|
|
|
Anar a: [ Ya ] [ Ye ] [ Yl ] [ Yo ] [ Yr ] [ Yu ] Sovint un sol dia dóna allò que un any sencer denega. (Proverbi medieval) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ya'aqob Barceloní (Barcelona ?, s XIV - Múrcia ?, s XIV) Traductor jueu, el cognom del qual ens el revela com a procedent de Barcelona. De l'any 1384, datada a Múrcia, es conserva la seva traducció de l'àrab a l'hebreu d'una carta moralitzant. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ya'aqob ben Abraham Ishaq al-Qorsuno (Sevilla, Andalusia, s XIV – Barcelona, s XIV) Astròleg i torsimany jueu (o Jacob Corsuno) al servei del rei Pere el Cerimoniós. El 1376 havia compost a Sevilla un tractat en àrab sobre l'ús de l'astrolabi -traduït a l'hebreu per ell mateix a Barcelona dos anys després-, cap al 1381 intervingué en la redacció de les taules astronòmiques publicades per aquell rei, en les seves recensions hebrea i catalana. 3 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ya'aqob ben David ben Yom Tob Ha·po'el (Perpinyà, s XIV) Astròleg jueu (o Bonet Bonjorn). El 1361 compongué en hebreu unes taules astronòmiques que poc després foren traduïdes al llatí i al català. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ya'aqob ben Yehudà Cabrit (Barcelona, s XIV) Metge jueu, resident a Barcelona. El 1381 hi traduí a l'hebreu els Capitula Astrologie d'Arnau de Vilanova. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ya'aqob Eliahu (València ?, s XIII) Polemista jueu. Sens dubte del s XIII, puix que en la seva obra anticristiana fa al·lusió a la conquesta de Mallorca. L'adversari cristià a qui es dirigeix és un convers de nom Pau, segurament el dominicà Pau Cristià. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ya'aqob ibn Sabarra (Catalunya, s XIII – s XIV) Jueu traductor i probablement metge, que en època desconeguda traduí de l'àrab a l'hebreu els aforismes d'Hipòcrates amb el comentari de Galè. 8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Yahyà ibn Ishäq ibn Gäniya (Illes Balears, s XII - prop de Miliana, Algèria, 1237) Fill de Ishäq ibn Gäniya, valí almoràvit mallorquí. En caure les Balears sota els almohades col·laborà amb el seu germà Alï en l'intent de restauració dels seus al nord d'Àfrica. A la mort d'aquest (1188) arrabassà als almohades tota la Barbaria oriental (1195-1203), però hagué d'anar replegant-se, i acabà dedicat al pillatge. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Yahyà ibn Ismä'il ibn Yahyà al-Qädir ( ?, s XI – València, 1092) Senyor de la taifa València (1085-92) i de la Toledo (1075-85). Nét i successor d'al-Ma'mün, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arregla l'entronització a València, on s'imposà als partidaris de Yüsuf ibn Ahmad al-Mu'tamin, amb l'ajut d'Álvaro Háñez. Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d'Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadí Ibn Gahhäf i la caiguda de València a mans del Cid. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Yàñez, Josep Maria (Tarragona, s XIX) Escultor. Fou professor de l'Escola de Dibuix tarragonina. Obrà, a la seu, el mausoleu de l'arquebisbe Costa i Borràs. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Yáñez, Matías “Matías Colsada” (Madrid, 1911 – Gavà, Baix Llobregat, 25/mar/2000) Empresari teatral. De jove creà les seves orquestres i companyies de teatre, i durant la República fundà el Circ Alegria, amb el qual estigué de gira per l’Estat espanyol durant set anys. Durant la guerra civil féu actuacions musicals pels cafès i participà en una companyia de teatre d’aficionats. Posteriorment assumí la gestió del Teatre Principal de Saragossa. L’any 1946 fundà la primera companyia de revistes, i fou quan popularitzà, a través d’una falca radiofònica, la frase las alegres chicas de Colsada. L’any 1954 s’instal·là a Barcelona, on comprà el Teatre Apolo i regentà, entre d’altres, el Ramblas i l’Español. Dins el gènere de revista arribà a tenir onze companyies amb vedets com Maruja Tomás, Trudi Bora, Gracia Imperio, Carmen de Lirio, Lina Morgan o Tania Doris. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Yañez de la Almedina, Fernando (Almedina, Castella, v 1450 - ?, v 1540) Pintor. De probable ascendència morisca, de jove conegué Fernando de Llanos, potser mestre seu. És versemblant que tots dos s’establissin aviat a València i connectessin amb algun taller relacionat estèticament amb el de Paolo di San Leocadio, o fins i tot hi col·laboressin. Vers el 1500 s’ha relacionat la seva presència a Itàlia amb el Ferrante Spagnuolo esmentat el 1505 com a col·laborador de Leonardo da Vinci en la decoració del Palazzo Vecchio de Florència, malgrat que la crítica sembla més inclinada a identificar-lo amb Llanos, amb el qual hom sap del cert que, el 1507, realitzà el retaule dels Sants metges de la seu de València (se'n conserva només el banc amb una Pietat) i les portes del retaule major a la mateixa seu. De les dotze taules que el formen, cal atribuir-li amb molta probabilitat l'Adoració dels pastors, el Trànsit de Maria, l'Abraçada davant la Porta Daurada, la Presentació de la Mare de Déu i la Visitació. Fins el 1513, que és provada la seva estada a València, executà obres com Sant Dimes crucificat amb un orant (que hi havia a la catedral), encara amb Llanos, i, absent ja aquest, la Santa Caterina (Madrid, El Prado), Sant Damià (Madrid, El Prado), la Resurrecció (Museu de Belles Arts de València), el petit conjunt de taules conservat a la parròquia de Sant Nicolau de València, la sèrie de la col·lecció Montesinos de València i la Mare de Déu amb el Nen (col·lecció Brauner, València) i El Salvador amb sant Pere i sant Pau (Dortmund, col·lecció Cremer). El 1515, pintor i ciutadà de València, era a Barcelona per dictaminar sobre un retaule del Pi fet per Joan de Borgonya. El seu rastre es perd fins el 1534, que començà a treballar a la seu de Conca. D’aquesta època tardana són possiblement el Judici Final de Xàtiva (destruït) i el de Palma (col·lecció March) i la Visita de Jesús ressuscitat amb Maria als pares dels llimbs (Madrid, col·lecció Adanero). Ch.R. Post situa en època anterior (1523) la Sagrada Família de la col·lecció Grether de Buenos Aires. La influència que ell tingué en terres valencianes, Conca i Múrcia fou decisiva, i a ell és deguda la introducció del Renaixement ple a la península Ibèrica. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Yáñez i Girona, Agustí (Barcelona, 1789 – 1854) Naturalista. Doctor en farmàcia. Fou deixeble de Carbonell i Bravo i de Bahí. Fou catedràtic del col·legi de Sant Victorià i de la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector. Fou separat de la docència per l'absolutisme de Ferran VII del 1823 al 1830. President de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, pronuncià elogis històrics a Carbonell, Bolòs, Lagasca, Orfila i altres. Assessorà els industrials en l'ús de matèries colorants en la indústria tèxtil. Publicà Lecciones de historia natural (1820, 1854) i nombroses memòries, entre les quals Sobre la temperatura de Barcelona (1840-41) i Descripción orictognóstica y geológica de las montañas de Montjuich (1819). 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Yeda'ya ben Abraham ha-Peniní (Perpinyà, s XIII – s XIV) Poeta, metge, filòsof i moralista jueu (o Bonet Abraham). Fill d'Abraham ha-Bedersí. Sembla que després de l'any 1306 visqué a Barcelona. Com a rèplica a l'excomunió del 1305 redactà el Ketab Hitnaslut defensant els savis de Provença i els estudis de la filosofia. A 18 anys escriví una rèplica al Sone Näsim de Yehudà ibn Sabbetay, en defensa de les dones. Escriví també comentaris filosòfics a l'Haggadà i al Talmud, i també a tractats d'Avicenna, Averrois, Alfarabí i Maimònides i notes al Cànon d'Avicenna. Les seves obres més famoses són un poema religiós compost de mil paraules començades totes per la lletra mem i el Behinat 'Olam, tractat moralitzant que ha tingut més de 70 edicions. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Yehosu'a Satabí (Xàtiva, Costera, s XIV) Traductor jueu. Traduí a l'hebreu el tractat de l'asma de Maimònides. Encapçalà la seva obra amb una curta poesia. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Yehudà ben Barzilay ha-Bargeloní (Barcelona ?, s XI – s XII) Talmudista jueu. Deixeble d'Ishaq ben Reubén. Es dedicà a recopilar decisions sobre dret talmúdic, agrupades per temes: qüestions matrimonials (al Yahas Seer Basar), qüestions monetàries (al Séfer ah-Dinim, que comprèn el Séfer ha-Setarot o llibre de formularis) i decisions de casos jurídics que depenen del factor temps (al Séfer ha-'Ittim). Inaugurà a Catalunya la literatura esotèrica, amb un comentari a l'anònim Séfer Yesira. Tingué una polèmica amb Abraham bar Hiyya sobre la celebració del matrimoni. 20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Yëhuda ben Yaqar (Barcelona, s XII – s XIII) Rabí, cabalista, dayyan de Barcelona (1215) i mestre de Mosé ben Nehman. Probablement estudià les doctrines cabalistes a Provença. És autor d'un comentari a les pregàries jueves i a l'Haggadà de Pasqua. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Yehuda ha-Leví (Catalunya, v 1075 - 1161/78) Poeta i apologista jueu. Enriquí la temàtica lírica hebraico-espanyola amb les Siònides, poesies en forma pròxima a la qasida àrab, i és autor de l'Himne de la Creació, amb influència d'Ibn Gabirol. Entre el 1130 i el 1140 compongué en àrab l'obra Kuzarí, o Llibre de la prova i del fonament en defensa de la religió menyspreada (traducció del títol original), la qual és expressió d'un genuí sionisme. 22 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Yepes, Narciso (Lorca, Múrcia, 14/nov/1927 – 3/mai/1997) Guitarrista. Estudià al conservatori de València. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Yerro i Felter, Antoni (València, 1842 – s XIX) Escultor. Entre les seves obres destacà la Flora que figura en una font pública de València. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Yesa, la (Serrans) Veure> Iessa, la. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ylla i Bach, Bernat (Vic, Osona, 22/mar/1916 - Saint-Maixent-l'Ecole, França, 18/feb/1994) Pintor. Format a l'Escola Municipal de Belles Arts de Vic, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i, a la postguerra, a l'École Royale des Beaux-Arts de Brussel·les. Instal·lat a París, fou deixeble d'André Lhote. Retornà el 1943. Exposà a Catalunya i a Mallorca, on residí. Posteriorment s'instal·là a França. Ha estat premiat a Biarritz, Niort i París. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ylla i Balaguer, Tomàs (Barcelona, s XIX – 1869) Mestre veler. El 1828 organitzà una gran exposició al Col·legi de l'Art Major de la Seda. Fou regidor de Barcelona i diputat a les corts espanyoles. Pertanyia a la Societat Econòmica d'Amics del País. Hi presentà memòries d'interès sobre diversos temes econòmics. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ylla i Cortinas, Josep (Vic, Osona, 1845 – 1916) Arquitecte. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a Roma. Fou arquitecte municipal de Vic i professor de dibuix a l'escola municipal de la ciutat. La seva obra com a urbanista fou estimable. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Yllescas i Mirosa, Sixt (Barcelona, 1903 – 1986) Arquitecte, titulat el 1927. Introduí el funcionalisme a Catalunya l'any 1928, en construir la casa Vilaró a la barriada de Vallcarca, a Barcelona. Fundador, amb Josep Lluís Sert, del GATCPAC (1930), dirigí la revista "AC" i col·laborà, més tard (1933), en la formació de l'ADLAN, moviments, tots dos, renovadors de la plàstica a Catalunya. És autor d'un edifici al carrer de Pàdua que se situa plenament dins la línia racionalista. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Yndar, Ramon (Catalunya, s XIX) Enginyer militar. El 1824, essent oficial de l'Estat Major de l'exèrcit a la plaça de Barcelona, publicà un estimable mapa del Principat. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ynglada i Sallent, Pere (Santiago de Cuba, Cuba, 1881 – Barcelona, 1958) Dibuixant. De pares catalans, de jove visqué ja a Barcelona, on assistia a classes al Cercle Artístic de Sant Lluc, i on exposà el 1906, a la Sala Parés. Residí a París des del 1912, i hi protegí artistec com Joan Gris. Destacà com a dibuixant d'escenes de circ i music-hall i, més endavant en els temes d'animals, sobretot de cavalls, amb una tècnica elegant i depurada, caracteritzada per un traç elegantíssim, on es percep certa influència del dibuix japonès. Col·laborà amb el pseudònim Yda a "Papitu", "L'Esquella de la Torratxa" i al "Cu-cut!". Exposà a Barcelona el 1914 (Galeries Laietanes) i el 1943 (La Pinacoteca). Durant la Primera Guerra Mundial col·laborà a la revista francòfila barcelonina "Ibèria". A la seva mort deixà instituït, a Barcelona, el premi de dibuix Ynglada Guillot. Hom publicà pòstumament uns Records i opinions seus (1959), recollits per Carles Soldevila. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Yosef Alcastell (Xàtiva, Costera, s XV) Rabí i cabalista. El 1482 fou consultat des d'Itàlia sobre doctrina cabalística; les respostes que donà són importants per a la història de la seva evolució. 35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Yosef ben Hanan ben Natan ha-Ezobí (Perpinyà, s XIII) Rabí, poeta i cabalista. De família procedent d'Aurenja (Provença), fundà escola a Perpinyà. És autor de tres poesies litúrgiques i d'un poema didàctic de 130 versos, dedicat al seu fill, Qa'arat ha-Késef, molt famós en el Renaixement, però eixut d'inspiració. D'un anònim deixeble seu es conserva un comentari al llibre de Job que conté algunes paraules en català. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Yosef ben Meir ibn Sabarra (Barcelona, v 1140 - ?, s XII) Metge, escriptor i moralista jueu. Cap al 1190 escriví a Barcelona, de retorn d'un viatge, el Séfer Sa'asu'im (Llibre d'ensenyaments delectables, versió catalana d'I.M. González i Llubera, 1931), en prosa ritmada, que dedicà a Séset Benvenist. Obra mestra en el seu gènere, és un recull de 15 faules i contes, d'origen divers, aforismes, moralitats i poesies, enllaçats per la relació d'un rodamón desenganyat. Li són atribuïdes també una poesia litúrgica i dues obres de medicina. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Yosef ben Salom (Alemanya, s XIII – Barcelona, s XIV) Cabalista jueu. Autor d'un comentari al Séfer Yesira, escrit cap al 1300, i d'un altre comentari als primers capítols del Gènesi. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Yosef ben Seset ibn Latimí (Lleida, s XIII – s XIV) Poeta jueu. Li és atribuïda una singular poesia litúrgica en hebreu, composta de mil paraules que comencen totes per la lletra alef. Fou escrita el 1308. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Yosef ben Yehudà (Girona ?, s XIII) Poeta hebreu. És conserven tres poesies religioses influïdes per les doctrines cabalístiques. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Yosef ibn Yahyà (Barcelona, s XIII – s XIV) Poeta hebreu, del qual es conserva una elegia composta en la mort de Selomó ben Adret (1310). 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Yraola i Asín, Ignasi d' (Barcelona, 1928 – Madrid, 1987) Pintor. Llicenciat en dret a Salamanca. Dedicat a la pintura des de molt jove. Evolucionà des d'un figurativisme irònic a una abstracció informal sovint sobre la base de fusta. Fou premiat al Cinquè Saló de Març de València (1965). Ha realitzat murals i vitralls amb formigó a Palència, Càceres i Eibar. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ysàs i Solanes, Pere (Rubí, Vallès Occidental, 1955 - ) Historiador. Professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. S'ha especialitzat en el període de la dictadura franquista i la transició política posterior. Conjuntament amb Carme Molinero i Ruiz ha publicat els llibres L’oposició antifranquista a Catalunya, 1939-1950 (1981), "Patria, Justicia y Pan”. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951 (1985), Els industrials catalans durant el franquisme (1991), El règim franquista. Feixisme, modernització i consens (1992), Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista (1998), Catalunya durant el franquisme (1999). Ha combinat càrrecs dins la gestió universitària (degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2000-02) amb les investigacions sobre l’època franquista, participant en congressos, seminaris i col·laborant en obres col·lectives com La transición en el País Vasco. Historia y memoria (1998), El franquismo. Visiones y balances (1999) i Historia política de España, 1939-2000 (2001). Individualment, ha publicat Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por la supervivencia, 1960-1975 (2004). 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ysern i Alié, Pere (Barcelona, 1875 – 1946) Pintor. Deixeble de P. Borrell del Caso. Formà el grup El Rovell d'Ou amb Ramon Riera i d'altres. Estudià també a Roma amb Ramon Tusquets. Viatjà el 1899 a París amb M. Pidelaserra i E. Fontbona, i hi exposà el 1900. Establert a la capital francesa, féu diversos viatges a Barcelona, on exposà sovint. La seva pintura d'arrel impressionista, centrada especialment en el paisatge, així com en retrats i temes de dansa, li valgué ampli reconeixement a França. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Yxart i de Moragas, Josep