|
|
|
Anar a: [ Valls i A ] [ Valls i Q ] [ Vallsera ] [ Vallterra de ] [ Vallvi ] [ Van ] En qualsevol professió, l'emoció és bàsica; quants perds l'emoció, comences a morir. (Joan Solà) 1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Valls i Aguiló, Cristina (Palma de Mallorca, 1901 – 1982) Actriu. Debutà al Saló Mallorca, juntament amb la seva germana Catalina (que emprà el nom artístic Catina Valls), on es destacà en la interpretació de tipus populars, en obres d'autors mallorquins, com Bartomeu Ferrà i Pere d'Alcàntara Penya. Formà part de la companyia Catina-Estelrich, que actuà de l'any 1927 al 1938 al Teatre Principal. Després d'uns quants mesos d'absència -per la manca de teatre en català-, reaparegué amb la Companyia Artís, el 1948, amb El tio de l'Havana, de J.M. Tous i Maroto, i Nit de Nadal, de Guillem Colom. El 1970 la ciutat de Palma li dedicà un homenatge. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Areny, Lluís (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1927 - ) Pintor. Format a Sabadell amb Vilatobà i a l'Acadèmia Baixas de Barcelona. Exposà individualment per primer cop a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell (1952), i el 1958 ho féu a Barcelona, on ha exposat sovint. Ha participat en diverses exposicions col·lectives, la més destacada a Chicago el 1960, i ha obtingut premis a diversos concursos catalans. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Bonet, Pau (Reus, Baix Camp, 1814 – Barcelona, 1888) Escriptor. Advocat, col·laborà a la premsa del moment. Publicà Dictamen sobre el nuevo ensanche de Barcelona (1855), Biografía de don Pedro Vieta (1857), Biografía de don Antonio de Capmany y de Montpalau (1857) i Apuntes históricos sobre la antigüedad y prerrogativas de la iglesia... de los Santos Justo y Pastor de Barcelona (1860). 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Valls i David, Rafael (Manises, Horta, 1851 – Alacant, 1906) Enginyer industrial i escriptor. Amplià estudis a Bèlgica. Projectà i dirigí en part el ferrocarril València-Aragó i el replanteig de la Central d'Aragó. A Manises creà un museu i una escola de dibuix per al foment de la ceràmica. Publicà La música (1894), La cerámica, apuntes para su historia (1894) i Historia de la música apoyada en la cerámica, i deixà inèdites monografies sobre La cerámica en la provincia de Castellón, Historia de los matemáticos del siglo XVII y en particular de D. Vicente Tosca, Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia, Influencia del caciquismo en la administración española i altres temes. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Duran, Pere (Sabadell, Vallès Occidental, 1869 – Barcelona, 1935) Músic. Destacà com a intèrpret de contrabaix. Fou professor de l'Escola Municipal de Música. És autor d'algunes composicions originals i d'una obra de caràcter didàctic. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Galí, Antoni (Barcelona, 1798 – 1877) Mestre d'obres. Titulat a l'Academia de San Fernando de Madrid (1832). Realitzà diverses obres al nucli antic de Barcelona (entre les quals l'enderrocament del convent de l'Ensenyança, el 1846) i al passeig de Gràcia. És l'autor de les cases de la cruïlla dels carrers de Llúria i del Consell de Cent, les primeres que es construïren a l'Eixample de Barcelona (1863), les quals, pel fet d'haver estat encarregades per un cert Josep Cerdà i Soler, hom havia cregut construïdes per Ildefons Cerdà. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Geli, Cir (Catalunya, s XVIII – s XIX) Erudit. Doctor en teologia, fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, catedràtic del seminari i beneficiat de la seu de Girona (1793). Publicà diverses obres religioses en castellà (El ilustre obispo y mártir san Narciso, modelo de santa vida, 1792); entre el 1802 i el 1817 escriví una Col·lecció de poesies catalanes i treballs històrics que han restat inèdits (Dissertació demarcant els pobles de Catalunya anomenats ilergetes, cossetanys i suessetans, Notícia de les guerres en quines van distingir-se els prínceps de Catalunya). 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Gorina, Manuel (Badalona, Barcelonès, 1920 – Barcelona, 1984) Compositor i musicòleg. Membre fundador del Cercle de Falla de Barcelona. De la seva música instrumental destaquen les Invencions (1957), per a piano i violí, Les veus del carrer (1966), per a flauta, oboè i clarinet, Estudis concertants, per a piano i 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Huguet, Miquel (Catalunya, s XIX) Pedagog. Fou mestre de sords-muts, entre els quals exercí un ensenyament fecund. Publicà un mètode per aprendre de llegir (1857). 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Valls i Jordà, Joan (Alcoi, Alcoià, 1917 - 1989) Poeta. Entre altres, va publicar els llibres poètics, La cançó de Mariola (1947), L'home pot ésser àngel (1952), L'íntim miratge (1959), Paradís en blanc (1964), Versos a Sara (1967) i El quadern vermell (1986). És autor també de Sainets alcoians (1972). 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Martí, Nolasc (Barcelona, 1888 - 1980) Pintor. Deixeble d'Emili Casals i Camps, continuà la seva acadèmia de dibuix i pintura de Barcelona, després convertida en Acadèmia Valls (1926). Hi estudiaren, entre altres J.O. Jansana, Joan Moncada, Modest Cuixart i Antoni Tàpies. Com a creador, conreà tots els gèneres amb precisió acadèmica i féu diverses exposicions des del 1917. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Oliva, Àlvar (Barcelona, 25/abr/1947 - ) Poeta. Professor i corrector de català, ha col·laborat en diaris i revistes i ha publicat reculls poètics: El carro de la brossa (1969) i Crit (1980). S'ha especialitzat en literatura juvenil: El missatge del cavaller de l'àliga rampant (1979) i Negretxo. Memòries d'un gos (1981), camp en el qual ha fet magnífiques traduccions d'autors francesos i italians. Compromès amb el moviment independentista, fou empresonat acusat de la mort de l'industrial Bultó (1977); li fou concedida l'amnistia, però fou impugnada, i s'exilià. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Plana, Ramon (Valls, Alt Camp, 1928 - ) Filòsof. Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1970 després d'haver fet els estudis eclesiàstics (filosofia i teologia) a Sant Cugat del Vallès, d'haver preparat la tesi a Munic i Bonn i d'haver deixat la Companyia de Jesús. A la mateixa universitat s'havia llicenciat en filosofia el 1958, sota el mestratge de J. Carreras i Artau. El 1971 publicà la seva tesi sobre la Fenomenologia de l'esperit d'Hegel, d'àmplia difusió a les universitats de l'estat espanyol i de l'America llatina. Professor a les universitats de Barcelona, Saragossa i Sant Sebastià, on fundà el 1978 la facultat de filosofia de la universitat del País Basc, retornà a la de Barcelona el 1979. Membre cofundador de la restaurada Societat Catalana de Filosofia, de la qual fou president des del nov/1982 fins a l'oct/1985. Publicà diverses obres sempre entorn d'Hegel. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Quer, Maurici (Barcelona, 1904 - Olot, Garrotxa, 1992) Pintor. Deixeble de Feliu Mestres a Llotja. Es presentà, a la Sala Parés de Barcelona, el 1924. Hom el considera un continuador del paisatgisme de l'escola d'Olot, i el 1930 guanyà, amb el quadre Olot, la medalla Masriera d'argent. Ha conreat també el pessebrisme. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Riera, Lluís Maria de (Arenys de Mar, Maresme, 1856 – Barcelona, 1922) Poeta. Membre de l'Oratori de Sant Felip Neri, d'on més tard fou prepòsit, fou també consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc (1899). Els seus Cants espirituals per a ús del poble (1912), molt coneguts, foren musicats per Lluís Millet. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Ronquillo, Francesc d'A. (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1838 – Barcelona, 1894) Pedagog. Fou mestre de l'Escola de Sords-Muts. És autor d'un manual per a ús docent a l'escola esmentada (1871) i d'una memòria sobre el funcionament d'aquella, presentada a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 i traduïda poc després a Suïssa. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Taberner, Ferran (Barcelona, 31/mar/1888 – 1/oct/1942) Jurista i historiador. L'any 1914 ingressà al Cos d'Arxivers i Bibliotecaris, i més tard esdevingué oficial de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i director de Museu Arqueològic Provincial de Tarragona (1922-28). Fou catedràtic d'història d'Espanya a Múrcia i professor de la càtedra lliure d'història de Catalunya de l'Institut d'Estudis Catalans. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Políticament s'adherí a la Lliga Regionalista de Catalunya i el 1921 fou elegit diputat provincial per districte de Manresa-Berga. Fou un continuador del gran corrent de projecció històrica del dret català, notablement desenvolupat durant el primer terç del s XX. Orientà la seva activitat cap a l'estudi de les institucions de l'època comtal i de les antigues fonts del dret català (Usatges, Consolat de Mar, etc). Entre les seves nombroses monografies són remarcables: Els orígens del comtat de Pallars i de Ribagorça (1918), Privilegis i ordinacions de les valls pirinenques (3 volums, 1915, 1917, 1920), Figures de l'època comtal catalana, El tractat "De regimine principum" de l'infant Fra Pere d'Aragó, Notes sobre el Consolat de Mar, Notes per a la història de la família comtal de Barcelona (1923), La tradició de la nostra cultura (1924), Les col·leccions canòniques a Catalunya durant l'època comtal (1925), Els estudis d'història de la legislació catalana (1925), El problema de la formació dels Usatges de Barcelona (1925), Les fonts documentals dels costums de Lleida (1926), Usatges i costums de Girona (1927), Franqueses i usances de la ciutat d'Urgell (1927), Les doctrines polítiques en la Catalunya medieval (1927), La Societat de les Nacions i les idees de comunitat internacionals en els antics autors catalans (1927), Relacions familiars i polítiques entre Jaume el Conqueridor i Alfons el Savi, Sant Ramon de Penyafort, etc. Moltes d'aquestes monografies foren aplegades a Obras selectas de Fernando Valls Taberner, publicades conjuntament a Madrid i Barcelona. També va publicar Història de Catalunya (4 volums, 1926-28) i, en col·laboració amb Ferran Soldevila, un manual d'Història de Catalunya (1922-23), de caràcter docent, en 2 volums. Publicà així mateix l'important text del Llibre del Consolat de Mar. El 1937 va passar-se al bàndol del general Franco, al qual va representar en diverses activitats propagandístiques a Iberoamèrica. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Taberner, Josep (Barcelona, 1891 – 1967) Industrial. Germà de Ferran. dirigí empreses químiques i tèxtils i fou president de la Cambra de Comerç de Barcelona (1964-66) i del Cercle del Liceu (1946-67). 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Vicenç, Agustí (Barcelona, 1860 – 1920) Escriptor. Germà de Josep Maria. Home de negocis, formà part de la directiva de la Cambra de Comerç de Barcelona i d’altres entitats. Amic de Torras i Bages, fou soci fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i del Cercle de Sant Lluc. Col·laborà a "La Renaixença" i participà als Jocs Florals de Barcelona. Publicà el recull poètic Flors lul·lianes (1918), basat en el Llibre d'Amic e Amat. Un poema patriòtic seu sobre Rafael Casanova llegit en una vetllada dedicada a Rubió i Ors fou l'origen del després tradicional homenatge de l'Onze de Setembre. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Vicens, Josep Maria (Barcelona, 1854 – 1907) Escriptor. Col·laborà a la premsa de la Renaixença, on signava sovint Josep Maria del Bosch Gelabert. Publicà novel·les costumistes, com Guideta i El segador, i drames com La vida moderna i Maria de Montpeller, a més dels llibres Articles crítics sobre algunes costums catalanes i Més memòries. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls-Taberner i Arnó, Fèlix (Barcelona, 1919 – 1975) Empresari. Fill de Ferran Valls i Taberner, es llicencià en dret. Ocupà la presidència del consell d'administració de diverses empreses catalanes, i fou membre de la comissió organitzadora de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona, de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la junta del Cercle del Liceu. El 1969 li fou atorgat el premi Dag Hammarskjöld. 26 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vallsabollera (Alta Cerdanya) Veure> Vallcebollera. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallseca (Cervià de les Garrigues, Garrigues) Despoblat (o Vallxeca), al nord-oest del poble, a la vall de Vallseca, que aflueix al riu Set, per la dreta, prop del límit entre Cervià i l'Albagés. El lloc fou començat a poblar el 1232 per Arnau Punyet. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallseca, Gabriel de (Barcelona, s XV – Illes Balears, s XV) Cartògraf i pintor d'origen jueu. Documentat actiu des del 1435 fins al 1467, en què féu testament. Firmats amb el seu nom es conserven mapamundis a Barcelona (1439), a París (1447) i a Florència (1449). El primer, que en ell mateix no té cap particularitat diferencial respecte als altres mapamundis coetanis, és molt famós perquè al seu dors conté la nota segona la qual hauria estat comprat per Amerigo Vespucci per 80 ducats. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallseca, Guillem de (Barcelona, s XIV - d 1412) Doctor en lleis. Fou conseller en cap de Barcelona (1387, 1390, 1399 i 1405). El seu prestigi el féu assessor jurídic de Pere III el Cerimoniós, de Joan I, a la mort del qual fou processat, i de Martí l'Humà, que el rehabilità. Durant l'Interregne (1410-12) assessorà al Parlament català i es mostrà partidari de la causa de Jaume d'Urgell. Són importants les seves obres jurídiques: Glossa als Usatges i Pastillae super Constitutionibus Cataloniae. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallseca, Lleonard de (País Valencià, s XIV – s XV) Cavaller. Fou un dels qui serviren Ferran I d'Antequera anant a participar al setge de Balaguer contra Jaume d'Urgell, el 1413. 33 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Vallsera (els Angles, Capcir) Despoblat, prop de la confluència del torrent de Vallsera amb el seu col·lector, el riu de Lladura, tributari de l'Aude; aquest torrent de Vallsera és emissari de l'estany de Vallsera, situat a 1.764 m alt, al vessant septentrional del roc d'Aude. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallserena (Sant Pere de Vilamajor / Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental) Vall del Montseny, entre els dos municipis, afluent de la riera del Vilamajor per l'esquerra. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Valltarga (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Veure> Baltarga. 36 CATALUNYA - ESPORT Vallter (Setcases, Ripollès) Estació d'esports d'hivern, a l'esquerra de la vall de Carlat, vora la coma de Mardanya i la baga de la Llosa, al pla dels Hospitalers, prop del naixement del Ter (2.600 m alt). Inaugurada el 1975, disposa d'un telesella, sis telesquis i un xalet refugi, en una àrea total de 50 km2 entre zones esquiables, pistes i boscs. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra (Valtierra, Navarra, s XIII - País Valencià, s XVIII) Llinatge noble. Originari, sembla, de Navarra i que s'establí al Regne de València arran de la conquesta. El primer membre conegut és Pere Eiximenis de Vallterra. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra, Bernat Guillem de (País Valencià, s XIV) Justícia major dels cavallers de la ciutat de València (1382). 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra, Ènnec de (València, v 1330 - Sogorb, Alt Palància, 1407) Eclesiàstic i polític. Fou bisbe de Girona (1362-69). És notable la compilació de sinodals que manà fer a aquesta diòcesi. El 1370 fou traslladat a Sogorb. Era canceller de l'infant Martí, duc de Montblanc, i el 1377 acudí a Roma amb el seu germà Andreu de Vallterra per demanar la investidura de Sicília pel rei Pere III. El papa Climent VII el designà per a Tarragona el 1380, però a causa del cisma no pogué prendre possessió de la diòcesi i continuà residint a Sogorb fins el 1387, actuant amb el nom d'electe de Tarragona. Emparà la fundació de la cartoixa de Valldecrist, lluità per l'ampliació dels límits de Sogorb, i féu reformar les catedrals de Sogorb i d'Albarrasí. Un cop possessionat a Tarragona, celebrà quatre sínodes provincials (1391, 1395, 1399 i 1406). Fou amic i partidari de Benet XIII. Passà els darrers anys de vida, ja molt vell i malalt, a València i Sogorb. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra, Joan de (País Valencià, s XIV – s XV) Doctor en drets. Enviat per Martí I a Avinyó (1402) perquè es posés al servei de Benet XIII. 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra, Joan de (País Valencià, s XV) Bisbe de Tarassona. Ambaixador (1423) d'Alfons IV a Castella. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra, Joan de (País Valencià, s XV – 1470) Noble. Pare d'un altre Joan de Vallterra (mort el 1470), que vinculà els seus béns (1466) i fou el primer baró de Torres Torres, senyor del castell i terme de Castellmontant (que comprenia Castellmontant, Montant, Montanejos, Aranyuel, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina), d'Arenós i la Pobla d'Arenós i batlle de Sogorb (càrrec que heretà del seu sogre). Només deixà dues filles: Damiata i Elisabet de Vallterra i Ferrándiz de los Arcos. 44 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra, Pere Eiximenis de (País Valencià, s XIII) Noble. Primer membre conegut del llinatge. Serví Jaume I en la conquesta de València (1238), i després amb motiu de l'alçament dels musulmans a terres de Sogorb, serra d'Espadà i vila d'Eslida. 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra de Blanes, Joan (País Valencià, s XVI) Noble. De nom real Joan de Blanes i de Vallterra. Nét i hereu d'Elisabet de Vallterra i Ferrándiz de los Arcos. Els seus cognoms, formant-ne un de sol, es perpetuaren en els seus descendents. Serví Ferran II en la defensa de Perpinyà contra els francesos. El seu besnét fou Vicent Vallterra de Blanes i de Centelles. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra de Blanes i de Borja, Pere (País Valencià, s XVII – 1733) Nét de Josep Vallterra de Blanes i Martí. Fou creat marquès de Vallterra (1716). 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra de Blanes i de Centelles, Vicent (País Valencià, XVI) Noble. Besnét de Joan Vallterra de Blanes i pare de Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra de Blanes i de Ribelles, Joan (País Valencià, s XVI – s XVII) Baró de Torres Torres i de Canet de Berenguer, creat el 1628 comte de la Vilanova (títol que portà la seva descendència). Fill de Vicent Vallterra de Blanes i de Centelles i fill de Jeroni Vallterra de Blanes i de Vallterra. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra de Blanes i de Vallterra, Jeroni (País Valencià, s XVI) Noble. Fill de Vicent Vallterra de Blanes i de Centelles, i germà de Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles. Fou el pare de Vicent Vallterra de Blanes i Robles. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra de Blanes i Robles, Vicent (País Valencià, s XVII – 1669) Fill de Jeroni Vallterra de Blanes i de Vallterra. Fou lloctinent de portanveus de governador general de València. Fou pare de Josep Vallterra de Blanes i Martí. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra i Ferrándiz de los Arcos, Damiata de (País Valencià, s XV) Filla de Joan de Vallterra i germana d'Elisabet. Fou muller de Lluís de Vic, mestre racional de València. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra i Ferrándiz de los Arcos, Elisabet de (País Valencià, s XV) Filla gran de Joan de Vallterra i germana de Damiata. Es casà amb Francesc de Blanes i Berenguer, lloctinent de Mallorca. L'heretà el seu nét Joan de Blanes i de Vallterra, que esdevingué, en heretar el vincle, Joan Vallterra de Blanes. 55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Valltorta, pintures del barranc de la (les Coves de Vinromà, Plana Alta / Tírig, Alt Maestrat) Conjunt de pintures rupestres, localitzades en una quinzena de balmes al llarg del curs mitjà de la rambla de la Valltorta. Entre les principals, les de la cova del Civil, la cova dels Cavalls i el mas d'en Josep són dins els terme municipal de Tírig, al mateix límit amb el d'Albocàsser, i unes altres, com les de la cova Saltadora, pertanyen ja al municipi de les Coves de Vinromà. Representen normalment escenes de caça de gran dinamisme i expressivitat. És el conjunt més nombrós del coherent grup de pintures rupestres valencianes del grup dit dels pintors de les serres, i versemblantment és datable en el mesolític. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
57 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallvanera, monestir de (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà) Antic priorat (324 m alt) de monges benedictines. Situat a la muntanya de Vallvanera, a 3 km de la població, al nord. La seva història és molt confusa i desconeguda; hom creu que depenia del monestir de Sant Feliu de Guíxols, que existia el segle XV i que la seva església fou destruïda pels francesos el 1653. El culte passà després a la capella de Sant Cugat del Far, situada prop de l'antic Vallvanera, on es venerà fins al 1936 una imatge de Santa Maria de Vallvanera. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallvé i Ventosa, Andreu (Barcelona, 1918 – 1979) Escenògraf. Deixeble de S. Alarma i de J. Mestres i Cabanes, fou encarregat del seu taller al Liceu. Obrí tallers propis i féu decoracions per a diversos teatres i companyies. Inaugurà a Barcelona els teatres Windsor i Candilejas i féu muntatges, com l'acte sacramental El pleito matrimonial del alma y el cuerpo, a la Sagrada Família, i Alejandro Magno, Ondina i El hospital de los locos, al Teatre Grec. Des del 1952 treballà molt per al cinema (Plàcido, Cabezas cortadas, Ditirambo, Dante no es únicamente severo, etc). Exposà pintures a Barcelona. Fou professor de perspectiva i d'història de l'escenografia (1952) i secretari general de l'Institut del Teatre de Barcelona. Estrenà algunes peces teatrals, obtingué el premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil i publicà contes, com Els set fills del tintorer, En Xeu se'n va a l'oest, etc. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA
60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallverd (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell) Poble (248 m alt), al sector occidental del terme, al nord de l'antic estany d'Ivars. De la seva església parroquial (Sant Miquel) depenen els llogarets de la Cendrosa i de Bellestar (Noguera). 61 ALGUER - GEOGRAFIA Vallverd (l'Alguer, Sardenya) Santuari de la Mare de Déu de Vallverd, enmig de la vall que, vora l'Escala Picada, donà també el nom a un antic llogaret. El santuari és regit pel capítol alguerès. La imatge, de rostre negre, dita del Pilar, és considerada patrona de l'Alguer. El primer diumenge després de Pasqua hi té lloc un aplec. 62 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallverd, baronia de (Catalunya, 1863) Jurisdicció senyorial confirmada com a títol del regne a Josep Pere de Vic, òlim de Manglano i Ruiz, baró de Llaurí. Continua en la mateixa família. 63 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallverd, portal de (Tortosa, Baix Ebre) Antic portal de la ciutat, vora el riu Ebre, on hi havia la imatge de la Mare de Déu de Vallverd, força venerada (al començament del s. XVII encara hi havia una confraria de la Mare de Déu de Vallverd). 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallvidrera (Barcelona, Barcelonès) Antic poble i actual barri, a l'oest de la ciutat, que pertanyia a l'antic municipi de Sarrià. Ocupa el vessant marítim del sector ponentí de la serra de Collserola fins a uns 400 m alt, i modernament també s'anomena Vallvidrera el vessant vallesà. Configurat inicialment com un nucli d'estiueig, en els darrers anys s'ha transformat en una zona residencial de la ciutat. 68 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallvigil (Vilallonga de Ter, Ripollès) Antiga quadra civil de domini senyorial, situada prop del límit amb el terme de Llanars. Guarda el topònim del torrent de Vallvigil o de Vinardell, afluent, per l'esquerra, del Ter. L'únic lloc habitat de l'antiga vall és ca n'Huguet, que té al seu costat una capella del Roser. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallxeca (Cervià de les Garrigues, Garrigues) Veure> Vallseca. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valmanya, Domènec de (Catalunya, s XVIII – s XIX) Cavaller. Tenia possessions a Calonge. Fou un dels afrancesats més distingits, col·laborador preferent dels napoleònics al corregiment de Girona i Figueres. Els guerrillers cremaren la seva casa de Calonge, com a represàlia. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Valor i Calatayud, Ernest (Alcoi, Alcoià, 1927 - ) Escriptor. Col·laborà al setmanari local "Ciudad". És autor d'un Catálogo de músicos alcoyanos (1961). 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Valor i Serra, Jordi (Alcoi, Alcoià, 1908 - ) Escriptor. Ha exercit la carrera de mestre (1927) i ha col·laborat en diverses publicacions dels Països Catalans i en diversos periòdics sud-americans. Les seves narracions es caracteritzen pel sabor popular i la gràcia literària: Històries casolanes (1950), Narracions alacantines de muntanya i vora mar (1959), El cas de Lina Morell (1960), De la muntanya i de vora mar (1975). Com a divulgació històrica, ha escrit Miscel·lània alcoiana (1964) i La nostra serra de Mariola i la seua llegenda bilmil·lenària (1970). 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Valperga i Simó, Bartomeu (Inca, Mallorca, s XVI – Madrid, 1615) Escriptor. Es doctorà en dret civil i canònic a Itàlia i hi actuà com a jutge i assessor reial. El 1604 tornà a Mallorca i, influït per Alonso Rodríguez, ingressà a la cartoixa de Valldemossa, d'on fou prior (1611-13). Escriví diverses obres espirituals en castellà, entre les quals es destaca la Vida, muerte y milagros de la bendita virgen sor Catherina Thomasa (1617). 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA
77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Valric (Montescot, Rosselló) Masia i antic poble, al nord del terme, vora l'agulla de la Mar. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Valserell (Veciana, Anoia) Veure> Balsareny de Segarra. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valtà, Pere Lluís (Catalunya, s XV) Escriptor. Li és coneguda només una poesia amorosa, sense gaires atractius. La seva obra degué ser bastant més extensa, ja que era considerat poeta i lletraferit pels seus contemporanis. Joan de Masdovelles li adreçà una de les seves poesies en forma d'endevinalla. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Valveralla (Ventalló, Alt Empordà) Poble, situat a la dreta del Fluvià, aigua avall de Vila-robau. L'església parroquial és dedicada a sant Vicenç, i tingué fins al 1606 com a sufragània la de Ventalló. Formà part del comtat d'Empúries. 81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Valverde (Elx, Baix Vinalopó) Rodal, al sud-est de la ciutat, que conté les caseries de Valverde Alt i de Valverde Baix, aquesta, en part, dins el terme de Santa Pola. El 1914 fou erigida la parròquia de Santa Anna. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valverde, José Maria (Valencia de Alcántara, Castella, 26/gen/1926 – Barcelona, 6/jun/1996) Escriptor. Fou catedràtic d’estètica a la Universitat de Barcelona des del 1955 fins al 1965, que dimití per solidaritat amb els professors de Madrid expulsats per motius polítics. Aleshores anà a ensenyar als EUA i el Canadà, i el 1977 es reincorporà a la Universitat de Barcelona. La seva poesia es mostra profundament religiosa i existencial: cal destacar-ne Hombre de Dios (1945), La espera (1949), Versos del domingo (1954), Voces y acompañamientos para San Mateo (1959), La conquista de este mundo (1960), Ser de palabra y otros poemas (1976), etc. Aplegà els seus poemes en els reculls Poesías reunidas (1961), Enseñanzas de la edad 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Van der Ploeg, Josep (Barcelona, 4/mai/1958 - ) Regatista. Obtingué la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona, a la classe 'finn. El 1991 fou subcampió d’Europa, i també el primer classificat a la Christmas Race. Aconseguí la medalla d’or a la regata preolímpica de Barcelona. Als Jocs Olímpics de Seül del 1988 fou l’entrenador de José Luís Doreste, que aconseguí l’única medalla d’or de vela. 84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vanacloig (Xulella, Serrans) Caseria, a l'est de la vila, prop del límit amb el terme de Villar. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vancells i Illas, Segon (Girona, s XIX - Barcelona, s XIX) Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on residí. Majoritàriament la seva obra és de temàtica religiosa, feta amb guix i policromada; fou un especialista en pintat i daurat d'estàtues. Mitjançant concurs convocat pel ministeri de foment el 1881 féu l'estàtua de Cervantes de l'accés al Palacio de Bibliotecas y Museos de Madrid. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vancells i Marquès, Josep (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1842 - Figueres, Alt Empordà, 1916) Escriptor. Advocat, escriví primer obres de teatre en català: La noia de l'Empordà (1866), Misteris del mar (1867), Un casament de conveniència (1968), Apropòsit català (1868); després conreà, en castellà, la poesia: ¡Espinas! (1881), i sobretot la novel·la de costums: La mancha en el armiño (1893), El duque de Ciempozuelos (1891), Sara Rosales (1896). Col·laborà a "La Montaña de Montserrat" (1868). El 1905 fou nomenat membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vancells i Vieta, Joaquim (Barcelona, 1866 – 1942) Pintor. Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura (1882-83) al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos. Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme. Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure. Es perfeccionà sol, pintant a les rodalies de Terrassa. L’any 1891 presentà un paisatge del Vallès a la Sala Parés, i obtingué pel seu quadre Febrer una menció honorífica a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona. A la del 1894 guanyà una segona medalla amb Sant Llorenç del Munt, i a la del 1896 una primera medalla amb Riera de la Barata. Del 1890 al 1896 són els seus millors quadres en gris, dels quals traspua un lirisme pictòric que l’apropa a la pintura idealista coetània, i on aconsegueix una gran poesia gràcies als vels misteriosos de boira que envolten i matisen els contorns de les serres de Sant Llorenç. La seva amistat amb Alexandre de Riquer i Modest Urgell contribuí segurament a donar a les seves obres aquest caire sentimental, alhora que la influència del primer es féu notar en el camp de la decoració modernista que ell introduí a Terrassa: acabà la decoració de l’Institut Industrial -començada per Riquer-, decorà la casa Amat Pagès, les sales de l’Agrupació Regionalista, el cafè Comdal, la botiga Vídua Carner, en un estil modernista d’arrels britàniques. Fou empresari i director dels espectacles d’arts Ars Lucis desenvolupats a Terrassa en 1906-07, amb la col·laboració de Joan Llongueras. Membre fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc, pintà els paisatges de dos plafons del presbiteri de Montserrat, les figuretes dels quals són de Baixeras. És responsable de molts dels paisatges dels quadres de Cusachs. Mentre continuava conreant un paisatgisme líric i boirós de forma ja estandarditzada i comercial, la seva obra original evolucionà vers una pintura més viva de colors, amb una matèria pictòrica més vigorosa, un art més objectiu, més realista, desenvolupat en els mateixos paisatges naturals de Llavaneres i de Terrassa. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vandellós (Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp) Poble (281 m alt) i cap del municipi, situat a l'interior, a la vall del riu de Llastres, a llevant del coll de Fatxes. Al cim del poble hi ha les restes d'una antiga fortificació, esmentada ja el 1350, època en que també és esmentada ja l'església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Tivissa; l'edifici actual, però, fou començat el 1773 i té tres naus i una cúpula al creuer; s'independitzà el 1786. 89 CATALUNYA - MUNICIPI
90 CATALUNYA - EMPPRESA Vandellòs I i II, Centrals nuclears de (Vandellòs, Baix Camp) Centrals elèctriques. Vandellòs I fou la primera nuclear de Catalunya, instalada el 1972, prop de la costa, al límit amb el Baix Ebre, de 500 MW de potència, que en els anys 90 començà a ser desmantellada, després d'haver patit diverses averies i problemes de funcionament. Al seu costat, s'hi instal·là la nova central Vandellòs II, de 1.000 MW, aprovada el 1976, que entrà en funcionament el 1988. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vandellòs i Solà, Josep A. (Figueres, Alt Empordà, 1899 - Ithaca, EUA, 1950) Economista i demògraf. Estudià dret a Barcelona (1921), estadística a Itàlia (1924) i economia a Anglaterra (1925-26). Fou professor de l'Institut d'Estudis Comercials i, el 1930, fou nomenat director de l'Institut d'Investigacions Econòmiques, del qual dirigí el "Butlletí". En començar la guerra civil s'exilià a Veneçuela, on arribà a ésser director d'estadística del Ministeri de Foment; el 1945 es traslladà als EUA, on professà a la Universitat de Colúmbia. Entre les seves obres destaquen el primer estudi estadístic sobre la renda nacional d'Espanya i els primers llibres científics sobre la demografia de Catalunya: Catalunya, poble decadent (1935), que combat la minva de natalitat i causà un gran impacte, i La immigració a Catalunya (1935), que l'acredita, juntament amb l'anterior, com el primer investigador de la demografia de la Catalunya contemporània. 92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Vanguardia, La (Barcelona, 30/set/1868 - 29/gen/1869) Setmanari, subtitulat periòdico republicano-federalista, fundat per Josep Anselm Clavé. Fou la primera publicació periòdica explícitament federal que aparegué a l'estat espanyol. Posteriorment fou substituït per "El Estado Catalán", dirigit per Valentí Almirall. 93 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
94 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Vanguardia Balear, La (Palma de Mallorca, jul/1914 - 1931) Setmanari en castellà. Aparegut com a òrgan del Foment de Civisme. Animada bàsicament per Jeroni Massanet, que hi popularitzà el pseudònim de Manitas, mantingué sorolloses polèmiques amb les autoritats locals, que li valgueren alguns entrebancs (detenció del director oficial i del mateix Massanet el 1927, etc). El seu desenvolupament estigué molt lligat al de la societat: a partir del 1927 Massanet perdé preponderància i es creà un comitè de redacció, alhora que prenia un to més culturalista. El 1930 tornaren a sovintejar les col·laboracions de Massanet, però la publicació deixà d'aparèixer com a òrgan del Foment el 31/des/1930. Pel gen/1931, i amb una periodicitat mensual, aparegué de nou com a òrgan exclusiu i personal de Massanet, que hi utilitzà diversos pseudònims. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vansa, la (Vilanova de Meià, Noguera) Cova i antiga masia (casa de la Vansa), al terme de Lluçars (al nord-est del poble), centre originari de la Baronia de la Vansa. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA
96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vansa i Fórnols, la (Alt Urgell) Veure> Lavansa i Fórnols. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vantalada (Torrefeta i Florejacs, Segarra) Partida i antic lloc, dins l'antic terme de Florejacs, a l'est del poble, al límit amb el terme de Guissona. És esmentat el 1099. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vantolra (Navès, Solsonès) Masia i església (Sant Martí), antigament parroquial, al nord de Besora, entre les valls de la rasa d'Antigues i el de la rasa de Vantolra (afluent, per l'esquerra, del Cardener, que neix al vessant meridional del coll d'Arques, a la serra de Busa, vora Guilanyà, i aflueix al seu col·lector aigua avall d'Olius). El lloc és esmentat ja el s XI com a pertanyent a la canònica de Solsona; l'església és romànica. Al camí de Cardona a Sant Llorenç de Morunys hi ha l'hostal de Vantolra, prop del qual hi ha la petita església de Sant Pere, identificada com l'antiga cel·la o monestir de Sant Pere de Vantolra, que fou donat pel comte Borrell al monestir de Sant Llorenç de Morunys l'any 971, quan segurament ja no tenia comunitat.
Anar a: [ Valls i A ] [ Valls i Q ] [ Vallsera ] [ Vallterra de ] [ Vallvi ] [ Van ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Vallverdú i Canes, Francesc
Valor i Vives, Enric
