|
|
|
Anar a: [ Joc ] [ Jofre, J ] [ Jol ] [ Jonq ] [ Jorba i ] [ Jorda i L ] Pensar és una facultat desolada o desoladora que la persona procura reprimir de seguida... (Manuel de Pedrolo i Molina) 1 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
109 EUROPA - CULTURA
2 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Jóc, baronia de (Catalunya Nord, meitat s XIV - 1599) Nom que prengué la senyoria de Jóc, que comprenia originàriament els territoris del castell de Jóc, de Finestret i de Saorla. El castell de Jóc havia estat, al s XI i probablement des del s X, el centre del vescomtat de Conflent i residència dels vescomtes. Però l'apel·lació vescomtat de Jóc apareix el 1177, en un temps en que els vescomtats de Cerdanya i Conflent ja eren passats als vescomtes de Castellbó, i designava els territoris junts dels dos vescomtats, de Vilafranca a la Seu d'Urgell. Cap al 1134 la senyoria de Jóu fou partida entre els comtes de Barcelona (titulars del mer i mixt imperi, com a successors dels comtes de Cerdanya), els vescomtes de Castellbó (hereus dels vescomtes de Cerdanya) i Conflent, i els Urtx (potser emparentats amb els vescomtes de Cerdanya i titulars... Segueix... 3 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Jóc, vescomtat de (Conflent) Títol, concedit el 1599 a Pere de Perapertusa i d'Erill, baró de Jóc. Comprenia les localitats de Jóc, Finestret, Rigardà, Rodés, Saorla, Glorianes i Rupidera. Passà el 1660 als Bournonville, marquesos de Risburg, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilamart, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i als Silva, ducs d'Híxar. 4 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Jocarell, Josep (Vinçà, Conflent, s XVII - Perpinyà ?, s XVII) Religiós. El 1688 publicà a Perpinyà l'obra Regles i documents particulars per la vida eremítica. 5 CATALUNYA - LITERATURA jocs florals (Barcelona, 20/feb/1393 - ) Concurs literari instaurat per Joan I, a imitació dels provençals (1323); en foren nomenats mantenidors Jaume Marc i Lluís d'Averçó. Durant el seu mandat es degueren celebrar només dues festes (1394 i 1395), a despeses de la ciutat. Martí I la reinstaurà (1/mai/1398), li conferí caràcter reial i tornà a nomenar-ne els mateixos mantenidors. Ferran I confirmà (1413) la disposició del 1398 i atorgà al consistori la facultat de nomenar quatre mantenidors. Són poques, i sovint dubtoses, les 6 CATALUNYA - LITERATURA Jocs Florals de Barcelona (Barcelona, mar/1859-1936 - 1978- ) Certàmens poètics anuals. Diversos escriptors sol·licitaren a l'ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el 1393. Aprovada la petició per l'ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells corresponents als tres premis ordinaris, i posà la festa sota la seva protecció. Constituït així el Consistori dels Jocs Florals de Barcelona, segons els Estatuts per al bon règim... la seva finalitat era de revisar i de fer reconèixer una institució establerta pels antics reis de Catalunya-Aragó i de moure la joventut al conreu de la literatura i la llengua catalans. Abans hom havia intentat de ressuscitar la festa amb els mites inherents del trobador i de la llengua llemosina. Pel que fa a les... Segueix... 7 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Jocs Florals de lo Rat Penat (València, 1879 - ) Certàmens poètics anuals. Creats per l'entitat Lo Rat Penat. A semblança dels Jocs Florals de Barcelona foren, tanmateix, un acte més social que una potenciació de la Renaixença valenciana. Han tingut sempre un caràcter bilingüe. N'han estat mantenidors personatges tan heterogenis i contradictoris com Víctor Balaguer, Francesc Pi i Margall, Teodor Llorente, Ignasi Iglésias, Jaume Bofill i Mates, Alcalá Zamora, Josep Maria de Sagarra, Millán Astray, Silva Muñoz, etc. Només han sofert la interrupció de la guerra civil (1936-39). A part els premis ordinaris, han estat atorgats guardons de prosa literària, de música i de teatre i història. El valor literari de les composicions premiades és molt fluctuant, amb un floralisme accentuat. Darrerament tendeixen a premiar autors de tot el domini lingüístic 8 CATALUNYA - ESPORT
9 CATALUNYA - ESPORT
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Joet, coll de (Capolat, Berguedà) Pas (1.345 m alt) entre les serres dels Lladres i dels Tossals, a la divisòria d'aigües del Llobregat i de l'aigua d'Ora, on passava l'antic camí de Berga a Sant Llorenç de Morunys. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Joeu, riu d'Et (Vall d'Aran) Afluent esquerrà de la Garona. Format per la confluència del barranc del Puis i del Pomèro, que neixen al vessant septentrional de l'Aneto; rep les aigües de 7 estanys. Recorre l'ampla vall de l'Artiga de Lin, despoblada i coberta de boscs, vall d'afaiçonament glacial. Prop de l'aiguabarreig inicial hi ha els güells d'Et Joèu, on brolla amb un cabal considerable d'aigua, procedent de l'alt Éssera, que, després de travessar subterràniament la divisòria entre la conca mediterrània i l'atlàntica a causa d'un fenomen de circulació càrstica, es converteix en la deu principal de la Garona. Central hidroelèctrica de Benòs. 13 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Jofre, Antoni (Arles, Vallespir, 1801 – 1864) Prevere i poeta. Fou rector de Montalbà i un dels precedents de la Renaixença de la Catalunya Nord. Com a eclesiàstic fou professor de teologia i d'escriptura fora de la terra nadiua. Fins al 1882 no foren publicades un recull de les seves poesies per Josep Bonafont (Arles, vila fortunada, La dona forta, etc). 16 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Jofre, Arnau (Perpinyà, s XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jofre, Gaspar (Catalunya, s XVI) Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jofre, Gaspar (Igualada, Anoia, s XVI – s XVII) Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l'època. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jofré, Joan (Briançon, França, s XV – València, d 1530) Impressor. Actiu a València del 1502 al 1530. Prop de la meitat de la seva producció fou de caràcter religiós i d'autors locals: excel·leixen La vida de Santa Magdalena en cobles (1505), de Jaume Gassull, la primera edició del Blanquerna (1521), de Ramon Llull, i la Vida de Santa Caterina de Sena (1517). Edità els Furs de Montsó del 1501 per a la generalitat de València i la gramàtica de Nebrija (1518) per a la universitat. L'any 1531 el seu material i el seu anagrama foren ja 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jofré, Joan Gilabert (València, 1363 - el Puig, Horta, 1417) Religiós. Batxiller en cànons per Lleida, entrà als mercedaris (1397) i ocupà diversos càrrecs dins l'orde. Promogué l'Hospital dels Folls de València i la devoció a la Verge dels Desemparats. Figurà entre els acompanyants de Vicent Ferrer en les seves predicacions itinerants. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jofre, Josep de Maria Santíssima (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890) Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jofre, Nicolau (País Valencià, s XV) Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jofre, Pere (Sabadell, Vallès Occidental, 1870 - Mataró, Maresme, 1925) Violinista. Fou primer violí de l'orquestra del Liceu. Obtingué bons èxits com a solista. El 1906 fundà a Barcelona l'acadèmia del seu nom, dedicada als estudis musicals. 108 PAÍS VALENCIÀ - VARIS Jofré, Sanatori del Pare Veure> Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jofré, turó de (Tordera, Maresme) Contrafort (335 m alt) oriental de la serra de Montmagre. Separa les valls de Vallmanya, Palafolls i Sant Pere de Riu. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Jofre II de Rosselló (o Gausfred II) (Rosselló, s XI - 1074) Comte de Rosselló. Fill de Guislabert I, a la mort del qual (v 1014) sofrí la invasió del seu oncle Hug I d'Empúries, que pretenia unir com en temps passat els dos comtats. Bernat Tallaferro de Besalú l'ajudà a defensar-se'n. El germà de Tallaferro, el famós bisbe Oliba, aconseguí de posar pau (1020). Aquesta pau anà acompanyada per una gran prosperitat i un notable creixement demogràfic. El seu govern fou molt llarg. Fou succeït pel seu fill Guislabert II. 27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Jofre III de Rosselló (Rosselló, s XII - 1164) Comte de Rosselló. Fill de Girard I i d'Agnès. A la mort del seu pare (1113 o 1115), l'heretà essent encara menor. Durant la seva minoritat regentà el comtat Arnau Jofre, oncle del seu pare, que ja havia estat regent durant la segona anada de Girard I a la croada. Tingué topades amb el bel·licós Ponç Hug II d'Empúries. Les costes rosselloneses foren durament castigades pels pirates sarraïns. Es casá amb Ermengarda de Besiers i la repudià després per tornar-se a casar. Aixó li valgué l'excomunió. El seu cunyat Ramon Trencavel de Besiers l'envaí a sang i foc. El seu fill Girard, que ja actuava com a vescomte, s'alçà també en rebel·lió. Tot el Rosselló fou devastat per la guerra. Jofre III arribà a dominar la situació gràcies a l'ajut d'Hug III d'Empúries. Devers el 1161 s'establí la pau. Jofre III i el seu fill Girard es reconciliaren. A la seva mort deixà hereu Girard, que seria el segon d'aquest nom al casal rossellonès. 28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Jofre i Roca, Bernat (Andratx, Mallorca, 1902 – Vaud, Suïssa, 1969) Dirigent republicà. Regidor electe de Palma de Mallorca el 1931, l'any següent ingressà a Acció Republicana, i l'abr/1934 fou un dels organitzadors de l'Esquerra Republicana Balear, de la qual fou també secretari polític. L'inici de la guerra civil el sorprengué a Madrid, es traslladà a Barcelona; participà en l'organització de l'expedició del capità Bayo a les Illes. Fou agregat al consolat de Niça (França), des del set/1936. Acabada la guerra, residí a Veneçuela fins al 1964, on 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jofreu, Pere Antoni (Catalunya, s XVII) Escriptor. És autor d'un Discurso en favor de la muy insigne ciudad de Barcelona (1634). 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joglar, Jeroni (o Jutglar) (Solsona, Solsonès, s XVI) Teòleg. Rector de Santpedor i visitador general del bisbat de Vic. Revisà, per encàrrec del bisbe Benet de Tocco, el ritual de la diòcesi, Ordinari per als curats, publicat el 1568, seguit d'un Catecisme de la doctrina cristiana, i d'una Breu instrucció per als rectors o curats qui han d'exercir l'art de notaria en ses parròquies (1568). L'obra respon a la línia de foment de la catequesi promoguda pel Concili de Trento. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joglar i Font, Antoni (Catalunya, s XVIII) Escriptor i científic. Doctor en dret, el 1776 ingressà en la conferència Fisicomatemàtica, on llegí nombrosos treballs sobre l'electricitat i el parallamps, alhora que registrava la documentació de la Llotja de Barcelona, per fer una relació de l'actuació del Tribunal de Mar. Juntament amb Josep Bellvitges i Joaquim Esteve, publicà, a partir dels materials recollits per Fèlix Amat, el Diccionario catalán-castellano-latino (1803-05). Col·laborà, anònimament o amb pseudònim, al "Diario de Barcelona" glosant antics fets d'armes catalans. 32 CATALUNYA - VARIS Joglars, Els (Barcelona, 1963 - ) Companyia teatral. Formada com a grup de mim per A. Font, A. Boadella i C. Soldevila. Des del 1968, dirigit per Boadella, han anat perfeccionant la tècnica mímica i hi ha afegit altres efectes complementaris i es consolidà amb els muntatges El Diari i El joc (1969). Entre altres produccions són notables Cruel ubris (1972), Mary d'Ous (1973), Àlias Serrallonga (1975), La torna (que el 1977 va originar 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Joglars, Santa Creu de (Olost, Osona) Veure> Santa Creu de Joglars. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Johann, Franz (Graz, Àustria, 1907 – Barcelona, 1991) Artista de varietats. Arribat a Catalunya (1942) amb la companyia dels Vienesos, triomfà al Paral·lel barceloní i s'hi establí arran de la Segona Guerra Mundial, on muntà diversos espectacles al Teatre Còmic, com és ara Todo por el corazón (1942), Luces de Viena. Nacionalitzat espanyol el 1949, s'introduí a la televisió, i hi realitzà diversos programes. Posteriorment, des de la mort d'Arthur Kaps (1974), va dirigir el restaurant i la sala d'espectacles de l'Scala, de Barcelona. 35 EUROPA - BIOGRAFIA Joinville, Nicolas de (Xampanya, França, s XIV - regne de Nàpols, Itàlia, v 1354) Comte de Terranova i Sant'Angelo. Passà a Catalunya en temps d'Alfons II i es casà amb Margarida, filla petita de Roger de Lloria. Ja ancià, Pere III el nomenà (1340) primer conseller. El 1345 anà d'ambaixador a Avinyó per defensar el dret del rei sobre el regne de Mallorca. El 1347 jurà la infanta Constança com a primogènita i li féu costat en contra dels unionistes. Després del 1351 passà a Itàlia. 36 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Joiosa Guarda, baronia de la (Sardenya, Itàlia) Títol senyorial concedit el 1484 a Jaume d'Aragall, vicari de Sardenya (1477). Passà als Bellit, als Gualbes (que passaren a cognominar-se Aragall), als Brando i als Crespí de Valldaura. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jolís, Josep (Catalunya, 1728 - Faenza ?, Itàlia, 1790) Escriptor jesuïta. Destinat a l'Argentina, residí al Gran Chaco fins a l'expulsió dels jesuïtes (1767). Anà a Itàlia, on publicà el primer volum de Saggio sulla storia naturale della provincia de Gran Chaco (Faenza, 1789) i deixà preparats els materials per a tres volums més. Hervas i Panduro, del qual fou col·laborador per a la llengua lule, juntament amb Diego González, aprofità els seus treballs. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jolís i Felisart, Agustí (Barcelona, 1914 - 2003) Excursionista. Féu estudis mercantils a Barcelona. Ingressà al CEC el 1940. Del 1948 al 1962 dirigí "Montaña", l'òrgan del CEC. Col·laborador de "La Vanguardia", d'"El Mundo Deportivo" i de diversos butlletins, el 1954 publicà La conquista de la montaña. Ha publicat, en col·laboració amb la seva muller, Maria Antònia Simó i Andreu, les guies Alt Berguedà i Cardener (1950), Cerdanya (1957), Pocets-Maladeta (1957), Pallars-Aran (1961), Pedraforca (1969), Bergwelt Spaniens (1973) i l'assaig Esperit i tècnica de la muntanya (1967). 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jolis i Santjoan, Joan (Torelló, Osona, s XVII – Barcelona, s XVIII) Estamper. Era cunyat del famós impressor Rafael Figueró, amb el qual treballà. Fundà una impremta pròpia al carrer de Cotoners. Els seus hereus continuaren treballant a nom de Joan Jolis fins al 1764. Aquest any comprà l'empresa Bernat Pla, que treballà a nom de Jolis i Pla. Mort el seu propietari, la seva vídua continuà amb el taller fins a la seva mort. Des d'aleshores, els "Hereus de la Vda. Pla" han tingut botiga oberta al carrer de la Princesa i, més tard, al de Fontanella, també amb negoci de llibreria. És segurament l'únic del país que té més de tres segles. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jonama i Bellsolà, Jaume (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, s XVIII – s XIX) Lingüista. És autor del llibre Sinónimos en lengua castellana, reeditat diverses vegades, i d'altres escrits. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jonama i Bellsolà, Llúcia (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1785 – Girona, 1858) Heroïna de la guerra del Francès. Casada amb l'irlandès Latino Fitz-Gerald, tinent de les forces que defensaven Girona el 1808, es distingí en la defensa d'aquesta ciutat durant el setge del 1809 i fou comandant de l'esquadra de Sant Narcís de la companyia de Santa Bàrbara. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jonama i Bellsolà, Manuel (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, s XVIII - Guatemala ?, s XIX) Polític guatemaltenc. Germà de Jaume i de Llúcia. Fou alcalde de Guatemala i ministre de la guerra de la República de Guatemala (1850-53). 45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Jonc, punta des (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa) Cap de la costa de Sant Vicent, que abriga la cala des Jonc. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Joncadella (Sant Joan de Vilatorrada, Bages) Santuari (Santa Maria de Joncadella). Figura des del s XIII com a filial de la canònica de Manresa. A partir del s XV es convertí en santuari marià: la Mare de Déu de Joncadella és la patrona del Bages. L'actual temple és del s XVIII, i el retaule del començament del s XIX. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - HISTÒRIA Joncar, el (Barcelona / Sant Adrià de Besòs, Barcelonès) Antic nom del Camp de la Bota. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joncar, Melcior (Catalunya, s XVII - s XVIII) Compositor. El 1703 era mestre de capella de la catedral de Tarragona. De les seves obres es conserven Lamentación segunda, per a dues veus, violins i oboès, i l'himne Pastorem canimus, a quatre veus. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joncar i Querol, Francesc (Sabadell, Vallès Occidental, 1742 – Girona, 1833) Músic. Deixeble de l'escolania de Montserrat. Fou segon mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, mestre de la catedral de Girona, de la de Toledo el 1780 i canonge de la catedral de Girona el 1792. A Toledo es conserven algunes de les seves obres religioses, d'escriptura perfecta i estil clàssic. 51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Joncet (Serdinyà, Conflent) Llogaret (642 m alt), situat a l'esquerra de la Tet, entre la Bastida d'Oleta i el cap del municipi. A la seva església hi ha una interessant pica d'aigua beneita. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jonch i Cuspinera, Antoni (Granollers, Vallès Oriental, 1916 – 1992) Zoòleg i farmacèutic. Director del parc Zoològic de Barcelona (1955-85), i fundador del Centre de Biologia Animal Aplicada i Primatologia. Publicà un bon nombre d'opuscles i articles de divulgació, i els llibres La vida maravillosa de los animales (1961), El mundo viviente (1967), El Montseny i les seves quatre estacions (1979) i El zoo de Barcelona. Educació i esplai (1982). 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA
54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Joncosa, riera de la (Anoia / Segarra) Veure> Santa Maria, torrent de. 55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Jondal, cala des (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Cala de la costa meridional (vénda des Jondal), tancada per l'est per la punta des Jondal. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jonquer, Bernat de (Catalunya, s XIV) Secretari del rei Joan I. La seva activitats fou molt intensa, prop del monarca, durant tot el regnat d'aquest (1387-96). 57 CATALUNYA - MUNICIPI
58 CATALUNYA - GEOGRAFIA
59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jonqueres (Sabadell, Vallès Occidental) Monestir femeni de benedictines. Fundat el 1214 dins la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres. Després d'haver estat vint anys a Sabadell, la comunitat es traslladà a Barcelona, on sembla que adoptà la regla d'un orde militar. Així, anà perdent el caire d'espiritualitat, fins que s'estingí, el 1810. L'església del monestir, dedicada des del 1867 a la Concepció, i el claustre foren salvats de la demolició, traslladats i reconstruïts (1869-71) al carrer d'Aragó, de Barcelona mateix. 60 CATALUNYA - HISTÒRIA Jonqueres (Maià de Montcal, Garrotxa) Antiga església prioral (Santa Maria), actualment de Santa Magdalena. Existia ja el 978. El 1245 era església prioral discutida entre la mitra de Girona i el monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona (Rosselló). El 1691 és mencionada com a priorat secular. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jonqueres, Tomàs de (Catalunya, s XIII) Frare i jurisconsult. El 1273 representà l'infant Pere, futur Pere II, en les al·legacions que aquest traslladà al rei Jaume I contra el bastard Ferran Sanxis de Castre. 62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Jonqueres d'Oriola, Pere (Cornellà del Bèrcol, Rosselló, 1920 - ) Genet. Fou campió olímpic a Hèlsinki (1952) i a Tòquio (1964), de França (1954, 1956, 1958, 1959), d'Amèrica del Sud (1959), del món (1966), de la República Federal d'Alemanya (1967), medalla d'or al torneig preolímpic de Mèxic (1967), etc. Va escriure À cheval sur cinq olympiades (1968). 63 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Jonqueroles (Bellestar de la Frontera, Fenolleda) Despoblat, enlairat a l'est del poble, que era centrat per l'antiga església parroquial de Sant Bartomeu, edifici en part pre-romànic fa temps arruïnat. Donà nom fins al 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jonquers, Maria de (Olot, Garrotxa, s XV - Benavarri, Ribagorça, 1506) Amistançada d'Alfons d'Aragó, comte de Ribagorça. Filla de Gregori de Jonquers, castellà de Roses. Residí a Benavarri i arribà a ésser governadora del comtat de Ribagorça, que defensà contra els francesos i el comte de Pallars. Enterrada al monestir dominicà de Llinars, del qual fou protectora. 65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Jonquet, es (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Sector del barri de Santa Catalina, antic promontori on s'assentà la part més antiga del barri. 66 CATALUNYA - MUNICIPI
67 CATALUNYA - HISTÒRIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jorba, Berenguer de (Catalunya, s XIII – s XIV) Noble. Fou conseller de Jaume II. Era ja vell quan, el 1322, fou àrbitre dels bàndols que existien a Terol. L'any 1323, en qualitat de conseller de l'infant Alfons, anà a l'expedició per conquerir Sardenya. El 1326, a Catalunya, anà de part del rei prop de l'infant Alfons perquè aquest aparellés 20 galeres per ajudar Sicília, d'acord amb una petició de Bernat de Sarrià. Alfons s'estimà més de reservar-se les naus per consolidar la situació a Sardenya. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jorba, Dionís Jeroni (Barcelona, s XVI) Humanista. Estudià a Barcelona, a València i a Osca, i es graduà en teologia i en dret. Des de jove regentà les càtedres d'humanitats i de lleis de l'Estudi General de Barcelona. Tots els fets biogràfics consten a l'obra Descripció de les excel·lències de la molt insigne ciutat de Barcelona (1589), posada en llatí per ell mateix i traduïda i publicada per Miquel Rosers en castellà. Compta també com a autor de tractats jurídics i filosòfics, com Institutionum oratoriarum sive rhetoricarum libri (1582), Commentaria in easdem institutiones (1588) i Epitome omnium capitum operum Aristotelis (1584). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jorba, Guerau de (Catalunya, 1134 - 1185/86) Senyor del castell de Jorba. Militar un quant temps a l'orde del Temple (1134), va ésser incorporat al consell del comte Ramon Berenguer IV i després al d'Alfons I, dels quals fou fidel col·laborador en les empreses militars de Tortosa (1148), Lleida (1149) i Provença, i en negociacions financeres i diplomàtiques. Mort Ramon Berenguer IV (1162), signà el seu testament i s'encarregà de l'administració i cobrament de les pàries a Ibn Mardanís, el rei Llop de Múrcia i València. Senyor d'extensos dominis territorials, renuncià (1158) als seus drets sobre Santes Creus a favor dels 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jorba, Gueraua de (Catalunya, s XII – s XIII) Dama. Muller del vescomte Guillem de Cardona. N'hagué almenys tres fills: Ramon Folc III, hereu del vescomtat, Guillem, gran mestre de l'orde del Temple, i Elisenda. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jorba, Pere (Catalunya, s XVI – Madrid, 1647) Músic. Es formà a l'escolania de Montserrat. Fou organista excel·lent. Morí encara molt jove. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jorba i Curtils, Francesc de P. (Barcelona, 1850 – s XIX) Dibuixant i gravador. Estudià dibuix a l'Escola de Belles Arts i gravat amb Rossend Gelabert. Destacà per les seves planxes d'enquadernació i per dibuixos especialitzats per a brodats. Obtingué diversos premis d'importància. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jorba i Ferran, Antoni Francesc Josep (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1746 - Santa Ana, EUA, 1825) Descobridor. Formà part de l'expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia, on ajudà a fundar, juntament amb altres companys, les missions de San Luis Obispo i San Carlos. La localitat de Yorbalinda li deu el nom. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jorba i Gassó, Pere (Calaf, Anoia, 1849 – Manresa, Bages, 1927) Industrial i comerciant. Teixidor a Manresa, el 1880 creà una fàbrica a Santa Maria de Merlès i, més tard, les de la colònia Jorba, i una central elèctric a Viladecavalls. El 1904 establí a Manresa uns grans magatzems, i el 1911 els célebres Magatzems Jorba, a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jorba i Rius, Joan (Castellgalí, Bages, 1870 – Manresa, Bages, 1938) Industrial. Fill de Pere Jorba i Gassó, junt amb el qual obriren els cèlebres magatzems Jorba (1911) de Barcelona. 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Jordà (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida) Caseria, a l'oest del poble. 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Jordà, alqueria de (Muro del Comtat, Comtat) Veure> Alquerieta de Jorda, l'. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordà, Antoni (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, s XIV) Cal·lígraf i il·luminador. El 1333 contractà l'execució un ric dominical per a l'església de Pontils. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jordà, fageda d'en (Santa Pau, Garrotxa) Bosc de faigs, a prop d'Olot i al nord del volcà del puig Jordà (607 m alt). La seva singularitat radica en la localització, molt per sota del pis altitudinal al qual correspondria un bosc d'aquestes característiques. Les condicions atmosfèriques (microclima) i el substrat basàltic n'han permès el desenvolupament i posterior conservació. Fou popularitzada per Joan Maragall. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jordà, Jaume (Alcoi, Alcoià, v 1650 – València, 1722) Historiador. Doctor en teologia. Augustinià, fou rector de Sant Fulgenci de València i prior del convent de Castelló de la Plana. Publicà una Regla de nuestro P. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jordà, tossal d'en (Figuerola del Camp, Alt Camp / Montblanc, Conca de Barberà) Cim (864 m alt) de l'alineació muntanyosa que separa les dues comarques, al nord de la serra de Miramar. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordà i Caballé, Ignasi Enric (Palamós, Baix Empordà, 1886 - Catalunya, s XX) Eclesiàstic i gramàtic. Estudià filosofia i lletres a Barcelona i magisteri a Madrid. Fou professor de l'Escola Normal de Girona, on féu cursos especials de gramàtica i literatura catalanes. Publicà una gramàtica castellana. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordà i Cardona, Lluís (Barcelona, 1907 – 1968) Periodista i narrador. Redactor d'"El Matí" i cap de redacció de l'agència de notícies Fabra. Narrador amb intenció psicològica, ha publicat: L'assídua concurrent i d'altres contes (1962), Farandola (1963), Casos especials (1967) i Aquells feliços estius (1970). 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jordà i Cerdà, Francesc (València, 1914 - 2004) Prehistoriador. Especialista en el període paleolític i en l'art rupestre. Ha realitzat nombroses excavacions a València i Astúries, de les quals ha publicat les corresponents memòries. També ha escrit El Solutrense en España (1953), El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica: nueva secuencia cronológico-cultural (1964), Asturias. Prehistoria (1977), Historia del Arte Hispànico. La Antigüedad (1978), en col·laboració amb J.M. Blázquez i Veinticinco mil años en la cueva de Nerja (1985). 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordà i Fages, Carles (Figueres, Alt Empordà, 1883 - Pont de Molins, Alt Empordà, 1935) Polític i enginyer industrial. Formà part activa dels agrupaments catalanistes juvenils sorgits entorn de Solidaritat Catalana. Fou un dels fundadors i redactors de la revista "Catalunya", dedicada a divulgar les realitzacions del catalanisme. Afiliat a la Lliga Regionalista, fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona. Fou diputat 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordà i Lafont, Josep Maria (Barcelona, 1870 – 1936) Escriptor, periodista, crític d'art i marxant. Participà a la tertúlia dels Quatre Gats i visqué amb Rusiñol i amb Casas a París. Obert als corrents europeus, traduí Ibsen i Hauptmann i escriví per al Teatre Líric Català les sarsueles Cors joves i La nit de Nadal. Publicà Ramon Casas (1931) i col·laborà, sovint amb bones crítiques d'art, a "Luz", "Catalònia", "Pèl & Ploma", "Joventut", etc. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jordà i Maltés, Josep (Xàtiva, Costera, 1752 - Cadis ?, Andalusia, 1835) Militar. Actuà de corsari per la Mediterrània durant els anys 1771-81, i participà en el blocatge de Gibraltar (1779). Amb Antoni Barceló participà en l'expedició contra Alger (1783-84). Lluità contra els francesos (1795) a Sant Feliu de Guíxols, i contra els anglesos a les Antilles. Degradat (1797), fou rehabilitat (1805) i participà en campanyes contra vaixells anglesos a Algesires. El 1809 fou nomenat brigadier i el 1825, cap d'esquadra de l'Armada. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordà i Rossell, Lluís Gonzaga (les Masies de Roda, Osona, 1869 – Barcelona, 1951) Músic. Autor de nombroses sarsueles, entre les quals destaca Chin, Chun, Chan (1904), amb milers de representacions. El 1916 fundà, a Barcelona, la Casa Beethoven, establiment dedicat a la música. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordà i Soler, Antoni Lluís (Girona, 1822 – Castellterçol, Vallès Oriental, 1872) Prelat. Fou canonge de Lleida. El 1865 fou nomenat bisbe de Vic. Renuncià al càrrec per la seva gran modèstia. La decisió no fou admesa i hagué d'ocupar la seva diòcesi l'any següent. Assistí al Concili Vaticà de 1869. Destacà com a predicador. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jordà i Valor, Josep (Alcoi, Alcoià, 1839 – 1918) Músic. Estudià amb Pasqual Pérez i Gascon i fou organista de l'església de Sant Esteve, de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats i la del Col·legi de Sant Josep. Compongué algunes sarsueles: El primer amor (1867), Un parent de l'altre món (1872), el poema simfònic Primitiva (1879), tres misses de rèquiem per a gran orquestra i una Missa solemne (1911). 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jordan, Àngel (País Valencià, s XVIII) Pintor. Destacà com a retratista i per algunes composicions d'inspiració religiosa. 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jordan, Francesc (Muro del Comtat, Comtat, 1778 - Porta-Coeli, Itàlia, 1832) Gravador. Fou deixeble de Vicent López i de l'Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804). Gravà, principalment, temes religiosos (La Verge dels Desemparats, Sant Josep). 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jordan, Jaume (València, 1722 – s XVIII) Religiós agustí. Fou prior i rector a establiments del seu orde. Escriví algunes obres que hi feien referència. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jordan, Llorenç Martí (Alcoi, Alcoià, 1587 – 1673) Frare jerònim. És autor de diversos llibres de caràcter religiós. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jordan, Sebastià (Alcoi, Alcoià, s XVI) Eclesiàstic. Fou beneficiat de Bocairent i vicari de Xàtiva. És autor d'una extensa miscel·lània titulada De varias y diversas cosas. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordana, Antoni (Barcelona ?, s XVI) Filòsof. Catedràtic de la universitat de Barcelona. Deixeble de Joan Vileta. Dedicà a Gastó de Montcada, deixeble seu, la nova versió llatina de la Retòrica, d'Aristòtil, que Francesc Escobar deixà inacabada i que ell escolià i il·lustrà amb nombrosos exemples (1570). 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jordana, colònia (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Colònia industrial tèxtil, a l'esquerra del Ter, davant l'aiguabarreig amb la riera d'Ogassa. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordana i Andorrà, Josep (Toloriu, Alt Urgell, 1914 – 1994) Músic. Conegut amb el sobrenom del comare de Toloriu. Acordionista diatònic, posseïa un extens repertori de música ballable (rumba, pericón, havanera, vals, pasdoble, etc) que aprenia de les orquestres de l'època i readaptava amb un segell propi. L'any 1993, el Festival Tradicionàrius li féu un homenatge amb una nodrida participació de grups actuals que han adaptat part del seu repertori, com la popular Marxa del comare, que durant un temps obrí i tancà la Trobada d'Acordionistes del Pirineu, a Arsèguel. Tot el seu repertori ha estat arxivat i enregistrat per l'Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordana i Morera, Ramon (Cervera, Segarra, v 1840 – Madrid, 1900) Enginyer forestal. Ocupà elevats càrrecs en l'administració de l'estat, entre d'altres el d'inspector a les Filipines. Col·laborà a la "Revista Forestal Económica y Agrícola" i a la "Revista de Montes". Publicà nombroses memòries sobre la producció dels monts públics a les Filipines entre els anys 1871 i 1875. És autor de Guía del viajero de Barcelona a Manila por el canal de Suez (1886), La immigración china en Filipinas (1888) i un Estudio forestal de la India inglesa (1891). 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordana i Puig, Miquel (Igualada, Anoia, 1875 – 1940) Compositor. Fundà a Igualada l'acadèmia musical del seu nom i l'Orfeó de l'Anoia (1909), el qual dirigí fins al 1931. És autor d'una Rapsòdia igualadina, per a orquestra, d'una Cançó d'octubre i d'altres obres corals, de peces per a piano i d'una obra didàctica.
Anar a: [ Joc ] [ Jofre, J ] [ Jol ] [ Jonq ] [ Jorba i ] [ Jorda i L ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Jóc
Jocs Olímpics de Barcelona
Jocs Paralímpics de Barcelona
Joffre, Josep
Jonquera, la
Jorba
Jordana i Mayans, Cèsar August