|
|
|
Anar a: [ Grup ] [ Gua ] [ Gual ] [ Gualbes ] [ Gualbes, M ] [ Guals ] Qui cedeix la llibertat essèncial per una petita seguretat temporal no es mereix ni llibertat ni seguretat. (Benjamin Franklin) 1 CATALUNYA - EMPPRESA Grup 2C (Catalunya, 1972 – 1982) Grup d'arquitectes catalans i espanyols. Recolliren les tendències europees entorn d'Aldo Rossi i el moviment italià de la Tendenza. El seu òrgan difusor fou la revista, escrita en castellà, "2C Construcción de la Ciudad", que aparegué entre el 1972 i el 1982. En formaren part, entre d'altres, els arquitectes Salvador Tarragó i Cid, Carles Martí i Aris, Antoni Armesto i Aira, Antoni Ferrer i Vega, Yago Bonet i Correa i Joan Francesc Chico i Contijoch. 2 ILLES BALEARS - CULTURA Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) (Illes Balears, 1983 - ) Entitat ecologista. Estructurada en tres seccions insulars (Mallorca, Menorca i Formentera); aplega més de 5.000 socis. Disposa de diverses seccions específiques, entre les quals la de ciclisme ecològic Pedal Verd, la d'Educació Ambiental, la d'Excursionisme i la d'Ornitologia i Anellament. Ha rebut diversos premis, entre els 3 CATALUNYA - CULTURA Grup Blanquerna (Barcelona, 1985 - ) Grup de reflexió, estudi i anàlisi. Creat per Climent Grau i Arbona, el qual en fou el president des de la seva fundació. Els seus objectius són quatre: reflexionar sobre els fets històrics que han configurat el poble català; valorar i apreciar les arrels cristianes que formen part de la identitat catalana; investigar i promoure nous valors d'acord amb una visió progressista de la societat i, finalment, defensar i promoure la nació, la llengua i la cultura catalanes. Organitza diverses activitats al llarg de l'any, orientades a la reflexió sobre la identitat nacional i la cultura i llengua pròpies; destaca la cita anual del mes de setembre al monestir de Lluc (Mallorca), on durant tres dies se celebra el Seminari d'Estudi i Formació Blanquerna, amb assistència de ponents i participants d'arreu dels Països Catalans. 4 CATALUNYA NORD - CULTURA Grup Català de Sociolingüística (Prada, Conflent, 1973 - ) Associació científica. Creada per a l'estudi i divulgació de la sociolingüística catalana. El 1977 publicà el primer anuari, "Treballs de Sociolingüística Catalana". Està adherit al Research Committee on Sociolinguistics de l'Associació Internacional de Sociologia. 5 CATALUNYA NORD - CULTURA
6 CATALUNYA - ESPORT Grup d'Alta Muntanya (GAM) (Barcelona, 1940 - ) Secció d'escalada del Centre Muntanyenc Barcelonès. Fou el primer grup d'aquestes característiques creat a Catalunya. Durant els anys 1930 els escaladors del CMB havien realitzat algunes escalades importants a Montserrat. Amb la creació del GAM s'impulsà l'escalada en roca mitjançant cursos de perfeccionament. Al llarg dels anys 1940 s'obriren nombroses vies a la majoria de roques de Montserrat i a Sant Llorenç del Munt, el Pedraforca i els Pirineus. A la meitat dels anys 1950 s'assoliren importants ascensions als Alps i a les Dolomites, i a partir dels anys 1960, s'organitzaren expedicions com les primeres ascensions absolutes i estatals als Andes, l'Atles, l'Ahaggar, l'Hindu Kush, Kenya i l'Annapurna. El 1991 fou editat el llibre Les Primeres del GAM en el seu cinquantenari muntanyenc. 7 CATALUNYA - CULTURA Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC) (Barcelona, 28/nov/1930 - 1937) Associació creada com a secció catalana del CIRPAC. Impulsà l'avantguarda arquitectònica a Catalunya. Les seves realitzacions més importants a Catalunya foren: la Ciutat de Repòs de Castelldefels, el Dispensari Central Antituberculós (1934-36) i les cases per al cap de setmana (1935) al Garraf. El 1931 començà a publicar "AC". Organitzà conferències i exposicions en un local del passeig de Gràcia de Barcelona, on es presentaren per primera vegada mostres de disseny industrial. El grup estava integrat per importants professionals del país i estigué en contacte amb grans arquitectes contemporanis estrangers, com Le Corbusier i Jeanneret. 108 CATALUNYA - POLÍTICA
8 CATALUNYA - EMPRESA Grup del Llibre (Catalunya) Marca comercial divulgada pel Club del Llibre SA. 9 ILLES BALEARS - ART Grup dels Set (Palma de Mallorca, 1948 – s XX) Grup de pintors. Presentat per Robert Graves, Miquel Àngel Colomar i Joan Bonet i Gelabert. N'eren components els pintors consagrats Luis Derqui, Joan Antoni Fuster i William Edwards Cook i els joves Jaume Juan, Pere Sureda, Francisco Vizcaíno i Antoni Sabater. Sense cap estètica determinada, fou bàsicament un estímul per als integrants més joves. 10 ILLES BALEARS - CULTURA Grup d'Esplai de les Illes (GDEM) (Palma de Mallorca, 9/gen/1978 - ) Associació educativa. Els seus objectius són col·laborar amb els diversos centres que treballen l'esplai organitzat amb finalitat educativa; oferir mitjans que facilitin la tasca dels responsables i monitors dels centres i grups d'esplai; potenciar els centres de nova creació i impulsar equips d'estudi i de renovació educativa; mentalitzar la societat sobre la importància i la repercussió que el temps lliure té amb la personalitat de l'infant i del jove; participar en les instàncies representatives de la joventut i la infància per tal d'aportar els elements de col·laboració que el GDEM considerin oportuns per a l'orientació de l'educació en el temps de lleure, i mantenir contacte directe amb altres organitzacions juvenils i d'esplai. L'associació depèn del bisbat de Mallorca i és la més nombrosa de les Illes en l'àmbit de la formació en el temps lliure. 11 CATALUNYA - ESPORT
12 CATALUNYA - ESPORT
13 CATALUNYA - EMPRESA Grup R (Barcelona, 1951 – 1961) Associació d'arquitectes. Els seus components foren Oriol Bohigas, J.A. Coderch, J. Gili, J.M. Martorell, A. de Moragas, J. Pratmarsó, J.M. Sostres i M. Valls. Promogué conferències i exposicions d'art i arquitectura. Estigué representat a la IV Biennal de Säo Paulo (1956). 14 CATALUNYA NORD - CULTURA Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC) (Rosselló, 1960 - ) Associació cultural fundada per difondre el català al Rosselló, d'acord amb la línia normativa de Pompeu Fabra i aprofitant les migrades lleis franceses referents a les llengües regionals. Ha organitzat diades, commemoracions i festes culturals. El 1968 15 CATALUNYA - EMPRESA
16 CATALUNYA - POLÍTICA Grups de Defensa de la Llengua (Barcelona, 1981 - ) Organització política de lluita per la llengua catalana, d'àmbit de Països Catalans. Abandonant plantejaments purament culturalistes i conservadors, ha dut a terme diverses campanyes de catalanització directa, manifestacions, etc., tot perseguint l'objectiu darrer de fer del català l'única llengua de tots els Països Catalans. Des de l'any 1983 publicà la revista "Viure en català". 17 CATALUNYA - ESPORT Grups de l'Alt Pirineu (GAP) (Catalunya, 1980 - ) Col·lectiu. Té com a objectiu dinamitzar la realitat social, econòmica i política dels Pirineus. Està integrat per estudiosos dels Pirineus i residents arreu d'aquesta serralada interessants en la problemàtica de l'alta muntanya. 109 CATALUNYA - VARIS
18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grus (Baixa Cerdanya) Veure> Urús. 19 CATALUNYA - HISTÒRIA Guad-el-Jelú, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit el 1860 amb la grandesa d'Espanya al general Antoni Ros i d'Olano, per la seva participació a la batalla del riu del mateix nom, més conegut com a riu Märtïl. Ha passat als Sangro. 20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Guadalaviar, el (País Valencià) Nom castellà que rep el riu Túria en el seu curs més alt. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guadald Veure> Guadall II (vescomte d'Osona). 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guadald Veure> Guadall (bisbe intrús d'Osona). 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Guadalest, embassament de (Guadalest, Marina Baixa) Embassament del riu Guadalest, situat a la vall homònima. Té una capacitat de 15 milions de m3. S'utilitza per a regatges. 26 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Guadalest, marquesat de (País Valencià) Títol, concedit el 1542 a Sanç de Cardona i Roís de Liori, baró i senyor de la vall de Guadalest, almirall d'Aragó. Passà als Palafox, marquesos d'Ariza, i als Arteaga, ducs d'El Infantado. La baronia de Guadalest havia estat conferida a Hug de Cardona i de Gandia, besavi de Sanç, el qual l'havia heretada de la seva mare, Joana de Gandia. 111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Guadalest, riu (Marina Baixa) Riu, que, procedent de les serres de la Serrella i Aitana, segueix en direcció nord-oest - sud-est i forma, a la conca alta, la vall de Guadalest, on fou construït l'embassament de Guadalest, i, a la baixa, la vall de Callosa (entre les serres de la Xortà i de Bèrnia, al nord, i el puig Campana, 27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Guadalest, vall de (Marina Baixa) Vall de la comarca, solcada pel riu Guadalest, afluent del d'Algar, delimitada pels vessants meridionals de la Serrella i de la serra de la Xortà i els septentrionals de la d'Aitana. Ocupa una extensió d'uns 121 km2. una part dels quals s'han aprofitat per a la construcció del pantà de Guadalest. Fou baronia i marquesat 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guadall (Catalunya, s X - Roma ?, Itàlia, s X) Bisbe intrús d'Osona. Consagrat a Auch (França) en 971. S'oposà al bisbe Fruja, consagrat a més just títol a la seu metropolitana de Narbona. Fruja fou confirmar al càrrec arran del seu viatge a Roma (978). Guadald no desistí tanmateix de les seves pretensions. En un dels avalots provocats per ell morí Fruja, devers el 992. La qüestió continuà en tot cas sense resoldre's. A Narbona fou nomenat nou bisbe Arnulf, que encara seria inquietat per Guadald, fins que aquest fou explícitament deposat a Roma, en 998. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guadall II (Catalunya, s X - 978) Vescomte d'Osona (963-978). Germà de Guisad, bisbe d'Urgell. És el primer membre cert de la família vescomtal d'Osona, que prengué després el nom de Cardona. Es casà amb Ermetruit; fou pare d'Ermemir, de Ramon, d'Arnulf (bisbe d'Osona), de Llop i de Miró. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guadall d'Empúries-Rosselló (Catalunya, s X) Bisbe d'Elna (920-47). Era fill de comte Sunyer II d'Empúries i de Rosselló. Havia succeït en la diòcesi el seu germà Elmerad. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Guadalop (Franja de Ponent) Riu (194 km) (cast Guadalope), afluent de la dreta de l'Ebre. Neix als contraforts de la serra de Gúdar, a la província de Terol. Fins a Calanda transcorre per un profund fall amb congosts. En terres planes passa per Alcanyís i desemboca a l'Ebre més enllà de Casp. Embassaments de Santolea, Gallifuén i l'Estanca d'Alcanyís, destinats a regadiu. 33 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Guadalupe, sentència arbitral de (monestir de Guadalupe, Extremadura, 21/abr/1486) Conjunt de disposicions promulgades per Ferran II el Catòlic, que conclogué el conflicte agrari de Catalunya. El rei va rebre els síndics dels remences i els representants dels senyors en aquest monestir, i després de tres mesos de negociacions fou pres l'acord que reglamentà les relacions jurídiques i socials al camp català. Foren abolits els mals usos i els abusos senyorials, amb la qual cosa quedà garantida la llibertat personal dels pagesos, bé que continuaven obligats a retre homenatge a l'amo de les terres i al pagament d'un cens emfitèutic i de les terres senyorials. La sentència també dictava les mesures necessàries per restablir l'ordre a Catalunya i condemnava 70 camperols a la pena capital. Els remences foren condemnats a pagar 50.000 lliures a la reialesa i 6.000 lliures d'indemnització als senyors. Aquest fet donà peu a la creació del Gran Sindicat remença, el qual s'encarregà, fins al 1500, de liquidar els pagaments i obtingué algunes millores respecte a la sentència de Guadalupe. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guadamir (Catalunya, s X – 957) Eclesiàstic. Canonge (945) i després bisbe de Vic (948-57). Consagrà l'església de Santa Cecília de Montserrat (956) i imposà al seu abat Cesari la subjecció a la seu vigatana. 35 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
37 CATALUNYA - ART Guaiaba, El (Barcelona, 1901 - v 1908) Taller de Joan Vidal i Ventosa, que llogà a la plaça de l'Oli de Barcelona. S'hi reuniren importants artistes i estudiosos de l'època. Cap al 1908 es traslladà a la Riera de 38 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Guaient (Saünc, Alta Ribagorça) Veure> Goient. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gual, Bartomeu (Catalunya, s XIV – Barcelona, s XV) Arquitecte i escultor. Establert a Barcelona. El 1398, contractà amb Ramon de la Porta, el portal de l'església de Sant Jaume. El 1416 formà part del tribunal tècnic que estudià la viabilitat del projecte de nau única a la catedral de Girona. Del 1417 al 1442 fou director de les obres de la seu de Barcelona. 40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gual, Joan (Palma de Mallorca, s XVI) Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Mallorca. Bon llatinista, fou comissionat per a revisar els textos a publicar del concili de Trento. És autor d'una obra filosòfica editada a Bolonya el 1551. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gual, Vicent Guillem (València, s XVI – s XVII) Frare mínim. Sobresortí pel seu coneixement de l'àrab i de l'hebreu, així com pels seus sermons. És autor d'una biografia del beat Gaspar de Bono (1610). 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gual i Camarena, Miquel (Xeresa, Safor, 1916 – Granada, Andalusia, 1974) Historiador. Es llicencià a València el 1942. Fou agregat d'història medieval a la Universitat de Barcelona (1967-71) i catedràtic de la de Granada (1971-74). Publicà nombroses obres, com Cartas pueblas valencianas (siglos XIII-XVI) (1948) i un Vocabulario del comercio medieval (1968). 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gual i Dalmau, Adrià (Barcelona, 1944 - 1986) Actor, productor i director teatral. Nét d'Adrià Gual i Queralt. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gual i de Sojo, Adrià (Barcelona, 1912 - ) Escriptor i advocat. Fill d'Adrià Gual i Queralt. Ha donat moltes conferències sobre temes teatrals. És autor de dues comèdies i una farsa escènica. Ha publicat nombrosos escrits de caràcter jurídic. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gual i de Sojo, Josep (Barcelona, 1905 - 1987) Pintor i esmaltador. Fill d'Adrià Gual i Queralt i germà d'Adrià. Es formà sota el mestratge artístic del seu pare i estudià també a l'Escola Superior de Bells Oficis. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona, el 1929, on presentà vidres esmaltats i ceràmica. Obtingué una medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona del mateix any. La seva primera exposició de pintura fou el 1947. És molt notable la seva sèrie d'obres sobre temes bíblics, concebudes per a il·lustració. Ha publicat alguns treballs de crítica. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gual i Lloberas, Josep (Badalona, Barcelonès, 13/jul/1920 - 24/oct/2005) Escriptor. És autor del llibre de poemes La sal al coll, premi Mossèn Alcover 1963, de les Joventuts Musicals de Manacor. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gual i Pujades, Pere (Canet de Mar, Maresme, 1813 – Lima, Perú, 1890) Religiós franciscà. Professà a Girona l'any 1832. Amb motiu de l'exclaustració (1835), es traslladà a Itàlia. El 1845 anà al Perú, i, a més d'altres càrrecs, fou comissari general de l'orde franciscà a l'Amèrica del Sud. Publicà diverses obres d'apologètica, de to integrista, i en defensa de la Immaculada i de la infal·libilitat papal. Assistí al concili Vaticà I. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gual i Torres, Joan (Barcelona, 1918 – 1975) Baríton. El 1943 es presentà al Liceu de Barcelona amb Rigoletto, de Verdi. Actuà als Països Catalans i a l'Amèrica Llatina. Posteriorment ha interpretat sarsueles, encapçalant l'Agrupació Lírica Joan Gual. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gual i Villalbí, Pere (Tarragona, 1885 – Barcelona, 1968) Expert en política econòmica. Es formà a l'Escola Superior de Comerç de Barcelona i a Leeds (Anglaterra). Fou catedràtic de política econòmica i legislació duanera (1915). Fins el 1924 col·laborà amb l'Escola d'Alts Estudis Comercials, de la Mancomunitat de Catalunya. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou nomenat secretari del Foment del Treball Nacional, com a successor de Guillem Graell. Políticament es distingí per un tímid regionalisme. Després del 1939 fou ministre sense cartera (1957-65) i president del Consejo de Economía Nacional. Amb tot, no representà cap paper important en el canvi de signe de la política econòmica dels anys 1957-59. Publicà un Curso de política económica contemporánea (1941-61), La educación comercial de nuestro pueblo (1917), Tratado de derecho mercantil internacional (1940), Teoría y técnica de la política aduanera y de los tratados de comercio (1943), etc. Cal destacar el document testimonial Memorias de un industrial de nuestro tiempo (1922). 53 CATALUNYA - MUNICIPI
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualba, Guerau de (Catalunya, s XIII - Barcelona, 1285) Prelat. Fou bisbe de Barcelona, on succeí a Arnau de Gurb el 1284. El seu pas per la diòcesi fou fugaç, ja que morí el 1285. El seu successor fou Bernat Pelegrí. Era oncle de Ponç de Gualba, també bisbe de Barcelona uns anys després. 55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gualba, Ponç de (Illes Balears, s XIII – Barcelona, 1334) Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona i nebot del també bisbe Guerau de Gualba. Fou sagristà de la seu de Mallorca, canonge de Barcelona i administrador de la seu vacant de Mallorca. Elegit bisbe de Barcelona l'any 1300, no fou consagrat fins al 1303. En el seu govern diocesà cal destacar les construccions que emprengué, i especialment l'edificació de l'església de Santa Maria del Mar (1329). L'exili, ordenat pel rei, li fou revocat pel papa. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualba, Ponç de (Catalunya, s XIV) Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que fou suspesa. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes (Barcelona, s XIV - s XVIII) Llinatge patrici. D'origen incert, habitava a Barcelona des del primer terç del s XIV. Inicià el camí de l'alta burgesia amb activitats comercials com la draperia i la mercaderia, la marineria i la banca molt potent, que perdurà fins al 1406. La banca Gualbes tenia també interessos comercials a les Balears, Saragossa i Perpinyà. Uns altres membres exerciren aquest ofici alhora que el govern de la ciutat, procurant d'obtenir càrrecs que els afavoríssin econòmicament, com els de clavari, mostassaf, tauler de la taula de canvi, cònsol de mar i, principalment, el de conseller. Les aliances matrimonials amb 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Baltasar (Barcelona, s XV) Ciutadà honrat de Barcelona. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Baltasar de (Barcelona, s XV) Tauler de la Taula de Canvi de Barcelona. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Bernat de (Barcelona, s XIV – 1422) Jurista. Membre de la família patricia de Barcelona, ciutat de la qual fou conseller segon (1404) i conseller en cap (1408-09). Al servei de Benet XII intervingué com a advocat en el concili de Pisa i assessorà Martí el Jove en la campanya de Sardenya (1409). Fou l'únic dels tres compromisaris de Catalunya que atorgà el vot a Ferran d'Antequera a Casp, el qual, quan la sentència del Compromís de Casp el proclamà rei (1412), el nomenà tot seguit vice-canceller. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Bernat de (Barcelona, s XV) Cavaller. Sospitós d'adhesió a la causa de Joan II, les autoritats catalanes l'arrestaren al seu domicili el 1462, quan esclatà la guerra entre la Generalitat i el monarca. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Ferrer (Barcelona, s XIV) Pare de Nicolau Gualbes. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Ferrer de (Barcelona, s XIV - s XV) Noble i polític. Conseller cinquè de Barcelona (1385), segon (1396 i 1399) i conseller en cap (1402, 1406, 1409, 1412 i 1422). És dubtós que s'entrevistés, al capdavant d'una comissió de les Corts, amb el rei Martí l'Humà moribund (30 i 31/mai/1410), per tal d'obtenir del 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Ferrer Nicolau de (Barcelona, s XV) Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Jaume (Barcelona, s XIV) Draper. Pare de Jaume, Ponç i Joan de Gualbes, els quals feren construir a Santa Maria del Mar (1348) una capella que dotaren d'un benefici perpetu, arran de la mort de llur pare. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Jaume (Barcelona, s XIV) Administrador de la seca de Perpinyà. Càrrec que obtingué, associat amb Eimeric Dusai, de Pere III de Catalunya-Aragó. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Joan (Barcelona, s XIV) Ciutadà honrat de Barcelona. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Joan Bonaventura de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Poeta. Identificat amb el Rector de Bellesguard. Fou premiat en el certamen celebrat a Barcelona el 1697 amb motiu de la pau de Rijswijk. Es conserven, manuscrites, nombroses composicions seves -algunes recollides en compilacions com La curiositat catalana- de caràcter satíric i humorístic, que li donaren una notable, bé que efímera, popularitat. El 1703 participà en l'edició de les obres de Vicent Garcia, L'harmonia del Parnàs, de la qual redactà la dedicatòria a l'Acadèmia Desconfiada. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Joan de (Barcelona, s XV - 1452) Ciutadà de Barcelona. Tenia un casal al carrer Ample, on solia allotjar-se el príncep Joan, el futur Joan II, quan residia a la capital essent lloctinent d'Alfons IV. Fou elegit Conseller en Cap de la ciutat el 1445. Renuncià al càrrec per fer-se religiós. Entrà a l'orde dels agustins. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Joan de (Barcelona, s XV – s XVI) Ciutadà. Fou conseller segon de Barcelona el 1512 i 1519. El 1520, ocupant encara el càrrec, s'havia retirat per un temps a la seva torre de Sarrià per fugir de la glànola que feia estralls a Barcelona. El 13/ago/1520 entrà a la torre el cavaller Gaspar Burgués i de Santcliment, amb gent armada, i s'endugué per la violència una filla de Joan, de setze anys d'edat. El consell barceloní oferí 100 florins per la captura del raptor. Aquest fou detingut, condemnat a mort i escapçat el 28/jul/1523. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Joan Lluís de (Barcelona, s XV) Ciutadà honrat, cavaller i donzell. Membre de la família homònima. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Lluís de (Barcelona, s XV) Prior de Catalunya de l'orde de Sant Joan. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Melcior de (Catalunya, s XIV - s XV) Cavaller i poeta. Fou partidari de Ferran d'Antequera, i per aixó li fou concedida la castellania de Castellví de Rosanes (1413). Se li atribueixen tres poesies, en les quals es percep ja la influència italiana (Dante, Petrarca). 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Miquel Benet de (Barcelona, s XV) Cavaller. Fill de Miquel de Gualbes i d'Elisabet Sesbasses. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Nicolau (Barcelona, s XIV) Fill de Ferrer de Gualbes. Fou batlle de Barcelona durant les revoltes del 1391 contra el call. Tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes, Onofre (Catalunya, s XVI) Poeta i eclesiàstic. Paborde de València i sagristà de Vic. Amic de Joan Boscà, assistia vers el 1540 assíduament a les tertúlies literàries que aquest sostenia a Barcelona. A causa d'un altercat a Alger amb mossèn Montlleó, foren portats a galeres i a Barcelona feren les paus per la intervenció del lloctinent Francesc de Borja (1542). El poeta Gutierre de Cetina li dirigí una epístola en vers sobre les seves activitats amoroses. El 1544 intervingué en la reorganització de l'estudi general de Barcelona i en el nomenament de catedràtic. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes i de Ferrer, Francesc Bonaventura de (Barcelona, s XV) Conseller de Barcelona. Fill de Joan de Gualbes. 81 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Gualbes i de Madrigal, Miquel Àngel Agustí de (Sardenya, Itàlia, s XVI) Marquès de Palmas. Fill de Miquel Àngel de Gualbes i de Vallseca. Contragué matrimoni amb la pubilla Helena Bellit i d'Aragall, baronessa de la Joiosa Guarda. Llurs descendents adoptaren com a primer cognom el d'Aragall. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes i de Setantí, Bartomeu Cristòfor de (Barcelona, s XV) Eclesiàstic. Prior de Santa Anna de Barcelona. Germà de Joan Cristòfor. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes i de Setantí, Joan Cristòfor de (Barcelona, s XV) Frare dominicà. Mestre en teologia, fou inquisidor a València. Prior del convent barceloní i conseller del príncep de Viana. Després de l'empresonament i la mort del qual, en predicà la santedat i arribà a justificar la licitud del tiranicidi i la necessitat de recórrer a les armes. Se li atribuix el Tractat de les turbacions o revolucions de Catalunya, avui perdut. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes i de Vallseca, Frederic Honorat de (Catalunya, s XV - d 1532) Noble. Fill de Joan de Gualbes, regent de la cancelleria d'Aragó. L'any 1518 fou cessat, però fou nomenat regent del Consell d'Aragó (1518-23), i després nomenat vice-canceller de Catalunya (1523-29) i regent de la cancelleria de Mallorca. Intentà negociar la llibertat comercial de Barcelona amb Amèrica. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gualbes i de Vallseca, Miquel Àngel de (Catalunya, s XVI - Sardenya, Itàlia, s XVI) Iniciador de la línia de Sardenya. Passà a Sardenya i es casà amb Guialmar de Madrigal i de Cervelló. Llur fill fou Miquel Àngel Agustí de Gualbes i de Madrigal. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gualda (Lleida, Segrià) Partida del sector de l'horta, a la dreta del Segre, al nord de la ciutat. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guallar i Caballé, Montserrat (Barcelona, 1957 - ) Actriu. Va fer part dels seus estudis a Itàlia i després va intervenir, entre altres, en l'espectacle Pel davant i pel darrera (1986). Ha actuat assíduament amb la companyia del Teatre Lliure i també en cinema i en programes de la Televisió de Catalunya. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guals (Cardona, Bages) Masia i església (Sant Jaume de Guals), prop del límit amb Sant Mateu de Bages. 91 CATALUNYA - MUNICIPI
92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gualter (la Baronia de Rialb, Noguera) Poble (ant: Gauter), 1 km a l'oest del monestir de Gualter; l'església fou parroquial fins a la guerra civil de 1936-39. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guandalgaud (Girona, s X) Vescomte de Girona en temps de Borrell II. L'any 985, amenaçada Barcelona per al-Mansur, acudí a la ciutat, amb tres germans seus, al front d'un reforç. Tots caigueren presoners en ésser expugnada la ciutat. Sembla que ell tornà aviat del seu captiveri. Els seus germans foren menys sortosos, ja que continuaven retinguts el 993. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guansé i Brea, Antoni (Tortosa, Baix Ebre, 1926 - ) Pintor. Inicialment cultivà un cert realisme que, després de la seva instal·lació a París, el 1952, esdevingué un informalisme expressiu i dramàtic. El 1963 guanyà el premi de la Crítica de París. Posteriorment es tornà a inclinar cap a la figuració, encara que mol 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guanta (Sentmenat, Vallès Occidental) Antic castell, al cim del turó del Corb, contrafort meridional del Montmajor. És esmentat ja al s XII. Al peu del castell hi ha la casa de Guanta, dita també Castellet de Baix o de Guanta. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guanter, Pau (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s XX - ) Compositor de sardanes. Fou deixeble d'Antoni Agramont. En la seva producció destaquen La bufona, Una matinada fresca i Visca ma terra. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guanyabens i Giral, Nicolau (Mataró, Maresme, 1826 - Barcelona ?, 1889) Compositor i metge. Era pilot de la marina mercant. Escriví música religiosa, en la qual destaca una Missa, estrenada a Mataró (1852); música per a l'escena, seguint models italians. La seva òpera Arnaldo d'Erill s'estrenà al Liceu de Barcelona el 1859. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guanyavents i Jané, Emili (Barcelona, 1860 – 1941) Poeta i traductor. Poeta simbolista, publicà Alades (1897), Voliaines (1903) i Trasplantades (1910). Moltes de les seves poesies foren musicades per Enric Morera. Tipògraf col·laborador de l'influent grup de "L'Avenç", també col·laborà en d'altres revistes. Posà al dia les obres d'un gran nombre d'escriptors i, entre altres aportacions, fixà formalment el text definitiu del Cant dels segadors com a himne de Catalunya. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA
102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guarda, la (Gósol, Berguedà) Barri, al nord del nucli antic. 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guarda-si-venes (Guissona, Segarra) Poble, al nord del municipi, esmentat ja el 1099. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guardamar (Mont-roig del Camp, Baix Camp) Veure> Miramar. 107 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Guardamar, riu (Costera) Veure> Cànyoles, riu. 106 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
104 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Anar a: [ Grup ] [ Gua ] [ Gual ] [ Gualbes ] [ Gualbes, M ] [ Guals ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG)
Grupo Zeta
Guadalest
Guadassuar
Gualba
Gualta
Guansé i Salesas, Domènec
Guardamar del Segura