|
|
|
Anar a: [ Llo ] [ Llobera i ] [ Llobet d ] [ Llobrego ] [ Llom ] [ Llon ] Els cabells blancs són arxius del passat. (Edgar Allan Poe) 1 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
2 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llo (Alta Cerdanya, s XII - s XIII) Llinatge senyorial que posseí la senyoria de Llo. Se'n destacà Bernat de Llo. 116 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
117 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llo, Bernat de (o d'Alió) (Alta Cerdanya, s XIII - 1258) Fill de Bernat de Llo i germà d'Arnau de So. Morí cremat per heretge. 3 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Llo, marquesat de (Catalunya Nord) Títol concedit per Lluís XV de França, el 1749, a Josep Francesc de Móra i Catà. Li fou convertit en títol espanyol el 1752. Passà als Alòs, marquesos d'Alòs. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloaces i Peres, Ferran de (Oriola, Baix Segura, 1498 – València, 1568) Eclesiàstic. Estudià a les universitats de París, Pavia i Bolonya, on es graduà en lleis i cànons. Tornà a Oriola i durant les Germanies s'oposà als agermanats i fou obligat a exiliar-se amb la seva família. Després de la guerra, fou nomenat assessor del governador d'Oriola Pere Maça i, mes tard, fiscal de la inquisició de València i inquisidor de Barcelona. Ocupà, successivament, les seus episcopals d'Elna (1542-43), Lleida (1543-53) i Tortosa (1553-60) i els arquebisbe de Tarragona (1560-67) i de València (1567-68). Reformà el tribunal d'Aragó (1544), assistí a la segona etapa del Concili de Trent (1551-52), fundà els col·legis de Sant Domènec de Tortosa i d'Oriola, celebrà el concili provincial de Tarragona en el qual fou acceptat a tota la Tarraconense el Tridentí (1564), i fou patriarca d'Antioquia a títol honorífic (1566). Dedicà a Carles V la seva obra principal, De matrimonio regis Angliae (Bruges 1528, Barcelona 1531), en defensa de la reina Caterina d'Aragó. Llegà al col·legi de Sant Domènec d'Oriola la seva important biblioteca, nucli de l'actual Biblioteca Pública Ferran de Lloaces. 5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloansí i Marill, Lluís (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 25/ago/1914 - ) Músic. Estudià harmonia amb Josep M. Vilà i escriví la seva primera sardana Idil·li l'any 1930. Ha escrit obres per a cobla i nombreses sardanes, entre les quals es destaca Ginesta ran la mar (1974). 7 CATALUNYA - MUNICIPI
8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llobatera (Llagostera, Gironès) Veïnat, situat al sud-oest de la vila. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA
18 CATALUNYA - MUNICIPI
10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llobera (Fígols i Alinyà, Alt Urgell) Veïnat, situat al nord-est del poble, a l'esquerra del riu de Perles. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobera (Barcelona, s XV) Família de mercaders. Participaren en poderoses companyies comercials i ocuparen càrrecs administratius i polítics a Barcelona. Fou iniciada per Joan de Llobera. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llobera, Bartomeu (Inca, Mallorca, 1709 - Palma de Mallorca, 1772) Religiós observant. Fou catedràtic de prima a la universitat de Cervera i de teologia moral a la de Palma. És autor de l'obra Opúsculos morales y materias predicables, en sis volums. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobera, Joan de (Solsona, Solsonès, v 1370 – Barcelona, 1446) Mercader. Fill d'una família de mercaders, s'establí abans del 1405 a Barcelona, d'on adquirí la ciutadania. Amb un altre soci capitalista, Joan de Junyent, i amb el draper Pere Cirera, ja abans del 1400 hi havien constituït una companyia drapera. A través d'una xarxa de factors es dedicaven a la importació i distribució de teixits anglesos, flamencs i toscans. Vers el 1414, constituí també una altra companyia drapera i es dedicà al comerç del blat i el sucre. Fou cònsol de mar (1434) i membre del Consell de Cent (1433, 1436-38). Fou pare de Joan i Bartomeu de Llobera i Garró. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobera, Pere de (Catalunya, s XII) Cavaller. Participà a la presa de Lleida (1149), amb les forces d'Ermengol VI d'Urgell que secundaren les tropes de Ramon Berenguer IV. Rebé de compensació unes cases, dins el pla de repoblació de la ciutat. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobera, Rafael (Catalunya, s XVII) Abat de Poblet. El 1640, expirat el mandat del seu predecessor Jaume Pallarès, fou designat abat, com a LIX de la sèrie pobletana i V dels quadriennals. Cessà el 1644, any en que fou enderrocat el col·legi de Poblet a Lleida, per ordre de Felip IV, sota el pretext que l'edifici restava seguretat a les posicions defensives de la plaça. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobera i de Ferrera, Elionor de (Barcelona, s XV) Muller de Pere Font, propietari d'una de les botigues de teles més importants de Barcelona, i que també era administrador de la companyia de draps dels Llobera. Era filla de Bartomeu de Llobera i Garró i germana de Joan i de Bartomeu. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobera i de Ferrera, Joan de (Barcelona, s XIV - 1464) Conseller tercer de Barcelona (1462-63). Fill de Bartomeu de Llobera i Garró i germà de Bartomeu i d'Elionor. Morí escanyat, acusat del crim de sodomia. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobera i Garró, Bartomeu de (Barcelona, v 1400 – 1455) Mercader. Fill de Joan de Llobera i germà de Joan. Fou soci capitalista d'una companyia mercantil. Partidari de la Biga, fou membre actiu del Consell de Cent (1437-53), cònsol de mar (1437) i administrador de la taula de canvi (1447). Pare de Joan, Bartomeu i Elionor de Llobera i de Ferrera. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobera i Garró, Joan de (Solsona, Solsonès, 1396/97 – Barcelona, 1454) Mercader. Germà de Bartomeu i fill de Joan de Llobera, del qual fou declarat hereu universal dels seus béns. Adquirí el castell de Vallferosa, i donà suport a diverses operacions financeres i comercials de la Generalitat. Fou membre del govern municipal com a representant de la Biga, i també cònsol dels catalans a Nàpols. Fou arrendatari del dret de marques entre la corona de Catalunya-Aragó i França, aixó com dels drets de la bolla de plom i de cera per part de la 15 MÓN - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobera i Ramon, Josep (Barcelona, 1922 - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 15/des/2011) Escriptor i professor. El 1963 obtingué el diploma superior d'estudis francesos. El mateix any li fou atorgat el títol de professor de català, per bé que ja professava de temps i exercia com a corrector. El 1956 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia pel seu treball de toponímia Els noms de lloc de les terres catalanes: Cornellà de Llobregat. Té també altres treballs de toponímia per a Onomasticon Cataloniae. El 1967 li fou concedit el premi Fundació Huguet pel seu treball El català bàsic, publicat el 1968. Ha editat també Prácticas del catalán básico (1969), aplicació de l'anterior, acompanyat d'una Clave de ejercicios, publicat el mateix any. Fou col·laborador del Seminari de Didàctica de la Comissió Delegada d'Ensenyament d'Òmnium Cultural. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - HISTÒRIA Lloberes (Gaià, Bages) Antiga tinença parroquial de Sant Amanç de Pedrós (Sant Jordi de Lloberes). Consta des del 1053; aviat, però, restà reduïda a ermita, a càrrec dels propietaris del mas Soler de Lloberes. És situada al sector muntanyós nord-oriental del terme. És un notable exemplar romànic del s. XII. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lloberola (Biosca, Segarra) Poble (612 m alt), a l'esquerra de la riera de Sanaüja. La parròquia és dedicada a sant Miquel. Era de la senyoria dels marquesos de Gironella. Al nord-est hi ha el santuari i antiga parròquia del Solà. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloberols, Benet (Amer, Selva, s XVIII – Girona, 1800) Missioner dominicà. Anà a les illes Filipines i a la Xina, d'on retornà l'any 1762. Deixà diversos escrits de devoció destinats a l'ús dels neòfits xinesos: en annamita un Catecisme de la doctrina cristiana, i un Promptuari de moral en llengua tonquinesa. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobet (Catalunya, s XI) Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d'astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobet, Bernat Josep (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s XVII - Catalunya, s XVII) Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llobet, Joan (País Valencià, s XIV - València, 1435) Escultor. Treballava a València des dels últims anys del s XIV. 33 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llobet, Lluís (Perpinyà, 1682 – 1755) Eclesiàstic i astrònom. Conegut pel pseudònim de pare Melitó. Ingressà en l'orde caputxí (1702) i fou lector de filosofia i teologia al convent de Tolosa de Llenguadoc. Fou guardià de diversos convents del Rosselló. Membre de l'Académie de Sciences de Tolosa. Publicà diversos treballs sobre el calendari gregorià (Les épactes grégoriannes éclaircies et justifiées, 1738), i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí (Colònia, 1743). 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobet, Manuel (Catalunya, s XVII) Militar. Tingué una llarga actuació com a sergent major del terç ordinari de la ciutat de Barcelona. Assumí el càrrec en la campanya de 1691. Posteriorment, caigué presoner dels francesos, els quals el retindrien en captivitat diversos anys. El 1695 prengué les funcions del seu mestre de camp Josep Grimau, a proposta del Consell de Cent barceloní. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llobet, Martí (País Valencià, s XV) Arquitecte. Signà contracte comprometent-se a acabar el Miquelet de la catedral de València; l'enllestí el 1429 i, així, rematà una obra que havia estat començada l'any 1381 pel mestre de Tortosa Andreu Julià. Vers el 1430 treballà en el cimbori de la seu valenciana. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobet, Martí (Granollers, Vallès Oriental, 1891 – 1938) Compositor i director. Fundà i dirigí l'Orfeó Granollerí. També fou director de l'Orfeó Germanor Empordanesa de Figueres (1920) i del Quartet Català. Escriví obres corals, harmonitzacions per a cançons populars i diverses sardanes. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobet, Silvi (Empordà, s XI - Cervià de Ter, Gironès, 1095) Noble. Fundà el monestir de Santa Maria de Cervià. Fou avi del famós Jofre Bastons. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobet de Barcelona Veure> Sunifred Llobet. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobet i Busquets, Carles (Lleida, 1857 – Barcelona, 1927) Pintor i decorador. Inicià els estudis a Lleida i, tot seguit, es traslladà a Barcelona. S'inicià en l'art decoratiu i l'escenografia i treballà amb Soler i Rovirosa. Decorà el nou teatre de Barbastre, com també moltes cases i palaus particulars de Barcelona. També projectà les vidrieres de la catedral de Lleó. 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobet i Gràcia, Llorenç (Catalunya, 1911 - 1976) Director de cinema. Després d'una dilatada pràctica en el terreny del cinema amateur, amb excel·lents resultats, com Pregària per la Verge dels Colls, realitzà la Vida en sombras (1949), film irregular però insòlit i anticipat a la seva època i que ha estat motiu de revaloració per part de la crítica. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobet i Hewitson, Xavier (Barcelona, 1912 - ) Escultor. Fundà la penya la Flora Graciense (1948), de la qual formaren part, entre altres, Ricard Suñé, S. Perarnau, J.M. de Sucre, etc. Participà en diverses exposicions col·lectives. Ha conreat, especialment, el retrat i la figura: làpida d'Albert Llanas, i retrats de J. Barrillón, Ricard Opisso i altres personatges. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobet i Raurich, Carles (Barcelona, 1897 – 1984) Pintor. Fill del també pintor Carles Llobet i Busquets. Rebé la influència de Feliu Mestres i Francesc Labarta. Amplià els estudis per Espanya, Itàlia i França. Exposà sovint a Barcelona, i el 1940 marxà a Xile, on fou professor d'arts aplicades a la Universitat Catòlica de la capital. Conreà la pintura mural, tant a Xile com, en tornar, a Barcelona, vers el 1946. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobet i Sànchez, Lluís (Igualada, Anoia, 1891 - Catalunya, s XX) Venedor de llibres. Des del 1926 realitzà una gran tasca divulgadora del llibre català, amb una dedicació exemplar. Les seves activitats de difusió han excedit de molt l'àmbit comercial, completades amb viatges, conferències i actes diversos a favor del llibre. Ha fomentat la creació de nombroses biblioteques públiques i privades. Ha tingut una participació cabdal en l'expansió dels volums de la Fundació Bernat Metge, així com dels de diverses editorials. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobet i Vall-llosera, Josep Antoni (Barcelona, 31/mai/1799 – Alacant, 6/des/1861) Científic i historiador. Membre de la Societat Filosòfica, durant el període 1824-32 s'hagué d'exiliar a França per les seves idees liberals. En tornar-ne, contribuí a la introducció del pensament científic modern a Catalunya. Ultra la seva activitat d'erudit, fou un dels organitzadors del Museu Arqueològic de Barcelona i presidí l'Acadèmia de Ciències. Obres seves són: De los pozos artesianos en general y de su aplicación a la Cataluña (1834), Descripción de un Atlas catalán (1839), Elementos de geología (1842, en col·laboració), Cataluña antigua y moderna, en que se trata del comercio de los catalanes en la edad media en el Levante y del porvenir de Barcelona (1866), etc. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llobet i Ximénez, Purificació (València, 1852 - s XIX) Escriptora. Publicà diversos articles i escriví algunes obres de teatre. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llobeta, la (Aiguafreda, Vallès Oriental) Raval i zona de residència i estiueig, 1 km al nord del poble. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llobets, les Casetes de (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Veure> Casetes de Llobets, les. 51 CATALUNYA - HISTÒRIA
52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llobregat, canal de la dreta del (Baix Llobregat) Canal paral·lel al Llobregat, que té la presa passat l'aiguabarreig amb la riera de Torrelles, en el terme de Sant Vicenç dels Horts. Travessa, paral·lel al Llobregat, els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat, i mor a llevant de l'estany de la Ricarda, on primerament abocava les aigües d'escolament. Inaugurat el 1855, no fou acabat fins el 1885, amb un cabal real d'1,3 m3/s, que permetia el regatge de 1.200 ha quan el consum del canal de la Infanta, amb la presa, situada aigua amunt, ho permetia. L'acabament del pantà de Sant Ponç, al Cardener i el complement, després del 1890, de l'aigua artesiana del delta han permès l'aprofitament regular de 3,75 m3/s (que ja era el cabal teòric del canal), amb una xarxa de séquies que domina 4.517 ha, 4.303 de les quals efectivament regades, als municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi, el Prat, Viladecans, Gavà i Castelldefels. 53 CATALUNYA - HISTÒRIA Llobregat, comtat del (Catalunya) Títol concedit el 1844 a Josep Manso i Solà. Passà als Barcáiztegui. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA
55 CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llobregat, reserva natural del delta del (Prat de Llobregat / Viladecans, Baix Llobregat) Zona humida deltaica, situada a la dreta del Llobregat. Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d'aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes. Aquesta àrea és considerada la tercera gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l'important nombre d'espècies d'ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d'aiguamolls. L'any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector la Ricarda-ca l'Arana (111 ha) i el del Remolar-Filipines (177 ha). L'any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat, l'estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d'especial protecció per als ocells d'acord amb la directriu europea 79/409 de 1979. Els projectes d'ampliació de l'aeroport de Barcelona i del desviament del tram final del curs del Llobregat podrien afectar part de les reserves esmentades. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llobregat d'Empordà, el (Alt Empordà) Riu, afluent de la Muga. Neix al massís de l'Albera, prop del coll del Pertús, corre en direcció nord-oest - sud-est, fins a desguassar a la Muga, aigües avall de Peralada. Els seus afluents són el Ricardell, per la dreta, i el Masarac, el Net i l'Orlina, per l'esquerra. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llobregat i Conesa, Enric Antoni (València, 10/mai/1941 - ) Arqueòleg. Estudià prehistòria oriental a l'École Biblique et Archéologique Française de Jerusalem. Entre les seves publicacions cal esmentar Contestania ibérica (1972) i Teodomiro de Oriola, su vida y su obra (1973). Director del Museu Arqueològic 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llobregós, el (Catalunya) Riu (o riu Bregós), afluent esquerrà del Segre, a la Depressió Central Catalana. Neix a 740 m alt, al vessant meridional de la serra de Pinós, al Solsonès, corre en direcció sud-est - nord-oest, i travessa la part septentrional de la Segarra, fins a desembocar prop de Ponts. Rep com a principals afluents, per la dreta, el riu de Llanera i la riera de Sanaüja. El seu curs és de 48 km de longitud. La seva vall ha estat aprofitada per a l'establiment de conreus. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llobresols, Benet Veure> Lloberols, Benet. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llocer, Climent (Ribes de Freser, Ripollès, s XVIII - Sentfores, Osona, 1804) Prelat. Fou catedràtic del seminari de Barcelona i ardiaca de la mateixa ciutat. Fou nomenat bisbe d'Eivissa el 1795. Morí en una estada de repòs tractant de refer la seva salut. 62 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
64 PAÍS VALENCI+A - MUNICIPI
65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llocnou dels Canonges (Baix Segura) Nom del nucli primitiu de Bigastre. 66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llodrà, Antoni (Palma de Mallorca, s XVIII – 1812) Escriptor. Beneficiat de la seu de Mallorca. Traduí al castellà Lucreci, el Stabat Mater Dolorosa (1838) i altres obres llatines. Escriví poemes lírics i goigs, però es destaquen sobretot les seves composicions satíriques. Publicà Carta de un mallorquín a un suyo amigo valenciano sobre el tratado de la rabia (1791) i Carta del maestro a su discípulo (1802). 69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llodrà, Francesc (Maó ?, Menorca, s XVIII) Gravador i religiós. Li són coneguts alguns gravats remarcables, tots ells sobre temes religiosos. 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Lloert, Joan (o Lluert) (Illes Balears, s XIII – s XIV) Pintor gòtic. Actiu a Mallorca entre el 1308 i el 1349. És autor dels retaules de Santa Quitèria (1332) i de Santa Eulàlia (1349), de la seu de Mallorca, de clara filiació italianitzant i d'estreta relació amb Pietro Lorenzetti. Ha estat identificat amb l'anomenat Mestre del Llibre de Privilegis de Mallorca; també il·lustrà el Llibre de Lleis Palatines de Jaume II. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llofriu (Palafrugell, Baix Empordà) Poble, al sector occidental del terme. L'església parroquial (Sant Fructuós) havia depès de la de Palafrugell. Tenia estació de ferrocarril de via estreta del Baix Empordà. Com Palafrugell, fou de la senyoria de la canonja de Santa Anna de Barcelona. Dins el terme hi ha el mas Pla, que fou residència de l'escriptor Josep Pla. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llogaret, el (Crevillent, Baix Vinalopó) Veure> Sant Felip Neri. 74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llogaret de Vedella, es (Llucmajor, Mallorca Oriental) Barri industrial, al sector d'expansió del sud de la vila. 75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llogarets, els (Faura / Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre) Antic municipi, situat entre els dos actuals, format pels nuclis de la Garrofera, els Frares i Santa Coloma, molt pròxims entre ells, que depenien eclesiàsticament de la parròquia de Benifairó (a Santa Coloma hi ha l'església de Sant Joan). El 1845 foren annexats a Faura. Havien estat llocs de moriscs. 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Lloixà (Sant Joan d'Alacant, Alacantí) Caseria. 77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Lloma, cases de (Moixent, Costera) Veure> Cases de Lloma, les. 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llomaina, la (Vilamarxant, Camp de Túria) Masia, partida i caseria, al sector meridional del terme. 79 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
81 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Llombai, marquesat de (País Valencià) Títol, concedit el 1530 a Francesc de Borja i d'Aragó, que fou duc de Gandia. Passà als Pimentel, comtes-ducs de Benavente, i als Téllez-Girón, ducs d'Osuna. Fou portat pels primogènits dels ducs de Gandia. 82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llombai de Gallinera (la Vall de Gallinera, Marina Alta) Despoblat, situat al sector occidental del terme, entre Benissili i Alpatró. Antic lloc de moriscs (56 focs, amb Alpatró, el 1602), fou de la senyoria del duc de Gandia. Des del 1535 depèn eclesiàsticament d'Alpatró. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llombard, Joan (Catalunya, s XIV) Marí. Amb Jaume Boscà fou l'assessor de l'almirall Bernat de Cabrera per a la redacció de les ordinacions de la marina catalana. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA
85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llombards, es (Santanyí, Mallorca Oriental) Poble, situat a l'oest de la vila, al camí de ses Salines. Es formà a partir del s XVII per la parcel·lació d'una antiga alqueria. El 1789 tenia 40 cases i un petit oratori (Santa Maria), que es convertí en vicaria in capite el 1934. El 1955 s'hi inicià la construcció d'una nova església. La cala Llombards es troba a la costa, a ponent del port de Santanyí, a la desembocadura del torrent de son Morlà. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llombart, Constantí Pseudònim de l'escriptor Carmel Navarro i Llombart. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llombart i Rodríguez, Antoni (València, 1905 - 1997) Històleg. Fou catedràtic de la facultat de medicina de València i hi ensenyà histologia i tècnica microgràfica. Realitzà diversos estudis sobre cancerologia i escriví les obres La enfermedad cancerosa y su importancia en la región valenciana (1958) i Anatomía patológica tumoral (1968), entre d'altres. A més, publicà diversos treballs sobre la patologia del càncer a l'estat espanyol i les lesions del sistema nerviós simpàtic, entre d'altres. 88 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Llombo (Planes de la Baronia, Comtat) Despoblat. Lloc de moriscs (23 focs el 1609), depenia eclesiàsticament de Catamarruc. 89 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Llombo (Ontinyent, Vall d'Albaida) Despoblat. 90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llometa, la (Ribesalbes, Plana Baixa) Barri de la població. 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llometes, les (Alacant, Alacantí) Caseria, a l'antic terme de la vila de Palamó, al nord de la ciutat. 93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llometes, les (Benassal, Alt Maestrat) Caseria, situat al nord-oest de la vila, al camí d'Anglesola. 94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llompard, Francesc (Porreres, Mallorca, s XVI - Illes Balears, s XVII) Eclesiàstic i erudit. Destacà pels seus sermons. En publicà bastants, així com una gramàtica de la llengua hebrea escrita en llatí. 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llompard, Miquel (Llucmajor, Mallorca, s XVIII - la Bau ?, Mallorca, 1840) Poeta popular. Fou més conegut pel sobrenom de Coix de la Bau. Era pastor i analfabet, així i tot, compongué algunes poesies remarcables per la seva fluidesa i espontaneïtat, de les quals existeixen còpies. 97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llompart i Jaume, Gabriel (Inca, Mallorca, 1862 – 1929) Prelat. Era llicenciat en teologia i en dret canònic. Fou professor del seminari de Palma i canonge dels capítols d'Oriola i Mallorca. Fou successivament bisbe de Tenerife, de Girona, de Mallorca i d'Eivissa. 98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llompart i Moragues, Gabriel (Palma de Mallorca, 1927 - ) Historiador i folklorista. Eclesiàstic teatí (1947), es llicencià en teologia i en història, especialista en arqueologia balear, iconografia i folklore religiós. Membre de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics. Ha publicat nombrosos treballs, a la "Revista de Dialectología y Tradiciones Populares", a "Analecta Sacra Tarraconensia" i a moltes altres revistes i llibres col·lectius. És autor de Gaetano da Thiene (1969), La pintura medieval mallorquina (en 4 volums, 1977-80), de la sèrie Religiosidad popular, que recull diversos treballs, així com de molts escrits sobre temes de la seva especialitat. 99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Llonat (els Masos, Conflent) Veïnat on es troba el centre administratiu del terme. 100 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Lloncet (els Masos, Conflent) Veïnat prop del barri de l'Església. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llonch i Mates, Feliu (Sabadell, Vallès Occidental, 22/des/1810 – 5/oct/1875) Fabricant tèxtil. De família pagesa, creà una indústria de fabricació de draps. Fou un dels fundadors dels Amants de l'Agricultura i de la Indústria de Sabadell (1843), que es transformà després en la Companyia de Propietaris de la Mina d'Aigua. Fou prohom del gremi de fabricants de Sabadell. El seu fill fou Joan Llonch i Sanmiquel. 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llonch i Sanmiquel, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 1842 - 1916) Industrial. Fill de Feliu Llonch i Mates. Construí el vapor Llonch (1877), fou un dels fundadors (i conseller-director fins a la seva mort) del Banc de Sabadell (1884) i presidí la Unió Llanera Espanyola. El seu fill fou Francesc Llonch i Cañomeras. 102 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llong, estany (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Estany (1.990 m alt) de capçalera del riu de Sant Nicolau, a la vall de Boí. És al peu del gran tuc de Colomers i del portarró d'Espot, i és inclòs al parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici. Hi ha el refugi de l'estany Llong. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llong, Maria (Lleida ?, 1463 – Nàpols, Itàlia, 1542) Religiosa i fundadora de les caputxines. Maridada amb Joan Llong, regent del Consell d'Aragó, passà a Nàpols (1506), ja vídua, animada per Hector Vernazza, fundà un hospital de inguaribles (1520) i es posà sota el guiatge espiritual de Gaietà de Thiene. Fundà un convent del tercer orde franciscà (1535), que poc després posà sota l'orientació caputxina (1538), per la qual cosa fou considerada la fundadora d'aquest orde, que passà a Espanya per obra d'una altra catalana Àngela 104 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llonga, cala (Maó, Menorca) Cala de la riba nord del port de Maó, davant el nucli des Castell. Ha estat urbanitzada modernament. 105 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llonga, cala (Santanyí, Mallorca Oriental) Cala de la costa meridional, una de les tres que engloba el nucli turístic de Cala d'Or. El s XVIII hi fou bastit un fortí. 106 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llonga, cala (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Cala de la costa oriental de l'illa, que tanca, pel sud, el cap des Llibrell. 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llongarriu (la Vall de Bianya, Garrotxa) Masia, antiga parròquia i actual santuari (la Mare de Déu de Llongarriu), a la Vall de Bac, enlairada a 740 m alt, al vessant septentrional de la serra de Malforat. L'església, romànica, fou restaurada el 1672; depèn de la de Porreres. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llongueras i Badia, Jaume (Barcelona, 1883 – 1955) Pintor i decorador. Después d'estudiar pintura i gravat, treballà al taller de Gaudí, instal·lat a la Sagrada Família (1907-08), on estigué en contacte amb J. Torres i Garcia; també col·laborà amb Gaudí a la Pedrera i en el projecte dels vitralls de la seu de Palma de Mallorca. Féu moltes donacions per a causes particulars, com ara la del despatx particular i antesala del despatx de l'alcalde de Barcelona a la Casa de la Ciutat, i la del pavelló reial i algunes dependències del Palau 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA
110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llongueras i Batlle, Lluís (Esparreguera, Baix Llobregat, 24/mai/1936 - ) Perruquer. Obrí la seva primera perruqueria a Barcelona el 1957, i des d'aleshores ha obert nombrosos establiments a tot Espanya, així com a París, Ginebra, Lisboa i Tòquio, entre d'altres ciutats d'arreu del món. Ha publicat diversos llibres, on exposa una visió artística i creativa de la seva professió, com ara El método Llongueras (1979). També és dedica a l'escultura i a la fotografia, i ha publicat el llibre de poesia El vell matís de l'imprevist (1992). 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llongueras i Campañà, Miquel (Barcelona, 1942 – 18/set/1998) Arqueòleg i polític. Conservador del Museu d'Arqueologia de Barcelona. Ha publicat treballs sobre prehistòria i arqueologia catalanes, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa de Cataluña (1963), en col·laboració amb E. Ripoll. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA
113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llongueras i Galí, Joan (Terrassa, Vallès Occidental, 1913 - ) Pintor. Fill de Joan Llongueras i Badia i germà de Bartomeu i de Josep Jordi. Es formà a Barcelona. Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l'antiga Escola del Mar. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llongueras i Galí, Josep Jordi (Terrassa, Vallès Occidental, 1911 – Barcelona, 1981) Músic i pedagog. Fill de Joan Llongueras i Badia. Fundador i director de les Escoles Virtèlia, també fundà la coral T. L. de Victoria i fou sotsdirector de l'Orfeó Català. Escriví els poemes La fona de David (1971), El cavaller del drac (1972) i La petita venedora de llumins (1973), i harmonitzà nombroses cançons tradicionals catalanes. 115 EUROPA - BIOGRAFIA Llonye, Antoni (Savoia, França, s XV - Tolosa ?, França, s XV) Pintor gòtic. El 1461 contractà una vidriera de la Coronació de la Verge per a Santa Maria del Mar de Barcelona. El 1462 realitzà, per al convent dels agustins de Domus Dei a Miralles, un retaule dedicat a la Verge, obra influïda per Jaume Huguet. Consta que era actiu a Tolosa el 1460 i el 1462.
Anar a: [ Llo ] [ Llobera i ] [ Llobet d ] [ Llobrego ] [ Llom ] [ Llon ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Llo
Lloar, el
Llobera
Llobera i Plana, Josep Ramon
Llobet i Reverter, Salvador
Llobregat, el
Llocnou de la Corona
Llocnou de Sant Jeroni
Llocnou d'En Fenollet
Llompart i de la Peña, Josep Maria
Llongueras i Badia, Joan