[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    [ Rossello ]    [ Rossello, R ]    [ Rosselló i R ]    [ Rost ]    [ Rou ]    [ Roureda ]

Els humoristes i els filòsofs diuen moltes favades, però els filòsofs són més ingenus i les diuen sense voler. (Noel Clarasó i Serrat)

1 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Rosselló, castell  (Perpinyà, Rosselló)  Veure> Castellrosselló.

2 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Rosselló, comtat de  (Catalunya Nord, 759 - jun/1660)  Territori regit per un comte. Centrat en l'antiga ciutat iberoromana de Ruscino. Té l'origen en l'antic comtat visigòtic la jurisdicció del qual corresponia molt probablement al de l'antiga Ruscino i al del bisbat d'Elna creada el 571 pel rei Liuva I i que comprenia el Rosselló, el Conflent i el Vallespir. Després de quaranta anys d'ocupació musulmana (721-60), la conquesta carolíngia -que seguí a la presa de Narbona per Pipí el Breu el 759- restablí, amb la mateixa jurisdicció territorial, la diòcesi rossellonesa d'Elna, així com el comtat de Rosselló, la capital del qual fou fixada a Ruscino. Els comtes hi posseïren un castell, el Castrum o Castellum Rossilio (927), del qual prengué nom el comtat (Castellrosselló). Fins al darrer terç del s IX la història del comtat resta obscura: el...  Segueix... 

3 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaRosselló, diòcesi de  (Catalunya Nord, s IX – s X)  Denominació que prengué sovint la diòcesi d'Elna.

4 CATALUNYA NORD - COMARCA

Situació de la comarca del RossellóRosselló, el  (Catalunya Nord)  Comarca: 1.498,2 km2, 385.814 hab (2009), 91 municipis, capital: Perpinyà. Situada entre el Conflent i la Fenolleda (a l’oest), el Vallespir i l’Alt Empordà (al sud) i el Mediterrani (a l’est). GEOGRAFIA FÍSICA: Està constituïda per una àmplia plana resultat del terraplenament d’un vast golf d’esfondrament amb sediments arrosegats pels rius i procedents del muntanyam circumdant, encerclada per dues serralades importants: al sector septentrional, les Corberes, formades per turons calcaris d’escassa altitud (no assoleixen els 600 m) apareguts al començament del terciari, la separen del Llenguadoc; al sector meridional, el massís de l’Albera, constituït per roques esquistoses, forma part de la serralada pirinenca que accidenta el Vallespir, comarca que continua la plana rossellonesa cap al sud. Morfològicament i paisatgísticament s’hi poden distingir tres sectors diferenciats: els Aspres i el Riberal, a l’interior, i la Salanca, al litoral. Els Aspres són plataformes formades...  Segueix... 

5 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Rosselló, el  (Catalunya Nord)  Designació habitual de la part de Catalunya annexada a França i que constituí des del tractat dels Pirineus la província del Rosselló. Tanmateix, no s’ha deixat de designar amb el mateix nom del Rosselló la comarca estricta compresa entre el coll de Ternera i la mar. Hom ha proposat, per evitar aquesta duplicitat, els noms de la Catalunya Francesa, de la Catalunya Nord i el País Rossellonès. Ja abans de la formació d’aquesta província, el conjunt d’aquestes comarques, però amb la totalitat de la Cerdanya, havien format un territori singular dins el conjunt del Principat, des del govern dels comtats de Rosselló i Cerdanya pel comte Sanç, germà d’Alfons I, i especialment a partir de la incorporació d’aquests mateixos comtats al regne de Mallorca en la successió de Jaume I; hom el designava sovint...  Segueix... 

6 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rosselló, Ferrer de  (Catalunya, s XIII – Illes Balears, s XIV)  Cavaller. La seva filla Laura es casà amb Sanç, fill natural de Ferran de Mallorca.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaRosselló, Gabriel Josep  (Palma de Mallorca, s XVIII – s XIX)  Escriptor i polític. Fou diputat provincial i alcalde de Palma diverses vegades. Traduí Scribe i Lamartine. Deixà inèdit un volum de poesies, algunes de les quals serien publicades per Jeroni Rosselló.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosselló, Gil  (Catalunya, s XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1302)  XXIX Abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1297, succeint a Guillem d'Estanyol. Fou nomenat visitador de l'orde als regnes de Castella i d'Aragó. El 1301, arran de les Corts de Lleida, en ser convocat Braç Eclesiàstic per Jaume II, aquest el nomenà perquè presidís l'estament. A la seva mort fou succeït per Pere d'Alferig.

9 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Rosselló, guerra del  (Rosselló, 1473 – 1475)  Conflicte bèl·lic entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França per la possessió del Rosselló, a la fi de la guerra contra Joan II. El Rosselló restà en poder de França fins el 1493 (tractat de Barcelona).

91 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Rosselló, guerra del (1793-95)  Veure> Guerra Gran.

10 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rosselló, Laura de  (Catalunya, s XIV - Illes Balears, s XIV)  Filla del cavaller Ferrer de Rosselló. Es casà amb Sanç, el segon dels fills naturals de Ferran de Mallorca.

11 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rosselló, mestre del  Veure> Gaucelm, Jaubert.

12 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Rosselló, pèrdua del  (Rosselló, 1635 – 1678)  Veure> França, guerres amb.

13 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaRosselló, província del  (Catalunya Nord, 1659–1790)  Nom donat per la monarquia francesa a les comarques catalanes annexades a França arran del tractat dels Pirineus. Comprenia les vegueries de Rosselló (amb la sotsvegueria de Vallespir), de Vilafranca de Conflent (amb la sotsvegueria de Capcir) i la nova de Cerdanya centrada a Sallagosa. El 1790, juntament amb la major part de l’antiga vegueria llenguadociana de Fenolleda, constituí el nou departament dels Pirineus Orientals, el qual, malgrat tot, ha conservat popularment, i fins a un cert punt oficialment, el nom del Rosselló.

14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rosselló, Ramon de  (Rosselló, s XIII)  Trobador. Només se n'ha conservat una composició breu.

15 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Rosselló, roc del  (Sornià, Fenolleda / Mosset, Conflent)  Cim (1.314 m alt) de la serra que separa la vall d'Adasig de la vall de la Castellana, límit històric entre Catalunya i Occitània.

16 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Rosselló, vegueria de  (Catalunya Nord, 1139 - 1790)  Antiga demarcació administrativa, centrada en la vila de Perpinyà. El càrrec de veguer del Rosselló és testimoniat des del 1139, sota el govern de Gausfred III per al comtat del Rosselló (exclosos, per tant, el Vallespir i l’Alt Rosselló) i era exercit per Berenguer de Saguàrdia, que encara el detenia el 1172 quan el comtat fou annexat al de Barcelona, i es mantingué en el càrrec fins a la seva mort, el 1174, amb el nom de veguer de Perpinyà. La vegueria de Rosselló s’uní, sota el govern dels reis de Mallorca, amb la de Vallespir i amb el territori d’Illa, que fins el 1309 pertanyia a la de Conflent. Tanmateix la sotsvegueria de Vallespir, que sorgí com a dependència, no comprengué ni el Riberal ni la part septentrional dels Aspres, que restaren sota la jurisdicció directa del veguer de Rosselló; en canvi el sector meridional de l’antic comtat rossellonès, del Tec a la serra d’Albera, entre Morellàs i la mar, fou incorporada en aquesta sotsvegueria. Una i altra perduraren fins a la Revolució Francesa (1790).

17 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaRosselló, vescomtat de  (Catalunya Nord, s IX - s XI)  Jurisdicció de l'antic comtat de Rosselló. El primer o un dels primers a portar el títol de vescomte al Rosselló fou un Alfons vicecomite documentat en un judici del 832 celebrat a Elna i relatiu a unes terres de Santa Maria d’Arles. D’aquest Alfons, que el 847 rebé unes donacions del rei Carles II el Calb, hom sap que era fill d’un Sunvild, germà d’un Gomesind i pare d’un Sumnold i un Riculf. Poc després, l’any 858, hi havia documentat un altre vescomte, Riquelm, que no devia ésser del Rosselló, però no consta ni és gens segur que fos emparentat amb l'Adefonsus vicecomite del 832 i el 847, car aleshores la dignitat vescomtal encara no havia esdevingut hereditària. La privatització del títol, més que no pas de la funció, vescomtal degué ésser obra del s X. Amb tot és al s XI que es...  Segueix... 

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàRosselló de Segrià  (Segrià)  Municipi: 9,92 km2, 252 m alt, 3.043 hab (2015). Situat al nord de Lleida, a la plana regada pels canals d'Aragó i Catalunya i de Pinyana, poc abans de la confluència de la Noguera Ribagorçana amb el Segre. Predomina l'agricultura de regadiu (especialment arbres fruiters: pereres, pomeres i presseguers), al secà hi ha ordi, farratges i hortalisses. La ramaderia és integrada per bestiar boví, oví, llanar, porcí, aviram i conills. Hi ha una cooperativa que es dedica a la comercialització dels productes agraris. Petita indústria (central fruitera, fàbriques de mobles, paper i filatures). El poble és a la dreta del canal de Pinyana; l'església parroquial de Sant Pere ad Vincula, d'estil neoclàssic, és del s XVIII. El nom del lloc prové del seu repoblador Guillem de Rosselló. Quedà pràcticament abandonat després de la guerra de Successió, però es reféu al llarg del s XVIII. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosselló i Axet, Pere  (Hostafrancs, Barcelona, 1873 – Barcelona, 1956)  Militar. Ingressà a l'exèrcit (arma de cavalleria) el 1893 i se'n retirà com a comandant el 1926. Preocupat per l'educació -sobretot física- del jovent, impulsà la creació de l'escoltisme a Barcelona amb la fundació dels Exploradors Barcelonesos; en presentar el grup, poc després (gen/1913), al Palau de Belles Arts ja havia reunit un miler de nois. AleshoresInici página era capità; per això és conegut amb el nom de capità Rosselló. Sostingué una gran activitat: conferències, diaris, contactes, etc, però el mateix 1913 es retirà, sembla que per interferències del centralisme. El 1927 publicà l'obra Injusticias. Económica, social, política.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosselló i Blanch, Pere  (Sant Antoni de Calonge, Baix Empordà, 4/mar/1897 - Ginebra, Suïssa, 25/ago/1970)  Pedagog. Es graduà a l'Escola Superior del Magisteri de Madrid. El 1919 anà a estudiar amb Claparède i Bovet. Tornà a Espanya, on fou nomenat director de la Secció de Psicologia de l'Institut d'Orientació Professional de Madrid. L'any 1948 fou nomenat professor de pedagogia comparada de la Universitat de Ginebra, feina que compartí amb el secretariat de la Unesco i amb la codirecció del Boreau International d'Educació de Ginebra.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guillem Rosselló i BordoyRosselló i Bordoy, Guillem  (Palma de Mallorca, 1932 - )  Prehistoriador i arqueòleg. Estudià a les universitats de Barcelona i Madrid, i es llicencià en filologia semítica (1955) i història (1960). Director del Museu de Mallorca des del 1963, ha dut a terme una intensa tasca d'excavació i de publicació de materials arqueològics de Mallorca, centrada als períodes preromans i a l'islàmic. Ha publicat El túmulo escalonado de Son Oms (1963), Excavaciones en Son Oms (1965), Excavaciones en Es Figueral de Son Real (amb J. Camps Coll, 1974), Excavaciones en el abrigo rocoso de Son Matge (amb W. Waldren, 1974), i treballs de síntesi, com Las navetas de Mallorca (1964), La cultura talaiótica en Mallorca (1973), La cerámica árabe en Mallorca (1974), Corpus balear de epigrafía árabe (1975), L'Islam a les Illes Balears (1968), Ensayo de sistematización de la cerámica árabe en Mallorca (1978). En col·laboració amb A. Arribas i M. Tarradell, el volum primer d'una Història d'Alcúdia (1978) i...  Segueix... 

21 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaRosselló i Cerdanya, comtats de  (Catalunya Nord)  Territori format pels dos antics comtats de Rosselló i de Cerdanya. El primer en la seva extensió del s IX, coincidint amb la diòcesi d'Elna i que comprenia per tant, a més de la plana costanera del Rosselló, el vescomtat de Castellnou, el Vallespir i el Conflent, i el segon sense el Berguedà, que foren tinguts en feu pel comte Sanç I i pel seu fill Nunó I, a la mort del qual revertiren a la corona el 1242 i que Jaume I cedí al seu fill Jaume com a part integrant del regne de Mallorca. Jaume I de Catalunya-Aragó preveié ja el 1261 en el seu testament la partició dels seus estats entre els seus fills Pere i Jaume, a qui adjudicà el regne de Mallorca, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller, el vescomtat de Carladès i la baronia d'Omeladès...  Segueix... 

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Joan Rosselló i CrespíRosselló i Crespí, Joan  (Alaró, Mallorca, 12/mai/1854 - Palma de Mallorca, 3/des/1935)  Escriptor (o Joan Rosselló de Son Forteza) Era advocat. Passats els quaranta anys abandonà l'exercici de la carrera, a Palma, i es retirà a la possessió de Son Forteza d'Alaró. Fins aleshores havia publicat a "La Roqueta" alguns quadres de costums, que signava amb el pseudònim de Joan de Passatemps. Des de la seva retirada al camp incrementà la dedicació a les lletres. Col·laborà a "La Il·lustració Catalana", "Joventut" i "Catalunya". En 1903 aparegué a Barcelona, prologat per Costa i Llobera, el seu primer llibre Manyoc de fruita mallorquina, recull de proses narratives d'una qualitat estimable. Aquest llibre seria reeditat per "Lectura Popular". Ja s'hi revelava com a bon escriptor en les descripcions, però amb una predisposició escassa per a la invenció novel·lesca. El seu intent més clarament novel·lístic, En Rupit (1904), no havia de reeixir gaire. Són estimables, en canvi, els quadres descriptius dels seus llibres posteriors: Fruita seca (1907), En Caragol, publicat a Barcelona per "La Novel·la Nova", i Tardanies, volum pòstum aplegat en 1947. En 1908 havia publicat també una conferència: Ruralisme. Gran amic de Costa i Llobera, la seva correspondència amb ell és molt abundant.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRosselló i Donato, Ramon de  (Barcelona, 1876 – 1936)  Genealogista. Fill de l'advocat Pere de Rosselló i Puig. Es dedicà a la investigació genealògica i el 1924 aconseguí que li fos rehabilitat el comtat de Vilanova, sembla que aportant una documentació no gaire fidedigna, i es cognomenà de Vilanova de Rosselló. Fou mort en iniciar-se la guerra civil. Publicà treballs sobre llinatges catalans i deixà una col·lecció de notes manuscrites procedents de documents coneguts com Els papers del comte de Vilanova.

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Joaquim Rosselló i FerràRosselló i Ferrà, Joaquim  (Palma de Mallorca, 28/jun/1833 - la Real, Mallorca, 20/des/1909)  Eclesiàstic. Estudià al seminari de Mallorca i s'ordenà de sacerdot el 1858. Ingressà a l'Oratori de Sant Felip Neri (1864) i es retirà a fer vida de penitent a l'ermita de Sant Honorat, de la muntanya de Randa (1890). Desitjava unir-se a algun orde religiós, però el bisbe de Mallorca li impel·lí a fundar la congregació de missioners dels Sagrats Cors, devoció que ell sempre havia fomentat. Féu la fundació el 1890 i l'any següent li era confiat el santuari de Lluc, com a seu de la nova congregació; allà residí fins al 1906, en què passà a viure a la Real, l'antic monestir cistercenc, on establí el moviment de la congregació. Del seu vivent fundà també una casa a l'església de Sant Gaietà de Palma de Mallorca. Té incoat un procés de beatificació.

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rosselló i Miralles, Coloma  (Palma de Mallorca, 1875 – 1955)  Escriptora. De família acomodada, rebé una acurada educació, mantingué amistat amb Carme Karr i Víctor Català i col·laborà a "Feminal" i a "Mercurio" de Barcelona. Arran d'una llarga estada a la cartoixa de Valldemossa -on es relacionà amb l'arxiduc Lluís Salvador- publicà la interessant Guía histórico-descriptiva de Valldemosa y Miramar (1910) -il·lustrada pel seu fill Elvir Sans-, una de les primeres mostres del gènere a Mallorca, traduïda al francès el 1915. Publicà també una única obra literària, Valldemossines (1911), recull de narracions i descripcions paisatgístiques iInici página històriques.

26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Alexandre Rosselló i PastorsRosselló i Pastors, Alexandre  (Palma de Mallorca, 7/feb/1853 - Madrid, 8/abr/1928)  Polític. Advocat (1873) i notari, s'inicià políticament dins el partit republicà federal. Participà en la reorganització de l'Ateneu Balear (1878) i posà de manifest unes grans aptituds organitzatives amb la celebració de les primeres fires i festes de Palma (1880), la creació de l'Escola Mercantil (1881) -més tard Escola Mallorquina d'Ensenyament- i la formació de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat (1882). Regidor el 1881, aviat s'uní al partit governamental i aconseguí de mantenir-se molts anys dins la diputació, que presidí en 1894-96 i en 1898-1900. Intentà llavors una certa obra de govern, reeixida en casos, com l'establiment del correu diari entre l'illa i la Península o la creació de l'escola de comerç, i fracassada en altres, com en les demandes de concessió de port franc. Fou diputat a corts en 1901-23 i cap del partit liberal illenc, i s'inserí quasi totalment en l'administració estatal, a Madrid. Fou...  Segueix... 

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bartomeu Rosselló i PorcelRosselló i Porcel, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 13/ago/1913 - el Brull, Osona, 1/gen/1938)  Escriptor. Acabats els primers estudis a Palma de Mallorca, on fou deixeble de Gabriel Alomar, es traslladà a Barcelona, a la universitat de la qual cursà la carrera de lletres sota el mestratge de Carles Riba. En aquests anys de joventut establí una sòlida amistat amb Salvador Espriu, que aleshores ja s'havia donat a conèixer en el camp literari. La seva mort prematura al sanatori del Brull truncà l'obra d'un poeta que obria nous horitzons a l'escola mallorquina. Íntimament lligat a la investigació de la poesia, es lliurà a la recerca de camins i de tempteigs, encaminada a descobrir una nova expressió poètica. Fruit d'aquest exercici reflexiu és el seu llibre Nou poemes (1933). Els dos volums següents, Quaderns de notes (1934) i Imitació del foc (1938), aquest publicat pòstumament, són un reflex del seu esforç per arribar a la poesia pura com a instrument de cultura, fenomen que ja es...  Segueix... 

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaRosselló i Prados, Josep Maria  (Palma de Mallorca, 1835 – Madrid, 1872)  Gravador en acer. Estudià pensionat a Itàlia. Guanyà tercera medalla a l'Exposició Nacional de Madrid (1867) i primera el 1871 amb Un Crist. El 1872 esdevingué director de la Calcografía Nacional.

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jeroni Rosselló i RiberaRosselló i Ribera, Jeroni  (Palma de Mallorca, 31/gen/1827 – 1/ago/1902)  Poeta i lul·lista. Després d'estudiar dret a Barcelona tornà a Palma de Mallorca, on exercí d'advocat tota la vida. La seva tasca d'escriptor tingué diversos vessants: com a poeta fou nomenat mestre en gai saber l'any 1862. La seva poesia és romàntica, sense inserir-se excessivament en cap grup. Lingüísticament pretén de reconstruir un idioma medieval amb poc encert. En les poesies castellanes Hojas y flores (1853) es perceben influències franceses, angleses i sobretot alemanyes. Traduí al castellà poemes de Walter Scott, Schiller, Burger i Goethe. Sota el títol Lo Cançoner de Miramar aplegà totes les seves poesies escrites en llengua natal. Els corrents romàntics van impulsar-lo a utilitzar temes medievals com Balades, col·lecció de poesies cavallesresques, o bé Lo joglar de Maylorcha (1862), poema constituït per romanços sobre la història de Mallorca, amb la particularitat d'ésser escrits en la llengua dels s XIII i XIV. També va dedicar-se a la història de Mallorca, i en això serví de guia a l'obra posterior de Joaquim Bover. A la fi de la vida va dedicar-se plenament a preparar l'edició completa de les obres de Ramon Llull; reuní diversos còdexs i edità les Obres rimades. Alhora va editar diverses col·leccions dels millors savis i poetes mallorquins.

30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rosselló i Rosselló, Llorenç  (Alaró, Mallorca, 1868 - sa Vileta, Palma de Mallorca, 1901)  Escultor. Estudià a París, on fou premiat, igual com a Madrid i Barcelona. La seva obra apareix influïda per Rodin.

31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rosselló i Sureda, Antoni  (Palma de Mallorca, 29/nov/1785 - Carcaixent, Ribera Alta, 2/nov/1855)  Eclesiàstic i escriptor. Entrà a l'orde trinitari a Mallorca (1802) i completà la formació a València (1816). Demanà la securalització el 1821 i retornà a Mallorca, on es féu remarcar per les seves idees liberals en laInici página direcció del diari "El Atleta de la Verdad" (1822); això l'obligà a abandonar l'illa i a refugiar-se a Madrid (1824), on canvià d'idees i arribà a ésser predicador de l'arquebisbe de Toledo i fou condecorat com a missioner apostòlic. Aleshores es dedicà a l'escolàstica i a l'apologètica i escriví articles i obres piadoses. Des del 1884 dirigí la "Biblioteca Sagrada", destinada a publicar obres de religió i moral cristiana. El 1846 guanyà unes oposicions com a rector del bisbat de València, que més tard canvià pel de Carcaixent, on morí. La seva bibliografia, en castellà, era molt extensa.

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vicenç Maria Rosselló i VergerRosselló i Verger, Vicenç Maria  (Palma de Mallorca, 1931 - )  Geògraf. Cursà la carrera de filosofia i lletres a València (1954-59) i aviat s'especialitzà en geografia sota el mestratge del catedràtic Antonio López Gómez. Restà a la Universitat de València com a professor adjunt de geografia i el 1967 esdevingué catedràtic de la Universitat de Múrcia. Des del 1969 ho fou de la de València. Especialista en geografia física, la seva obra abasta tanmateix tots els altres camps i s'ha centrat especialment en temes mallorquins i valencians (i també sobre Múrcia, com a fruit del temps que hi residí). Es destaquen Mallorca, el sur y el sureste (1964), la seva tesi doctoral El litoral valencià (1969), que estudia des de la geomorfologia al turisme i a l'origen dels nuclis de poblament del sector costaner, Evolución urbana de la ciudad de Murcia (1975), 55 ciutats valencianes (1984), etc. Els articles de temes mallorquins són dedicats sobretot a toponímia, agricultura i geomorfologia; els de temes valencians, sobretot a indústria i geomorfologia. S'ha dedicat també amb preferència a les regions meridionals valencianes i a les relacions entre aquest país i el de Múrcia (n'és un exemple el treball Múrcia, un reialme català frustrat? de la Miscel·lània Pau Vila).

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rosselló i Villalonga, Joan  (Ciutadella, Menorca, s XIX - s XX)  Escriptor. Publicà Idil·li triat (1904, 1928), Ruralismo (1908), La carta del obispo Severo; su autenticidad (1909), Sor Clara Monjo. Apuntes biográficos (1912) i Sor Mariana Olives (1914).

34 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginarossellonès –esa  (Rosselló)  Natural o relatiu a la comarca o a la Catalunya sota l'administració francesa. Habitant del Rosselló. Nom amb el qual és conegut habitualment el català septentrional.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossetti i Sánchez, Francesc  (Mataró, Maresme, 16/gen/1892 - Malgrat de Mar, Maresme, 16/jun/1978)  Escriptor. Dirigí la revista "Mediterrània" de Mataró. Publicà uns deu llibres de poemes, de caire simbolista i popular, els darrers dels quals foren El camí (1971), Joglaries (1974) i Elegíaques (1978) i obres teatrals com El natalici (1927) i El vestit nou de l'emperador (1958).

36 EUROPA - BIOGRAFIA

Rossi, Aldo  (Romanya, Itàlia, s XIX - Roma, Itàlia, 1962)  Feixista. Nom utilitzat a Mallorca per l'advocat italià Arconovaldo Bonaccorsi. Feixista de primera hora, Mussolini l'envià a les Balears, amenaçades per l'expedició de Bayo, per l'ago/1936. Es presentà com a comte i com a general i pretengué sense èxit d'assumir el comandament de Mallorca. Actuà com a cap de les milícies de la Falange i al capdavant d'un grup anomenat Dragons de la Mort en les darreres operacions a Portocristo i en la reocupació d'Eivissa, i reprimí implacablement els republicans mallorquins. Pel des/1936 abandonà les Illes a causa de les pressions angleses. El 1937 Franco el condecorà.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossich i Estragó, Albert  (Girona, 13/jul/1952 - )  Estudiós de la literatura i filòleg. Estudià filologia catalana, dret i periodisme. Professor universitari. És autor d'importants estudis sobre el barroc català i cal esmentar Una poètica del Barroc: el Parnàs català (1979, premi Milà i Fontanals de l'IEC 1980), Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII (1985), Francesc Vicent Garcia: història i mite del rector de Vallfogona (1987). És autor també de Baldiri Reixac: Instruccions per a l'ensenyança de minyons (1981) i, en col·laboració amb Modest Prats i August Rafanell, d'El futur de la llengua catalana (1991). Ha fet diverses col·laboacions en l'obra Història de la cultura catalana (1997). Col·laborà habitualment en revistes culturals iInici página diaris.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rossinyol  (Sant Joan les Fonts, Garrotxa)  Veïnat, a la dreta del Fluvià, aigua amunt del poble. Hi ha indústria tèxtil.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossinyol  (Catalunya, s XVII)  Escriptor religiós. És autor de l'obra Veritats eternes declarades en diferents visos, ordenades principalment per los dies dels exercicis de Sant Ignasi de Loyola. L'obra fou editada a Girona, en traducció castellana, al segle següent.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rossinyol, fàbrica d'en  (Manlleu, Osona)  Veure> Remissa, can.

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rossinyol, Miquel  (Palma de Mallorca, 1720 – 1794)  Noble. Exercí diversos càrrecs públics, com el de regidor perpetu de Mallorca. Deixà inèdits diversos estudis històrics i un treball sobre la seva família.

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rossinyol, Pere Jordi  (Illes Balears, s XVII)  Escriptor. Li són conegudes poesies soltes, com el sonet de lloança de l'Epítome de Dídac de Rocabertí.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rossinyol, riu  (Vallès Oriental)  Curs d'aigua, afluent esquerrà de la riera de Tenes, format per la unió de diversos torrents que davallen del pla de la Garga, dins el terme de Sant Martí de Centelles (Osona), i s'uneix al seu col·lector a Sant Miquel del Fai.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRosso, Pau del  (Itàlia, s XVI – Barcelona, s XVII)  Eclesiàstic i polític. Fou degà de la catedral de Barcelona. El 1640 formà part de la junta secreta que, presidida per Pau Claris, negocià l'aliança de Catalunya amb França. Formà part del grup més afecte als francesos; sostingué correspondència amb el cardenal Mazzarino i li denuncià sovint els clergues desafectes, com el bisbe de Vic, Ramon de Sentmenat. El 1650 fou elegit president de la generalitat de Catalunya i evolucionà cap a una actitud antifrancesa; en presentar-se Joan d'Àustria a Barcelona, després de la capitulació, anà a retre-li obediència. El 1653 fou novament president de la generalitat.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rostany  (Girona ?, s VIII – s IX)  Primer comte de Girona (v785-a812), nomenat per Lluís el Piadós, probablement de nissaga autòctona.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rostrojo, Josep  (País València, s XVII)  Escriptor. Participà a diversos certàmens poètics, com els celebrats en honor de sant Lluís Bertran, sant Joan de Mata, sant Vicent Ferrer (1665), sant Tomàs de Vilanova i la Verge dels Desemparats (1673).

47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Roter  (Rosselló)  Veure> Vilanova de la Ribera.

48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Roteros  (València, Horta)  Antiga parròquia (Santa Creu de Roteros) de la ciutat. Creada després de la conquesta cristiana fora el primitiu recinte murallat (en aquest indret el mur passava per l'actual carrer de Roteros, a ponent de la porta de Serrans.

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rotes, les  (Dènia, Marina Alta)  Caseria i centre turístic, situat prop de la costa, a llevant de la ciutat. És, en aquest sector, un dels llocs de més tradició turística; hi té importància la colònia alemanya. PredominenInici página els xalets i bungalows, voltats de pinedes.

50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Rotes, les  (Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló)  Veure> Platja de Sant Cebrià, la.

51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rotes, ses  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Vénda, dins la parròquia de Santa Agnès de Corona.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rotger i Capllonch, Mateu  (Pollença, Mallorca, 1862 - Palma de Mallorca, 1916)  Historiador. Canonge de la seu de Mallorca i catedràtic d'història al seminari. La seva obra més important és la Historia de Pollensa (1897-1906); publicà també el recull de poemes en llatí -amb traducció al català de Llorenç Riber- Carmina (1905), i monografies com les dels santuaris de Lluc i Randa o Orígens del cristianisme en la illa de Menorca... (1890, 1948).

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rotgers  (Borredà, Berguedà)  Veure> Sant Sadurní de Rotgers.

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rotglà i Corberà  (Costera)  Veure> Roglà i Corberà.

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rotlà  (Roglà i Corberà, Costera)  Veure> Roglà.

55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rotlet, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri, a la costa, a llevant des Molinar.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaRotllada, la  (Santa Maria de Corcó, Osona)  Antic hostal i ferreria, prop de Cantonigròs, sobre l'antic camí ral de Vic a Olot. Esmentat des del s XIX. Hom l'anomenava també hostal de la Cabreta o del Trenc. L'edifici actual és de 1690-1723, restaurat el 1972. Havia servit d'hostal fins al 1968.

57 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Rotllan, Pere Joan  (Tamarit de Llitera, Llitera, s XV - Barcelona ?, a 1528)  Humanista. Mestre en arts, molt vinculat, a Barcelona, al cercle de l'arquebisbe Pere de Cardona i de Martí Ivarra. És autor d'un pròleg i d'uns comentaris, en llatí, a una col·lecció d'epigrames i odes d'aquest darrer (1512) molt interessants pels detalls ambientals que dóna del món cultural barceloní de l'època.

58 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforRòtova  (Safor)  Municipi: 7,59 km2, 74 m alt, 1.285 hab (2015). Situat al peu dels contraforts meridional del Mondúver i drenat pel riu de Vernissa, que travessa el terme d'oest a est. El sector forestal, en gran part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori. Important agricultura de regadiu (tarongers) que aprofita l'aigua del Vernissa i de pous; el secà (oliveres, garrofers, vinya i ametllers) es reduït. Hi ha magatzems de preparació de fruita. El poble, antiga alqueria islàmica, és a la dreta del Vernissa; a l'església parroquial de Sant Bartomeu hi fou traslladat el retaule major del monestir de Cotalba i la imatge de la Mare de Déu de la Salut. Els Escrivà esdevingueren comtes de Rotova (1799). El terme comprèn, a més, l'antic terme i castell de Borró, l'enclavament de l'Erm i la cova prehistòrica del Barranc Blanc. Ajuntament

59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ròtova, comtat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1799 al tinent coronel Llorenç Bou de Penya-roja i Cisternes d'Oblites, òlim Escrivà i Martínez de la Raga, baró de Benifallim i senyor de Cenija i de Ròtova. Passà als Rodrigo (cognominats Faus-Escrivà) i als Rovira, barons d'Antella i de l'Uixola.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRotruda  (Catalunya, s IX - d 844)  Comtessa d'Empúries. Filla de Berà I, comte de Barcelona i Rasès, i de Ramil·la. Muller del comte Alaric d'Empúries. Heretà del pare alguns alous importants com el de Canavelles, Tresvalls i Ocènies (Conflent). Els llegà a la seva filla Anna, i a un abat Albert, que conjuntament els donaren a Protasi, fundador d'Eixalada. El comte Salomó de Cerdanya els reclamà sense raó, el 868.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roudor, Bernat de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller de la Companyia Catalana d'Orient. Originari, segons el cronista Muntaner, de la comarca del Llobregat. El seu nom apareix també com a Berenguer. Era a Adrianopòlis quan Roger de Flor hi fou assassinat (1305). Dels mil-trescents catalans que hi moriren, ell, Ramon Alquer i Guillem de Tous foren els únics supervivents. Refugiats en un campanar, es defensaren tan heroicament que es guanyaren el respecte dels bizantins i Miquel Paleòleg els perdonà la vida. Rubió i Ors dedicà a Roudor un poema.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Roura i EstradaRoura i Estrada, Josep  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 9/abr/1797 – Barcelona, 25/mai/1860)  Químic. Es doctorà a Montpeller (1820) i fou catedràtic de química durant l’efímer retorn de la Universitat de Cervera a Barcelona (1823); amplià estudis a França i Holanda i el 1826 ocupà la càtedra de química de la Junta de Comerç de Barcelona. Fou el primer a assajar la il·luminació amb gas als Països Catalans (1824) i el 1826 en féu les primeres demostracions públiques a Barcelona. Posteriorment en féu a Madrid amb motiu del naixement de la infanta Maria Lluïsa Fernanda (1832). Tot i això, l’ajuntament de Barcelona no instal·là l’enllumenat públic de gas fins el 1841. Es dedicà més tard a l’enologia i publicà Memoria sobre los vinos y su destilación... (1839). El 1846 descobrí l’anomenada pólvora blanca. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i catedràtic i més tard director de l’Escola Industrial de Barcelona.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRoura i Garriga, Leandre  (Sabadell, Vallès Occidental, 1887 – 1969)  Escriptor. Redactor de la "Revista de Sabadell", publicà més de vint llibres, d'un estil popular. Cal destacar-ne, El promès de la malalta (1917), El cop de riu (1926), La suprema lluita (1936); els poemes Del meu romiatge (1930), El llibre de les sardanes (1953), a part versos castellans, i Proses viscudes (1926-29) i A la joventut de la Faràndula (1957).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Roura i ParellaRoura i Parella, Joan  (Tortellà, Garrotxa, 29/jun/1897 - Middletown, EUA, 26/des/1983)  Filòsof i pedagog. Estudià filosofia, psicologia i pedagogia a les universitats de Barcelona (on es doctorà el 1937), Madrid i Berlín. A la universitat berlinesa fou alumne d’E. Spranger, W. Sombart, W. Köhlerm, K. Lewin, W. Jäger i N. Hartmann, que influïren força en el seu pensament. Fou professor a les universitats de Barcelona (1929-39) i Mèxic (1939-45) i a la Wesleyan, als EUA (des del 1946). El 1939, després de passar per França, s’exilià a Mèxic. Hi fou membre de la Casa de España, que després esdevingué el prestigiós Colegio de México d’estudis universitaris. Exercí com a professor a la Universidad Nacional Autónoma de México (1939-45). Personatge culturalment ben actiu, fou president del Patronato Cervantes i vocal de l’Academia Hispano-Mexicana. Se n'anà als EUA, on des del 1946 treballà com a catedràtic a la Wesleyan University. Interessat per les matemàtiques, les ciències naturals...  Segueix... 

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roura i Pujol, Miquel  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1840 - Maó, Menorca, 1909)  Bibliotecari. És autor d'una Reseña de los incunables (1870) i d'un Catálogo de impresos de la biblioteca pública de Maó.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roure, castell del  (Susqueda, Selva)  Nom donat des del s XVIII al castell de Fornils, a causa del proper mas Roure, propietari dels terrenys circumdants.

67 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Roure, el  (els Masos, Conflent)  Antiga església dedicada a la Mare de Déu del Roure, al sud del terme.

68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaRoure, el  (Tellet, Rosselló)  Santuari (la Mare de Déu del Roure), al sud-est del poble.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roure, el  (Pont de Molins, Alt Empordà)  Santuari (la Mare de Déu del Roure) i antiga canònica augustiniana, als vessants de la serra de Tramonts. La comunitat de canonges es mantingué des dels s XIII al XVI, que fou secularitzada. La devoció popular a la imatge (una talla romànica inicial fou substituïda per una de gòtica, d'alabastre policromat, al s XV); l'actual santuari és obra de la primera meitat del s XVII. Depenia de la parròquia de Llers, on fou traslladada la imatge el 1793 i definitivament el 1809, fins que el 1936 fou destruïda (ha estat substituïda per una de nova de Frederic Marès). Resten només ruïnes.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roure, Jaume  (Catalunya, s XIV - s XV)  Funcionari de Martí l'Humà i de Martí el Jove. Serví a aquest a Sardenya, durant la campanya de 1409. Obtinguda la gran victòria de Sanluri, fou tramés a Barcelona per comunicar-la a Martí l'Humà. Aquest, mort a l'endemig Martí el Jove, envià Roure a Sicília per l'agost del mateix any, per tal d'explicar a la reina Blanca les disposicions preses pel difunt de cara a la governació de Sicília.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roure, Sebastià  (Catalunya, s XVI - Vic, Osona, 1572)  Argenter (o Sebastià Sitjar). Entre els anys 1555 i 1561 consta que realitzà diferents treballs per a la seu de Vic, entre els quals la creu processional de la Confraria del Santíssim (1557). També obrà una creu d'argent per a la parròquia de Sarrià (1560).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roure i Bofill, Conrad  (Barcelona, 1841 – 1928)  Autor dramàtic i periodista. Col·laborà a "Un Tros de Paper", "L'Avens" i "Diari Català", que dirigia Valentí Almirall. Signà alguns dels seus treballs i obres dramàtiques amb el pseudònim de Pau Bunyegas, amb el qual esdevingué popular. La seva obra dramàtica oscil·la entre el drama històric o romàntic i la comèdia de costums. Destaquen: Una noia és per un rei (1865),Inici página La vida a l'encant (1866), La comèdia de Falset (1869), L'ocasió fa al lladre (1870), Un pom de violes (1870), Claris (1879), drama històric, i Montserrat (1882). Un interès especial tenen les memòries Anys enllà (1911) i Recuerdos de mi larga vida (1925).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roure i Brugulat, Alfons  (Barcelona, 1889 – 1962)  Autor dramàtic i periodista. Fill de Conrad Roure i Bofill. Fou director del setmanari esportiu "Xut!". Publicà novel·les breus, les narracions per a infants El capità Patacada (1919) i més de trenta obres de teatre, entre vodevils i obres de caire popular: La ciutadella (1925), Muntanyes del Canigó (1926), La florista de la Rambla (1928), La reina ha relliscat (1933), Les dones han guanyat (1933), etc. Publicà també el llibre de records La rebotiga de Pitarra (1946).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roure i Figueras, Narcís  (Girona, 1865 – 1951)  Escriptor. Col·laborà al "Diario de Gerona", "La Vanguardia", "Diari de Barcelona" i "Lo Geronès". Publicà diversos estudis sobre Balmes com La vida y las obras de Balmes (1910) i Las ideas de Balmes (1910), que foren molt elogiats per la crítica del seu temps, i la conferència Actualidad y excelencia del pensamiento de Balmes. Deixà inèdits els estudis Balmes y la España moderna i un altre sobre Pereda.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roure i Torrent, Josep  (Barcelona, 1902 – Mèxic, 1955)  Escriptor i polític. Col·laborà a "Almanac de la Campana", "Mirador", "Meridià" (1938-39), "Occident" (1949-50), "Nova Era" (Mèxic, 1944-46), "Pont Blau" (Mèxic) i "Quaderns de l'Exili" (Mèxic, 1943-47).

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roureda, la  (Sant Gregori, Gironès)  Veïnat, a la dreta del Ter, al sud del poble de Domeny, de la parròquia del qual depèn.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRoureda de l'Olivera, la  (Santa Pau, Garrotxa)  Antic volcà, a la regió d'Olot, al sud del turó de Croscat.

78 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampRourell, el  (Alt Camp)  Municipi: 2,31 km2, 114 m alt, 404 hab (2015), (o el Raurell). Situat al límit amb el Tarragonès i a la dreta del Francolí, entre aquest riu i el Glorieta, poc abans de llur confluència, al sud-oest de la comarca. El territori, molt reduït, és pla i conreat gairebé íntegrament. Més de les dues terceres parts són de regadiu (principalment avellaners, però també amb vinyes i oliveres), que aprofita bàsicament l'aigua del Francolí. Els efectes negatius de la crisi del sector de l'avellana es feren notar en el nombre d'habitants a partir del decenni del 1960. El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Pere, reedificada al s XVII, i per l'antic casal dels barons de Vallgornera (anomenat el Castell). Al s XII fou el centre templer de la comanda del Rourell. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i de Valls. Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roures, Miquel  (Catalunya, s XIV – València, 5/gen/1437)  XL Abat perpetu de Poblet. El 1435, el seu antecessor Guillem de Queralt presentà la dimissió al papa Eugeni IV, que el nomenà directament, sense acudir a l'elecció comunitària establerta. Durant el seu període féu construir el ric cor que desapareixeria, per incendi, el 1575. Morí quan visitava el priorat de Sant Vicent. Fou enterrat a la sala capitular de Poblet, sense indicació del lloc. Fou succeït, en elecció regular, per Bartomeu Conill.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí Rouret i CallolRouret i Callol, Martí  (l'Escala, Alt Empordà, 30/mar/1902 – Mèxic DF, Mèxic, 31/oct/1968)  Polític. Estudià a la normal de Girona i col·laborà a "L'Empordà Federal" de Figueres i a "L'Autonomista" de Girona. El 1926 anà a Móra d'Ebre com a membre del Centre Instructiu Democràtic i el 1930 fundà "L'Ideal de l'Ebre", i poc després la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta. S'adherí seguidament a l'Esquerra Republicana de Catalunya i, després deInici página l'adveniment de la República, fou elegit diputat al parlament català, del qual fou secretari. Fou empresonat al vaixell Uruguay amb motiu dels fets del Sis d'octubre. Durant la guerra civil fou conseller de sanitat i assistència (jul-set/1936), comissari d'ordre públic i sots-secretari de la presidència. El 1939 s'exilià a França i el 1942 es traslladà finalment a Mèxic.

81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rous, Francesc  (Prada, Conflent, 1828 - Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1897)  Poeta i eclesiàstic. Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell (1860), Sant Esteve (1863) i Banyuls (1871), féu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major. Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari (1888) que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló. Anteriorment ja havia tingut un paper principal en la preparació de la primera de les festes literàries de Banyuls el 1883. Publicà Catalanes d’Estagell i d’altres endrets (1870) i Catalanes i catalanades (1873). La seva poesia té preocupacions morals, religioses i polítiques.

82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rous, Josep  (Prada, Conflent, 1881 - s XX)  Polític socialista. Doctor en dret el 1908, fou diputat de la SFIO per Prada (1932). Fundador a Tolosa de la revista "Idées Libres", fou redactor del "Midi Socialiste" de Tolosa (1910), director i redactor en cap del "Journal Spécial des Sociétés Françaises par Actions" (1913).

83 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Roussillon, Le  (Perpinyà, 2/mai/1870 – s XX)  Diari aparegut com a successor del "Journal des Pyrénées-Orientales". Monàrquic i catòlic, es proposava de defensar les idees de conservació política, religiosa i social contra les doctrines revolucionàries. El 1905 desenvolupà una violenta campanya contra l'aplicació de la llei de separació de l'església i l'estat.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRouvière i Bula, Lluís  (Barcelona, s XIX – 1904)  Enginyer industrial. Estudià a Barcelona i es llicencià el 1866. Fou director de diverses companyies ferroviàries, com la de Saragossa a Barcelona (1878) i la de Tarragona a Barcelona i França (1878-81). Els seus articles a la "Revista Tecnológica Industrial" li donaren un gran prestigi. També escriví opuscles de tema polític, com Apuntes sobre el presente y el porvenir de la clase obrera de Cataluña (1866) i Cuatro palabras sobre el derecho electoral (1870), en defensa del sufragi universal. Fou membre del comitè organitzador de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.

85 CATALUNYA - CULTURA

Rovell de l'Ou, El  (Barcelona, Barcelonès)  Taverna del carrer de l'Hospital, que donà nom a un grup d'artistes i intel·lectuals que s'hi reunien, especialment els darrers anys del s XIX. Si bé el nucli principal el constituïen alumnes de l'acadèmia de Pore Borrell -Marià Pidelaserra, Ramon i Juli Borrell, Emili Fontbona, Gaietà Cornet, Pere Ysern, Ramon Riera, Xavier Nogués, Josep Víctor Solà, etc-, també s'hi afegiren Sebastià Junyent, Miquel i Llucià Oslé i escriptors com Josep Lleonart o Cristòfor de Domènec. El grup representà, enfront del simbolisme imperant en l'època, un realisme, que si bé té les seves fonts en el realisme vuitcentista del vell Borrell, es posà al dia passant a ésser el germen de la línia realista del noucentisme.

86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rovella, sèquia de  (València, Horta)  Sèquia del Túria. La darrera, aigües avall, de les set séquies de la dreta del Túria, els síndics de les quals formen el Tribunal de les Aigües de València. El primitiu assut era prop de la ciutat, tocant a l’actual passeig de la Petxina, però fou reiteradament perjudicat per les riuades;Inici página darrerament se serveix de la cassola de Quart de Poblet. Actualment a la ciutat només rega el Jardí Botànic i serveix per a l’escorxador municipal; comença a regar les terres de Montolivet fins a Pinedo. La urbanització ha fet que les 586 ha regades que hom calculava s’hagin reduït a menys de 300 ha. Té dret a 14 files i rep els desguassos del Valladar i rega també francs i marjals veïns no incorporats a la comunitat. A l’edat mitjana aquesta séquia fou el canal industrial més important del Regne de València. Les investigacions arqueològiques de Nicolau Primitiu han demostrat el seu origen islàmic. Inicialment fou anomenada séquia de Russafa, poble les terres del qual regava, però ja el 1344 apareix amb el nom de Na Rovella, probablement a causa del molí de Rovella, intramurs (en aquest molí hi hagué des del 1520 fins al 1764 una important impremta). Servia els obradors de tintorers, estorers i blanquers, així com els de teixidors i paraires. Era important també la seva funció de neteja de les clavegueres de la ciutat.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rovellats  (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)  Veïnat, a la riera de Pontons, vora l'aiguabarreig amb el riu de Foix.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rovinyó  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental)  Veure> Sant Martí de Rovinyó.

Anar a:    [ Rossello ]    [ Rossello, R ]    [ Rosselló i R ]    [ Rost ]    [ Rou ]    [ Roureda ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons