|
|
|
Anar a: [ Mire ] [ Miró, D ] [ Miró i ] [ Miro i P ] [ Misl ] [ Mitjana ] Lo pensar i el sentir d'un poble són correlatius a les condicions de la llengua que emplea. (Valentí Almirall) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miret (Catalunya, s XVI) Escultor. Treballà a la seu de Tarragona. El pare Villanueva li atribuí la imatge del Crist que fou emplaçada al cor de la catedral, per bé que Sanç Capdevila afirmà que l'obra era d'Agustí Pujol. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miret, Jaume (Catalunya, s XIX - Amèrica ?, s XX) Baríton. Els seus èxits més importants foren obtinguts pels anys 1930-50. Destacà no sols com a cantant sinó també com a actor. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miret i Lluís, Hildebrand Maria (el Poal, Pla d'Urgell, 11/ago/1921 - Montserrat, Bages, 29/oct/2010) Escriptor i monjo benedictí de la comunitat de Montserrat. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. És autor de la sèrie de fullets Himnari dels fidels, iniciada en 1950, i de petits assaigs sobre temes lingüístics 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miret i Queraltó, Martí (la Granada, Alt Penedès, 13/nov/1846 - Barcelona, 15/abr/1896) Guerriller carlí. Deixà els estudis eclesiàstic el 1873 per tal d'incorporar-se a la darrera carlinada i prengué les armes a favor del pretendent carlí. Juntament amb Savalls, prengué Cardedeu i, malgrat la promesa en contrari, en féu executar els defensors. El pretendent li concedí el títol de vescomte de Castellfollit (1874). Resultà malferit al combat de Prats de Molló i li fou conferit el grau de brigadier, que conservà, un cop acabada la guerra, a l'exèrcit regular espanyol. Serví a Cuba i a les Balears i més tard es retirà a Vic. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miret i Soler, Emília (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1892 - Barcelona, s XX) Pianista. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Amplià els estudis al Conservatori de Brussel·les, on obtingué el primer premi. Tornà a Barcelona en 1914 i col·laborà amb l'Orquestra Simfònica dirigida de J. Lamote de Grignon. Actuà en nombrosos concerts. Les seves actuacions a una emissora de ràdio li donaren molta popularitat. Es dedicà a l'ensenyament. És autora d'obres per a piano i per a piano i cant. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miret i Soler, Josep (Barcelona, 1888 – 1960) Locutor de ràdio i escriptor. El 1926 abandonà la carrera teatral per ingressar, com un dels primers locutors dels Països Catalans, a Ràdio Barcelona, on foren cèlebres les seves interpretacions teatrals radiofòniques (Terra baixa, El místic, etc). Autor d'obres teatrals, com L'Agència comercial (estrenada al CADCI de Barcelona, el 1934), Les sabates de Lídia (1934), El vell flautista (1950) i altres. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miret i Terrada, Joan (Tarragona, 1812 – Barcelona, 1891) Agrònom i advocat. Home d'idees liberals, fou diputat a corts per Tarragona i president de la diputació provincial. Molt interessat per la viticultura, el 1867 inicià estudis sobre els estralls de la fil·loxera a les vinyes de França, i féu un viatge d'estudis per veure les mesures que calia prendre si l'insecte arribava al nostre país. Les seves opinions foren preses en consideració pels congressos antifil·loxèrics de Madrid, Reus i Saragossa, així com l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la qual cosa el portà a ocupar la comissaria règia en la direcció de la lluita contra la fil·loxera. Suggerí el replantament a base de peus de cep americà, considerat immune a l'insecte. Fou president i gerent de la primera companyia ferroviària de l'estat espanyol. Publicà Estudios sobre la Phylloxera vastatrix (1878). 10 CATALUNYA NORD - CULTURA
11 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Miró (Catalunya Nord, s VIII – s IX) Fundador i primer abat de Sant Andreu de Sureda (diòcesi d'Elna). D'origen hispanovisigòtic, probablement en temps de Carlemany s'establí de primer amb alguns monjos al Vallespir, en una cel·la de Sant Martí (d'Albera?), i tot seguit passà a Sureda, entre el Tec i l'Albera, per a fundar-hi el monestir de Sant Andreu. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró (Catalunya, s X – s XI) Magnat. Era un dels fills menors de Guadall, vescomte d'Osona, i de la dama Ermetruit. Per tant, era germà dels vescomtes d'Osona o Cardona, Ermemir i Ramon. Figura documentat en 981, quan ja havia mort el seu pare. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró (Catalunya, s XI – 1079) Vescomte d'Urgell (1035/36-1079). Fill i successor de Guillem i de la seva primera muller Sança. Vers el 1040 s'alià amb el comte Guillem Guifré de Cerdanya i li prestà vassallatge, bé que poc després se'n separà i retornà a l'obediència del comte Ermengol III d'Urgell, del qual fou des d'aleshores un eficaç i lleial col·laborador. Es casà amb Gerberga, germana d'Arnau de Tost, i amb Guilla. El succeí el seu fill Ramon. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró (Tagamanent, Vallès Oriental, s XII - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1165) Frare agustí. Visqué al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Tingué gran prestigi pel seu bon seny i l'austeritat dels seus costums. Les seves restes foren posades en un sepulcre de marbre el 1312. Fou declarat beat per l'Església catòlica; la seva diada és el 12/set. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miró, Antoni (País Valencià, s XVI) Pintor. Gaudí de bon prestigi. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró, Arnau (Catalunya, s XIII – Bulgària ?, d 1306) Militar. Era adalil de la Companyia Catalana a Orient. Destacà especialment a la batalla contra els alans, a Bulgària, pel jun/1306. Sostingué un combat singular amb un dels millors cavallers enemics, que aconseguí de matar amb l'ajut de Bernat de Ventallola. Sortí malferit d'aquesta lluita. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miró, Dídac (Russafa, València, s XVI - Roma, Itàlia, 1590) Jesuïta. Estudià filosofia a París abans d'entrar en religió. Fou provincial a Portugal i confessor del rei Joan III d'aquell país. Més tard ocupà altres alts càrrecs de l'orde, entre ells el de provincial d'Aragó. És autor de diverses obres, que escriví en llatí. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró, Emili (Reus, Baix Camp, s XIX – Saragossa, Aragó, 1861) Escriptor. A la capital aragonesa fou director de dues publicacions periòdiques. Escriví en castellà poesies i obres teatrals. 20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Miró, Ferran (Perpinyà, 1833 – Barcelona, 1916) Erudit i escriptor. Instal·lat a Barcelona des dels sis anys. Fou baró d'Ortafà. Promogué els treballs arqueològics i comprà importants col·leccions d'art, amb les quals creà el museu de l'Hort de les Olives, de Reus. Organista i crític musical esporàdic al diari barceloní "La Razón". Militant del partit carlí, donà diners al pretendent Carles de Borbó. Escriví diversos poemes: Epístola a Josep Maria Galí (1873), Viatge al Parnàs (1879), etc. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró, Francesc (Catalunya, s XIII – s XIV) Abat de Santes Creus (1335-47). Fou successor de Pere Alegre. Tingué un paper important en la concòrdia entre la noblesa catalana i el rei Pere III, a l'ocasió què aquella renyí amb el monarca pel fet d'haver-se fet coronar a Saragossa abans de jurar les Constitucions de Catalunya (1386). 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró, Francesc (Catalunya, s XIX) Metal·lista. Era assajador de metalls a la Casa de la Moneda de Barcelona. És autor de diversos escrits tècnics relacionats amb la seva professió. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró, Gabriel (Tortosa, Baix Ebre, s XVI) Metge. Nebot del també metge tortosí Gabriel Miró. Estudià a Montpeller. Primer metge de la cort de Bretanya i de la de França. Autor d'un tractat de pediatria: De regimine infantum tractatus tres amplissimi (1544). Fou fill seu Francesc Miró. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró, Joan (Tarragona, 1562 - s XVII) Arquitecte. Per encàrrec dels jurats de Tamarit construí la torre de la Mora, obra notable de defensa contra els atacs dels corsaris africans, que havien comès grans malifetes en aquells indrets el 1559 i 1561. 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Miró, mola de (Morella, Ports) Veure> Garumba, mola de la. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miró, Pere (País Valencià, s XIV) Pintor. Sobresortí com a il·luminador. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró I de Besalú Veure> Miró II de Cerdanya. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró II de Besalú (dit Bonfill) (Catalunya, a 928 - Girona ?, 984) Comte de Besalú (965-984) i bisbe de Girona (971-874). Quart fill legítim de Miró el Jove. Fou destinat de jove a la vida eclesiàstica, començada essent levita (documentat el 941). A causa d'una sèrie de circumstàncies casuals -mort del germà Guifré, comte de Besalú (957), a mans d'uns vassalls revoltats, i mort natural (965) del germà gran Sunifred, esdevingué senyor de tots els estats patrimonials (Cerdanya, Berga, Conflent, Besalú), es convertí en comte de Besalú, mentre l'altre germà, Oliba Cabreta, heretà la Cerdanya amb els seus annexos (Berga, Conflent). L'any 961 fou elegit bisbe de Girona; a Catalunya, aquest és l'únic cas d'acumulació en una sola persona de les dignitats de bisbe i de comte. Amb Oliba Cabreta acabà la construcció de la basílica de Cuixà, que ell va consagrar (974). Fundà els monestirs de Serrateix i de Sant Pere de Besalú i consagrà la nova església del monestir de Ripoll (977). Estigué a Roma els anys 979 i 983. Amb ell la casa cerdana inicià una política religiosa tendent a acaparar les principals seus episcopals del país. Home d'extraordinària cultura, els seus escrits sorprenen sobretot per la gran riquesa de lèxic, abundós en mots d'origen grec. 31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Miró I de Cerdanya Veure> Miró I de Rosselló. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró I de Ribagorça (Catalunya, a 913 - d 954) Comte adjunt de Ribagorça. Era fill del primer comte sobirà Ramon II de Pallars-Ribagorça. A la mort d'aquest secundà el seu germà Unifred I en el govern de Ribagorça, mentre el Pallars passava als altres germans Isarn i Llop. Sembla que li correspongué especialment l'administració de la part oriental del comtat. Vers el 949, a la mort del bisbe Ató de Pallars i Ribagorça, mantingué amb el seu germà la independència eclesiàstica de Ribagorça respecte a Urgell i féu erigir Oriolf com a bisbe privatiu. Estigué casat amb Gemona. El seu fill Guillem actuà ja com a comte en vida d'ell, almenys des del 947. 34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Miró I de Rosselló (dit el Vell) (Catalunya Nord, s IX – 896) Comte de Conflent (v870-894) i de Rosselló (878-894). Fill del comte marquès Sunifred i d'Ermessenda. El seu germà gran, Guifre el Pilós, l'associà al govern dels comtats d'Urgell-Cerdanya d'ençà del 870 i dels de Barcelona-Girona-Besalú d'ençà del 878, però especialment li encarregà la regència del Conflent (v 870). Quan el poderós marquès Bernat de Gòtia s'aixecà (877) contra Carles el Calb i el successor Lluís el Tartamut, Miró I es declarà partidari de la monarquia carolíngia, com era tradicional a la seva casa. El 878 s'apoderà del Rosselló, en poder del revoltat, possessió que li fou reconeguda pel monarca quan a Troyes va repartir els honors de Bernat (set/878). Ajudà el seu 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró Bonfill Veure> Miró II de Besalú. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró Guillem (Catalunya, s XI - 1079) Vescomte d'Urgell i senyor de Castellbó. Succeí (1035) al seu pare, Guillem, l'iniciador d'aquest llinatge vescomtal. Es casà amb Geriberga, una germana d'Arnau Mir de Tost. Durant els primers anys (1040) s'apartà de l'obediència del comte d'Urgell, Ermengol III (1038-66), i prestà vassallatge a Ramon Guifre, comte de Cerdanya, pels castells de Castellbó i d'altres. Cap al 1050 tornà a l'obediència del comte d'Urgell. El seu fill Ramon II li succeí en el vescomtat. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró i Argenter, Joaquim de (Sitges, Garraf, 3/feb/1849 – 18/feb/1914) Pintor. Deixeble de Mas i Fontdevila. Prengué part als certàmens barcelonins del 1888, 1894 i 1886. Arrelat a Sitges, se centrà en el paisatge de la seva vila, en olis sovint excel·lents amb un toc fortunyià que li venia del seu mestre. És apreciat sobretot perquè les seves obres són un document precís per veure com era el Sitges del seu temps. Hi ha obres d'ell al Cau Ferrat -secció Maricel- i especialment a nombroses col·leccions sitgetanes. Era oncle de Joaquim Sunyer. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró i Folguera, Josep (Reus, Baix Camp, 1862 – Barcelona, 1938) Escriptor. Fou periodista molt actiu, havia estat redactor en cap d'"El Progreso" (1914), "El Diluvio" (1916) i "Las Noticias" (1917). També figurà a les redaccions d'"El Poble Català", "La Vanguardia" i "La Publicidad". Col·laborà a l'"Eco del Centro de 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró i Gimeno, Joaquim de (Catalunya, 1849 - Sitges, Garraf, s XIX) Pintor. Conreà amb encert el paisatge de Sitges i les marines, dins una línia lluminista avançada per al seu temps. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró i Lleó, Gaspar (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2/mar/1859 – Barcelona, 29/set/1930) Pintor. S'establí i triomfà a París, fins al punt d'ésser nomenat pintor de la ciutat. El 1927 tornà a Barcelona. Conreà de primer la pintura de natures mortes, però ben aviat descobrí la pintura a l'aire lliure i es dedicà, preferentment, al paisatge, tant rural com urbà. 48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Miró i Llull, Josep Maria (Palma de Mallorca, 1937 - ) Dibuixant i poeta. Ha col·laborat al "Diario de Mallorca", "Lluc", "Ponent", etc. Ha publicat els llibres de poemes Angoixa del no-res (1960), A Santa Maria del Camí (1961) i Terra de gerrer (1963). En pintura ha conreat l'aquarel·la, i ha exposat col·lectivament i individualment diverses vegades. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró i Manent, Ignasi Ramon (Barcelona, 1821 – 1892) Pedagog. Impulsà nombroses activitats escolars i paraescolars. Cofundador, amb Carles Carreras i d'altres, de la Societat Barcelonesa d'Amics de la Instrucció, secretari de la Junta Provincial de Instrucción Pública (1860), impulsor de l'Escuela Normal Feminina (1860), fundador i director de la revista "La Antorcha Manresana" (1857-60), director del "Monitor de Primera Enseñanza" i de la "Biblioteca económica de primera enseñanza". El 1869 fundà a Barcelona un col·legi de primer i segon ensenyament que dirigí fins a la mort. El Col·legi Carreras, fundat el 1835, i el Col·legi Miró foren els més prestigiosos de la Barcelona vuitcentista. De la seva extensa obra escrita cal destacar La enseñanza de la historia en las escuelas (1883) i Necrología del Dr. Carlos Carreras de Urrutia (1874). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró i Plans, Pere (Manresa, Bages, 1927 - 11/mar/2013) Químic. Estudià a les universitats de Barcelona i de Heidelberg. Hom el considera una autoritat en química de la llana, de detergents i de proteïnes. Degà del Col·legi de Químics de Catalunya i Balears, president del Comitè Europeu de Detergents i de l'Associació Internacional de Químics Coloristes Tèxtils, el 1974 fou nomenat director general d'indústries químiques i tèxtils, i director del Laboratori General d'Assaigs i Investigacions de la Generalitat de Catalunya (1985 i 1998). El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró i Pomares, Francesc (Barcelona, 1907 - Taurinyà, Conflent, 1998) Ceramista i pintor. Al començament conreà l'aquarel·la, i després, a partir del 1954, preferí la ceràmica. En aquesta especialitat guanyà una medalla d'argent de l'Acadèmia Internacional de Ceràmica de Canes (1954) i una altra d'or a l'Exposició de Brussel·les del 1958. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró i Trepat, Laureà (Barcelona, 1883 – 1916) Polític republicà. Del Partit Republicà Federal, fou vice-president de l'Associació Escolar Republicana (1901). De la Unió Republicana el 1903, es mostrà contrari a Lerroux i unit al moviment de Solidaritat Catalana, fou elegit diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat el 1907 (i també el 1910 i el 1914). De l'UFNR a partir del 1910, després passà al Partit Reformista (1912) i fou director de "La Publicidad". 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró d'Hostoles (Catalunya, s XI) Magnat comtal i senyor del castell d'Hostoles (Garrotxa). Fou marmessor del comte Ramon Borrell (1017). Més tard serví Ermessenda i Berenguer Ramon I. Estigué casat amb Emma, i les seves actuacions s'estenien fins al 1034. El succeí el seu fill Enees d'Hostoles. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
57 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Misep (Tàrbena, Marina Baixa) Despoblat. 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Miserà (Safor) Veure> Almiserà. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miserachs i Rigalt, Antoni (Barcelona, 1908 – 1982) Polític i advocat. Afiliat a les joventuts de la Lliga Regionalista, passà a Acció Popular Catalana (1934), de la qual fou secretari general. Durant la guerra civil fou condemnat per un tribunal popular i empresonat dos anys. Especialista en propietat intel·lectual, publicà El copyright norteamericano (1946), El contrato de edición en la Ley del Libro (1975) i Reciprocidad española en el derecho internacional de autor (1975). A la postguerra hom el considerà el representant personal de Gil Robles a Barcelona, i el 1976 fou el promotor del partit Democràcia Social Cristiana de Catalunya. 61 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
62 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Misèria, veïnat de la (Montferrer, Vallespir) Veïnat, al límit amb el terme del Tec, a la vall de Coç. Hi ha l'oratori de Sant Galderic. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Misericòrdia (Reus, Baix Camp) Santuari de la ciutat, al final del passeig de Misericòrdia, a 1 km de la ciutat. La seva construcció fou decidida pel consell municipal el 1592, amb motiu d'una pretesa aparició de la Mare de Déu a la jove pastora Isabel Besora. Fou acabat el 1601, i entre el 1652 i el 1683 fou engrandit. El cambril és del 1771 (refet el 1954, després de les destruccions del 1936). 102 CATALUNYA - MONUMENTS Misericòrdia, Casa de (Barcelona, 1583) Mansió situada al carrer d'Elisabets, a la zona nord de l'antic Raval, al barri anomenat dels Tallers. Fou fundada per Diego Pérez de Valdívia. A la porta principal i al pati d'ingrès hi ha l'escut de la ciutat perquè la fundació fou sostinguda pel Consell Municipal de Barcelona. L'antiga església, d'una sola nau, té petites capelles laterals i un retaule barroc dedicat a l'arcàngel sant Rafael i a Tobies. 64 CATALUNYA - VARIS Misericòrdia, la (Catalunya, s XIII - ) Advocació mariana. Entre els santuaris catalans més antics destaquen el de Vinaròs (Baix Maestrat), el de Reus (Baix Camp), el de Canet (Maresme), el de la Fatarella (Terra Alta), etc, fins prop de trenta capella i santuaris. Sovint hom donà el nom de la Misericòrdia, o casa de Misericòrdia, a les cases de beneficència per a vells o infants desemparats posades sota l'advocació de la Mare de Déu (Barcelona, Girona i Vic, entre altres). 65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
66 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Misilmeri, baronia de (Sicília, Itàlia) Jurisdicció feudal, atorgada el 1397 a Gilabert de Talamanca, cavaller i conseller del rei Martí I. El seu fill Joan Vicenç La Grua-Talamanca, baró de Carini, la vengué el 1486 als Aiutamicristo. 67 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Mislata, batalla de (Mislata, Horta, 9/des/1348) Acció bèl·lica entre Pere III el Cerimoniós i la Unió valenciana. Havent guanyat el rei, aquesta victòria li permeté d'emparar-se de la ciutat de València, on féu executar els caps de la revolta. Fou la batalla decisiva de la guerra de les Unions, i en sortí reforçat 69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Mislata i la Moreria, baronia de (País Valencià) Jurisdicció feudal, que fou vinculada el 1744, prèvia facultat reial, per Mateu Cebrian, que l'havia adquirida al comte d'Aranda. Passà als Ferrer, als Arramendia i 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Misón, Lluís (Barcelona, s XVIII – Madrid, 1766) Compositor i flautista. El 1756 fou nomenat mestre de capella de la Capella Reial de Madrid, on ingressà el 1748 com a flautista. Actuà al Teatro del Buen Retiro, on estrenà el seu intermezzo La festa cinese (1764). Fou l'impulsor de la tonadilla escènica i l'estructurà en forma ternària, les més populars de les quals foren Una mesonera y un arriero (1757) i Los ciegos (1758). Escriví diversos sainets i sarsueles. 72 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
73 CATALUNYA - POLÍTICA Missatge al Rei dels Hel·lens (Catalunya, 10/mar/1897) Document polític d'Enric Prat de la Riba (a iniciativa d'A. Rubió i Lluch) i adreçat a Jordi I, rei de Grècia, per felicitar-lo per l'autonomia de l'illa de Creta, alliberada del jou turc, fet que preludiava la reunió d'aquesta illa al regne grec. El missatge, signat per 46 presidents de corporacions catalanes, fou lliurat per A. Sunyol, president de la Unió Catalanista, al cònsol de Grècia a Barcelona, P. Muzzópolo, mentre la coral Catalunya Nova i l'Orfeó Català interpretava cançons patriòtiques i populars catalanes. El govern de Madrid, irritat per aquest acte de sobirania, exercí una dura repressió damunt diverses entitats i publicacions catalanes. La Unió Catalanista convocà, en resposta, una assemblea extraordinària a Girona (la provincia de Barcelona tenia suspeses les garanties constitucionals) de protesta contra la repressió. 74 CATALUNYA - HISTÒRIA Misser, camp d'urnes de Can (Terrassa, Vallès Occidental) Necròpolis d'incineració del Bronze Final, entre els anys 1100 i 900 aC. Descobert l'any 1897 a causa de la construcció de la carretera Terrassa-Olesa, l'IEC hi inicià excavacions l'any 1916 que publicà a l'anuari. L'any 1982 es remogué a causa de les obres d'enllaç de la variant Terrassa-Manresa sense poder-ne localitzar el lloc exacte. Comprén més de 250 tombes i ha estat considerada una de les més antigues de la cultura de camps d'urnes que es coneixen a Catalunya. Una petita part del material es conserva en el Museu Arqueològic de Barcelona i al castell-cartoixa de Vallparadís a Terrassa. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Misses, el Sobrenom del guerriller reialista Joan Costa. 76 CATALUNYA - ART
77 CATALUNYA - ART Misteri, Santíssim (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, s XIII) Nom del conjunt escultòric romànic del Davallament de la Creu. El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges. Es conservà incorrupta fins al 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d'accés (1686) i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Moretó, que mutilà amb aquesta finalitat l'absis major de l'església del monestir. 78 CATALUNYA - LITERATURA Misteri de dolor (Catalunya, feb/1904) Drama d'Adrià Gual. Estrenat per la companyia del Teatre Íntim, sota la direcció de l'autor, al Teatre de les Arts de Barcelona. Considerada per la crítica la millor obra de Gual, en aquesta peça el dramàturg barceloní abandona el tractament simbolista d'anteriors creacions i s'endinsa en el drama rural, de fortes passions, a l'estil de Guimerà. 79 CATALUNYA - LITERATURA Misteri de Santa Àgata (Catalunya, s XVI) Obra dramàtica hagiogràfica anònima. Descoberta i publicada per Nolasc del Molar. En un llenguatge força pur, descriu el martiri de la "gloriosa santa Àgata" seguint amb força fidelitat el relat de la seva passió llegendària, a través de la Legenda aurea o d'un text semblant. Només se'n conserven quatre-cents vuitanta sis versos i no se sap com era resolt el final de l'obra. Més que no pas la 80 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Misteri d'Elx (Elx, Baix Vinalopó) Veure> Festa d'Elx. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mistral, Jorge (Modest Llosas i Rosell) (Aldaia, Horta, 24/nov/1920 – Mèxic DF, Mèxic, 21/abr/1972) Actor cinematogràfic i teatral. A partir de Locura de amor (1948) es convertí en el primer galant jove del cinema espanyol. Treballà a Puerto Rico, Mèxic i Cuba. Principals films: Botón de ancla, Abismos de pasión (1953), Expreso de Andalucía (1956), La venganza (1958) i Carmen la de Ronda (1959). 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mitan Camí (Tortosa, Baix Ebre) Santuari dedicat a la Mare de Déu de la Providència, situat a mig camí de Tortosa, al coll de l'Alba, damunt l'antic camí de Tarragona. Destruït l'antic edifici el 1642, durant el setge de Tortosa per l'exèrcit franco-català, fou reedificat el 1699. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mitjà (Montagut i Oix, Garrotxa) Masia i antic poble, dins l'antic terme d'Oix, a l'oest de Monars. La seva església de Sant Miquel havia estat parroquial; el 977 fou donada pel bisbe i comte Miró II de Besalú a Santa Maria de Besalú. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mitja Costa (Pontils, Conca de Barberà) Ermita, propera al santuari de Sant Magí de Brufaganya. 85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mitjana, cala (Artà, Mallorca Oriental) Cala de la costa, prop el límit amb el terme de Capdepera, a ponent de cala Torta. 87 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mitjana, cala (Ferreries, Menorca) Cala de la costa meridional, a llevant de la de Santagaldana. 88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Mitjana, coma (Fontpedrosa, Conflent) Coma, que davalla de la línia de crestes que separa el Conflent de la vall de Ribes, entre els pics de l'Infern i de Bastiments, i que aflueix, per la dreta, a la ribera de Carançà. 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Mitjana, granja (Vimbodí, Conca de Barberà) Antiga granja de Poblet, al sud-oest del monestir, al límit entre la plana i la muntanya. 90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mitjana, illa (Andratx, Mallorca Occidental) Illot davant la costa, entre la costa des Grecs i sa Dragonera. 91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mitjana, serra (Alacant, Alacantí) Veure> Alcoraia, serra de l'. 92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mitjania, sa (Menorca) Zona de l'illa, allunyada de la mar, al sector de contacte entre el miocè de Migjorn i el trias de Tramuntana. La profunditat dels sòls i la tradició cerealítica (que començà el s XVI) li donen un prestigi agrícola molt important. 93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mitjans, Francesc Veure> Bosquets i Mitjans, Francesc. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mitjans i Miró, Francesc (Barcelona, 15/jul/1909 - 20/nov/2006) Arquitecte i urbanista. Obtingué el seu títol el 1942. Les seves obres es mouen entre l'academicisme i l'arquitectura moderna. És autor de nombrosos edificis remarcables als barris residencials de Barcelona, moltes cases d'estiu, l'hotel Rei Jaume de Castelldefels i, juntament amb J. Soteras, del projecte del Camp Nou del F. C. Barcelona. Rebé el premi FAD Opera Omnia el 1964. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mitjavila, Jaume (Catalunya, s XVI) Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepanto, lliurada contra els turcs el 1571. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mitjavila, Pere de (Catalunya, s XIV) Diplomàtic. L'any 1327 gestionà, en nom de Jaume II, davant el soldà d'Egipte, que la custòdia del Sant Sepulcre fos encomanada als franciscans. Gràcies a les seves hàbils gestions, el soldà d'Egipte assegurà el pas a Terra Santa de pelegrins de tots els països, sota el guiatge del rei català. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mitjavila, Ricard (Catalunya, s XIV) Framenor. És autor de l'obra Qüestionari, referent al llibre quart de les Sentències. El manuscrit era conservat a la biblioteca del monestir de Ripoll. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Mitjorn (Palma de Mallorca, gen/1906 – jun/1907) Publicació mensual en català. Fundada i dirigida per Miquel Ferrà, tingué un marcat to culturalista i literari -molt relacional amb el corrent noucentista del Principat-, amb poques col·laboracions polítiques. Hi escriviren pràcticament tots els autors mallorquins del moment i nombrosos escriptors de Barcelona. 101 CATALUNYA - CULTURA MNAC Sigla del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Anar a: [ Mire ] [ Miró, D ] [ Miró i ] [ Miro i P ] [ Misl ] [ Mitjana ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Miret i Musté, Josep
Miret i Sans, Joaquim
Miró i Argenter, Josep de
Miró i Borràs, Oleguer
Miró i Bravo, Antoni
Miró i Ferrà, Joan
Miró i Ferrer, Gabriel
Miró i Garcia, Adrià
Miró i Solanes, Fidel
Miserachs i Ribalta, Xavier
Mislata
Misley, Enrico