|
|
|
Anar a: [ Rem ] [ Remo ] [ Renard i ] [ Reni ] [ Repr ] [ Requesens, A ] El que el poble necessitaria són veus apartidistes que sortissin directament del carrer... (Ermengol Passola i Badia) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remei, castell del (Penelles, Noguera) Possessió (o torre del Remei), al sud del terme, a la plana regada pel canal d'Urgell. Fou adquirida a la primera meitat del s XIX per Ignasi Girona i Targa, i el seu fill Ignasi Girona i Agrafel la restaurà. Fou industrialitzada i explotada per Joan Girona i de Vilanova. Ha esdevingut un important centre de producció vinícola. Durant la guerra civil de 1936-39 fou destinat a polvorí, que explotà el 1939. La capella, santuari de la Mare de Déu del Remei, fou decorada el 1953-55 amb pintures de Josep Obiols (Lluís Millet li dedicà la famosa Pregària a la Verge del Remei, amb lletra d'Esteve Suñol). Cap als anys 1930 hi funcionà l'Escola Menàgere Santa Anna per a la formació de noies de les classes benestants. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remei, castell del (Santa Oliva, Baix Penedès) Veure> Santa Oliva, castell de. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA
4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remei, el (Ripoll, Ripollès) Santuari (la Mare de Déu del Remei), fins el 1970 del municipi de la Parròquia de Ripoll. És situat als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs. Havia estat anomenat del Prat (sembla que el féu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat). Esmentat al s XVII, fou ampliat al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947. Era conegut pel Remei de Dalt, en oposició al Remei de Baix, santuari bastit prop de la carretera de les Llosses, actualment arruïnat. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remei, el (Badalona, Barcelonès) Barri obrer i perifèric de la ciutat, a l'oest del centre urbà, al límit amb Sant Adrià de Besòs. És afectat per la insalubritat atmosfèrica provinent de les nombroses indústries localitzades en aquest sector, i és deficitari d'equipament urbà. Vers el 1962 hom hi edificà el polígon Sant Roc, de l'Obra Sindical, travessat després per l'autopista de Mataró. 6 PAÏSOS CATALANS - VARIS Remei, el (Països Catalans) Advocació mariana d'origen italià. És molt estesa pel Principat, on hi ha unes cinquanta capelles i santuaris. N'hi ha també a les Balears i al País Valencià. Entre els més antics es compta el convent franciscà del Remei de Vic, que prengué l'advocació d'un oratori erigit el 1327 al cap del pont Nou a pont del Remei. La majoria dels santuari, però, tenen el seu origen al s XVI. La festa se celebra el segon diumenge d'octubre. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA
8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remei d'Alcover, el (Alcover, Alt Camp) Santuari (la Mare de Déu del Remei), situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta. L'actual edifici, beneït el 1779, substituí un antic temple del segle XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu. Segons la tradició, la imatge és una marededéu trobada. L'actual santuari, molt venerat a la comarca, té una façana barroca flanquejada per dues torres circulars. Havia estat a càrrec d'ermitans. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remei de Caldes, el (Caldes de Montbuí, Vallès Occidental) Santuari (la Mare de Déu del Remei), al nord de la vila, amb la qual l'uneix un passeig urbanitzat vers el 1860. Abundants troballes romanes han fet pensar en l'origen pagà del santuari. La primera capella coneguda s'aixecà el 1548; la imatge, que era de terra cuita, es perdé el s XIX, al final del qual es bastí l'edifici actual, vorejat per la casa dels ermitans i capella. S'hi celebra un important aplec per la festa. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remei de Flix, el (Flix, Ribera d'Ebre) Santuari (la Mare de Déu del Remei), als vessants d'un turó que domina per la dreta el riu de la Cana. Segons la tradició, el primitiu santuari fou edificat per l'ermità fra Dionís vers el 1600, però la imatge era ja venerada abans a l'església parroquial. Fou ampliat al s XIX i renovat en part al XX amb un edifici per a l'ermità i l'acolliment dels devots. Se celebra un aplec el dia de la festa. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA
12 CATALUNYA - HISTÒRIA Remences, Primera Guerra dels (Catalunya, 1462) Conflicte social que inicià la guerra civil catalana del s XV. Al començament del 1462 molts pagesos de la muntanya gironina deixaren llurs masos decidits a aconseguir per la força la solució de la qüestió remença. Pel març els revoltats entraren a Castellfollit i amenaçaren Besalú. Mentre la rebel·lió s'estenia cap al Lluçanès i l'Alta Muntanya, els senyors s'adreçaren al consell del Principat. El reclutament d'un exèrcit per part d'aquest organisme, considerat il·legal pel rei, fou causa immediata de la guerra contra Joan II. Tant aquest com els seus oponents intentaren aconseguir 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Remences, Segona Guerra dels (Catalunya, 1483 - 1486) Segona rebel·lió dels pagesos de remença. A les corts de 1480-81 fou promulgada la constitució Com per lo Senyor (8/oct/1481), que derogà la sentència interlocutòria d'Alfons el Magnànim i retornà als senyors els drets sobre remences. Però quan els procuradors senyorials intentaren d'aplicar l'acord de l'assemblea, els camperols reaccionaren violentament. Ferran II decidí seguir una política de concòrdia i autoritzà de bell nou la reunió dels remences i la imposició de talls per aconseguir la redempció dels mals usos (Salvaguarda del 1483). L'oferta reial fou acceptada pels remences moderats, però un grup d'exaltats de la Muntanya, dirigits per Pere Joan Sala, s'oposà per la força a les mesures repressives decretades per l'infant Enric d' Aragó i de Pimentel, lloctinent general... Segueix... 14 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Remígia, cova (Ares del Maestrat, Alt Maestrat) Balma amb pintures rupestres de l'estil dit llevantí o dels pintors de les serres, que forma part del conjunt de pintures del barranc de la Gasulla. L'escena principal 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - HISTÒRIA Remissa, can (Manlleu, Osona) Antiga colònia tèxtil, situada a l'esquerra del Ter, aigua amunt de la vila. Erigida per la família Remisa a mitjan s XIX i explotada després per la família Rusiñol (dita per això colònia Rossinyol) fins el 1930. Aprofità el salt d'aigua aleshores la fàbrica Dulcet. Tenia un nucli de poblament, ara també abandonat, situat entorn de la capella de Sant Joan Baptista. 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Remissa, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1848 a Gaspar Remisa i Miarons, amb la denominació de Casa Remissa, als pocs dies li fou canviada la denominació. El succeí la seva filla gran Maria Dolors Remisa i Rafo, muller de Jesús Múñoz y Sánchez, segon comte de Retamoso, cunyat de la 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remolar, estany del (el Prat de Llobregat / Viladecans, Baix Llobregat) Estany costaner de la comarca, al delta del Llobregat, a la dreta del riu, al límit dels dos termes, al sud-oest de l'aeroport del Prat. És la resta d'un antic braç (riu Mort) i es presenta com un grau estirat perpendicularment a la costa. És una reserva natural. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remolins (Tortosa, Baix Ebre) Raval de la ciutat, al nord del nucli antic. S'hi localitza l'església parroquial de Sant Jaume, fundada ja al s XI. També hi havia hagut l'església de Sant Nicolau i el call jueu; s'hi ha trobat importants restes romanes i un motlle de plater àrab. La seva fesomia urbana conserva el perfil medieval i llocs com el carrer de Gentildones o la plaça del Platger. Enderrocada la muralla al començament del s XX, queda encara ben patent la separació del call en un ample espai no edificat, avui en part plaça i en part església. 20 CATALUNYA - HISTÒRIA Remolins (Coll de Nargó, Alt Urgell) Antic terme. 21 CATALUNYA - HISTÒRIA Remolins (Bellvís, Pla d'Urgell) Antic lloc, que juntament amb la quadra d'Arrufat forma un enclavament (2,68 km2) entre els municipis de Linyola, Bellcaire d'Urgell i Vallfogona de Balaguer. 22 CATALUNYA - HISTÒRIA Remolins (Lleida, Segrià) Antic terme, conegut també amb el nom de Vilanova de Remolins, a la dreta del Segre, per on passà la sèquia de Remolins (o de Soses), que pren l'aigua dins el terme de Lleida i rega els municipis d'Alcarràs, Torres de Segre i Soses. La jurisdicció era del capitol de Lleida. El 1714 era ja despoblat. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - HISTÒRIA Remullà (Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp) Despoblat (319 m alt), al nord del poble, al vessant occidental de la mola de Remullà (589 m alt), punt culminant de la serra de Santa Marina, termenal dels municipis de Pratdip i de Vandellós. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Remunta, la (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Barri perifèric de la ciutat, situat al límit amb el terme de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), amb el qual forma un continu urbà. Hi ha la caserna de la Remunta. 26 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Remunyé, vall de (Benasc, Alta Ribagorça) Vall que aflueix, per la dreta, a l'Éssera, aigua avall de l'hospital de Benasc, oberta entre la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al nord, i les muntanyes d'Aigües Passes (pic de Remunyé, 2.874 m alt). A mitja vall hi ha l'estany de Remunyé, a 2.700 m alt. 27 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
28 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA Renaixença, la (Països Catalans, mitjan s XIX) Moviment de recuperació de la llengua i la literatura catalanes. El terme, però, i malgrat la seva utilització constant, és -com el seu pretesament oposat de Decadència- molt poc precís, ambigu i susceptible de nombroses interpretacions i revisions. De fet, a mesura que les noves investigacions han permès de constatar que la manca d'ús literari del català o que la pèrdua de consciència lingüística arreu dels Països Catalans no foren tan totals com hom havia suposat (la Decadència), el mateix concepte de Renaixença canvia, en certa manera, de significat i perd amplitud. D'una banda, el català havia continuat essent sempre el vehicle de transmissió normal del poble -i en català havien d'ésser fetes, per tant, totes les manifestacions a ell dirigides (teatre, fullets polítics, catecismes... Segueix... 29 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Renant (Oliola, Noguera) Llogaret, al sud del terme, al límit amb els de Torrefeta i Florejacs (Segarra) i d'Ossó de Sió (Urgell). La seva església (Sant Antoni) fou agregada a la parròquia de Cabanabona. 32 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Renanué (Bissaürri, Alta Ribagorça) Poble (1.360 m alt), al vessant benasquès del coll de les Fades. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renard (Barcelona, s XVIII – s XIX) Família de mestres d'obres i arquitectes. Iniciada per Francesc Renard. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renard, Francesc (Barcelona, 1723 – 1791) Mestre d'obres. Mestre el 1740, fou membre de les companyies que tingueren al seu càrrec nombroses obres públiques (pont del Lledoner, al terme de Cervelló; el camí de Molins de Rei, etc). Ni ell ni cap dels seus descendents foren autors d'edificis remarcables, però tingueren notable influència en les obres arquitectòniques i urbanístiques de Barcelona. Amb els seus fills Josep i Francesc Renard i Closes, realitzà les obres del nou convent de Sant Agustí a Barcelona. 35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Renard de Saint-Maló, Joan Baptista (Cotlliure, Rosselló, 1780 – Perpinyà, 1854) Polític i erudit. Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie. Sots-prefecte de Ceret (1815-30), en retirar-se de la vida pública es dedicà a la investigació, sobretot dels arxius notarials del Rosselló, on recollí una gran quantitat de documents d'interès històric. Publicà nombrosos texts al "Publicateur des Pyrénées-Orientales" (1832-38), sobre els bisbes d'Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló. Estudià també el comerç rossellonès durant l'edat mitjana. Deixà una gran nombre de manuscrits. Des del 1843 inscriví els seus treballs en la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals. Col·laborà amb ell el seu germà Jaume. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renard i Arús, Francesc (Sarrià, Barcelona, 1783 – Barcelona, 1853) Urbanista i comediògraf. Va escriure sonets o quadres de costums, alguns de bilingües i d'altres en català, els quals juntament amb els de J. Robrenyo, foren precursors del teatre català modern. S'inspirà en temes, personatges i costums del país, i donà a conèixer l'aspecte pintoresc de la vida de Barcelona en el primer terç del s XIX. El seu teatre s'allunya del moviment romàntic i alhora pren com a model autors clàssics de la comèdia, especialment Molière. Les seves obres principals són La casa de les dispeses, Titó i Donya Paca o El viatge de la fortuna, de caràcter al·legòric i popular, El regrés del còlera, Caló i Teresa o el pintador i la criada, La Laieta de Sant Just i La festa del poble. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renard i Closes, Josep (Barcelona, 1746 – 1824) Mestre d'obres. Fill de Francesc Renard i germà de Francesc. Intervingué a la major part de les obres dependents del ram de Guerra executades a Barcelona els darrers decennis del s XVIII i primers anys del XIX (com l'ampliació de les Drassanes); féu nombrosos plànols i còpies de plànols d'edificis de la ciutat i també d'altres llocs. És autor -en un castellà ple de catalanismes- d'uns Quincenarios o memòries professionals molt interessants, precedits d'una autobiografia, que es troben manuscrits al Fons Renard de la Biblioteca de Catalunya. Fill seu fou Francesc Renart i Arús. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renart i Bosch, Dionís (Tarragona, 1852 – Barcelona, 1922) Daurador i pintor. Fou molt important la seva tasca dins l'art tradicional de la pintura sobre taula. Durant bastants anys presidí el Foment de les Arts Decoratives de Barcelona. Els artistes Dionís i Joaquim Renart i Garcia eren fills seus. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renart i Garcia, Joaquim (Barcelona, 1879 – 1961) Dibuixant, daurador, decorador i col·leccionista. Sobresortí pels seus treballs decoratius menors i per la seva activitat com a restaurador. Dibuixà magnífics ex-libris. La reproducció de molts d'ells figura en un àlbum especial editat en 1907. Destacà per la seva intensa activitat dins la vida artística catalana, com a cooperador eficaç de moltes iniciatives. Té bon nombre de dibuixos, esbossos i notes sobre aspectes de Barcelona al Museu Històric de la Ciutat. Amb Pere Ricart fundà, en 1903, el Foment de les Arts Decoratives. 43 EUROPA - BIOGRAFIA Renat I de Provença, o d'Anjou "el Bó" (Angers, França, 16/gen/1409 - Ais de Provençe, França, 10/jul/1480) Comte de Provença, duc d'Anjou (1434-80) i rei de Catalunya i pretès d'Aragó (1466-72). Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d'Aragó, neboda del duc de Bar (que el nomenà hereu el 1419). El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II (morta el 1435), però no en pogué prendre possessió pel fet d'estar empresonat, circumstància que aprofità Alfons el Magnànim per apoderar-se'n (setge de Gaeta, derrota de Ponça el 1435). Alliberat (1438), Renat es traslladà a Nàpols, on sofrí un prolongat setge pel rei Alfons (1441) i es veié forçat finalment a renunciar les seves pretensions al regne i retornà a França (1442). El 1466 acceptà la corona catalana que li oferí la generalitat de Catalunya en lluita contra Joan II (era nét per part de mare de Joan I de Catalunya-Aragó), i així el Principat passà a les mans de l'enemic tradicional del Casal de Barcelona, els Anjou. Reconegué al seu nebot Lluís XI de França l'annexió dels comtats de Rosselló i Cerdanya i envià com a lloctinent seu a Catalunya el seu fill Joan II de Lorena per dirigir les operacions militars. La mort prematura d'aquest afavorí la causa de Joan II de 44 CATALUNYA - MUNICIPI
45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Renau i Berenguer, Josep (València, 1907 - Berlín Oriental, Alemanya, 11/oct/1982) Pintor, grafista i polític. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1928 realitzà la primera exposició a Madrid, però al cap de poc abandonà la pintura de cavallet per treballar en la il·lustració de revistes ("Estudios", "Cuadernos de Cultura", "La República de les Lletres", "Orto", "Nueva Cultura") i en la realització de cartells. Membre del PCE des del 1931, fou codirector amb Max Aub de la revista "Verdad", òrgan d'unió de PCE i PSOE, i féu diversos cartells de propaganda comunista. Exiliat a Mèxic el 1939, visqué des del 1958 al Berlín oriental (RDA). A més del cartellisme, destacaren els seus fotomuntatges, de llenguatge simple i efectiu, a l'estil de Heartfield. En publicà dos reculls, Fata Morgana (1967) i The American Way of Life (1977), i escriví també diversos llibres, com Función social del cartel publicitario (1937) i La batalla per la nova cultura (1978). 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renau i Manén, Xavier (Barcelona, 30/ago/1929 - ) Escriptor i advocat. Ha conreat la poesia, les narracions i la prosa no de ficció. Com a poeta ha fet confluir els topants del mite popular amb elements 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Renau i Montoro, Josep (València, 1874 – 1941) Pintor. Conreà la pintura religiosa. Una de les seves obres més notables és el Sant Lluís Bertran de l'església valenciana de Sant Esteve. Treballà també com a restaurador. Fou professor de l'Acadèmia de Sant Carles. Hi ha una tela seva al Museu de València. 48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Renaudin, Alfred (Perpinyà, 1854 – 1880) Marí. A setze anys s'allistà a la marina arran de la invasió alemanya. Amb forces desembarcades fou ferit greument al combat de Chartres, on fou condecorat sobre el camp per l'almirall. Morí ben jove, amb la salut malmesa per les ferides rebudes. Convertit en un dels símbols de la resistència francesa contra els alemanys, la seva memòria ha estat perpetuada al costat de la del seu germà Ernest. 49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Renaudin, Ernest (Perpinyà, 1843 – 1878) Marí. Germà gran d'Alfred. Des dels disset anys actuà en diverses campanyies. Començà per la d'Itàlia (1860), on fou condecorat. Participà a les expedicions de Xina, Coxinxina i Mèxic. A la guerra contra Alemanya de 1870 fou ferit al setge d'Estrasburg el 16/ago. Reincoporat amb gran zel, fou gravíssimament mutilat per una granada el 23/set. Rebé la medalla militar. Amb la salut molt malmesa, moriria jove. El seu nom, amb la del seu germà Alfred, figura al monument commemoratiu de 1870 alçat a Perpinyà. 50 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Renclusa, la (Benasc, Alta Ribagorça) Refugi excursionista (2.140 m alt), situat al vessant septentrional del massís de la Maladeta (és dominat pel pic de la Renclusa, 2.819 m alt, contrafort destacat del massís), a la 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rencules, riu de (Salardú, Vall d'Aran) Afluent de capçalera del riu de Valarties, emissari dels estanys de Montcasau, Seslòsses i Ribereta. Pertanyia a l'antic mun. d'Arties. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rendé i Masdeu, Joan (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 14/feb/1943 - ) Narrador i periodista. Ha col·laborat en diaris i revistes catalans amb el pseudònim de Doctor Scòpius. La seva prosa, incisivai sovint irònica, li ha proporcionat un públic notable. Ha publicat els reculls de contes Sumari d'homicida (1978, premi Víctor Català 1977), Llibre de figuracions (1982), Consultori sentimental de Cecília Babiloni (1988), La cavalleria impossible (1992), El viatger (1995) i El barber violador (1997) i ha estrenat l'obra teatral El Rei de l'Orient (1988). Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rendé i Ventosa, Josep Maria (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1874 - Cabra del Camp, Alt Camp, 1925) Tècnic agrònom. El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Prèstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola; ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu (1913). El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius. L'any 1919 fou catedràtic a l'Escola Superior d'Agricultura. Impulsà l'Acció Social Agrària de l'indicat organisme, amb l'ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l'organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d'enologia i d'arbres fruiters. Intervingué en la creació de la Caixa de Crèdit Comunal, el Servei Forestal de Ramaderia i el Crèdit Agrícola. Dirigí la pàgina agrícola del diari "La Publicitat". 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Renegada, torre (Orpesa, Plana Alta) Antiga torre de defensa de la costa. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reniu i Calvet, Josep (Mataró, Maresme, 1914 – 1999) Actor i promotor cultural. Durant la guerra civil de 1936-39 actuà en muntatges al front promoguts per la Generalitat. Acabada la guerra conegué Esteve Albert i Corp i s'introduí als ambients culturals de Mataró. Membre de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Companyia Pujol-Fornaguera, el 1950 fou nomenat director artístic de Ràdio Maresme de Mataró, on introduí el català. Director de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants (1958-62), publicà articles sobre teatre i altres temes culturals. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renom i Costa, Josep (Sabadell, Vallès Occidental, 1880 – 1931) Arquitecte. Deixeble de Puig i Cadafalch, es titulà el 1907. Fou arquitecte municipal de Sabadell, Mollet del Vallès i Palau-solità i professor de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell. Fou director de les obres del santuari del Collell. Féu diverses obres modernistes a Sabadell (casa Arimon) i diversos treballs d'urbanització (plaça del Mercadal, obertura del jardí de la Casa de la Caritat, plaça del doctor Robert, projecte d'eixample i reforma del 1928, etc). Germà de Vicenç. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renom i Costa, Vicenç (Sabadell, Vallès Occidental, 1881 - 1960) Arqueòleg. Germà de Josep. Obtingué diverses peces (com l'important mosaic de Neptú) a excavacions sabadellenques. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renom i Garcia, Gaietà (Barcelona, 1913 – 1997) Tenor. Fou alumne de Lluís Millet i d'Eduard Toldrà, i el 1930 ingressà a l'Orfeó Català, del qual fou solista a partir del 1949. El 1934 començà a cantar amb el quartet Orpheus i el 1948 debutà al Liceu amb una obra de Toldrà. Dedicat principalment a l'òpera de cambra, ha conreat també la cançó popular catalana i ha enregistrat nombrosos discs. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renom i Jaumandreu, Faust (Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1952) Pintor i dibuixant. Estudià a l'Escola de Belles Arts barcelonina i més tard a París. Col·laborà com a dibuixant en revistes barcelonines amb psudònims com ara Fum, Stres, Moner, etc. Féu la seva primera exposició individual en 1916, a Barcelona. Per aquest temps exposà també, amb bon èxit, als Estats Units. Obtingué premis diversos. La seva 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renom i Riera, Pere (Badalona, Barcelonès, 1850 – 1897) Escriptor. Redactor del setmanari "El Eco de Badalona", fou regidor de la seva ciutat. És autor de peces teatrals breus de caràcter còmic: Los intransigentes (1877), La bandera dels tres tombs (1882), Un bateig fracassat (1881) i Los pescadores de Badalona (1889). 62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Renouvier, Charles (Montpeller, França, 1815 - Prada, Conflent, 1903) Filòsof. Principal representant a França del neocriticisme que, després de Kant, defensà les tesis de la llibertat i del personalisme i negà la possibilitat de la metafísica com a ciència. Els seus últims anys els visqué prop del seu deixeble Louis Prats, a Prada. Publicà, entre altres obres, Essais de critique générale (1854-64), Introduction à la philosophie analytique de l'histoire (1896), Philosophie analytique de l'histoire (1896), Histoire et solution des problèmes métaphysiques (1901). 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renyé i Viladot, Frederic (Lleida, 1849 – 1903) Periodista, poeta i polític. Advocat, participà en el Congrés de Jurisconsults Catalans de l'any 1881 i a l'Assemblea de Manresa (1892) de la Unió Catalanista, organització en què ocupà un lloc directiu (1889-90). A Lleida, on residí, fundà l'Associació Catalanista el 1875 i els Jocs Florals de Lleida el 1894. Ocupà els càrrecs de jutge i regidor. Fou col·laborador de "La Renaixensa", "Lo Gay Saber" i "La Il·lustració". Fundà "La Veu del Segre" (1900) i "La Comarca de Lleida", i col·laborà a "La Revista de Lleida". 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Renzi i de la Fuente, Miquel de (Barcelona, 17/jul/1941 - ) Geòleg, paleontòleg i poeta. Catedràtic de la Universitat de València, ha fet contribucions al coneixement dels mol·luscs de l'Eocè, i estudis teòrics sobre 65 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Reoyo Barbadillo, Toribio (Madrid, s XIX – Barcelona, 31/des/1918) Dirigent socialista. Tipògraf, fixà cap a 1876-78 la seva residència a Barcelona. Intervingué en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona (ago/1879), que presidí en 1882-83. Després dirigí "El Obrero" (fins a l'abr/1887), mentre Josep Pàmies i les "Tres Classes de Vapor" romangueren propers al socialisme marxista. Assolí llavors una certa popularitat: fou un dels dirigents de l'Ateneu Obrer de Barcelona i, amb García Quejido, organitzà els congressos obrers de l'ago/1888, en què fou fundada la UGT -de la qual redactà els primers estatuts-, i del PSOE. Membre de la comissió executiva de la UGT, passà en 1897-99 a la secretaria general. Dogmàtic, i sembla que de caràcter personal esquerp, mantingué l'escassa força del PSOE al Principat fins als primers anys del s XX, especialment des de Barcelona i amb una certa influència a Mataró, on dirigí "La República Social" (1896-98). Després, entrà en conflicte amb Basilio Martín Rodríguez, que li disputà el lideratge del socialisme barceloní, i el seu paper disminuí, sobretot quan el 1903 es fundà la Federació Socialista Catalana gràcies a l'impuls de Josep Comaposada. 66 ANDORRA - GEOGRAFIA Rep, cap de (Canillo / Encamp, Andorra) Pic (2.295 m alt), al límit de les dues parròquies, que forma la paret oriental del forat de la Bor, congost obert per la Valira. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reparaz, Antonio de (en alta mar, prop de Cadis, Andalusia, 1833 - Reus, Baix Camp, 1886) Compositor d'origen basc. Primogènit dels vint-i-un fills d'un militar. Arran d'una epidèmia de còlera li fou cancel·lat un 68 EUROPA - BIOGRAFIA
69 EUROPA - BIOGRAFIA
70 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
71 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Repartiment de València (País Valencià, 1237) Repartiment fet entre els conqueridors o per donacions reials, per diversos conceptes, de les terres i els edificis del Regne de València. Aquesta distribució és transcrita en tres volums, formats a mitjan s XVIII i relligats al començament del XIX amb plecs i fulls procedents de diversos registres coetanis de les donacions. Aquestes (en nombre d'unes 6.000) hi apareixen iniciades el 1237 i acabades el 1252, amb alguna anotació que correspon a donacions anteriors, com una del 1234 a Pere de Montcada de la torre d'aquest nom i les seves alqueries. L'aplegament de materials per a la formació dels volums fou fet amb un cert desordre i amb la pèrdua d'alguna part d'aquells. El text és sovint esmenat o cancel·lat i amb signes que no sempre són de fàcil i segura interpretació. És del més gran interès per a l'estudi de diversos aspectes del País Valencià en el temps del seu pas de mans sarraïnes a les de Jaume I, i per això ha estat qualificat de document bàsic de la història del Regne de València. És un dels més antics texts sobre paper que posseeix l'Arxiu Reial de Barcelona. Pròsper de Bofarull l'edità el 1856. El 1939 hom en publicà una edició fotocopiada amb un pròleg pòstum de Julià Ribera i Tarragó. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA
73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Replana, la (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida / Beneixama - el Camp de Mirra, Alt Vinalopó) Altiplà (989 m alt) entre els tres municipis, a la zona limítrofa de la vall d'Albaida i la vall de Biar. 74 CATALUNYA - LITERATURA Representació de la Sibil·la i l'Emperador (Barcelona, inici s XV) Peça dramàtica del cicle nadalenc. És l'escenificació de la llegenda romana de l'Aracaeli, segons la qual l'emperador Octavi hauria tingut una visió misteriosa de la Mare de Déu amb el Fill en braços, visió que li fou explicada per la Sibil·la Tiburtina. En són conegudes diverses versions catalanes dels s XV i XVI, fragmentàries o barrejades amb la processó dels profetes i l'adoració dels pastors. 75 CATALUNYA - LITERATURA Representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria (Catalunya, s XIV) Peça dramàtica en versos apariats, referent a la mort i assumpció de la Mare de Déu. Escrita i representada a les comarques tarragonines al s XIV, fou publicada en bona part al final del s XIX per Joan Pié. Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions. Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras. 76 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ República (Palma de Mallorca, gen/1934 – gen/1936) Setmanari d'esquerra, bilingüe. El seu director fou Benet Gaita i Isern i es convertí en òrgan d'Esquerra Republicana Balear en fundar-se aquesta l'abr/1934. Féu unes sorolloses campanyes per a la revisió de la llei d'arrendaments i de denúncia de la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca. Deixà d'aparèixer per facilitar la sortida del diari "Antorxa", òrgan del front popular. 77 CATALUNYA - POLÍTICA
78 CATALUNYA - POLÍTICA República Catalana de 1931 (Catalunya, 14/abr/1931 – 17/abr/1931) Règim proclamat des del Palau de la Generalitat de Barcelona per Francesc Macià, hores abans que a Madrid es produís la proclamació de la República Espanyola. Tres dies després, amb la visita a Barcelona de tres ministres del govern provisional de Madrid -Nicolau d'Olwer, Marcel·lí Domingo i Fernando de los Ríos- es produí l'acord de substituir la República Catalana per una Generalitat de Catalunya i hom fixà el procés d'elaboració d'un estatut d'autonomia que havia d'ésser aprovat en definitiva per les corts constituents espanyoles. En realitat, el gest inicial de Macià fou ambigu i provisional, amb un gradual abandó del to independentista. 79 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ República de les Lletres, La (València, 1934 – 1936) Revista trimestral. N'aparegueren vuit números i n'era director Enric Navarro i Borràs. Incloïa treballs sobre literatura, art i política amb una òptica valencianista d'esquerres, nacionalista catalana. Hi col·laboraren Miquel Duran i Tortajada, que en fou el promotor, Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Eduard Martínez i Ferrando, Gabriel Alomar, M. Folguera i Duran, Martí de Riquer i altres autors. 81 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
80 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Republicano, El (Palma de Mallorca, jul/1887 – gen/1892) Diari, òrgan dels republicans mallorquins, dirigit per Gabriel Castellà. Representà el republicanisme progressista. Fou continuat amb "La República" (mar/1892 - set/1894), també dirigit inicialment per Castellà i posteriorment per Miquel Martí. 82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Republicans, es (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Altre nom amb què fou conegut el poble de s'Arenal. 83 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ République des Pyrénées-Orientales, La (Rosselló, 26/oct/1902 - 30/mar/1906) Diari. Òrgan del partit radical socialista, fundat per Simó Violet. Els seus redactors en cap foren Marcel Huart, G. Jouaust i Noma Roustan. 84 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Requena, Gaspar (Cocentaina, Comtat, s XVI - País Valencià, d 1583) Pintor renaixentista. Documentat del 1555 al 1583. En col·laboració amb l'extremeny Pedro Rubiales és autor del retaule de Santa Úrsula, amb figures generalment de cànon esvelt i harmoniós, que hom ha identificat amb el conservat al Museu de Belles Arts de València (1540), procedent del convent de la Puritat. Probablement fou germà de Vicent. 86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Requena, regió de (País Valencià) Regió ponentina (4.462,42 km2), de parla castellana, que comprèn les comarques de la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d'Utiel i la Vall de Cofrents. Inclou la conca mitjana del Xúquer i una part de la del barranc de Xiva. Històricament estigué dividida entre el regne de València (governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer) i el de Castella (Plana d'Utiel). Però la divisió provincial de 1833 l'englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials que foren refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva. Totà la regió pertany a l'arxidiòcesi de València. Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins la mateixa Plana, per Xàtiva a la Canal de Navarrés i per València a la Foia de Bunyol. 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Requena, serra de (Barxeta / el Genovès, Costera / Benigànim, Vall d'Albaida) Sector de la serra Grossa, entre els tres municipis, a llevant del riu d'Albaida, continuació de la serra de la Creu, que separa les dues comarques. Culmina a 486 m alt. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - HISTÒRIA Requesens (la Pobla de Mafumet, Tarragonès) Antiga quadra. Formava part, el 1392, del terme de Codony. El s. XIX fou agregada a l'actual municipi juntament amb les quadres de Camareria i del Vilar del Baró. 90 CATALUNYA - HISTÒRIA Requesens (la Jonquera, Alt Empordà) Antic poble, centrat pel castell de Requesens (511 m alt), situat al vessant sud del puig Neulós. Construït a mitjan s. XI, fou inicialment propietat dels comtes del Rosselló, bé que es trobava situat a la frontera amb el comtat d'Empúries. Des del 1075 la propietat del castell fou compartida pels dos comtats, fins que passà definitivament al d'Empúries. El 1418 fou adquirit pels vescomtes de Rocabertí, però progressivament anà perdent la seva importància. L'edifici fou objecte, al s. XIX, d'una àmplia però poc acurada restauració. Situat vora el castell, el santuari de Requesens tingué una considerable importància entre els s. XVII i XIX. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens (Tarragona, a 1272 - Catalunya, s XVI) Llinatge de mercaders i ciutadans. Assoliren el grau de cavallers a la segona meitat del s XIV i el de nobles el 1458. La seva influència i enlairament polítics es degueren a la vinculació que tingueren amb el càrrec de governador general de Catalunya i especialment al fet d'haver-se posat al costat de Joan II en la guerra civil del 1462. Llur vinculació amb el llinatge homònim de cavallers, que hom troba a la ciutat de Girona el 1181 (Arnau de Requesens) i amb el castell de Requesens, no ha pogut ésser establerta. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Arnau de (Catalunya, s XIII - d 1256) Cavaller. Nét d'Arnau de Requesens i possible germà de Guillem. Es casà amb la pubilla Agnès de Pelacalç, senyora de Pelacalç. L'herència d'aquesta branca fou recollida per la seva néta, Elionor de Requesens. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Berenguer de (Tarragona, s XIII - 1317/18) Jurat del port de Tarragona. Fill de Guillem de Requesens (m 1287) i germà de Pere (m 1328?). Intervingué en empreses comercials i amb el capital que li produïren comprà les senyories baixes de Vilallonga i Castellnou. Fou pare de Berenguer i Pere de Requesens i de Llorenç. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Berenguer de (Catalunya, s XV) Noble. Fou per un temps governador de Catalunya. Prengué partit per Joan II a la lluita d'aquest contra la Generalitat, les forces de la qual l'agafaren presoner pel maig de 1464. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Berenguer de (Catalunya, s XV - Nàpols, Itàlia, s XV) Cavaller. Serví el rei Ferran de Nàpols. N'era majordom el 1476. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Bernat (Catalunya, s XV) Pintor gòtic. Era gendre del pintor Pere Joan Rovira, amb qui col·laborà en el retaule de Sant Maties, de la parròquia de la Bisbal, i en el de la Trinitat i Sant Eloi del 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Bernat de (Catalunya, s XIII) Establert a Cotlliure (1292). Parent dels germans Bernat i Guillem de Requesens. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Bernat de (Girona ?, s XIII – Tarragona, 1286) Ciutadà de Tarragona i petit propietari. Germà de Guillem (mort el 1287), els quals foren els primers representants coneguts d'aquest llinatge a Tarragona. Sembla que fou pare de Guillem de Requesens (mort el 1303). 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Castellana de Veure> Requesens i de Soler, Castellana de. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Elionor de (Catalunya, s XIII - s XIV) Muller de Ponç de Caramany. Néta d'Arnau de Requesens i d'Agnès de Pelacalç, senyora de Pelacalç, la qual heretà Elionor, i que aportà al seu marit i a llurs descendents. 100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Requesens, Galceran de (Itàlia, s XV) Noble. De la branca italiana de la família. Fou corsari en aigües italianes, servint-hi la política d'Alfons IV el Magnànim. El 1439, amb Gilabert de Montsoriu, actuava amb sis galeres en aigües de Salern. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Guillem de (Catalunya, s XIII - d 1262) Senyor del castell de Requesens. Nét d'Arnau de Requesens i possible germà d'Arnau. Es casà amb una pubilla del llinatge Anglès, que li aportà la torre o força de Cabrera a la ciutat de Girona, dita castell de Cabrera i després de Requesens, en feu dels Montcada. Aquesta herència passà als Botonac i després als Castellnou, que algunes vegades es cognomenaren de 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Guillem de (Tarragona, s XIII – 1287) Ciutadà. Germà de Bernat (m 1286), els quals foren els primers representants coneguts d'aquest llinatge a Tarragona, on eren ciutadans i petits propietaris. Fou el pare de Berenguer i de Pere de Requesens (m 1328?). 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Guillem de (Catalunya, s XIII – 1303) Fill de Bernat de Requesens (m 1286). fou cambrer de la seu de Tarragona. 104 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Requesens, Isabel de (Sicília, Itàlia, s XVII) Muller de Martí d'Alagó-Arborea i d'Espés-Madrigal, segon marquès de Villasor a Sardenya i baró de Sant Boi de Llobregat. Néta -o potser filla- de Francesc de Requesens i de Ventimiglia. Amb Isabel s'extingí la branca siciliana de Berenguer Joan, després barons de San Giacomo, la qual aportà aquesta baronia als seus descendents i al seu marit. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Jaume de (Catalunya, s XV – s XVI) Noble. El 1511 fou nomenat governador de Tunis, plaça ocupada l'any anterior. Hi restà a hivernar manant una guarnició de 2.500 soldats. El 1512 fou substituït al càrrec per Guillem de Montcada. Passà aleshores a Itàlia, per tal de secundar un altre Montcada, Hug, en la protecció del Papat, mentre altres forces manades per Ramon de Cardona feien front als francesos. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Jaume Joan de (Catalunya, s XVI) Noble. El 1528 encarregà el retaule de Sant Feliu, per a l'església barcelonina de Sant Just, al notable artista Pere Nunyes. L'obra fou enllestida dos anys després. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA
108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Joana de (Catalunya, s XV – s XVI) Muller de Pere de Cardona, un dels fills del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. El seu marit fou governador del Principat durant molts anys. El mateix càrrec havia de tenir el seu fill dit també Pere. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Lluís de Veure> Requesens i de Relat, Lluís de (cavaller). 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA
111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Maria de (Catalunya, s XVI) Muller de Joan de Cardona, general de les galeres de Nàpols i Sicília i virrei de Navarra. No li donà successió. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens, Pere de (Catalunya, s XIII - 1328 ?) Comerciant. Fill de Guillem de Requesens i germà de Berenguer. Inicià la línia de Vilafortuny. Dedicat al comerç i als negocis marítims, fou conseller reial, comprà al rei, a carta de gràcia, el castell de Muredine i la senyoria baixa de Vilafortuny. Aquesta línia sembla que s'extingí a la segona meitat del s XV.
Anar a: [ Rem ] [ Remo ] [ Renard i ] [ Reni ] [ Repr ] [ Requesens, A ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Remisa i Miarons, Gaspar
Renaixença, La
Renart i Garcia, Dionís
Renau
Reparaz Rodrigues, Gonçalo de
Reparaz i Ruiz, Gonçal de
Requena