquest, el 1276. Instal·lada després a Barcelona, fou amiga i consellera dels reis Pere II, Alfons II i Jaume II. A la seva mort deixà bona 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sagairén (Algemesí, Ribera Alta) Veure> Seguereny. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagany i Dalmau, Feliu (Barcelona, 1786 - s XIX) Gravador. Es formà a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid per la Junta de Comerç. Treballà molt de temps en aquesta ciutat i l'any 1814 fou nomenat gravador general dels Regnes per la Junta de Regència i acadèmic de mèrit de San Fernando. Fou també membre de l'Academia de San Luis de Saragossa i de la de Sant Carles de València. Gravà principalment segells (armes de la Junta de Comerç) i medalles (retrat eqüestre de Felip V, commemoració del setge de Girona i del de Saragossa). 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA s'Agaró (Castell i Platja d'Aró, Baix Empordà) Veure> Agaró, s'. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarra, Llorença (Catalunya, s XIX) Actriu. Destacà bastant en teatre català durant el decenni 1865-75. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarra i de Baldrich, Josep (Valls, Alt Camp, 1724 – Barcelona, 1784) Escriptor i doctor en dret. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres barcelonina. Hi presentà algunes comunicacions. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarra i de Castellarnau, Ignasi de (Barcelona, 1890 – 1940) Zoòleg. Especialitzat en l'estudi dels lepidòpters, en deixà una nombrosa col·lecció al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Va fer nombroses aportacions al coneixement de l'avifauna catalana. Fou conservador de zoologia del Museu de Ciències 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarra i de Llinàs, Ferran de (Barcelona, 1802 – 1860) Carlí. Fill del regidor de Barcelona (1824-28) Benet de Sagarra i Mercante. Durant la Primera Guerra Carlina fou secretari de la Junta de Berga, on dirigí "El Joven Observador" i "El Restaurador Catalán". Publicà l'opuscle Cartas del hermitaño del Canigó (1837) i altres obres també de propaganda carlina. Fou regidor de Barcelona (1829-30). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarra i de Siscar, Ferran de (Barcelona, 1853 – 1939) Historiador i polític. Va cursar la carrera de dret i es va especialitzar en la sigil·lografia de Catalunya. Va ésser regidor de l'ajuntament de Barcelona (1906-09), i el 1923, com a candidat d'Acció Catalana, va guanyar les eleccions de diputat provincial i de la 12 EUROPA - BIOGRAFIA Sagarra i Devesa, Joan de (París, França, 1938 - ) Escriptor. Crític teatral als diaris "El Correo Catalán" i "Mundo Diario" i al setmanari cinematogràfic "Fotogramas' i columnista de "Tele/Exprés", "El Noticiero Universal" i, posteriorment, d'"El País". Ha publicat Las rumbas de Joan de Sagarra (1971) i La horma de mi sombrero (1997), reculls dels seus articles periodístics. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarriga, Clara (Catalunya, s XIV – s XV) Dama. Filla de Ramon. Era muller de Ramon de Perellós. No li donà fills. Per aquesta raó el seu marit, en morir el 1442, hagué de deixar hereu el nebot Francesc de Perellós, dit des d'aleshores de Fenollet. 15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sagarriga, Francesc (Catalunya Nord, s XIV) Cavaller. Fou veguer del Conflent en temps de la guerra amb Castella. Col·laborà a les gestions per contractar a França companyies mercenàries. Segurament aquest era l'homònim que el 1384 tenia el càrrec de portantveus del governador de Mallorca. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarriga, Francesc (Catalunya, s XIV – Sicília, Itàlia, s XV) Cavaller. Joan I l'havia nomenat entre els capitans de l'expedició reial a Sardenya que havia de restar suspesa. Anà a servir a Sicília amb l'expedició de reforç que fou organitzada el 1393 per Bernat IV de Cabrera. Més tard ocupà el càrrec de portantveus del governador de Mallorca. El 1396 fou un dels dos representants de l'efímer Braç de Cavallers que anaren a 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarriga, Gaspar (Catalunya, s XV) Cavaller. Era fill de Roger Alemany de Bellpuig, senyor de Pontós, Creixell i Borrassà. El 1462 prengué les armes a favor de Joan II. Fou un dels qui estigueren assetjats a la Força de Girona amb la reina Joana Enríquez. El seu pare es trobava, en canvi, entre els assetjants. Els dies 22 i 23/jun figurà a la delegació dels reialistes que tingué converses amb la de la Generalitat. A la darrera participava el seu pare. Per la seva actitud favorable al rei fou declarat enemic de la terra. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarriga, Guillem (Catalunya, s XIV - a 1410) Cirurgià reial i diplomàtic. En 1392-93 era a París com a actiu informador del rei Joan I, que li escrivia sovint lletres redactades en termes molt afectuosos. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarriga, Ramon (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. El 1388 era governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya, càrrec que conservà fins al 1420. El 1411 tingué un greu conflicte amb Joan de Vilamarí a causa d'un castell que aquest li prengué. Intervingué militarment (1412) davant el perill d'invasió per part dels partidaris de Lluís de Calàbria, pretendent de la corona catalano-aragonesa. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagarriga i de Pau, Pere de (Viladamat, Alt Empordà, s XIV – Barcelona, 1418) Clergue. Ardiaca de Benasc, el papa Luna el nomenà arquebisbe de Tarragona i cubiculari; també fou ambaixador seu al Concili de Pisa. Compromissari a Casp, es mostrà favorable a la candidatura de Ferran d'Antequera. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sagàs (Alàs i Cerc, Alt Urgell) Santuari, damunt un contrafort occidental del Cadí, prop de la Bastida d'Hortons. 22 CATALUNYA - MUNICIPI
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagau i Dalmau, Fèlix (Barcelona, 1786 - Madrid ?, s XIX) Medallista. Format a les classes de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, hi guanyà diversos premis de dibuix, gravat i escultura (1800-04). Fou pensionat per a anar a Madrid a perfeccionar estudis (1803). El mateix 1805 guanyà medalla d’or a l’Academia de San Fernando. El 1808 no acceptà el règim intrús napoleònic i la seva carrera s’estroncà. Acadèmic de mèrit de San Fernando (1814), fou director d’estudis de l’acadèmia el 1815. Féu medalles del 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagi i Barba, Emili (Barcelona, 1876 - Polop, Marina Baixa, 1949) Baríton. Estrenà a Madrid Las Golondrinas (1914), d'Usandizaga, i cultivà indistintament l'òpera i la sarsuela. Actuà sovint a l'Amèrica del Sud, i l'any 1922 estrenà a Barcelona Don Joan de Serrallonga, d'Enric Morera. És autor, juntament amb C. Gelabert, de la sarsuela El desterrado. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagi i Liñan, Emili (Bolívar, Argentina, 1900 – Barcelona, 1951) Futbolista. Conegut com a Sagibarba pel fet d'ésser fill del popular baríton Emili Sagí i Barba. Jugà d'extrem esquerra al Catalunya FC i, des del 1917, al F.C. Barcelona, on fou una de les principals figures del primer equip dels anys 1920. Jugà dos partits internacionals. Famós pel gran nombre de gols que marcava, sembla que mai no fallà un penal. 26 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Sagi i Vela, Lluís (Madrid, 1914 - ) Baríton. Fill dels cantants Emili Sagi i Barba i de Lluïsa Vela. Es dedicà a la interpretació de sarsueles i destacà especialment en Luisa Fernanda, de Moreno Torroba. 27 CATALUNYA - HISTÒRIA Sagnari (Ripollès) Vila de la comarca, que a l'època del repoblament Guifré I i Guniedilda concediren al monestir de Sant Joan de les Abadesses (887). El 913 ja tenia set masos dins la seva demarcació. No es conserva el nom; radicava a l'esquerra del Ter, sota la serra de Costallisa. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagnier i Costa, Núria (Barcelona, 1916 - ) Escriptora. Filla de Leopold Sagnier i Villavecchia. S'ha especialitzat en temes wagnerians. El 1951 publicà l'obra Wagner vist per mi i del 1954 al 1957 realitzà les 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagnier i Nadal, Lluís (Barcelona, 1830 – 1913) Advocat i escriptor. Militava al partit conservador. Fou diverses vegades regidor de Barcelona, on també presidí el Conservatori del Liceu. Publicà traduccions molt remarcables al castellà d'alguns clàssics grecs. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagnier i Vidal, Josep Maria (Catalunya, s XX) Arquitecte. Fill d'Enric Sagnier i Vilavecchia. A més d'algunes esglésies parroquials i nombroses cases de renda, és autor de l'hotel Avenida Palace, a Barcelona, i de la continuació de les obres al Temple Expiatori del Tibidabo. També fou obra seva la tribuna de l'antic camp d'esports del Futbol Club Barcelona, a les Corts. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagnier i Vidal, Manuel (Barcelona, 1891 - s XX) Pintor. Germà de Josep Maria. Estudià a l'Acadèmia Baixas. Féu la primera exposició individual a Barcelona el 1931. Des d'aleshores sovintejaren les seves exhibicions amb èxit remarcable. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagnier i Villavecchia, Enric (Barcelona, 21/mar/1858 – 1/set/1931) Arquitecte. La seva obra, iniciada dins l'atmòsfera gaudiniana, s'orientà vers el modernisme en les variants goticitzants (Caixa de Pensions de Barcelona, a la Via Laietana, 1917), després d'haver passat per formes clàssiques franceses, elegants i rococós (torre Arnús, a Barcelona, 1904). Amb Domènech i Estapà projectà i dirigí el Palau de Justícia de Barcelona. També són obra seva l'església i el convent dels caputxins de la Diagonal (Pompeia), la Capella Francesa, l'església del Tibidabo, etc, totes elles a Barcelona. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sagrada Família, la (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat, al voltant del temple de la Sagrada Família. D’acord amb la divisió administrativa del 1984, pertany al districte de l'Eixample. Limita amb el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Dos de Maig i de Sant Antoni Maria Claret, a l’indret de l’antic barri del Poblet (Sant Martí de Provençals). És un barri residencial, comercial i de negocis, però fins ben entrada la segona meitat del s XX la presència obrera i de locals industrials hi fou important. La plaça de la Sagrada Família fou enjardinada el 1928, i la plaça de Gaudí, espai públic des del pla Cerdà (1859), no fou habilitada com a tal fins l’any 1981; és centrada per un gran estany envoltat de jardins. L’avinguda de 36 CATALUNYA - ART
37 CATALUNYA - HISTÒRIA Sagramorta (Alp, Baixa Cerdanya) Despoblat, esmentat el 835. És a la vall d'Alp, prop de la Molina, aigua avall de la qual, per l'esquerra, desemboca a la riera d'Alp el torrent de Sagramorta, que davalla de Supermolina. La seva església era dedicada a sant Vicenç. El 1370 pertanyia a Jaume de Pallars. L'única borda que persistia en aquest indret fou convertida el 1927 pel Centre Excursionista Barcelonès en refugi per als esports de neu. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sagrera, Agustí (València, s XVI – Barcelona, 1604) Frare trinitari i místic. Ja gran prengué l'hàbit trinitari a València (1586), on professà el 1587. Fou predicador d'Oriola (1592) i lector de filosofia a València (1601) i el 1603 fou nomenat ministre del convent de Vinganya, de Seròs (Segrià). Sant Miquel dels Sants, que el conegué a Barcelona el 1603, diu que arribà a la perfecta tranquil·litat de l'ànima i a l'oblit de les criatures, sentits i potències. Un cop mort, el provincial de l'orde manà fer un informe sobre la seva vida i 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sagrera, Francesc (Illes Balears, s XV – s XVI) Arquitecte, escultor gòtic i prevere. Nét o besnebot de Guillem Sagrera. Autor del sepulcre de Ramon Llull, a l'església de Sant Francesc de Palma de Mallorca (1487), d'un estil elegant i estilitzat. El basament d'aquesta obra és de Joan Vicens. Projectà el portal de l'Almoina de la seu de Palma. Se li atribueix el sepulcre de l'humanista Joan Llobet, a la mateixa seu. 40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sagrera, Guillem (Felanitx ?, Mallorca, v 1380 - Nàpols, Itàlia, 1454) Arquitecte i escultor gòtic. Féu l'aprenentatge al Portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca, on treballaven nombrosos artistes flamencs i de la Picardia (vers el 1397) i on entrà en contacte amb uns nous corrents artístics que varen cristal·litzar, pel que fa a l'escultura, en l'estil creat a Dijon per Sluter, del qual Sagrera fou seguidor. La seva primera obra documentada és una trona per al convent de framenors de Perpinyà (1410). El 1416 és documentat a la consulta convocada a Girona per decidir la continuació de la catedral amb una nau o amb tres naus i apareix esmentat com a mestre major de Sant Joan Nou de Perpinyà, on se li atribueix el canvi de pla d'aquest temple i l'audaç sala capitular. A partir del 1420 es féu càrrec de la direcció de... Segueix... 103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sagrera, Jaume (Illes Balears, s XV) Arquitecte i escultor gòtic. Fill i col·laborador de Guillem Sagrera. Acabà, juntament amb altres arquitectes, la Gran Sala del Castell Nou, a Nàpols (1457). Heretà del seu pare el càrrec de proto-magister del palau de l'Almudaina, a Palma de Mallorca, el qual transferí a Joan Sagrera. 105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sagrera, Joan (Illes Balears, s XV) Arquitecte i escultor gòtic. Cosí i col·laborador de Guillem Sagrera. Mort aquest, finalitzà (1457), juntament amb altres artistes, la Gran Sala del Castell Nou, a Nàpols. És possible que treballés a Sicília. A partir del 1473 és documentat com a segon mestre, en primer lloc, i com a proto-magister després, de les obres de la seu de Palma de Mallorca. Des del 1481 ho fou del palau de 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sagrera, la (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat, que pertanyia a l'antic municipi de Sant Martí de Provençals. Les primeres notícies que en parlen són de les darreries del s X, quan tan sols era una petita munió de cases a l'entorn de la sagrera de l'església de Sant Martí. A final del s XIX es desenvolupà ja com a nucli industrial, amb nombroses indústries del metall i del tèxtil. En l'actualitat és una zona d'habitatges, travessada per l'avinguda Meridiana, que ha perdut l'antiga funció industrial, i ha estat substituïda pel sector del comerç i dels serveis. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sagrera, la (Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental) Nom popular del poble de Palau-solità. 102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sagrera, la (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental) Poble i cap del municipi, situat a la vall de Tenes. 42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sagrera, Miquel (Illes Balears, s XV) Arquitecte i escultor gòtic. Cosí i col·laborador de Guillem Sagrera; es formà, com ell, al Portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca. A partir del 1446 es va fer càrrec, juntament amb Guillem Vilasolar, de les obres de la Llotja de Palma, molt avançades quan Guillem Sagrera les deixà i es traslladà a Nàpols. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagrera, Santos (Girona, 1893 - Barcelona ?, s XX ) Violoncel·lista. Fou membre del Quintet Català i del Quintet Laietà. Fundà el 1933 el Quartet de Corda de Barcelona que donà gran nombre de concerts. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagrera i Domènech, Joaquim de (Terrassa, Vallès Occidental, 1777 – 1825) Guerriller. Era fabricant de draps. Fill d'Antoni de Sagrera i Casanoves, que fou sabater i després batlle reial de Terrassa. Durant la 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagrera i Pijoan, Jaume (Catalunya, s XIX) Pedagog. Era doctor en filosofia i lletres. Ensenyà a l'Escorial, Figueres i Girona. En aquesta darrera ciutat presidí la Societat d'Atracció de Forasters. És autor de diverses obres de caràcter docent. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagristà, Francesc (Barcelona, 1777 – Perpinyà, 1850) Frare mercenari. És autor de diverses obres pietoses, entre elles un novenari de la Mare de Déu de la Mercè, molt divulgat al seu temps. 47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sagristia, la (Prada, Conflent) Llogaret, al sud-est de la vila, al límit amb el dels Masos. L'antic mas de la Sagristia era una pertinença del monestir de Cuixà. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia (Catalunya) Llinatge noble (o Guàrdia). Cognom que prengueren els descendents de Galceran de Pinós, senyors del castell de la Guàrdia de Ripoll, el 1270, els quals obtingueren per matrimoni el vescomtat de Canet. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia, Berenguer Veure> Guàrdia, Berenguer de la. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia, Guillem (Catalunya, s XII) Vescomte regent de Barcelona. El deixà en aquest lloc el seu oncle Reverter, hereu del vescomtat, quan vingué el 1133 del Marroc per fer valer els seus drets i abans de tornar-hi per continuar ajudant el soldà en la lluita contra els almohades. Guillem fou persona de poc seny i, malgrat els esforços que de lluny feia el seu oncle, fou substituït en les funcions vescomtals per Berenguer Ramon de Castellet. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia, Guillem Veure> Saguàrdia i de Canet, Guillem de. 53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Saguàrdia, Marquesa (Catalunya Nord, s XIV) Dama. En la seva jovenessa sembla haver dut també el nom d'Elionor. Era filla de Ponç Saguàrdia, vescomte de Canet, i d'una Cabrera. Germans seus foren Ramon, Guillem i Esclaramonda de Canet. Es casà amb Hug, baró de Santa Pau, del qual restà vídua el 1323 o 1324. Foren fills seus Ponç, baró de Santa Pau, i almenys quatre fills i una filla més, que no foren personatges de relleu. El 1343 fou requerida pel rei Pere III a prestar-li atzembles per a la campanya del Rosselló. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia, Ponç de (Catalunya, s XIII – s XIV) Senyor de la Guàrdia. Nét de Galceran de Pinós i d'Esclarmunda, senyor del castell de Pinós,. El seu germà Ramon, templer, li cedí el dret de primogenitura. El 1274 es coalitzà amb el vescomte de Cardona contra el rei Jaume I. Els seus interessos patrimonials al Conflent i a la Cerdanya l'impel·liren a fer-se partidari de la causa de Jaume II de Mallorca (1276), el qual el nomenà governador de Mallorca i com a tal afrontà l'invasió d'Alfons II (1285). Es rendí a les forces reials i el monarca catalano-aragonès li perdonà la vida. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia, Ramon (Catalunya, s XIII) Noble. Era fill de Galceran de Pinós i de la dama Esclaramonda. Usà el nom de Saguàrdia per haver-li confiat el seu pare, probablement, el castell familiar de Guàrdia, al Ripollès. No en seria tanmateix propietari, ja que morí abans que el seu pare, el qual traspassària devers el 1277. No ha deixat gaires dades conegudes. El 1255 es preparava per anar a lluitar a Castella, precisió que significa probablement una col·laboració a les campanyes contra els sarraïns. El 1257 era veguer d'Olot i Camprodon. Fills seus foren Ramon, templer, i Ponç, hereu del castell de Guàrdia. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia, Ramon (Catalunya, s XIII – Rosselló, s XIV) Noble i frare del Temple. Fill de Ramon Saguàrdia i germà de Ponç, al qual transmeté els drets de primogenitura. Ocupà el càrrec de comanador del Temple de Masdeu i el de lloctinent del mestre a Catalunya i Aragó. Durant el procés de supressió de l'orde (1308), treballà intensament perquè aixó no s'acomplís i defensà amb les armes el castell de Miravet. Hi fou fet presoner, però aconseguí l'alliberament i passà al Rosselló després de sofrir captiveri. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia i de Rocabertí, Ramon de (Catalunya, s XIII - Girona ?, v 1350) Segon vescomte de Canet (dit també Ramon IV de Canet). Fill i successor de Guillem de Saguàrdia (Guillem III de Canet). Fidel al seu sobirà, Jaume III de Mallorca, sostingué (estiu de 1343), al seu castell de Canet, un setge memorable contra Pere III de Catalunya-Aragó en la campanya d'aquest per a recuperar el regne de Mallorca. Fou retut i exiliat a Girona i perdé, a més, Santa Maria de la Mar i Castellarnau, dependents del vescomtat de Canet, a les mans dels almogàvers. A la seva mort, el seu cosí, l'intrigant Pere VII de Fenollet, vescomte d'Illa, l'heretà en el vescomtat. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguàrdia i de Saportella, Ponç de (Catalunya, s XIII – s XIV) Senyor de la Guàrdia. Fill de Ramon de Saguàrdia. Pel seu matrimoni amb Timbor de Canet, esdevingué també senyor de Canet. Formà part de la coalició nobiliària contra Jaume I i dels qui atacaren les terres de Guillem de Castellnou mentre aquest acompanyava l'infant Pere a París (1275). A la mort de Jaume I passà a ésser vassall de Jaume II de Mallorca pels béns que heretà també de la seva àvia Esclarmunda de Canet (castell de Llo). S'alià amb el comte d'Urgell i Roger Bernat de Foix contra el bisbe d'Urgell, protegit per Pere el Gran. Era governador de Mallorca quan tingué lloc l'expedició d'Alfons II el Liberal contra l'illa (1285); capitulà i s'anà a Cotlliure, on fou tanmateix ben rebut per Jaume II de Mallorca. El 1321 Sanç I de Mallorca concedí al seu fill Guillem de 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagué, Arnau de (Cerdanya, s XIII) Noble. Participà a la conquesta de València. Com a recompensa del seu esforç, Jaume I disposà que fos afavorit als repartiments. Rebé donacions a Gandia. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagué, Arnau de (Cerdanya, s XIII) Noble. El 1278 fou l'encarregat de notificar al comte de Pallars la disconformitat de Pere II als pactes convinguts sobre Berga entre el comte i el procurador reial Ramon d'Orcau. Participà a l'expedició de Pere II el Gran a Barbaria i Sicília. Abans de partir de l'illa a causa del desafiament de Bordeus, el rei el convocà a Messina per conferenciar-hi i per triar alguns dels seus homes perquè l'acompanyessin. El 1285 tenia el castell de Cotlliure per Pere II, quan aquest tracta de crear punts de resistència al Rosselló contra la croada francesa que hi entrava amb l'aprovació de Jaume II de Mallorca. 64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sagué, Arnau de (Catalunya Nord, s XIV) Cavaller. Degué mostrar-se partidari de Pere III arran de la despossessió de Jaume III de Mallorca, que era el seu senyor natural. El 1345, poc després de l'anexió de la Cerdanya a la corona catalano-aragonesa, n'era veguer, així com batlle de Puigcerdà. Devia els nomenaments al rei Cerimoniós. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagué, Blanca de (Catalunya, s XV) Dama. Entrà en religió. El 1244 era abadessa de Bonrepòs. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sagué, Sibil·la de (Cerdanya, s XIII - Pallars, s XIII) Dama. El 1235 es casà amb Roger de Comenge, comte de Pallars. N'hagué un fill, Arnau Roger, que heretà del seu pare el Pallars, mentre Comenge anava a Roger, fill natural del seu marit i de Cecília de Forcalquier. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saguer i Olivet, Emili (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà, 1865 - Girona ?, 1939) Jurista i científic. Notari de Girona, el 1930 en presidí la diputació provincial. A l'assamblea de la Unió Catalanista celebrada el 1893 a Reus, propugnà la creació d'una comissió codificadora del dret català. Soci de mèrit de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, va escriure a la premsa de Girona i Barcelona. Obres principals: Situación del derecho catalán ante el Código Civil, Naturalesa jurídica de la llegítima segons el dret de Catalunya, Institución de los fideicomisos y sus efectos en Cataluña, La cuestión catalana y el Estatuto de Cataluña, etc. Com a científic treballà en l'aprofitament industrial de l'anhídrid carbònic de les fonts. 69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
70 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sagunt, barri de (València, Horta) Barri de la ciutat, antic raval situat fora de les muralles, a l'esquerra del Túria, separat del nucli urbà pel pont de Serrans (dit també per això raval de Serrans), a l'entrada de València des del nord. Sorgí a la vora de la carretera de Barcelona com a barri menestral i després proletari, amb cases baixes. En desviar-se la carretera, l'antiga entrada es convertí en carrer de Sagunt i les antigues casetes han quedat incorporades dins els grans blocs de les modernes edificacions. A l'església de Santa Mònica, del convent d'agustins descalços bastit en 1662-91, hi fou establerta la parròquia del barri. 72 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sagunt, comtat de (País Valencià) Títol concedit el 1888 a Josep Maria Romeu i Crespo, comandant de cavalleria i coronel de milícies, en record del seu avantpassat, heroi de la guerra del Francès, Josep Romeu i Parras. Continua en la mateixa família. 73 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
74 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Saguntum-Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia (València, 1962 - ) Revista de prehistòria, història antiga i arqueologia, de publicació anual. Fundada per Miquel Tarradell i editada pel departament de prehistòria i arqueologia de la Universitat de València. Des dels seus inicis introduí una nova manera d’abordar els temes històrics valencians, prioritzant la valoració del testimoni arqueològic. Dóna cabuda també a articles d’altres indrets de l’estat, en especial d’arqueologia balear. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sahagún i Beltran, Carles (Onil, Alcoià, 1938 - ) Poeta. Llicenciat en filosofia i lletres. Ha publicat llibres de poemes com En la noche (1976) i Memorial de la noche (1976). 76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sahun (Alta Ribagorça) Veure> Saünc. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Saida, la (Almacelles, Segrià) Veure> Almacelletes. 78 CATALUNYA - HISTÒRIA
79 FRANJA PONENT - MUNICIPI
80 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Saidí, canal de (Baix Cinca) Canal derivat del d'Aragó i Catalunya que s'estén paral·lelament al riu Cinca. Neix en terres aragoneses i vessa les aigües a la riera de la Clamor, afluent del Cinca, té un cabal de 15 m3/segon i una longitud de 48 km, però comptant les sèquies que se'n deriven l'extensió és de 139 km. És utilitzat per al regatge d'unes 30.000 ha. En el terme del Baix Cinca es produeixen cereals (blat, ordi, moresc, arròs) i alfals. 81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Saïdia, la (València, Horta) Nom popular de l’antic monestir cistercenc femení de Gratia Dei, situat al pla de la Saïdia, a l’esquerra del Túria, prop dels ravals de Marxalenes i de l’Alcúdia de València i de la séquia de Mestalla. Fou fundat el 1268 per Teresa Gil de Vidaure en uns terrenys que Jaume I havia donat el 1260 a llur fill Jaume de Xèrica. La cessió de Teresa Gil a l’orde del Cister fou feta en presència del bisbe Andreu d’Albalat, de l’abat de Poblet Arnau d’Oliola, de l’abadessa de Vallbona Gerarda de Cardona i de les dotze monges d’aquesta abadia vingudes a la nova fundació, presidides per la qui fou la primera abadessa valenciana Beatriu d’Anglesola. La naixent comunitat obtingué diversos llegats de Jaume I i el cenobi fou la 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Saifores (Banyeres del Penedès, Baix Penedès) Veïnat, al sud-oest del terme. 83 CATALUNYA - HISTÒRIA Saig (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Despoblat, vora Baltarga i el coll de Saig (1.147 m alt), límit oriental de la Batllia de Bellver. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Saió, el (Santa Margarida de Montbui, Anoia) Poble, a la part de ponent del terme. El nom deriva de l'antic castell d'Ocelló (Occilione), propietat dels bisbes de Vic (1024-1307) i després de la casa de Cardona. Estigué sempre unit al terme del castell de Montbui, que acabà per absorbir-lo. L'església de Santa Anna era sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui. Formà una quadra unida també a Santa Margarida de Montbui vers el 1840. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saiol, Antoni (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714) Militar. En 1713-14 era capità del regiment del Roser i un dels oficials destacats a la defensa de Barcelona contra els borbònics. El 12/ago/1714 figurava al contraatac que destrossà les forces que havien pres el baluard del Portal Nou. Dos dies després prengué part al contraatac que expulsà l'enemic del baluard de Santa Clara. L'11/set es trobava al cos de reserva concentrat al convent de Sant Agustí. Fou enviat amb el tinent coronel Tomeu a l'acció que permeté la retirada dels defensors del baluard del Portal Nou, que es trobaven encerclats. Morí en aquest combat. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saiol, Baltasar de (Barcelona, 1656 - Poblet, Conca de Barberà, 1738) Eclesiàstic i escriptor. Abat del monestir de Poblet. Impulsà obres d'importància al monestir, com la façana de l'església major i la capella de Santa Tecla. És autor d'escrits, com Grandezas del Real Monasterio de Poblet, Commentarium in libris Edra, 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saiol, Ferrer (Catalunya, s XIV) Escriptor i funcionari reial. Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília. Padrastre de Bernat Metge, féu que aquest entrés a la cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme. Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Pal·ladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saiol, Jaume (Barcelona, s XVII – s XVIII) Esparter. Era membre del Consell de Cent, i hi restà després de les eleccions municipals del 1713, a la categoria de menestrals. Ocupà un lloc al govern provisional català durant el setge de Barcelona. També era alferes de la companyia en que era enquadrat el seu gremi, que era al baluard de Sant Pere als assalts del 12/ago/1714 i al sector pròxim durant la batalla de l'11/set. Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Saiol Comdal, el (Moià, Bages) Masia, 1 km al sud de la vila; coneguda també amb els noms del Saiol de la Comdal i el mas la Comdal, té l'aspecte d'una casa forta del s XVI. Prop d'ella es construí, el 1578, la capella de la Mare de Déu del Remei. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saiol i de Quarteroni, Felicià (Barcelona, 1646 – 1713) Frare. Comanador i lloctinent de l'orde de Sant Joan de Jerusalem a Catalunya. El 1688, amb el seu germà Francesc, intentà una campanya d'ajut popular a l'exèrcit de guarnició de Catalunya, però fracassà. El 1705 es presentà al campament aliat, davant de Barcelona, per prestar obediència a Carles d'Àustria. Entrà a formar part de la Junta d'Eclesiàstics nomenada pel pretendent. A les Corts de 1705-06 fou nomenat majordom del rei Carles. Ajudà al seu germà en les negociacions per constituir el Port Franc de Barcelona. El 1708 rebé el títol de gentilhome reial. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saissac, Pere de Veure> Fenollet, Pere de. 93 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Saisset, Frederic (Perpinyà, 1873 – 1954) Escriptor. Fill d'Albert Saisset. Visqué a París, on col·laborà a la revista "Réagir"; fou membre de la Institut d'Estudis Catalans des de la seva fundació (1907). Deixà una obra copiosa de teatre, prosa i vers. Hom pot citar entre els seus principals títols: Au fil du rève (1897), Les soirs d'ombre et d'or (1898), Vers l'amour (1900), Le bonheur passe (1906), Les vieux (1908) i Paysages de l'âme (1912). 95 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Saitabi (València, 1940 - ) Anuari. Fundat per l’arqueòleg Josep Chocomeli i Galan, el 1942 fou traspassat al laboratori d’arqueologia de la Universitat de València i dirigit per Manuel Ballesteros i Gaibrois; des del 1945 és revista de la facultat de filosofia i lletres i ha tingut algunes interrupcions. Publica articles d’erudició i interpretació i hi han col·laborat nombrosos catedràtics i professors universitaris, especialment sobre temes del País Valencià. 96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Saitabi (Xàtiva, Costera) Ciutat ibèrica que correspon a l'actual (Saetabis en època romana), coneguda a través de les monedes que encunyà. 97 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
98 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sajonia de Conflent, la (Serdinyà, Conflent) Antiga demarcació reial que comprenia els llocs de Serdinyà, que n'era el centre, i els de Flaçà, Marinyans, Joncet i la Guàrdia. 101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sal, cabeç de la (el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà) Dom diapíric (893 m alt) que domina la vila pel sud-est. Té fonts salabroses i importants jaciments de sal explotats des d'antic. Modernament una companyia porta la salmorra per una canonada a les salines litorals de Torrevella. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sal, cap sa (Begur, Baix Empordà) Promontori de la Costa Brava, situat al sector més accidentat d'aquesta costa, entre les cales de sa Tuna i sa Riera. És un entrant del massís de Begur, i és cobert de pins. 100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sal, torre de la (Cabanes de l'Arc, Plana Alta) Antiga torre de defensa, a la costa, al sector meridional del terme, prop de la qual s'ha format el barri de la Torre de la Sal.
Anar a: [ Sag ] [ Sagarriga, G ] [ Sagra ] [ Saguàrdia, G ] [ Sagunt ] [ Saio ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria de
Sagàs
Sagra
Sagrada Família, temple de la
Sagunt
Sagunt
Saidí
Saisset, Albert "Un Tal"
