|
|
|
Anar a: [ Erm ] [ Ermengol ] [ Ermes ] [ Ert ] [ Escala ] [ Escales ] Crec que la televisió és força educativa. Quan algú l'encén me'n vaig a llegir un llibre. (Groucho Marx) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Erm, l' (Ròtova, Safor) Enclavament (0,13 km2), entre els termes de Palma de Gandia i d'Alfauir. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Erm, l' (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Veure> Sant Joan de l'Erm. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Erm, l' (Sant Martí de Tous, Anoia) Veure> Sant Pere de l'Erm. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Erm, l' (Manlleu, Osona) Barri, unit a la ciutat pel passeig de Sant Joan, format a la part septentrional a partir dels darrers anys del decenni 1950-60. L'església parroquial, en forma d'hemicicle, és dedicada a sant Pau. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ermada, coma (Alta Cerdanya) Vall del massís del Carlit. situada al vessant meridional, drenada pel torrent de coma Ermada, que aflueix al Raür, aigua avall de Vilanova de les Escaldes. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ermedàs (Garrigàs, Alt Empordà) Poble (131 m alt), situat a l'interfluvi del Fluvià i la riera d'Alguema. L'església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1093. Amb Vilajoan formà al s XIX un municipi (Ermedàs i Vilajoan). Pertangué a la baronia de Creixell; el 1698 depenia de la batllia reial de Siurana. Recentment hom hi ha trobat restes de materials del s III aC. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ermedàs (Palafrugell, Baix Empordà) Llogaret, al sud de la vila, prop de la costa. Algunes masies del terme tenen grans torres de defensa, com les del mas Petit d'En Caixa (s XIV). 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ermedàs (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany) Veïnat, vora el rec de Sords. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermemir (Catalunya, s IX) Bisbe intrús de Girona. Fou consagrat, probablement el 888, per Esclua, bisbe intrús d'Urgell, i el bisbes Frodoí de Barcelona i Gotmar de Vic, en perjudici del bisbe legítim, Servusdei. El 889, a Orleans, obtingué uns preceptes del rei franc Odó. A mitjan 891 fou expulsat i Servusdei recuperà el bisbat. El 892 fou desposat i excomunicat. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermemir II (Catalunya, a 980 - a 1009) Vescomte d'Osona, a la mort del seu pare Guadall (II) vers el 978. El 986 rebé del comte Borrell II de Barcelona el castell de Cardona (punt avançat del primitiu comtat d'Osona, en el qual el seu pare ja tenia dominis el 972) juntament amb la famosa carta de poblament de Cardona. El succeí el seu germà Ramon (I). 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermemir Quintilià (Vic, Osona, s XI - d 1081) Canonge de Vic. Gaudí d'un gran prestigi pel seu saber. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermenard (Catalunya, s IX – s X) Fill d'Udalard i germà d'un altre Udalard. Apareix documentat el 917. Vassall del comte Sunyer I, li fou encomanada la frontera del Penedès i per aquesta raó apareix alguna vegada amb el títol de marquès. Possiblement era antecessor del vescomte Guitard de Barcelona. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermenegild (França, v 564 – Tarragona, 585) Rei visigot usurpador (583?-584). Fill del rei Leovigild i de Riquilda i germà de Recared. Casat amb Ingunda, princesa catòlica, es convertí al catolicisme, i fugí als voltants de Còrdova, on fou fet presoner. Davant la seva negativa d'abjurar la nova religió, fou exiliat a València i poc després tancat a la presó de Tarragona, on fou decapitat. El papa Gregori el Gran el considerà màrtir del catolicisme. Festa: 13/abr. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengarda (Catalunya, s X - 1030) Filla de Borrell II de Barcelona i germana de Riquilda. Es casà amb Geribert, fill segon del vescomte Guitard, el qual exercí el vescomtat de Barcelona durant els cincs anys que 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengarda (Catalunya, s X - Vallespir, d 1013) Comtessa de Cerdanya. Muller (abans del 967) del comte Oliba Cabreta. Consta assíduament al costat del seu marit fins que aquest es retirà (988) a Montecassino. Governà aleshores juntament amb els fills Bernat, Guifre i Oliba, àdhuc després d'enviudar, el 990. A partir de la segona meitat del 993 aquest govern indivís fou fraccionat i llavors actuà solament al Vallespir, sobre el qual tenia potser alguns drets especials com a esponsalici fins a la seva mort. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengarda (Catalunya, s XI) Dama. Filla de Sunyer de Pallars. Fou germana, per tant, dels comtes Ramon IV de Pallars Jussà i Guillem II de Pallars Sobirà. Es casà amb Guillem de Siarb, vescomte pallarès, antecessor del casal vescomtal de Vilamur. 19 EUROPA - BIOGRAFIA Ermengarda de Besiers (Occitània, s XII - França, s XII) Dama. Era muller de Jofre III de Rosselló. Quan aquest la repudià per casar-se novament, el comte Jofre fou excomunicat per la Santa Seu, envaït per Ramon Trencavel de Besiers, i encara atacat pel seu fill Girard. El país estigué en guerra fins al 1161. 20 EUROPA - BIOGRAFIA Ermengarda I de Carcassona (França, s XI - d 1101) Comtessa de Carcassona i de Rasès, vescomtessa de Besiers i d'Agde (1067-68). el 1067 vengué, d'acord amb el seu marit Ramon Bernat I Trencavell, vescomte de Nimes i d'Albi, els seus drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès als seus oncles Ramon Berenguer I de Barcelona i a la muller d'aquest, Almodis de la Marca, donació consolidada el 1068, el 1070 i el 1071 per renúncia d'altres hereus, però continuà administrant amb el seu marit i més tard amb el 21 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ermengarda I de Narbona (França, s XII – Perpinyà, 1194) Vescomtessa de Narbona. Filla d'Eimeric II i dotada de gran intel·ligència i energia, governà sàviament més de cinquanta anys. Frenà els atacs dels senyors veïns i fou àrbitre de plets i disputes. Aplegà al voltant de la seva cort els millors trobadors. Cedí el govern al seu nebot Pere Manrique de Lara (1192) i es retirà a Perpinyà. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol (Catalunya, s XII) Nebot d'Ermengol VII d'Urgell. Fou citat en sisè lloc a la successió de l'Urgell pel testament del seu oncle (1177), que el declarava també hereu preferent dels béns urgellencs a Castella, després de l'hereu principal Ermengol VIII, nou comte i cosí seu. La seva mare, filla d'Ermengol VI, es deia Maria d'Urgell i apareix citada com a Maria d'Almenar. El llinatge del pare podria ser indicat per aquest apel·latiu matern. 23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ermengol (sant) (Aiguatèbia ?, Conflent, s X - el Pont de Bar, Alt Urgell, 1035) Bisbe d'Urgell (1010-35). Iniciador de la construcció de la catedral d'Urgell, va prendre part en diverses accions de recuperació del territori ocupat pels sarraïns (Guissona, primer quart del s XI). Sant i patró de la diòcesi d'Urgell. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol, Bernat (Catalunya, s XIV – Barcelona, 1387) Frare dominicà. Fou mestre a la universitat de Barcelona i a París. El 1360 fou nomenat inquisidor de la província de Tarragona. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol, Bonaventura (Premià de Dalt, Maresme, s XIX - Catalunya, 1867) Eclesiàstic. Residí alguns temps als Estats Units. Fou vicari general de la diòcesi de Nova Orleans i de la de Buffalo. Traduí al castellà 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol, Joan (Catalunya, s XIV – Perpinyà, 1408) Prelat. El 1398 fou nomenat bisbe de Barcelona, com a successor de Ramon d'Escales. El 1405 traslladà a la catedral, des de Sant Cugat del Vallès, algunes relíquies de sant Sever. És autor d'una Expositio psalmi XII, Benedicto XII dictata. Encomanà al maniaturista Rafael Destorrents el bellíssim Missal de Santa Eulàlia, datat el 1403, que es conserva avui al Museu Diocesà barceloni. A la seva mort, fou succeït en el bisbat per Francesc de Blanes. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol, Pere (la Guàrdia dels Prats, Montblanc, Conca de Barberà, 1238 - 1304) Religiós mercedari i sant. Estudià a Cervera i a Vic, i es dedicà algun temps al bandidatge. Ingressà a l'orde de la Mercè (1258), treballà en el rescat de presoners als regnes de Granada, Múrcia i a l'Alger, on s'oferí com a ostatge. Considerat sant, fou aprovat el seu culte el 1686, per Innocenci XI. La seva festa se celebra el 27/abr. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol I de Pallars (Catalunya, s X – v 1010) Comte de Pallars (1008-10). Fill del comte Borrell I de Pallars i d'Ermengarda. Governà ensems amb el seu oncle el comte Sunyer I, que li sobrevisqué un any. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol I d'Urgell "el de Còrdova" (Catalunya, s X - Castillo de Bacar, Còrdova, Andalusia, 1010) Comte d'Urgell (992-1010). Fill segon de Borrell II de Barcelona, al qual succeí en el comtat d'Urgell i inicià la dinastia privativa d'aquest comtat. Va menar una política d'obertura a Europa, tot combinant-la amb una intensa lluità contra els musulmans de Lleida. Va emprendre personalment llargs viatges a Roma (998 i 1001) i en va estimular d'altres dels seus nobles vers Santiago, Le Puy, Santa Fe de Conques i Monte Gargano. Fou fet presoner pels sarraïns a Albesa (1004) i acompanyà el seu germà Ramon Borrell de Barcelona a l'expedició de Còrdova, on morí. Casat amb Tedberga, foren pares d'Ermengol II d'Urgell. El seu testament conté la primera referència a la possessió d'un joc d'escacs a terres catalanes. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol III d'Urgell "el de Barbastre" (Catalunya, s XI – Barbastre, Aragó, 17/abr/1066) Comte d'Urgell (1038-66). Fill i successor d'Ermengol II. Aliat de Ramon Berenguer I de Barcelona, lluità contra els sarraïns de Lleida i Saragossa, a la qual ciutat cobrà tribut, i conquerí Àger. Morí al costat del seu sogre, Ramir I d'Aragó, en el setge de Barbastre. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol IV d'Urgell "el de Gerb" (Catalunya, s XI - Gerb, Noguera, 1092) Comte d'Urgell (1066-92). Fill i successor d'Ermengol III, eixamplà els límits del comtat en direcció a Balaguer i repoblà el territori conquerit. Col·laborà amb Berenguer Ramon II el Fratricida i li prestà suport. La seva primera muller fou Llúcia i foren pares d'Ermengol V, i segurament d'Elisabet i de Sança d'Urgell. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol V d'Urgell (Catalunya, s XI – s XII) Comte d'Urgell (1092-1102). Fill d'Ermengol IV. Casat amb Maria Ansúrez, filla de Pedro Ansúrez, senyor de Valladolid, deixà el govern a mans de Guerau II de Cabrera. Fou pare d'Estefania i de Teresa d'Urgell. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol VII d'Urgell "el de València" (Catalunya, s XII – Requena, Plana d'Utiel, 1184) Comte d'Urgell (1154-84). Ajudà Ferran II de Lleó en la campanya d'Extremadura (1167); fundà el monestir de Bellpuig de les Avellanes (1166). Es casà amb Dolça de Foix i foren pares d'Ermengol VIII, de Marquesa i de Miracle. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol VIII d'Urgell (Catalunya, s XII – 1209) Comte d'Urgell (1184-1209). Fill d'Ermengol VII. S'imposà als Cabrera d'Àger i als albigesos Castellbó-Foix. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol IX d'Urgell (o Ermengol de Cabrera) (Catalunya, s XII – 1243) Comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1243). Fill primogènit de Ponç I, morí pocs dies després d'haver-lo succeït, sense descendència i el comtat passà al seu germà Àlvar. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol X d'Urgell (o Ermengol de Cabrera) (Catalunya, 1260 - Camporrells, Llitera, 1314) Comte d'Urgell (1267-1314). Fill d'Àlvar d'Urgell, defensà el país de la invasió francesa (1283) i participà en les campanyes de Sicília (1282 i 1298-99) i en la conquesta de Menorca (1287). Fou un dels nobles més influents en els regnats de Pere el Gran, Alfons el Franc i Jaume II. La seva primera muller fou Sibil·la de Montcada, i el 1300 es casà amb Faidida de l'Illa Jordan. Mort sense descendència, el comtat d'Urgell revertí 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermenguer (Catalunya, s VIII – s IX) Primer comte d'Empúries. Nomenat pel rei franc Lluís el Pietós, però pertanyent a una nissaga autòctona. En 813 obtingué una victòria en una batalla naval damunt els sarraïns. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermenter (o Emeteri) (Catalunya ?, s III – Calahorra ?, Aragó, s IV) Sant i màrtir juntament amb Celdoni, sota Dioclecià. Prudenci els presenta com a germans i legionaris però reconeix que les actes s'han perdut. La passió escrita, llegendària, és del s VIII. Llur festa se celebra el 3/mar. Els calendaris visigòtics escamparen llur culte per tota la península Ibèrica. Són venerats com a patrons de Cardona; les relíquies conservades a l'església de Sant Miquel procedeixen del monestir de Sant Celoni i Sant Ermenter de Cellers. Hom els coneix també amb els noms de Celoni i Medir. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ermer, tuc d' (Vall d'Aran) Cim (2.440 m alt), que forma la part meridional de les gorges d'Ermer per les quals el barranc del Güerri s'obre pas entre els rasos de Liat i la vall de Toran. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermessenda (Catalunya, s IX - 885/88) Muller del comte Sunifred I d'Urgell-Cerdanya i després de Barcelona-Girona i de Narbona. Vídua vers el 848, actuà al costat dels seus fills Guifré el Pelós i Miró I de Conflent i de Rosselló amb el títol de comtessa. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermessenda (Catalunya, s XI) Muller del vescomte Ramon Folc I de Cardona. En restà vídua el 1086. N'havia tingut dos fills: Bremond, que morí sense successió essent captiu dels sarraïns, i Ermessenda, que es 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermessenda (Catalunya, s XI) Dama. Era muller del comte Ramon IV de Pallars Jussà. Fill seu fou Ramon V, també comte. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermessenda (Catalunya, v 1050 – v 1120) Senyora dels castells de Beuda i de Montagut (Garrotxa), i després vescomtessa de Besalú pel seu matrimoni (vers el 1075) amb el vescomte Udalard I, que li féu donació nupcial del castell de Mont-ros. Testà el 1119 i féu hereu el seu nét, el vescomte Udalard II. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermessenda de Carcassona (Carcassona ?, França, v 972 - Sant Quirze de Besora, Osona, 1058) Comtessa de Barcelona. Muller de Ramon Borrell, a qui ajudà a reconstruïr el país després de les incursions d'al-Mugdir. Influí perquè el seu germà Pere fos nomenat bisbe de Girona i l'abat Oliba de Vic. Pel testament del seu marit (mort el 1018), exercí el condomini dels comtats de Barcelona, Girona i Osona durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I, fins al 1023. Dona enèrgica, sabe envoltar-se de bons col·laboradors, com el seu germà Pere, el famós abat Oliba, el jurista Ponç Bofill i Gombau de Besora. Mort el seu fill (1035), fou succeït pel seu nét Ramon Berenguer I, i, durant la seva minoritat, Ermessenda inicià una segona regència damunt els comtats, fins al 1039, any en què, amb motiu de les dissensions sorgides amb el seu nét per l'exercici del govern, es retirà a Girona i hi exercí un domini quasi exclusiu. Amb el matrimoni de Ramon Berenguer I amb Almodis de la Marca (1052) es reproduïren les dissensions, fomentades ara per les ambicions d'Almodis. Ermessenda els féu excomunicar pel papa Víctor II (1056). L'any següent, però, s'establí un pacte pel qual Ermessenda vengué al seu nét els drets que tenia sobre els comtats, es comprometé a fer aixecar l'excomunió i es retirà a Besora. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermetruit (Catalunya, s X) Muller del vescomte Guadall d'Osona. Fills seus foren Ermemir, hereu del vescomtat, Ramon, successor d'Ermemir, i Arnulf, bisbe de Vic. 51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ermita, l' (Illa, Rosselló) Barri, al nord-oest de la població, construït a partir del 1969. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermità de Cabrenc, l' Pseudònim del poeta Emili Boix. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ermita de Sant Antoni, l' (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Caseria, vora el riu de Sella, aigua amunt de la ciutat. 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ermitana, l' (Peníscola, Baix Maestrat) Santuari (Mare de Déu de l'Ermitana), situat al costat del castell, on hom venera una imatge antiga, del tipus de marededéu trobada, patrona de la ciutat. L'actual edifici, decorat amb ceràmiques de l'Alcora. fou bastit sobre un d'anterior, pel governador Sancho Echevarria en 1708-14). 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Erola, l' (Castellar de N'Hug, Berguedà) Raval, al nord del poble. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA
57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Erola, l' (Tordera, Maresme) Santuari (Mare de Déu de l'Erola), dins el massís del Montnegre, prop d'Hortsavinyà. Edificat el s XVIII, la imatge primitiva fou destruïda el 1936. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Eroles (Tremp, Pallars Jussà) Poble, situat en un coster al vessant oriental de la serra de roca Mola, que separa les conques de la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana, agrupat al voltant de l'església parroquial de Santa Maria. Fou centre de la baronia d'Eroles. L'antic castell d'Eroles passà a ésser de jurisdicció reial el 1404. Fins el 1950 fou cap de l'antic municipi de Fígols de la Conca. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eroles, baró d' Veure> Ibàñez-Cuevas i de Valonga, Joaquim d'. 60 CATALUNYA - HISTÒRIA Eroles, baronia d' (Catalunya) Jurisdicció senyorial. El primer titular conegut fou Dod (1070). Posteriorment, la baronia va passar als Eroles, als Queralt, als Vilanova, als Borrell, als Ibáñez-Cuevas, marquesos de la Cañada-Ibáñez, i, finalment, als Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlés. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Erols (Llambilles, Gironès) Veïnat, al nord del poble, al límit amb el terme de Quart. La seva església i santuari de la Mare de Déu de la Pietat té l'origen probablement al s XII. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Erols (Castellar de N'Hug, Berguedà) Despoblat i masia, situat al lloc dit pla d'Erols, a l'oest del terme, al 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eromir (Tàrrega, Urgell, s XIV - Catalunya ?, s XIV) Pelegrí. Era sastre. Ha restat constància del seu pelegrinatge a Terra Santa, acompanyat de Guillem Tremp i Jaume Riquer, en unió d'un grup de dotze frares predicadors. La relació existent d'aquest viatge és de gran interès per a estudiar els itineraris de l'època. El grup anà en vaixell de Tarragona a Alexandria i al Caire. D'allí marxà a peu fins a Palestina. També a peu retornà a Alexandria, on tots plegats embarcaren per a la tornada. 64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Erta (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Poble (1.150 m alt), situat en un coster, a l'esquerra del riu d'Erta, afluent, per la dreta, del riu de Viu, que neix al vessant meridional del port d'Erta (2.439 m alt), obert entre la pica de Cerbi a l'est i els pics d'Erta (2.652, 2.642 i 2.626 m) a l'oest, port que comunica les valls de Viu i de Boí. L'església parroquial és dedicada a sant Bartomeu. El lloc, conegut ja el 939 com a Erta de Sas, depengué del monestir de Lavaix. Formà part de l'antic terme de Malpàs. 65 ANDORRA - GEOGRAFIA Erts (la Maçana, Andorra) (o Ercs) Poble (1.340 m alt) de la parròquia, a la confluència del riu de Pal amb el d'Arinsal, el qual és conegut, també, fins a la seva unió amb la ribera d'Ordino, com a riera Erts. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ervigi Marc (Catalunya, a 975 - d 1009) Jurista i bisbe auxiliar de Barcelona (v1002). Conegut també amb el nom simple de Marc. Potser d'origen foraster, el 975 era escriptor notari i sacerdot. Actuà d'assessor jurídic dels bisbes Vives i Aeci. Redactà un gran nombre de documents notarials i alguns de caire litigiós, més en consonància amb el títol de jutge, que emprà sempre a partir del 988. Gaudí de la confiança de les famílies comtals, especialment d'Oliba Cabreta, que el reclamà la vetlla de partir cap a Montecassino (987/988). Jutge benigne segons un contemporani, contribuí a la formació científica del famós jurista Ponç Bonfill Marc, 67 CATALUNYA - CULTURA ESAB Sigla de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona. 119 CATALUNYA - EMPRESA ESADE Sigla de l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esbarsavina (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Veure> Herba-savina. 69 CATALUNYA - CULTURA
70 CATALUNYA - LITERATURA Esbart de Vic (Vic, Osona, 1867 – 1879) Grup de joves poetes. Fundat per Jacint Verdaguer i Jaume Collell, entre altres, per tal de donar continuïtat a les sessions de lectura de poemes que tenien lloc a la font del Desmai de Folgueroles. El 1879 va publicar La garba muntanyesa, recull de poesies de l'Esbart de Vic (antologia poètica del grup). 71 CATALUNYA - CULTURA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esberard, Joan Ferran (Barcelona, 1843 - Rio de Janeiro, Brasil, 1897) Eclesiàstic. De jove anà a residir al Brasil, on s'ordenà de sacerdot el 1869. Fou bisbe d'Olinda (1892-94) i arquebisbe de Río de Janeiro (1894-97). Publicà estudis de tema religiós i redactà pastorals, preocupat per les desigualtats socials del Brasil. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esblada (Querol, Alt Camp) Poble, situat a la dreta del torrent d'Esblada, al vessant occidental de la serra de Brufaganya, on neix el torrent, que aflueix al Gaià, per l'esquerra, prop de Querol. L'església parroquial (Sant Jaume) depèn de la de Querol. 74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Esbrí (la Pobla Llarga, Ribera Alta) Caseria. 75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Escàbia, penya d' (Begís / el Toro, Alt Palància) Cim (1.326 m alt) de la serra del Toro. Forma un alt espadat al peu del qual es forma el Palància, per la confluència de diverses rambles. 76 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Escacs d'amor (País Valencià, s XV) Debat poètic. Fet en col·laboració de Francí de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar. Descriu una partida d'escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada. Cada jugador escriu una estrofa per a cada jugada, explicant el moviment de les peces i la situació galant que així es crea. A continuació, Fenollar, en una tercera estrofa, exposa una llei del joc i un comentari moral a la jugada. L'obra té en total seixanta-quatre estrofes (nombre de cases que té 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escadarcs (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble (1.150 m alt) de l'antic mun. d'Urtx, a la dreta de la riera d'Alp. La seva església parroquial depèn de la d'Estoll. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escaiola, Josep (Sabadell, Vallès Occidental, s XIX) Terrisser. Era més conegut pel sobrenom de Bolsós. Excel·lí en treballs artístics, molt estimats a l'època per a aplicacions decoratives, tant en jardins com en temples. 79 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Escaire, l' (Barcelona, 1979 - ) Revista trimestral de didàctica de les matemàtiques. És la primera revista monogràfica d'aquesta temàtica publicada als Països Catalans. Ha publicat també articles en castellà, francès i italià. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escala, Guillem de l' (Catalunya, s XII - s XIII) Cavaller de Pere I el Catòlic. Quan el rei rebé, pel des/1212, la visita del comte Ramon VI de Tolosa, que li demanava reforç urgent davant la croada invasora, trameté tot seguit unes primeres tropes manades per Guillem, abans de posar-se en camí les que comandaria el mateix monarca. 81 CATALUNYA - MUNICIPI
82 CATALUNYA - ART
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escaladei, riuet d' (Priorat) Curs d'aigua de la comarca, afluent esquerrà del riu de Montsant. Neix al vessant meridional del Montsant, prop de la Morera, i s'uneix al seu col·lector a la Vilella Baixa, després de passar per la Conreria d'Escaladei i la Vilella Alta. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Escalambre i Neyra, Josep (Alacant, 1836 – Còrdova, Andalusia, 1889) Escriptor. És autor de diversos assaigs com Filosofía moral, La mujer i Dignificación de la mujer, por el cristianismo, i de novel·les com El 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Escalante i Feo, Eduard (València, 1854 – 23/feb/1921) Autor teatral. Fill d'Eduard Escalante i Mateu. Autor de sainets segons l'estil del seu pare (Des de València a París, Mariquita l'estanquera, etc.), introduí la sarsuela en el teatre valencià: València a la matinada, Les barraques, i amb els músics S. Giner (El roder) i V. Díez i Peydró (Plors i alegries, 1917). 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escalarre (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Poble (993 m alt), a la vall d'Àneu, situat a l'esquerra del riu d'Unarre, prop de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa. La seva església parroquial (Sant Martí) és romànica; en depenia el monestir d'Àneu. 88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Escalas, Joan (Illes Balears, s XVIII) Escultor. Establert a Palma de Mallorca. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Escalas i Bestard, Rafael (Palma de Mallorca, 24/feb/1961 - ) Nedador. Adscrit al Club de Natació Palma des del 1968, l'any 1981 ingressà al Club de Natació Montjuïc. De l'any 1977 al 1982 fou trenta cops campió de l'estat espanyol en les proves de 400 lliures, 1.500 lliures, 400 m estils individuals i 800 m lliures. En l'àmbit internacional fou sisè a les Olimpiades de Moscou (1980), en la prova dels 1.500 m. El 1985 es retirà. 91 ILLES BALEARS / CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escalas i Llimona, Romà (Barcelona, 1945 - ) Músic. Especialista en música i instruments antics, especialment flautes, ha estat professor d'aquest instrument al Conservatori Municipal de Barcelona, des del 1981 director del Museu de la Música d'aquesta ciutat. Com a concertista, individualment o amb el grup Ars Musicae, que dirigí, ha fet un gran nombre de concerts i enregistraments fonogràfics. 93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Escaldes, les (Angostrina, Alta Cerdanya) Balneari (1.390 m alt) de l'antic mun. de Vilanova de les Escaldes, a l'esquerra del torrent de coma Ermada, al vessant meridional del Carlit. Les aigües, sulfuroses i arsenicals, sorgeixen de diverses fonts, de 18º a 42ºC. Fins al 1821 -que fou construït l'actual establiment- hi hagué vestigis d'unes termes romanes. Abans del tractat dels Pirineus (1659) en tenia cura el consell de Puigcerdà. Adquirí importància al llarg del s XIX i primera meitat del XX; actualment només subsisteix com a sanatori. La capella, moderna, conserva un retaule gòtic (Mare de Déu del Remei, 1480) del mestre d'Olot. 95 ANDORRA - GEOGRAFIA Escaldes d'Andorra, les (les Escaldes-Engordany, Andorra) Poble, cap de la parròquia. Estès a la riba esquerra de la Valira d'Encamp. Forma un continu urbà amb Andorra la Vella i Engordany. Predomini del sector terciari amb una forta activitat comercial. Indústria hotelera. Té l'origen en les fonts termals romanes, que continuen aprofitades per a usos balnearis i terapèutics. 96 ANDORRA - PARRÒQUIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escaler i Milà, Lambert (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1874 – Barcelona, 1957) Escultor, decorador i comediògraf. Tot i que escriví algunes comèdies (Una poma per la set, Homenots), és conegut per les seves personals escultures de terra cuita policromada de gust modernista, un dels símbols més divulgats d'aquest moviment artístic. Deixeble de J. Campeny. També treballà en el disseny de diorames i realitzà els capgrossos de la processó de Vilanova i la Geltrú (1949). 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escaler i Ullastre, Ramon (Torelló, Osona, 1862 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1893) Dibuixant i comediògraf. Oncle de Lambert Escaler i Milà. Excel·lí en la caricatura i les visions humorístiques. Publicà un àlbum amb el títol de Fullaraca. És autor del drama Al peu de la creu (1892). 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escales (Montagut i Oix, Garrotxa) Antiga parròquia (fins al s XIV) i actual santuari (la Mare de Déu d'Escales), és situat a l'esquerra de la riera de Llierca (poc després de la confluència dels rius d'Oix i de Beget), que forma en aquest indret el profund engorjat del grau d'Escales (dit el Salt dels Liberals, per tal com els carlins, durant la Tercera Guerra Carlina, hi estimbaren un escamot de voluntaris). L'església és esmentada ja el 913; l'edifici actual és romànic (s XII); es troba sota els cingles d'Espàrrecs i a 300 m damunt el riu. Fins el 1972 formà part de l'antic municipi d'Oix. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escales, grau d' (Navés, Solsonès) Accés a l'acinglerada serra de Busa, des de vall d'Ora, a l'indret del monestir de Sant Pere de Graudescales (o de Sant Pere d'Escales). 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA
102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escales, pas d' (Vilanova de Meià, Noguera) Veure> Nou, pas. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escales, Ramon d' (Catalunya, s XIV – Barcelona, 1398) Eclesiàstic. Abat de Vilabertran, bisbe d'Elna (1377-80), de Lleida (1380-86) -conserva, però, l'administració de la seu d'Elna-, i de Barcelona (1386-98). Doctor en decrets i conseller de Pere III de Catalunya-Aragó. Féu promulgar (1385) els estatuts sinodals de la seu d'Elna, assistí als concilis tarraconenses del 1391 al 1395, contribuí a l'armament d'una galera per a combatre els pirates musulmans, promogué a la catedral de Barcelona les obres de clausura del cor, del campanar damunt la porta de Sant Ivó i de la capella dels Sants Innocents -on fou després enterrat en un magnífic sepulcre de marbre, obra d'Antoni Canet-. Davant el Cisma, fou partidari de Climent VII. Protegí els jueus barcelonins arran de l'avalot del Call (1391). 104 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Escales, serra d' (Conflent) Sector de l'alineació muntanyosa que forma el límit septentrional de la vall de la Castellana i que separa aquesta comarca del Llenguadoc, a l'est del tuc Dormidor. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA
106 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Escaleta, valleta de l' (Benasc, Alta Ribagorça) Vall, que conflueix al pla dels Aigualluts amb la vall de Barrancs, entre la línia de crestes que la limita amb la Vall d'Aran i el contrafort de la Maladeta que culmina al pic de l'Escaleta o dels Aigualluts (2.710 m alt). A la capçalera hi ha els estanys de l'Escaleta. 107 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Escaletes, punta de les (Benidorm, Marina Baixa) Cap de la costa (o de les Caletes), a l'extrem meridional de la serra Gelada, que tanca per l'oest la badia de Benidorm. 108 ANDORRA - GEOGRAFIA Escalls, pont dels (Andorra) Pont de construcció medieval, a l'antic camí d'Andorra la Vella a Engordany i les Escaldes; al costat hi havia una torre gòtica on fou signat el tractat del Pont dels Escalls (1881), que posà fi a la revolta del 1880, punt culminant de les discòrides entre els partits andorrans. 109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escaló (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Poble (864 m alt), situat en un petit eixamplament de la vall, a la dreta de la Noguera Pallaresa. L'església parroquial és dedicada a santa Helena; hi ha un antic portal amb una torre, dita el Castell i, damunt el conjunt urbà, una torre de guaita. L'antic terme, que fou fusionat el 1971 amb el de Jou a l'actual, comprenia, a més, els pobles d'Escart i Estaron, els despoblat d'Arides, el santuari de la Roca d'Escart i les restes de l'antic monestir de Sant Pere del Burgal. 110 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Escalona (Tous, Ribera Alta) Despoblat, al sud del terme, poblat encara després del 1609. 111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Escalona, sèquia d' (Ribera Alta) Sèquia (o de Castelló), derivada del Xúquer per l'esquerra a la presa d'Escalona, després de la confluència amb el riu d'Escalona, dins el terme de Tous. Fou concedida el 1593 per Felip II (i ratificada l'any 1604 per Felip III) a favor de Castelló de la Ribera (rega, però, també el terme de Sumacàrcer i el d'Alcàntera) amb un total de 1.200 ha. 113 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Escalons, els (Llíria, Camp de Túria) Poblat de l'edat del bronze, situat al nord-est de la ciutat. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escamilla i Gómez, Salvador (Barcelona, 1931 - 30/mar/2008) Realitzador radiofònic, actor i cantant. Ha actuat en teatre català i ha enregistrat discs de cançó catalana. Ha fet programes radiofònics en català a Ràdio Barcelona, a Ràdio Peninsular de Barcelona i a Ràdio Miramar de Badalona i un espai en català a televisió. El seu programa en català Radioscope assolí una gran popularitat. 115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
116 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Escandella (Agost, Alacantí) Caseria, al límit amb el terme de Montfort (Vinalopó Mitjà), dividit en els nuclis d'Escandella Nova i d'Escandella Vella. 117 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Escané (Montanui, Alta Ribagorça) Poble (1.269 m alt), situat a la vall de Castanesa, damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa. La seva parròquia (Sant Llop) depengué fins el 1956 del bisbat d'Urgell. 118 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Escanyé, Frederic (Tuïr, Rosselló, 1833 – Perpinyà, 1906) Advocat i polític. Diputat d'ençà del 1878 i gairebé de manera contínua. Anticlerical, evolucionà del republicanisme de "L'Indépendant" vers el radicalisme.
Anar a: [ Erm ] [ Ermengol ] [ Ermes ] [ Ert ] [ Escala ] [ Escales ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Esbart Dansaire de Rubí
Escala, l'
Escaladei
Escalante i Mateu, Eduard
Escalas i Chamení, Fèlix
Escaldes-Engordany, les