|
|
|
Anar a: [ Lord ] [ Lori ] [ Loz ] [ Luci ] [ Lud ] [ Luna ] La remor és el més agradable dels sorolls. (Jaume Perich i Escala) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lord, santuari de (Sant Llorenç de Morunys, Solsonès) Santuari de la Mare de Déu de Lord (1.175 m alt), situat sobre la roca de Lord. Segons la llegenda, un bou i un bover trobaren la imatge de la Mare de Déu (que de fet és romànica, s XIII) el 1870. El santuari existia ja el s X. Primer se n'encarregaren ermitans i donats, i més tard els dominics. Cremat el 1835 durant la guerra carlina, fou reconstruït el 1870 i s'hi instal·là durant un temps una comunitat de trapencs. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lord, vall de (Solsonès) Subcomarca. Entitat autònoma diferenciada ja vers l'any 831, que comprèn un conjunt de valls i serres corresponent a la conca dels afluents del Llobregat (el Cardener, aigua d'Ora, aigua de Valls), és a dir, la part nord-oriental de la comarca. Limita amb el Berguedà (est) i amb l'Alt Urgell (nord). Accidenten la part central les serres de Busa i dels Bastets, al peu de la qual hi ha el principal nucli de 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lorena, Joan II de (Toul, França, 1427 – Barcelona, 1470) Duc de Lorena i príncep de Girona (1466-70), fill de Renat I, rei titular de Nàpols, i d'Isabel de Lorena. En un intent d'assolir la corona de Nàpols, sostingué, sense èxit, la causa dels barons napolitans revoltats contra el rei Ferran I (1462). Proclamat el seu pare rei dels catalans (jul/1466), fou nomenat lloctinent al Principat. Per l'abr/1467 emprengué una ambiciosa campanya a l'Empordà i assetjà, sense èxit, la Força Vella de Girona. Poc temps després d'arribar a Barcelona (ago/1467) començaren les seves diferències amb la generalitat, sobretot per motius econòmics, jurídics i militars. Cridat per Lluís XI, se n'anà a França (1468). Retornà al Principat (mai/1469) amb reforços francesos, que li permeteren de prendre Girona (jun/1469), Camprodon, Besalú i Olot. Després d'una nova estada a França (gen-ago/1470), s'agreujaren les seves relacions amb les autoritats catalanes, la qual cosa ensorrà la seva gestió política. Atorgà nombrosos càrrecs i béns dels seguidors de Joan II a italians i francesos que l'acompanyaren a Catalunya. Es casà amb Maria, filla del duc de Borbó. 87 EUROPA - BIOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lorente, Fèlix (País Valencià, 1712 – 1787) Pintor. Deixeble d'Evarist Muñoz. Fou acadèmic de mèrit de l'Acadèmia de Sant Carles de València i taxador de pintures. Féu de pintor per a la Inquisició. Dedicat a les pintures de flors, als bodegons i als temes religiosos, entre les seves obres destaquen una Pietat, el Retaula de la solitud i la tela Paisatge de Telèmac. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lorente, Pere (València, s XVII – 1679) Frare dominicà. Fou predicador del papa Climent XI. Durant el seu sojorn a Roma, on passà quatre anys, s'esmerçà a promoure la causa de canonització de sant Lluís Bertran. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lorente i Asensio, Vicent Alfons (Xarafull, Vall de Cofrents, 1758 – València, 1813) Naturalista i metge. Estudià medicina a la Universitat de València. S'hi doctorà i, posteriorment, en fou catedràtic de botànica. D'entre les seves relacions professionals destaca la mantinguda amb Dufour, el qual el protegí quan els francesos el van fer presoner. Les seves obres més destacades són: Nova generum Polygamiae classificatio (1796) i Systema botanicum anomalisticum (1799). 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lorente i Costa, Joan (Barcelona, 1943 – 11/set/1990) Crític cinematogràfic. Professor a l'Escola Universitària de Formació del Professorat de Barcelona, exercí com a crític de cinema del diari "Avui" des del 1983. Coautor dels llibres Conèixer el cinema, El cinema a l'escola i Espectacle, amor i martiris al cinema de 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lorente i Guasch, Germà (Vinaròs, Baix Maestrat, 25/nov/1932 - ) Director cinematogràfic. Estudià dret i s'inicià en la premsa cinematogràfica il·lustrada i treballà de guionista i productor executiu. Començà com a director amb el curtmetratge Antes del anochecer (1962). Posteriorment ha dirigit un cinema formalista, eròtic i consumístic, com Donde tú estés (1963), Playa de Formentor (1965), Su nombre es Daphne (1966), Sharon vestida de rojo (1968), Strip-tease (1976), Venus de fuego (1979), Adolescencia (1981) i La vendedora de ropa interior (1982). 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lorenzale i Rogent, Ramir (Barcelona, 1859 – 1917) Pintor. Fill de Claudi Lorenzale. Format a Llotja de Barcelona i a París. Exposà a Barcelona i a Madrid. Conreà molt la pintura decorativa, i és autor de les tres al·legories (Wagner, Verdi i Massenet) del sostre del prosceni del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1908). Tant els treballs d'aquest tipus com les seves pintures de cavallet s'adscriuen al realisme anecdòtic. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lorenzo i Gàcia, Francesc (Llagostera, Gironès, 1/ago/1911 - Barcelona, 16/nov/2001) Escriptor. Comediògraf i autor popular, ha escrit també teatre per a infants. D'una trentena d'obres publicades, sobresurten Guspireig d'estrelles (1956), El millor dependent del món (1957), La casa ensorrada (1959, premi "La Faràndula", de Sabadell) i Benvingut, mossèn Vidal (1965). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lorga, Josep Joaquim (València, s XVIII – Madrid, 1769) Eclesiàstic. Deixà manuscrites moltes obres llatines i erudites, la majoria de les quals han restat inèdites. 17 ANDORRA - GEOGRAFIA Lòria (Andorra) Veure> Sant Julià de Lòria. 18 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Loriguilla, pantà de (Loriguilla, Camp de Túria) Pantà (71 hm3. de cabuda) sobre el Túria, inaugurat el nov/1967. El qual ocasionà el desplaçament de la població al municipi de Riba-roja de Túria. La finalitat és la 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Loris, Joan Dimas (Barcelona, s XVI – 1598) Prelat. En 1568 era arxiprest de Santa Maria de Mataró. Posteriorment fou abat de Sant Feliu de Girona. Promogut a bisbe d'Urgell (1572), ocupà diversos càrrecs polítics, com el de canceller de Catalunya i president del Consell Suprem d'Aragó. Per aquest motiu no anà a la seva diòcesi fins al 1574 i encara proveït d'un permís d'abstenir-se durant sis mesos de cada any. En 1576 fou consagrat bisbe de Barcelona. Durant la seva governació fou establert el seminari tridentí. Promogué les causes de canonització de sant Oleguer i de sant Ramon de Penyafort. És autor d'un Manual de manaments i advertències pels sacerdots, confessors, rectors i curats. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lorita (Sant Andreu de Llavaneres, Maresme) Santuari en ruïnes, prop del límit amb Dosrius, al peu del turó de Lorita, sobre can Lloreda. Segons tradició, fou convent de templers; però, més probablement, fou la capella de Santa Eulàlia de Deodates (1340), renovada el 1746. 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Lorito (Montfort, Vinalopó Mitjà) Veure> Orito. 23 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Loro, El (Barcelona, 29/nov/1879 – feb/1888) Setmanari satíric, republicà i liberal. Publicat en castellà, amb 272 números en total. Seguint l'exemple de "La Flaca", publicava una gran caricatura a tot color a les pàgines centrals. Tractava de política municipal, nacional i estrangera, tot satiritzant la majoria dels governants. Tingué corresponsals a París, Porto i Madrid. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Lorxa (l'Orxa, Comtat) Grafia tradicional de la població. 25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Losa España, Taurino Mariano (Moradillo de Roa, Castella, 1893 – Barcelona, 1966) Botànic. Deixeble de Carlos Pau i col·laborador de Germà Sennen i de Pius Font i Quer, ocupà a partir del 1942 la càtedra de botànica de la facultat de farmàcia de Barcelona. Publicà nombroses notes sobre la flora del Principat, Andorra i Castella i també s'interessà per la micologia. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Losada i Blanch, Antoni (Barcelona, 20/mai/1920 - Miami, EUA, 24/jun/1990) Guionista i presentador radiofònic. El 1940 entrà a Ràdio Barcelona, on assolí una gran popularitat com a autor de serials i d'obres de ràdio-teatre, com El pessebre (1952). El 1953 passà a la Televisió Nacional de Cuba. El 1960 tornà a Barcelona, on ha publicat novel·les, com La renuncia (1962), i ha estrenat obres teatrals. 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Losilla, la (Ares d'Alpont, Serrans) Llogaret, al límit amb Castella. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lòssa, tuc d'Era (Vall d'Aran) Cim (2.555 m alt) de la cresta que separa els circs lacustres de Colomers i de Ribereta, dominant per l'oest l'estany d'Era Lòssa (1.985 m alt), l'inferior del circ de Colomers. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Losseronn, bordes de (Salardú, Vall d'Aran) Bordes situades a la vall del riu de Rencules, a l'alta vall de 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lozano, Climent (Barcelona, 1883 - s XX) Compositor, crític i pianista. Fou deixeble del mestre Millet. Dirigí l'Orfeó Núria. Fundà i dirigí la societat de concerts Catalònia. Era crític i col·laborador musical a "El Poble Català" i a algunes publicacions periòdiques espanyoles i franceses. És autor de diverses partitures per a l'escena i d'obres corals. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lozano, Pere (Ontinyent, Vall d'Albaida, s XVIII) Gravador. Publicà una sèrie de 172 estampes sobre temes de l'Antic Testament (1774) i una altra de 78 sobre la del Nou Testament (1778). 34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lozano i Campos, Carles (Alacant, 1886 - Aigües de Busot, Alacantí, 1938) Escriptor. Dirigí el diari alacantí "El Tiempo" de 1925 a 1931. Hi escrivia una secció de poesia festiva. És autor dels reculls poètics Acuarelas (1909) i Ante el enigma (1914), de la novel·la Las hojas caen (1911) i d'algunes obres de teatre. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lozano i Lerma, Josep Lluís (Alginet, Ribera Alta, 24/nov/1948 - ) Escriptor. Llicenciat en lletres modernes a la Universitat de París VIII-Vincennes. És un dels escriptors més destacats de la literatura recent del País Valencià. Ha publicat poesia -Poemes Homes-Terra (1971)-, conte -Històries marginals (1982), Cavallet de cartró (1984) i Laodamia i altres contes (1986)- i novel·la -Crim de Germania (1980, premi de la Crítica "Serra d'Or"), Ofidi (1991) i Ribera (1995)-. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lozano i Sanchis, Francesc (Antella, Ribera Alta, 1912 – València, 29/mai/2000) Pintor. Format a l'Acadèmia de Belles Arts de València i, pensionat pel govern francès, a París (1952). Començà com a retratista acadèmic a Madrid, però se centrà en el paisatge mediterrani i el tractà d'una manera sintètica. Ha obtingut nombrosos premis oficials, entre els quals la primera medalla de l'Exposición Nacional del 1952 i el premi Uruguay de la Primera Biennal Hispanoamericana (1955). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lucchetti i Farré, Alfred (Barcelona, 3/feb/1934 - 8/abr/2011) Actor. Iniciat en el teatre independent (grups "La Pipironda", "el Camaleó", "GTI", etc), ha treballat en teatre i cinema i ha presidit l'Associació d'Actors i Directors i ha actuat a la televisió. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
41 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Lucentum (País Valencià) Nom d'una ciutat romana de la part meridional del territori. Bé que alguns autors l'han identificada amb el tossal de Manises, sembla més segur que correspon a les ruïnes dels Antígons, dins la part moderna de la ciutat d'Alacant. 42 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Lucentum (Alacant, 1982 - ) Revista de prehistòria, arqueologia i història antiga, en castellà, editada anualment per la Universitat d'Alacant. Pren el seu nom de la denominació llatina de la ciutat d'Alacant. S'hi publiquen treballs d'àmbit general i d'àrees geogràfiques diverses, per bé que hi predominen els temes del País Valencià. 86 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Lucha, La (Girona, 4/jul/1871 – 31/des/1910) Diari en castellà. Fou òrgan del partit liberal i tingué impremta pròpia, on foren fetes diverses publicacions de la comarca gironina. Una divisió en el partit provocà que els liberals dinàstics de Girona publiquessin "La Nueva Lucha" de l'1/gen/1887 al 29/jun/1890. 43 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
44 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Lucha Obrera (Barcelona, des/1923 – gen/1924) Diari sindicalista i comunista. Sostingut pels sindicats de la metal·lúrgia i dels transports. Hi col·laboraren, entre d'altres, Felipe Alaiz, Antoni Amador, Joaquim Maurín i Josep Viadiu. 45 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Lucha Social (Lleida, 1919 – 1922) Setmanari sindical. De la tendència procomunista de la Confederació Regional del Treball de Catalunya. Redactat per Pere Bonet i Joaquim Maurín i amb col·laboracions de Víctor Colomer, Andreu Nin, David Rey, etc. Defensà el corrent favorable a la Revolució russa i a la III Internacional, i fou el primer òrgan d'expressió partidari del comunisme soviètic que es publicà a Catalunya. Amb el mateix títol sortí, el feb/1934, com a publicació mensual del Bloc Obrer i Camperol i, posteriorment, del Partit Obrer d'Unificació Marxista. 85 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Lucha Social (Barcelona, gen/1925 - abr/1925) Setmanari comunista. Editat com a portaveu de les minories d'oposició dins la CNT. Es publicà, com a substitut de "La Batalla". A més de la defensa que feia de l'URSS, criticava la socialdemocràcia i l'apoliticisme anarquista i impulsava la realització de la unitat sindical. 46 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Luchador, El (Barcelona, gen/1931 – ago/1933) Setmanari anarquista. Fundat per Federico Urales. Òrgan del grup de "La Revista Blanca", s'oposà als trentistes. Hi col·laboraren F. Alaiz, G. Esgleas, Soledad 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lúcia i Lúcia, Lluís (les Coves de Vinromà, Plana Alta, 1888 – València, 1943) Periodista i polític. Afiliat primerament al partit tradicionalista, durant la II República fundà la Dreta Regional Valenciana, partit regionalista moderat. L'any 1935 fou ministre de Comunicacions. Va ésser col·laborador d'"El Guerrillero" (1907-11) i director del "Diario de Valencia" (1912). 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lúcia i Mingarro, Lluís (València, 1914 – Madrid, 1984) Director cinematogràfic. S'inicià com a gerent de la firma Cifesa i actuà de cap de producció. Des del 1943 va dirigir els més diversos gèneres, especialment els dedicats al lluïment o llançament de figures de la cançó. Cal destacar els films Lola la Piconera (1951), Morena Clara (1954), Tómbola (1962), etc. 49 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Lucindo, El (València, 1814 – s XIX) Periòdic absolutista. Editat a la impremta de Francesc Brusola, bé que alguns números foren reimpresos a diverses ciutats hispàniques. N'era director Just Pastor i Pérez, oficial de la secretaria de gràcia i justícia, i es distingí per un llenguatge especialment violent. 50 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Lucini (Itàlia, s XVIII - Madrid ?, s XIX) Família d'escenògrafs. Iniciada pels germans Francesc i Josep Lucini. 51 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Lucini, Francesc (Reggio, Itàlia, 1789 - Madrid ?, 1846) Escenògraf. Germà de Josep. Féu decorats per al teatre Municipal de Reus i el 1837 esdevingué acadèmic corresponent de San Fernando. Foren fills i deixebles seus Eusebi i Josep Lucini i Bidermann. 52 EUROPA - BIOGRAFIA
53 EUROPA - BIOGRAFIA Lucini, Josep (Itàlia, 1770 – Barcelona, 1845) Escenògraf. Féu decorats per al teatre de la Santa Creu de Barcelona i fou l'introductor a Catalunya de la perspectiva obliqua en escenografia. Germà de Francesc. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lucini i Biderman, Eusebi (Barcelona, 1814 – Madrid, 1881) Pintor. Era fill d'un pintor italià resident a Barcelona. El 1835 inicià un sojorn de dos anys a Itàlia. Fou escenògraf molt actiu. Treballà sobretot a València i a Madrid. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lucini i Biderman, Josep (Barcelona, s XIX - Madrid ?, s XIX) Escenògraf. Fill de Francesc i germà d'Eusebi. Col·laborà amb el seu pare, i amb ell anà a València i a Madrid. 56 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Lucocisterna, batalla de (Càller, Sardenya, Itàlia, 29/feb/1324) Batalla en la qual les tropes catalanes de l'infant Alfons (el futur Alfons III el Benigne), comandades parcialment per Guillem d'Anglesola, van vèncer els pisans. Aquesta batalla fou decisiva per al domini de Sardenya. 59 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lucrècia (Mazzara, Sicília, s XIII - s XIV) Amant de Jaume II. Tingué una unió circumstancial amb el rei, en el temps en què governava a Sicília. Fruit de l'enllaç fou un infant, anomenat també Jaume. En comunicà la naixença a Jaume II, quan aquest ja vivia a Catalunya, per mitjà d'un frare dominicà. El rei féu donar a Lucrècia un marit en la persona de Vanno de Bonavita, veí de Mazzara. Molts anys després, el 1324, el fill Jaume intentaria de ser admés a la cort del monarca. 58 EUROPA - ART
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lucrecia (l'Havana, Cuba, 1967 - ) Vocalista. Inicià els seus estudis de piano clàssic a sis anys amb Isolina Carrillo, autora del bolero Dos gardenias. El 1991 arribà a Catalunya amb l'orquestra femenina Anacaona, conservadora de la més pura tradició musical cubana. Aviat es convertí en habitual del circuit de clubs de Barcelona i Madrid. Entre els discs editats a Espanya cal destacar Cubáname (1999), en el qual col·laboraren Paquito D'Rivera i Chavela Vargas, i la col·laboració en l'espectacle Germanies 2007 de Lluís Llach. El 1996 compongué la banda sonora del documental Balseros, dirigit per Carles Bosch. 60 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lucrècia d'Alagno (Nàpols, Itàlia, s XV - Itàlia, s XV) Dama pertanyent a una família noble d'Amalfi, que durant molts anys fou la favorita d'Alfons IV el Magnànim a la cort de Nàpols. No reeixí a obtenir del papa l'anul·lació del matrimoni de la reina Maria a fi de fer-se ella reina de Nàpols. Molt famosa per la seva bellesa, fou cantada pels poetes d'aquella cort, com Joan Tàpia, Carvajales, Pere Torrelles i alguns d'italians. El rei procurà d'enllaçar la seva família amb cases nobles valencianes. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ludenya, Antoni (Almussafes, Ribera Baixa, 1740 - Cremona, Itàlia, 1820) Jesuïta i matemàtic. Entrà a la Companyia de Jesús el 1758. Exiliat per Carles III, residí a Ferrara, i ensenyà filosofia i ciències a la Universitat de Camerino, a Parma i a Cremona. Fou membre de l'acadèmia de Màntua. Publicà diferents articles en revistes d'Itàlia i Geometriae et algebrae elementa (Camerino, 1791), Vera idraulica teoria (Cremona, 1817). El seu cognom apareix també amb les grafies Ludeña i Ludegna. 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Luera i Carbó, Miquel (Barcelona, 14/abr/1929 - 9/jun/1996) Veterinari. S'ha especialitzat en cirurgia d'animals de companyia. Ha estat veterinari cirurgià del parc zoològic de Barcelona, president de la secció de cirurgia de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i director del Centre de Cirurgia Experimental de la Fundació Puigvert. Presidí el Vuitè Congrés Mundial de la World Small Animal Veterinary Association (Barcelona 1980). 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Luís i Pérez, Joan (Borriana, Plana Baixa, 1874 – Madrid, 1934) Eclesiàstic. Estudià al seminari de Tortosa i a Roma, on es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic. En tornar a la Península el 1891, fou nomenat professor de dret públic de la Universitat Pontifícia de Tarragona. El 1903 ocupà la canongia doctoral de Múrcia, on fundà i dirigí "La Verdad". El 1907 passà a formar part del capítol de València, on, per encàrrec de l'arquebisbe, dirigí "La Voz", i ocupà la càtedra de dret administratiu de la Facultat Pontifícia Valenciana. El 1914 es traslladà a Toledo com a bisbe auxiliar i el 1921 fou nomenat bisbe d'Oviedo. De la seva obra, cal esmentar Cursus iuris publici eclesiastici i La personalidad de la mujer. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Luján de Saavedra, Mateo Pseudònim de l'escriptor Joan Martí. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 EUROPA - CULTURA lul·lisme (Europa, s XVII) Referent a Ramon Llull. Nom genèric que reben les diverses formes de pensament derivades de l'obra de Llull, des de les que li són pròpies fins a les atribuïdes. Encara vivint el filòsof, ja a l'oct/1313, hi ha documentat a París un grup que continuava treballant en les seves obres entorn de la cartoixa de Vaubert i reconeixent per capdavanter Thomas Le Myésier, que vers el 1330 publicà les seves diverses síntesis lul·lianes (Electorium, Breviculum), la segona de les quals era destinada a seglars, amb abundància d'il·lustracions, i la primera constituïa una summa adaptada als estudis d'arts i de teologia de la universitat de París, amb inspiració, com les obres de Llull, antiaverroista, i per tant conservadora. Ja abans que s'arribés a publicar l'obra de Le Myésier, a València havia un grup lul·lià, actiu entre... Segueix... 68 MÓN - BIOGRAFIA
69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Lullén, vall de (Serra de Portaceli, Camp de Túria) Antic nom de la vall del monestir de Portaceli. 70 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Luna, Beatriu de (Aragó, s XIV - Catalunya, s XIV) Dama. Filla de Pere de Luna i d'Elfa de Xèrica. Fou la segona muller del comte Hug Folc II de Cardona, amb el qual tingué cinc fills: Joan Ramon Folc I, hereu del comtat, Beatriu, muller de Roger Bernat de Pallars, Hug, senyor de Bellpuig, Pere, bisbe de Lleida, i Anton, virrei de Sicília. A la seva mort, el seu marit es tornà a casar amb Isabel d'Urgell. 72 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Luna, comtat de (Aragó) Títol senyorial concedit el 1348 a Lope de Luna, senyor de Luna i de Sogorb. Passà successivament a la seva filla i hereva Maria, muller del rei Martí I de Catalunya-Aragó, al seu nét el rei Martí I de Sicília i al seu besnét Frederic d'Aragó i de Sicília. Havent revertit a la corona, la vila de Luna fou concedida com a senyoria al governador d'Aragó Joan López de Gurrea i López de Gurrea, i finalment, a la seva néta Maria López de Gurrea-Torrelles i de López Gurrea-Torrelles, dita La Rica Hembra, que fou muller de Joan d'Aragó i Jonquers, primer duc de Luna. Llur besnét Francesc d'Aragó i de Borja rebé (1608), en compensació per la pèrdua del comtat de Ribagorça, el comtat de Luna. 73 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Luna, Constança de (Aragó, s XIV - 1353) Dama. Filla d'Artal de Luna. Fou la muller del vescomte Roger Bernat III de Castellbó. Fills seus foren Roger Bernat IV, hereu del vescomtat; Margarida, muller de Bernat III de Cabrera, i Blanca, muller del comte Hug Roger II de Pallars. Restà vídua el 1350, i fins a la seva mort, fou tudriu del seu fill. 74 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Luna, ducat de (Aragó) Títol, concedit el 1495 a Joan d'Aragó i Jonquers, comte de Ribagorça. Passà als Azlor de Aragón, comtes de Guara, i als Ussía. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Luna y de Xérica, Antonio de (Aragó, s XIV - Mequinensa, Baix Cinca, 1419) Noble. Fill i hereu de Pero Martines de Luna i de Saluzzo i d'Elfa de Xèrica i d'Arborea, fou fet cavaller en tenir lloc la coronació de Martí I. Es distingí en les bandositats aragoneses per la seva lluita contra els Urrea. Urgellista, fou inculpat de la mort de l'arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia (1411) i, per tant, fou excomunicat. Per ajudar Jaume II d'Urgell reclutà tropes mercenàries angleses i gascones però no acudí a auxiliar-lo al setge de Balaguer. Perdudes les seves fortaleses de Trasmoz i Montaragó i abandonat per les tropes mercenàries, hagué de fer-se fort al castell de Loarre, on es rendí cap a la fi del 1413. Bandejat, li foren confiscats els béns. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lunes i Boloix, Narcís (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 15/gen/1913 - 20/set/1987) Escriptor. D'estil popular, ha publicat, en poesia, Íntimes (1952), i en teatre, Dos secrets dins la nit (1956), El gran sotrac (1957) i Cançó de tots els temps (1978). Ha dirigit la revista "Mes". 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Luquian, Josep (Catalunya, s XVI – s XVII) Frare dominicà. Fou proposat per a bisbe en diverses ocasions. És autor d'un tractat dogmàtic. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lurda d'Arenys (Arenys de Munt, Maresme) Capella (pop: Lurdes) del veïnat de Sobirans, a la plana boscosa de la Polla. S'hi celebren aplecs. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA
81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lurda de Prats (Prats de Lluçanès, Osona) Santuari marià (pop: Lurdes), situat a la serra de Prats, prop de la vila, a 741 m alt. Fou erigit el 1882, i fou refet i molt ampliat el 1958 per l'arquitecte Josep M. Pericas. 82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Lurdilla (Sinarques, Plana d'Utiel) Caseria, al sud-est de la vila, al límit del terme. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Luschner, Joan (Lichtenberg, Alemanya, s XV – Barcelona, v 1512) Impressor. Establert a Barcelona, treballà amb Rosembach. Un cop instal·lat pel seu compte, treballà per a l'abadia de Montserrat (1499-1500), per a la Generalitat i per a l'Estudi General. Entre les seves diverses edicions (obres de Roís de Corella, Eiximenis, etc) excel·leix el Directorium inquisitorum, de N. Eimeric. 84 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Luz (Barcelona, 15/nov/1897 – des/1898) Revista modernista redactada en castellà. Tingué dues etapes: quinzenal la primera, del 15/nov/1897 al 31/gen/1898, i setmanal la segona, de l'octubre al desembre de 1898. Fundada pel mecenes i escriptor Josep M. Roviralta, tingué com a inspirador Miquel Utrillo. Publicà els primers capítols de l'España negra, amb les il·lustracions de Regoyos.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Lorda i Alaiz, Felip Maria
Lorenzale i Sugrañes, Claudi
Lorenzo Asperilla, Anselmo
Loriguilla
Lostau i Prats, Baldomer
Lucena, Carlos
Luján i Fernández, Nèstor
Lull Santiago, Vicente