A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Llo ]    [ Llobera i ]    [ Llobet d ]    [ Llobrego ]    [ Llom ]    [ Llon ]

Els cabells blancs són arxius del passat. (Edgar Allan Poe)

1 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaLlo  (Alta CerdanyaMunicipi: 28,44 km2, 1.524 m alt, 162 hab (2012). Situat en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, aigua avall de les gorges de Llo, coronat per les ruïnes de l'antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu. La població ha tingut una important devallada a partir de mitjans del s XIX i molt especialment a partir del 1960. Al poble destaca l'església parroquial dedicada a sant Fruitós, romànica (del s XII), la qual té un notable portal. El lloc és esmentat ja el s IX; fins el 1790 pertanyia a la vegueria de Cerdanya i fou centre del marquesat de Llo o de Llió. Prop seu hi ha fonts d'aigües sulfuroses. El terme comprenia també el poble de Roet. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

2 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Llo  (Alta Cerdanya, s XII - s XIII)  Llinatge senyorial que posseí la senyoria de Llo. Se'n destacà Bernat de Llo.

116 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaLlo, Bernat de  (Alta Cerdanya, s XII - s XIII)  Noble. Esdevingué senyor dels castells de So i Queragut (Donasà) pel seu matrimoni amb Estefania de So, hereva d'Arnau (I) de So. El 1208 fou desposseït dels seus castells, que li foren retornats el 1233 pel tractat de Fontcoberta. Foren fills seus Arnau de So i Bernat de Llo.

117 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Llo, Bernat de (o d'Alió)  (Alta Cerdanya, s XIII - 1258)  Fill de Bernat de Llo i germà d'Arnau de So. Morí cremat per heretge.

3 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Llo, marquesat de  (Catalunya NordTítol concedit per Lluís XV de França, el 1749, a Josep Francesc de Móra i Catà. Li fou convertit en títol espanyol el 1752. Passà als Alòs, marquesos d'Alòs.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloaces i Peres, Ferran de  (Oriola, Baix Segura, 1498 – València, 1568)  Eclesiàstic. Estudià a les universitats de París, Pavia i Bolonya, on es graduà en lleis i cànons. Tornà a Oriola i durant les Germanies s'oposà als agermanats i fou obligat a exiliar-se amb la seva família. Després de la guerra, fou nomenat assessor del governador d'Oriola Pere Maça i, mes tard, fiscal de la inquisició de València i inquisidor de Barcelona. Ocupà, successivament, les seus episcopals d'Elna (1542-43), Lleida (1543-53) i Tortosa (1553-60) i els arquebisbe de Tarragona (1560-67) i de València (1567-68). Reformà el tribunal d'Aragó (1544), assistí a la segona etapa del Concili de Trent (1551-52), fundà els col·legis de Sant Domènec de Tortosa i d'Oriola, celebrà el concili provincial de Tarragona en el qual fou acceptat a tota la Tarraconense el Tridentí (1564), i fou patriarca d'Antioquia a títol honorífic (1566). Dedicà a Carles V la seva obra principal, De matrimonio regis Angliae (Bruges 1528, Barcelona 1531), en defensa de la reina Caterina d'Aragó. Llegà al col·legi de Sant Domènec d'Oriola la seva important biblioteca, nucli de l'actual Biblioteca Pública Ferran de Lloaces.

5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaLloansí, Cebrià  (Perpinyà, 1903 – 1984)  Polític, escriptor i arquitecte. Fou un dels fundadors de l'Associació de la Joventut Catalana, de la Societat d'Artistes Independents Rossellonessos i del grup teatral Les Tréteaux. Publicà llibres de poemes en francès (Lumière d'Olivier i Romances foraines) i col·laborà a "Tramontane" i altres periòdics. Membre del partit socialista, durant la guerra civil espanyola féu costat a la República i després combaté en la Resistència francesa.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloansí i Marill, Lluís  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 25/ago/1914 - )  Músic. Estudià harmonia amb Josep M. Vilà i escriví la seva primera sardana Idil·li l'any 1930. Ha escrit obres per a cobla i nombreses sardanes, entre les quals es destaca Ginesta ran la mar (1974).

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratLloar, el  (PrioratMunicipi: 6,60 km2, 219 m alt, 110 hab (2014). Situat als contraforts sud-occidentals de la serra del Montsant i limitat a l'est pel riu de Montsant, poc abans de la seva unió amb el de Siurana, al nord-oest de Falset. Hi abunden les llicorelles, típiques del Priorat. Més de la meitat del territori és format per terres no conreades, ocupades per pinedes, pastures i garrigues. Agricultura de secà típica de la comarca, la vinya representa més del 50% del terreny conreat, i els ametllers i les oliveres la resta. Cria d'animals de granja. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de mitjan s XIX. El poble és en un petit tossal, a la riba dreta del Montsant, dominada per l'església parroquial de Sant Miquel. Formà part de la baronia de Cabacés. S'han trobat restes prehistòriques a la cova de Rogerals. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llobatera  (Llagostera, Gironès)  Veïnat, situat al sud-oest de la vila.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlobateres, molí de  (Sant Quirze Safaja, Vallès OrientalMolí, situat a la dreta del riu de Tenes, aigua amunt de Sant Miquel del Fai.

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SolsonèsLlobera  (SolsonèsMunicipi: 39,23 km2, 855 m alt, 201 hab (2014), (o Llobera de Solsonès). Estès per l'altiplà de Solsonès-Segarra, al sud de Solsona, fins al límit amb la Segarra, entre les rieres de Sanaüja i de Llanera, afluents del Llobregós. Al nord, a la serra de Llobera, es troba el seu punt més elevat, prop de Vilamorós. Boscs de pins i de garrigues. L'agricultura de secà, es limita al conreu de cereals, llegums i patates. Ramaderia (oví i porcí). Té un cert pes el turisme rural. El poble és a l'esquerra de la riera de Sanaüja, prop de les restes de l'antic castell de Llobera i del dolmen de Llobera (2550 aC), església parroquial dedicada a sant Pere. Dins el terme hi ha l'hostal del Boix, els pobles de Torredenegó i de Peracamps, les cases i esglésies de Montraveta, Palou i Comajuncosa. Àrea comercial de Solsona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llobera  (Fígols i Alinyà, Alt UrgellVeïnat, situat al nord-est del poble, a l'esquerra del riu de Perles.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobera  (Barcelona, s XV)  Família de mercaders. Participaren en poderoses companyies comercials i ocuparen càrrecs administratius i polítics a Barcelona. Fou iniciada per Joan de Llobera.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llobera, Bartomeu  (Inca, Mallorca, 1709 - Palma de Mallorca, 1772)  Religiós observant. Fou catedràtic de prima a la universitat de Cervera i de teologia moral a la de Palma. És autor de l'obra Opúsculos morales y materias predicables, en sis volums.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLlobera, Joan Baptista de la Concepció  (el Grau de València, 1826 - Cervera di Roma, Itàlia, 1902)  Pilot. Després del naufragi de quatre fragates (1865) davant del port del Grau, inicià una campanya contra els seus constructors, al diari "Las Provincias", i hi féu construir el dic de Llevant. El 1868 fou membre de la junta revolucionària de València i diputat provincial. Es retirà i ingressà en l'orde cartoixà, a Vallclara. Quan, el 1901, l'orde fou expulsat de França, anà a Itàlia.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobera, Joan de  (Solsona, Solsonès, v 1370 – Barcelona, 1446)  Mercader. Fill d'una família de mercaders, s'establí abans del 1405 a Barcelona, d'on adquirí la ciutadania. Amb un altre soci capitalista, Joan de Junyent, i amb el draper Pere Cirera, ja abans del 1400 hi havien constituït una companyia drapera. A través d'una xarxa de factors es dedicaven a la importació i distribució de teixits anglesos, flamencs i toscans. Vers el 1414, constituí també una altra companyia drapera i es dedicà al comerç del blat i el sucre. Fou cònsol de mar (1434) i membre del Consell de Cent (1433, 1436-38). Fou pare de Joan i Bartomeu de Llobera i Garró.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobera, Pere de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Participà a la presa de Lleida (1149), amb les forces d'Ermengol VI d'Urgell que secundaren les tropes de Ramon Berenguer IV. Rebé de compensació unes cases, dins el pla de repoblació de la ciutat.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobera, Rafael  (Catalunya, s XVII)  Abat de Poblet. El 1640, expirat el mandat del seu predecessor Jaume Pallarès, fou designat abat, com a LIX de la sèrie pobletana i V dels quadriennals. Cessà el 1644, any en que fou enderrocat el col·legi de Poblet a Lleida, per ordre de Felip IV, sota el pretext que l'edifici restava seguretat a les posicions defensives de la plaça.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlobera i de Ferrera, Bartomeu de  (Barcelona, s XV – 1462)  Mercader. Cònsol català a Nàpols, on tenia negocis. Fill de Bartomeu de Llobera i Garró i germà de Joan i d'Elionor.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobera i de Ferrera, Elionor de  (Barcelona, s XV)  Muller de Pere Font, propietari d'una de les botigues de teles més importants de Barcelona, i que també era administrador de la companyia de draps dels Llobera. Era filla de Bartomeu de Llobera i Garró i germana de Joan i de Bartomeu.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobera i de Ferrera, Joan de  (Barcelona, s XIV - 1464)  Conseller tercer de Barcelona (1462-63). Fill de Bartomeu de Llobera i Garró i germà de Bartomeu i d'Elionor. Morí escanyat, acusat del crim de sodomia.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobera i Garró, Bartomeu de  (Barcelona, v 1400 – 1455)  Mercader. Fill de Joan de Llobera i germà de Joan. Fou soci capitalista d'una companyia mercantil. Partidari de la Biga, fou membre actiu del Consell de Cent (1437-53), cònsol de mar (1437) i administrador de la taula de canvi (1447). Pare de Joan, Bartomeu i Elionor de Llobera i de Ferrera.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobera i Garró, Joan de  (Solsona, Solsonès, 1396/97 – Barcelona, 1454)  Mercader. Germà de Bartomeu i fill de Joan de Llobera, del qual fou declarat hereu universal dels seus béns. Adquirí el castell de Vallferosa, i donà suport a diverses operacions financeres i comercials de la Generalitat. Fou membre del govern municipal com a representant de la Biga, i també cònsol dels catalans a Nàpols. Fou arrendatari del dret de marques entre la corona de Catalunya-Aragó i França, aixó com dels drets de la bolla de plom i de cera per part de laInici página Generalitat de Catalunya al comtat de Prades.

15 MÓN - BIOGRAFIA

Josep Ramon Llobera i PlanaLlobera i Plana, Josep Ramon  (l'Havana, Cuba, 1939 - Londres, Anglaterra, 4/des/2010)  Antropòleg. Estudià economia i filosofia a la Universitat de Barcelona i es doctorà en antropologia social a la Universitat de Londres (1978). Resident a Anglaterra des del 1969, fou professor a les universitats de Hull, Sheffield i Londres fins a la jubilació (1996), i professor visitant al University College de Londres i a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, féu treball de camp sobre educació i canvi social al Carib (Barbados). El seu interès inicial se centrà en la història de les idees antropològiques i l'antropologian com a disciplina científica, temes sobre els quals publicà, entre d'altres, Hacia una historia de las ciencias sociales (1981), Caminos discordantes (1989), La identidad de la antropología (1996), The Anthropology of Europe (1994), Fonaments antropològics del comportament humà (2001), a més d'un Manual d'antropologia social (1999). Des de finals de la dècada dels anys 1980 centrà...  Segueix... 

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobera i Ramon, Josep  (Barcelona, 1922 - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 15/des/2011)  Escriptor i professor. El 1963 obtingué el diploma superior d'estudis francesos. El mateix any li fou atorgat el títol de professor de català, per bé que ja professava de temps i exercia com a corrector. El 1956 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia pel seu treball de toponímia Els noms de lloc de les terres catalanes: Cornellà de Llobregat. Té també altres treballs de toponímia per a Onomasticon Cataloniae. El 1967 li fou concedit el premi Fundació Huguet pel seu treball El català bàsic, publicat el 1968. Ha editat també Prácticas del catalán básico (1969), aplicació de l'anterior, acompanyat d'una Clave de ejercicios, publicat el mateix any. Fou col·laborador del Seminari de Didàctica de la Comissió Delegada d'Ensenyament d'Òmnium Cultural.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLloberas i Vidal, Pere  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 14/oct/1896 - 1987)  Escriptor. Alcalde de la Bisbal (1931-34), hi dugué a terme obres importants. És autor de La Bisbal en la història i el record (1959), Antologia de poetes bisbalencs de la Renaixença (1965), Un segle de vida bisbalenca (1969) i La Bisbal. Anys enrera (1900-1939) (1974).

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Lloberes  (Gaià, Bages)  Antiga tinença parroquial de Sant Amanç de Pedrós (Sant Jordi de Lloberes). Consta des del 1053; aviat, però, restà reduïda a ermita, a càrrec dels propietaris del mas Soler de Lloberes. És situada al sector muntanyós nord-oriental del terme. És un notable exemplar romànic del s. XII.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lloberola  (Biosca, SegarraPoble (612 m alt), a l'esquerra de la riera de Sanaüja. La parròquia és dedicada a sant Miquel. Era de la senyoria dels marquesos de Gironella. Al nord-est hi ha el santuari i antiga parròquia del Solà.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloberols, Benet  (Amer, Selva, s XVIII – Girona, 1800)  Missioner dominicà. Anà a les illes Filipines i a la Xina, d'on retornà l'any 1762. Deixà diversos escrits de devoció destinats a l'ús dels neòfits xinesos: en annamita un Catecisme de la doctrina cristiana, i un Promptuari de moral en llengua tonquinesa.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet  (Catalunya, s XI)  Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d'astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet, Bernat Josep  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s XVII - Catalunya, s XVII)  Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlobet, Joan  (Barcelona, s XV – Illes Balears, 1460)  Teòleg. Seguidor de la doctrina de R. Llull, ensenyà l'art lul·liana a tots els regnes de la corona i compendià les seves lliçons a l'Ars notativa.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llobet, Joan  (País Valencià, s XIV - València, 1435)  Escultor. Treballava a València des dels últims anys del s XIV.

33 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Llobet, Lluís  (Perpinyà, 1682 – 1755)  Eclesiàstic i astrònom. Conegut pel pseudònim de pare Melitó. Ingressà en l'orde caputxí (1702) i fou lector de filosofia i teologia al convent de Tolosa de Llenguadoc. Fou guardià de diversos convents del Rosselló. Membre de l'Académie de Sciences de Tolosa. Publicà diversos treballs sobre el calendari gregorià (Les épactes grégoriannes éclaircies et justifiées, 1738), i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí (Colònia, 1743).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet, Manuel  (Catalunya, s XVII)  Militar. Tingué una llarga actuació com a sergent major del terç ordinari de la ciutat de Barcelona. Assumí el càrrec en la campanya de 1691. Posteriorment, caigué presoner dels francesos, els quals el retindrien en captivitat diversos anys. El 1695 prengué les funcions del seu mestre de camp Josep Grimau, a proposta del Consell de Cent barceloní.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llobet, Martí  (País Valencià, s XV)  Arquitecte. Signà contracte comprometent-se a acabar el Miquelet de la catedral de València; l'enllestí el 1429 i, així, rematà una obra que havia estat començada l'any 1381 pel mestre de Tortosa Andreu Julià. Vers el 1430 treballà en el cimbori de la seu valenciana.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet, Martí  (Granollers, Vallès Oriental, 1891 – 1938)  Compositor i director. Fundà i dirigí l'Orfeó Granollerí. També fou director de l'Orfeó Germanor Empordanesa de Figueres (1920) i del Quartet Català. Escriví obres corals, harmonitzacions per a cançons populars i diverses sardanes.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlobet, Pere  (Barcelona ?, s XIV)  Mestre d'obres. Dirigí la construcció (v 1352) de la primera Llotja de Barcelona. El 1357 era mestre d'obres de la ciutat, on projectà el portal de Santa Eulàlia (o de la Boqueria), a la muralla, i, a partir del 1369, de la Sala del Consell de Cent de la casa de la ciutat (inaugurada el 1373), de proporcions més reduïdes que l'actual, de la qual és la part més antiga.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet, Silvi  (Empordà, s XI - Cervià de Ter, Gironès, 1095)  Noble. Fundà el monestir de Santa Maria de Cervià. Fou avi del famós Jofre Bastons.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet de Barcelona  Veure> Sunifred Llobet.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet i Busquets, Carles  (Lleida, 1857 – Barcelona, 1927)  Pintor i decorador. Inicià els estudis a Lleida i, tot seguit, es traslladà a Barcelona. S'inicià en l'art decoratiu i l'escenografia i treballà amb Soler i Rovirosa. Decorà el nou teatre de Barbastre, com també moltes cases i palaus particulars de Barcelona. També projectà les vidrieres de la catedral de Lleó.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet i Gràcia, Llorenç  (Catalunya, 1911 - 1976)  Director de cinema. Després d'una dilatada pràctica en el terreny del cinema amateur, amb excel·lents resultats, com Pregària per la Verge dels Colls, realitzà la Vida en sombras (1949), film irregular però insòlit i anticipat a la seva època i que ha estat motiu de revaloració per part de la crítica.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet i Hewitson, Xavier  (Barcelona, 1912 - )  Escultor. Fundà la penya la Flora Graciense (1948), de la qual formaren part, entre altres, Ricard Suñé, S. Perarnau, J.M. de Sucre, etc. Participà en diverses exposicions col·lectives. Ha conreat, especialment, el retrat i la figura: làpida d'Albert Llanas, i retrats de J. Barrillón, Ricard Opisso i altres personatges.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlobet i Mas-Navarro, Francesc  (Catalunya, s XVIII)  Erudit, historiador i poeta. Fou prior a Meià i abat de Gerri de la Sal. És autor de diversos escrits sobre diferents matèries, i fou estimat com a poeta.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet i Raurich, Carles  (Barcelona, 1897 – 1984)  Pintor. Fill del també pintor Carles Llobet i Busquets. Rebé la influència de Feliu Mestres i Francesc Labarta. Amplià els estudis per Espanya, Itàlia i França. Exposà sovint a Barcelona, i el 1940 marxà a Xile, on fou professor d'arts aplicades a la Universitat Catòlica de la capital. Conreà la pintura mural, tant a Xile com, en tornar, a Barcelona, vers el 1946.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador Llobet i ReverterLlobet i Reverter, Salvador  (Granollers, Vallès Oriental, 18/nov/1908 – 23/mar/1991)  Geògraf. S'especialitzà en geografia regional: publicà El medio y la vida en Andorra (1947) i El medio y la vida en el Montseny (1947), tesi doctoral, primera a l'estat espanyol sobre les tesis regionals modernes inspirades en P. Vidal de la Blache. També estudià la geografia agrària de la comarca del Maresme, la urbana de Granollers, les terrasses fluvials del Besòs i el Ter, el peruglacialisme del Ripollès, etc. Amb caràcter general, preferí la geografia física. Col·laborà en la Geografia de Catalunya, dirigida per Solé i Sabarís (sobresurt el capítol de l'explotació del camp). Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona. Des de l'Editorial Alpina impulsà eficaçment la cartografia i la geografia de la muntanya catalana. Fou president de la Societat Catalana de Geografia (1980-86).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet i Sànchez, Lluís  (Igualada, Anoia, 1891 - Catalunya, s XX)  Venedor de llibres. Des del 1926 realitzà una gran tasca divulgadora del llibre català, amb una dedicació exemplar. Les seves activitats de difusió han excedit de molt l'àmbit comercial, completades amb viatges, conferències i actes diversos a favor del llibre. Ha fomentat la creació de nombroses biblioteques públiques i privades. Ha tingut una participació cabdal en l'expansió dels volums de la Fundació Bernat Metge, així com dels de diverses editorials.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlobet i Solés, Miquel  (Barcelona, 18/oct/1875 – 22/feb/1938)  Guitarrista. Deixeble de Magí Alemany i de Francesc Tàrrega, de l'escola del qual va ésser continuador. Va viure a París del 1904 al 1914, i actuà als països germànics i llatinoamericans. Fou un dels millors intèrprets musicals de la seva època. Harmonitzà per a guitarra obres d'Albéniz i Granados i cançons populars catalanes, entre les quals destaquen El testament d'Amèlia i L'hereu Riera. Compongué Dos preludis, Capritx i Mazurca. Fou considerat el millor intèrpret de guitarra de la seva època.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet i Vall-llosera, Josep Antoni  (Barcelona, 31/mai/1799 – Alacant, 6/des/1861)  Científic i historiador. Membre de la Societat Filosòfica, durant el període 1824-32 s'hagué d'exiliar a França per les seves idees liberals. En tornar-ne, contribuí a la introducció del pensament científic modern a Catalunya. Ultra la seva activitat d'erudit, fou un dels organitzadors del Museu Arqueològic de Barcelona i presidí l'Acadèmia de Ciències. Obres seves són: De los pozos artesianos en general y de su aplicación a la Cataluña (1834), Descripción de un Atlas catalán (1839), Elementos de geología (1842, en col·laboració), Cataluña antigua y moderna, en que se trata del comercio de los catalanes en la edad media en el Levante y del porvenir de Barcelona (1866), etc.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llobet i Ximénez, Purificació  (València, 1852 - s XIX)  Escriptora. Publicà diversos articles i escriví algunes obres de teatre.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llobeta, la  (Aiguafreda, Vallès OrientalRaval i zona de residència i estiueig, 1 km al nord del poble.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llobets, les Casetes de  (Sant Jaume dels Domenys, Baix PenedèsVeure> Casetes de Llobets, les.

51 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaLlobregat, aixecament de l'alt  (CatalunyaVeure> Alt Llobregat, aixecament de l'.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llobregat, canal de la dreta del  (Baix LlobregatCanal paral·lel al Llobregat, que té la presa passat l'aiguabarreig amb la riera de Torrelles, en el terme de Sant Vicenç dels Horts. Travessa, paral·lel al Llobregat, els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat, i mor a llevant de l'estany de la Ricarda, on primerament abocava les aigües d'escolament. Inaugurat el 1855, no fou acabat fins el 1885, amb un cabal real d'1,3 m3/s, que permetia el regatge de 1.200 ha quan el consum del canal de la Infanta, amb la presa, situada aigua amunt, ho permetia. L'acabament del pantà de Sant Ponç, al Cardener i el complement, després del 1890, de l'aigua artesiana del delta han permès l'aprofitament regular de 3,75 m3/s (que ja era el cabal teòric del canal), amb una xarxa de séquies que domina 4.517 ha, 4.303 de les quals efectivament regades, als municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi, el Prat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llobregat, comtat del  (CatalunyaTítol concedit el 1844 a Josep Manso i Solà. Passà als Barcáiztegui.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

el Llobregat al seu naixementLlobregat, el  (CatalunyaRiu del vessant mediterrani, el més important del territori per la seva longitud (170 km) i per l'extensió de la seva conca (5.450 km2), si hom exclou l'Ebre. Neix al Prepirineu, a l’est de la serra del Moixeró, a uns 1.300 m alt. Les seves fonts són al sud-oest de Castellar de N’Hug; constitueixen un típic exemple de fenomen càrstic i hidrològic en emergir per entre les diàclasis de les calcàries devonianes de forma esglaonada; el seu cabal ha variat molt en els últims 50 anys. Discorre en línia recta, pren la direcció nord-sud, i travessa transversalment cinc de les grans unitats fisiogràfiques catalanes orientades en sentit est-oest (Prepirineus, Depressió Central Catalana, Serralada Prelitoral, Depressió Prelitoral i Serralada Litoral), salvant els estrets congosts de Fígols, Monistrol i Martorell. Travessa les comarques del Berguedà, el Bages i el Baix Llobregat i passa per les poblacions de Gironella, Sallent, Martorell i el Prat de Llobregat entre d’altres...  Segueix... 

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlobregat, pla del  (Baix LlobregatSector planer de la comarca que presenta una solució de continuïtat amb el pla de Barcelona edificat (és a dir, sense Cornellà de Llobregat ni Sant Joan Despí). Consta, per tant, de dues parts: la vall baixa, conjunt de terrasses aigua avall de Martorell, i el delta dret, que comença a Sant Boi. Els dipòsits de peu de muntanya fan la transició lateral entre aquests dos sectors al·luvials i la Serralada Litoral herciniana (vall) i el pla de Barcelona i el massís de Garraf (delta).

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llobregat, reserva natural del delta del  (Prat de Llobregat / Viladecans, Baix LlobregatZona humida deltaica, situada a la dreta del Llobregat. Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d'aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes. Aquesta àrea és considerada la tercera gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l'important nombre d'espècies d'ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d'aiguamolls. L'any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector la Ricarda-ca l'Arana (111 ha) i el del Remolar-Filipines (177 ha). L'any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat, l'estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d'especial protecció per als ocells d'acord amb la directriu europea 79/409 de 1979. Els projectes d'ampliació de l'aeroport de Barcelona i del desviament del tram final del curs del Llobregat podrien afectar part de les reserves esmentades.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llobregat d'Empordà, el  (Alt EmpordàRiu, afluent de la Muga. Neix al massís de l'Albera, prop del coll del Pertús, corre en direcció nord-oest - sud-est, fins a desguassar a la Muga, aigües avall de Peralada. Els seus afluents són el Ricardell, per la dreta, i el Masarac, el Net i l'Orlina, per l'esquerra.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llobregat i Conesa, Enric Antoni  (València, 10/mai/1941 - )  Arqueòleg. Estudià prehistòria oriental a l'École Biblique et Archéologique Française de Jerusalem. Entre les seves publicacions cal esmentar Contestania ibérica (1972) i Teodomiro de Oriola, su vida y su obra (1973). Director del Museu ArqueològicInici página d'Alacant.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llobregós, el  (CatalunyaRiu (o riu Bregós), afluent esquerrà del Segre, a la Depressió Central Catalana. Neix a 740 m alt, al vessant meridional de la serra de Pinós, al Solsonès, corre en direcció sud-est - nord-oest, i travessa la part septentrional de la Segarra, fins a desembocar prop de Ponts. Rep com a principals afluents, per la dreta, el riu de Llanera i la riera de Sanaüja. El seu curs és de 48 km de longitud. La seva vall ha estat aprofitada per a l'establiment de conreus.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobresols, Benet  Veure> Lloberols, Benet.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llocer, Climent  (Ribes de Freser, Ripollès, s XVIII - Sentfores, Osona, 1804)  Prelat. Fou catedràtic del seminari de Barcelona i ardiaca de la mateixa ciutat. Fou nomenat bisbe d'Eivissa el 1795. Morí en una estada de repòs tractant de refer la seva salut.

62 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaLlocnou de la Corona  (Horta del SudMunicipi: 0,04 km2, 12 m alt, 133 hab (2014) (o el Poblenou de la Corona; cast: Lugar Nuevo de la Corona) Al sud de València. L'agricultura de regadiu, que aprofità la sèquia de Favara i era la base econòmica, ha restat molt reduïda per l'augment de l'edificació. La principal activitat industrial són tallers de mobles. A causa de la reduïda extensió del terme, té gairebé exclusivament funció residencial, agrupant tota la població del municipi. Forma un continu urbà amb Alfafar i molt pròxim a Sedaví. Depengué eclesiàsticament d'Alfafar fins al començament del s XX, que es construí l'actual església parroquial de Sant Andreu. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaLlocnou de l'Emperador  (Emperador, HortaVeure> Venta d'Emperador, la.

64 PAÍS VALENCI+A - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforLlocnou de Sant Jeroni  (SaforMunicipi: 6,47 km2, 98 m alt, 546 hab (2014), (ant: el Rafalet de Bonamira) Situat a la vall mitjana del Vernissa, al límit amb la Vall d'Albaida, al sud-oest de Gandia. Relleu accidentat, al sud, per les serres de Benicadell i d'Ador, ocupat per pinedes. Agricultura localitzada al sector septentrional, amb conreus de regadiu (dedicats principalment als tarongers, en expansió), al costat del riu; de secà (vinya moscatell, oliveres, ametllers i garrofers), ramaderia i cria d'aviram. La població, en augment fins al 1960, experimenta una lleugera davallada. El poble és d'origen islàmic, que restà despoblada amb l'expulsió dels moriscs, fins a la repoblació del 1609. L'església parroquial és dedicada a sant Roc. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llocnou dels Canonges  (Baix Segura)  Nom del nucli primitiu de Bigastre.

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraLlocnou d'En Fenollet  (CosteraMunicipi: 1,53 km2, 75 m alt, 927 hab (2014), (ant: Fenollet). Al sector est del pla de Xàtiva, a l'esquerra del riu de Barxeta, entre aquest i el riu d'Albaida, al límit amb els termes de Xàtiva i el Genovès. Les sèquies derivades de l'Albaida fan possible l'agricultura de regadiu, que ocupa gairebé tot el reduït terme. El tradicional conreu de l'arròs gairebé ha desaparegut a favor dels tarongers, les hortalisses i els cereals. Població en ascens. Església parroquial de Sant Dídac. Aiguamoll. El terme té els enclavaments de Aiguamoll, Miralbó, el Pont de la Mànega, la Rectoria, Moreres, la Lloma i el Tossal. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaLlocs, els  (els Poblets, Marina AltaNom popular dels tres pobles de Miraflor, Setla i Mira-rosa, molt pròxims entre ells, que havien pertangut a la mateixa jurisdicció.

68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llodrà, Antoni  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1812)  Escriptor. Beneficiat de la seu de Mallorca. Traduí al castellà Lucreci, el Stabat Mater Dolorosa (1838) i altres obres llatines. Escriví poemes lírics i goigs, però es destaquen sobretot les seves composicions satíriques. Publicà Carta de un mallorquín a un suyo amigo valenciano sobre el tratado de la rabia (1791) i Carta del maestro a su discípulo (1802).

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llodrà, Francesc  (Maó ?, Menorca, s XVIII)  Gravador i religiós. Li són coneguts alguns gravats remarcables, tots ells sobre temes religiosos.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Lloert, Joan (o Lluert)  (Illes Balears, s XIII – s XIV)  Pintor gòtic. Actiu a Mallorca entre el 1308 i el 1349. És autor dels retaules de Santa Quitèria (1332) i de Santa Eulàlia (1349), de la seu de Mallorca, de clara filiació italianitzant i d'estreta relació amb Pietro Lorenzetti. Ha estat identificat amb l'anomenat Mestre del Llibre de Privilegis de Mallorca; també il·lustrà el Llibre de Lleis Palatines de Jaume II.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llofriu  (Palafrugell, Baix EmpordàPoble, al sector occidental del terme. L'església parroquial (Sant Fructuós) havia depès de la de Palafrugell. Tenia estació de ferrocarril de via estreta del Baix Empordà. Com Palafrugell, fou de la senyoria de la canonja de Santa Anna de Barcelona. Dins el terme hi ha el mas Pla, que fou residència de l'escriptor Josep Pla.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLlofriu i Sagrera, Eleuteri  (Alacant, 1835 – Osca, Aragó, 1880)  Escriptor. Doctor en lleis. En una línia fulletonesca, escriví obres costumistes i històriques. Publicà les narracions La hija del mar (1858) i Azucena (1858), les peces dramàtiques Aquí fue Troya (1858) i El Mesías prometido (1858?), les novel·les La estrella de Villalar (1861) i El castigo del cielo (1871) i els assaigs Historia de la insurrección y guerra... de Cuba (1870) i Insurrección federal en 1873 (1873).

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llogaret, el  (Crevillent, Baix VinalopóVeure> Sant Felip Neri.

74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llogaret de Vedella, es  (Llucmajor, Mallorca OrientalBarri industrial, al sector d'expansió del sud de la vila.

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llogarets, els  (Faura / Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre)  Antic municipi, situat entre els dos actuals, format pels nuclis de la Garrofera, els Frares i Santa Coloma, molt pròxims entre ells, que depenien eclesiàsticament de la parròquia de Benifairó (a Santa Coloma hi ha l'església de Sant Joan). El 1845 foren annexats a Faura. Havien estat llocs de moriscs.

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Lloixà  (Sant Joan d'Alacant, Alacantí)  Caseria.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Lloma, cases de  (Moixent, CosteraVeure> Cases de Lloma, les.

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llomaina, la  (Vilamarxant, Camp de Túria)  Masia, partida i caseria, al sector meridional del terme.

79 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaLlombai  (Borriana, Plana BaixaDespoblat i partida, situat al sud-oest de la ciutat i regat per la sèquia de Llombai.

80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaLlombai  (Ribera AltaMunicipi: 55,57 km2, 100 m alt, 2.787 hab (2014). Situat a la vall mitjana i a la dreta del riu Magre, afluent del Xúquer, a la vall dels Alcalans. El terme s'estén a banda i banda del riu, el sector occidental és accidentat pels contraforts de la serra del Caballón. Bona part del terme és coberta de boscs. L'agricultura de secà, ocupa la major part del terme (vinya, garrofers, ametllers i oliveres); al regadiu, que millorà amb la regularització dels regatges, hi ha taronges i horta. Granjes d'aviram. Activitats industrials lligades a l'agricultura i de la pell. La vila (llombaïns), d'origen islàmic, és a la dreta del riu Magre, formant un continu urbà amb Catadau. L'església parroquial (1650), que és l'antiga capella del convent dominicà de la Santa Creu, és gòtica amb elements barrocs. Fou centre del marquessat de Llombai. El municipi comprèn, a més, la caseria de Sant Antoni de Llombai, els despoblats d'Alcalà i d'Alèdua i el barri de Vistalegre. Àrea comercial de València. Ajuntament - Institut

81 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Llombai, marquesat de  (País ValenciàTítol, concedit el 1530 a Francesc de Borja i d'Aragó, que fou duc de Gandia. Passà als Pimentel, comtes-ducs de Benavente, i als Téllez-Girón, ducs d'Osuna. Fou portat pels primogènits dels ducs de Gandia.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llombai de Gallinera  (la Vall de Gallinera, Marina Alta Despoblat, situat al sector occidental del terme, entre Benissili i Alpatró. Antic lloc de moriscs (56 focs, amb Alpatró, el 1602), fou de la senyoria del duc de Gandia. Des del 1535 depèn eclesiàsticament d'Alpatró.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llombard, Joan  (Catalunya, s XIV)  Marí. Amb Jaume Boscà fou l'assessor de l'almirall Bernat de Cabrera per a la redacció de les ordinacions de la marina catalana.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlombardes, les  (Torrelles de Foix, Alt PenedèsCaseria, situada al sector septentrional del terme, prop de la capçalera del riu de Foix, i dividida en dos nuclis: la Llombarda Nova i la Llombarda Vella.

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llombards, es  (Santanyí, Mallorca OrientalPoble, situat a l'oest de la vila, al camí de ses Salines. Es formà a partir del s XVII per la parcel·lació d'una antiga alqueria. El 1789 tenia 40 cases i un petit oratori (Santa Maria), que es convertí en vicaria in capite el 1934. El 1955 s'hi inicià la construcció d'una nova església. La cala Llombards es troba a la costa, a ponent del port de Santanyí, a la desembocadura del torrent de son Morlà.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llombart, Constantí  Pseudònim de l'escriptor Carmel Navarro i Llombart.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llombart i Rodríguez, Antoni  (València, 1905 - 1997)  Històleg. Fou catedràtic de la facultat de medicina de València i hi ensenyà histologia i tècnica microgràfica. Realitzà diversos estudis sobre cancerologia i escriví les obres La enfermedad cancerosa y su importancia en la región valenciana (1958) i Anatomía patológica tumoral (1968), entre d'altres. A més, publicà diversos treballs sobre la patologia del càncer a l'estat espanyol i les lesions del sistema nerviós simpàtic, entre d'altres.

88 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Llombo  (Planes de la Baronia, Comtat)  Despoblat. Lloc de moriscs (23 focs el 1609), depenia eclesiàsticament de Catamarruc.

89 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Llombo  (Ontinyent, Vall d'AlbaidaDespoblat.

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaLlombos, serra de  (Comtat / Marina AltaAlineació muntanyosa (721 m alt) que separa la vall d'Alcalà de la vall de Planes.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llometa, la  (Ribesalbes, Plana BaixaBarri de la població.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llometes, les  (Alacant, AlacantíCaseria, a l'antic terme de la vila de Palamó, al nord de la ciutat.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llometes, les  (Benassal, Alt MaestratCaseria, situat al nord-oest de la vila, al camí d'Anglesola.

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llompard, Francesc  (Porreres, Mallorca, s XVI - Illes Balears, s XVII)  Eclesiàstic i erudit. Destacà pels seus sermons. En publicà bastants, així com una gramàtica de la llengua hebrea escrita en llatí.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llompard, Miquel  (Llucmajor, Mallorca, s XVIII - la Bau ?, Mallorca, 1840)  Poeta popular. Fou més conegut pel sobrenom de Coix de la Bau. Era pastor i analfabet, així i tot, compongué algunes poesies remarcables per la seva fluidesa i espontaneïtat, de les quals existeixen còpies.

97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Josep Maria Llompart i de la PeñaLlompart i de la Peña, Josep Maria  (Palma de Mallorca, 23/mai/1925 – 28/gen/1993)  Escriptor. Els seus escrits aparegueren en un principi a la premsa, i col·laborà com a secretari redactor de la revista "Papeles de Son Armadans", dirigida per C.J. Cela. Després es convertí en un íntim col·laborador de Francesc de B. Moll. Els reculls Poemes de Mondragó (1961), La terra d'Argensa (1972), Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona (1974), Urbanitat i cortesia (1979), Mandràgola (1980, premi Crítica Serra d'Or), La capella dels dolors (1981, guardonat amb la Lletra d'Or), Jerusalem (1990) i Spiritual (1992) representen l'entroncament amb l'Escola Mallorquina i amb certs corrents de la poesia postsimbolista. Els seus poemes foren aplegats el 1983 en l'Obra poètica (I-II).Inici página Obres de crítica i assaig: La història de Mallorca contada pels poetes (1963), la biografia Joan Alcover, la història d'un home (1964), La literatura moderna a les Balears (1965), Literatura mallorquina contemporània (1973), Retòrica i poètica (1982), Països Catalans? i altres reflexions (1991). Fou president de l'Obra Cultural Balear i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1983-87). El 1982 li fou concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi.

96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llompart i Jaume, Gabriel  (Inca, Mallorca, 1862 – 1929)  Prelat. Era llicenciat en teologia i en dret canònic. Fou professor del seminari de Palma i canonge dels capítols d'Oriola i Mallorca. Fou successivament bisbe de Tenerife, de Girona, de Mallorca i d'Eivissa.

98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llompart i Moragues, Gabriel  (Palma de Mallorca, 1927 - )  Historiador i folklorista. Eclesiàstic teatí (1947), es llicencià en teologia i en història, especialista en arqueologia balear, iconografia i folklore religiós. Membre de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics. Ha publicat nombrosos treballs, a la "Revista de Dialectología y Tradiciones Populares", a "Analecta Sacra Tarraconensia" i a moltes altres revistes i llibres col·lectius. És autor de Gaetano da Thiene (1969), La pintura medieval mallorquina (en 4 volums, 1977-80), de la sèrie Religiosidad popular, que recull diversos treballs, així com de molts escrits sobre temes de la seva especialitat.

99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Llonat  (els Masos, ConflentVeïnat on es troba el centre administratiu del terme.

100 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Lloncet  (els Masos, Conflent)  Veïnat prop del barri de l'Església.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlonch i Cañomeras, Francesc  (Sabadell, Vallès Occidental, 1878 - Santisteban, Navarra, 1938)  Industrial. Fill de Joan Llonch i Sanmiquel. Fou president del gremi de fabricants de Sabadell, president de la junta administrativa de l'Escola d'Arts i Oficis, conseller-director del Banc de Sabadell (des del 1924) i un dels fundadors i primer president de la Mútua Sabadellenca d'Accidents de Treball i de Malalties (1917), així com de diverses empreses tèxtils. En 1918-19 fou diputat a corts per Sabadell.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llonch i Mates, Feliu  (Sabadell, Vallès Occidental, 22/des/1810 – 5/oct/1875)  Fabricant tèxtil. De família pagesa, creà una indústria de fabricació de draps. Fou un dels fundadors dels Amants de l'Agricultura i de la Indústria de Sabadell (1843), que es transformà després en la Companyia de Propietaris de la Mina d'Aigua. Fou prohom del gremi de fabricants de Sabadell. El seu fill fou Joan Llonch i Sanmiquel.

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llonch i Sanmiquel, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, 1842 - 1916)  Industrial. Fill de Feliu Llonch i Mates. Construí el vapor Llonch (1877), fou un dels fundadors (i conseller-director fins a la seva mort) del Banc de Sabadell (1884) i presidí la Unió Llanera Espanyola. El seu fill fou Francesc Llonch i Cañomeras.

102 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Llong, estany  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Estany (1.990 m alt) de capçalera del riu de Sant Nicolau, a la vall de Boí. És al peu del gran tuc de Colomers i del portarró d'Espot, i és inclòs al parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici. Hi ha el refugi de l'estany Llong.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llong, Maria  (Lleida ?, 1463 – Nàpols, Itàlia, 1542)  Religiosa i fundadora de les caputxines. Maridada amb Joan Llong, regent del Consell d'Aragó, passà a Nàpols (1506), ja vídua, animada per Hector Vernazza, fundà un hospital de inguaribles (1520) i es posà sota el guiatge espiritual de Gaietà de Thiene. Fundà un convent del tercer orde franciscà (1535), que poc després posà sota l'orientació caputxina (1538), per la qual cosa fou considerada la fundadora d'aquest orde, que passà a Espanya per obra d'una altra catalana ÀngelaInici página Seralina. En fou incoada la causa de beatificació.

104 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llonga, cala  (Maó, MenorcaCala de la riba nord del port de Maó, davant el nucli des Castell. Ha estat urbanitzada modernament.

105 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llonga, cala  (Santanyí, Mallorca Oriental)  Cala de la costa meridional, una de les tres que engloba el nucli turístic de Cala d'Or. El s XVIII hi fou bastit un fortí.

106 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llonga, cala  (Santa Eulària del Riu, EivissaCala de la costa oriental de l'illa, que tanca, pel sud, el cap des Llibrell.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llongarriu  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Masia, antiga parròquia i actual santuari (la Mare de Déu de Llongarriu), a la Vall de Bac, enlairada a 740 m alt, al vessant septentrional de la serra de Malforat. L'església, romànica, fou restaurada el 1672; depèn de la de Porreres.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llongueras i Badia, Jaume  (Barcelona, 1883 – 1955)  Pintor i decorador. Después d'estudiar pintura i gravat, treballà al taller de Gaudí, instal·lat a la Sagrada Família (1907-08), on estigué en contacte amb J. Torres i Garcia; també col·laborà amb Gaudí a la Pedrera i en el projecte dels vitralls de la seu de Palma de Mallorca. Féu moltes donacions per a causes particulars, com ara la del despatx particular i antesala del despatx de l'alcalde de Barcelona a la Casa de la Ciutat, i la del pavelló reial i algunes dependències del PalauInici página Nacional de Montjuïc. També exercí com a il·lustrador i com a exlibrista.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Llongueras i BadiaLlongueras i Badia, Joan  (Barcelona, 6/jun/1880 – 13/oct/1953)  Poeta, músic i pedagog. Escriptor senzill, ofereix un cert deix noucentista, però, format en els ambients modernistes, intentà de seguir les actituds de J. Maragall. Concorregué als Jocs Florals de Barcelona i el 1934 obtingué el Mestratge en Gai Saber. Publicà llibres i opuscles de poesia, entre els quals cal citar Lluminoses (1906), L'estiu al cor (1928), Sonets (1938) i Llibre dels àngels (1952). Dins el camp de la pedagogia són dignes d'esment les seves obres Ínfimes cròniques d'alta civilitat (1911) i Evocaciones y recuerdos de mi primera vida musical en Barcelona (1944). Deixeble d'Enric Granados i de Lluís Millet, introduí a Barcelona, on funda l'Institut Joan Llongueras, el sistema Jacques-Dalcroze per ensenyar rítmica i plàstica, d'una gran influència.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llongueras i Batlle, Lluís  (Esparreguera, Baix Llobregat, 24/mai/1936 - )  Perruquer. Obrí la seva primera perruqueria a Barcelona el 1957, i des d'aleshores ha obert nombrosos establiments a tot Espanya, així com a París, Ginebra, Lisboa i Tòquio, entre d'altres ciutats d'arreu del món. Ha publicat diversos llibres, on exposa una visió artística i creativa de la seva professió, com ara El método Llongueras (1979). També és dedica a l'escultura i a la fotografia, i ha publicat el llibre de poesia El vell matís de l'imprevist (1992).

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llongueras i Campañà, Miquel  (Barcelona, 1942 – 18/set/1998)  Arqueòleg i polític. Conservador del Museu d'Arqueologia de Barcelona. Ha publicat treballs sobre prehistòria i arqueologia catalanes, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa de Cataluña (1963), en col·laboració amb E. Ripoll.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlongueras i Galí, Bartomeu  (Terrassa, Vallès Occidental, 1906 – Barcelona, 1994)  Arquitecte. Fill de Joan Llongueras i Badia i germà de Joan i de Josep Jordi. Titulat el 1940, realitzà diverses obres a Barcelona, entre les quals cal esmentar la casa de Repòs de Sant Camil i el xalet del xamfrà Madolell-Ravella. A més, és autor de la capella de Nostra Dona de la Pietat d'Arbúcies (1953) i de la residència Sol Ponent, a Sant Andreu de la Barca (1974).

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llongueras i Galí, Joan  (Terrassa, Vallès Occidental, 1913 - )  Pintor. Fill de Joan Llongueras i Badia i germà de Bartomeu i de Josep Jordi. Es formà a Barcelona. Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l'antiga Escola del Mar.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llongueras i Galí, Josep Jordi  (Terrassa, Vallès Occidental, 1911 – Barcelona, 1981)  Músic i pedagog. Fill de Joan Llongueras i Badia. Fundador i director de les Escoles Virtèlia, també fundà la coral T. L. de Victoria i fou sotsdirector de l'Orfeó Català. Escriví els poemes La fona de David (1971), El cavaller del drac (1972) i La petita venedora de llumins (1973), i harmonitzà nombroses cançons tradicionals catalanes.

115 EUROPA - BIOGRAFIA

Llonye, Antoni  (Savoia, França, s XV - Tolosa ?, França, s XV)  Pintor gòtic. El 1461 contractà una vidriera de la Coronació de la Verge per a Santa Maria del Mar de Barcelona. El 1462 realitzà, per al convent dels agustins de Domus Dei a Miralles, un retaule dedicat a la Verge, obra influïda per Jaume Huguet. Consta que era actiu a Tolosa el 1460 i el 1462.

Anar a:    Llo ]    [ Llobera i ]    [ Llobet d ]    [ Llobrego ]    [ Llom ]    [ Llon ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons