[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a: [ Sant J. B ] [ Sant J. de D ] [ Sant J. de les ] [ Sant J. de P ] [ Sant J. del P ]  [ Sant J. i ]

Escolta qui et parli; en el tracte social res és tant productiu com l'almoina de l'atenció. (Honoré de Balzac)

1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Joan Baptista  (Eivissa)  Veure> Sant Joan de Labritja.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan Baptista de Besòs  (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)  Barri i parròquia, sorgit a l'esquerra del Besòs, aigua avall del nucli antic, com a urbanització Font i Vinyals (1922), colònia obrera de la fàbrica tèxtil Baurier (1912). El 1935 hi fou erigida la parròquia de Sant Joan, que donà nom al barri.

3 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlacantíSant Joan d'Alacant  (Alacantí)  Municipi: 9,64 km2, 40 m alt, 22.825 hab (2015). Situat al litoral, a l'horta i al nord de la ciutat d'Alacant. El riu de Montnegre (o Sec) és el límit septentrional. Les terres incultes són escasses. Agricultura de regadiu amb predomini sobre els de secà; els conreus més estesos són els d'horta i ametllers, seguits de garrofers i oliveres. Indústries derivades de la fusta (fabricació de mobles) i de l'agricultura (d'olis, farineres i peladoresInici página d'ametlles). Important activitat turística a la platja de Sant Joan. A partir del 1960 la població gairebé s'ha triplicat. La vila està situada en un embrancament viari de diverses carreteres. L'actual edifici de l'església parroquial és del 1862. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament

4 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Joan d'Albera  (l'Albera, Vallespir)  Poble (530 m alt) i cap del municipi, situat vora la riera de Sant Joan, una de les dues que drenen la vall de l'Albera, al peu del puig de Sant Cristau. L'església parroquial, romànica, és obra del s XIII.

5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sant Joan d'Almonesir  (la Vall d'Almonesir, Alt Palància)  Despoblat.

6 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Joan d'Amunt  (Banyuls de la Marenda, Rosselló)  Antiga església parroquial (o de Munt).

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan d'Arròs  (Viella, Vall d'Aran)  Santuari, a l'antic terme d'Arròs i Vila, a la vall de Varradòs, a la dreta del riu, al peu del Montlude. Al seu voltant hi ha el grup de bordes de Sant Joan d'Arròs.

68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Joan d'Arsós  (Bula d'Amunt, Rosselló)  Llogaret (o dels Arços o Arsós), als Aspres, al vessant est del coll de les Arques, a la coma d’Arsós. És centrat en el mas d’Arços i en l’arruïnada església de Sant Joan, sufragània de la de Bula d’Amunt. El 1151 constava ja com a possessió del monestir de Serrabona.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Joan d'Arties  (Salardú, Vall d'Aran)  Antiga parròquia dins l'antic terme d'Arties, a la dreta de la Garona, al nord de la vila. És un edifici gòtic del s XIII, i hom creu que pertanyia als hospitalers. Ha estat restaurada (1975) per la Fundació Museu Etnològic Era Val d'Aran, a la qual l'ha cedida la mitra d'Urgell, perInici página a instaurar-hi un museu etnològic d'objectes religiosos de la Vall d'Aran.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan d'Aurós  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)  Ermita de l'antic mun. d'Unarre, vora el llogaret d'Aurós.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan d'Avellanet  (Bagà, Berguedà)  Església, situada al peu dels cingles de la Torre, a la dreta del Bastareny, aigua amunt de la vila. És esmentada com a parròquia al s XIV, però al s XVII ja era sufragània de Sant Esteve de Bagà.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de Banyeres  (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell)  Veure> Banyeres.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Joan de Bauçols  (Albanyà, Alt Empordà)  Antiga església (o de Bossols, o de Mussols), actualment arruïnada, de l'antic municipi de Bassegoda, encinglerada a 902 m alt als contraforts orientals del puig de Bassegoda, dominant la vall de la Muga. És esmentada ja el 1413 sota l'advocació de santa Maria (la imatge fou també anomenada Mare de Déu dels Corb), que fou substituïda per la de sant Joan, i hom hi feia un aplec el dia del sant. Depenia de la parròquia de Corsavell. Arruïnada al començament del s XX, la imatge de la Mare de Déu (dita també de la Paloma pel seu color blanquinós) fou portada a la parròquia de Llorona, on fou cremada el 1936.

13 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Joan de Carbonell  (es Mercadal, Menorca)  Veure> Sant Joan dets Horts de Carbonell.

14 ANDORRA - GEOGRAFIA

Sant Joan de Caselles  (Canillo, Andorra)  Església (1.560 m alt) de tradició preromànica, situada damunt un turonet que s'aixeca a la dreta de la Valira d'Encamp, aigua amunt de la població. Fou refeta al s XII, quanInici página li foren afegits l'absis i el campanar llombard. Els pòrtics de davant i de la façana oest daten dels s XVI i XVII. En el curs dels treballs de restauració, duts a terme sota la direcció de Rafael Benet, el 1963, hi fou descoberta una majestat d'estuc, adossada a una creu pintada, sobre els braços de la qual hi ha representats el sol i la lluna i, a sota, dos personatges llegendaris, Longí i Stefanton, relacionats amb la crucifixió, tot emmarcat per una sanefa també pintada. S'hi guarda igualment un notable retaule gòtic del principi del s XVI, d'autor desconegut, amb escenes de la vida de Joan Evangelista, titular de l'església.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de Codolar  (Cornudella de Montsant, Priorat)  Ermita (704 m alt), als vessants meridionals del Montsant, a la capçalera del barranc de Sant Joan, afluent per l'esquerra del riu de Siurana. És un petit edifici, ampliat el s XIX, esmentat des del 1604; al costat hi ha la casa dels ermitans i una font entre grans còdols. Al peu del barranc hi ha la petita capella de Sant Joan Petit. És lloc de molta devoció; s'hi celebraven processons des de Cornudella.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de Conilles  (Mediona, Alt Penedès)  Veure> Sant Joan de Mediona.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de Cor-de-roure  (Viver i Serrateix, Berguedà)  Veure> Sant Joan de Montdarn.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de Cornudell  (Castellar de N'Hug, Berguedà)  Església romànica, a llevant del poble, a la vall de l'Arija, al centre del veïnat de la Soleia.

19 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Joan de Dossorons  (Codalet, Conflent)  Església arruïnada (o Sant Joan de Pla de Cirac), al camí de Cirac. El lloc és esmentat ja l'any 950 com a possessió del monestir de Cuixà.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Joan de Fàbregues  (Rupit i Pruit, Osona)  Poble i antiga parròquia rural, que donà nom al municipi fins el 1955, al sud del terme, sobre la cinglera que limita Collsacabra amb la vall del Ter. Existia el 968, i la vila de Rupit en depengué religiosament fins el 1878, que esdevingué filial de Rupit. L’església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern. L’absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample. El conjunt és de la fi del s XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana. Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del 1427. Vers el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions dels murs i l’arrebossat desaparegueren arran d’una restauració. En l’època parroquial havia arribat a tenir 62 masos. El 1989 hom col·locà una còpia del retaule dels Sants Joans que el 1503 féu Joan Gascó, l’original de la qual es troba actualment al Museu Episcopal de Vic. Fou restaurada els anys 1970 pels Amics de Rupit i la diputació provincial.

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Joan de Gandia  (Gandia, Safor)  Veure> Bairén.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de Gil  (Alt Àneu, Pallars Sobirà)  Església (o d'Isil), dins l’antic terme de Gil, al costat de la Noguera Pallaresa. Hom l’ha considerat erròniament com a antic monestir templer. El 839 depenia de Santa Maria d’Àneu, i al s X estava supeditada al monestir de Sant Pere del Burgal. Manquen notícies de la seva comunitat, que hauria estat benedictina. És un edifici romànic, de tres absis.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de la Farga  (Olius, Solsonès)  Veure> Farga, la.

25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Joan de la Fontsanta, balneari de  (Campos, Mallorca Oriental)  Veure> Banys de Sant Joan, es.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Joan de la Muntanya  (Pontons, Alt Penedès)  Església romànica, damunt la serra de mas Fonoll, al nord-est del cim; és l'antiga capella del castell nou de Pontons, els vestigis del qual es veuen al costat, que fou donat, juntament amb aquest, el 1138, per Ramon Guillem d'Òdena als hospitalers, i que tenia per sufragànies les esglésies de Santa Maria i de Santa Fe. L'església fou restaurada el 1968.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Joan de la Ribera  (València, Horta)  Convent de franciscans descalços, situat a l'esquerra del Túria, prop del camí del Grau. Fundat el 1572 amb l'ajuda del patriarca Juan de Ribera. Exclaustrat el 1835, la seva església es convertí el 1845 en ajuda de la parròquia de Sant Tomàs de València. Entre el 1897 i el 1910 es construí una nova església en lloc diferent, i a l'antic solar del convent s'edificaren les casernes de Sant Josep de la Ribera i l'estació del tren de València a Algar.

28 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de les illes d'Eivissa i FormenteraSant Joan de Labritja  (Eivissa)  Municipi: 121,56 km2, 202 m alt, 5.872 hab (2015). Situat al nord-oest de l'illa. La costa és alta i rocosa, amb nombroses cales (es Port de Sant Miquel, Xarraca, Portinatx). Dues terceres parts del terme municipal són cobertes per la vegetació natural (pins, matolls i pastures). Els conreus més estesos són els de secà; sobresurten els cereals (blat, ordi i civada); el regadiu aprofita aigües de deus per a la producció d'hortalisses, patates i moresc. Ramaderia (boví, oví, porcí i cabrum) i aviram. Centre turístic amb importants centres com els de Portinatx, es Port de Sant Miquel, etc. Població disseminada. El poble és un petit nucli, agrupat al voltant de l'església parroquial de Sant Joan (s. XVIII). Dins el terme hi ha la venda de Xerracó i la important cova desInici página Cuieram. Àrea comercial d'Eivissa. Ajuntament - Turisme

29 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaSant Joan de l'Énova  (Ribera Alta)  Municipi: 1,86 km2, 30 m alt, 476 hab (2015), (o Sant Joanet, cast: San Juan de Enova). Situat a la plana al·luvial de la riba dreta del riu d'Albaida, prop de la seva confluència amb el Xúquer. El petit terme és totalment pla (antigament era pantanós, i el conreu bàsic havia estat l'arròs). L'agricultura és totalment de regadiu i aprofita les aigües de l'Albaida per a conreus d'arròs (en retrocés per dessecació de les terres) i d'hortalisses, melons, tarongers i moresc. Avicultura. El poble fou un antic lloc de moriscs de la fillola de Càrcer. L'església parroquial (s XVI), ampliada a la fi del s XIX, inicialment era la capella de la casa dels marquesos de Bèlgida. Àrea comercial de València. Ajuntament - Escola

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Joan de l'Erm  (Sant Just Desvern, Baix Llobregat)  Antic monestir de monges canongeses augustinianes (dit també Sant Joan Salerm), al sector muntanyós del nord del terme, prop de can Cuiàs. La comunitat s’hi establí al s XIII (l’església és esmentada el 1277) i es traslladà a Barcelona després del 1450, i el 1466 es fusionà amb les monges de Montalegre. El lloc fou venut al s XVIII, i el culte a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista passà a la parròquia. Resten escassíssimes ruïnes.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Joan de l'Erm  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Antic santuari i hostatgeria, dins l’antic terme de Castellbò, al vessant esquerre de la vall del riu Madriu. Es trobava en un alt port de muntanya (1.700 m alt) al peu de l’antic camí que unia l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà. Molts altres camins confluïren en aquest lloc, que era sempre molt concorregut i famós en tota la comarca. Els orígens són desconeguts. Existia el 1208 i es trobava sota la protecció dels vescomtes de Castellbò; és tradició que aquell any Arnau de Castellbò hi portà el Sant Greal que es guardava a Besiers. Estava a cura d’un beneficiat i donats. L’església es reedificà al sInici página XVII, i tenia una gran casa i hostals entorn seu que formaven com un petit carrer. L’antic santuari fou incendiat el 20/des/1936. El 1959 s’inaugurà un nou santuari, sense hostatgeria, a una hora de distància de l’anterior, prop del pla de la Basseta, enmig d’un magnífic bosc comunal d’avets i mirant a la vall de Castellbò. A poca distància del santuari, al pla de la Basseta, hom construí un refugi forestal, ampliat a causa de la florent estació hivernal d’esquí nòrdic que s’hi instal·là el 1971.

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Joan de l'Erm  (l'Escala, Alt Empordà)  Monestir de localització desconeguda, situat prop d'Empúries. Era una petita comunitat femenina que seguia la regla benedictina i que decaigué molt en la despoblació del 1348. El 1368 fou unit a les petites comunitats de Santa Margarida de Vilanera i de Santa Coloma de Matella (les tres cases juntes tenien només cinc monges).

33 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsSant Joan de les Abadesses  (Ripollès)  Municipi: 53,71 km2, 773 m alt, 3.383 hab (2015). Situat a la vall del Ter; força accidentat pels vessants de la serra de Vallfogona. El terme és cobert en gran part per boscos de faigs i roures, i pastures naturals. L'agricultura és de secà (plantes farratgeres, moresc, blat i patates). Bestiar boví i porcí i granges avícoles. Important activitat industrial; sobresurt la indústria tèxtil, localitzada en colònies al llarg del curs del Ter (colònia Llaudet i colònia Jordana); la segueixen en importància l'alimentària, la de producció de ciment, la de la construcció, la siderometal·lúrgica i la de derivats de la fusta. Turisme. La vila és a l'esquerra del Ter i sorgí al voltant de l'antic monestir de Sant Joan de les Abadesses, de monges benedictines, monument històrico-artístic, amb església romànica, que actualment és la parroquial (abans habia tingut la de Sant Joanipol). El municipi comprèn, a més, el veïnat de Torralles, l'antic lloc d'Arçamala, el santuari del Prat, la masia de Ribamala i l'antic municipi forà de la Ribera de Sant Joan. Àrea comercial de Ripoll. Ajuntament -Inici página Estadístiques - Consulta de dades - Unió Excursionista - Institut Escola

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

monestir de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)Sant Joan de les Abadesses, monestir de  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)  Abadia de monges benedictines. Fundat vers el 885 pel comte Guifré i la seva muller, Guinedilda, destinat a la seva filla Emma. La casa va ésser confiada a un grup de sacerdots que van regir-la fins a la majoria de l'abadessa Emma (898). Aquesta obtingué un precepte reial de Carles el Simple (899) que confirmava els béns donats al monestir i li hi concedia immunitat plena. El 1017 el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, va aconseguir una butlla papal que suprimia la comunitat benedictina; el monestir fou erigit en comunitat canonical dependent del bisbat de Besalú, creat per Bernat Tallaferro el 1020. Deu anys més tard la canònica quedà regida per un abat, fins al 1083, any en que els canonges foren expulsats; aquests hi tornaren el 1114, després d'haver-hi hagut novament, durant aquest període, una comunitat femenina. L'església és romànica del s XII, amb planta de...  Segueix... 

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de les Quadres  (Calonge de Segarra, Anoia)  Veure> Quadres, les.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de l'Escala, barranc de  (la Pobla de Cérvoles, Garrigues)  Curs d'aigua intermitent, del vessant septentrional de serra la Llena, que aflueix al riu Set.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de Llefià  (Badalona, Barcelonès)  Sector del barri i antic veïnat de Llefià.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de Mata  (Gombrèn, Ripollès)  Veure> Sant Joan de Mataplana.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Joan de Mataplana  (Gombrèn, Ripollès)  Església, situada sota les restes del castell de Mataplana, dins l'antiga parròquia de Sant Pere de Mogrony. Existia el 1175 i era la capella del castell. És un petit edifici romànic, restaurat el 1618, el 1859 i darrerament el 1969. Una pseudo-tradició del s XIX voldria que hi hagués nascut a prop Joan de Mata, fundador dels trinitaris, i per això se n'ha dit, sense fonament, Sant Joan de Mata.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de Mediona  (Mediona, Alt Penedès)  Poble (430 m alt) (o de Conilles) i cap del municipi, estès a banda i banda de la riera de Mediona, aigua amunt del castell de Mediona. El nucli sorgi a partir de mitjan s XIX al voltant de l'antiga església parroquial, pràcticament aïllada, de Sant Joan de Conilles, que pertanyia a la jurisdicció del castell de Mediona.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de Ministrells  (les Valls de la Valira, Alt Urgell)  Veure> Ministrells.

42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Joan de Missa  (Ciutadella, Menorca)  Església rural (ant: Sant Joan de Monestrells), uns 4 km al sud-est de la ciutat. Fou parroquial de l'antic poble de Monestrells, i actualment depèn de l'església de Sant Francesc. És tradicional la celebració de les completes la vigília de la diada de Sant Joan.

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsSant Joan de Mollet  (Gironès)  Municipi: 3,18 km2, 54 m alt, 497 hab (2015), (o Mollet de Ter). Situat a l'extrem més oriental de la comarca, al nord-est de Girona, a la dreta del Ter. El territori, de reduïda extensió, és pla i dedicat gairebé tot al sector agrícola, que es dedica al conreu de cereals, farratges, hortalisses i moresc, i es complementa amb l'explotació d'arbres de ribera. La cria de bestiar i l'avicultura tenen una certa importància. Completen l'economia una petita indústria alimentària (embotits) i una empresa de maquinària tèxtil per a impressions. El poble és aturonat, a l'extrem oriental del terme. L'església parroquial de Sant Joan és de mitjan s XIX. Àrea comercial de Girona.Inici página Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Joan de Monestrell  (Ciutadella, Menorca)  Veure> Monestrells.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de Montdarn  (Viver i Serrateix, Berguedà)  Poble (o de Cor-de-roure) i antiga casa monàstica, al nord-oest del terme, prop de la masia de Cor-de-roure. El 899 és citat entre les possessions de Sant Joan de les Abadesses. El 922 es consagrà la seva església, a precs de l’abadessa Emma, i aleshores tenia una comunitat canonical de sacerdots, als quals el bisbe d’Urgell donà la cura d’ànimes del lloc. Hom creu que els seus comunitaris passaren a Sant Joan de les Abadesses en convertir-se aquell monestir en canonical (1017), i restà com a parròquia rural. L’església, refeta als s XVII-XVIII, serva un absis romànic i sepultures cavades a la roca dels seus primers temps (s IX-X). Al s XIX formà un municipi amb la quadra de Montdarn (o de Sant Martí de Balaguer).

46 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Joan de Moranells  (Morellàs, Vallespir)  Antiga església romànica, actualment arruïnada, al sud-oest del poble.

48 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana AltaSant Joan de Moró  (Plana Alta)  Municipi: 29,2 km2, 178 m alt, 3.051 hab (2015). Situat al centre del pla de Moró, vora la riba de la rambla de la Viuda. Segregat l'any 1990 del terme de Vilafamés. La base econòmica se centra en la indústria ceràmica que concentra al seu voltant gairebé el 100% de tota l'activitat laboral de la població, tenint aquesta una gran expansió tant en l'àmbit nacional com internacional i, havent quedat l'agricultura en un plànol molt secundari, reduint-se a uns pocs incondicionals. Quant a aquesta, l'ametller és el cultiu predominant seguit de l'olivera i el garrofer, aquest últim amb una gran tradició. El poble és situat a l'esquerra de la rambla de la Viuda, voraInici página el pantà de Benadressa. De la seva església parroquial depenen les caseries del Mas de Flors, la Correntilla, el Pla de Lluc i Moró. Ajuntament

49 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Joan de Pagès  (Vallespir)  Veure> Sant Joan de Pladecorts.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de Palamós  (Palamós, Baix Empordà)  Poble i antic municipi, al nord-est del cap municipal i a prop de la platja de la Fosca. Centre turístic.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Joan de Penyagolosa (Alcalatén)Sant Joan de Penyagolosa  (Vistabella del Maestrat, Alcalatén)  Santuari i parròquia (1.292 m alt), situat als vessants septentrionals de Penyagolosa, voltat de pinedes. L'església, d'una nau, fou bastida a partir del 1706 sobre una d'anterior; conserva un retaule barroc amb una pintura central de Jeroni Jacint Espinosa. De l'antic convent o eremitori, de la mateixa època, resta una sola ala, aprofitada per a hosteria, i un petit pati central porxat. Sobre la devoció a sant Joan (la festa se celebra el 29/ago en commemoració de la degollació del sant), al qual era dedicada la primitiva ermita, el 1653 hom creà la confraria de Sant Joan Baptista, la més important de les comarques veïnes. És un centre de pelegrinatges, entre els quals es destaca l'anomenat dels pelegrins de les Useres (en nombre de dotze), el darrer divendres d'abril, amb cerimonial i cants propis.

52 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del VallespirSant Joan de Pladecorts  (Vallespir)  Municipi: 10,62 km2, 100 m alt, 2.055 hab (2013), (ant: Sant Joan de Pagès, fr: Saint Jean Pla de Corts). Situat a la conca mitjana del Tec, al Baix Vallespir. Economia agrícola: al regadiu es conreen fruiters (albercoquers, cirerers i presseguers); hi ha conreus, també, d'hortalisses i vinya. Producció de vi. Hi té importància la ramaderia (bestiar oví i cabrum). Petita indústria. Població en ascens. El poble és situat a l'esquerra del Tec, vora laInici página confluència amb la riera de Vivers, al voltant de l'església parroquial del s XIII. Hi ha restes de l'antic castell de Sant Joan de Pladecorts (construït el 1189). El terme inclou, a més, el veïnat de Vilargell i el despoblat d'Olius. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Joan de Ripoll  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)  Nom antic del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de Salelles  (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà)  Poble, al límit amb l'antic terme de Cruïlles. L'antiga parròquia, consagrada el 904, era dedicada a sant Joan i esdevingué sufragània de la de Cruïlles. Formà part de la baronia de Cruïlles.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Joan de Segrià  (Lleida, Segrià)  Antic raval d’origen àrab situat al nord i a dos quilòmetres de la ciutat, camí d’Albesa, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar. Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic (1149), i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera (Alguaire), Vilanova de Segrià, Raïmat i Sant Salvador. Els hospitalers, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí III. Els hospitalers acabaren vencent, però la parròquia persistí. El 1282 és esmentada encara l’església de Sant Joan del Segrià; el 1382 consta igualment la pabordia del Segrià adscrita a la catedral de Lleida. En canvi, ja no consta en els censos del 1429. El raval desaparegué a conseqüència del despoblament ocasionat pel cicle pestífer del 1348 al 1380. L’església esdevingué una casa de camp. Després de la Guerra Civil de 1936-39 en aquest indret ha estat creat un suburbi d’immigrants del sud de l’Estat espanyol, el SecàInici página de Sant Pere.

55 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Joan de Seners  (Estoer, Conflent)  Veure> Seners.

56 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaSant Joan de Sineu  (Mallorca Oriental)  Municipi: 38,51 km2, 152 m alt, 2.035 hab (2015). Situat a l'interior de l'illa, al nord-est de Palma de Mallorca. Les pinedes, al sud del municipi, s'estenen més que la brolla, pròpia dels solells abruptes. El principal recurs econòmic és l'agricultura. Hi predomina el secà sobre el regadiu. Els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits de les figueres i els ametllers. Ramaderia (bestiar boví i oví) i avicultura. Pedreres de calcària. La població, ja elevada el 1860, cresqué irregularment fins al 1920, però la manca d'indústria i de turisme no ha pogut evitar el despoblament. La vila fou bastida dalt d'un turó al nord-est del turó bessó de Consolació, on s'aixeca l'actual santuari i primitiva parròquia. L'actual església parroquial conserva elements gòtics, però fou ampliada a la segona meitat del s XVIII i encara, a partir del 1927. El municipi comprèn, a més, l'ermita de Sant Nofre. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de Sora  (Sora, Osona)  Església (dita també Sant Joan del Noguer) i veïnat, situats a l'esquerra de la riera, aigua avall de Sora, prop de l'antic mas Noguer. Existia ja el 1245. És una capella rectangular, sense absis, de tradició romànica (s XIII). No té culte des del 1936.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de Toran  (Canejan, Vall d'Aran)  Llogaret (1.350 m alt) i santuari, a la vall de Toran, a la dreta del riu de Toran.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Joan de Vilassar  (Maresme)  Veure> Vilassar de Mar.

60 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesSant Joan de Vilatorrada  (Bages)  Municipi: 16,35 km2, 277 m alt, 10.768 hab (2015). Situat al centre de la comarca, a banda i banda del Cardener i a la vora del seu afluent, la riera de Fonollosa. Boscs de pins i matolls. L'agricultura és fonamentalment de secà, amb conreus de cereals i vinya; el regadiu no és gaire important. Indústria tèxtil, de materials per a la construcció, del vidre i de pells, afavorida per la proximitat de Manresa. Població en ascens. El poble és a la dreta del Cardener i constitueix pràcticament un barri de Manresa. Església parroquial de Sant Joan (romànica, esmentada ja el 1020). El municipi comprèn, a més, el poble de Sant Martí de Torruella, antic cap municipal, el poble i santuari de Joncadella i l'església de Sant Daniel de Palou. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Colla de Geganters i Grallers - Ràdio Sant Joan

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan de Vinyafrescal  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà)  Poble, al sud del terme, a la dreta del pantà de Sant Antoni. L'església parroquial (Sant Joan) depenia de l'abadia de Gerri.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan Degollaci  (Puig-reig, Berguedà)  Ermita, vora el Llobregat, sobre el pont del Guixaró, al nord de la vila. És d'origen romànic.

98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Joan d'Eivissa  (Eivissa)  Veure> Sant Joan de Labritja.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan del Camp  (Tortosa, Baix Ebre)  Antiga església, extramurs de la ciutat.

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Joan del Galí  (Vic, Osona)  Antiga església (Sant Joan de Riuprimer) i quadra civil, sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer. Existia ja el 1003, i l'antiga església romànica fou transformada al llarg del s XVII. Guarda un antic sarcòfag esculpit (s XIV). La quadra civil tenia des del s XV els masos de Montalegre o Bosc, Miquel, Sauleda, Franc, Ermengol i Galí. Aquest darrer donà el nom modern a l'església. La quadra de Sant Joan formà part de les Quadres Unides (amb Folgueroles, Riudeperes, Golomers i Torrellebreta) fins el 1770, que s'uní al municipi de Sentfores, i el 1931 passà, amb Sentfores, a Vic.

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Joan del Mercat  (València, Horta)  Església parroquial (o els Sants Joans), d'origen gòtic (1368). Fou reformada en estil barroc (1603-1700). A l'interior, d'un decorativisme luxuriant, hi col·laboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia; la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d'Antonio Palomino (1697-1700), de tema apocalíptic. A la façana, més clàssica, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç. Les pintures i talles de les capelles -obres de Capuç, Boney, Conchillos, Josep Vergara (murals de la capella de la Comunió), etc- han estat força malmeses.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan del Pas  (Ulldecona, Montsià)  Veure> Pas, el.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan del Pont  (Cardona, Bages)  Església de la vila, construïda el 1576 al cap del pont de Sant Joan (de set arcs, refet modernament), damunt el Cardener, al nord-est de la població, que comunicava amb els camins a Solsona i Berga. L'església era adossada a un important hostal.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan dels Arcs  (Vinyols i els Arcs, Baix Camp)  Poble (o els Arcs), al sud del terme, vora el nucli de Cambrils. El castell dels Arcs fou bastit el 1154 per Ramon dels Arcs, a qui el comte Ramon Berenguer IVInici página de Barcelona donà el lloc per a repoblar. La senyoria fou comprada el 1243 per l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat. Vora la carretera de Barcelona a València hi ha la Casa de Sant Josep, aspirantat dels germans de les escoles cristianes.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan dels Balbs  (la Vall d'En Bas, Garrotxa)  Poble (538 m alt) i antiga parròquia, situat a l’oest del pla de la Pinya. L’antiga església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic (és esmentada ja el 958), fou cedida pels comtes de Besalú el 977 a la col·legiata de Santa Maria de Besalú, que exercí la jurisdicció del lloc. Formà part després del vescomtat de Bas. L’església esdevingué sufragània de la de la Pinya; fins el 1936 conservà una notable talla (s XIII) de la Mare de Déu. Formà part de l’antic terme de la Pinya.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan d'Enveja  (Vilanova i la Geltrú, Garraf)  Església romànica, a ponent del nucli urbà, a l'antiga quadra d'Enveja. Prop de l'església s'alça la torre de Sant Joan (o castell d'Enveja). El lloc és esmentat ja al s XIII.

74 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sant Joan des Horts de Carbonell  (es Mercadal, Menorca)  Antic llogaret, al nord-est de la vila, entre la muntanya del Toro i el fons del port de Fornells, al centre dels Horts de Sant Joan o de Carbonell, on hom conrea cereals, farratge, i hortalisses, en terrenys grassos i humits, procedents en part de la dessecació de zones baixes i pantanoses. Aquesta transformació fou iniciada pel ciutadellenc Bernat Ignasi d’Olives el 1652, que féu construir l’església. La repoblació i l’obra dessalinitzadora continuà el 1733, quan el governador anglès Richard Kane obtingué autorització per a invertir en aquesta obra les rendes de l’aiguardent. El 1817 fou inaugurada la nova església, erigida en vicaria ja el 1807, que posteriorment passà a parròquia; actualment l’església de Sant Joan Baptista resta annexada a la parròquia de Sant Antoni de Fornells.

72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Joan des Vergers  (Maó, Menorca)  Església (o de Maó), al centre d'una zona de regadiu, al nord-oest de la ciutat, terra endins de la colàrsega del port de Maó, dita els vergers de Sant Joan, antiga zona d'aiguamolls bonificada al s XVIII pel governador anglès Kane. Vora l'església hi ha la font de Sant Joan.

73 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatSant Joan Despí  (Baix Llobregat)  Municipi: 6,2 km2, 10 m alt, 33.264 hab (2015). Situat al pla del Llobregat, a la riba esquerra del riu. L'agricultura és en regressió, i predomina la de regadiu sobre la de secà. Els conreus més estesos són els de fruiters (pomeres, pereres i presseguers), productes d'horta i llegums als sectors de regadiu. Indústries alimentària, siderometal·lúrgica, química i paperera. Espectacular creixement demogràfic en el període 1960-80. A la part més antiga del poble hi ha l'església parroquial de Sant Joan Baptista (refeta de nou el 1852) i la capella romànica del Bonviatge; edificis modernistes de Josep Maria Jujol, com la Torre dels Ous o casa Gibert i la Maria Negre (1915). El municipi comprèn, a més, diversos barris, com el de les Planes, el veïnat del Pla del Vent, el polígon industrial de la Fontsanta i les instal·lacions de Televisió de Catalunya. També han estat trobades sepultures de fossa de l'època neolítica. El 1723 Jaume Salvador i Pedrol hi creà un jardí botànic. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Unió Esportiva - Televisió - Colla de Geganters - Bàsquet Club

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan d'Isil  (Alt Àneu, Pallars Sobirà)  Veure> Sant Joan de Gil.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan d'Oló  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Poble i antiga parròquia, de caracter disseminat, a l'extrem occidental del terme de l'antic castell d'Oló. La vella església parroquial de Sant Joan d'Oló s'aixecava sobre un turonet, prop del Mas Armenteres, a tocar de la riera d'Oló; era un edifici romànic, del qual resten els murs, sense volta, que mostren arcuacions llombardes i una notable perfecció. És documentada des del 1136 i es va abandonar el 1643, quan es va inaugurar la nova església dalt del pla. Sant Joan Nou, com se'n diuInici página popularment, va erigir-se vers el sud-est de l'antiga capella romànica de Santa Creu de la Plana, prop del mas de la Plana. Es construí entre el 1627 i el 1639, quan la parròquia tenia 26 famílies. És un edifici que té adossada una gran rectoria i davant seu un típic comunidor per a beneir el temps i comunir les tempestes. A l'interior, en canvi, guarda un conjunt de retaules barrocs d'un gran mèrit, en especial el retaule major d'escultura i teles pintades fet vers el 1640, el retaule del Roser, amb una notable imatge, i el de Sant Isidre, fet vers el 1772.

77 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Joan el Vell  (Perpinyà, Rosselló)  Antiga església parroquial de la ciutat, consagrada el 1025 amb la presència del bisbe d'Elna Berenguer i del comte Gausfred II de Rosselló, bastida sobre una església anterior que englobà la de la Mare de Déu dels Córrecs. Era pròxima al palau comtal. Al seu emplaçament fou construït des del 1324 un temple gòtic que seria la futura catedral de Perpinyà.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan Fumat  (les Valls de la Valira, Alt Urgell)  Poble (1.011 m alt), vora el riu de Civís. De la seva església parroquial (Sant Joan) depèn Asnurri. La vall de Sant Joan Fumat, que davalla del ras de Conques i aflueix a la Valira, per la dreta, prop de la Farga de Moles, comprèn una gran part de l'antic municipi d'Ars i una part del de Civís; el mateix poble de Civís es troba a la capçalera de la riera de Civís, tributària d'aquesta vall, i els llocs d'Argolell i d'Arduix, a la ratlla d'Andorra, encara que geogràficament en són exclosos, es troben molt relacionats amb la vall de Sant Joan. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

79 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Sant Joan i Barres  (Perpinyà, mar/1961 - )  Revista cultural fundada pel Grup Rossellonès d'Estudis Catalans. És bilingüe. Entre els seus col·laboradors destaquen Pau Roure, Josep Sebastià Pons, Enric Guiter, Josep Maria Corredor, Gumersind Gomila, Baldric de Praga i Elisabet Oliveres.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSant Joan i Llobregat, Nicolau de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Era capità de la Coronela barcelonina el 1684. El 1713 assistí a la Junta de Braços reunida a Barcelona, on tingué un paper molt important a les sessions dels Braç Militar. Ell hi féu el primer discurs, amarat de patriotisme però partidari de la submissió a Felip V per creure que la resistència singular era inútil i que calia estalviar vides. La proposició serví de base als votants contraris a la resistència, que triomfaren en primera volta però foren després batuts en revotació pels qui preconitzaven la defensa. Fou un dels que signaren una protesta per la revotació. Tot i aquesta voluntat pacifista i d'haver-la destacada públicament, restà a Barcelona durant el setge de 1713-14 i encara, en aquest període, fou dels aristòcrates que ingressaren al Consell de Cent.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Joan i Planella, Hug de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Fill de Francesc Nicolau de Sant Joan. Com el seu pare, fou partidari de Carles d'Àustria. Aquest el nomenà vescomte a les Corts de 1705-06. Tot seguit fou tinent coronel de la Coronela de Barcelona, manada llavors pel seu pare. El 1707 li era atorgat el títol de comte. Traslladà la seva residència a Mallorca. A causa de l'absència, i encara que li fou reservat el grau de tinent coronel de la Coronela, les autoritats decidiren, ja ben avançat el setge de 1713-14, de nomenar per a les mateixes funcions Josep de Peguera-Vilana i de Millars, marquès de Vilana.

82 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSant Joan la Cel·la  (Rosselló)  Municipi: 2,89 km2, 68 m alt, 1.301 hab (2013), (fr: Saint Jean Lasseille). Situat a l'extrem sud-occidental de la plana rossellonesa, al peu dels darrers contraforts dels Aspres, a l'est de la carretera de Barcelona a Perpinyà; el territori és drenat per diversos torrents tributaris, per l'esquerra, del riu Tec a Brullà. La base econòmia del municipi és la vinya, que ocupa pràcticament, tota la superfície del terme i que són destinats a la producció de vins d'aperitius, a vi de qualitat superior i a vi corrent de taula; hi ha, a més, arbres fruiters (albercoquers, presseguers) i hortalisses. Hi ha una cooperativa vinícola a llevant del nucli urbà. El poble és situat alInici página voltant de l'església parroquial. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

83 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaSant Joan les Fonts  (Garrotxa)  Municipi: 31,93 km2, 342 m alt, 2.937 hab (2015). Situat a la vall del Fluvià, prop de la seva confluència amb la riera de Bianya, al nord-est d'Olot. El terme és força accidentat, amb boscos d'alzines, roures i faigs. Els conreus més estesos són els de cereals (blat i moresc), farratges i patates. El regadiu és poc important; se'n conreen hortalisses. Ramaderia (bestiar boví i porcí). Indústria tèxtil cotonera i llanera, paperera, metal·lúrgica, de la construcció i alimentària. El poble és a la dreta del Fluvià. L'església parroquial és moderna (primer quart del s XX), edifici neogòtic desproporcionat. Conserva l'església romànica del monestir de Sant Joan les Fonts. El municipi comprèn, a més, el poble de Begudà, el santuari de Mont-ros, els veïnats de Pocafarina, Aiguanegra, Sant Cosme, Rossinyol, la Canya, la casa forta de Juvinyà, l'antic terme de les Illes de Sant Joan les Fonts i l'antic veïnat de l'Esparc. Àrea comercial d'Olot. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Club Poliesportiu - Escola Castanyer - Ràdio

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

monestir de Sant Joan les Fonts (Garrotxa)Sant Joan les Fonts, monestir de  (Sant Joan les Fonts, Garrotxa)  Antic priorat benedictí, filial de Sant Víctor de Marsella, situat al poble. L’església o esglésies de Sant Esteve, Sant Joan i Sant Miquel existien des del 958, que foren consagrades i es devien trobar molt properes; la de Sant Esteve i la de Sant Joan es refongueren en una de sola, amb els dos titulars; el 1079 fou donada pels vescomtes de Besalú, Udalard Bernat de Milany i la seva muller Ermessenda, a Sant Víctor de Marsella, perquè hi edifiqués un priorat. Fou dotat amb cinc esglésies parroquials veïnes -Santa Eulàlia de Begudà, Santa Maria de Castellar, Sant Pere de Lligordà, Sant Martí de Capsec i Sant Cristòfol les Fonts (dites també de les Fonts Superiores per a distingir-les de les de Sant Joan, a les quals els documents diuen les Fonts Inferiores)- i moltes donacions per la contrada. El primer prior, Guanarri, fou nomenat el 1079. Els bisbes de Girona confirmaren la donació a Marsella els...  Segueix... 

85 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaSant Joan Lohitzune, edicte de  (Sant Joan Lohitzune, França, jun/1660)  Decret proposat pel cardenal Richelieu al rei Lluís XIV de França i signat per aquest, pocs dies després de la signatura de la pau dels Pirineus. Segons l'edicte restaven abolits per sempre totes les institucions polítiques dels comtats del Rosselló i Cerdanya (aquest, en la part que atribuïa a França). Aquesta abolició era era una violació flagant dels juraments de Lluís XIII i del mateix Lluís XIV de respectar aquestes institucions de les terres catalanes incorporades a l'estat francès. Alhora què era creat el Consell Sobirà del Rosselló.

86 ILLES BALEARS - CULTURA

Sant Joan Pelós, dansa de  (Illes Balears)  Ball que, a Felanitx i Pollença, fa pels carrers el personatge de Sant Joan Pelós -representació de Sant Joan Baptista- amb un xai sota el braç el dia de Sant Joan i durant la processó del Corpus, respectivament. El personatge és ja datat al s XIV i participava a la processó del corpus de la seu de Palma de Mallorca. Era també habitual a altres poblacions, com Son Carrió, Sant Llorenç des Cardassar, Son Cervera o Artà.

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Joan Salerm  (Juià, Gironès)  Antic santuari, al sud del poble.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan Salerm  (Sant Just Desvern, Baix Llobregat)  Veure> Sant Joan de l'Erm.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan Samora  (Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès)  Poble, a l'est del terme.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan Sanata  (Llinars del Vallès, Vallès Oriental)  Poble (o la Nata), al nord-est de la vila, al límit amb el terme de Santa Maria de Palautordera, dins el qual hi ha encara 144 h disseminats en masies. N'és el centre l'església parroquial (Sant Joan), obra del s XVI, gòtica, que conserva part de la construcció romànica, del s XIII; és situada en un pla carener, a la partió de les conques de la riera de Mogent i de la Tordera. ElInici página lloc és esmentat ja el 1003; el 1041 fou donada a la canònica de Barcelona, juntament amb Sant Sadurní de Collsabadell, de la qual depenia l'església de Sanata el 1130.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan Sescloses  (Peralada, Alt Empordà)  Poble, dins l'antic terme de Vilanova de la Muga. L'antiga parròquia de Sant Joan, que havia estat del monestir de Sant Pere de Rodes, passà a sufragània de la de Castelló d'Empúries (1596).

92 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Joan Sesrovires  (Subirats, Alt Penedès)  Antiga església (o de Subirats) sufragània de la parròquia de Sant Pere de Subirats, des del 1930 nova església parroquial de la demarcació, situada a la Torre-ramona (o Subirats de Baix).

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Joanet de l'Énova  (Ribera Alta)  Veure> Sant Joan de l'Énova.

94 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Joanipol  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)  Antiga església parroquial de la vila, construïda al principi del s XII a la vila vella, prop del pont del Ter. Era dedicada als màrtirs romans Joan i Pau, i per això es digué sempre popularment de Sant Joanipol. El terratrèmol del 1428 enderrocà la volta, que fou refeta tot seguit. El 1728 fou ampliada amb altars barrocs. Fou parroquial de la vila fins el 1851, que fou reemplaçada per la del monestir. Sofrí una destrucció el 1936; li resta sencera la capçalera triabsidal i la portada, amb un timpà esculpit. Es troba en curs de restauració.

95 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaSant Joaquim  (Paiporta, Horta)  Antic convent d'agustinians. Fundat el 1595 per Elionor Ponç de Pallars, senyora del lloc, en una ermita anterior de la mateixa dedicació. Al s XVIII fou renovat el convent i l'església (1726); l'edifici fou enderrocat el 1838, després de l'exclaustració.

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Joaquim de la Menadella  (Forcall, Ports)  Ermita, prop de la masia de la Menadella.

97 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sant Joaquim i Pastor, marquesat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1797 a Fèlix Pastor i Duran, comerciant valencià ennoblit. Es tracta del marquesat de Contreras concedit el 1772 a José de Contreras, fill dels comtes de l'Alcúdia, i que havia estat venut, per a beneficiar, el 1796. Ha passat als Vallès, comtes d'Albalat.

Anar a: [ Sant J. B ] [ Sant J. de D ] [ Sant J. de les ] [ Sant J. de P ] [ Sant J. del P ]  [ Sant J. i ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons