|
|
|
Anar a: [ Subir ] [ Subirats ] [ Sud ] [ Sug ] [ Sun ] [ Suni ] La llibertat és un desig, un sentiment imposat a l'home per sa pròpia naturalesa. (Valentí Almirall) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subirà i Puig, Josep (Barcelona, 20/ago/1882 – Madrid, 7/gen/1980) Musicòleg. Estudià simultàniament dret a la Universitat de Madrid i composició al Conservatori de Maria Cristina. Publicà molts estudis sobre la música i el teatre líric espanyol antic. Les seves obres més notables són La tonadilla escénica (1928-30), La ópera en los teatros de Barcelona (1945), Catálogo musical de la Biblioteca Nacional de Madrid (1946-51), en col·laboració amb Anglès, i el catáleg de la Biblioteca Municipal de Madrid (1965). Realitzà una transcripció de Celos aun del aire matan, òpera de Juan Hidalgo. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subirà i Puig, Josep (Barcelona, 28/ago/1925 - Nogent-sur-Marne, França, 11/des/2015) Escultor. Es formà a Llotja i treballà després als tallers dels escultors Fenosa, Monjo i Collet. Ha treballat diversos materials, però s'ha especialitzat en la fusta. La seva obra és sovint articulada i de gran dinamisme, sempre dins un personalíssim estil que li ha valgut reconeixement internacional. Començà fent representacions 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subirachs i Ricart, Rafael (Vic, Osona, 2/feb/1902 – 11/feb/1977) Compositor. Deixeble de Lluís Romeu i de Joan Lamote de Grignon. Fou sotsdirector de l'Orfeó Vigatà (1924) i director a partir del 1957. L'any 1931 fundà l'Orquestra de Cambra de Vic. Escriví una Simfonia en fa, sardanes, obres per a cor, per a cobla i per a diferents instruments. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subirana, Manuel (Manresa, Bages, 1807 - Santa Cruz de Yojoa, Hondures, 1864) Missioner. Ordenat sacerdot el 1834 i beneficiat de la col·legiata de Manresa, fou company de predicació d'Antoni M. Claret a Catalunya i, després del 1850, col·laborador seu a Cuba. El 1856 començà l'apostolat a Hondures, Guatemala, Nicaragua i El Salvador i organitzà poblats entre les tribus indígenes. Hom donà el nom de Subirana a la població on morí. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subirana i Canut, Jaume (Barcelona, 1817 – 1862) Llibreter, editor i impressor. Treballà de jove en el ram de les arts gràfiques i el 1841 s'establí per compte propi com a relligador. Més tard (1845) fundà la llibreria Subirana, encara existent, i féu d'editor de publicacions religioses. Fou pare de Joaquim i d'Eugeni Subirana i Fajol. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subirana i Fajol, Eugeni (Barcelona, 1855 – 1934) Impressor. Fill de Jaume Subirana i Canut. Juntament amb el seu germà Joaquim ampliaren l'empresa familiar i la dotaren d'un dels millors tallers tipogràfics del seu temps. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subirana i Fajol, Joaquim (Barcelona, 1851 – 1906) Impressor. Fill de Jaume Subirana i Canut. Juntament amb el seu germà Eugeni ampliaren l'empresa familiar i la dotaren d'un dels millors tallers 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subirana i Matas, Lluís (Figueres, Alt Empordà, 1873 - Madrid, s XX) Odontòleg i escriptor. Estudià a Madrid i a Montreal (Canadà). S'establí a la capital espanyola, on assolí gran prestigi. Fou publicista actiu. És autor d'escrits professionals i literaris. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subirana i Serra, Josep (Vic, Osona, 1874 – 13/gen/1951) Actor teatral. D'infant treballà de traginer amb el seu pare. El Saló Doré de Vic li desvetllà l'afició teatral i aviat actuà al Teatre Principal de Vic. Alternà aquesta activitat amb la d'agent d'assegurances i la de creador d'un arxiu d'obres, decoracions i disfresses teatrals. Actuà en papers còmics i de caràcter en obres com El secret d'un crim, de Lluís Millà (1929), El preu de la glòria i Terres enllà, de Lluís Rossic, i també en obres de Guimerà, Rusiñol, etc, i d'autors castellans. Fou conegut amb el pseudònim de Manel dels Ous. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subirana i Vila, Josep (Catalunya, s XIX - Centelles, Osona, 1870) Escriptor i farmacèutic. Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l'època (Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc) i col·laborà a "La Corona de Aragón" (1854). És autor de l'estudi Somatén. Reflexió sobre aqueixa paraula catalana i d'unes prevencions contra el còlera, també en català. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subiràs i Barra, Francesc (Barcelona, s XVIII – Madrid, 1783) Matemàtic. Germà de Josep i deixeble de Tomàs Cerdà, fundà amb un grup de condeixebles la Conferència Físicomatemàtica Experimental (Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona) (1764) a Barcelona, per suplir la manca d’ensenyament científic del seu temps, i en fou el primer president. El mateix any fou nomenat professor de matemàtiques de l’Academia de San Fernando de Madrid, des d’on gestionà el títol de reial per a la Conferència, i li assegurà el beneplàcit oficial. El comte de Ricla el nomenà (1768) director del Col·legi de Cordelles -evacuat pels jesuïtes expulsats-; des d’aquest càrrec es proposà de recuperar la universitat per a Barcelona amb la col·laboració de les càtedres de la Conferència; proposà un pla d’estudis modern i científic, que no fou aplicat. El 1770 tornà a Madrid com a professor del Seminario de Nobles i el 1783 fou nomenat comissari ordenador per a la qüestió dels límits entre les possessions americanes de Castella i Portugal. Morí abans d’emprendre el viatge. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subiràs i Barra, Josep (Barcelona, 1725/26 – 1799) Militar i matemàtic. Fou sobrestant major del castell de Sant Ferran de Figueres. El 1770 fou admès en la Conferència Físico-matemàtica, fundada pel seu germà 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subirat i Codorniu, Ramon (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1828 – Madrid, 1882) Escultor. Deixeble de Damià Campeny, estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona i a l'Academia de San Fernando de Madrid. S'instal·là en aquesta ciutat en 1858. En 1879 fou nomenat escultor anatòmic del colegio de San Carlos. És autor de diversos retrats i monuments, com el de Lope de Vega (1866) i el del Dr. Mariano Benavente (1880), al parc del Retiro. 18 CATALUNYA - MUNICIPI
19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Subirats (Terrades, Alt Empordà) Veïnat, al sector septentrional muntanyós del terme, centrat per la masia de can Vila de Subirats. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subirats, Guillem de (Catalunya, s XII) Noble. Apareix al seguici i consell del comte Ramon Berenguer IV pels anys 1139-46. A la primera d'aquestes dates assistí a la infeudació pel comte, del vescomte Reverter, dels castells de Piera, Cabrera i Castellolí. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subirats, Pere de (Catalunya, s XII) Noble. Probablement fill de Guillem i germà de Ramon. Col·laborà amb Alfons I el Cast i a la seva obra repobladora. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subirats, Ramon (Barcelona, 1891 - Barranquilla, Colòmbia, 1942) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Emigrà a Amèrica. Vivia habitualment a l'Argentina. Sobresortí en la pintura de tipus populars. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Subirats, Ramon de (Catalunya, s XII) Noble. Probablement fill de Guillem i germà de Pere. Tingué algun accés al seguici i consell de Ramon Berenguer IV a partir del 1160, poc abans de la mort del comte. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA - HISTÒRIA Subur (Catalunya) Nom d'una ciutat romana, de la qual hom només sap amb seguretat que era a la costa 29 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
30 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Successió, Guerra de (Catalunya-Aragó, 1702 – 1714) Conflicte europeu, que, després del testament de Carles II (3/oct/1700) a favor de Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV, i de la pujada d'aquest al tron (amb el nom de Felip V), enfrontà les corones de Castella i França contra les corones de Catalunya-Aragó, l'Imperi, la Gran Bretanya, Províncies Unides, Savoia, Portugal, els prínceps alemanys de la dieta de Ratisbona i Dinamarca (1701-15). Davant el problema successori plantejat per la manca de fills de Carles II, les potències europees van signar una sèrie de tractats de repartiment (1698, 1699, 1700) dels territoris espanyols, que no foren acceptats ni per l'Imperi ni per Espanya. A la fi, el 16/nov/1700, Lluís XIV proclamà Felip com a rei. Ja el feb/1701, Lluís XIV es negà a retirar a Felip V els drets a la corona francesa, i envaí la... Segueix... 31 EUROPA - BIOGRAFIA Suchet, Louis-Gabriel (Lió, França, 1770 - Marsella, França, 1826) Militar. Al capdavant del cinquè exèrcit prengué part durant la guerra del Francès en el setge de Saragossa i, com a general en cap de l'exèrcit francès a l'Aragó, va prendre Lleida i Mequinensa (1810), Tortosa (gen/1811) i Tarragona (jun/1811); fou ascendit a mariscal de camp i rebé l'orde d'internar-se al País Valencià, on s'apoderà de Morella, Morvedre i 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sucona i Vallès, Tomàs (Reus, Baix Camp, 1842 – Tarragona, 1907) Escriptor i eclesiàstic. Fundà a Tarragona el Col·legi de Missions de Pius IX (1874). Hi fou canonge a la seu. Destacà entre els publicistes catòlics del seu temps, encara que dins una línia immobilista i intransigent. Obres seves són De universa philosophia (1890, en tres volums), les traduccions catalanes Los psalms de David i Lo cantar dels cantars, en castellà Santo Tomás de Aquino y la quimica moderna, i el treball en francès Le Déluge et et la Genèse. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sucre, Carles de (Catalunya, s XVII) Militar. Es destacà molt a les guerres contra França en temps de Carles II. El 1678 era mestre de camp i manava un terç de soldats valons, on sobresortí a la defensa de Puigcerdà, que hagué de finir amb capitulació honrosa. Ascendí a segent general de batalla. Era governador de la plaça de Girona el 1684, quan 15.000 francesos del mariscal Bellefonds assetjaren la ciutat. Estava a les ordres del general d'artilleria Pignatelli, i la resistència fou duríssima i es decidí el 24/mai, quan els invasors llançaren un assalt general que fou rebutjat amb més de 3.000 baixes, i el setge fracassà. El 1694, conservant la governació de Girona, fou novament atacat pels francesos, i pactà la capitulació, sense organitzar una resistència que li sembla suïcida. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sucs (Lleida, Segrià) Poble, al nord-oest del terme, a la zona de transició amb la Llitera, regada pel canal d'Aragó i Catalunya. El lloc, que pertanyia al capítol de Lleida i que tenia 9 focs el 1497, es despoblà amb les guerres del s XVII. Ha estat repoblat a mitjan s XX per l'Instituto Nacional de Colonización. 91 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA suda (Catalunya-Aragó) Nom donat als castells d'origen àrab de Balaguer, Lleida, Tortosa, Palma de Mallorca, etc. 36 CATALUNYA - HISTÒRIA
37 CATALUNYA - ART
38 ILLES BALEARS - ART Suda de Mallorca, la (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Veure> Almudaina, castell de l'. 39 CATALUNYA - ART
40 CATALUNYA - MUNICIPI
41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sudre, Raimon (Perpinyà, 1870 - París, França, 1962) Escultor. Format amb el seu pare, que era marbrista, i a París. Fou Prix de Rome el 1900 i viatjà, becat, per Espanya, Itàlia, Bèlgica i Holanda. Fou membre del Salon des Artistes Français, on exposà des del 1894, i cavaller i oficial de la Legió d'Honor. Típic representant de l'academicisme anecdotista aplicat sobretot a monuments públics, és autor de Muntanyes regalades i l'Àliga esclafada (ambdós a Perpinyà), el Mausoleu Zacaries Astruc (cementiri de Montparnasse, a París), la Victòria o monument als morts del Voló, el monument als morts d'Illa. etc. També conreà molt el retrat i la peça de col·leccionisme. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
44 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sueca, ducat de (País Valencià) Títol concedit el 1803, amb grandesa d'Espanya, a Manuel de Godoy y Álvarez de Faria. Ha passat als Rúspoli. 45 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Sueco, El (València, 5/set/1847 – 28/nov/1847) Setmanari humorístic. Dirigit per Josep Bernat i Baldoví. Publicà tretze números, que foren redactats pel seu director, juntament amb Pasqual Pérez i Rodríguez. El conjunt dels escrits del setmanari és humorístic i costumista. L'any 1877 en sortí una segona edició, facsímil, realitzada per la llibreria Pasqual Aguilar, amb uns apunts biogràfics sobre Pérez i Rodríguez a càrrec de Constantí Llombart. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suelves i de Montagut, Josep de Montserrat de (Tortosa, Baix Ebre, 1850 – Madrid, 1926) Novè marquès de Tamarit (o de Suelves-Montserrat i de Montagut). Nebot i successor d'Antoni de Montserrat de Suelves i d'Ustáriz. Fou membre de la secretaria del pretendent carlí, que el nomenà vescomte de Montserrat; lluità a la tercera guerra Carlina i a la guerra russo-turca (1877-78), com a cap d'un regiment de cosacs, i participà en la batalla de Plevna. Fou diputat a corts per Tarragona (1896-99, 1901-02 i 1907-08). 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suelves i d'Ustáriz, Antoni de Montserrat de (Tortosa, Baix Ebre, 1816 – 1886) Polític. Vuitè marquès de Tamarit. Passà al servei de Carles Maria dels Dolors de Borbó (1868) i intervingué en el seu nomenament com a pretendent carlí. Assistí a les juntes carlines de Londres (1868) i Vevey (1870) i negocià crèdits per a 48 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
49 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Suerri (Areny de Noguera, Ribagorça) Caseria, fins al 1965 del terme de Cornudella de Valira, vora el barranc de Sant Romà, al vessant meridional de la serra de Berganui. 50 CATALUNYA - HISTÒRIA Suert (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Despoblat i antic nom del terme. 52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sufera, castell de (Cabanes de l'Art, Plana Alta) Antic castell, a l'est del terme. Fou donat el 1225, juntament amb el castell de Miravet, per Jaume I al bisbe de Tortosa. 53 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sugrañes, Victorià (Catalunya, s XIX - Tetuan, Marroc, 4/feb/1860) Militar. Assolí el grau de comandant i era cap del cos de voluntaris que, format per la diputació de Barcelona, es distingí a la guerra d'Àfrica de 1859-60. Morí a la batalla de Tetuan al front dels seus homes. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sugrañes i Anguera, Eugeni (Castellvell del Camp, Baix Camp, 1878 - Chicago, EUA, 1942) Missioner i publicista. Estudià al seminari de Tarragona i el 1902 ingressà als claretians. Destinat a les missions de Mèxic, estengué el seu radi d'acció a Texas (EUA), on es refugià el 1914, quan fou expulsat pels revolucionaris de Mèxic. El 1918 fundà el col·legi claretià a Washington. Fou redactor de la revista "The Claretian" i autor de diverses obres històriques sobre les missions de San Marcos, San Gabriel i Los Angeles. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sugrañes i Florit, Josep (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1842 – 1910) Pintor. Exercí un mestratge local ben remarcable. Sobresortí com a aquarel·lista. Pintà sobretot paisatges de la seva comarca i escenes urbanes de Vilanova. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sugrañes i Gras, Domènec (Reus, Baix Camp, 1879 – Barcelona, 1938) Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1912. Col·laborador de Gaudí, completà Bellesguard amb els bancs de mosaic, l'aiguamens del vestíbul i la casa dels masovers (1917). Féu la casa d'Ermenegild Miralles al passeig de Manuel Girona en forma de barraca valenciana (1919). Amb Raspall féu la plaça de toros Monumental de Barcelona (1913), i succeí Gaudí en les obres de la Sagrada Família (1926-36). 58 CATALUNYA - HISTÒRIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Suïls (les Paüls, Alta Ribagorça) Llogaret, a l'esquerra de l'Isàvena. 61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sulaymän Abü Rabbï (Illes Balears, s XI - 1115 ?) Governador independent de les Balears (1115). Apareix sota el nom de Burabé al Liber Maiolichinus de gesti Pisanorum illustribus, de Calisse. Sembla que succeí al seu parent Mubäsir Näsir al-Dawlä arran de la invasió catalano-pisana de les Illes (1114-15), després de la qual els almoràvits l'ocuparen. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sulaymän ibn Muhammad ibn Hüd (Catalunya ?, s X - Saragossa, Aragó, 1046) Valí de Lleida i taifa de Saragossa (1039-46). Fundador de la família d'origen baladí Banü Hüd. Amb la caiguda dels Banü Tugib s'emparà del govern de la taifa de Saragossa, que comprenia, a més de la capital, Lleida, Tudela i Calataiud. Adoptà el sobrenom d'al-Musta'ïn. Essent governador de Lleida sembla que empresonà el fals califa Hisam III quan fou destituït de Còrdova (1032), probablement al castell de Balaguer. En morir dividí el regne entre els seus fills: Saragossa a Abü Ga'far Ahmad al-Muqtädir, Lleida a Yüsuf al-Muzaffar, Tudela a Muhammad i Calataiud a Sulaymän. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sullà, Jaume (Pallars Jussà, s XVII - Catalunya, s XVII) Escriptor i eclesiàstic. Era originari de la conca de Tremp. Fou canonge de la seu d'Urgell. Escriví un diccionari i unes regles de gramàtica. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sullà i de Gasol, Francesc de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Cavaller. Fou oïdor militar de la Generalitat per al període 1710-13. Restà a Barcelona quan, tot just després de finir el seu mandat, començà el gran setge borbònic. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Suma y Sigue del Arte Contemporáneo (València, 1962 – 1967) Revista d'art i arquitectura, sense periodicitat. Fundada pel crític Vicent Aguilera i Cerni, en la seva redacció figurava importants especialistes. Assolí un gran prestigi i influí notablement en la introducció de nous corrents estètics i crítics. Publicà 66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sumacàrcer, comtat de (País Valencià) Títol concedit el 1663 a Ausiàs Crespí de Valldaura i Boïl de la Scala, senyor de l'Alcúdia de Crespins, del castell de Penya-roja o de Sumacàrcer i de la baronia de Sumacàrcer, que havia estat vinculada el 1321 pel seu avantpassat Jaume Crespí, jurat de València i senyor de Sumacàrcer i l'Alcúdia. Continua en la mateixa família. 68 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sundy Bay (Sant Lluís, Menorca) Nom donat a la platja de la punta Prima durant l'ocupació britànica. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suñé i Álvarez, Ricard (Barcelona, 1913 – 1952) Periodista. Estudià dibuix i fotografia amb el seu oncle, Samuel Suñé i Farando. Fou redactor d'"El Correo Catalán", on publicà una sèrie d’articles titulats Estampas populares (publicats en dos volums, 1943 i 1944) en els quals introduïa frases en català en una època en què aquesta llengua era totalment bandejada de la premsa. Publicà també Albert Llanas, el Quevedo catalán 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suñé i Benages, Joan (Barcelona, 1865 – 1937) Bibliòfil. Fou un gran estudiós del Quixot de Cervantes. Publicà diversos comentaris i un recull bibliogràfic sobre el tema. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suñé i Farando, Samuel (Barcelona, 1888 – 1964) Dibuixant i fotògraf. Format a Llotja, anà el 1912 a París, on conegué el futurisme. En tornar a Barcelona, retrobà l'ambient noucentista que marcà profundament la seva manera de fer i de pensar. Exposà poc i els seus dibuixos, i algunes pintures, se centren en temes senzills de la vida quotidiana. El 1918 establí el seu estudi de fotògraf-retratista que fou un dels més prestigiosos de Barcelona i on organitzà concerts i vetllades literàries. El 1975 es reuní a la Sala Rovira de Barcelona una exposició antològica de la seva obra. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suñé i Medan, Lluís (Barcelona, 2/gen/1881 – 3/gen/1967) Metge. Fill de Lluís Suñé i Molist. Fou otorino-laringòleg molt destacat. Desenvolupà extraordinàriament el diagnòstic radiogràfic. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona des de 1923. Col·laborà a "Anals de Medicina" (1907-12), "Infantia Nostra" (1922-27) i "Monografies Mèdiques". Publicà treballs nombrosos de la seva especialitat. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suñé i Sintes, Joan (Barcelona, 1902 - Buenos Aires, Argentina, 15/jul/1965) Organista. Deixeble d'Eusebi Daniel, es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Celebrà concerts d'orgue a Europa i a l'Amèrica del Sud. Els darrers anys de la seva vida residí a Buenos Aires. És autor d'un Método de harmónium. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Suñer, Joan B. (País Valencià, s XVIII) Pintor. Pertanyia a l'Acadèmia de Sant Carles. Tres teles seves figuren al Museu de València. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suñer i Carrió, Francesc (Barcelona, 1922 - 18/set/1991) Pintor i dibuixant. Es formà en acadèmies lliures. Seguí cursos de dret. Féu la primera exposició individual a Barcelona (1955). El 1958 realitzà un viatge d'estudis a Roma. El 1960 treballà a França, Bèlgica i Holanda. Féu una estada a Londres el 1965, tot ampliant la seva formació. Ha exposat individualment diverses vegades a Barcelona, amb èxit notable, i també a París, Lisboa, Estoril i Madrid, a part de la seva col·laboració a exhibicions col·lectives d'importància de caràcter internacional. Té obres a col·leccions prestigioses de diversos països. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunifred (Catalunya, s IX - 890/891) Abat de Santa Maria d'Arles. Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d'Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós. Tot i la seva condició clerical (era diaca) i de monjo no es captingué amb la deguda moderació; així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII el 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunifred I (Catalunya, s X – 1008) Vescomte de Girona (v982-1008). Fill del vescomte Guiniguís, dit Mascaró, i de Gerosòlima, dita Gudrielda. Es casà amb Aurúcia, i després amb Adelaida, senyora d'Ogern. El seu hereu, Amat, que el succeí en el vescomtat, prengué el cognom o apel·latiu de Montsoriu. Posseí importants béns a Osona, compartits amb el seu germà Sisemund d'Oló. Es el probable tronc dels llinatges de Montcada i de Sesagudes (Montseny) pels seus suposats fills Ramon, senyor de Lloret, i Guillem, que rebé successivament els apel·latius de Muntanyola, de Vacarisses i de Montcada. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunifred I de Barcelona Veure> Sunifred I d'Urgell-Cerdanya. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunifred I de Besalú Veure> Sunifred II de Cerdanya-Besalú. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunifred II de Cerdanya-Besalú (Catalunya, s X – 965) Comte de Cerdanya (927-965) i de Besalú (957-965). Fill gran de Miró II el Jove de Cerdanya-Besalú i d'Ava. A la mort de Miró (927), Ava administrà els comtats en nom dels fills, tots ells menors. Arribada la majoria d'edat, Sunifred governà la Cerdanya ajudat per Oliba. Protegí activament el monestir de Cuixà. Recaptà preceptes favorables del rei de França Lluís d'Ultramar, gràcies als bons oficis del seu germà Guifré. A la mort de Sunifred, restà sol en el govern 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunifred I d'Urgell-Cerdanya (França, s IX – Catalunya, 848) Comte d'Urgell i Cerdanya (834-848), de Barcelona, Girona, Narbona i altres comtats septimans (844-848). Pare de Guifre el Pilós i fundador, per tant, de la casa comtal catalana. Segons Ramon d'Abadal, sembla que era fill del comte Bel·ló de Carcassona i germà del seu successor Oliba I, la qual cosa explicaria les tradicionals relacions entre ambdués cases. El 842 va sorprendre als confins de la Cerdanya la gran expedició enviada per Abd al-Rahman II contra Narbona. Com altres membres de la mateixa família, es distingí pel legitimisme i per la fidelitat a la casa carolíngia. Havia rebut de Lluís el Piadós el comtat d'Urgell com a premi a la fidelitat del seu germà Oliba I, i, el 844, Carles el Calb, després de capturar i ajusticiar el traidor Bernat de Septimània, atorgà a... Segueix... 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunifred II d'Urgell (Catalunya, 880 ? – 948) Comte d'Urgell (897-948). Fill de Guifré I de Barcelona el Pelós i de Guinedilda. En morir el seu pare es trencà el principi tradicional que els reis francs nomenessin els comtes per a Catalunya i s’establí el principi hereditari en la transmissió del càrrec comtal. L’establiment d’aquest principi hereditari fou potser el pas més gran donat pels comtes catalans vers la independència i la sobirania. Talment com si els tres fills grans del Pelós assimilessin les honors a un bé privat, en morir llur pare les heretaren, se les mig repartiren i les començaren a governar sense esperar llur investidura per part de la monarquia, potser aprofitant que el monarca regnant, Odó I, no era un carolingi legítim. Semblaria que els tres fills grans del Pelós heretaren conjuntament llur pare i que establiren un sistema de... Segueix... 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunifred Llobet (Olèrdola ?, Alt Penedès, s X - Roma, Itàlia, v 977) Ardiaca, científic i astrònom. Originari potser d'una família ben establerta al Penedès, al Vallès i entorn de Barcelona, era parent, sembla, del bisbe Vives i en tot cas oncle del bisbe Deodat, ambdós de Barcelona. Se'l troba actiu com a canonge i ardiaca de la seu de Barcelona des del 973 al 997. Sunifred era home de confiança del comte Borrell II. Els seus estudis d'astronomia li donaren un cert renom europeu, fins al punt que Gerbert, el futur papa Silvestre 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suñol i Baulenes, Gregori Maria (Barcelona, 1879 - Milà, Itàlia, 1946) Musicòleg. Format a l'Escolania de Montserrat, on professà com a monjo l'any 1900, amplià els seus coneixements del cant gregorià a Solesmes. L'any 1931 anà a Milà, on es dedicà a la restauració del cant ambrosià. Fou nomenat president del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma (1938) i abat de Santa Cecília de Montserrat (1943). De les seves nombroses obres destaca la Introducció a la paleografia musical gregoriana (1925). 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suñol i Gasòliba, Esteve (Barcelona, 1856 – 1913) Escriptor i enginyer. Fou un actiu excursionista de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Exercí la crítica musical a "La Renaixença" i "La Veu de Catalunya", des d'on impulsà el wagnerisme; publicà també articles de costums de to satíric, recollits en part al volum Llibre de memòries (1903). Altres narracions seves foren recollides a "Lectura Popular". 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suñol i Pujol, Jeroni Miquel (Barcelona, 1839 – Madrid, 16/oct/1902) Escultor. Estudià a Llotja i treballà al taller dels Vallmitjana. També, pensionat, restà una temporada a Itàlia. Escultor molt minuciós i preocupat per la perfecció de l'obra, la seva producció no fou nombrosa però si d'alta qualitat. Estigué a Roma i després s'establí a Madrid, on fou membre i professor de l'Academia de San Fernando. La seva millor obra és Dant sedent (1864), i és autor també d'Himeneu (1867), Sant Pere i Sant Pau i Retrat de Fortuny. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suñol i Soler, Josep Ildefons (Barcelona, 1927 - ) Col·leccionista d'art, empresari i advocat. Fill de Josep Suñol i Garriga. Ha format una de les més notables col·leccions d'art actual existent als Països Catalans. Les obres, curosament escollides -concedeix una atenció especial a l'escultura-, constitueixen una selecció representativa de l'art català contemporani. També hi són representades algunes de les grans figures espanyoles internacionals. En té cura de la catalogació i la conservació Jordi Vidal i Sordé. El 2007 va crear la Fundació Suñol.
Anar a: [ Subir ] [ Subirats ] [ Sud ] [ Sug ] [ Sun ] [ Suni ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Subirachs i Sitjar, Josep Maria
Subirachs i Vila, Rafael
Subirana i Ortín, Jaume
Subirats
Subirats i Martori, Marina
Subirats i Piñana, Josep
Subpirineu, el
Sucre i de Grau, Josep Maria de
Suda de Balaguer, la
Suda de Lleida, la
Suda de Tortosa, la
Sudrià i Triay, Carles
Sueca
Suera
Sugranyes i de Franch, Ramon
Sumacàrcer
Suñé i Molist, Lluís