|
|
|
Anar a: [ Bola ] [ Boli ] [ Bolq ] [ Bona ] [ Bonal ] [ Bonas ] Errar és propi de qualsevol persona; però obstinar-se en l'error, només ho és dels necis. (Ciceró) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boladeres i Romà, Guillem de (Maldà, Urgell, 1853 – Sitges, Garraf, 1928) Polític. Fou una figura destacada del partit conservador, però col·laborà en algunes iniciatives de la Lliga Regionalista. Pertanyia a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Fou alcalde de Barcelona en dues ocasions (1903-04 i 1914-15). 2 ILLES BALEARS - CULTURA Bolanguera, la (Països Catalans) Personatge popular femení -dona poc treballadora que fa diners sense gaire esforç- que ha inspirat el text del ball tradicional català del mateix nom, de compàs binari i de moviment viu i tonada alegre. La Bolanguera, per la seva primera part, sempre en ball rodó, sembla d'origen antic, i és derivat molt probablement de la Boulangére francesa. Fou ballada arreu dels Països Catalans. El mateix nom ha designat una cançó tradicional, sobretot a Mallorca, on ha pres la forma de la Balanguera. 3 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bolata, el (Marina Alta) Altre nom amb que també és conegut el riu Girona. 5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Bolbait, baronia de (País Valencià) Jurisdicció feudal que el s XV pertanyia als Marrades i al començament del XVI als Cabanyelles. Passà als Pardo de la Casta, barons d'Alaquàs, als Fernández de Córdoba, comtes de Priego, als Lanti Della Rovere i als Manfredi. 7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Bolcàssim (la Vall de Gallinera, Marina Alta) Despoblat. Antic lloc de moriscs (el 1602 era habitat per 7 famílies), fou inicialment agregat a Alpatró, i després, a Benissivà. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA
9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boldís Sobirà (Lladorre, Pallars Sobirà) Poble (1.480 m alt) (o Boldís de Munt o de Dalt), sobre Boldís Jussà, al camí de Lladorre als plans de Boldís, gran plana de pasturatge (2.500 m alt) al cim de la serra que separa la vall Ferrera de la vall de Cardós. La seva església de Sant Miquel és esmentada el 839. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boldisos, els (Lladorre, Pallars Sobirà) Antic municipi (o Boldís), format pels pobles de Boldís Jussà i Boldís Sobirà, agregat el s XIX a l'actual. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boldú (la Fuliola, Urgell) Poble (266 m alt), situat al llarg de la carretera de Tàrrega a Balaguer, a la plana regada d'Urgell, al sud de la serra d'Almenara. L'església parroquial és dedicada a l'Assumpció. És esmentat ja al s XI formant part del comtat d'Urgell com a quadra de Ponç Dalmau. El 1415 passà a la jurisdicció de Poblet. Formà part del municipi de Tornabous fins el 1949, en que fou annexat a l'actual. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boleda, Cristòfor de (Tàrrega, Urgell, s XVII - Catalunya, s XVIII) Metge. És autor del tractar Questión médico-moral en que resolutiva y sólidamente se disputa qué tiempo sea el oportuno para administrar la extrema unción. 13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bolès, riu del (Rosselló) Veure> Bulès, el. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA
15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Boletar, el (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia. 16 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Boletín de la Real Academia de Buenas Letras Veure> Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 17 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana Veure> Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. 18 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castelló de la Plana, 1920 - ) Revista de la Societat Castellonenca de Cultura. Començà a ésser publicada en fascicles bimestrals, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado, primer, i d'Àngel Sánchez i Gonzalbo, després. Bàsicament dedicada a l'erudició local, ha destinat també molt d'espai a temes més generals d'història literària, de lingüística, d'arqueologia i de folklore, relatius al País Valencià, així com a la literatura de creació i a l'assaig científic i sociològic. Cessà d'aparèixer del 1936 al 1943, i actualment surt amb periodicitat trimestral. Entorn de la revista, i editades per la mateixa Societat, hi ha diverses col·leccions de llibres que en complementen les activitats i l'abast. 19 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Boletó, riera del (Rosselló) Veure> Buletó, el. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bolinches, Lluís (València, 1895 - 1980) Escultor. Fou professor de l'Acadèmia de Sant Carles. Ha excel·lit com a imatger i també com a ceramista. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA
22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bolleria, la (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) Caseriu, al nord-est del poble, tocant a Bellcaire d'Empordà. 23 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (Palma de Mallorca, 1885 - ) Revista bilingüe. Editat per la Societat Arqueològica Lul·liana, el seu primer director fou Gabriel Llabrés i Quintana. Dedicada fonamentalment als estudis històrics, conté també altres treballs. Ha publicat diverses sèries de documents molt importants per a la història de les Balears i, en plecs separats, alguns texts notables, com ara Vida del Beato Raimundo Lulio, d'Antoni R. Pasqual, i Informacions judicials sobre els addictes a la Germania, de Josep Maria Quadrado. 24 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma de Mallorca, des/1901 – 1936) Revista filològica. La primera dels Països Catalans, fundada per Antoni M. Alcover, amb la finalitat de mantenir la connexió entre els diferents col·laboradors del Diccionari català valencià balear (originalment concebut com a "Diccionari de la llengua catalana"). Aparegueren 14 volums fins al 1926 (gairebé tots redactats per Alcover), que tenen una gran importància per a la història de la llengua catalana durant aquests anys i recullen un bon nombre d'articles (de dialectologia sobretot) de primer ordre, al costat de descripcions dels viatges del mateix Alcover i de pintorescs treballs de polèmica. Pel gen/1933 Francesc de B. Moll en reprengué la publicació, però l'hagué d'interrompre en esclatar la guerra civil. 25 CATALUNYA - HISTÒRIA Bollidor, baronia del (Catalunya) Jurisdicció feudal (o del Bullidor), comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà. El 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot, i el 1859 passà als Dalmases. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bolón (Elda, Vinalopó Mitjà) Caseriu, a la dreta del Vinalopó, davant la ciutat, al peu de la serra de Bolón (656 m alt). 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boloriu, bordes de (les Valls de la Valira, Alt Urgell) Grup d'habitatges temporals de l'antic mun. d'Arcavell, situat al vessant septentrional del coll de Boloriu, obert a ponent del turó de Pradal, a la serra d'Arcavell. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bolòs (Olot, Garrotxa, s XVIII - ) Família de farmacèutics i naturalistes originària d'Olot. El primer membre fou Antoni de Bolòs i Ferrussola. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bolòs (Camprodon, Ripollès) Poble (700 m alt) i antic terme de Freixenet de Camprodon, a l'esquerra de la riera de Bolòs, capçalera de la riera de Salarsa, a la vall del Llierca. L'església de Santa Maria, consagrada el 1050, conserva elements de la primitiva construcció, romànica; havia pertangut al monestir de Camprodon. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bolós, Arnau de (Ripoll, Ripollès, s XIII - Olot ?, Garrotxa, s XIII) Noble. Vivia a Olot el 1293. Es el cap conegut del llinatge del mateix nom residenciat a la capital de la Garrotxa, del qual han sortit en temps moderns eminents naturalistes. Fins a mitjan s XIX els membres d'aquesta família visqueren a la mateixa casa. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bolòs i Ferrussola, Antoni de (Olot, Garrotxa, 1714 – 1772) Farmacèutic i naturalista. Primer membre destacat de la família. Féu exploracions botàniques en companyia del seu gendre Joan Minuart i de Josep 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bolós i Noguera, Domènec de (Olot, Garrotxa, s XVIII - 1772) Farmacèutic. Fou apotecari de cambra del rei Ferran IV de Nàpols. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bolòs i Saderra, Joaquim de (Olot, Garrotxa, 1856 – Barcelona, 1937) Advocat i publicista carlí. Interrompé els estudis de dret per prendre part a la Tercera Guerra Carlina (1872-76). El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a Carles VII a Venècia. Fou conseller de l'ajuntament de Barcelona (1918-22 i 1929-30), i és autor de La Guerra civil en Cataluña (1872-1876) (1928) i El Carlismo en Cataluña (1930), on exposa els fets d'un manera força imparcial. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bolòs i Vayreda, Antoni de (Olot, Garrotxa, 1889 – Barcelona, 1975) Farmacèutic i botànic. Conservador d'herbaris de l'Institut Botànic de Barcelona (des del 1934), en fou director el 1939, també fou director de l'Institut Municipal de Ciències Naturals. Fundador de la revista "Collectanea Botanica" (1946) i membre de l'Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de la Institució Catalana d'Història Natural. Entre les seves publicacions cal destacar La vegetación de las comarcas barcelonesas (1950), escrita en col·laboració amb el seu pare, Oriol de Bolòs, i el seu discurs d'ingrés a l'Acadèmia de Farmàcia, Nuevos datos para la historia de la familia Salvador (1959). 40 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bolsós Veure> Escaiola, Josep. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boluda, Jaume (Xàtiva, Costera, s XVI – Bellús, Vall d'Albaida, 1/set/1522) Agermanat. Un dels més destacats a l'alçament del 1521 contra els nobles. A la fi de l'any ajudà a rebutjar el terrible atac del virrei Diego Hurtado de Mendoza, contra Xàtiva. Al nou combat que es produí l'any següent, lluità com a sergent i cap de la infanteria local, durant l'acció entaulada a camp obert amb les tropes del virrei. Boluda fou supervivent d'aquell combat i en sortí amb gran prestigi. Convertit en un dels més acreditats militars de la Germania, morí a la batalla de Bellús. 44 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
45 CATALUNYA - MUNICIPI
121 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bolzana, la (Fenolleda) Riu, afluent dretà de l'Aglí. Neix al vessant septentrional de la serra d'Escales, a la part actualment llenguadociana de l'antic vescomtat de Fenollet, segueix, inicialment, la direcció sud-nord (sector de la conca anomenat vall de Santa Creu) fins al lloc de la Pradella, on pren la direcció oest-est; passa després per Cauders de Fenollet i s'uneix a l'Aglí prop de Sant Pau de Fenollet, després de més de 30 km de recorregut. 46 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bomba, la (Oliva, Safor) Partida i caseriu, entre la ciutat i la Platja d'Oliva. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bomba, la (l'Hospitalet del Llobregat, Barcelonès) Barri de barraques, situat al sud de la Gran Via prop de l'extrem oriental del terme; sorgí al voltant del 1950. 49 ALGUER - GEOGRAFIA Bombardes, les (l'Alguer, Sardenya) Indret de la costa, prop de Fertília, on hi ha una de les millors platges del terme. 50 CATALUNYA - HISTÒRIA Bomburguet (Alcover, Alt Camp) Antic terme (o Burguet), situat al sud de la vila, a la dreta del Glorieta, formava part de la comuna del Camp de Tarragona. 51 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bon Pseudònim del caricaturista Romà Bonet i Síntes. 53 CATALUNYA - CULTURA bon caçador, El (Catalunya) Cançó popular, una de les més conegudes arreu del país. Hom n'ha recollit moltes variants. L'argument del bon caçador matiner que s'enamora d'una pastora ha servit per a muntar diversos balls populars (Quinquagèsima de Merlès, Berguedà). 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bon Pastor, el (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat, a la riba dreta del Besòs, en l'antic terme municipal de Santa Coloma de Gramanet. Creat el 1927-29 amb la construcció, per iniciativa oficial, de cases barates per allotjar els immigrants establerts al barri d'Estadella (Montjuïc). El 1935 l'església fou erigida en parròquia, de la qual prengué el nom el barri. Durant la dècada de 1950 fou un important nucli d'atracció d'immigrants. 55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Bon Pastor, El (Barcelona, 1927 – jul/1936) Revista mensual. Fundada pel canonge Carles Cardó adreçada especialment al clericat dels Països Catalans. Influí sobretot entre els sacerdots joves i contribuí a crear una nova concepció pastoral donant especialment una orientació per a les homilies; aportava també estudis teològics. L'editorial, escrit sempre per Cardó, donava el to de la publicació, alt exponent d'un temps d'expansió religiosa. 56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bona, cala (Blanes, Selva) Cala, anomenada també platja de Sant Francesc. Situada al nord de la ciutat. El s XVIII hi hagué una almadrava. L'ermita dedicada a Sant Francesc Xavier (1681), refeta, encara es conserva. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bona, cala (Tossa, Selva) Cala, situada al nord del terme, a ponent de la cala de Pola. 59 ALGUER - GEOGRAFIA Bona, cala (l'Alguer, Sardenya) Petita cala de la costa, a ponent del port de l'Alguer; hi desemboca el riuet de cala Bona. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bona, coma (Gisclareny / Saldes, Berguedà) Coma, entre els dos municipis, devalla des dels pics de coma Bona (2.530 m alt), els cims més orientals del Cadí. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bona, Fèlix de (Catalunya, 1821 – Madrid, 1899) Economista. Es traslladà a Madrid juntament amb el seu cosí l'economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull. Fou redactor de "La Discusión" (1850-59) i d'altres diaris polítics. Defensor del lliure canvi, formà part de l'Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española (1865). És autor d'Economía popular (1870) i La huelga (publicada pòstumament), novel·la en defensa del lliurecanvisme. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bona, riu de (Alt Urgell) Riu de la vall de la Vansa, afluent, per la dreta, del riu de la Vansa, aigua avall de Sorribes. Neix al vessant septentrional del Cadí. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bona i Puig, Eusebi (Begur, Baix Empordà, 1890 – Barcelona, 1972) Arquitecte. Titulat el 1915 a Barcelona. Catedràtic a l'escola d'arquitectura en el període 1920-60. Del 1920 al 1925 col·laborà amb Francesc de P. Nebot en la transformació de la torre Güell de Barcelona en l'actual palau de Pedralbes. La seva producció historicista (edifici de La Unión y el Fénix Español) evolucionà cap a una progressiva simplificació, amb les façanes reduïdes als elements constructius primaris (blocs del Frare Negre, 1935-40; Banco Español de Crédito, 1942-47; edifici Nestlé, 1956). 65 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bonabosc, torrent de (Arles, Vallespir) Afluent esquerrà del Tec, al qual desemboca prop del nucli d'Arles, aigua avall del riu Ferrer. A la seva esquerra hi ha l'antiga masia de Bonabosc. 66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bonacase, Sergi (Oms, Rosselló, 1924 – 1977) Pintor. Estudià a les acadèmies d'André Lhote i de Fernand Léger i, al Brasil, amb Portinari (1948-50). Després del viatge a Amèrica abandonà la pintura figurativa i es dedicà a la pintura abstracta, de factura lineal i evocadora de moviment. Obtingué el premi Joan Miró els anys 1964, 1965 i 1966. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Bonaconjunta (Dosrius, Maresme) Antic nom de Sant Andreu del Far. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonafè, Macià (Barcelona, s XV) Fuster i tallista. Treballà als cors de Santa Maria del Mar de Barcelona, de Santa Maria de Manresa i de la seu de Vic; féu el cor inferior de la catedral de Barcelona (1456). 69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bonafè i Barceló, Francesc (Biniamar, Selva de Mallorca, 1912 - Mallorca, 1994) Botànic i escriptor. Religiós dels Sagrats Cors, fou professor de ciències naturals a Sóller i autor d'una Flora de Mallorca (1977-81) en quatre volums. Traductor de Verdaguer al castellà, poeta i recopilador de cultura popular, ha publicat, entre altres obres, Vols d'orenetes (1982). 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonafilla (Catalunya, s X) Filla de Borrell II de Barcelona. Després de la presa de la ciutat per les forces d'Al-Mansur, i exterminada la comunitat de Sant Pere de les Puel·les, el convent fou refet i Bonefilla en fou nomenada abadessa. 72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bonafont, Josep (el Soler, Rosselló, 1854 - Illa, Rosselló, 1935) Poeta. Amb el pseudònim de Pastorellet de la Vall d'Arles, conreà una poesia de caràcter floralesc. Deixeble de Jacint Verdaguer, publicà articles i poesies en català en periòdics i revistes com "Le Roussillon", "La Croix des Pyrénées", "La Revue Catalane" i "La Veu de Catalunya". Representant del moviment renaixentista al Rosselló, publicà el recull poètic Refilades (1882), l'antologia Garbera catalana (1884), un aplec d'elegies, Ais (1887), Ais i albades (1914), i un estudi, Los Goigs (1907). 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonafós, Vidal (Barcelona, s XV) Filòsof hebreu. Fou un dels homes de més prestigi de la comunitat de la ciutat pel seu talent i el seu saber. 122 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonafulla, Leopoldo Pseudònim del propagandista llibertari Joan Baptista Esteve. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonaigua, port de la (Pallars Sobirà / Vall d'Aran) Port de muntanya del Pirineu (2.072 m alt), entre les dues comarques, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d'Àneu, a la divisòria de les aigües de la Garona i la Noguera Pallaresa (hi neix el riu de la Bonaigua, afluent seu). Centre d'una important àrea de pasturatges estiuencs. Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l'antiga via romana. Pot estar tancat al trànsit fins a uns 7 mesos a causa de la neu. Però en obrir un túnel al port de Viella (1948) va deixar de ser l'únic accés a la Vall d'Aran des de la resta de Catalunya. Al vessant pallarès hi ha el refugi de les Ares, l'hospital de la Bonaigua (desaparegut) i, més avall, l'hospital de la Bonaigua de Baix, actualment un petit nucli de turisme de muntanya. Davant els antics hostals de la Bonaigua, s'alça el tuc (o port) de la Bonaigua (2.777 m alt). 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA
77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonaire (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental) Veïnat, a l'est del poble, a l'esquerra de la riera de Tenes. 123 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Bonaire (Càller, Sardenya, Itàlia) Actual barri de la ciutat (it: Bonaria). Era una antiga ciutat fundada en un puig vora la mar per l'infant Alfons, damunt el campament instal·lat durant el setge de Càller. Després del tractat amb Pisa, Alfons l'encerclà amb un mur i hi construí un port i un castell, amb la intenció que aquesta nova ciutat, poblada de catalans, superés la Càller pisana. Jaume II li atorgà (1325) privilegis similars a Barcelona i per això fou anomenada també Barceloneta. El 1336 arribà a tenir uns 8.000 habitants, però des del 1327, l'any següent de la rendició de Càller, fou agregada al castell de Càller. La seva antiga església parroquial, edifici d'un sola nau d'estil gòtic català, conservat en una petita part, donada el 1336 a l'orde de la Mercè, esdevingué el més gran santuari marià de Sardenya. Pau VI la visità el 1970. La imatge de la Mare de Déu de Bonaire (1370), ben aviat patrona dels mariners, fou declarada patrona de Sardenya el 1907. Probablement, aquesta advocació mariana donà el nom a Buenos Aires (Santa Maria del Buen Aire) el 1536. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonaire, el carrer del (Sagàs, Berguedà) Veure> Carrer del Bonaire, el. 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bonaire, Santa Maria del (Alzira, Ribera Alta) Veure> Santa Maria del Bonaire. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonal, Joan (Terrades, Alt Empordà, 1769 - Zuera, Aragó, 1829) Eclesiàstic i fundador. Estudià filosofia a la universitat d'Osca i biologia al col·legi dominicà de Barcelona i a la universitat de Saragossa. Fou passioner de l'hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l'assistència del qual fundà (1804) un institut religiós, que tenia una branca femenina, creada en col·laboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s'extingí al cap de poc. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonal, Josep de (Catalunya, s XIII) Jurista i religiós. El 1277, essent abat de Sant Feliu de Girona, fou designat amb Arnau Desjardins, bisbe de Tortosa, i Domènec de Terol, per a la ponència redactora del Llibre dels Costums de Tortosa. No pogué ocupar-se'n. Hagué de substituir-lo Ramon de Besalú. 83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bonamira, el Rafalet de (Llocnou de Sant Jeroni, Safor) Veure> Llocnou de Sant Jeroni. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonamusa i Gaspà, Francesc (Barcelona, 1947 - ) Historiador. Doctor en ciències polítiques per la Universitat Complutense de Madrid i llicenciat en ciències econòmiques, ha exercit la docència a les Universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat, a més, vice-rector (1980-86) i és catedràtic des del 1983. És autor d'El Bloc Obrer i Camperol (1930-1932) (1974), Andreu Nin y el movimiento comunista en España (1930-1937) (1973) i ha contribuït a la Història de Catalunya dirigida per Joaquim Nadal (1983), a més de publicar altres treballs d'història social. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonanasc Salomó (Barcelona, s XIII) Rabí de la comunitat hebrea barcelonina. El rei Jaume I el Conqueridor l'autoritzà a construir una sinagoga. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonanat de Pere Veure> Pere, Bonanat de. 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bonança (Oriola, Baix Segura) Caseriu (ant: Bonanza), a la dreta del Segura, entre la ciutat i La Aparecida, al peu de la serra d'Oriola. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonanova, la (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat, que comprèn la part alta de l'antic mun. de Sant Gervasi de Cassoles, la més pròxima a Sàrria, on és situada l'església parroquial de Sant Gervasi, alhora santuari de la Mare de Déu de la Bonanova. Ja des del s XVII era venerada la imatge de la Mare de Déu en un altar secundari de la petita església de Sant Gervasi, convertida el 1842 en un nou i important santuari marià; destruït el 1936, ha estat reedificat posteriorment. El 1850 fou iniciada la urbanització del sector de Sant Gervasi pròxim al santuari, i el 1857 hom constituí aquest sector en un dels tres districtes en què fou dividit el municipi. Al llarg del s XX ha esdevingut barri residencial de l'alta burgesia barcelonina. El passeig de la Bonanova l'uneix amb Sarrià. 90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
91 FRANJA PONENT - MUNICIPI
92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bonany (Petra, Mallorca Oriental) Santuari i ermita de la Mare de Déu de Bonany, prop del cim del puig de Bonany (317 m alt), abans anomenat puig de Burguès, entre la vila de Petra i les de Sant Joan de Sineu i Vilafranca de Bonany. L'església, d'estil neoclàssic, fou edificada damunt l'anterior (obra del s XVII) entre 1920-25; hi és venerada la imatge de la Mare de Déu, talla de fusta medieval. El santuari estigué a càrrec de donats fins al 1896, que fou confiat als ermitans de Sant Pau i de Sant Antoni Abat. Hi ha una hostatgeria. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonaplata, Carme (Barcelona, 1871 – 1911) Soprano. Filla de Teodor Bonaplata. Debutà a Milà amb l'Aïda de Verdi, i després actuà amb èxit a diversos països d'Europa (Barcelona, 1890), i d'Amèrica. El 1904 es retirà i es dedicà a l'ensenyament del cant. La seva filla Carme Bau i Bonaplata, fou també cantant. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonaplata, Teodor (Barcelona, 1841 – 1903) Actor dramàtic. El 1870 es va traslladar a l'Argentina, on durant uns anys va treballar com a primer actor, interpretant especialment melodrames. El 1883 tornà a Barcelona i s'encarregà de la direcció del Teatre Català (Romea), on actuà en castellà. Àngel Guimerà el trià com a protagonista de les seves obres Mar i cel (1888), L'ànima morta, Rei i monjo, Terra baixa, etc, i això marcà el seu establiment definitiu en el teatre en català. Estrenà també obres de Frederic Soler, de Josep Pin i Soler, etc. Els darrers anys s'especialitzà en papers còmics. Va escriure alguns treballs sobre l'art dramàtic i traduí i adaptà les més celebrades produccions estrangeres. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonareu i Bussot, Jordi (Mataró, Maresme, 1934 - ) Jugador de basquetbol. Iniciat en el Club Esportiu Mataró, passà posteriorment al Club de Futbol Barcelona. En els Jocs Mediterranis de l'any 1955 assolí el record europeu de puntuació (45 punts). Ha estat 17 vegades internacional. 124 EUROPA - BIOGRAFIA Bonas, mariscal (França, s XVII - s XVIII) Militar. Subordinat del duc de Berwick durant la invasió de Catalunya per part de la Quàdruple Aliança contra Felip V, inicià la penetració per la Vall d'Aran (1719) i n'esdevingué governador. Ocupà el Pallars fins al Montsec amb la col·laboració de Carrasclet i entrà a la Seu d'Urgell, on anuncià la restauració de les llibertats catalanes abolides per Felip V. Les forces filipistes obligaren els francesos a retirar-se al principi del 1720. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bona-sort, la (Prats de Lluçanès, Osona) Santuari de la Mare de Déu de la Bona-sort. És una construcció del s XIII. Fins al 1649 fou la parròquia de la vila. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonastre (Tortosa, Baix Ebre) Partida, constitueix el sector occidental de l'illa de la Mar, al delta de l'Ebre. 100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Bonastre (Vila-real, Plana Baixa) Antiga alqueria, a la dreta del riu de Sonella; és una de les que formaren 101 CATALUNYA - MUNICIPI
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonastre, Bernat de (Catalunya, s XIV) Protonotari del rei Pere III de Catalunya-Aragó (1376-83). Era escrivà reial i, després, secretari des del 1352. Intervingué amb alguna composició poètica bescanviada entre Guerau de Queralt, el rei Pere, l'infant Joan i Pere March el 1374. 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bonastre, mestre de Nom amb què alguns historiadors de l'art anomenen l'autor de diverses obres atribuïdes al mestre d'Alaquàs. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bonastre i Sisteró, Serafina (València, 1571 – Saragossa, Aragó, 1649) Escriptora carmelitana. Fundadora del convent de l'orde a Saragossa (1615). Escriví una autobiografia i tres tractats espirituals publicats el 1675. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonastruc de Porta (Girona, 1194 - Haifa ?, Àfrica, 1270) Rabí de l'aljama de Girona i metge. De nom Mosé ben Nahman, fou anomenat també Nahmànides i, en sigla, RaMBaN. Es destacà com a filòsof talmudista i cabalista. Prengué part en una controvèrsia pública (1263) amb cristians celebrada a Barcelona davant Jaume I i Ramon de Penyafort. La part cristiana hi era representada pel dominicà convers Pau Cristià. Hom conserva d'aquesta disputa, en la qual ambdós contrincants es consideraren guanyadors, una versió llatina i una altra d'hebraica, aquesta escrita pel mateix Bonastruc. Obligat a exiliar-se per les autoritats eclesiàstiques; després d'una breu estada a Castella i a Provença, es traslladà a Palestina (1267). Escriví nombrosos treballs sobre la Bíblia i i el Talmud, poesia cabalística (Tresor de la vida i Investigació) i sagrada i llibres didàctics (Epístola de la santedat, La llei de l'home). 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonastruc Desmaestre (Girona ?, s XIV - s XV) Rabí de Girona. Intervingué activament en la controvèrsia de Tortosa. Té un escrit conservat en l'obra Sébet Yëhudà de Sëlomó ibn Verga. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA
109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonaterra i Matas, Alexandre (Figueres, Alt Empordà, 1916 - ) Pintor i arquitecte. Com a arquitecte municipal, és autor d'una sèrie notable d'edificis i de projectes urbanístics a la seva ciutat natal. Com a pintor ha conreat de preferència l'aquarel·la. 110 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonaula, riera de (Gironès / Selva) Curs d'aigua de la Depressió Pre-litoral Catalana, afluent, per la dreta, de l'Onyar prop de Riudellots de la Selva. Neix a la Serralada Litoral, al nord-oest del puig de les Cadiretes, dins el terme de Llagostera; passa prop de Caldes de Malavella i de Sant Andreu Salou. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonaventura de Barcelona (Riudoms, Baix Camp, 1620 – Roma, Itàlia, 1684) Religiós, de nom Miquel Gran. Morta la seva muller, el 1640 entrà al convent d'Escornalbou dels menors franciscans reformats, del qual passà, sempre llec, a Móra i a Terrassa. El 1658 anà a Roma, on, a partir del 1662, inicià la fundació d'una sèrie de convents de recés, fins a constituir-ne un equip dit de La Riformella, que durà fins el 1900. El 1906 fou beatificat; la seva festa se celebra a Tarragona, i, en l'orde franciscà, l'11 de setembre. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonavia i Flores, Salvador (Barcelona, 1876 – 1925) Comediògraf i editor. Per tal de popularitzar les seves obres dramàtiques escrites en col·laboració amb altres autors (L'emperador del Paralelo, 1903; El detectiu Jep-Roch-Hans, 1909, etc), publicà la revista setmanal "L'Escena Catalana" (1918) i la "Biblioteca Bonavia". Edità el "Bloc Manelic". 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA
114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonavida, Patró Nom amb què era conegut l'eclesiàstic Bernat de Pau. 115 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonavista (el Pla del Penedès, Alt Penedès) Caseriu (229 m alt), a l'est del poble. 116 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonavista (Tarragona, Tarragonès) Barri i parròquia (51 m alt). Antic barri del municipi de la Canonja, des del 1964 incorporat a l'actual, format 1 km a l'est del poble, prop de la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d'urbanització. És constituït bàsicament per població immigrada que treballen als polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou. Cada diumenge s'hi celebra un important mercat. 117 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bonavista de la Creu (Alacant, Alacantí) Barri residencial (cast: Vistahermosa de la Cruz), situat al nord-est de la ciutat, al llarg de la carretera de València, prop del tossal de Manises, creat després del 1939. El 1952 fou erigit en parròquia. 118 CATALUNYA - GEOGRAFIA
119 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bonconsell, el (Vingrau, Rosselló) Santuari de la Mare de Déu del Bonconsell, situat a l'est del poble. 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bondaví (Barcelona, s XIV) Diplomàtic i home de gran fortuna. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona. Fou enviat com a ambaixador a Tunis, en representació del rei Jaume I el Conqueridor, l'any 1293, per tal d'obtenir del soldà Otman el pagament del tribut anual concertat amb Pere II de Catalunya-Aragó, el 1277, i que havia caigut en desús. La gestió topà amb la negativa del soldà.
Anar a: [ Bola ] [ Boli ] [ Bolq ] [ Bona ] [ Bonal ] [ Bonas ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Bolbait
Bolòs i Capdevila, Oriol de
Bolòs i Germà, Francesc Xavier de
Bolvir
Bompàs
Bonaplata i Corriol, Josep
Bonastre i Bertran, Francesc