|
Fill primogènit del comte Sunifred I (m. 848) i de la seva esposa Ermessenda.
Miró I el Vell (m. 894 o 895), germà de Guifré, col·laborà amb ell en la tasca de govern i s'encarregà especialment de la regència del Conflent, pagus annex a la Cerdanya.
Per la fidelitat de la casa de Cerdanya a la monarquia carolíngia, durant la revolta (877-878) del poderós marquès Bernat de Gòtia, Guifré va rebre els comtats de Barcelona i Girona-Besalú, i Miró, el Rosselló. Posteriorment, Guifré va deixar a un altre germà, Radulf (m. 913), el govern del pagus de Besalú, annex al comtat de Girona.
Els honors de Guifré dibuixaven un gran cercle entorn d'una regió central, les comarques d'Osona i Bages, que eren terra de ningú d'ençà de la revolta (826-827) d'Aissó. Per la situació estratègica d'aquestes terres, calia ocupar-les, repoblar-les i establir-hi una nova frontera, la del Llobregat, Cardener i Segre; Guifré ho féu entre el 879 i el 890, aproximadament.
Guanyà la vall de Lord per al comtat d'Urgell, recuperà el pagus de Berga, dependència tradicional del comtat de Cerdanya, i establí el comtat nou i únic d'Osona en terres ausonenques i manresanes.
La repoblació es realitzà a base d'aprisions, la major part directament per Guifré, pels fidels de la seva cort i també per una gran massa de camperols. Guifré i la seva muller Guinedilda fundaren també els monestirs de Santa Maria de Ripoll (880) i de Sant Joan de les Abadesses (v.885).
Al marge de l'empresa repobladora, entre el 885 i el 892, Guifré hagué d'afrontar els problemes derivats de la usurpació del bisbat d'Urgell pel clergue Esclua. Aconseguí que Esclua i el seu protegit Ermemir, bisbe de Girona, fossin deposats (concili d'Urgell, 892).
La repoblació de les comarques centrals, amb la reconstrucció de la fortalesa de Cardona, obligà els serraïns a fortificar Lleida (882) i a atacar les terres del comte en una sèrie d'enfrontaments (883-884 i 897), en l'últim dels quals Guifré fou ferit greument i morí pocs dies després.
|
