|
|
|
Anar a: [ Pascual i G ] [ Pascual i V ] [ Pasqual, M ] [ Passió ] [ Pastor, J ] [ Pastora ] La felicitat no existeix en la ciència, sinó en l'adquisició de la ciència. (Edgar Allan Poe) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Gaudí, Pere Lluís (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, v 1556 - Escaladei, Priorat, 1621 ?) Pintor. Professà a la cartoixa d'Escaladei el 1595 i treballà allà i a les cartoixes de Montalegre, Portaceli i Las Cuevas (Andalusia), on pintà dues sèries de les vides de la Verge i de sant Bru; aquesta fou copiada en vida de l'artista i enviada a la Grande Chartreuse. Tingué una gran anomenada al seu temps; segons Pacheco fou el millor intèrpret del tema de la Puríssima de la seva època. Hom intentà que decorés una capella de Santa Maria la Major de Roma el 1608, però s'oposà Guido Reni. L'única obra documentada d'ell fins ara és el retaule de Sant Martí de Teià (1617). 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pascual i Genís, Cristòfor (València, 1823 – 1882) Polític i escriptor. Liberal, prengué part en l'aixecament contra Espartero (1843) i durant el moviment progressista contra González Bravo (1854) fou elegit primer síndic de l'ajuntament de València. Formà part de la junta revolucionària (1868), que contribuí a 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pascual i Gimeno, Salvador (València, 1908 - 1979) Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1936. Fou arquitecte municipal de Quart de Poblet quan aquesta zona fou pensada com a polígon industrial. Tingué una densa activitat professional i aconseguí importants càrrecs a València, especialment durant els decennis dels anys 1950 i 1960. Membre de la comissió executiva de la Gran València, regidor i tinent d'alcalde d'urbanisme, degà del Col·legi d'Arquitectes (1957-71) i director diversos anys del Cercle de Belles Arts. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Guasch, Ricard (Barcelona, 1926 - ) Arqueòleg. Ha intervingut en diverses excavacions a Catalunya i s'ha especialitzat en l'estudi de les àmfores. Ha publicat, entre altres treballs, Centros de producción y difusión geográfica de un tipo de ánfora (1960), Las ánforas de la Plaza del Rey (1963), Un pecio romano en Cabo de Creus (Gerona) (1964), Les àmfores de la necròpoli paleocristiana de Tarragona (1965), El pecio de Gandolfo (Almería) (1968), Las ánforas de Layetania (1976). 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Inglada, Sebastià Antoni (Barcelona, s XIX - Banheras de Luchon, França, 1872) Doctor en dret. Fou el pare de Manuel Maria Pascual i de Bofarull. 6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pascual i Morey, Pere (Illes Balears ?, s XIX) Socialista. Tipògraf. Resident a la Península, assistí al II Congrés del PSOE (1890) com a representant de Jaén. De nou a Mallorca, el 1892, dugué a terme una espectacular activitat com a orador i publicista; organitzà la primera Agrupació Socialista de Palma -de la qual 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pascual i Pérez, Vicent (Alcoi, Alcoià, 1917 – 1976) Arqueòleg. Director del Museu Arqueològic Camil Visedo d'Alcoi (1958). Ha realitzat nombroses prospeccions i excavacions a l'Alcoià i a les comarques veïnes, de primer amb Camil Visedo, després sol, i finalment en col·laboració amb el Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València. Ha publicat diversos estudis com ara El poblado ibérico de El Puig (1952), El ídolo oculado de la cueva Bolumini, Alfafara (1957), Las pinturas rupestres de la Sarga (1974), molts dels quals en col·laboració amb A. Beltran. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Prats, Josep (Girona, 1854 – 1931) Metge i publicista. Presidí el Col·legi de Metges de la província de Girona, que cooperà a fundar. Deixà una biblioteca particular d'obres professionals remarcables. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Rodés, Iu (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1883 - Riudarenes, Selva, 1949) Pintor. Deixeble de Joan Llimona, pintà inicialment paisatge a la manera neoimpressionista, i posteriorment fou influït per Corot. Fou un representant de l'escola olotina, tot i no restar sempre identificat amb l'estil de la majoria dels seus membres. Mostrà una gran predilecció pel paisatge de les terres de Tarragona. El 1914 fou nomenat director de l'Escola de Dibuix d'Olot. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Sala, Narcís (Barcelona, 1805 - Olot, Garrotxa, 1869) Dibuixant i decorador. Gendre de Joan Carles Panyó. Estudià a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona i després s'establí a Olot. La seva obra se situa dins l'estil neoclàssic, encara que és inferior en qualitat a la de Panyó. Succeí aquest en la direcció de l'Escola d'Art d'Olot i tingué com a deixebles J. Vayreda i J. Berga. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Soler, Josep Maria (Arenys de Mar, Maresme, 1843 – 1928) Periodista. Féu estudis de dret, inacabats per la Revolució del 1868. Fou propagandista del republicanisme amb Lletget i Eusebi Corominas i home de confiança de Santiago Soler i Pla al ministeri d'ultramar (1873-74). A Barcelona esdevingué crític musical de la "Gaceta de Cataluña" i de "La Publicidad". Milità successivament en el possibilisme de Castelar i a la Unión Republicana de Salmerón. Amic íntim de Gayarre i de Pauleta Pàmies, estigué molt lligat a l'empresa del Teatre del Liceu de Barcelona, per a la qual gestionà l'estrena de Falstaff amb el mateix Verdi a Itàlia, i també l'actuació a Barcelona dels grans cantants italians del moment. Crític italianista molt popular -conegut com Don Pasquale-, acceptà bé el wagnerisme però no el nou corrent verista italià. Contra el que s'ha dit, li passà desapercebut el debut a Barcelona de l'encara desconegut Toscanini (1890), però descobrí figures de la talla de Conxita Supervia (1910). Col·laborà també en "La Noche" i "El Día Gráfico", i es dedicà a temes astronòmics. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Tintorer, Miquel (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849 – Barcelona, 1916) Arquitecte. Titulat a Madrid el 1877. Tingué els càrrecs d'arquitecte municipal de Sant Feliu, Vic, Sabadell, Gràcia i Barcelona. És autor del pla topogràfic de Gràcia, on féu la casa de la vila, del col·legi dels Escolapis, de l'església de Sant Fèlix (1884) i de l'església de la Concepció, a Sabadell, del santuari de Sant Josep de la Muntanya (1894) i del mercat de la Llibertat, al barri de Gràcia (1888), del Panteó Mulleras de Sant Gervasi (1889), i de la parròquia de Santa Coloma de Gramanet (1915). Tingué com a col·laborador Francesc 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pascual i Tirado, Josep (Castelló de la Plana, 1884 – 1937) Escriptor. És autor del recull De la meua garbera (1935) i de la notable narració humorística per a públic juvenil titulada Tomba-Tossals, de la qual hi ha reedició de 1966. 15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pascual i Togores, Francesc (Palma de Mallorca, 1787 – 1856) Eclesiàstic. És autor de nombrosos escrits sobre filosofia i matemàtiques, la major part dels quals havia de restar inèdita. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Vila, Josep (Mataró, Maresme, 1895 – Barcelona, 1979) Químic. Estudià ciències i farmàcia a Barcelona; fou catedràtic de química orgànica a Salamanca (1922), Sevilla (1925-34), i a Barcelona (1934-65), on creà l'anomenada Escola de Barcelona d'investigadors de química orgànica. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Xufré, Griselda (Barcelona, 1926 - 9/jun/2001) Matemàtica. Fou catedràtica de Matemàtiques a l'ensenyament mitjà i professora titular d'Àlgebra de la Universitat de Barcelona. Participà activament en els moviments de reforma de Didàctica de les Matemàtiques a Catalunya i dels plans d'estudis de l'ensenyament mitjà. La seva línia bàsica de recerca fou la Teoria algèbrica de nombres. Traduí al català i prologà (1996) les Disquisitiones Arithmeticae (1801) de Karl Friedrich Gauss. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pascual-Abad i Francès, Isabel (Alcoi, Alcoià, 1836 - València, 1903) Pintora. Filla d'Antoni Pascual i Abad. Concorregué a exposicions. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pascuchi i Cardona, Marçal (Maó, Menorca, 1904 - Barcelona, 1983) Sociòleg. Llicenciat en filosofia i lletres i dret, el 1931 passà a Barcelona, on seria professor de l'Institut Escola. El 1939 s'exilià a Veneçuela, on ensenyà història de l'art i sociologia a la universitat. Anà després a l'Argentina i treballà a la Compañía Hispanoamericana de Electricidad en serveis jurídico-laborals. Ha col·laborat a la "Revista de Menorca", a "Catalunya" i a "Ressorgiment" de Buenos Aires. És autor de diverses obres de temes sòcio-econòmics. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pasqual, Antoni (Arenys de Mar, Maresme, 1643 - Vic, Osona, 1704) Prelat. Estudià dret a Bolonya, d'on fou professor de la universitat. Després fou visitador de Toledo, ardiaca de Girona i auditor de la Rota. Bisbe de Vic (1684-1704), celebrà sínodes els anys 1685 i 1700 que féu imprimir i edità el ritual en català de la seva diòcesi, en tres volums (1688-89). Visità tres vegades la diòcesi i deixà minuciosos llibres de visita pastoral, on consignà l'estat de totes les parròquies amb el cens de població, capelles i altres peculiaritats sobre la seva vida i pietat. Es remarcà per la seva rectitud i sentit de justícia i alhora per una popularitat que pocs bisbes de l'època tingueren. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pasqual, Antoni Ramon Veure> Pasqual i Fleixes, Antoni Ramon (frare cistercenc). 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pasqual, Bartomeu Josep (València, s XVI) Filòsof. Fill de Miquel Joan Pasqual. Estudià humanitats a València i, mestre en arts, obtingué la càtedra de filosofia (1565). Mestre en teologia, fou també catedràtic de teologia expositiva. El 1587 era rector de la universitat. Deixeble de Pere Joan Nunyes, fou un representant de l'escola valenciana de peripatètics clàssics, que llegia Aristòtil directament en grec. Publicà un tractat De optimo genere explicandi Aristotelem et de vi et usu Logicae artis (1566), precedit de la traducció del grec al llatí de la lògica de Geòrgios Paquímeres. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pasqual, Bernat Antoni (Arenys de Mar, Maresme, 1650 - Viena, Àustria, 1720) Militar i aventurer. Incorporat a l'exèrcit francès de Lluís XIV, l'abandonà, essent ja capità, quan aquest preparava una expedició contra Espanya. Estigué al servei del rei anglès Carles II, el qual el nomenà ambaixador a França, i a la mort d'aquest passà al servei de Lluís XIV. Enviat a Espanya en missió secreta, va restar a la Península un cop firmada la Lliga d'Augsburg contra França (1680). Combatent a favor d'Espanya, excel·lí en les accions de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Durant la guerra de Successió va lluitar per la causa de l'arxiduc. Arran del triomf de Felip V, hagué de marxar a Gènova i després a Viena, on l'emperador Carles VI el nomenà camarlenc i li confià algunes comissions diplomàtiques preparatòries d'Utrecht. 26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pasqual, Francesc (Perpinyà, s XVI – 1644) Notari. És autor d'unes Memòries (1595-1644), interessants per a conèixer la vida i els costums familiars i, a partir del 1632, també els fets polítics i militars. Foren 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pasqual, Joan (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s XV) Franciscà. És autor del tractat religiós Summa de l'altra vida, escrit devers el 1436. Només se n'han conservat les parts titulades Summa de la beatitud i Summa de pena. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pasqual, Josep (Sallent, Bages, s XVIII) Metge. Exercí la professió a Vic. El 1767 fou admès com a membre de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona. Publicà diverses obres, com Discurso sobre el saludable y seguro método de hacer levantar a los enfermos de la cama (1783) i Sobre la utilidad de la música para los enfermos (1785). 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pasqual, Josep (Catalunya, s XVII - s XVIII) Jurisconsult. Advocat fiscal criminal, a Girona, el 1705 fou nomenat magistrat de la nova Audiència de Barcelona, que es tornà a crear quan vingué Carles d'Àustria. El 1706 rebé el títol de ciutadà honrat de Barcelona, on era quan Felip V l'assetjà sense aconseguir els seus propòsits. El 1709 organitzà a l'Empordà i a Vic les milicies populars. El 1713 anà a Vic, poc temps abans de tancar-se el setge de Barcelona, per impedir que la ciutat quedés a mans dels borbònics, cosa que no aconseguí. El 1714, quan caigué Barcelona, li van ésser confiscats els béns. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pasqual, Miquel Àngel (Elx, Baix Vinalopó, 1644 – Madrid, 1714) Jesuïta. Ingressà a l'orde a Osca el 1662 i després completà estudis a la Seu d'Urgell, Manresa i Saragossa; professà a València el 1676. S'especialitzà en la predicació de missions i juntament amb Joan Baptista Català recorregué predicant el Principat i el País Valencià. El 1686 anà a Madrid a predicar una missió. El 1695 deixà la predicació per a encarregar-se de la 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pasqual, Miquel Joan (Castelló de la Plana, s XVI) Metge. Estudià medicina a Montpeller i a València amb Lluís Collado. Autor dels tractats De morbo quodam composito, qui vulgo apud nos galicus appellatur (Nàpols 1524), Morburum internorum fere omnium et quorundam externorum curatio brevi mothodo comprehensa (1555) i Práctica de cirugía (1548), traducció de la Praxis de Joan de Vigo amb addicions marginals. Pere Joan Nunyés li dedicà les seves Institutiones fisicas (1554). 32 ILLES BALEARS - LITERATURA Pasqual, Miscel·lània (Illes Balears, s XIX) Aplec manuscrit ordenat en vint volums. Fet per Bartomeu Pasqual i Arrom. El volum desè és ocupat totalment pel Noticiari de Maties Mut, del s XVIII; els volums compresos del dotze al quinze constitueixen els Anales de la Isla y Reyno de Mallorca dels s XII al XIV; el setze conté una Crónica de Monte-Sión dels s XVI i XVII i el disset, una Crónica de los Mínimos dels s XVI al XVIII. La resta és un aplec de dades historico-culturals de diferents èpoques que fan una especial referència a Mallorca. La majoria de notícies i texts literaris són extrets d'altres miscel·lànies, sobretot de la Miscelánea erudita mayoricense de J. M. Bover i de les Misceláneas historiales de Lluís de Vilafranca. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pasqual, Pere (València, 1227 ? – Granada, Andalusia, 1300) Eclesiàstic i escriptor. De família de mossàrabs, fou canonge de la seu de València i el 1250 prengué l'hàbit de l'orde de la Mercè. El 1253 s'encarregà de l'educació de l'infant Sanç i en ésser aquest nomenat arquebisbe de Toledo (1267) sembla que l'acompanyà i l'assistí fins el 1276. Tradicionalment, hom l'ha identificat amb Pere, abat de São Miguel de Trasmiras de la diòcesi de Braga (Portugal), el qual el 1296, a Roma estant, fou nomenat bisbe de Jaén. Aquest bisbe Pere, mentre visitava la seva diòcesi de Jaén el 1297, fou fet presoner pels moros i patí captiveri a la ciutat de Granada, on finalment fou martiritzat el 1300. Els frares de la Mercè instaren la seva beatificació 94 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pasqual i Arrom, Bartomeu (Palma de Mallorca, 1822 - 1884) Arxiver. Secretari municipal de Santa Maria del Camí (1878-81). Fou col·laborador de l'"Almanaque Balear" i de "Museo Balear" i autor de la Miscel·lània Pasqual. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pasqual i Carbó, Pompeu (Cassà de la Selva, Gironès, 1897 – Girona, 1977) Metge i polític. Estudià la carrera de medicina a Barcelona, on l'exercí i col·laborà amb diversos serveis de la Mancomunitat. S'establí a Girona, on dugué una gran tasca professional, sobretot en el camp de la pediatria i millorà els serveis assistencials comarcals. Fou elegit regidor per l'Esquerra Republicana (1931) i promogué el periòdic "Acció Ciutadana". Durant la guerra civil salvà de la mort moltes persones i s'enfrontà amb els comitès de control. S'exilià a Xile el 1939; en tornà i s'establí a Girona (1948), exercí la medicina i col·laborà en tasques de recatalanització. S'especialitzà en els setges de la ciutat i en publicà alguns treballs. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pasqual i Coromines, Jaume (Esparreguera, Baix Llobregat, 1736 - Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1804) Historiador i erudit. Estudià gramàtica i retòrica als escolapis de Moià. Es graduà de doctor en ambdós drets a la universitat de Cervera. El 1759 ingressà al monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes i arribà a ésser-hi prior i abat. Gran treballador, compilà els dotze volums de Sacra Cathaloniae antiquitatis monumenta, inèdits, gràcies als quals s'han salvat molts documents i notícies de gran interès. Escriví en català un comentari a una inscripció romana de Bonrepòs que fou traduït al castellà per Pedro Díaz de Valdés (1783). La seva única obra impresa és El antiguo obispado de Pallás en Cataluña (1785), llevat d'algunes 35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pasqual i Fleixes, Antoni Ramon (Andratx, Mallorca, 1708 - Palma de Mallorca, 1791) Frare cistercenc. Estudià al col·legi mallorquí de la Sapiència. fou deixeble de Salzinger a Magúncia. Tingué una càtedra a l'Estudi General de Mallorca. Era un dels més exaltats lul·listes del seu temps, fins al punt d'atribuir a Llull invents i anticipacions que tingueren poc a veure amb ell. Entre els seus escrits destaquen El milagro de la sabiduría del B. Raymundo Lulio, Vita B. Raimundi Lulli (Vindictae Lullianae) (1778) i Examen de la crisis del padre B. J. Feijoo sobre el Arte luliana. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pasqual i Pujalt, Antoni (País Valencià, s XVIII – s XIX) Jurista. Era fiscal de l'audiència de València. És autor d'una obra de caràcter patriòtic titulada Elogio fúnebre de los valencianos que murieron en defensa de su patria en la tarde del 28 de junio de 1808 (1813). 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 ANDORRA - GEOGRAFIA Passada, pic de la (Andorra) Cim (2.580 m alt) de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix, entre les capçaleres de les valls de Ransol i d'Incles. 39 CATALUNYA - MUNICIPI
40 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Passant, Le (Rosselló, 1884 – 1886) Publicació bimensual. De caràcter literari i artístic, a partir del 1885 prengué un marca to parisenc. Era dirigida per Amédée Reynès i hi col·laboraren Théodore de Banville, Paul Bourget, François Copée, José-Maria de Hérédia, Pierre Loti, Frederic Mistral, Jean Richepin i Sully-Prudhomme. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Passarell, Frederic (Catalunya, s XIX) Cal·lígraf i escriptor. Col·laborà amb Frederic Soler a En Joan Doneta (1864), Liceistes i cruzados (1865), O rei o res! (1866) i Les modes (1866), adaptació de Sardou. Emprà els pseudònims d'Enric Carreras i Lluís Puigdalt. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Passarell i Ribó, Jaume (Badalona, Barcelonès, 1890 – Barcelona, 1975) Dibuixant humorístic, periodista i escriptor. Col·laborà com a dibuixant als setmanaris "Papitu", "L'Esquella de la Torratxa", "La Campana de Gràcia", "El Be Negre", "La Nau", "Mirador", "El Mundo Deportivao". Fou redactor de "Mirador" i "La Publicitat". Il·lustrà llibres, com 100 ninots i una mica de literatura (1930). Fou premiat a les exposicions de Belles Arts de Badalona del 1950 i del 1952. Publicà unes biografies populars sobre L'inventor Narcís Monturiol (1935) i Pompeu Fabra (1935); altres obres són Llibre dels llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d'abans i d'ara (1949), Homes i coses de la Barcelona d'abans (dos volums, 1968 i 1974) i La Publicitat, diari català (1971). 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Passavant (Folgueroles, Osona) Raval, a llevant del poble. 45 CATALUNYA - CULTURA
46 CATALUNYA - CULTURA
47 CATALUNYA - CULTURA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Passola, Ermengol (Barcelona, 1925 - 1/gen/2009) Empresari i activista cultural. Del 1944 al 1959 va ser un dels organitzadors del concurs anual de poesia de Cantonigròs (Osona). També va ser responsable de la difusió de diversos papers prohibits, com la radical Justificació de Catalunya, de mossèn Armengou. Es va integrat al Foment de les Arts Decoratives (ADI-FAD), des d'on ha exercit una influència determinant en l'evolució del disseny català. Va esdevenir propietari de la cadena Maldà. Com a mecenes cultural va participar en la fundació dels Amics de les Nacions Unides, en la de les discogràfiques Edigsa i Concèntric –que van ser grans plataformes de la Nova Cançó-, la de la Llibreria Ona, i la de la mítica Cova del Drac. També s'ha dedicat intensament a promoure l'activitat del col·lectiu Amics de Joan Ballester, fundat per ell mateix l'any 1980 i del qual n'era el secretari. L'any 1984 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi. L'any 1987 va ser guardonat per un dels V Premis Jaume I d'Actuació Cívica Catalana. El 2003 va rebre el Memorial Lluís Companys de la Fundació Josep Irla. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Passoles, Llorenç (Barcelona ?, s XVII) Ceramista. Autor de les rajoles que decoraven la capella de Sant Josep, a l'església del monestir de Santa Maria de l'Estany (1664), i de les del cimbori de Poblet (1667), la seva obra principal són els plafons (1662-85) situats a l'entrada, al pati i a l'escala de l'antiga Casa de Convalescència de Barcelona; és un conjunt de rajoleria policroma que en algunes de les seves parts presenta escenes de la vida de sant Pau i en altres indres és merament decoratiu. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Passos i Valero, Josep de (Barcelona, 1862 – 1928) Il·lustrador i aquarel·lista. Fou deixeble predilecte de Simó Gómez, i estudià també a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i amb el decorador Llorenç. Aviat es donà a conèixer pels seus dibuixos a la ploma. Fou col·laborador de revistes, com "Pluma y Lápiz" i "La Il·lustració Catalana", i fou també director artístic de "La Vanguardia" i un dels fundadors del Cercle Artístic de Barcelona. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pastell i Taberner, Andreu (Pontmajor, Gironès, v 1811 – Barcelona, 1896) Poeta. Fou mestre de llatí a Figueres i Girona. El 1844 publicà Máximas morales en verso i el 1868 Lo fluvioler del Ter (pseudònim que usà com a poeta en català), recull de poemes humorístics, morals i sagrats, de llenguatge popular, en cinc volums. 52 CATALUNYA - HISTÒRIA Pastells (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà) Antic poble, que el 1632 formava part de la batllia reial de Cruïlles. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pastells, Pau (Figueres, Alt Empordà, 1846 - Tortosa, Baix Ebre, 1932) Religiós jesuïta. Durant divuit anys fou missioner a les illes Filipines. Visqué bastant de temps a Sevilla, on investigà a l'Arxiu d'Índies sobre diversos aspectes de la colonització espanyola. Publicà alguns llibres. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pastells i Pujol, Pere (Catalunya, s XIX - Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1899) Músic. Dirigí una cobla i destacà amb el contrabaix. És autor de sardanes i d'altres composicions. Morí molt jove. 55 CATALUNYA - HISTÒRIA
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pasteral, el (la Cellera de Ter, Selva) Caseria, a la dreta del Ter, a la sortida del congost del Pasteral. Aprofitant aquest congost, es construí el pantà del Pasteral, entre les muntanyes del pla de Sant Gregori, al sud, i els contraforts meridionals de la cinglera del Far, al nord, poc abans de la confluència amb la riera d'Amer. La resclosa, que té 154 m de llarg per 26 d'alt, fou construïda durant el primer quart del s XX, igual com la central hidroelèctrica, que fornia d'energia les fàbriques pròximes, i que fou ampliada els anys 1960-70 (6,6 MW de potència instal·lada i una producció anual de 31 milions de kWh). A partir dels primers anys de la dècada de 1970, es deriva un cabal per a abastar la ciutat de Barcelona i un altre per a la de Girona. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pastor, Antoni (Catalunya, s XVIII) Jurista. Assolí bona fama. A la darreria del s XVIII era catedràtic de la Universitat de Cervera. 58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pastor, Ciril (Palma de Mallorca, 1610 – 1642) Frare carmelità. Fou prior i vicari general a Mallorca. Escriví un Tractatus de visione Dei i unes Dialecticarum Institutiones. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pastor, Francesc Joan (València, s XVI) Notari públic a València. El 1548, amb Capdevila, publicà un estudi sobre els furs del regne de València. També és autor de poesies. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pastor, Jaume (País Valencià, s XIV – s XV) Escrivà. Segons Sanchis Sivera, fou potser el qui, seguint en moltes ocasions sant Vicent Ferrer, prengué nota gairebé textual dels sermons del sant que s'han conservat. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pastor, Rafael (Catalunya, s XVI – s XVII) Escriptor. El 1602 publicà a Barcelona unes Cobles ara novament fetes de l'humano al Divino al to de la "serdana" que s'és treta i es canta que diu "Falalà, falalà, la pastora mor n'haurà". És una de les referències més antigues del ball de la sardana. Les Cobles foren reeditades el 1605. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pastor, Simó (Catalunya ?, s XV) Poeta. No se li coneixen dades biogràfiques. Se'n conserven tres composicions: una cançó amorosa -elogi elegant d'Isabel Suaris a imitació d'Ausiàs Marc i amb nombroses referències a la mitologia-, un maldit adreçat a un home i una composició farcida, escrita en llatí i castellà. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pastor de la Roca, Josep (Dolores, Baix Segura, 1824 – Alacant, 1875) Escriptor. Estudià lletres i dret, de manera discontínua, i fou un rodamón que visqué en diverses ciutats. Escriptor prolífic, dins els cànons del romanticisme, publicà, entre d'altres, La llave de oro o Las orientales (1848), La República roja o los obreros de París (1848), La columna de fuego -d'arrel espiritista-, La cruz y la calavera, a més de l'estudi Historia general de la ciudad y castillo de Alicante (1854). 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pastor de Pellico, Justo Pseudònim del dirigent obrer Rafael Fargà i Pellicer. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pastor i Bodmer, Pere (Perico Pastor) (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1953 - ) Pintor i dibuixant. Estudià a Barcelona. L'any 1976 s'establí a Nova York. Després residí alternativament als Estats Units i a Barcelona, on féu la primera exposició individual el 1985. Ha publicat il·lustracions a "The New York Times", "Vogue", "Village Voice", "Harper's", "El País", etc. Els seus dibuixos i pintures, de traç àgil i dinàmic, ofereixen una visió vitalista de la vida quotidiana. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pastor i Fuster, Just Veure> Fuster i Taronger, Just Pastor 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pastor i Julià, Damià (València, 1830 - 1904) Escultor. Germà de Modest. Format a València i a Roma. Heretà del seu germà el taller d'imatgeria que dirigia. N'augmentà encara el prestigi. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pastor i Julià, Modest (Albaida, Vall d'Albaida, 1825 – València, 1889) Escultor. Destacà com a imatger. El seu taller, que treballava a gran rendiment, seria heretat a la seva mort pel seu germà Damià. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pastor i Lluís, Frederic (Tortosa, Baix Ebre, 1844 – 1923) Arqueòleg i historiador. Estudià medicina, però no l'exercí. Fou nomenat arxiver municipal de Tortosa, membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1901) i de l'Academia de la Historia de Madrid (1902), entre altres càrrecs. Col·laborà assíduament a "Las Provincias" de València. S'especialitzà en treballs monogràfics sobre la ciutat i la rodalia a la premsa local: Los colegios reales y la Universidad de Tortosa, Costumbres antiguas de Tortosa, Notas 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pastor i Muñoz, Rosanna (Alboraia, Horta, 1960 - ) Actriu. En teatre, cal assenyalar els seus treballs en Las galas del difunto, Pessoa en persona, El hombre deshabitado, Funció de gala i Damunt l'herba. En cinema ha participat, entre d'altres, en Las edades de Lulú (1990), Land and Freedan (1995), The Commissioner (1998), L'arbre de les cireres (1999) i Leo (2000), per aquesta interpretació rebé diversos premis. A més ha desenvolupat una intensa activitat en televisió. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pastor i Pla, Carmel (País Valencià, 1924 - 1996) Escultor. Format a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, de València. El 1948 li fou concedit el Gran Premi de Roma i anà a la capital italiana, on s'estigué uns quants anys. Per encàrrec de l'ambaixada espanyola, féu algunes obres a Roma, com el Via Crucis de Sant Pere, Premi Joan March 1962 i primer premi a Florència el 1963 per un bust de Joan XXIII; aquest bust i d'altres de Pau VI han fet que se li donès el sobrenom d'escultor dels papes. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pastor i Rodríguez, Lluís Maria (Barcelona, 1804 - Madrid ?, 1872) Economista i lliurecanvista polític. Especialista en matèria tributària, fou defensor de les idees lliurecanvistes a través de la Sociedad Libre de Economía Política, que fundà en col·laboració amb Gabriel Rodríguez. Tingué diferents càrrecs a l'administració (diputat en diverses ocasions, director general del deute públic, conseller reial i ministre de finances). De les seves obres destaquen La bolsa y el crédito (1848), Filosofía del crédito reducido de la historia de las naciones de Europa (1850), Historia de la deuda pública española y proyecto de su arreglo y unificación (1863), Estudio sobre las crisis económicas (1866) i Lecciones de economia política (1868). 74 CATALUNYA - ART
75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pastorell de la Vall d'Arles Pseudònim del poeta rossellonès Josep Bonafont. 95 PAÏSOS CATALANS - TRADICIÓ Pastorets, els (Països Catalans) Entremés o drama popular en què es representa l'adoració de Jesús pels pastors; hom l'anomena pastorells a Mallorca i a Menorca. Constitueix el gruix més important de les peces conegudes del teatre del cicle nadalenc (misteri). Prescindint d'algun fragment anterior del Principat, cal tenir en compte sobretot cinc consuetes mallorquines per a la nit de Nadal de la fi del s XVI, compostes de diversos elements: hi ha, per exemple, reminiscències de l'ordo prophetarum o processó dels profetes del drama litúrgic llatí, la representació de la Sibil·la i l'emperador, i nadales més o menys populars, al costat de la representació pròpiament dita dels pastorells, d'un to ingenu i a vegades un xic irreverent i tot. Aquesta barreja persistí durant els segles següents tant al Principat com a Mallorca. A la fi del s XVIII Ignasi Plana escriví uns Pastorets que obtingueren un gran èxit; aquests, i altres d'anònims, foren representats anualment a tot el Principat durant la primera meitat del s XIX (foren tradicionals, sobretot, les representacions de Mataró). Ja avançat el s XIX Frederic Soler els incorporà a la tradició culta. Lluís Millà, Francesc d'A. Picas i especialment Josep M. Folch i Torres fixaren el gènere i li donaren els trets que manté en l'actualitat. 76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pastors i de Sala, Anaclet Joaquim (Girona, 1794 – 1884) Militar. Ocupà càrrecs importants a l'exèrcit. Fou brigadier. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pastors i de Sala, Narcís Antoni de (Girona, 1782 – 1859) Militar. Germà de Pere Maria. Fou mestrant de Ronda i tinent coronel. El 1809 era ajudant d'Álvarez de Castro durant el setge de Girona. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pastors i de Sala, Pere Maria de Montserrat (Girona, 1783 – Barcelona, 1868) Militar. Germà d'Anaclet Joaquim i de Narcís Antoni. Lluità a la guerra del Francès contra Napoleó. El jul/1835, en revoltar-se Barcelona, el capità general Llauder, en fugir, li confià el comandament del Principat mentre arribava el general Pere N. de Bassa i Girona. Pastors li recomanà que no entrés a Barcelona i quan Bassa fou atacat pels revoltats, fou ferit mentre intentava de protegir-lo. Proclamant comandant general interí del Principat, fou poc hàbil en els intents de calmar la revolta i no pogué evitar l'incendi de la fàbrica Bonaplata. Contribuí a formar la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona per a reunir recursos i combatre els carlins i, amb el pretext de dirigir les operacions, abandonà la ciutat. Quan morí era tinent general. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pastrana (Catalunya, s XV) Escriptor. Només n'és conegut el cognom. És autor del poema Debat del cor amb lo cors, de fortes reminiscències trobadoresques. 81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pastrana, Joan (Illes Balears, s XIV – s XV) Llatinista. Va escriure una Gramàtica en vers, extreta de Priscianus i de Villadel, de la qual es feren moltes edicions (Salamanca, 1492; València, 1533; Mallorca, 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pastrana, Pedro de (Aragó ?, s XV – s XVI) Compositor. Després d'haver actuat com a cantor a la capella de Ferran II de Catalunya-Aragó i més tard (1527-34) de Carles V, el 1535 fou nomenat mestre de capella a la cort del duc de Calàbria, a València, i abat del monestir cistercenc de Sant Bernat. A partir del 1547 fou mestre de capella del futur Felip II. És autor de magníficats, motets i villancicos. 83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pastre, Lluís (Clarmont d'Erau, Llenguadoc, 1863 – Perpinyà, 1927) Gramàtic i escriptor. Fou una de les figures més representatives del catalanisme rossellonès del començament del s XX. Fou un dels fundadors de la Société d'Études Catalanes (1906), de la qual fou secretari. Usà el pseudònim d'Algú. Publicà una Grammaire catalane (1913) i llibres d'ensenyament com Le français enseigné par les exercices de traduction de textes catalans (1911). Publicà nombrosos articles d'estudi o pedagogia a la "Revue Catalane". 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pastuira, puig de (Queralbs / Setcases / Vilallonga de Ter, Ripollès) Cim (2.689 m alt) de la serra que separa les valls del Freser (coma de Fresers) i del Ter (comes de l'Orri i del Catllar), termenal dels tres municipis. 85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Patau, Guillem Arnau de (Catalunya Nord ?, s XIV - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1364) Bisbe d'Urgell (1361-64). Era canonge degà del capítol d'Urgell. El 1361 fou elegit bisbe de la diòcesi, succeint a fra Hug Desbac. Celebrà un sínode l'any següent. Fou succeït per Pedro Luna, aragonès. 86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Patern (Catalunya, s XI) Prelat. Era bisbe de la comunitat cristiana de Tortosa, sota el domini sarraí. El 18/nov/1058 assistí a la consagració de la seu de Barcelona, en unió de tots els bisbes catalans. 88 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
89 PAÍS VALENCIÀ - ART
90 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Paternó, principat de (Sicília, Itàlia) Títol senyorial concedit el 1566 a Francesc de Montcada i de Luna, comte d'Adernó i de Caltanissetta i senyor de Paternó. El 1672 li fou annexada la grandesa d'Espanya. Per mort (1713) sense fills mascles del seu quadrinét i sisè príncep, els Montcada ducs de SanGiovanni posaren plet a la filla del darrer titular; guanyaren el títol per sentència del 1730, i encara el posseeixen. La senyoria de Paternó havia estat comprada el 1456 al rei pel rebesavi del primer príncep, Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar, comte d'Adernó.
Anar a: [ Pascual i G ] [ Pascual i V ] [ Pasqual, M ] [ Passió ] [ Pastor, J ] [ Pastora ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Passanant i Belltall
Passió de Cervera
Passió d'Esparraguera
Passió d'Olesa
Paterna